Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Dit aixó a la sessió d'avui després de les habituals qüestions prèvies han declarat Pedro Varela i el disenayador Acacio Luis Fiera Requena el qual a preguntes del seu advocat ha reconegut que quan va quedar-se en atur després de treballar anys al Grupo Zeta i al revista Interviu va fer feines de diseny de portades i catàlegs pels llibres de Pedro Varela i que quan aquest va entrar a la presó va obrir un blog en suport seu. L'acusat Carlos Sanagustín se l'ha excusat de declarar pel seu estat de salu. Un altre acusat, Antonio Zuloaga no ha comparegut en haver mort fa més d'un any. Demà declaran les dues treballadores rumaneses de la llibreria i probablement els primers testimonis de l'acusació, mossos de la Comissaria General d'Informació.
Però el més significatiu de la sessió d'avui, més enllà de la petició per tal que el jutge plantegi una qüestio d'inconmstitucionalitat ha estat la declaració de Pedro Varela responent al seu advocat explicant que ell detesta llençar llibres i guardava llibres de caire nacionalsocialista a casa seva i al tratser de la llibreria perquè no els volia destruir ni cremar. I s'ha presentat com un simple llibreter i editor ple d'amor per la literatura i els llibres d'història i ha insistit que a Espanya no hi ha un llista de llibres prohibits, cosa que genera indefensió. Ha insitit que ell no predica l'odi contra ningú i "com humanista catòlic predico l'amor a tothos, també cap a la Fiscalia de l'Odi"
CEDADE
La llibreria Europa es filla del Cículo Español de Amigos de Europa (CEDADE)creada a Barcelona 1966 i que s'ublicaria al cap dels anys al carrer Sèneca de Barcelona on s'obrirà també la llibreria. El grup va ser presidit anys més tard per Pedro Varela i de CEDADE provenen molts dirigents dels grups d' ultradeta dels anys setanta fins els notres dies. Un cop dissolta l'entitat, la llibreria continuà amb part de l'activitat de l'entitat.
A aquest grup que, sense renunciar a la seva adhesió
a la dictadura franquista, rememoraven els valors de l'Europa
feixista i nazi, i es projectaven com una avantguarda cultural i intel·lectual
que mirava cap al futur d'un renaixement europeu neofeixista ple de romanticisme.
Un neofeixisme europeu que rebutjava els reals o imaginaris interessos del
judaisme, el capitalisme americà, la democràcia liberal i el comunisme, sent
els seus dos principals impulsors Jordi Mota (nascut el 1946) i Ángel Ricote.
Alguns dels més joves d'aquests fundadors com Ramon Bau, Joaquín Bochaca
influirien en l'evolució ideològic de l'extrema dreta i, malgrat no estar a
primera línia de les disputes polítiques de la dividida extrema dreta,
continuaran sent un dels seus referents doctrinaris.
CEDADE va ser un grup més cultural i d'estudi o formació, integrat
majoritàriament per joves de classe mitjana alta, que no pas un grup d'acció
política. Es reunien per escoltar Wagner, músic preferit pels nazis alemanys,
pujar muntanyes i estudiar. Eren profundament antisemites i consideraven que el
marxisme i la lluita pels drets civils dels negres als Estats Units o
Sud-àfrica, com a manifestacions del judaisme internacional. Estudiaven i
reivindicaven Hitler, però negaven el caràcter pagà esotèric del III Reich i del seu fundador, i afirmaven, com fa encara Varela actualment que Hitler era cristià.
CEDADE justificava el seu racisme amb una pseudodarwinisme ari religiós,
que considerava les persones de raça blanca ària, una culminació de l'obra del
creador, davant d'altres restes que no havien arribat al mateix nivell de
perfecció i, per ella, romanien a l'endarreriment , la misèria i maneres de
vida més bàrbars. Així Antonio Medrano, un dels fundadors del grup escrivia el
juliol de 1969 al número 17 de la revista de CEDADE: “La raça ària és el
resultat selectiu d'un procés de mil·lennis. Continuar aquest procés selectiu
(objectiu del racisme) és col·laborar amb el principi del Creador de l'univers,
actuar d'acordamb els designis del Creador. El contrari (meta de tots els antiracistes)
suposa aturar el procés de la Creació, fent-la retrocedir segles enrere. En la
lluita entre el racisme i l'antiracisme es manifesta el conflicte etern entre
les forces creadores i destructores de l'univers. En altres paraules, la pugna
entre el bé i el mal”.
CEDADE van establir excel·lents
relacions amb cercles àrabs, com l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Madrid, on
exercia d'agregat cultural el fill del Gran Muftí de Jerusalem, Haj Amin
al-Husseini, que durant la II Gruera Mundial va recolzar Hitler per la seva
campanya contra els jueus i oposició que els jueus europeus poguessin emigrar a
Palestina. Aquestes relacions amb la
ambaixada d'Aràbia Saudita, aportà ajudes econòmiques a CEDADE, gràcies a les
que van poder adquirir una impremta. E 1972 va fixar la seva seu al carrer Sèneca
de Barcelona, on hi ha la llibreria Europa de Pedro Varela,
Durat la Transició CEDADE,
en lloc de sumar-se als que volien mantenir el règim autoritari, es va centrar
en una intensa producció editorial de
llibres que defensaven en nazisme o negaven l'holocaust, com “El mite dels sis
milions” de Joaquín Bochaca, a més de reeditar i distribuir per tot el món
altres de línia similar d'autors estrangers. CEDADE va continuar amb el seu
elitisme intel·lectual i les seves selectes audicions de Wagner, i, en lloc de
fomentar l'activisme i l'acció directa a la universitat per frenar l'avenç dels
“rojos”, va incrementar activitats com el muntanyisme i l'esport que
consideraven imprescindible per a una puresa de cos i ànima de qualsevol jove
revolucionari revolucionària. I davant el debat que es donava a favor o en
contra que a l'Espanya postfranmquista Catalunya i Euskadi veiessin reconeguda
la seva singularitat, mentre la darrera dreta veien a la senyera i la ikurriña
el càncer del terrorisme i el separatisme, CEDADE es va inclinar per
l'anomenada Europa de les ètnies. Una Europa i també una Espanya que havia de
reconèixer els sentiments romàntico-catalanistes, sent CEDADE l'únic grup
d'ultradreta que editaria propaganda en català. I, coherentment amb la seva
obsessió antijueva, acusaria grups de la ultradreta franquista d'estar
manipulats pel complot jueu internacional.
Aquesta tarda s'ha celebrat al tanatori de Les Corts el funeral laic per l'escriptor i historiador revisionista i negacionista de l'Holocaust i membre fundador de la neonazi CEDADE, Joaquín Bochaca, mort dissabte a la tarda a Barcelona a l'edat de 91 anys. A la cerimònia hi han assitit una vuitantena de persones, entre els que hi havien destacats dirigents, ex dirigents, militants i ex militants de la ultradreta catalana i espanyola com l'editor i llibreter Pedro Varela, alguns dels quals vinguts d'altres parts de l'Estat. En els diferents parlaments dels que han intervingut en l'acte civil, s'ha lloat la seva persona. El cotxe fúnebre portava una corona de flors de l'associació revisonista Devenir Europeo a la que estava vinculat amb el text en català "Etern en els nostres records".
Va escriure diversos llibres considerats antisemites i revisionistes o negacionistes de l'Holocaust entre els que destaquen El enigma capitalista, Las fianzas y el poder, El mito de los seis millones, La historía de los vencidos o el suicidio de Occidente, i Los crímenes de los buenos. També va traduir al castellà de pensadors referents del feixisme, les idees del supremacisme blanc i dels grups neonazis com Julius Évola, Ezra Pound i David Duke. Les seves idees van tenir més acollida a Llatinoamèrica que a Espanya.
Coherentment amb la defensa de l'Europa de les ètnies front la dels estats que feia el Círculo Español de Amigos de Europa, CEDADE, que els anys de Transició era l´únic grup ultra que publicava en català, Joaquín Bochaca va posicionar-se fa vuit anys en favor de la independència de Catalunya, tenia penjada l'estelada al balcó de casa i de vegades portava el llaç groc de llibertat presos polítics. I a la vegada participava en actes de la ultradreta espanyolista, feia conferències a Barcelona i Madrid en les seus de grups ultres espanyolistes i va participar en diverses manifestacions en favor de l'editor propietari de la Llibreia Europa, Pedro Varela.
Bochaca, el tercer per l'esquerra en una concentració davant la Llibreria Europa el setembre de 2016
Vídeo d'una entrevista de fa dos anys i mig a Bochaca en que porta el llaç groc de Llibertat Presos Polítics
Segura Just de jove va estar vinculat a la ultradreta que practicava acció directa, de vegades violenta. Va va ser condemnat l'any 1984 a un any de presó per la seva participació el 19 de juny de 1980 en l'assalt a la seu del partit Unión de Centro Democrático (UCD). Acció que va ser feta per militants de la neonazi CEDADE i del Frente de la Juventud que liderava Ernesto Milá.
L'atac va ser perpetrat en acabar una manifestació a l'Avinguda Diagonal amb motiu del "Dia de la Patria Española", quan membres de les dues organitzacions van anar cap a la seu del partit, on després de fer pintades a la façana, entre elles una creu gamada, van llançar pedres, ampolles, còctels molotow i una llauna de benzina, provocant un incedi. Com informava La Vanguardia, en els registres policials que es van fer a casa dels detinguts es van trobar armes de diferents tipus. es van trobar armes de diferents tipus.
Juan Carlos Segura va arribar a Vox de la mà de Jorge Buxadé, que va formar part de la candidatura que encapçalava l'ara diputat per presidir el Col·legi d'Advocats de Barcelona l'any 2013. Abans de militar a Vox va fer-ho al Partit Popular, sent secretari juríci del PP de Catalunya.
L'altra diputat de Vox per Barcelona és Juan José Aizcorbe, que començà en política Juntas Españolas, Fuerza Nueva i el Frente Nacional de Blas Piñar, i va començar a treballar com advocat al bufet d'Esteban Gómez Rovira, advocat que es va destacar per recòrrer la política lingüística de la Generalitat i la immersió lingüística. Gómez Rovira va morir fa un mes de Covid-19. Carlos Segura Just amb els ara diputats al Parlament, Alberto Tarradas, Mónica Lora i Joan Garriga en un acte el passat 27 d ejuny a Barcelona
La participació del vicepresident de Parlament, Josep Costa, en una reunió en la qual hi havia el Front Nacional de Catalunya, grup amb posicionaments envers la immigració similars als de l'ultradreta, i de el partit identitari Força Catalunya, ha motivat que ERC acusés Junts de avenir-se a explorar una coalició amb grups xenòfobs.
Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se un lloc en el mapa polític, des de fa anys hi ha una ultradreta independentista. No són unes idees idèntiques en tot a les de Vox ja que, com Marine Le Pen, en fan bandera dels drets de les dones o els homosexuals per rebutjar la immigració islàmica. I afegeixen un però a la immigració llatina. Ha de deixar la llengua castellana a casa. Però aquesta ultradreta independentista exigeix deixar de subvencionar qualsevol expressió cultural com la Fira d'Abril. "Catalunya catalana, ni espanyola, ni musulmana". I tenen com a símbol el nombre 33. Si els grups neonazis teniu a les emblemes els números 18 o el 88, per la primera i vuitena lletra de l'abecedari, l'A i H, que significarien Adolf Hitler o Heil Hitler, els ultres independentistes tenen el 33 per les dues C de Catalunya Catalana.
I no només recuperen moments o idees de sectors d'Estat Català dels anys 30 i els germans Badia, quan van crear unes joventuts amb camises brunes i escenografia semblant a les Joventuts Hitlerianes o a el grup Nosaltres Sols. Perquè ja en aquest segle XXI hi va haver algun dirigent del catalanisme que va viure l'arribada d'un milió d'estrangers en pocs anys, com un invasió. Així Marta Ferrusola va deixar anar el febrer de 2001 que lamentava que "aquesta gent" farà que "d'aquí deu anys desapareguin les esglésies romàniques i només serviran les mesquites". I poc després l'expresident de Parlament Heribert Barrera va proposar expulsar els magribins que treballaven en l'Ejido, ja que si se'ls donava treball i venien a Catalunya, Catalunya desapareixeria.
Dos exmembres de CEDADE, el grup neonazi espanyol dels anys 70 i 80, Enric Ravello i Xavier Andreu, han estat impulsors de dos dels grups polítics xenòfobs independentistes. Andreu seria fins 2009 màxim dirigent d'Unitat Nacional Catalana (UNC), els militants arribaven a les mans alguns Onze de Setembre a Barcelona amb militants de l'esquerrà MDT. UNC tenia per símbol, a més de la creu de Sant Jordi, el número 33 i l'au fènix, el renéixer. I Andreu era un dels organitzadors habituals de l'homenatge anual als germans Badia amb una "guàrdia d'honor" formada per joves vestint camises brunes. Enric Ravello per la seva banda, després d'exercir de responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, va abandonar PxC a 2014 i va crear Som Catalans que, tot i rebre suport de l'Vlaams Belang flamenc, no ha aconseguit representació a cap ajuntament.
Hi ha hagut altres intents com Identitat Catalana, que es va presentar a les eleccions de 2011 en diversos municipis, entre ells l'Hospitalet, on va obtenir 154 vots, que entre les seves reivindicacions proposava tancar totes les mesquites i sol·licitava que no es donés cap ajuda als estrangers que portessin menys de vuit anys empadronats. I posteriorment va sorgir el Moviment identitari Català (MIC), que no dissimula el seu pensament xenòfob i realitza els seus actes amb militants vestint uniforme paramilitar i camises brunes.
Havent fracassat Som Catalans a les eleccions municipals de 2015 a Vic, la dirigent Ester Gallego només va obtenir 56 vots, altres militants independentistes van recuperar la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partit de l'antifranquisme ja dissolt, per intentar fer alguna cosa semblant a Front Nacional francès . I es van presentar el 2019 a Ripoll -confiant treure rèdit de la commoció pels atemptats-, on la seva candidata Sílvia Orriols va entrar al consistori, no aconseguint un segon regidor atès que Ester Gallego va decidir presentar-se per Som Catalans a Ripoll, on va fracassar, però va restar vots a l'Front. I poc després Orriols va abandonar el Front Nacional per crear un altre partit, Aliança Catalana. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista es repeteixen també en la independentista.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa
político, desde hace años existe una extrema derecha que exige una “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”
La participación del vicepresidente del Parlament, Josep Costa, en una reunión en la que estaban el Front Nacional de Catalunya, grupo con posicionamientos hacia la inmigración similares a los de la ultraderecha, y del partido identitario Força Catalunya, ha motivado que ERC acusara a Junts de avenirse a explorar una coalición con grupos xenófobos.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una ultraderecha independentista.
No son unas ideas idénticas en todo a las de Vox dado que, como Marine
Le Pen, hacen bandera de los derechos de las mujeres o los homosexuales
para rechazar la inmigración islámica. Y añaden un pero a la inmigración
latina. Debe dejar la lengua castellana en casa. Pero esta ultraderecha
independentista exige dejar de subvencionar cualquier expresión
cultural como la Feria de Abril. “Catalunya catalana, ni española, ni
musulmana”. Y tienen como símbolo el número 33. Si los
grupos neonazis tienen en sus emblemas los números 18 o 88, por la
primera y octava letra del abecedario, la A y H, que significarían Adolf
Hitler o Heil Hitler, los ultras independentistas tienen el 33 por las dos C de Catalunya Catalana.
Y no solo recuperan momentos o ideas de sectores d’Estat Català de los años 30 y los hermanos Badia, cuando crearon unas juventudes con camisas pardas y escenografía parecida a las Juventudes Hitlerianas o al grupo Nosaltres Sols.
Porque ya en este siglo XXI hubo algún dirigente del catalanismo que
vivió la llegada de un millón de extranjeros en pocos años, como un
invasión. Así Marta Ferrusola se despacharía en febrero
de 2001 lamentado que “esta gente” hará que “de aquí diez años
desaparezcan las iglesia románicas y solo servirán las mezquitas”. Y
poco después el expresidente del Parlament Heribert Barrera propuso
expulsar a los magrebís que trabajaban en el Ejido, dado que si se les
daba trabajo y venían a Catalunya, Catalunya desaparecería.
Dos exmiembros de CEDADE, el grupo neonazi español de los años 70 y 80, Enric Ravello y Xavier Andreu, han sido impulsores de dos de los grupos políticos xenófobos independentistas. Andreu sería hasta 2009 máximo dirigente de Unitat Nacional Catalana (UNC),
cuyos militantes llegaban a las manos algunos Onze de Setembre en
Barcelona con militantes del izquierdista MDT. UNC tenía como símbolo,
además de la cruz de Sant Jordi, el número 33 y el ave fénix,
el renacer. Y Andreu era uno de los organizadores habituales del
homenaje anual a los hermanos Badia con una “guardia de honor” formada
por jóvenes vistiendo camisas pardas. Enric Ravello por su parte, tras
ejercer de responsable de relaciones internacionales de Plataforma per Catalunya, abandonó PxC en 2014 y creó Som Catalans que, pese a recibir apoyo del Vlaams Belang flamenco, no ha conseguido representación en ningún ayuntamiento.
Ha habido otros intentos como Identitat Catalana,
que se presentó a las elecciones de 2011 en diversos municipios, entre
ellos L’Hospitalet, donde obtuvo 154 votos, que entre sus
reivindicaciones proponía cerrar todas las mezquitas y
solicitaba que no se diera ninguna ayuda a los extranjeros que llevaran
menos de ocho años empadronados. Y posteriormente surgió el Moviment Identitari Català (MIC), que no disimula su pensamiento xenófobo y realiza sus actos con militantes vistiendo uniforme paramilitar y camisas pardas.
Habiendo fracasado Som Catalans en las elecciones municipales de
2015 en Vic, cuya dirigente Ester Gallego solo obtuvo 56 votos, otros
militantes independentistas recuperaron la sigla de Front Nacional de Catalunya,
un partido del antifranquismo ya disuelto, para intentar hacer algo
parecido a Frente Nacional francés. Y se presentaron en 2019 en Ripoll -confiando sacar rédito de la conmoción por los atentados-, donde su candidata Sílvia Orriols entró en el consistorio,
no consiguiendo un segundo regidor dado que Ester Gallego decidió
presentarse por Som Catalans en Ripoll, donde fracasó, pero restó votos
al Front. Y poco después Orriols abandono el Front Nacional para crear
otro partido, Aliança Catalana. Las luchas cainitas de la ultraderecha españolista se repiten también en la independentista.
L'entrada
fa nou mesos dels dirigents del que quedava de PxC a Vox, desplaçant
als dirigents i militants històrics del partit i a coordinadors locals
de localitats de la demarcació de Barcelona on Vox tenia possibilitat
d'aconseguir representació a les municipals, va generar un gran malestar
que es va accentuar després del fracàs absolut a les municipals, en no obtenir Vox cap regidor a la demarcació de Barcelona. Aixó va motivar l'abandonament del partit de militants i dirigents.
El
passat 1 d'octubre els membres de Vox de Barcelona van rebre un correu
electònic de Tomás Fernández Ríos, Vicesecretari Nacional
d'Organizació, on es comunicava que s'havia dissolt el Comité Excutiu
Provincial, i que es nomenava una gestora presidida per l'exdirigent de
Plataforma per Catalunya (PXC), Juan Garriga, amb l'advocat Juan
Cremades de Vicepresident, i la fins fa poc Secretària General de PxC,
Mònica Lora, de Secretària i Tresorera.
Conseqüentment
amb aquests canvis, la fins fa un mes presidenta de Vox a la demarcació
de Barcelona, Dolores Martín, que va anar fa mig de número 4 a la
llista al Congrés, i l'exvicepresident, Luis Amador que va anar de
número 7, han estat exclosos de la lista del 10N. La candidatura per
diumenge està encapçalada pel diputat Ignacio Garriga. El regidor de
Pozuelo de Alarcón i exmilitant de Juntas Españolas, Juan José Aizcorbe
va de segón. Aizcorbe va ser número 4 de la llista de Fuerza Nueva per Barcelona a les eleccions generals de 1982, llista en la que Josep Alsina Calvés, fundador de Somatempts i Societat Civil Catalana, anava de 15 i Josep Anglada de 25. L'advocat Juan Carlos Segura Just, condemnat l'any 1984 a
un any de presó per l'atac amb cóctels
molotov a la seu de la UCD a Barcelona perpetrada el 1980 per militants
de CEDADE y el Frente de la Juventud va de terecer. I l'exsecretària
general de PxC, Mónica Lora va de número 4.
Vox
va obtenir un diputat a les eleccions d'abril, Ignacio Garriga, i
algunes enquestes i sondejos pronostiquen que diumenge en podria obtenir
dos o tres.
Juan Garriga, exdirigent de PxC és el president de la gestora que han impugnat
Mònica Lora és la Secretària de la gestora de Vox a Barcelona i va de núemero 4 a la candidatura del 10N
Ignacio Garriga torna a encapçalar la candidatura per Barcelona
L'exdirigent de Juntas Españolas i regidor de Pozuelo de Alarcón va de número 2
L'advocat Juan Carlos Segura va de número tres a la candidatura del 10N
Pese a que La Marea no me cite como una de las fuentes de este desenlace del que llevo semanas escribiendo y anunciando, lo que ha ocurrido hoy era previsible. Hay quien se sorprende de que alguien que aparecía en programas de radio y televisión como miembro de Vox hubiera sido presidente o vicepresidente de un grupo neonazi negacionista del Holocausto. Pero cuando el pasado 13 de diciembre publiqué en primicia aquí en el blog, que el partido que él presidía, el Partido X la Libertad, se disolvía para entrar sus miembros en Vox y relataba su pasado como presidente o expresidente de CEDADE, él me replicó negando haberla presidido y finalmente dimos por bueno que, al menos, fue su vicepresidente y posteriormente miembro de la dirección colegiada o presidencia tripartía que intentó reflotar la entidad y, al no conseguirlo, la disolvió. El me dijo ignorar lo que se había publicado reiteradas veces en los periódicos, desde que defendió por primera vez a Pedro Varela en 1998, que a él se le presentaba como el último presidente de CEDADE. Posteriormente en diversas ocasiones, la última hace tres días, publiqué que Vox no nombraría a Ruiz Puerta como candidato por la ciudad de Parla, al no tener el apoyo ni de los militantes de Parla, ni de la Ejecutiva. Además constataba que la disolución de PxC y PxL para entrar en Vox ha resultado ser para la mayoría una OPA hostil, y lo que ahora ha ocurrido con Ruiz Puerta, con Vox renegando de él, es sólo el principio. Tras permitirse afiliarse a Vox a numerosos militantes de la ultraderecha, previo requisito de abandonar su partido o disolverlo, Vox está rechazando ahora que la mayoría de éstos vayan en las listas. Y si es preciso, como hemos visto hoy con Ruiz Puerta, se niega que sean militanes de Vox. Pueden negar que cualquier militante que se haya afiliado tras las elecciones andaluzas lo es, dado que con el cambio de estatutos que se aprobó en la asamblea restringida del 23 de febrero se acordó que nadie es militante de Vox hasta nueve meses después de su solicitud de afiliación. Puede que esta OPA hostil haya sido una estrategia de Vox para eliminar oponentes como Ruiz Puerta que hace cuatro años obtuvo en Parla 2.242 votos, frente a los 723 votos de Vox. Puede que se lo quite de encima ahora, pese a saber perfectamente quien era y haberse reunido con él para tratar la disolución de PxL y su pactar su entrada en Vox, por la apuesta pro-Israel del partido. Es un hecho que tras la entrada de Rafael Bardají, fundador de "Friends of Israel Initiative, el partido quiere evitar que sea tachado de neonazi al haber hecho una apuesta clara en favor de Israel como "baluarte" o trinchera frente al islam. Pero resulta ridículo que cuando él ha estado estos últimos meses apareciendo en Intereconomía y otras televisiones y radios, siendo presentado como miembro de Vox, ahora Vox niegue que sea militante. Una cosa es que Marine Le Pen para adpatarse a los nuevos tiempos haga la transición entre su padre o el todavía eurodiputado, Bruno Gollnisch, que son negacionistas o justificadores del Holocausto, para convertir el partido en defensor de Israel. Pero no tiene lógica pactar con dirigentes de PxL o incluso sus hermanos de PxC su disolución y posterior entrada de sus miembros en Vox, para semanas después recharzarlos por su pasado ultra, fascista o neonazi.
En estos momentos entre los dirigentes, concejales y militantes de PxC, PxL y otros grupos que han entrado en Vox (otros decidieron a tiempo volver con Anglada y presentarse con SOMI) hay preocupación por las consecuencias que puede tener haber sido dirigentes o militantes años antes de Democracia Nacional, MSR, Asociación Leon Degrelle u otros grupos, haber publicado en Facebook fotos burlescas suyas en el campo de exterminio de Auswitch, o haberse fotografiado con cruces celtas, la calavera nazi Totenkopf o emblemas de las SS. De todos modos yo me pregunto, ¿por qué son un problema para Vox aquellos que han militado en determinados grupos neonazis o nacional-revolucionarios, pero no lo es haber sido militantes o candidatos de La Falange o haber apoyado al Casal Tramuntana o el Hogar Social Madrid, si tanto unos como otros saludaban brazo en alto y rechazaban la democracia pluripartidista?
Rocío Monasterio con J M Ruiz Puerta en un acto de Vox
Rocío Monasterio en el acto de Barcelona el pasado día 30 de marzo
El que fuera presidente del Partido por La Libertad (PxL), el abogado José María Ruiz Puerta, ya ha ingresado en Vox y ayer intervino como miembro de Vox en Parla en el programa Gato al Agua. PxL creó hace dos años y medio con Plataforma per Catalunya (PxC) y España 2000 la federación RESPETO, pero tras los buenos resultados de Vox en las elecciones andaluzas, PxC y PxL abandonaron Respeto, y PxL se disolvió, anunciando José María Ruiz la posible entrada de parte de sus militantes en Vox. Por su parte PxC, que reiteró su voluntad de converger, hacer coalición o unirse a Vox, continúa sin dar el paso, pendiente de realizar un congreso extraordinario, si bien parece que el problema de fondo de PxC para disolverse y entrar en Vox, es que Vox no garantiza a determinados dirigentes de PxC que serán ellos quienes encabecen las candidatursa de Vox en sus municipios. No lo garantiza entre otras causas, porque el procedimiento de elección de candidators y elaboración de listas se aprobará en el congreso que realizará el 23 de febrero. La posibilidad de una coalición con PxC en aquellos municipios que PxC tiene reperesentación o grupo de militantes consolidado, Vox en principio la descarta y exige a los miembros de PxC que desean sumarse al proyecto de Vox que, o bien dejen el partido y entren individualmente en Vox, como ya han hecho algunos, o que disuelvan PxC y entren en bloque a Vox.
El abogado José María Ruiz Puerta, fue dirigente de la neonazi CEDADE entre 1989 y 1993, fue el abogado de la acusación de Manos Limpias contra el juez Baltasar Garzón por su investigación de los crímenes del franquismo, aportó fondos para la campaña de PxC y Josep Angalad en las eleciones generales de 2011, y en 2012 creó con Anglada Plataforma X La Libertad que después pasaría a llamarse Partido X La Libertad. En las elecciones municipales de 2015 PxL sólo obtuvo dos concejales, uno
en el pequeño municipio madileño de Valdeavero, con 124 votos, y otro
en Alfoz de Lloredo en Cantabria. Ruiz Puerta encabezaba la lista en la
ciudad madrileña de Parla, obteniendo 2.243 votos, pero al faltarle 110 para llegar al 5%, no obtuvo acta de concejal. Vox en 2015 obtuvo en Parla 723 votos. Ahora es posible que vaya en uno de los puestos de cabeza de Vox en Parla. Quien sí milita en Vox es Ángel Bordas que fue líder del Foro Sevilla y miembro de PxL.
José María Ruiz Puerta, hoy en el acto de Vox en Toledo
Javier Ortega Smith con Mónica Lora en Mataró el 6 de diciembre pasado. Lora expresó su deseo de que PxC formara coalición con Vox. Vox lo rechaza y les abre la puerta si abandonan o disuelven PxC
A començaments de l'any 2000 apareix el partit Unitat Nacional Catalana, que aglutina algunes sensibilitats que reivindiquen un nacionalisme amb trets excloents, impulsat entre d'altres per Xavier Andreu, ex-militant de la ja
extinta organització del nacionalsocialisme espanyol, CEDADE
(Circulo Español de Amigos de Europa). Andreu també va militar a l'efímer Partit Nacional
Socialista Català. El Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) tenia la seu al carrer Sèneca del barri de Gràcia on s'ubicava l'ara precintada Llibreria Europa. Poso a sota un article seu de 1987 a la revista de CEDADE.
Xavier Andreu també va militar a Estat Català i les Joventuts d'Estat Català (JEC). Les JEC faran llavors enganxines de caire etnicista i xenòfob, similars a les de CEDADE, signades també per "Nosaltres Sols" que crearan controvèrsia i rebuig entre els partits independentistes. Estat Català que després del franquisme sempre va ser un partit minoritari, se sentirà legatari dels que com Daniel Cardona van rebutjar l'any 1931 integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya i van crear l'organització considerada per alguns de xenòfoba o propera al nazisme "Nosaltres Sols", que creia que hi havia una raça catalana superior o diferent a l'espanyola a la qualificava d'africana.
Unitat Nacional Catalana l'any 2000 reivindica el llegat de Cardona i els germans Badia i recupera parcialment el discurs xenòfob vers els andalusos i espanyols que algun sector d'Estat Català o el mateix Heribert Barrera d'ERC havien mostrat els anys setanta, vuitanta o noranta. Així, amb més o menys matisos, és crític amb la immigració espanyola i rebutja que els immigrants andalusos vinguts a Catalunya i els seus fills pretenguin mantenir trets culturals, folklòrics i lingüístics, i rebutja sense matisos la immigració de països musulmans.
UNC agafa simbologia mitològica com l'au fènix. El fènix és un au mitològica que es consumeix per l'acció del foc cada 500 anys per renéixer després, amb més força, de les seves pròpies cendres. I adopta també el número 33, que recorda la de la ultradreta neonazi europea que utilitza la numerologia amb el 18 i el 88. Aquesta autodefinció numèrica va lligada al lloc de cada lletra a l'alfabet. Així 18 és Adolf Hitler, el 88 Heil Hitler. I el 33, dues "C", que vol dir Catalunya Catalana. I arrodoniran la frase amb "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". He de dir que, sense gaire èxit, també hi ha aquell anys algun intent de recuperar l'entitat creada per Cardona "Nosaltres Sols"
Propaganda de "Nosaltres Sols" dels anys vuitanta que també es pot entendre com Catalunya Nacional Socialista
A dalt de l'article he posat un cartell enganxina d'UNC sobre la immigració. I poso a sota propaganda seva que estava penjat a una web ara desactivada, un escrit de Xavier Andreu sobre el "33" i dos vídeos. Xavier Andreu, al marge de la seva activitat política, obre el 1983 la llibreria de coleccionisme d'estris, uniformes, banderes, insignies i llibres MILITÀRIA. I amb una certa pluralitat de material i llibres, intentarà evitar que la mateixa sigui identificada de portes en fora com un lloc de trobada de neonazis nostàlgics de la Segona Guerra Mundial, com la llibreria Europa del seu excompany, Pedro Varela.
SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA (reprodueixo text de la imatge) :
QUÈ VOL DIR 33?
Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a
fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana,
Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i
serveix com a logo d'una ideologia.
Quina ideologia? Es pot ser independentista,
nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya
Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament
normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada
i on es visqui plenament en català.
No volem la independència tant sols per
gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el
pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la
independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació,
on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les
diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la
nostra nació.
No volem una Catalunya acultural, mal anomenada
multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el
nostre món, el català, sigui norma i costum.
Som racistes? Aquesta és una de les crítiques
més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO
som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som
un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la
raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si
s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política
d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació
de ghettos on la integració és pràcticament impossible.
Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme
que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les
ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de
viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però
també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot
prendre'ns el nostre anhel de llibertat.
Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana
U.N.C. FRONT L'ISLAM
"Avui fa 1300 anys"
Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn
Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300
anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar
com invasors i com a tals es varen comportar.
El revisionisme
històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran
llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors
musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el
colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva
cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.
No ens
enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període
d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una
ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront
d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb
aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una
llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena
columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els
pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle
XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars. El
parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les
arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres
contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua
minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on
malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del
perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va
avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits
amb la subtilesa i espiritualitat de l'art romànic, la Creu va ser
arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les
nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.
Catalunya es va
forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar
contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant
contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant,
catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans
voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en
mans dels turcs.
Catalunya i
l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem
aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa
nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió,
d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades,
som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra.
Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el
ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels
nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta
nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de
lluita, de patiments.
Xavier Andreu (UNC)
Xavier Andreu en una xerrada d'UNC
Article de Xavier Andreu a la revista nazi CEDADE, n. 147, gener de 1987
.
També va haver-hi el CENC 88, Cercle d'Estudis Nova Catalunya
Homentage germans Badia, 2011, amb guàrdia d'honor amb les camises pardes
Joaquim Torra a l'homenatge als germans Badia, l'abril 2013, fet conjuntament amb Unitat Nacional Catalana. Xavier Andreu a l'esquerra de Quim Torra
ELS INTRANSIGENTS
El 2011 es crea l'associació Els Intransigents que reivindicarà la puresa ètnica dels catalans i el seu llinatge com a bé a protegir. En aquesta associació hi militarà la futura regidora del Front Nacional de Catalunya i l'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.
Entre 2011 i 2017 existeix un grup anomenat Identitat Catalana en l'àmbit independentsita etnicista 33, que no aconseguirà consolidar-se. Alguns dels seus membres han format part d'UNC. Identitat Catalana es va presentar a les eleccions municipals del maig de 2011 a L'Hospitalet de Llobregat i va treure 154 vots
En l'àmbit ultra independentista "33" s'ha d'ubicar els Boixos Nois del Barça, si bé hi ha hagut una permanent transferència d'alguns dels seus membres, en dues direccions amb la ultradreta espanyolista i les Brigadas Blanquiazules. Repeteixo un cop més, per evitar malentesos, que no tots els membres o simpatitzants del Boixos són d'ultradreta, però sí que ho han estat alguns dels seus membres més coneguts i, en molts moments, la seva simbologia.
Els Boixos Nois comencen a ser notícia la Lliga 1984-1985, quan es destaquen pels insults racistes cap el
porter camerunès de l'espanyol, N'Kono, i per l'inici de persecucions
de membres de la Penya Juvenil de l'Espanyol, quan encara no existien
les Brigadas Blanquiazules. Més
tard, el 1986, després de la tràgica mort de 36 aficionats a la final
de la Copa d'Europa a Heysel, a causa dels excessos causats per
hooligans del Liverpool, els Boixos planten al Gol Sud del Camp Nou una pancarta amb
el text: "Gràcies Liverpool! " i l'estel de la senyera independentista va ser reemplaçada per la creu gamada. Això va espantar a la directiva que, després d'algunes bronques i converses els va traslladar temporalment a la Tercera Graderia. Però
poc després apareixen nous dirigents, que després de imposar la
consigna de res de violència dins de l'estadi i llibertat d'acció al
carrer, aconsegueixen el retorn al Gol Sud. El gener de 1991 cinc membres dels Boixos maten al simpatitzant de l'Espanyol, Frederic Rouquier, essent condemnats a 26 anys de presó.
Cal parlar també de Sergi
Soto, el líder dels Boixos mort en estranyes circumstàncies el 1997, per qui es va guardar al seu
dia un minut de silenci al camp. Soto havia estat condemnat per agressions a
un soci de l'Espanyol i a un magribí, i havia sortit a la televisió amb
opinions en favor de la violència contra els africans. El president del Barça, Joan Gaspar, va buscar-se el suport d'aquest grup de hooligans, i al
gener de 2003, quan van tornar a ser notícia per seves agressions fetes per alguns Boixos a
seguidors dels Barça i a periodistes, no va fer res per aturar-los. Llavors
es van donar a conèixer els 'Casuals', boixos nois que amb una altra
indumentària per despistar la policia, acudien als partits, amb el
viatge pagat, i insultaven i agredien a qui els convenia. Els Boixos casualment entraven al camp per la porta 88, nombre que en l'argot nazi, com he dit, significa H-H, és a dir, Heil Hitler! Va ser després de nous actes violents del 22 d'agost de 2013 quan membres dels Boixos Nois llencen bengales al camp i posteriorment done una pallissa a dos magribins en un de los bar proper a l'estadi, Joan Laporta decidí aplicar la tolerància cero cap aquest grup.
INTENT DE RECUPERAR LA SIGLA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA. ENTRADA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL DE SÍLVIA ORRIOLS I ABANDONAMENT DEL FN I CREACIÓ D'ALIANÇA.CAT
L'abril de 2013 es presenta un manifest pel que reapareix el desaparegut Front Nacional de Catalunya amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob. Així reivindica el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat
més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant
la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegeix que "no estem
disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a
tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam
del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de
la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a
fer-les complir". I pel que fa a seguretat propugna "la creació d’una
nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i
de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats
democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava". Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i
centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de
ser garantida per professionals i reservistes voluntaris". El projecte impulsat entre d'altres per Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat Català. Actualització: El projecte restarà inactiu fins les municipals de 2019 en que va presentar-se a les municipals a diversos municipis, sent escollida Sílvia Orriols, regidora a Ripoll. A la web del registre de partits del Ministeri de l'Interior, consta que el partit està legalitzat des de 1999 i que Jordi Casacuberta és el Secretari General
Actualitzat a maig 2019. El FNC s'ha presentat a les eleccions municipals de Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils- i ha obtingut una regidora, Sílvia Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués obtingut un segon regidor. A Ripoll també s´hi ha presentat Ester Gallego de Som Catalans que ha obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar a l'Ajuntament
la seva líder és l'excandidata de Plataforma per Catalunya a Manlleu, Ester Gallego, que afirma "No volem un país nou, ni una república multicultural i multiracial.
Volem una Catalunya catalana pels catalans". Així uneix l'ideari independentista, etnicista i contrari a la immigració. Però l'ideòleg de SOM Catalans és el valencià Enric Ravello, exmembre de la nacionalsocialista CEDADE, i fins un any abans, Secretari de Relacions Internacioinals de Plataforma per Cataluya, que trenca amb PxC en donar suport a la independència per Catalunya. De fet dos partits que han ajudat econòmicament a PxC, el FPO austríac i el Blaams Velang flamenc, han donat ja el seu suport al Procés català, cosa que fa que trenquin amb Josep Anglada i amb els qui queden a PxC. En aquell acte a Vic intertevé a part de Gallego i Ravello, la dirigent del Vlaams Belang flamenc, Hilde de Lobel. L´únic càrrec públic que té llavors SOM Identitaris és el regidor de PxC d'Esparraguera, Sergi Hidalgo que deixa PxC.
Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester
Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del
Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer.
Em aquestes eleccions municipals de maig de 2015, que se celebren després de l'expulsió de Josep Anglada de PxC, el qual concorre amb la sigla Plataforma Vigatana, PxC s'enfonsa a tot Catalunya. Josep Anglada entra de nou a Vic com a regidor amb 836 vots. PxC n'obté a Vic 106 vots, i SOM Catalans només 56. Tot i aquest fracàs electoral SOM Catalans continua actiu.
El MIC que nega ser racista o xenòfob, diu a la seva web que lluita "per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels
catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure
desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada,
aquest esperit castellà que tan a la vora tenim". Personalment jo sí que considero aquestes afirmacions properes a la ultradreta.
El MIC va organitzar l'homenatge a Daniel Cardona i la seva simbologia crec que podria recordar els escamots d'Estat Català i Daniel Cardona.
Fotos de la web del MIC de l'homenatge a Cardona
Després que en el 30 Minuts de diumenge Jordi Borràs els qualifiqués d'ultres o extrema dreta, han fet aquests doscomunicats que linko a sota. Jo, personalment, també considero que part de la seva simbologia o missatge pertany a l'identitarisme que pot ser considerat d'ultradreta i racista. Jordi Borràs, per la seva banda nega que sigui veritat el que diu el MIC en els seus comunicats de que ell ha dirigit grups violents contra ells, i que el MIC s'hagi posat en contacte amb ell per cap motiu.
Comunicat del MIC:
Davant les calúmnies
Davant les calúmnies fetes pel “fotoperiodista” Jordi Borràs emeses
en el programa 30 MINUTS del passat diumenge ens veiem obligats a emetre
aquest comunicat en què: 1. Rebutgem l’etiqueta d’extrema dreta imposada per aquells sectaris
que busquen un protagonisme i benefici personal per sobre del col·lectiu
i que són intolerants amb les idees diferents de les seves, cosa més
pròpia de principis totalitaris que de democràtics. 2. L’associació cultural Moviment Identitari Català (MIC) és una
organització unitària, popular, transversal i democràtica que aglutina
gent de diverses edats (des d’avis a estudiants), de diversos status
socials (des de treballadors, autònoms, comerciants o petits empresaris a
estudiants), de diverses condicions sexuals i de diverses creences
religioses i polítiques algunes d’elles militants de partits polítics
com ERC o PdeCAT, d’associacions veïnals, de diferents CDR o de
col·lectius d’esquerres, defensem els valors democràtics i el respecte
per sobre de tot, és per això que formem un col·lectiu divers on
Catalunya ens uneix per sobre de les discrepàncies que es puguin tenir. Clica aquí per llegir sencers els dos comunicats del MIC
D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona instrueix una causa contra els dirigents del MIC i Fiscalia els demana penes d'un a quatre anys i el tancament de la web de l'entitat.
Anar a la web del MIC (Actualitzat!) Des de l'entorn del MIC s'ha anunciat el gener de 2019 la creació d'un nou partit, Renaixença Nacional Catalana.
(Actualitzat!) Renaixença Nacional Catalana ha estat legalitzat pel Ministeri de l'Interior el 18/12/2019. Consten en el Registre del Ministeri tres membres del Secretariat: David Lloret Mayor, Oriol Edo Cruces i Montserrat Fontanet Claramunt.
(Actualitzat maig 2019) El MIC va fer un acte el 29 d'abril de 2019, dia de les eleccions generals, a Torregrossa (Lleida) vestint uniformes de les camises pardes d'Estat Català i fent la salutació militar.
(Actualitzat, 31 de gener de 2021: Renaixença Nacional Catalana forma part de la candidatura del FNC pel 14 de Febrer )
PINTADES CONTRA ERC MATARÓ, 5 i 14 DESEMBRE 2020, SIGNADES PER DEFENSA.CAT 33
Actualitzat (20 desembre 2022) : Mor Joaquín Bochaca, l'escriptor i historiador negacionista de l'Holocaust, Joaquín Bochaca, que to i tser un referent de la ultradreta neonazi o negacionista espanyola, es posicionà per la independència de Catalunya en coherència amb la defensa que feia CEDADE de l'Europa de les ètnies front la dels estats. Clica per anar a la notícia.
Aliança obté també un regidot a Manlleu i un altre a Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.
El Front Nacional obté dos regidors a Manresa, o també entra Vox amb un regidors, i guanya les eleccions amb 4 dels 7 regidos al petit municipi de La Masó a l'Alt Camp.
.jpg)
