Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres.
Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar. Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.
Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes. S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats. I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades.
El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.
Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana que
imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la
Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte
que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil
euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.
Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.
Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes
Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt. Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.
Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.
¿Que no se aplique "odio ideológico" si las víctimas son ultras? Pero qué barbaridad es esa
ResponEliminaEso supone barra libre para agredir a cualquier ultra del fútbol, a cualquier ultramachista o ultrafeminista, a cualquier ultraizquierda... Si están en una terraza tomando un café, como son ultras, pues nada, a agredirles se ha dicho, jaja
La verdad es que desde que han desenterrado a Dalí en Cataluña se ven cosas muy sub-reales
Según la peregrina teoría de la Sra. Serra si ella y sus colegas de la defensa sufrieran una agresión ultra no se debería aplicar el agravante de odio por no pertenecer a un colectivo vulnerable.¿Habrá obtenido el título de abogada en una rifa?
ResponEliminaHola Xavier. Suposo que dones suport a l'argument de que no hi ha odi si les victimes son d'ultradreta. Quin disbarat mare de deu. Quina poca vergonya teniu.
ResponEliminaL'odi sempre és odi,parteixi de gent que es creu que és d'esquerres (Desperdicis) o de gent d'ultradreta. Sempre he condemnat la violència.
ResponElimina¿Os imagináis a la abogada de una banda de nazis afirmando que algún artículo del código penal no se debería aplicar cuando las víctimas sean judíos? Rius, seguro que pondrías el grito en el cielo y descalificarías a esa abogada. El relato que haces de la argumentación de Serra es tan aséptico como repugnante.
ResponEliminaMe pareces que no te has leido lo que escribo, porque no comparto lo que dice en este sentido la defensa de los acusados por la agresión del 12 de octubre de 2013. Siempre he condenado la violencia y por ello mis relaciones con determinados sectores llamados "antifascistas" son malas o nulas
ResponEliminaIdeológicamente estoy en las antipodas de Xavier Rius, pero creo que es imparcial y honesto en muchas cosas, claramente en este caso el único comentario que le ataca y le insulta es, cómo no, de un simpatizante "anti-fascista"
ResponElimina