La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio

Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 

Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.

I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.

A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.

Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.

Candidatures presentades:

Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC

 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC

Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.

La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.

L'alcalde de Sant Feliu de Codines, Pere Pladevall, diu que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor- després del tuit xenòfob anunciant que no aniria a comprar a cap establiment de xinesos fins que Xina no aclareixi l'origen del virus "que van amagar" "posant en risc a tot el món". La Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona està estudiant el cas

(Article actualitzat divendres 22 a les 14.00)
Pere Pladevall, alcalde de Sant Feliu de Codines, ha anunciat aquest vespre que deixarà el càrrec d'alcalde -no el de regidor-, després del polèmic tuit que va fer dimecres en que deia "Jo no aniré a comprar a cap botiga de Xinos fins que la Cina no aclareixi l'origen del VIRUS que va amagar que va possibilitar que tot el món estigui en risc..." A Sant Feliu de Codines hi ha un bar i un basar regentats per ciutadans d'origen xinès. Aquest tuit, fet des del compte de tuitter d'un alcalde, seria susceptible de ser considerat un possible delicte delicte d'incitació a l'odi o la discriminació per motius d'origen o nacionalitat, tipificat en l'article 510 del Codi Penal amb una pena d'un a quatre anys de presó i inhabilitació.  La Fiscalia de Barcelona i el seu Servei de Delictes d'Odi i Discriminació està estudiant els fets per si s'haguessin d'iniciar accions legals.
Hores després de fer aquest tuit n'ha fet un altre, anunciant que esborrava el primer, però que penso que encara va embolicar més la troca perquè responsabilitzava als xinesos o fills de xinesos que viuen aquí, de coses que passen allà.  

Pladevall, que és alcalde d'aquest municipi del Vallès Oriental des de juny de 2007, primer pel PSC i després per la candidatura independent Junts per Sant Feliu (no vinculada a Junts x Cat), ha afirmat aquest dijous al vespre a Ona Codinenca que renunciaria al càrrec d'alcalde, no al de regidor, i ha tancat el compte de Twitter. I simultàniament el seu grup, Junts per Sant Feliu ha fet un comunicat que donaria compliment a l'acord pactat amb el PSC fa un any, que té un regidor i va donar suport en el ple d'investidura de juny de 2019 a Pladevall a canvi que aquest renunciés el juny de 2020 al càrrec i fos rellevat per un altre regidor de Junts, en creure el PSC que Pladevall no havia de continuar a l'alcaldia. Així doncs no sabem si Pladevall dimitirà ara, o si ho farà d'aquí un mes. I si ho fa en compliment d'aquell pacte amb el PSC o com a conseqüència dels tuits relatius als ciutadans i establiments xinesos.

A les eleccions de maig de 2019 Junts per Sant Feliu va obtenir 6 regidors, Primàries Codines (candidatura local independent) 5 regidors,  ERC 1 regidor, i PSC 1 regidor. Pladevall que va entrar a l'ajuntament l'any 2003, abans d'exercir d'alcalde era actor, intervenint en sèries com "Makinavaja, el último choriso" d'Andrés Pajares i Pepe Rubianes.

Personalment crec que, donat que en compliment al pacte d'investidura havia de renunciar properament al càrrec d'alcalde que ha ostentat tretze anys, Pladevall que globalment ha estat un bon alcalde, ha acabat la seva carrera política de la pitjor manera possible, amb un desenllaç inesperat com passa sovint al cinema i al teatre.

Aquest cas em recorda el "No queremos rumanos" de Xavier García Albiol. Si bé Albiol no va fer exactament aquestes declaracions, sinó que va repartir un díptic amb una foto amb un cartell amb aquest text a una casa, i ell no era llavors alcalde. Sí que va fer declaracions barrejant romanesos amb inseguretat.

I el tuit de Pladevall no es pot comparar amb les campanyes de no comprar cava o altres productes catalans,  productes fets a un lloc determinat, donat que el que diu o incita és a boicotejar uns establiments per l'origen ètnic dels seus propietaris, no a boicotejar uns productes.  

Article 510 del Codi Penal: «1. Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses: 

a)Quienes públicamente fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.
b) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia, raza o nación, su origen nacional, su sexo, orientación o identidad sexual, por razones de género, enfermedad o discapacidad.

VOT IMMIGRANT: QUAN I COM?, article al Periódico després de la polèmica pel vots d'estrangers a les primàries del PSC

 XAVIER RIUS, dimecres 16 d'abril de 2014

Per a la majoria, votar a les municipals només és possible si abans s'obté la nacionalitat espanyola

En les consultes per la independència celebrades entre el 2009 i el 2011, amb les quals es va iniciar el procés que viu Catalu-nya, es va animar a votar els immigrants, fins i tot els que no tenien papers. A Vic aquella consulta es va realitzar el desembre de l'any 2009, i el mateix alcalde que havia animat els irregulars a votar va decidir una setmana després que havien de ser eliminats del padró municipal els que no tinguessin permís de residència, els quals pretenia denunciar per expulsar-los d'Espanya. Aquella proposta sobre el padró no va prosperar, per l'obligatorietat que tenen els municipis d'empadronar, però va posar sobre la taula la poca coherència d'alguns polítics, que passen de proclamar que tothom que viu i treballa a Catalu-nya és català -i per tant ha de votar sobre la independència- a proposar la setmana següent l'expulsió d'una part d'aquest col·lectiu.

AMB MOTIU de la consulta del 9-N, l'Assemblea Nacional Catalana i alguns dels partits que la impulsen defensen que els immigrants amb papers han de poder votar. El fet que el PSC decidís obrir les seves eleccions primàries de Barcelona als immigrants amb permís de residència (hi van participar 150 dels 22.000 pakistanesos que hi ha a la ciutat) va generar una controvèrsia interessada, en què alguns van posar en dubte la transparència d'aquelles primàries. Però el problema de fons és la consideració o no dels estrangers, sobretot els de certs orígens, com a ciutadans de ple dret, més enllà de si tenen el permís de dos o de cinc anys o de si ja estan tramitant la nacionalitat espanyola. Hi ha immigrants sense papers que parlen bé el castellà o el català. I n'hi ha altres que tenen papers però que només saben quatre frases per poder anar a comprar.

Un dels acords del Pacte Nacional d'Immigració del 2008 va ser l'aprovació de la llei d'acollida catalana, que vinculava les renovacions de permisos i les acreditacions per a l'obtenció de la nacionalitat a la realització de cursos i l'adquisició de competències lingüístiques. Però amb les retallades, els fons amb què se sufragaven aquells cursos van quedar reduïts gairebé a zero. El Pacte Nacional d'Immigració va acordar promoure els canvis per atorgar el dret de vot a les municipals als estrangers extracomunitaris amb permís de llarga durada. Un any abans, el Congrés havia aprovat per unanimitat una moció per concedir el dret de vot a les municipals als immigrants amb uns anys de residència, i havia instat que es firmessin acords de reciprocitat amb els països de procedència. La regulació del dret de vot dels immigrants en eleccions locals havia de ser una manera de corregir la desconnexió entre els que gestionen el municipi i aquesta gran part de ciutadans que viuen i paguen impostos però que no poden decidir sobre la seva ciutat. A Ciutat Vella, on es va generar la controvèrsia per la presència de pakistanesos a les primàries del PSC, el 44% de la població és estrangera. ¿A qui representa el regidor del districte si gairebé la meitat de la població no pot votar?

Tot i que el PP va recolzar inicialment fer efectiu el dret de vot dels immigrants a les municipals, finalment no es va poder generalitzar a l'oposar-se el mateix PP que es firmessin acords amb el Marroc i altres països. Avui només poden votar els ciutadans comunitaris i els de Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, el Paraguai i el Perú.

L'única manera d'accedir al dret de vot per a la majoria d'immigrants és obtenint la nacionalitat espanyola. Però la llei és molt diferent per als uns i per als altres. Mentre els llatinoamericans poden sol·licitar la nacionalitat amb dos anys de residència (i els tràmits s'allarguen fins a tres anys més), els originaris del Marroc, el Senegal, el Pakistan o la Xina no poden demanar-la fins que acrediten 10 anys continuats amb papers. Així, es donen casos de nacionals llatinoamericans que seran espanyols de ple dret, i podran votar en tots els comicis, abans d'aconseguir el dret al vot a les municipals com a estrangers. En canvi, els procedents del Pakistan, el Marroc, Gàmbia o la Xina tenen vetada la possibilitat de votar a les municipals i han d'acreditar 10 anys continuats al país amb papers per iniciar els llargs tràmits per a la nacionalitat.

Unes diferències a l'hora d'accedir als diferents graus de ciutadania que lamentablement no valoren els estrangers de manera igual d'acord amb el seu arrelament, les seves capacitats lingüístiques i els seus anys de residència, sinó per criteris selectius segons l'origen, i això no ajuda a cohesionar el teixit social i pot motivar que qui governa actuï de manera diferent segons si poden votar o no aquells a qui administra.

Leer en castellano en El Periódico
Llegir en català a El Periódico

Miércoles, 16 de abril del 2014

En las consultas por la independencia celebradas entre el 2009 y el 2011, con las que se inició el proceso que vive Catalunya, se