Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Carlos Segura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Carlos Segura. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de març del 2023

La campanya electoral d'ERC i Vox a Santa Coloma de Gramenet, amb els diputats de Gabriel Rufián (ERC) i Juan Carlos Segura Just (Vox), candidats a l'alcaldia, comença al Congrès del Diputats a la moció de censura. Si Segura Just i Rufián aconsegueixen representació a la ciutat, es pot tornar a viure situacions de molta tensió com va passar entre 2011 i 2015, en que es barrejaven antagonismes, lo personal i lo polític

           


                   Juan Carlos Segura Just replicant dimarts a Rufián al Congrés
                                      


La pugna electoral a Santa Coloma de Gramenet entre els diputats al Congrés, Gabriel Rufián, d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Juan Carlos Segura Just, de Vox, va començar dimarts al Congrés dels Diputats, quan Rufián va recordar en la seva intervenció el passat ultra de Segura i va citar les detencions d'aquest els anys 1980 i 1982 per participar en l'assalt a la seu de la UCD a Barcelona (partit d'Adolfo Suárez que governava a Espanya) i la crema de la figura del rei Joan Carles al Museu de Cera de Barcelona. Fets certs, si bé Rufián va dir que Segura militava llavors al Frente Nacional, i on militava era al Frente de la Juventud (dit inicialment a Barcelona, Frente Nacional de la Juventud) de Juan Ignacio González i Ernesto Milá. Grup escindit de Fuerza Nueva, que practicava l'acció directa, fins i tot violenta, en rebutjar l'acceptació de la via parlamentària que havia fet Fuerza Nueva.

Segura Just va demanar en el ple de la moció de censura de Tamames i Vox, replicar, en haver fet Rufián una al·lusió personal. La presidenta Meritxell Batet, li va donar la paraula i, com es veu al vídeo, va reconèixer haver participat en la manifestació, segons ell pacífica, a la seu de la UCD,  sent condemnat a un any de presó, segons ell, només per tallar l'Avinguda Diagonal, afimació falsa . I afirmà també que ell va ser sobresegut, és a dir no va ser jutjat, per la crema de la figura del rei al Museu de Cera, cosa que és certa. 

L'advocat Juan Carlos Segura Just, que va anar de número tres a la llista de Vox el novembre de 2019 i va ocupar escó al Congrés el març de 2011 quan Ignacio Garriga va renunciar al seu per ocupar el del Parlament de Catalunya, certament va militar al Frente de la Juventud, dit inicialmente Frente Nacional de la Juventud.  Va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 -llavors tenia 20 anys d'edat-  en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la  neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava a Barcelona Ernesto Milá.

L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi a l'exterior. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus.  

Segura Just també va ser detingut el 9 de juny 1982, per la crema de la figuar del Rei que hi havia al Museu de Cera de Barcelona i se li va aplicar la legislació antiterrorista. El jutjat mesos després el va apartar del cas, perquè malgrat ser al lloc ambels autors materials, ell no va ser qui va ruixar amb líquid inflamable la figura de Juan Carlos I i li va prendre foc. De fet des del Ministeri de l'Interior es va voler acabar amb aquest grup que feia atracaments i atemptats, formats per nois, la majoria de casa bona de Barcelona i Madrid, i que tenia armes facilitades per sectors ultres de la policia i els seveis d'intel·ligència. Com es diuen les noticíes sobre els fets publicades per la Vanguardia que recullo aquí, a diversos membres del grup se'ls hi va trobar armes a casa seva o a la seu del grup. I tot i la gravetat d'alguns dels atemptats, segrestos, atacs a estudiants democràtes i atracaments, la policia i la judicatura, tampoc va voler investigar a fons aquest grup donades les seves connexions. Vull dir que les condemnes van ser minses donat que es volia acabar amb el grup, que s'havia anat de les mans als estaments ultres del règim i aparells policials, sense aplicar-los llargues condemnes de presó.

Tothom té el seu passat, evoluciona, canvia i el temps tot ho cura. Però està bé saber com va començar políticament l'ara nou diputat. Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona  l'any 2013. 

Crec problable que tant Rufián amb ERC, com Segura amb Vox, obtinguin l'acta de regidors de Santa Coloma de Gramenet. Ciutat ara governada en solitari per la socialista Núria Parlón que té 17 dels 27 regidors. Ciutadans en té 4, que probablement desapareixeràn, En Comú Podem 3 i ERC 3. Segura ha reconegut en diverses entrevistes que sap que d'aquí tres mesos no serà l'alcalde, però però que confia ser-ho d'aquí quatre anys, ocupant un espai com el que té Albiol amb el PP a Badalona. Així podria donar-se el cas que en el cas que no reavalidí l'acta de diputat al Congrés al desembre -tot depèn del lloc que vagi a la llista i de si Vox puja o baixa-, i es plantegi centrar-se en la seva tasca de regidor a l'oposició a Santa Coloma i a la vegada tornar al seu bufet d'advocat. De Rufian sembla poc problable que pugui compatibilitzar liderar un dels grups d'oposició a Santa Coloma i, a la vegada, continuar com a cap d'ERC al Congrés dels Diputats.  

En el mandat 2011-2015, la ultradreta amb Plataforma per Catalunya va tenir tres regidors a Santa Coloma, on es van viure situacions impensables dins i fora de l'Ajuntament, per temes polítics,  i personals, circulació i enviament de dossier relatius a qüestions personals, alguns potser falsos, altres, potser certs,  amb diverses agressions físiques repetides, desautoritazció pública al Ple Municipal per part del número 2 de PxC, Juan Gómez Montero, cap el número 1, Sergio Palomo Chillerón, que finalment va acabar renunciant a l'acta en demnar-li Josep Anglada que busqués alguna excusa i deixés l'ajuntament ja que faria mal a uns i altres. I després de deixar d'assistir a algun ple, finalment Palomo va renunciar, en un context que la realitat potser superava la ficció. Potser al juny amb Rufián i Segura Just a l'ajuntament de Santa Coloma, que sembla que es tenen ganes, torni la tensió al Ple Municipal d'aquesta ciutat.   Gabriel Rufién va néixer a Santa Coloma on hi va viure fins fa uns anys, i Juan Carlos Segura, va néixer i viu a Barcelona.





  


 

 

 

dijous, 7 de novembre del 2019

QUATRE MEMBRES DE VOX QUE VAN ANAR A LA LLISTA DEL CONGRÉS PER BARCELONA A L'ABRIL, INTEPOSEN AL JUTJAT DE GUÀRDIA DE MADRID UNA DEMANADA CONTRA LA DISSOLUCIÓ DE L'EXECUTIVA PROVINCIAL DE BARCELONA I EL NOMENAMENT D'UNA GESTORA QUE PRESIDEIX L'EXDIRIGENT DE PxC, JUAN GARRIGA, i TÉ COM A SECRETÀRIA A L'EXSECRETÀRIA GENERAL DE PxC, MÓNICA LORA






Cinc militants de Vox Barcelona, quatre dels quals van anar a la candidatura per Barcelona al Congrés dels Diputats de l'abril passat, van interposar ahir al Jutjat de Guàrdia de Madrid una demanda contra la decisió del Comíté Executiu Nacional de dissoldre el Comité Executiu Provincial de Barcelona, notificada fa un mes, i la creació d'una gestora provincial presidida pel l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, cosí del diputat Juan Garriga i amb l'exSectrària General de PxC, Mónica Lora, com a Secretària.
L'entrada fa nou mesos dels dirigents del que quedava de PxC a Vox, desplaçant als dirigents i militants històrics del partit i a coordinadors locals de localitats de la demarcació de Barcelona on Vox tenia possibilitat d'aconseguir representació a les municipals, va generar un gran malestar que es va accentuar després del fracàs absolut a les municipals,  en no obtenir Vox cap regidor a la demarcació de Barcelona. Aixó va motivar l'abandonament del partit de militants i dirigents. 
El passat 1 d'octubre els membres de Vox de Barcelona van rebre un correu electònic de  Tomás Fernández Ríos, Vicesecretari Nacional d'Organizació, on es comunicava que s'havia dissolt el Comité Excutiu Provincial, i que es nomenava una gestora presidida per l'exdirigent de Plataforma per Catalunya (PXC), Juan Garriga, amb l'advocat Juan Cremades de Vicepresident, i la fins fa poc Secretària General de PxC, Mònica Lora, de Secretària i Tresorera.
Conseqüentment amb aquests canvis, la fins fa un mes presidenta de Vox a la demarcació de Barcelona, Dolores Martín, que va anar fa mig de número 4 a la llista al Congrés, i l'exvicepresident, Luis Amador que va anar de número 7, han estat exclosos de la lista del 10N. La candidatura per diumenge està encapçalada pel diputat Ignacio Garriga. El regidor de Pozuelo de Alarcón i exmilitant de Juntas Españolas, Juan José Aizcorbe va de segón. Aizcorbe va ser número 4 de la llista de Fuerza Nueva per Barcelona a les eleccions generals de 1982, llista en la que Josep Alsina Calvés, fundador de Somatempts i Societat Civil Catalana, anava de 15 i Josep Anglada de 25.  L'advocat Juan Carlos Segura Just, condemnat l'any 1984 a un any de presó per l'atac amb cóctels molotov a la seu de la UCD a Barcelona perpetrada el 1980 per militants de CEDADE y el Frente de la Juventud va de terecer. I l'exsecretària general de PxC, Mónica Lora va de número 4.  
Vox va obtenir un diputat a les eleccions d'abril, Ignacio Garriga, i algunes enquestes i sondejos pronostiquen que diumenge en podria obtenir dos o tres. 



 Juan Garriga, exdirigent de PxC és el president de la gestora que han impugnat 
Mònica Lora és la Secretària de la gestora de Vox a Barcelona i va de núemero 4 a la candidatura del 10N

Ignacio Garriga torna a encapçalar la candidatura per Barcelona
 L'exdirigent de Juntas Españolas i regidor de Pozuelo de Alarcón va de número 2
 L'advocat Juan Carlos Segura va de número tres a la candidatura del 10N