DEBAT A OMNIUM-SOS RACISME I A UNITAT CONTRA EL FEIXISME AL COL D'EDUCADORS SOCIALS sobre immigració i eleccions, dret a decidir-indepèndència i nous catalans.

 Ahir, gairebé a la mateixa hora hi havia dos debats sobre eleccions i immigració i xenofòbia (Què faran els partits per aturar la xenofòbia i l'extremadreta), i d'independència, dret a decidir i immigració (Quina Catalunya volem? una que que no dóna passaport als qui...). Als dos debats hi havia la CUP, Iniciativa, ERC, PSC i CiU. El PP i Ciutadans no es van presentar a cap dels dos.

David Minoves (ERC), Iolanda Pineda (PSC), la regidora d'Iniciativa de Barcelona, Janet Sanz,  la moderadora d'UCFiR, Amaia García, Xavier Bosch, (CiU i Director G. d'Immigració) i Xavier Safont Trias regidor de Mataró i candidat (CUP) a l'acte d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme

David Minoves va dir que calia desemmascarar l'extremadreta i no banalitzar amb aquest grups, ni jugar amb els seus arguments per obtenir rèdits electorals. Per ERC donar dret de vot als nouvinguts és el millor antídot contra la xenofòbia,  "Si es percep l'estranger com a subjecte de drets, que pot votar, enlloc de veure´l com l'altre, tot canvia i el discurs xenòfob ja no és rendible". Minoves va manifestar la importància del Pacte Nacional d'Immigració i va recalcar la importància d'univetsalitzar els drets socials i fer del català com a llengua comuna eina d'integració, combatent la xenofòbia des de les escoles. Minoves va concloure que la xenofòbia creix si hi ha descohesió i malestar social. També va parlar de l'accés al vot i la nacionalitat en la actualitat i en la futura Catalunya independent.

Iolanda Pineda, exalcadessa de Salt, del PSC,  va incidir en la importància de les polítiques públiques en l'àmbit de la sanitat, educació, habitatge i drets socials. Va lamentar la retirada a bona part de l'Estat de la targeta sanitària als immigrants sense papers, la supressió del Fons d'Integració als pressupostos de l'Estat  i el tancament de la majoria d'aules d'acollida. Va refermar la importància de l'urbanisme i les polítiques públiques per evitar guetos o barris d'on molts autòctons marxen, i destacar la importància dels Plans d'Interculturalitat. Pineda va parlar d'interculturalitat, no de multiculuralitat, de relacionar-nos en base a objectius o relacions de present i futur (veinatge, feina, familiar, amistat, esportiva, etc...) no en base als orígens.
Va recordar que el Pacte Nacional d'Immigració demanava el dret de vot als immigrants amb papers i demanà la modificació del Codi Penal pels delictes d'incitació a la xenofòbia i difusió del racisme donat el fracàs de l'article 510 amb el seu actual redactat.

La regidora d'Iniciativa, Janet Sanz, va denunciar l'actual context de retallades, la retirada de la targeta sanitària bona part d'Espanya pels irregulars, va criticar la reforma de llei d'estrangeria de 2009, els Centres d'Internament, la persecució al Top manta. Va lamentar els intents de dividir la ciutadania i estigamatitzar i va posar èmfasi en el programes d'acollida. "Sense totes les xarxes de suport i programes d'acollida i el moviment veïnal a Barcelona no s'hagués donat el suport que van rebre el Poblenou els ocupants d'unes fàbriques que recullen ferralla i anaven a ser desallotjats". Així mateix va dir que Iniciativa -cosa de la que jo pel que he vist no és cert del tot- ni a L'Hospitalet, ni Sant Boi ni a Mataró "no hem votat mai una moció de PxC" i l'hem combatut sempre.
 Janet Sanz també va denunciar la xenofòbia d'Albiol a Badalona, el paper jugat per CiU a municipis com Vic amb el tema del padró municipal i l'existència del Casal Tramuntana. I va finalitzar amb uns compromisos:
-Combatre PxC i evitar que el seu discurs sigui absorbit com ha passat a Itàlia amb Berlusconi i la Lliga Nord.
-.Treballar pel dret de vot i la reforma del 510 (provocació o incitació a la xenofòbia).
-.Universalitzar els drets socials per tothom, com les beques menjador.   

Xavier Bosch, de CiU, i Director d'Immigració de la Generalitat, després d'explicar el moviment migratori que ha viscut Catalunya en 15 anys i els problemes d'encaix de diferents cultures, va destacar que segons les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió a Catalunya no es percebeix la immigració com un dels principals problemes. I es va estendre en explicar que havia fet la Generalitat aquests dos anys, des de dues querelles a PxC, les campanyes "trenquem els tòpics", la formació de 1000 treballadors públics, la renovació del Pacte Nacional d'Immgració amb totes les forces, tret de PP i C,S, l'escoltar el Consell Assessor d'Immigració, i la desobediència al decret del Govern espanyol per privar de la sanitat als irregulars. Per últim va dir que CiU i el nou govern plantejaran la Llei d'Igualtat de Tracte en base a recomanacions de la Unió Europea.

Per últim, el regidor de la CUP de Mataró, Xavier Safont Tria, va dir que feixisme avança si no se'l combat, que calia ser al carrer plantant-li cara i que la foto actual era la de Grècia l'any 2009 quan aquestes forces eren marginals i ara Alba Daurada té 18 diputats, es fan amos dels carrers, fans feines d'ajut social i de persecució d'estrangers sense amagar la seva simbologia nazi. Va dir que fam i creixement del feixisme, van lligats i va lamentar que no s'hagués impedit l'actual vídeo de PxC on un magribí diu que els polítics els hi donen tot gratis. per últim lamentà que part del vot del PSC hagi anat cap a PxC.
Tot seguit en el debat va sorgir el fet que el Casal tramuntana o les Joventuts Identitàries x Catalunya de PxC arrenquin els cartells d'altres grups i la il·legalització de PxC  

 

ACTE DE SOS RACISME ÒMNIUM:

Josep Pera, de CiU, regidor de Badalona, escolta la intervenció de la socialista Iolanda Pineda al debat d'Òmniun-SOS Racisme

Matteuw Tree, Rita Marzoa i Saïd el Kadaoui a la taula

En el debat d'Òmnium, Sos Racisme, que jo no vaig escoltar complert, Mathew Tree va comentar que la Catalunya d'avui li sembla, en alguns aspectes, l'anglaterra dels anys 70. I desitja que aquí anem una mica més ràpid en fer visible, en tots els estaments de la nostra societat, la diversitat de procedències de la gent que viu a Catalunya.
Rita Marzoa va recalcar que la Catalunya d'avui està formada per gent de tot arreu. Va posar l'exemple de la seva familia: el pare gallec, la mare catalana, el marit argentí i el fill català. Quan la selecció d'Argentina juga a futbol el seu fill vol que guanyi i quan va al Camp nou crida in de pe in de pendència ...
Saïd el Kadaoui va parlar de la identitat de les persones i les nacions. Va recalcar que un aspecte important que sovnt no es té prou en compte és la voluntat de ser. Ell que es reconeix com a Maragllista, pensa que Catalunya serà independent si la majoria de catalans tenen la voluntat de ser-ho. I va reclcar les virtuts del consens i del pensament complexe. La idealització, va dir, ens pot allunyar de la realitat. (Anar al blog de Said el Kadaoui, clica)

 Clica aquí per veure el vídeo de la imatge amb declaracions dels dirigents polítics que van partcipar a l'acte de SOSRacisme-Òmnium . 
Informació de l'acte al web de SOS Racisme, clica

 

LA DERROTA D'ALBIOL DEMÀ A BADALONA, EL JUDICI PEL 510, I EL TRENCAMENT DE CiU i PP

Una de les consequències del pacte entre Artur Mas i Alicia Sánchez Camacho al Parlament, de fa 21 mesos, va ser que sis mesos després CiU i PP es recolzarien de manera directa o indirecta a molts ajuntaments i que la Diputació de Barcelona quedaria en mans de CiU i PP. A Badalona on fins fa 15 mesos hi havia un tripartit del PSC, CiU i ERC, amb el socialista Jordi Serra com alcalde, havent estat el 2007 el PSC la llista més votada, CiU es va negar el juny de 2011 a reeditar el tripartit amb PSC i Iniciativa que hagués tingut majoria absoluta. Així Albiol, tot i estar en minoria (11 regidors del PP front 16 de l'oposició) va ser investit alcalde com a cap de llista més votada. 

Poc abans de les municipals de 2011 el cap de llista de CiU a Badalona i diputat al Parlament, Ferran Falcó, em va negar que Badalona amb Albiol com alcalde seria la "torna" al suport del PP a CiU al Parlament. Falcó confiava  que a les municipals de 2011 CiU augmentaria en vots i regidors després que, a les eleccions catalanes de novembre de 2010, CiU havia incrementat el seu sostre a Badalona guanyant per molt als socialistes. Així Falcó, en el cas que Albiol fos la llista més votada, tant si CiU superava al PSC, com si quedava lleugerament per sota del PSC posaria com a condició per evitar que Albiol fos alcalde ser ell alcalde o, al menys, compartir l'alcaldia amb Jordi Serra, dos anys cada un.

Però el maig de 2011, tal com molts preveien, el PP de García Albiol seria la llista més votada passant de 7 a 11 regidors. El PSC tindria 400 vots més que el 2007, però es quedaria en els 9 escons, mentre CiU perdria més de 2000 vots en comparació a 2007 i baixaria de 5 a 4 regidors. Iniciativa també baixaria de 5 a 3 i ERC es quedaria fora. Així els regidors que guanyava Albiol es hi prenia a ERC, CiU i Iniciativa. En aquesta situació Falcó perdia la carta de posar com a condició per evitar que Albiol fos alcalde, que CiU ocupés l'alcadia mig mandat, i Albiol en minoria, tal compreveu la llei quan cap candidat en el Ple d'investidura rep el suport de la meitat més un dels regidors, fou proclamat alcalde.

Inicialment CiU va donar suporta a Albiol en algunes votacions. En altres, com a la del desembre passat demanant una moratòria a l'obertura de nous centres de culte per evitar que s'obrís un oratori al barri de la Pau que complia tots els requisits legals, CDC hi va votar en contra, i Albiol no va poder impedir l'obertura d'aquest oratori. He escrit CDC, no CiU, perquè el regidor d'Unio Democràtica de Catalunya va sortir a orinar moments abans d'aquella votació i no hi va participar, potser a causa d'una necessitat fisiològica sobtada, potser a causa de les bones relacions que l'alcalde d'UDC de Salt, Jaume Torramadé que acabava d'aprovar una moció en aquest sentit a Salt, hauria establert, sembla, a Platja d'Aro amb Albiol.  

Aquests últims mesos Ferran Falcó, que l'anterior mandat portava amb el convergent Josep Pera les àrees de Convivència, immigració i Guàrdia Urbana, va fer diferents escrits molt crítics amb la gestió de seguretat d'Albiol i del seu regidor (amb esperit de xèrif) Miguel Jurado. Casualment o no l'anterior cap de la Guàrdia Urbana, sembla que no s'entenia gents amb el superregidor Juradao i va aconseguir una trasllat en comissió de serveis a la Generalitat, i el nombre de baixes per malaltia a la Guàrdia Urbana, segons Falcó i Jordi Serra es van multiplicar. Així Jurado irrompia, perdo! hauria de dir es presentava, amb diverses unitats fent anar llums d'emergència a restaurants regentats per estrangers i, amb els clients dins, els sancionava per infraccions com tenir un endoll fora de normativa. També feien inspeccions segons Albiol o Jurado, batudes segons l'oposició, a una vintena de locals, causalment gairebé tot regentats per estrangers, i en precintava un parell i acte seguit Albiol i Jurado ho anunciaven en roda de premsa. Però segons Falcó la realitat era que a Badalona s'estaven produint més delictes ara que governava Albiol (anar al blog de Ferran Falcó, clica).

El fet, però, és que fa uns dies es va conèixer que l'Audiència de Barcelona ha decidit reobrir el cas arxivat per les octavetes de "No queremos rumanos" (clica)    que Albiol havia repartartit de la mà de Sánchez Camacho, ordenant que es faci el judici per un suposat delicte d'incitació a l'odi  i la discrimació per motius ètnics (article 510 del Codi Penal). Reconec que jo tinc els meus dubtes del resultat polític d'aquest judici, donat que Albiol, com ja vaig dir fa uns dies, ho pot aprofitar per fer-se la víctima,

En aquest context Iniciativa ha presentat pel Ple de demà  dilluns una moció demanant que donat que Albiol està imputat d'un delicte greu, deixi l'alcaldia en mans d'un altre regidor. El PSC hi donarà suport i CiU, amb Falcó i Pera al capdavant sembla que s'abstindran. La moció, doncs, s'aprovarà (però no és una moció de censura!). I en aquest escenari, ara que s'ha trencat a l'ajuntament de Barcelona i al Parlament els pactes CiU-PP, es torna a plantejar un govern tripartit amb majoria absoluta de PSC, CiU i Iniciativa.

Imatge de la presentació del meu llibre a la seu d'Amics, associació islàmica que va obrir l'oratori que Albiol rebutjava, A primera fila l'exalcalde socialista Jordi Serra i el regidor i cap de llista d'Iniciativa, Carles Sagués. Al fons dret, fullejant el meu llibre, Josep Pera, regidor de CiU.
Informació de la reobertura del sumari per tal que Albiol vagi a judici

Informació sobre els pactes a Badalona, a la presentació del meu llibre a Badalona

ARTICLE AL PERIÓDICO SOBRE LA PROPOSTA DE MORATÒRIA DE GARCÍA ALBIOL A NOVES MESQUITES

 link article El Periódico 20-12-2011 clica aquí

Repitiendo el guion de las mezquitas

Albiol no aconseguirà congelar avui a Badalona l'obertura de nous centres de culte musulmans

Dimarts, 20 de desembre del 2011

Albiol no conseguirá congelar hoy en Badalona la apertura de nuevos centros de culto musulmanes

XAVIER
RIUS

Tras la campaña de las elecciones generales, en la que pese a votarse las cámaras que legislan y gestionan la inmigración el PP evitó hablar de la cuestión, el alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha decidido retomar su discurso habitual con una propuesta que se votará hoy en el pleno municipal, destinada a congelar la apertura de nuevas mezquitas y centros de culto. Una propuesta similar a la que hizo el alcalde democristiano de Salt, Jaume Torramadé, en agosto, que solo sirvió para tensar la convivencia y que en modo alguno impedirá la construcción de una mezquita en Salt, pero sí ha evitado, de momento, que los evangelistas africanos inauguren el local adaptado a las exigencias de la ley de culto. Parece que Torramadé pretendía con dicha moratoria ganar tiempo tras el anuncio del Govern catalán de modificar la ley de centros de culto aprobada con el tripartito.
Albiol justifica su deseo de impedir la apertura de nuevas mezquitas con el argumento de que su apertura en barrios con un 35% de inmigración los convertiría de manera irreversible en guetos. Argumentos que recuerdan los de Torramadé para justificar su moratoria cuando dijo que deseaba evitar que se convirtiera en un parque temático de religiones de inmigrantes. Y si es cierto que algunos barrios de Salt, en los que la mayoría de habitantes no son autóctonos, tendrían las características de lo que se califica como guetos, dicho fenómeno se produjo en el periodo 1999-2007, cuando él fue alcalde. Y precisamente la zona pactada durante el pasado mandato por la entonces alcaldesa socialista, Iolanda Pineda, para ubicar los nuevos centros de culto está fuera de dichos barrios.

A diferencia de la propuesta de Torramadé en Salt, que se pudo aprobar gracias a los dos tránsfugas de Plataforma per Catalunya, que desde entonces acostumbran a votar todas sus propuestas facilitándole la mayoría absoluta, la suspensión no prosperará en Badalona dado que PSC, CiU e Iniciativa, si votan juntos, superan en concejales al PP. Y si en algún lugar los concejales de CiU han tenido en inmigración una posición clara y acorde con los consensos alcanzados los pasados años, como el Pacte Nacional per la Immigració y las leyes de acogida y de centros de culto, ha sido en Badadalona con los ediles Ferran Falcó y Josep Pera. Así, en el anterior mandato ellos eran los responsables de las áreas de seguridad, convivencia e inmigración y se destacaron por apoyar la normalización del culto islámico. Y dicha normalización solo se logra facilitando –que no regalando ni subvencionando nada, como insinúan Josep Anglada, García Albiol y algún dirigente de CiU–, la apertura de nuevas mezquitas con todos los requisitos de insonorización, acceso distinto al de escaleras de vecinos, etcétera, y así poder cerrar los bajos de edificios sin condiciones, en los que se ubican muchos oratorios. Además, los convergentes Falcó y Pera, al igual que hacen los responsables municipales del PP en la práctica totalidad de municipios que gobiernan, facilitaron el alquiler de polideportivos y espacios municipales en días señalados de mucha afluencia de fieles como los del Ramadán.
Albiol, en cambio, siendo alcalde este agosto, con argucias como que el personal municipal estaba de vacaciones o argumentando cuestiones de seguridad del patio de un instituto en desuso, impidió que alquilaran equipamientos de propiedad o gestión municipal, mostrando una actitud de dureza frente al supuesto buenismo del anterior equipo de gobierno. Aquellos mismos días de agosto ordenó una serie de inspecciones de comercios de alimentación —regentados la mayoría por inmigrantes—, muchos de los cuales ya habían tenido expedientes o sanciones por incumplimiento de normativas de higiene y, tras precintar tres comercios, lo comunicó en rueda de prensa frente a la supuesta pasividad de los anteriores responsables municipales de Badalona y de los equipos de gobierno del resto de municipios del área barcelonesa. Pasividad ante los comercios que no es cierta, si bien los ayuntamientos de Santa Coloma, L’Hospitalet y Barcelona no inspeccionan los comercios en forma de redada ni convocan ruedas de prensa cada vez que clausuran un establecimiento.

Y volviendo al tema de las mezquitas, sorprende que el Govern, tras el anuncio de modificación casi de urgencia de la ley de centros de culto que hizo el portavoz Francesc Homs, hace tres meses, con un lenguaje más propio de Albiol, Torramadé o Duran Lleida, todavía no haya iniciado los trámites en el Parlament. Y es que si miramos el nuevo texto, prácticamente no cambia la ley vigente, elaborada por el tripartito. Ley que, tras imponer criterios de acceso, insonorización y seguridad, solo facilitaba y orientaba a los ayuntamientos para calificar suelo compatible para usos religiosos de acuerdo con «las necesidades y las disponibilidades». La propuesta de CiU no cambió nada, pero dio muestra de dureza ante los musulmanes, como la que mostrará Albiol hoy en Badalona.

Periodista