.jpg)
Juan Carlos Segura Just replicant dimarts a Rufián al Congrés
La pugna electoral a Santa Coloma de Gramenet entre els diputats al Congrés, Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Juan Carlos Segura Just, de Vox, va començar dimarts al Congrés dels Diputats, quan Rufián va recordar en la seva intervenció el passat ultra de Segura i va citar les detencions d'aquest els anys 1980 i 1982 per participar en l'assalt a la seu de la UCD a Barcelona (partit d'Adolfo Suárez que governava a Espanya) i la crema de la figura del rei Joan Carles al Museu de Cera de Barcelona. Fets certs, si bé Rufián va dir que Segura militava llavors al Frente Nacional, i on militava era al Frente de la Juventud (dit inicialment a Barcelona, Frente Nacional de la Juventud) de Juan Ignacio González i Ernesto Milá. Grup escindit de Fuerza Nueva, que practicava l'acció directa, fins i tot violenta, en rebutjar l'acceptació de la via parlamentària que havia fet Fuerza Nueva.
Segura Just va demanar en el ple de la moció de censura de Tamames i Vox, replicar, en haver fet Rufián una al·lusió personal. La presidenta Meritxell Batet, li va donar la paraula i, com es veu al vídeo, va reconèixer haver participat en la manifestació, segons ell pacífica, a la seu de la UCD, sent condemnat a un any de presó, segons ell, només per tallar l'Avinguda Diagonal, afimació falsa . I afirmà també que ell va ser sobresegut, és a dir no va ser jutjat, per la crema de la figura del rei al Museu de Cera, cosa que és certa.
L'advocat Juan Carlos Segura Just,
que va anar de número tres a la llista de Vox el novembre de 2019 i va ocupar escó al Congrés el març de 2011 quan Ignacio Garriga va renunciar al seu per ocupar el del Parlament de Catalunya, certament va militar al Frente de la Juventud, dit inicialmente Frente Nacional de la Juventud. Va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó
per la seva participació el 19 de juny de 1980 -llavors tenia 20 anys d'edat- en l'assalt a la seu del
partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per
militants de la neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava a Barcelona Ernesto Milá.
L'atac
va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb
motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues
organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer
pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres,
ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi a l'exterior. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.
Segura Just també va
ser detingut el 9 de juny 1982, per la crema de la
figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona i se li va aplicar la legislació antiterrorista. El
jutjat mesos després el va apartar del cas, perquè malgrat ser al lloc ambels autors
materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura
de Juan Carlos I i li va prendre foc. De fet des del Ministeri de l'Interior es va voler acabar amb aquest grup que feia atracaments i atemptats, formats per nois, la majoria de casa bona de Barcelona i Madrid, i que tenia armes facilitades per sectors ultres de la policia i els seveis d'intel·ligència. Com es diuen les noticíes sobre els fets publicades per la Vanguardia que recullo aquí, a diversos membres del grup se'ls hi va trobar armes a casa seva o a la seu del grup. I tot i la gravetat d'alguns dels atemptats, segrestos, atacs a estudiants democràtes i atracaments, la policia i la judicatura, tampoc va voler investigar a fons aquest grup donades les seves connexions. Vull dir que les condemnes van ser minses donat que es volia acabar amb el grup, que s'havia anat de les mans als estaments ultres del règim i aparells policials, sense aplicar-los llargues condemnes de presó.
Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat. Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona l'any 2013.
Crec problable que tant Rufián amb ERC, com Segura amb Vox, obtinguin l'acta de regidors de Santa Coloma de Gramenet. Ciutat ara governada en solitari per la socialista Núria Parlón que té 17 dels 27 regidors. Ciutadans en té 4, que probablement desapareixeràn, En Comú Podem 3 i ERC 3. Segura ha reconegut en diverses entrevistes que sap que d'aquí tres mesos no serà l'alcalde, però però que confia ser-ho d'aquí quatre anys, ocupant un espai com el que té Albiol amb el PP a Badalona. Així podria donar-se el cas que en el cas que no reavalidí l'acta de diputat al Congrés al desembre -tot depèn del lloc que vagi a la llista i de si Vox puja o baixa-, i es plantegi centrar-se en la seva tasca de regidor a l'oposició a Santa Coloma i a la vegada tornar al seu bufet d'advocat. De Rufian sembla poc problable que pugui compatibilitzar liderar un dels grups d'oposició a Santa Coloma i, a la vegada, continuar com a cap d'ERC al Congrés dels Diputats.
En el mandat 2011-2015, la ultradreta amb Plataforma per Catalunya va tenir tres regidors a Santa Coloma, on es van viure situacions impensables dins i fora de l'Ajuntament, per temes polítics, i personals, circulació i enviament de dossier relatius a qüestions personals, alguns potser falsos, altres, potser certs, amb diverses agressions físiques repetides, desautoritazció pública al Ple Municipal per part del número 2 de PxC, Juan Gómez Montero, cap el número 1, Sergio Palomo Chillerón, que finalment va acabar renunciant a l'acta en demnar-li Josep Anglada que busqués alguna excusa i deixés l'ajuntament ja que faria mal a uns i altres. I després de deixar d'assistir a algun ple, finalment Palomo va renunciar, en un context que la realitat potser superava la ficció. Potser al juny amb Rufián i Segura Just a l'ajuntament de Santa Coloma, que sembla que es tenen ganes, torni la tensió al Ple Municipal d'aquesta ciutat. Gabriel Rufién va néixer a Santa Coloma on hi va viure fins fa uns anys, i Juan Carlos Segura, va néixer i viu a Barcelona.
