Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat Vella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutat Vella. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 de desembre del 2017

CONDEMNA DE CONFORMITAT ALS DOS ULTRES QUE VAN AGREDIR A UNA DONA EMBARASSADA QUE PORTAVA NIQAB A BARCELONA. Els condemnats també hauran de fer un curs sobre drets humans i diversitat i un sobre prevenció de comportaments violents


La jutge titular del Jutjat Penal 23 de Barcelona, Marta Bo Jané, ha condemnat, amb una sentència de conformitat pactada i acceptada pels acusats, la víctima i la Fiscalia de Delictes d'Odi, a  dos homes, un d'ells habitual d'actes neonazis, a un any de presó per agredir una dona embarassada que vestia un nicab o vel integral al barri de Ciutat Vella de Barcelona l'agost de l'any passat. 
Se'ls condemna per un delicte contra la integritat moral d'odi i discriminació, a més d'un de lesions. La sentència els imposa un any de presó i prohibeix apropar-se a la víctima, a més de pagar-li una indemnització. El novedós del cas és que també es condemna als acusats a fer un curs sobre drets humans i diversitat religisosa i a un altre sobre prevenció de comportaments violents. Tot i que la sentència és de conformitat, la fiscalia presentarà un recurs d'aclariment, donat que creu que hi ha un error en la redacció de la mateixa, donat que ser condemnats per dos delictes, la pena de presó hauria de ser de dos anys, no de un. En el cas que finalment la jutge ho estimés, no comportaria l'ingrés a la presó -cosa que es va acordar en el pacte de conformitat- donat que tampoc seria superior als dos anys. L'Ajuntament de Barcelona va exercir d'acusació popular per la seva clara connotació "islamòfoba".

Inicialment la Fiscalia de Barcelona demanava 2,5 anys i mig de presó i una multa per a cada un dels agressors. José Carlos G.T. -militant o simpatitzant de grups neonazis- i Óscar L.A. Els fets es van produir poc després de les deu del vespre del 29 d'agost del 2016 quan els agressors es trobaven al carrer Princesa i van veure una família musulmana que passejava formada per una dona en avançat estat de gestació i el seu marit i els seus dos fills. Segons el fiscal “moguts per la seva profunda animadversió a les seves creences religioses i al seu origen marroquí" els van increpar amb expressions humiliants i vexatòries com "Putos musulmans”, “Què esteu fent aquí”, “Marxeu al desert”, “Moros de merda” o “Portes una bossa d’escombraries” en relació al nicab que vestia la dona. El seu marit els va demanar explicacions per les ofenses que els estaven proferint, moment en el qual un dels acusats va propinar-li una empenta i va haver d’intervenir la seva dona per evitar que l’agredissin. L’altre acusat va donar una puntada a la dona a la zona abdominal, causant-li un fort dolor i veient-se obligada a asseure's al terra, mentre van donar un cop de puny al nas del seu marit. Els testimonis es van interposar entre la família i els seus agressors fins que van arribar els agents de la Guàrdia Urbana. I davant dels agents van continuar insultant a la família musulmana amb crits com "Son boixos, ojalà mels hi fiquin una bomba pel cul!".
El agents van procedir a detenir als dos ultres i la dona va haver de ser atesa a urgències ginecològiques de l'Hospital del Mar sense necessitat d'haver d'aplicar-li mesures terapèutiques, però va patir un estat d'ansietat davant un hipotètic risc d'avortament, que no es va produir. Per la seva banda, el seu marit va patir una fissura de l’extrem distal i una ferida al nas, que van necessitar 25 dies per curar-se.

dijous, 17 d’abril del 2014

VOT IMMIGRANT: QUAN I COM?, article al Periódico després de la polèmica pel vots d'estrangers a les primàries del PSC



 XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola


En les consultes per la independència celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya. Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part d'aquest col·lectiu.

AMB MOTIU de la consulta del 9-N, l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000 pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.

Un dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans, el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la meitat de la població no pot votar?

Tot i que el PP va recolzar inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals, finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.

L'única manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs tràmits per a la nacionalitat.

Unes diferències a l'hora d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament, les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent segons si poden votar o no aquells a qui administra.


Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico



Miércoles, 16 de abril del 2014
En las consultas por la independencia celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que vive Catalunya, se