dimarts, 10 d’octubre del 2017

EM PREOCUPA EL QUE POT PASSAR AMB UNA POLICIA I G CIVIL QUE TENEN EL VISTIPLAU DE RAJOY I EL REI PER ACTUAR AMB DURESA, UNA ULTRADRETA SOCIOLÒGICA CRESCUDA I UN RAJOY QUE, TOT I LES CRÍTIQUES PER L'ACTUACIÓ POLICIAL, TÉ EL SUPORT INTERNACIONAL PER CONTINUAR "DEFENSANT" A LA SEVA MANERA LA UNITAT D'ESPANYA.


Fa dues setmanes, el 25 de setembre vaig escriure aquí el blog l'article "Jo sí que tinc por", en el que analitzant com estaven les coses, de "la victòria" relativa sobiranista del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia i la impossibilitat del Cos Nacional de Policia d'entrar a la seu de la CUP creia que podia donar-se una resposta repressiva massiva de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
Alguns em va respondre per twitter que jo era sempre pessimista, que la comunitat intenacional ens mirava i no s'atrevirien i que si havia repressió se l'aturaria amb civisme. Lamentablement la resposta policial fou brutal, van haver-hi 800 ferits, i la resposta de la gent va ser  no-violenta i exemplar sense caure en les provocacions. Però més enllà de les crítiques internacionals a la desproporció de les càrregues policials, els països de dins i fora de la Unió Europea van fer costat al govern de Rajoy per defensar la unitat d'Espanya. I el lamentable discurs del Rei, va ser gairebé una ordre al govern espanyol i als tribunal per continuar amb la mà dura, descartant qualsevol negociació o diàleg.
Així doncs, donat que sembla que el president Carles Puigdemont no es farà enrera i avui anunciarà o proclamarà l'inici de la creació de la República Catalana, en directe o en diferit, de cop a terminis, crec que la resposta de l'estat i Mariano Rajoy serà no només l'aplicació de l'article 155, que ningú sap què implica, sinó decretar l'estat d'alarma, regulat a l'article 116 de la Constitució, cosa que permetria agafar el control directe del Mossos d'Esquadra i suspendre els drets de manifestació reunió, premsa, circulació, inviolabilitat domicili, etc, i allargar indefinidament el temps màxim de detenció. Per fer-no el Govern necessita fer un decret que hauria d'obtenir el vistiplau del Congrés dels Diputats.
Crec que sí d'aquí a dijous, que se celebraran les manifestacions del Dia de la Hispanitat, hi haguessin aldarulls i enfrontaments amb violència als carrers, el govern central ho tindria més fàcil per justificar-ho, sobretot a nivell internacional. No es cap secret que Societat Civil Catalana vol tornar a omplir els carrers de Barcelona el proper dijous i com vam veure ahir a València amb els atacs ultres, hi ha qui tenen ganes d'arribar a les mans.
Repeteixo una altra vegada que condemno tota acció violenta i que el fet que intenti analitzar la situació, explicant com crec que pot evolucionar, no vol dir en cap cas que m'agradi el que pot passar. 


Artículo trece.
Uno. Cuando el libre ejercicio de los derechos y libertades de los ciudadanos, el normal funcionamiento de las instituciones democráticas, el de los servicios públicos esenciales para la comunidad, o cualquier otro aspecto del orden público, resulten tan gravemente alterados que el ejercicio de las potestades ordinarias fuera insuficiente para restablecerlo y mantenerlo, el Gobierno, de acuerdo con el apartado tres del artículo ciento dieciséis de la Constitución, podrá solicitar del Congreso de los Diputados autorización para declarar el estado de excepción.

1 comentari:

  1. "Adivino de males, jamás me has presagiado nada bueno". Homero, La Ilíada.

    ResponElimina