Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Pujol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Pujol. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de juny del 2025

ENTREVISTA AL TRIANGLE SOBRE EL LLIBRE "ALIANÇA CATALANA. ELS NOSTRES ULTRES"

Llegeix l'entrevista que em fa Peru Errotea a la web del Triangle, 8 de juny de 2025



                            

Llegeix l'entrevista a la web del Triangle el 8 de juny de 2025 i publicat a l'edició en paper el 4 de juny de 2025

Periodista i escriptor. Especialitzat en conflictes internacionals, terrorisme, emigració i ultradreta, ha publicat diversos llibres. Entre aquests, Els ultres són aquí: de Plataforma per Catalunya a Vox i Vox: el retorno de los ultras que nunca se fueron. Ara, surt a les llibreries Aliança Catalana: els nostres ultres (Icaria Editorial).

Per què “els nostres ultres”, els d’Aliança Catalana?

Vox venia de franquistes. Era la tornada dels ultres que mai van marxar, perquè estaven amagats al PP o disseminats en els grups d’extrema dreta, amb les seves baralles eternes. En canvi, Aliança neix “de gent de casa”, “dels nostres”. És un fill bastard del procés, no en sentit pejoratiu, sinó com a conseqüència, d’alguna manera, del desencantament que va produir la fi de la idea que la independència estava a tocar, cosa que, si la qüestionaves, et deien tonto.

Pel que sembla, també va influir en la seva aparició la qüestió dels autors de l’atemptat de les Rambles i de l’imam de Ripoll?

Sílvia Orriols, que venia d’Estat Català i de les capelletes independentistes enfadades des de feia molts anys, tenia com a referent Daniel Cardona. Aquell personatge dels anys de la República, ara idealitzat, que es va desmarcar de Francesc Macià, perquè primer va proclamar la República Catalana i al cap d’uns dies va convertir la Generalitat en part de la República espanyola. Orriols estava en aquest espai polític, tenia una web que es deia “Els intransigents”, on s’escrivia “Castella” amb minúscules, ignorava la immigració… Va aprofitar l’impacte emocional que van provocar a Ripoll els atemptats del 2017. Els seus autors eren coneguts, es relacionaven amb la gent, anaven plegats a la discoteca… Fins i tot una de les tres fundadores d’Aliança, Margarita Cabello, que era de la protectora d’animals, passejant gossos es trobava moltes vegades amb alguns d’ells. Amb els atemptats es produeix un sentiment de desconcert, que ens han enganyat… Si a això hi sumes el personatge de l’imam…

En qualsevol cas, no crida l’atenció l’aparent dissociació entre un fet puntual, com va ser l’atemptat, amb la gènesi d’un moviment nacionalista de nou encuny?

L’imam era confident, es va dir, de la Policia, la Guàrdia Civil… Llavors, “Espanya ens tracta així…”. Els dubtes sobre l’imam alimentaven la teoria conspirativa que Espanya va voler activar això per carregar-se el procés. Una altra tercera pota de l’assumpte és la regidora de Barris, Fina Guix, que era la que més parlava amb la gent, i sempre sentia el mateix: “Els moros, aquesta gent…”. Sabia que no seguiria figurant a la llista electoral i, al costat de Margarita Cabello, Sílvia Orriols i el seu marit, llancen una candidatura. Per a això, necessitaven 500 signatures, que eren impossibles d’aconseguir. Orriols recorre al Front Nacional, que era un partit fantasma, i li demana ajuda.

Existeixen referents a Espanya, a Europa, que algun grupuscle d’àmbit local s’hagi transformat en poc temps en un moviment d’abast i vocació, diguem-ne, amplis? Forma part del fenomen de les extremes dretes, com Vox, Le Pen, Wilders…?

Sí, és clar, formen part del mateix. A les eleccions alemanyes, en les quals Alternativa per Alemanya va quedar en segon lloc, van estar celebrant-ho a la seva seu responsables d’Aliança Catalana. Si és així, és clar que comparteixen ideari. I, no obstant això, s’enfaden quan se’ls diu que són d’extrema dreta. També altres, com Matteo Salvini, ja s’havien fotografiat amb samarretes de l’estelada. El Vlaams Belang, nacionalista flamenc, tampoc amaga la seva relació amb nacionalistes catalans, sinó tot el contrari.

Sílvia Orriols, com una espècie de Joana d’Arc rediviva, s’està fabricant un partit a la seva mesura?

Ella destaca que va néixer un 9 d’octubre, festa de València, que commemora la conquesta de Jaume I als sarraïns, els moros…. També ressalta que a Ripoll hi està enterrat Guifré el Pilós. El dia de reflexió de les eleccions catalanes, Orriols va dir davant la seva tomba: “Aquí va començar tot”. Així, si Barcelona és la Ciutat Comtal, Ripoll és el “bressol” de Catalunya. Ella es creu ungida per salvar-la. A més, es considera imbatible perquè li surten bé les jugades. Fa uns mesos, va tornar a perdre els pressupostos i va recórrer a una moció de confiança, i la va perdre. Quan semblava clar que hi hauria una moció de censura, Puigdemont diu que la deixin governar.

Aliança Catalana és, en definitiva, una extensió del neoliberalisme de Junts, com ho és Vox del PP?

Efectivament, a Junts hi ha un corrent conservador liberal molt fort. Josep Anglada tenia 3.000 vots a les municipals de Vic. Després, a les catalanes, 2.000 deixaven de votar-lo per votar CiU. D’aquest espai, més conservador i d’ordre, es desprenen corrents com Aliança Catalana. Això no vol dir que en el nacionalisme conservador hi hagi un substrat racista. El que sí que hi ha és molta gent independentista que s’ha sentit enganyada. Encara que Aliança pesca de tot arreu, el seu principal calador de vots és el dels independentistes cabrejats.

Aquesta tornada al passat d’Aliança, en la figura de Daniel Cardona, que coincideix amb la d’altres personatges, com l’ucraïnès Stepan Bandera, també nacionalista, constitueix un gest de radicalitat?

Ningú coneix Daniel Cardona, que és una figura oblidada. Però Orriols reivindica aquella època en què es va estar a punt d’aconseguir la independència. Cardona és una figura dels anys 20, que desfilava uniformat, però era d’ordre, contrari a la crema de convents, o que es matessin empresaris, com passava als pobles. A principis dels anys 80, Estat Català, que estava legalitzat com a partit polític, va organitzar algunes campanyes de tall nacionalista radical, com una que reclamava parar l’emigració, referida als andalusos. Jordi Pujol va avisar l’aleshores líder d’Estat Català, Josep Planchart, perquè acabés amb allò. Pujol estava llavors molt interessat en el que Paco Candel va denominar Els altres catalans. És a dir, la gent que venia a treballar a Catalunya.

Aliança Catalana ha vingut per quedar-se o constitueix més aviat un fenomen passatger, com els núvols d’estiu?

Per quedar-se. Tret que alguna qüestió de molt calat, com els aranzels de Trump, acabi afectant-los, és previsible que tinguin un llarg recorregut, i amb tendència a créixer. Vox està fent equilibris amb el tema dels aranzels. Aliança va cometre un error quan va decidir no posar la fotografia d’Orriols a la papereta de votació a Barcelona. Tampoc les van enviar als domicilis… Ara, amb diputats al Parlament, disposen de més possibilitats per obtenir crèdits bancaris. Si s’haguessin repetit les eleccions autonòmiques, les enquestes donaven entre 7 i 12 diputats a Aliança. I en les pròximes eleccions no serà estrany que aconsegueixin i fins i tot superin aquestes previsions.

Aliança Catalana respon més aviat a un fenomen rural, de pobles, o es tracta d’una cosa més transversal, de tot el territori i amb un component de classe més homogeni?

A la ciutat de Barcelona, amb un dos i escaig per cent, no van entrar, però a la província sí. A Berga, van passar del 10%, i a molts altres llocs, com Manresa, Vic… també. No van entrar, és clar, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per això els van faltar 2.800 vots per arribar al 3%.

Provoca molts maldecaps Aliança a les files de Carles Puigdemont?

Sí, per descomptat. Passa com amb Vox al PP. Molts peperos vells, que fa deu anys anaven a les manifestacions en contra de l’avortament, ja no compten. Però els seus votants d’entre 18 i 30 anys s’han passat a Vox. Aliança té, sobretot, molt votant independentista convençut, de 50 anys cap amunt. També la voten joves, però menys.

Què es pot dir del comportament d’Aliança Catalana en la seva funció opositora al Parlament?

Pel que sembla, es registra una gran sintonia entre Vox i Aliança al Parlament. Tots dos pateixen les conseqüències d’un cert cordó sanitari. I això potser uneix. Quan, al carrer, col·loquen alguna paradeta, tots dos han d’estar escortats pels Mossos. En aquest sentit, es pot constatar que, a més d’il·legals, aquests atacs són contraproduents políticament. Representants d’Aliança i Vox van coincidir, evidentment, a la festa d’Alternativa per a Alemanya. Però resulta que després els separen els seus nacionalismes respectius. Aliança es declarava partidària de Le Pen, fins que va dir que Puigdemont era un delinqüent i que, si arribava a la presidència, l’expulsaria de França. A Perpinyà, l’alcalde d’Agrupació Nacional ha eliminat la subvenció a l’escola en català. Ara sembla que Aliança s’entén bé amb Geert Wilders.

dissabte, 30 de novembre del 2024

Pujol, de nou a Castellterçol amb la independència llunyana. NacióManresa, NacióDigital

 


Xavier Rius Sant, NacióManresa, NacióDigita, 30 de novembre de 2024

Aquest divendres l'expresident Jordi Pujol acompanyat d'Artur Mas i de bona part de dirigents de l'antiga Convergència, alguns d'ells càrrecs públics de Junts, ha rebut un emotiu homenatge a Castellterçol, poble del Moianès on va néixer Prat de la Riba. Precisament en els primers anys de desterrament públic que va partir Pujol després de la confessió feta el 2014 dels diners de la deixa que tenia a l'estranger, Castellterçol va se un dels pocs llocs on Pujol es va deixar veure en públic, assistint als actes anuals de l'1 d'agost en memòria de Prat de la Riba. L'ex alcalde convergent Manel Vila, que sent una gran estima ver l'expresident, s'encarregava que de convidar-lo i li feia passar a Pujol la mandra de deixar-se veure en uns anys que els aplaudiments i reconeixements cap a la seva persona havien estat substituïts per xiulets i retrets.

Però mentre la seva assistència en qualitat de públic acompanyat de la seva esposa Marta Ferrusola aquest anys de travessa del desert a alguns dels homenatge a Prat de la Riba no tenien cap missatge polític, sí que en va tenir el fet que participés assegut a primera fila en l'acte del centenari de la mort de Prat a Castellterçol de l'1 d'agost de 2017, dos mesos abans del referèndum de l'1 d'octubre. La presència de Pujol a Castellterçol l'agost de 2017 tenia un sentit diferent ja que en aquell homenatge al fundador de la Mancomunitat, amb la presència de Carles Puigdemont i bona part dels dirigents del PDECAT i d'Esquerra Republicana, tots els parlaments que es van fer des de la tribuna no només es va dir que Prat de la Riba si visqués seria independentista, sinó que es va donar com a segur el fet que es votaria vuit setmanes després, i que Catalunya ben aviat seria independent. Pujol amb la seva presència a primer a fila escoltant i aplaudint, donava d'alguna manera la benedicció a aquell viatge incert cap a Ítaca. Aquell dia Pujol estava assegut al costat del conseller Lluis Puig, el següent en aquella primera fila era Joaquim Forn, el següent Toni Comín, en aquell moment militant d'ERC, i al costat de Comin seia el president Carles Puigdemont. Puigdemont, que rebé els aplaudiments de Pujol, donà per segura la victòria.

Acabat aquell acte els dirigents d'ERC van marxar, però una seixantena de militants i dirigents del PDECat, entre ells Joaquim Forn, el diputat Carles Campuzano i la president de la Diputació Mercè Conesa, van participar en el sopar al retaurantr La Plaça contigu al Museu casa Natal de Prat de la Riba. Sopar en el que Forn i Conesa no van parlar de Prat de la Riba, sinó de la independència que creien propera. Pujol, en canvi, acompanyat de l'ex alcalde convergent, Manel Vila, de la militant díscola Sílvia Requena i de cinc militants locals del partit,  van anar a sopar al bar restaurant El Xup ubicat a la carretera de Barcelona.  I mentre en el sopar de La Plaça tot era emoció i optimisme pel que havia de passar l'1 d'octubre i la consegüent Declaració Unilateral d'Independència, en el sopar del Xup l'ex alcalde convergent, l'expresident del "peix al cove" i de "l'ara això no toca" i la díscola Requena van expressar les seves pors de que el país l'endemà de l'1 d'octubre prengués mal.

I mirant de nou ara la foto dels que eren a primera fila a Castellterçol l'1 d'agost de 2017 al costat de Jordi Pujol, alguns sí que van prendre molt de mal. Puig va patir el que va patir i encara és a l'exili. Forn va passar més de tres anys a la presó. Comín roman ara a Brussel·les i Estrasburg sense aconseguir la butaca al Parlament Europeu que li pertoca. I Puigdemont continua a Waterloo, lloc on Napoleó va perdre la batalla decisiva, esperant si els tribunals espanyols li concedeixen o no l'amnistia després d'un llarg exili.

Avui Jordi Pujol ha dit que no veu la independència possible en els propers anys i que si arriba no serà abans de deu o quinze anys. I els qui titllaven de traïdors als qui s'atrevien a dir això el 2017, l'han escoltat i aplaudit. Pujol ha estat sense dubte el president que va reconstruir l'autogovern de Catalunya i dirigir-lo amb encerts i errors i alguna pàgina fosca de la que encara cap jutge ha dictat sentència. El seu pragmatisme va fer que més enllà dels seus aplaudiments a Puigdemont l'1 d'agost de 2017 a Castellterçol, no amagués la seves pors que el procés no acabés com s'anunciava. I bé no va acabar. Però avui ha rebut de l'espai nacionalista de Convergència, el PDECat i Junts l'agraïment pel que va fer i el perdó pels errors seus o dels fills.

El que no fa encara ningú, ni els dirigents d'Esquerra que s'esbatussen, ni els qui eren avui a Castellterçol homenatjant Pujol, és autocrítica per haver fet un referèndum d'independència sense un pla per l'endemà, ni suports internacionals, ni estructures d'estat per implementar-la. I discrepant de Jordi Pujol, la qüestió no és si la independència es podrà tornar a intentar aconseguir-la d'aquí deu o quinze anys.

La qüestió és que fins que no es reconegui que el 2017 no podia acabar perquè el pla de desconnexió o la transició de legalitat a legalitat no s'aguantava per enlloc en no tenir suficients suports interns i no tenir-ne d'externs, serà impossible que el que s'intenti en el futur tingui millor recorregut que el que es va fer el 2017.

dimecres, 16 de maig del 2018

EL RETORN DE JORDI PUJOL, Analitzo a Nacio Digital-NacióManresa, la rehabilitació del llegat polític de Jordi Pujol ara que amb el 155 s'ha intentat dinamitar el model lingüístic, educatiu o de mossos d'esquadra aconseguit.














Xavier Rius, 16 de maig de 2018

El dilluns de la setmana passada la plana de major de la vella Convergència, dirigents del PDeCAT i personalitats del món cultural van participar a l'acte d'homenatge a Jordi Pujol a Barcelona. Hi eren entre d'altres els expresidents del Parlament, Núria de Gispert i Joan Rigol, els exconsellers, Irene Rigau, Xavier Trias, Joana Ortega, Pere Macias, Joan Guitart, Lluís Franco, Joan Vallvé i Carme-Laura Gil, el portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, l'exdirector de Política Lingüística, Joaquim Arenas, l'activista cultural Josep Espar Ticó, l'expresident d'Òmnium, Jordi Porta, i el veterà periodista Josep Maria Cadena.

Va ser el primer acte de rehabilitació de la figura i l'obra de Jordi Pujol celebrat des de la confessió de l'herència oculta que va fer just quan agafaven més volada els afers judicials sobre els negocis opacs i la presumpta corrupció dels seus fills. Aquella confessió comportà la defenestració total de la persona que va liderar la recuperació de l'autogovern de Catalunya i la consecució de fites en l'àmbit lingüístic i de la seguretat pública que Catalunya mai no havia tingut. I gairebé sense voler-ho, com teníem la independència a tocar, la menysvaloració del molt que s'havia fet mentre ell va ser president.

Pujol va abstenir-se durant tres anys d'anar a cap a acte polític, tret de la commemoració de la mort de Prat de la Riba, que es fa cada agost a Castellterçol, poble on va néixer el fundador de la Mancomunitat. A Castellterçol on hi té bons amics, seia entre el públic, i no va coincidir ni el 2015 ni el 2016 amb polítics en actiu, més enllà d'alcaldes i regidors dels diferents municipis del Moianès. Però a l'acte del passat 1 agost, en que es commemorava el centenari de la mort de Prat de la Riba, hi va assistir el president Carles Puigdemont. I Pujol va seure a primera fila al costat del conseller de Cultura, Lluís Puig, del d'Interior, Joaquim Forn, del de Salut, Toni Comín, i de Carles Puigdemont. Fou saludat per tothom i quan Puigdemont i l'alcalde de Castellterçol, Isaac Burgos, feren els seus parlaments, seguint el protocol, començaren amb la salutació al president Pujol.

Aquell acte, en els que totes les intervencions van connectar les paraules de Prat de la Riba i fragments del seu llibre "La nacionalitat catalana" amb el proper referèndum i la segura independència, va ser potser l'acte polític més multitudinari celebrat fins llavors al Moianès. I no seria fins dos mesos després, el 3 d'octubre, que se superaria a la nova comarca el nombre d'assistents en la manifestació que es va fer a Moià contra les càrregues de l'1 d'octubre.

Però aquell 1 d'agost, en que ningú s'imaginava que els que seien a primera filera al costat de Pujol, serien poc després a la presó o a l'exili, en acabar l'acte es varen fer dos sopars polítics a Castellterçol. Una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDeCAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Carles Campuzano, i la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, al restaurant La Plaça, paret amb paret la casa natal de Prat de la Riba, per parlar del camí cap el referèndum de l'1 d'octubre que ens portaria a la independència. Però l'ex-President Pujol va anar al restarurant El Xup amb l'ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDeCAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I en aquell sopar no van parlar tant del futur, sinó que es recordà amb enyorança els temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya que s'autogovernava fins on podia amb la política del "peix al cove".

Ara, que després de més de mig any de 155, tenim de nou President, uns volen acabar per sempre amb la intervenció, aconseguir la llibertat dels presos i revertir tot el que s'ha carregat el 155 mentre s'eixampla la base social de l'independentisme. Es a dir recuperar tot allò aconseguit amb Pujol, el seu veritable llegat. Però altres, sobretot l'entorn de Puigdemont i Quim Torra, creuen que s'ha d'aprofitar la conjuntura per continuar el pols, aprofitar la internacionalització del Procés i convocar noves eleccions coincidint amb els judicis o amb les municipals i europees.

No se què pensarà Jordi Pujol del que ha passat i de cap on anar ara. Si s'allarga el 155 com s'inisnua des de Madrid, potser sí que es donarà l'estocada que ara no hi hagut temps a la immersió lingüística i els Mossos d'Esquadra. Però a l'acte de 101 aniversari de la mort de Prat de la Riba segurament ell tornarà a ser a Castellterçol sense la companyia dels que eren al seu costat l'agost passat, que tot fa pensar que continuaran a la presó o l'exili. Ell, que la història i els pecats propis i dels fills l'havien ubicat ja en el passat, continuarà allà present, metre siguin quin siguin els oradors, es llegiran fragments de Prat de la Riba que parlaran de resistència de la "nacionalitat catalana".
 Llegir a Nació Digital (Nació Manresa)

dijous, 3 d’agost del 2017

PRAT DE LA RIBA I ELS DOS SOPARS DE CASTELLTERÇOL. Mentre el gruix del PDECAT del Moianès va fer un sopar amb Forn, Campuzano i Conesa parlant del futur i l'1-O, l'expresident Pujol, l'exalcalde de CDC, Sílvia Requena i militants i veïns van anar a un altre mirant més el passat



Pujol entre el nou Secretari del Govern i els nous consellers de Cultura i Interior, nomenats expres per l'1-O

Em va colpir veure Jordi Pujol dimarts als actes del centenari de la mort de Prat de La Riba a Castellterçol, a primera fila, al costat del consellers de Cultura i d’Interior. Més envellit, i amb una mirada de vegades desubicada, era l’únic polític masculí que no portava americana. A l’ex-President Jordi Pujol se li va caure la corbata ara fa tres anys en espatllar la seva biografia com havia profetitzat que encara estava temps de fer, en El Convidat d’Albert Om. Representa una Catalunya (i una Espanya) on la majoria de partits es fiançaven de manera opaca i on hi havia una corrupció i enriquiment personal il·lícit, però que d'alguna manera gairebé tothom sabia. I també representa qui va construir partint de cero, la Generalitat i el període dels últims tres segles en que Catalunya ha tingut més poder, prosperitat i autogovern. Representa la construcció d'una Catalunya amb immersió lingüística a l'escola i els mossos com a policia integral, i també aquella que feia possible que a Moià tinguéssim, per voluntat popular durant 28 anys d'alcalde a Josep Montràs, governant en mig d'irregularitats urbanístiques i econòmiques constants, guanyant sempre les eleccions i no va perdre fins que el poble va entrar en fallida.

La presència del matrimoni Pujol Ferrusola a l’acte anual en memòria de Prat de la Riba que es fa cada agost a Castellterçol, era potser l’únic acte públic on l’ex-President s’ha deixat veure des d’aquell 25 de juliol de 2014 que va passar de ser admirat i respectat per gairebé tothom, a repudiat i criticat per tots, també pels seus. En la caiguda de l’estadista hi va influir més el coneixement de la cascada d’irregularitats, presumpta corrupció i més i més notícies sobre negocis tèrbols dels seus fills, fets, sembla, amb la participació de la mare, que el delicte o infracció fiscal d’amagar un suposat llegat a l’estranger. Ningú es creu que els diners i societats que tenen els fills vinguin d’una afortunada gestió d’aquesta herència secreta. El fet és que Pujol abans de ser desterrat i repudiat, anava cada any a l’acte de Castellterçol on manté bona amistat amb l’ex-alcalde de CiU, Manel Vila, i alguns convergents i empresaris castellterçolencs o estiuejants, i els dos anys passats va continuar assistint a la commemoració de Prat de la Riba.
 


Dimarts era allà, a primera fila, sol, vigilat des de la distància pel seus dos escoltes, sense la dona que havia patit un problema mèdic uns dies abans. Assegut entre el nou Secretari del Govern, Joaquim Nin, i en nou Conseller de Cultura, Lluís Puig, que era al costat del també nou Conseller d’Interior. Tots tres nomenats ara per cobrir les baixes de persones que legítimament, bé discrepen de l'1-O o no volen correr el riscos de la repressió. Pujol va ser saludat pel President Puigdemont, i no es va lliurar d’algun crit de “corrupte!” o "lladre!". Amb la mirada de vegades que semblava desubicada va escoltar els parlaments de l’alcalde Isaac Burgos, de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, i del President Puigdemont, que van reivindicar la vigència de les paraules de Prat de la Riba en el context actual del referèndum de l’1 d’Octubre, per marxar d’una Espanya que no entenia Catalunya feia 111 anys i tampoc entén ara.

En acabar l’acte una seixantena de regidors, alcaldesses i militants del PDECAT del Moianès van anar a sopar amb el conseller Joaquim Forn, el portaveu del PDECAT a Madrid, Carles Campuzano i la presidenta de la Diputació al restaurant La Plaça, allà mateix, paret amb paret al museu i casa natal de Prat de la Riba. Però no es va parlar gaire de l’insigne fill de Castellterçol, sinó del camí cap el referèndum de l’1 d’octubre i de com encarar la repressió i impediments de l’Estat. Conesa va parlar més de com els ajuntaments faran possible el referèndum i Forn, de com el Govern garantirà que es pugui votar i de la fermesa per afrontar la repressió de l’Estat. Ell sap que, pel seu càrrec, és un dels que està més en el punt de mira. Ja vaig tuitejar fa dies que quan veig "Referèndum del l-O", jo hi llegeixo "un a cero", i per saber qui ha guanyat, cal saber a quin camp es juga, i a Forn potser li tocarà intentar decidir-ho.
 Imatge de Twitter del restaurant abans de començar a sopar del PDECAT



  Manel Vila, amb americana blanca, dimarts a Castellterçol. Acabat l'acte convidà a sopar a Pujol amb un grup de militants i exmilitants d e CDC i PDECAT

Simultàniament l’ex-President Pujol va anar a sopar al Xup, a la carretera, amb l’ex-alcalde convergent de Castellterçol, Manel Vila, i una vintena de militants o exmilitants de CDC o PDECAT entre els que hi havia Sílvia Requena, la que va postular-se per anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats. I allà també van parlar del futur, però més amb l’enyorança dels temps en que Pujol era un estadista respectat a Espanya i Europa, i liderava una Catalunya influent que s’autogovernava fins allà on podia amb la política del “peix al cove”. Una política a la que no vol tornar ni ERC ni el PDECAT, però que tan bons resultats dóna ara al País Basc.  
Manel Vila, que té una forta amistat amb Pujol, sap que és que se'l cremi a la foguera per corrupció real o fictícia. Vila va ser gairebé  vint anys alcalde de Castellterçol, i va ser desbancat el 2011 tot i haver guanyat amb 5 regidors, pel pacte entre ERC (3) i el PIC-PSC (3). Però el PIC-PSC que havia quedat tercer es passà de banda a mig mandat pactant amb Vila i CiU una moció de censura a l'alcalde d'ERC. Aquest pacte establia que durant 10 mesos Carme Tantiñà del PIC seria alcaldessa i la resta de mandat ho seria Vila de CiU. Però Tantiñà, sent alcaldessa "va descobrir" que Vila era un pressumpte corrumpte, trencà el pacte amb CiU i, tot i ser la llista menys votada va acabar el mandat com alcaldessa amb ERC i CiU a l'oposcició, sense haver-hi opció legal a que fessin una moció de censura cap a ella. 
Imatge dels sopar amb Pujol. Hi veiem l'exalcalde Manel Vila i de vemell-marró, la Sívia Requena que va postular-se d'anar de número 1 a la llista del Congrés dels Diputats en el lloc de F Homs.                     punteta


Fa dos dies el diari alemany Süddeutsche Zeitung publicava que els diplomàtics estrangers destacats a Espanya i a la Unió Europea no entenen com Mariano Rajoy no fa cap gest per dissuadir als catalans perquè no vulguin marxar d’Espanya. Mayor Oreja va parlar sense embuts i mostra com veuen el problema molts polítics espanyols, que pretenen aplicar al Procés la mateixa medicina que van exercir contra ETA. Si bé per Mayor Oreja ETA continua existint i actuant, ara a Catalunya amb la convocatòria de l’1-O. Pel PP el lliurament de les armes d’ETA és un trampa, i el Govern central continua mantenint el càstig extrajudicial d’allunyament dels presos, tot i que la banda ja ha deixat de matar.

Amb Catalunya, a més de les condemnes judicials a Mas, Rigau, Ortega i Homs, l’Estat ara es treu de la màniga el Tribunal de Cuentas per tal que s’embargui el bens d’aquests, com un avís que seran més durs encara amb els que s’involucrin en el referèndum de l’1 d’Octubre.

Fa quatre anys, Artur Mas va comparar el procés que s’iniciava a Catalunya amb la lluita de Gandhi i Luther King, comparació que jo vaig qualificar d'arriscada en diversos articles, donat que tots dos van morir assassinats. També des d’alguns sectors del nacionalisme català, es va voler comparar la lluita de Catalunya per tenir un estat amb la d’Israel. I la semblança del que passa a casa nostra amb el que es fa a Israel no l’han posat els independentistes, sinó Mariano Rajoy i la Brigada Aranzadi. Mentre a la dona de King o Mandela o la família de Gandhi no se’ls hi va expropiar la casa, ara s’adverteix que, a més de presó i inhabilitació, se’ls hi cobrarà en espècies els diners que destinin al 1-O i perdran tots els bens. Si fa o no fa, com fa Israel amb les famílies del palestins que cometen actes violents o de terrorisme que se’ls hi dinamita la casa.

Jo no tinc ni idea de com anirà l’1 d’octubre. Estic segur que es votarà encara que a molts llocs serà amb urnes al carrer i el seu resultat i les seves conseqüències es mesuraran no només en base a la participació, sinó per la resposta repressiva de l’estat. Molts catalans no independentistes que creuen que la solució és un nou encaix amb Espanya s’alinearan amb el Sí, senzillament perquè no podran quedar-se al costat d’un Rajoy que intenti retirar les urnes o empresonar a bona part dels dirigents polítics catalans.  Puigdemont, parlant de Prat de la Riba, va recordar l’actuació de l’Exèrcit contra la revista el Cu Cut i l’aprovació de la Ley de Jurisdicciones. No sembla possible fer això ara, però un gallego com Rajoy, que no mostra emocions ni empaties, i que sap que a la seva dreta té a Aznar i la caverna mediàtica esperant que la cagui, és capaç de tot.  

Discrepo dels que creuen que si hi ha una participació alta, l’endemà es pugui proclamar la independència. Entre d'altres motius pels pocs suports internacionals obtinguts. És negatiu que dels pocs partits europeus que s'han manifestat a favor, dos són ultres, La Lliga Nord d'Itàlia i el Blaams Velang flamenc i de Maduro millor no parlar-ne.
 Més aviat veig que s’entrarà en un espiral de sancions i amenaces que al mateix Rajoy se li pot anar de les mans, no perquè desemboqui en cap acte de violència, sinó perquè significarà la voladura de tots el ponts. I és que l´única sortida a aquest conflicte és que les dues parts es trobin per dialogar i negociar disposats a parlar de tot. I "tot" vol dir parlar d’una consulta pactada vinculant, vol dir també parlar de tornar als millors anys del pujolisme –que es va enyorar amb Pujol i l’ex-alcalde Vila al sopar del Xup- afegint‘hi el pacte fiscal i blindatge de competències. I no veig a al PP de Rajoy ni molts sectors del PSOE disposats a seure a parlar, sense condicions prèvies, de tot.    

diumenge, 5 d’octubre del 2014

LA ESPAÑA EN MARCHA CREMA ESTELADES I FOTOS DE PUJOL I MAS A LA "CAPEA" MENTRE TREBALLA PER QUE L'ACTE DEL 12-O NO SIGUI UN FRACÀS DE GENT COM LA DE L'11-S AL RAVAL

Després del fracàs d'assistència a la manifestació ultra de l'11 de Setembre al Raval de Barcelona a la que només van participar-hi unes 45 persones, La España en Marcha, formada per Alianza Nacional, La Falange, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español, està treballant per tal que la concentració a Montjuïc del proper 12 d'octubre tingui una participació de públic important, no inferior a 500 persones que hi van assistir l'any passat.
I com a primer pas per evitar un nou fracàs de participació, l'acte es convoca unitàriament amb Democracia Nacional, que va deixar La España en Marcha abans de les eleccions europees, i que té diferents grups actius a Catalunya, que poden aportar, comptant simpatitzants, més de seixanta persones,  a part dels militants de Castelló i València. També vindrà l'autocar de DN que sortirà à des de Valladolid, i els que vinguin en els autocars col·lectius que sortiran, com l'any passat des de Madrid. Alianza Nacional ha fletat un autocar gratuït des de Castelló.
També convoca la concentració de Montjuïc el Frente X España, que aquest últim any ha organitzat sis manifestacions a Barcelona, i la desconeguda División Europa. El Casal Tramuntana, MSR, Soberanía y Libertad, i Plataforma X Catalunya participaran en un dels dos actes del bloc constitucionalista que es faran al centre de Barcelona.
 A la manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona, Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional, i Manuel Andrino de La Falange ja van dir que tornarien a Barcelona el 12 d'octubre i, que en el cas que se celebri la consulta del 9 de novembre tornarien per impedir les votacions.
 S'ha de recordar que el Jutjat n 26 de Barcelona, a petició del Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha processat a Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional i Manuel Andrino de La Falange, pels delictes de provocació a l'odi (510 Codi Penal) i injúries greus (art 208, 209, 211 i 215)  per les declaracions que van fer el 12 d'octubre passat a l'acte de Montjuïc. Per aquest motiu van declarar al jutjat 26 de Barcelona el passat 16 de juliol. En relació a aquestes actuacions judicials Peña va declarar el passat dia 11 de setembre, en acabar la manifestació, que el Fiscal Aguilar és un "mierda y un mamarracho"

CREMA D'ESTELADES I DE FOTOS DE JORDI PUJOL I ARTUR MAS
 La España en Marcha, com havia anunciat, va realitzar ahir prop de Madrid per segon any consecutiu, una Capea Patriota o corrida amb vaquillas sense matar l'animal en el que es van tornar a cremar estelades i, també, retrats de Jordi Pujol. Hi van participar 150 persones i s'hi van fer diversos parlaments en favor de la unitat d'Espanya, contra els separatismes i per la supressió de les autonomies. Segons les joventuts de La Falange, organitzadores de l'acte, en el que també ha participar Alianza Nacional, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español,  la cremada s'ha fet perquè "les estelades fomenten l'odi a Espanya". Així mateix anuncien que el 12 d'octubre a Barcelona es cremaran més banderes i retrats.


 Imatges de la crema d'estelades i fotos de Jordi Pujol i Arur Mas d'ahir a Madrid. Un dels que hi participa és Pedro Pablo Peña, president d'Alianza Nacional. A la primera imatge es veu a l'esquerra la foto de Mas 
 Vídeo de la crema


   

Cartell de la Capea Patriota d'ahir

 Un dels cartells de convocatòria de Democracia Nacional de l'acte del 12 d'octubre a Motjuïc amb autocar inclòs


 Convocatòria unitària de l'acte ultra de diumenge vinent
Els organitzadors volen que l'acte del proper diumenge tingui una participació no inferior a la de l'any `passat