HAN TORNAT ELS FRANQUISTES QUE MAI HAVIEN MARXAT, El Punt Avui, 40 anys del cop del 23-F

 

 Xavier Rius Sant

El Punt Avui, 23 de febrer de 2021  

El 23 de febrer de 1981 el diputat de Fuerza Nueva, Blas Piñar, era l’únic membre de la ultradreta franquista que no renegava de ser-ho present a l’hemicicle. Fuerza Nueva a les eleccions de 1979 va aconseguir 378.964 vots, 110.730 a la província de Madrid, que li van donar l’escó. Però a les eleccions de 1982, amb la ultradreta dividida, havent de competir amb tres candidatures falangistes i amb Solidaridad Nacional, del colpista Tejero, Fuerza Nueva va quedar fora i no va tornar a seure al Congrés cap partit manifestament franquista i ultra fins a l’abril de 2019, quan Vox va obtenir 24 diputats, que es convertirien en 52 mig any després.

La ultradreta ha competit electoralment durant 38 anys totalment dividida, vivint unes inacabables lluites caïnites. Així, a les europees de 2014 es van presentar separadament Falange Española de las JONS, Democracia Nacional i el Movimiento Social Republicano, i les coalicions d’Alternativa Española del gendre i la filla de Blas Piñar, amb la Comunió Tradicionalista Carlista, d’una banda i, per altra, la de La Falange-FE amb Alianza Nacional. També s’hi va presentar llavors l’escissió del Partit Popular creada per Vidal Quadras i Santiago Abascal, Vox, que sense fer llavors un programa clarament homologable al de la ultradreta franquista o al Front Nacional francès,va aconseguir 244.929 vots, a 4.000 d’aconseguir l’escó.

L’única ultradreta que havia aconseguit ser mínimament rellevant a l’Estat espanyol era la de Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada, que va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya l’any 2010, i a les municipals de 2011 va aconseguir 67 regidors. Però era una ultradreta centrada en el rebuig a la immigració, no en l’enyorança del franquisme, per més que els seus dirigents fossin franquistes. I els seus votant, partidaris del “primer els de casa”, no abraçaven majoritàriament les idees de la sagrada unitat d’Espanya. Per això no va entrar Anglada al Parlament. Si a Vic PxC obtenia a les municipals tres mil vots i era la segona força política, a les eleccions catalanes a la capital d’Osona es quedava en només mil, perquè aquest “primer els de casa” es manifestava votant Convergència per fer fora Montilla, “que no és de casa”, de la Generalitat.

Mentre Vox vivia la travessa del desert, liderada per Abascal i Ortega Smith, que recriminaven a Rajoy feblesa amb el procés català i que no s’atrevís a derogar la llei de l’avortament, els partits ultres històrics van conjurar-se a fer una candidatura unitària a les europees de 2019. I es creà el setembre de 2018 la coalició ADÑ-Identitidad Española, de la qual formaven part les dues Falanges reconciliades, Democracia Nacional i Alternativa Española. I les propostes d’aquesta coalició franquista i les de Vox serien molt similars. Derogar l’estat de les autonomies, prohibir l’avortament, no a les polítiques de gènere i, sense sortir de la Unió Europea, recuperar control de fronteres, fer fora els immigrants irregulars i barrar el pas a l’islam. Però llavors Vox va irrompre a les eleccions andaluses, va deixar sense espai ADÑ i va començar un ascens del qual el darrer episodi són els onze diputats aconseguits a Catalunya. Un vot desacomplexat amb la unitat d’Espanya que no s’entendria sense el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017 que va legitimar l”a por ellos”. I a poc a poc ha permès que sortissin de l’armari molts militars recentment retirats que demanaven al Rei en diferents manifestos que fes un cop per salvar la unitat d’Espanya i posar fi al govern socialcomunista del PSOE i Podemos. I hem pogut conèixer xats de Whatsapp en què generals retirats proposen afusellar 26 milions d’espanyols i repetir unes maniobres com les de 1936. I si bé el Partit Popular, desorientat i en caiguda lliure, no s’ha afegit a aquest corrent en favor de tornar sigui com sigui a l’España Grande y Libre de Franco, molts dels seus votants sí que ho han fet votant a Vox i repetint amb Abascal “Viva su Majestad el Rey!”

  Llegir al Punt Avui

  

ANGLADA DISPOSAT A CONTINUAR AMB LA SIGLA PxC, PLATAFORMA VIGATANA O AMB UN NOU PARTIT. Demana una assemblea de militants i regidors per que diguin amb qui estan

(Actualitzat! Els regidors de Torelló i Taradell fan costat a l'Executiva, i J C Fuentes denuncia que Anglada va retirar els 32.000 euros que hi havia a un compte a nom del Grup Municipal de PxC de Vic)

L'alcalde de Vic, aconsellat potser pel secretari municipal, ha rebutjat la proposta de fer un Ple extraordinari, tal com havia demanat el regidor de PxC, Juan Carles Fuentes, per confirmar l'expulsió d'Anglada i Marta Riera del grup municipal o, al menys, destituir-lo com a portaveu de PxC, a causa de la dubtosa legalitat de separar algú d'un grup municipal al qui encara no s'ha expulsat del partit (l´únic que hi ha és una destitució del càrrec de president en una reunió que ell impugnarà). 

Poc després d'aquesta decisió de l'alcalde, que és a curt termini un victòria d'Anglada, m'ha donat el seu punt de vista del que va passar dissabte quan se'l va destituir de la presidència en una Executiva que ell considera il·legal. També ha volgut replicar el que s'ha dit d'ell en relació a la compra d'un Mercedes.

Deixant de banda les meves discrepàncies amb Anglada, recullo aquí el que m'ha dit.

NO LI VAN DIR QUE L'EXECUTIVA EXTRAORDINÀRIA ERA PER DESTITUIR-LO, SINÓ  PER L'EXPEDIENT A RAVELLO I LA MARXA DE PxC DELS REGIDORS DE MANLLEU. DIU QUE MOLTS REGIDORS ESTAN AMB ELL

Segons Anglada "Em van comunicar que es demanava fer una executiva extraordinària per tractar de l'expedient al Secretari de Relacions Internacionals,Enric Ravello, i per temes com la marxa de PxC dels tres regidors de Manlleu. Jo els vaig manifestar que aquell dissabte no podia, i vaig quedar amb el Secretari General, Robert Hernando i el Vicepresident, Xavier Simó, que enviarien un mail dient que la faríem dos dissabtes més tard". Segons Anglada va ser tot un complot de Robert Hernando, del regidor de L'Hospitalet Daniel Ordóñez i del Secretari d'Organització, David Parada. Anglada afirma que "alguns dels assistents a la reunió no van estar d'acord amb el que es va proposar i m'han passat tota la informació i els papers del que es va parlar."

Per Anglada la manera més fàcil de resoldre el conflicte, al marge del recursos i accions legals que ha encomenat a un bufet d'advocats seria "convocar una assemblea de militants i regidors, que se m'acusés allà del que fos i jo em pogués defensar davant de tothom i, després, els militants i regidors diguin sense por amb qui estan". Aquesta proposta "li he tornat a fer aquesta mateixa tarda en la conversa telefònica que he tingut amb el vicepresident i president en funcions nomenat a L'Hospitalet, Xavier Simó". 


NO HAN EXPLICAT QUINES SÓN LES DEFICIÈNCIES DE GESTIÓ DE LES QUE M'ACUSEN, I EL MERCEDES DE 32.000 EUROS L'HE PAGAT JO. SI HI HAVIA MALA GESTIÓ FINANCERA HO HAURIA D'HAVER DIT DANIEL ORDÓÑEZ QUE ÉS EL TRESORER

Anglada ha insitit en que ningú no ha explicat quines són les deficiències de gestió del que se l'acusa i que si fossin de tipus econòmic, un dels regidors impulsors del cop, Daniel Ordóñez, és precissament el tesorer del partit i té accés permanent als dos comptes de PxC.

Pel que fa a si no ha retornat els 80.000 euros aportats per J M Ruiz Puerta del Partido X la Libertad de la campanya de les eleccions espanyoles de 2011, Anglada afirma que "no s'havien de tornar donat que no era un préstec, sinó una donació" i el Mercedes que s'acaba de comprar, "ha costat només 32.000 euros i no l'he comprat amb diners del partit sinó amb el meus". De tota manera Anglada no m'ha aclarit l'eterna pregunta que li ha fet molta gent, tantes vegades, sobre de què viu i d'on treu 32.000 euros per un cotxe, si diu que només té l'aportació de 800 euros de regidor més una pensió de minusvalia de la seva esposa. "Insinuar que fico mà a la caixa és com si jo ara em preguntés com s'ha comprat recentment el regidor d'Igualada i Secretari General, Robert Hernado, el Ránger d'últim model"

CONTINUARÉ COM A PxC, PLATAFORMA VIGATANA O AMB UN NOU PARTIT

Sobre quins plan té, si finalment és expulsat de PxC, Anglada ha ironitzat sobre la capacitat de Juan Carles Fuentes, que ni és ni viu a Vic, per liderar el partit a Osona i encapçalar la candidatura d'aquí 14 mesos.
"Si perdo la sigla PxC, tinc legalitzada la de Plataforma Vigatana que és com vaig començar i és un bon nom per treballar per la ciutat".  Però ha volgut deixar clar que "No renuncio a continuar liderant PxC i t'he de dir que avui m'he reunit amb els tres regidors de Torelló i el de Taradell i estan amb mi. Però al marge que tinc legalitzada Plataforma Vigatana, ja tinc pensat nom per un nou partit. Un nom que agradarà i ara no convé que el digui"

DICTADURA O ACORD? Publico aquest article al Punt Avui sobre Egipte

 XAVIER RIUS, 07/07/2013

Tal com estan les coses a Egipte, amb els defensors i opositors de Muhammad Mursi enfrontant-se al carrer i l'exèrcit que l'ha fet caure desplegat, hi ha qui diu que el futur d'Egipte pot ser la guerra civil. Segur que es viuran dies d'enfrontaments amb més morts, però és més que dubtós que Egipte s'aboqui a una guerra, donat que no hi ha caps militars ni unitats fidels a Mursi, ni el Germans Musulmans tenen ara cap milícia. El dilema que es viu ara és si serà possible una reconciliació de cara a iniciar un nou procés constituent tutelat per l'exèrcit amb el president interí, el jutge Adly Mansur, arbitrant-lo i si els Germans Musulmans, fent autocrítica pels errors d'aquest any, hi voldrà o hi podrà participar. Si això no és possible, el país del Nil s'abocarà a una nova dictadura sense llibertats polítiques, ni per als uns ni per als altres.

I és que no es pot iniciar un procés de cara a unes eleccions sense els Germans Musulmans, perquè per fer-lo calen llibertats polítiques i de manifestació. I, com estem veient, Mursi encara té el suport de milions de persones. L'única manera d'impedir que els qui estan al costat del derrocat president es manifestin o difonguin les seves opinions és amb una dictadura que censuri la premsa i prohibeixi a tothom manifestar-se.

Hi ha qui pensa que la voluntat de l'exèrcit, que controla sectors de l'economia, ha estat aprofitar el descontentament de les últimes setmanes amb les manifestacions de milions de persones decebudes per la deriva islamista del govern, la nova Constitució que no deixava lloc per al laïcisme i les altres confessions i sobretot la seva nefasta política econòmica, per prendre el poder amb un cop revestit de legitimitat popular. Però també podria ser que la cúpula militar, després que els opositors recollissin 22 milions de signatures demanant la dimissió del president, un cop Mursi va rebutjar la petició de l'exèrcit d'escoltar la veu del carrer i convocar noves eleccions, s'hagi vist obligat a complir l'amenaça.

Potser Mursi, mancat de capacitat de diàleg, assessorat per líders que creuen que la veritat divina és amb ells, pensés que el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, no seria capaç de fer un cop contra el primer president escollit democràticament. Però la realitat és que Mursi està arrestat. I tan cert com això és que molta gent dels barris pobres i el camp encara li dóna suport. Llavors, l'endemà que l'exèrcit imposi el toc de queda per acabar amb les morts al carrer, veurem si es possible iniciar aquesta transició en què participi tothom o si, senzillament, hi haurà dictadura per temps. En aquest segon cas, caldrà veure si els islamistes opten per demanar retornar a la política, per la desobediència civil o pel terrorisme.

Xavier Rius, periodista

 Llegir al Punt Avui (clica)