Mònica Oltra, la dimissió necessària i el paper de José Luis Roberto d'España 2000 com advocat de la menor, i de Cristina Seguí i de Vox com acusació popular. Tornarà per la porta gran a Vox, Cristina Seguí, ex parella d'Ortega Smith, que abandonar el 2014 Vox denunciant malversació econòmica?

                                                       

Reconciliació entre Seguí i Vox? Tornarà per la porta gran la fundadora de Vox al partit?
         

Sempre he pensat que era un error la màxima que es va normalitzar de dir que quan un polític està imputat, ha de renunciar per força del seu càrrec. Renúncia que habitualment és irreversible. La imputació, ara dita "declarat investigat", no significa cap culpabilitat, sinó que només és una situació en que algú a qui la policia, la fiscalia o un particular l'acusa d'un delicte del que podria ser o no resposable, còmplice, autor o encobridor, ha de declarar davant del jutge acompanyat d'un advocat. I serà a partir d'aquesta primera declaració quan continuarà o no com investigat-imputat per més endavant ser apartat del cas o el cas arxivat, o que es decreti que ha de ser jutjat en judici oral, cosa que tampoc suignifica que sigui culpable. Molts polítics han vist trencada la seva carrera per sempre, dimitint dels seus càrrecs o sent cessats després d'una imputació que va ser arxivada o també d'una acusació d'assetjament sexual que després es va demostar que era infundada. Penso en els els diputats de la CUP i Junts, Quim Arrufat i Eduard Pujol. 

Dit aixó, sense que pressuposi res i sense minusvalorar el paper gens innocent de la ultradreta que l'ha fet caure, crec que Mònica Oltra ha fet bé de dimitir donada la situació que es vivia al Govern valencià i la pressió social i el perjudici que generava la seva continuïtat. Sent ella Consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives (serveis socials) havia estat imputada per un possible encobriment del seu ex marit i altres treballadors dels seu departament pels abusos sexual que va patir una menor acollida a mans del seu ex marit, treballador del centre en qüestió, Luis Eduardo Ramírez Icardi, que ha estat condemnat a 5 anys de presó per aquest fets.

 

Oltra, dissabte, quan deia que no dimitiria

Jo no crec que Oltra hagi encobert res, delicte que probablement sí hagin fet altres treballadors i funcionaris del centre de menors i de la Conselleria. Crec que hagués pogut dimitir fa uns dies de Consellera i mantenir l'escó de diputada. Ella s'hi negava però aquesta tarda ha dimitit de tot. Dit aixó he de reconèixer que Oltra ha patit un persecució de tota la ultradreta valenciana, que és el que vull explicar aquí. I encara que la persecució hagi estat injusta, el millor pel govern del Botànic, era dimitir.   

L'ACUSACIÓ DE JOSÉ LUIS ROBERTO D'ESPANYA 2000, CRISTINA SEGUÍ i VOX

José Luis Roberto, president del partit ultra España 2000, feia més de cinc anys que impulsava campanyes contra la vicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra i havia estat jutjat per amenaces a la vicepresidenta valenciana. España 2000 és un partit que tret dels període que es va coaligar amb Plataforma per Catalunya i Partido por la Libertad, sempre ha anat per lliure en no voler treballar amb Roberto bona part de la ultradreta clàssica espanyola, per la vinculació fins 2011 de Roberto a la Asociación Nacional de Locales de Alterne, ANELA, la patronal de prostíbuls, de la que era Secretari General Tècnic.

José Luis Roberto  

El fet és que conegut el cas dels abusos de la menor María Teresa T. M. fets els anys 2016 i 2017 pels que va ser condemnat l'any 2019 l'ex martit de Mònica Oltra, José Luis Roberto va assumir la defensa de la noia, ja major d'edat, a l'any 2020 un cop celebrat el primer judici que posteriorment seria anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. S'ha de tenir en compte que la noia en el judici contra el seu agressor ella no va tenir advocat.  José Luis Roberto com advocat i acusació particular (l'advocat que defensa a la víctima) s'hi va personar a finals del 2020. I  va presentar al Jutjat 15 de València una denúncia de reclamació patrimonial a principis del 2021 contra 3 càrrecs de la Conselleria que després aniria ampliant i José Luis Roberto va defensar la noia en la repetició del judici que va tornar a condemnar a Luis Eduardo Ramírez Icardi a 5 anys de presó.

Poc després la fundadora de Vox i ex parella d'Ortega Smith, Cristina Seguí, que va abandonar Vox l'any 2014 denunciant malversació econòmica al partit, i que aquests anys ha anat per lliure, va interposar com acusació popular -no la particular- en nom de l'entitat Gobiérna-te, dues querelles al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana contra Mònica Oltra per un possible delicte de fer encobrir el cas. Segons Seguí va ser ella i no José Luis Roberto qui va posar en el punt de mira judicial la vicepresidenta valenciana. La primera querella va ser desestimada. Roberto però, afirma que la imputació d'Oltra no va ser per la querella que va interposar Seguí, que certament va ser arxivada, sinó  perque "s'havia obert un procediment penal per part meva contra tres funcionaris, arivat, apel·lat i reobert per l'Audiència"

El tuit que va fer Macarena Olona  dijous passat, 16 de juny, en fer-se pública la imputació d'Oltra dirigit a Cristina Seguí dient "Estoy MUY orgullosa de ti. Gracias por dar lo mejor de ti misma en todo lo que haces", confirmava dues coses. La probable reconciliació entre Vox i Cristina Seguí que podria tornar aviat a Vox, i el reconeixement que la imputació no era mèrit de José Luis Roberto d'Espanya 2000, ni de Vox, que s'ha sumat al cas a darrera hora, sinó de Seguí. Haver aconseguit el cap d'Oltra serà un mèrit suficient perquè Santiago Abascal perdoni a Seguí que denunciés el 2014 les suposades malversacions que hi havia llavors al partit? Seguí és molt propera a  Juan García Sentandreu, historic d ela ultradreta valenciana que va intentar aspirar a la presidencia del Comité Ejecutiu Provincial (CEP) de Vox a València, i està enfrontat amb José María Llanos, president del CEP de Vox València.

Cristina Seguí en un dels actes de presentació de Vox, partit del que va ser fundadora i va marxar denunciant irregularitats econòmiques. Tornarà a Vox per la porta gran?

 

José Luis Roberto recupera la presidència d'España 2000, després de la dimissió de Rafa Ripoll i la desaparició de RESPETO. La participació d'España 2000 a la manifestación de Benimaclet del dia 12, on van mostar simbologia franquista apunta a un retorn als orígens. España 2000 té l'alcaldia del municipi madrileny de Los Santos de la Humosa, gràcies al suport del PP i Vox

      

Aquest cap de setmana España 2000 ha celebrat a València el seu 5è congrés, en el que el seu líder històric i fundador, José Luis Roberto, ha recuperat la presidència del partit. Presidència que va deixar quan la històrica formació ultra va apostar fa quatre anys per integrar-se a la federació Respeto amb Plataforma per Catalunya i altres grups que desitjaven agafar una imatge més moderna, allunyada de la ultradreta franquista de Roberto i de les males maneres de Josep Anglada. Llavors es va anomenar president d'España 2000 al regidor d'Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, que amb una imatge i discurs més moderat havia aconseguit consolidar un grup d'España 2000 a l'anomenat Corredor de Henares madrileny on va aconseguit set regidors l'any 2015. Però la irrupció de Vox el 2019 va fer que Plataforma per Catalunya abandonés Respeto i apostés per entrar al partit d'Abascal. I España 2000 i Respeto va enfonsar-se a les municipals de maig de 2019, mantenint España 2000-Respeto cinc regidors al Corredor de Henares, però no aconseguint revalidar la seva acta a Alcalá, Rafa Ripoll. I Ripoll el febrer de 2020 va abandonar la presidència d'España 2000.

A partir d'aquí Ripoll i part dels militants i regidors d'España 2000 de la Comunitat de Madrid amb membres d'altres grups ultres espanyolistes que no s'havien integrat a Vox, van apostar pel projecte polític, social i cultural d'Hacer Nación que presideix el regidor de San Fernando de Henares per la llista d'España 2000, Sandro Algaba.  Els tres regidors d'España 2000 a Los Santos de la Humosa sí que van mantenir-se fidels al partit.

En el congrés d'aquest cap de setmana, en el que Roberto ha recuperal la presidència del partit, fet sota el lema d"Uneix-te a la resistència", España 2000 torna d'alguna manera als orígens de la ultradreta franquista, blavera, anticatalana. I la participació i protagonisme d'España 2000 a la manifestació del passat 12 d'octubre al barri valencià de Benimaclet,  on amb grups com Falange  van portar banderes espanyoles amb l'àliga franquista, creus celtes, i es van fer salutacions i crits nazis, confirma aquest retorn d'España 2000 als orígens. Precisament el caire feixista de la manifestació va generar moltes protestes a les xarxes socials, també del president valencià Ximo Puig i l'alcalde de València, Joan Ribó.

Segons Roberto, España 2000 manté grups més enllà de València a Almeria, Aragó, Galícia i Madrid. El dos regidors de Velilla i el de San Fernando de Henares i molts dels militants d'aquest municipis i d'Alcalá de Henares, han anat a Hacer Nación.  Alguns militants d'Alcalá de Henares i de Madrid continuen a España 2000. Els tres regidors d'España 2000 a Los Santos de la Humosa al Corredor de Henares, s'han mantingut fidels a España 2000. I gràcies al vot dels regidors del PP i Vox, Lázaro Polo, d'España 2000, és alcalde d'aquest municipi on el PSOE, com a força més votada, es va quedar a sis vots ciutadans per la majoria absoluta. 

Lázaro Polo, alcalde de España 2000 en Los Santos de la Humosa

IMPUTATS O INVESTIGATS 13 ULTRES VALENCIANS PER LES AGRESSIONS DEL 9 D'OCTUBRE

(Foto agafada d'agència)
El jutjat d’instrucció número 15 de València ha imputat o declarat com "investigats" a 13 ultres valencians per les agressions fetes a la manifestació del Nou d’Octubre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. S’atribuex als 13 presumptes delictes d’odi, desordres públics i danys, tot i que un d'aquests també està investigat per un  presumpte delicte de robatori amb violència en grau de temptativa, que hauria comés quan va intentar prendre la càmera a un fotògraf. Hores d'ara enca a no se sap el nombre total de persones que van resultar ferides entre les quals hi ha el periodista Miquel Ramos, al que una dona  va llençar-li a la cara te bullint mentre gravava.
Les agressions van començar poc abans de les 5 de la tarda a la plaça de Sant Agustí, on hi havia la capçalera de la manifestació convocada per la  “Comissió 9 d’Octubre”, integrada per Acció Cultural del País Valencià, PSPV-PSOE, Compromís, Podems, Esquerra Unida del País Valencià, Intersindical Valenciana, UGT, CCOO, etc. I la policia no va poder contenir als ultres donada la manca d'efectius pel trasllat de les unitats antidisturbis a Catalunya. Una situació d'impotència policial per manaca d'efectius que també va passar que el 24 de setembre a l'acte de Podemos a Saragossa quan un grup d'ultres va encerclar el pavelló Siglo XXI d'on no van poder sortir durant una llarga estona els participants entre els que hi havia nombrosos diputats. Podem i Compromís van demanar la dimissió del delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, per la falta de seguretat durant la manifestació i per haver autoritzat la contramanifestació ultra.
 A la causa judicial s’hi ha incorporat l'informe de la policia, el de la fiscalia, i la denúncia del Movimiento contra la Intolerancia. Segons l’atestat policial, al menys nou dels tretze ultres identificats estan relacionats amb "l'entorn actiu d’ideologies pròximes a la dreta més radical" del País Valencià. L'atestat diu que pertanyen al grup Yomus, format per aficionats al València CF. membres del Yomus van ser un dels bàndols de la violenta baralla que va haver-hi el 12 d'octubre al bar Zurich de Plaça Catalunya, que estaven assistint a l'acte constitucionalista. No queda clar si també es vincularà la pertanyença d'alguns a España 2000, formació que va convocar a contramanifestar-se contra els grups d'esquerra o catalanistes.
Entre els identificats hi ha Rubén Año Año de 26 anys, veí de Llombai (València), Juan Manuel Bustos Vázquezde 41 años, de Valencia; Francisco José Sargues Muñoz, de 47 anys, d'Albal (València) i militant d'“Avant Albal”, grup que tés dos regidors a l'ajuntament; Victor Manuel Ramos Calvo de 29 años, veí de Sagunt (València); Néstor Franco Castelló, de 26 anys de Daimús (València); i Vicente Javier Estruch Cortes. “El Alfarrasí”, de 42 años, veí d'Alfarrasí (València)
El jutge ha ofert a l’Ajuntament de València la possibilitat de personar-se com acusació per reclamar els danys que va patir el mobiliari urbà durant les agressions del Nou d’Octubre.