La Fiscalia de Barcelona demana tres anys de presó per un ultra que va cridar consignes el passat 12 d'octubre a Montjuïc a favor de matar als jueus

       

Imatges de la manifestació del passat 12 d'octubre a Montjuïc on es van produir els fets. 

 

La Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona demana 3 anys de presó per un militant ultra que el passat 12 d'octubre de 2021va participar a la manifestació convocada per Democracia Nacional i La Falange FE,  que va començar a Plaça Espanya i va acabar amb l'acte d'aquests partit a la Plaça Sant Jordi. A la manifestació també hi van participar militants i dirigents de Frente Nacional Identitario, Partido Nacional Socialista Obrero Español.  L'acusat I.P.F, que no s'indica amb quin grup anava, va proferir consignes antisemites com "mort als jueus", "mata jueus" i "mort a Israel" que van ser repetides per part dels manifestants. De fet el regidor de Sants Montjuïc, Marc Serra, ja va demanar a Fiscalia que investigués i actués front aquests crits.

Reprodueixo íntegre escrit d'acusació:

EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim,  interesa la apertura de juicio oral ante la AUDIENCIA PROVINCIAL DE BARCELONA, formulando escrito de acusación respecto a IPF, con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: se dirige acusación contra IPF, español, identificado con DNI X, mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia. Los hechos por los que se formula acusación son los siguientes:

Desde hace años el día 12 de octubre, con motivo de la celebración del día de la Hispanidad, al margen de las manifestaciones y concentraciones convocadas por partidos políticos y organizaciones inequívocamente democráticas, los grupos y formaciones políticas de ideología de extrema derecha habitualmente organizan una manifestación que suele iniciarse en la Plaza España de Barcelona y que suele terminar en la Plaza Sant Jordi en la montaña de Montjuic, lugar en el que se concentran y una vez allí, los responsables y líderes de las diferentes organizaciones asistentes realizan una serie de discursos.
En cuanto a su contenido, tradicionalmente, los convocantes y participantes aprovechan por hacer proclamas en favor de la unidad de España y de señalamiento de los presuntos "enemigos" de esta unidad. También son recurrentes los llamamientos al “sacrificio”, a utilizar todos los medios necesarios en defensa de la "nación española" o las quejas por el hecho de sufrir "persecución" por parte del "sistema". A lo largo de los años se ha convertido en habitual que los participantes hagan ostentación de simbología vinculada a grupos de tendencia ultraderechista y, en particular, a organizaciones directamente ligadas al régimen franquista.

En los últimos años este acto, convocado regularmente cada día 12 de octubre, no ha registrado incidentes violentos relevantes como consecuencia del importante despliegue de seguridad que efectúa el cuerpo de Mossos d’Esquadra con un fuerte dispositivo de acompañamiento policial. Aunque en el
marco del acto no se hayan dado situaciones de violencia, algunos de los participantes en algunas convocatorias se han visto involucrados en enfrentamientos, en las horas previas o posteriores. Normalmente estos enfrentamientos se han producido debido a la  coincidencia fortuita en la vía
pública de grupos o individuos ideológicamente antagónicos, aunque se han dado casos de agresiones planificadas con motivación política.

El 12 de octubre de 2021 el acto estuvo convocado por la formación política “Democracia Nacional” y se inició a las 11 horas bajo el lema “no nos engañan Cataluña es España” y congregó a un número comprendido entre 180 y 250 personas aproximadamente, militantes o simpatizante de diferentes grupos y organizaciones de extrema derecha que participan en dicha manifestación a modo de acción unitaria reivindicativa.

 Durante el recorrido entre Plaza España y Plaza Sant Jordi los asistentes corearon diferentes cánticos con expresiones como “fuera rojos”, “Hitler”, en alusión al dictador alemán que dirigió el régimen de terror nacional socialista alemán del Tercer Reich”, “viva Francisco Franco”, “Franco, Franco”, alabando al dictador y jefe del Estado Francisco Franco, “no, no MENAS no, Menas no”, en referencia a los menores extranjeros no acompañados”, "donde están los separatas", refiriéndose a personas de ideología independentista a quienes profesan una profunda animadversión, y “Josué Libertad”, reclamando la libertad en este caso de JE condenado en sentencia de 14/10/2009 de la
Audiencia Provincial de Madrid, confirmada por STS 360/2010, de 22 de abril por delito de asesinato por motivos ideológicos y en el que víctima fue un joven llamado CP que se disponía a participar en un acto de protesta contra una manifestación convocada también por “Democracia Nacional”
Entre los asistentes a la manifestación de 2021 se encontraba el acusado IPF quien, en un momento dado del curso de la manifestación, movido por su animadversión a los Judíos y a su nación Israel, comenzó a proferir de forma reiterada y a viva voz cánticos antisemitas que instigaban de forma clara y
nítida a despertar entre los asistentes sentimientos de violencia, odio u hostilidad contra la comunidad judía con expresiones como “muerte a los judíos, “mata judíos” y “muerte a Israel”, sumándose a dichas proclamas un número indeterminado de asistentes más jóvenes que el acusado y que no
pudieron ser identificados policialmente.
El acusado cesó en su empeño tras ser avistado e interceptado por efectivos de Mossos d’Esquadra presentes en la manifestación y que contaron con la colaboración del responsable de seguridad de los convocantes.

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de un delito cometido con ocasión del ejercicio de Derechos Fundamentales y Libertades Públicas reconocidos en la Constitución del artículo 510.1 apartado a) y 510.5 del Código Penal.

TERCERA: es autor el acusado, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren.

QUINTA: corresponde imponer al acusado una pena de 3 años de prisión, accesoria legal de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el periodo de la condena y multa de 10 meses con una cuota diaria de 12 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago.
Además conforme al art. 510.5 CP procede imponer la pena de inhabilitación especial para profesión u oficio educativos, en el ámbito docente, deportivo y de tiempo libre, por un tiempo superior de 5 años al tiempo de prisión que efectivamente se imponga.

OTROSÍ I.- Se interesa se tenga por aportada la hoja histórico penal del acusado que acompañamos al presente escrito obtenida telemáticamente en Fiscalía.

OTROSÍ II.- documental anticipada. De conformidad con lo dispuesto en el art. 781.1 in fine lecrim se interesa se libre exhorto a la Sala de lo Penal del Tribunal Supremo, sección primera para que aporte testimonio de su sentencia nº 360/2010, de 22 de abril (recurso de casación núm. 11387/2009)

OTROSÍ III: Por parte de la Sala se dispondrá el día del juicio oral de los medios técnicos adecuados para la reproducción del disco compacto obrante a folio 53 y cuyo visionado se interesa en el otrosí siguiente

OTROSÍ IV.- para el acto del juicio oral este Ministerio propone la siguiente prueba:
1) Interrogatorio del acusado.
2) Testifical, con examen de los siguientes testigos que deberán ser citados judicialmente:
Agentes de Mossos d’Esquadra con documento profesional nº, X que serán citados a través de su superior jerárquico.
3) Documental de los folios 7 a 29, 51, video contenido en disco obrante en folio 53, y folios 53 a 76, la cual deberá practicarse en las sesiones del juicio oral por medio de la íntegra lectura de los mismos, salvo que la defensa del acusado por entenderse informada de su contenido, renuncie a ella
expresamente, de lo cual se tomará oportuna nota en el acta y todo ello sin perjuicio de la obligación impuesta al órgano judicial en el art. 726 de la LECRIM.
4) Más documental mediante el visionado del video incorporado en disco compacto obrante a folio 53, salvo que la defensa del acusado por entenderse informada de su contenido, renuncie a ella expresamente, de lo cual se tomará oportuna nota en el acta y todo ello sin perjuicio de la obligación impuesta al órgano judicial en el art. 726 de la LECRIM.

Barcelona a 13 de mayo de 2022
EL FISCAL

El Jutjat nº 6 de Martorell admet la querella del Fiscal de Delictes d'Odi contra un veí de Sant Andreu de la Barca, per difondre per twitter un vídeo d'una agressió sexual ocorreguda a la Xina, presentant-la com l'agressió d'un menor no acompanyat marroquí a una jove del Maresme l'estiu passat. Posteriorment va fer més piulades racistes i de vídeos de protestes contra el centre de menors de Canet de Mar, amb missatges racistes i supremacistes

La Fiscalia de Delicte d'Odi i Discriminació de Barcelona ha interposat una querella contra un veí de Sant Andreu de la Barca per un presumpte delicte contra el drets fonamentals, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, tipificat en l'article 510 del Codi Penal, en la seva modalitat de lesió a la dignitat de les persones, tipificat en l'apartat segon d'aquest article, i amb l’agreujant de fer-ho per les xarxes socials, tipificat en l'apartat tercer. La Querella ha estat admesa a tràmit pel Jutjat d'Instrucció número 6 de Martorell.

Segons l'escrit de la Fiscalia "el querellat, mogut per la seva animaversió i profund rebuig vers els immigrants estrangers d'origen marroquí, i entre aquest el seu sector més vulnerable com són els menors no acompanyats" a les 22,24 hores del dia 1 de juliol de 2019 publica un tuït que adjuntava un vídeo d'una agressió sexual acompanyada d'aquest text: 

"Aquí teneis el video del MENA marroquí de Canet de Mar, a esos que le vamos a dar la paguita hasta los 23 años, los niños de Pedrito Piscinas. Por cierto, luego para más INRI la viola, estos energúmenos y estas manadas de marroquís no saldrán en los medios."

 Al vídeo de  45 segons i que va ser visualitzat 21.900 vegades, s'hi pot veure com un home agredeix brutalment a una dona, donant-li quinze cops de puny i set patates al cap. Finalment la dona cau a terra i l’arrossega pels cabells fins desaparèixer la imatge.

 El vídeo que es difon en el marc de la campanya de protestes  contra els menors  no acompanyats que col·lectius d'extrema dreta i alguns veïns de municipis del Maresme, van fer a finals de juny i primers de juliol de l'any passat . Però tot i que es presenta com si est tractés d'una agressió feta per joves o menors marroquins, les imatges no són de fets ocorreguts al Maresme, sinó d'una agressió ocorreguda a la República Popular Xina el 22 de juny de2019

Segons la querella de la Fiscalia el querella pretenia, "amb un manifest menyspreu a la veritat associar el contingut del vídeo amb una presumpta violació ocorreguda a canet de Mar el 29 de juny de 2019, amb la finalitat de difamar a tots els menors no acompanyats procedents d'altres països, associant-los de forma generalitzada a actes amb actes violents i agressions sexuals, contribuint d'aqueta manera a despertar o augmentar entre la població els perjudicis i estereotips vers aquest especialment vulnerable, amb el consegüent risc  de generar sentiment de rebuig i hostilitat social cap a ells"

Posteriorment el 5 de juliol va publicar tuït amb un vídeo de la manifestació que acabaria amb un intent d'assalt al centre de menors de la Generalitat de Canet de Mar amb el text “Putos MENAS hijos de la gran PUTA.” I un altre amb la pregunta. A la querella es recullen altres tuïts d'aquell dies com un que reprodueix el lema o 14 14 paraules de David Lane, propi dels grups neonazis i supremacistes blancs, i un altre suggerint que Hitler tindria la solució a la problemàtica del menors no acompanyats  

Aquesta és la segona querella que interposa aquest any el Servei de Delicte d'Odi de la Fiscalia de Barcelona, que coordina Miguel Ángel Aguilar, per Fake News a les xarxes socials. La primera la es va interposar contra una veïna de Sant Joan Despí als Jutjats de Sant Feliu de Llobregat, també per difondre missatges falsos i vexatoris contra immigrants.

EL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, DESMONTA LA SEVA PRÒPIA DEFENSA EN DIR EN EL TORN D'ÚLTIMA PARAULA DEL JUDICI PER LES AMENACES I COACCIONS A PERIODISTES EL 12-Oct-16, QUE VA EXPULSAR A ENRIC BORRÀS i ELS ALTRES DE L'ACTE PERQUÈ EREN SEPARATISTES. Amb aquesta afirmació ha tirat per terra tota l'argumentació de la seva advocada i les seves pròpies declaracions anteriors. La sentència es farà pública el 2 de maig

Imatge del judici

Aquest migdia s'ha celebrat al Jutjat Penal 27 la segona i última sessió del judici al dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, i a un altre militant ultra per les amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. I després d'escoltar els informes finals del Fiscal de Delictes d'Odi, i de les  defenses, tot feia pensar que el màxim responsable de Democracia Nacional Joven seria absolt o condemnat a una pena molt inferior als quatre anys que demana el fiscal i l'acusació, mentre que l'altre militant ultra,  J.M.P.G, que com es recull en el vídeo i l'audio va amenaçar d"arrencar el cap" al periodista Enric Borràs,  donat que ja ha indemnitzat als periodistes i s'ha disculpat al·legant que es va posar nerviós en veure que Borràs fotografiava reiteradament a la seva dona, sí que seria condemnat, però a una pena menor a la que demana el fiscal. 

Però en el torn d'última paraula de Haro, contradient l'argumentació de l'advocada i el que ell havia declarat de que no va amenaçar ningú, sinó que s'havia limitat a dir quan la gent va increpar al redactor del Periódico, Guillem Sànchez, que confonen amb Jordi Borràs,  que no era Jordi Borràs però que el del costat era el seu germà, ha afirmat avui que "no vaig expulsar ni amenaçar a periodistes, jo vaig  procedir a expulsar de l'acte a separatistes".     

En dir això en el minut final del judici, les dues advocades de la defensa han posat cara d'estupefacció, mentre el jutge, que estava escoltant amb cara d'avorriment les paraules anteriors de De Haro de que "Jordi Borràs era un filoetarra de la CUP, amic d'Otegui i els de les errikotabernas", ha agafat el bolígraf i ha començat a copiar en els seus apunts el que estava sentint. No és el mateix demanar a una persona que millor que marxi -com va declarar a la primera sessió-, que considerar-se responsable i autor de "l'expulsió" de quatre persones. Amb aquesta autoinculpació de De Haro, tot fa pensar que serà condemnat.  

S'ha de recordar que la primera sessió del judici,  el 14 de març, va començar una hora tard, donat que tant els periodistes denunciants, com el Fiscal, com la defensa de J.M.P.G, van arribar a un acord de conformitat pel que es declaraven culpables i s'imposava una pena d'un any i mig, enlloc dels quatre que demanava el fiscal, i així  no ingressarien a presó. Però De Haro, tot i els precs de J.M.P.G i de les dues advocades, ho va rebutjar. Ara, després d'un judici que a De Haro li havia sortit força bé, en inculpar-se avui d'expulsar, s'entén sota coaccions, als periodistes Enric Borràs de l'ARA, Rebeca Carranco del País, Guillem Sànchez  del Periódico i Benet Íñigo de RAC1,  estic convençut que serà condemnat. 
El fiscal Miguel Ángel Aguilar i l'advocat de l'acusació particular demanen pels dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als quatre periodistes, tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanen inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes. La sentència es farà pública el 2 de maig.

Vídeo dels fets

CONDEMNATS A UN ANY I MIG DE PRESÓ TRES DELS SIS ANTIFEIXISTES JUTJATS PER LES AGRESSIONS A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A UN BAR DE SANTS. Altres tres han estat absolts en no considerar-se provada la seva participació

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona, ha fet pública aquest migdia la sentència del judici a  sis antifeixistes jutjats els passat novembre acusats de tres delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica i traïdoria, per les agressions que van patir tres militants o simpatitzants ultres que eren a un bar de Sant el 12 d'octubre de 2013, després d'assistir a la manifestació i concentració ultra de Montjuïc.

La sentència condemna a tres dels sis acusats,  Eric M., Lucía S. i Jaime B. a  any i mig de presó per tres delictes de lesions -6 mesos de presó per a cada delicte- i multa de 60 euros per la falta de danys. També condemna els acusats a indemnitzar les víctimes amb un total de  15.252 euros i els imposa la prohibició d'aproximar-se a menys de 1.000 metres de les víctimes ni comunicar-se amb elles.

El jutge prohibeix als tres condemnats l'assistència a manifestacions o concentracions públiques convocades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant un període de nou anys -tres anys per cada delicte de lesions-. La sentència absol els altres 3 acusats -Karim A., Iván L. i Fèlix P. en entendre que els mossos d'esquadra només van poder acreditar en el judici haver identificat clarament a tres dels sis  acusats. En imposar-se penes inferiors a dos anys, en principi no hauran d'entrar a presó a no ser que la sentència sigui recorreguda i s'augmentés la pena.

Concentració en suport dels acusats, el dia que va començar el judici 

La Plataforma antifeixista Alerta Solidària i des del Grup de Suport que dóna suporta als acusats han fet públic un comunicat rebutjant les condemnes i lamentant que el tribunal, que aplica l'agreujant d'odi i discriminació ideològica, "acabi assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria ultra que se celebra anualment a la plaça Sant Jordi de Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. Aquell dia, un grup d'antifeixistes que eren al centre social Can Vies de Sants, en saber per un tuït que aquest ultres estaven en aquell bar proper, van anar cap allà amb pals, tapant-se la cara amb passamuntanyes, i en arribar al lloc van colpejar-los amb pals i pedres, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, en les que els causats van negar ser als llocs del fets i només van respondre a les preguntes dels seves advocats. Les defenses van demanar la nul·litat de les gravacions fetes a la porta de Can Vies d'on va sortir el grup que va anar cap el lloc de l'agressió i de les identificacions fetes a comissaria amb fotos dels seus tatuatges. I van lamentar que el fiscal de delictes d'odi,  Miguel Ángel Aguilar, demanés que s'apliqués l'agreujant d'odi ideològic. L'advocada Laia Serra va insistir que el delicte i l'agreujant d'odi ideològic i discrimació s'havia inclòs al Codi Penal per protegir grups vulnerables, no a persones d'ideologia ultra. 

Ara cal veure si els condemnats i el fiscal fan o no recurs, tenint en compte que, en un cas molt similar, l'agressió a un ultra el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local on Democracia Nacional feia un concert, el Tribunal Suprem va incrementar la pena de dos a tres anys de presó.

 Imatges de les ferides que van patir dos dels agredits

EL FISCAL RATIFICA LA PETICIÓ DE QUINZE ANYS DE PRESÓ PER 5 DELS ACUSATS DE L'ATAC A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 I REBAIXA A QUATRE ANYS I MIG LA PETICIÓ PER KARIM A, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA REBUTJA QUE S'APLIQUI L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC QUAN LES VÍCTIMES SÓN ULTRES. Els quatre defensors: Serra, García Berrio, Jordi Oliveras i Montse Salvador demanen l'absolució dels 6 negant la validesa dels vídeos i les identificacions fetes pels Mossos. Laia Serra també ha responsabilitzat a Mossos de viciar l'investigació per criminalitzar la Plataforma Antifeixista

Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres. 

Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres  no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar.   Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.  

Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes.  S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en  la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats.  I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades. 

El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.

Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana  que imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.

    

Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre  investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.  

Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes

Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt.  Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.

Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de  quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.   

Crònica de la primera sessió.

 Crònica de la segona sessió del judici

DIVERSOS AGENTS DELS MOSSOS QUE VAN PRESENCIAR LA SORTIDA DES DE CAN VIES I L'ATAC ALS ULTRES DEL 12 D'OCT DE 2013, RATIFIQUEN QUE VAN IDENTIFICAR A QUATRE DELS ACUSATS. La segona sessió del judici s'ha allargat fins la tarda, i el jutge ha cridat l'atenció al fiscal per contextualitzar excessivament les respostes d'un cap d'Informació de mossos i als advocats per repetir preguntes ja contestades.

A la llarga sessió de matí  i tarda del judici a sis antifeixistes, per la seva suposada participació en l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre de 2013, han declarat diversos agents del Mossos d'Esquadra, tant els primers uniformats que van arribar al lloc dels fets i van atendre als ferits, com els agents de la Comissaria d'Informació que de paisà van presenciar la sortida dels acusats des de Can Vies i els que van fer el seguiment des d'allà fins el lloc de l'atac.  Al llarg dels interrogatoris el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha volgut contextualitzar, potser excessivament el fets, remarcant algunes respostes dels agents, cosa que ha motivat que el jutge Josep Tomàs Salas li cridés l'atenció. Mentre els agents uniformats han declarat a la vista de tots, la majoria dels d'Informació ho han fet darrera una mampara. 

La declaració que més s'ha allargat ha estat la de l'agent de la Comissaria General d'Informació instructor  de totes les diligències, que ha durat més de dues hores. Aquest agent ha explicat que hi havia un dispositiu especial aquell 12 d'octubre, no només per evitar manifestacions violentes, sinó, sobretot, per evitar que es trobessin manifestants antifeixistes i els de les manifestacions espanyolistes o ultres. I que a aquest efecte s'havia demanat permís a la Comissió de Videovigilància per prendre imatges al carrer en els llocs que es cregués oportú. Imatges que segons l'advocada Laia Serra, no tindrien l'autorització necessària, i com els fotoprinters posteriors amb el que s'ha fet algunes identificacions, no s'haurien de considerar com a prova.

L'agent ha explicat que va haver-hi dues manifestacions antifeixistes al matí i migdia, i que el Departament d'Interior va modificar el punt de sortida de la de La España en Marcha (les organitzacions dels autors de l'ataca de Blanquerna), que va acabar a Montjuïc, per evitar que poguessinr trobar-se en un mateix lloc grups antagònics. L'agent ha explicat que persones que haurien participat a la manifestació antifeixista del migdia a la Plaça Universitat  van agredir a dues persones amb banderes espanyoles que anaven a l'acte unionista de Plaça Catalunya, i amb posterioritat es va trobar un artefacte incendiari abandonat. Alguns dels participants a aquesta manifestació antifeixista van marxar després al centre social Can Vies de Sants al voltant del qual es van mantenir un dispositiu de vigilància de dos agents.

Els dos agents que eren al voltant de Can Vies de paisà van avisar poc abans de les quatre de tarda que hi havia un moviment estrany davant de Can Vies amb gent que arribava i se'ls hi feia entregar el mòbil en entrar, com si es volgués evitar que es gravés res del que s'anava a dir dins, i ell els  va donar la instrucció que es gravés el que estava passant.

Al cap d'una estona els agents de paisà que són allà informen que està sortint un grup de Can Vies, portant molts d'ells caputxes o passamuntanyes així com pals, barres i altres objectes com cadenes, pel que ordenà  que els seguissin. 

Donat que aquest agent va ser l'instructor de la investigació, l'advocada Laia Serra a més de qüestionar la validesa de les imatges ha preguntat com es van fer en seu policial les fotos dels tatuatges corporals dels acusats que, en ser més que les fotos de front i perfil exigides per la fitxa plicial, s'haguessin hagut de fer amb assistència lletrada. En aquesta qüestió crec que Serra té raó.

Tot seguit, després de declarar els agents que van fer el bolcat de dades informàtiques, han declarat els dos  mossos d'esquadra, també membres de la Comissaria Genral d'Informació que van presenciar l'acció. Els dos han dit que, tot i anar el grup amb passamuntanyes o caputxa alguns d'ells, en parlar amb altres companys se'l baixaven o pujaven, mostrant el seu rostre i van poder reconeixer clarament a quatre dels atacants. A algun ja el coneixien i sabien el seu nom. A un del reconeguts van poder posar-li el nom setmanes després, en anar aquest amb un grup de hooligans d'extrema esquerra del Club de Fútbol Sant Andreu, Desperdicis. A petició del fiscal i del jutge, aquests agents nan indicat des de darrera de la mampara quins eren els quatre acusats que van identificar clarament en el moment de l'atac. 

Alguns agents també han respost sobre les escoltes telefòniques fetes amb ordre judicial, en les que alguns dels acusat parlen de la detenció d'un d'ells per un fet alié a l'atac, primer es pregunten en diverses converses si l'han detingut per "lo del cumple". I dies més tard diuen que la detenció es per una cosa que "no té res a veure amb el cumple". Pels agents "el cumple" seria els fets de l'aniversari del descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre.

 El judici continuarà el proper dimecres 29 que, en principi, s'ha d'acabar. El meu pronòstic és que, si el jutge accepta les identificacions fetes per fotos i imatges gravades podrien ser condemnats tots sis, però si les rebutja llavors els qui potser podrien ser condemnats serien els quatre als qui els agents diuen haver reconegut sense cap mena de dubte en el moment de l'atac. Els sis acusats van negar en la primera sessió del judici ser al llocs dels fets, però no van aportar testimonis d'on i amb qui eren aquell dia i a aquella hora. 
A la cronologia dels fets, algun agent s'ha referit al twit que va fer el periodista Jordi Borràs informant que hi havia uns ultres en aquell bar, però en cap moment nigú ha responsabilitzat a Borràs que no ha estat citat ni tan sols com a testimoni. Mentre se celebrava la sessió una setentena d'antifeiixistes s'han manifestat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia.

ELS 6 ACUSATS DE L'AGRESSIÓ A UN GRUP D'ULTRES A UN BAR DE SANTS EL 12-10-2013 NEGUEN SER-NE AUTORS, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA DEMANA QUE S'INVALIDIN ELS VÍDEOS FETS PELS MOSSOS DE QUAN SURTEN DE CAN VIES CAP EL LLOC DE L'ATAC. Els agredits, una veïna i el propietari del bar coincideixen en la brutalitat de l'atac pepetrat amb barres, pedres i ampolles per un grun de joves, la majoria encaputxats o amb passamuntanyes. El testimoni dels mossos que van seguir als atacants i l'acceptació o no per part de jutge de les imatges serà determinant.

Els sis joves acusats per seva suposada participació en l'atac a un grup de militants o simpatitzants ultres que eren a un bar a Sants a les quatre de la tarda del 12 d'octubre de 2013,  han negat la seva participació en els fets, en  la primera sessió del judici celebrada avui en el Jutjat del Penal 22 de Barcelona. L'advocada de tres dels acusats, Laia Serra ha demanat que s'invalidi el valor probatori dels vídeos i fotos fetes pels Mossos d'Esquadra que aquell dia, en previsió de possibles enfrontaments entre ultres i antifeixistes, feien un operatiu de vigilància del centre social ocupat de Can Vies, d'on van sortir el grup de més de dotze persones -de les qual només van identificar a sis- amb barres, pedres i passamuntanyes que van perpetrar l'agressió. Els altres defensors, Andrés García Berrio -advocat de Tanquem els CIE- i Jordi Oliveras s'han sumat a aquesta petició.

Aquesta petició d'invalidació de les proves ha molestat al Ministeri Públic, exercit pel Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, que tot i defensar la validesa i la legalitat de les imatges i la seva cadena de custòdia, s'ha queixat de que les defenses no haguessin demanat l'anul·lació del valor provatori de les imatges durant els tres anys de la instrucció del sumari o en les conclusions provisionals presentades per l'inici del judici.  El jutge ha respós que dirà si accepta o no la validesa de les imatges i vídeos en el text de la sentència. 

Els sis acusats, que només han respost a les preguntes de les defenses, cinc homes i una dona han dit bé, no ser a Barcelona aquell dia o no ser la persona que surt a les fotos o vídeos del sumari, i no haver participat en l'atac. Alguns han denunciat que se'ls hi va fer fotos dels tatuatges del cos, a fi d'identificar-los comparant ambaltres imatges, sense presència del seu advocat. Així doncs, no han respost ni a les preguntes del fiscal ni de l'acusació particular sobre si ells eren els que van sortir de Can Vies amb passamuntanyes i barres, després de saber per un twit que en aquell bar de la Carretera de La Bordeta hi havia un grup de vuit ultres prenent unes begudes després d'haver participat a l'acte de Montjuïc. Els acusats s'han queixat de portat quatre anys havent d epersonar-se al jutjat cada quinze dies i que se'ls hi probís participar o assistir a actes polítics o manifestacions a la via pública.
Cinc dels agredits, la veïna del pis de sobre i el propietari del bar han coincidit en afirmar que van aparèixer de sobte un grup de unes quinze o més persones, alguns d'ells amb la cara tapada, portant pals i pedres, agredit als que eren asseguts a la terrassa del bar, llençant també pedres i ampolles i les mateixes cadires del bar. Tres dels agredits van patir cops i talls a la mà i al cap, i tots els agredits van coincidir en que l'atac va començar sense provocació prèvia i amb crist de "nazis" o "feixistes" "us matarem", "fills de puta", etc.

El judici continuarà dimecres vinent que declararan diversos Mossos d'Esquadra i serà quan les parts podran qüestionar o defensar la validesa de les imatges o vídeos i de les identificacions fetes pels Mossos dels sis acusats. El fiscal demana per cada un dels acusats 15 anys de presó pels delictes de danys i lesions, amb l'agravant d'odi ideològic.  

Mentre es feia el judici, un grup d'antifeixistes s'han concentrat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia demanant l'absolució dels acusats.

 Concentració a la porta de la Ciutat de la Justícia.

DEMANEN 3 ANYS DE PRESÓ ALS INDEPENDENTISTES QUE VAN INCREPAR I RODEJAR UN TENDEROL DE SOCIETAT CIVIL CATALANA A L'AUTÒNOMA L'ABRIL DE 2016 I VAN TRENCAR LA BANDERA ESPANYOLA QUE HI TENIEN. Dies més tard SCI va convocar un acte de desgreuge i es van produir incidents amb un grup d'ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès

El Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, demana tres anys de presó per tres joves independentistes als que s'acusa d'encerclar i amenaçar als membres de Societat Civil Catalana (SCC) i trencar la bandera espanyola que tenien, el 19 d'abril de 2016 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a Bellaterra. Aquell mateix dia es presentava a la UAB el llibre "Desmuntant Societat Civil Catalna" del periodista Jordi Borràs, que descriu els vincles ultres d'alguns dels fundadors de SCC. En veure's encerclats, escridassats i sentir-se amenaçats, els membres de SCC van desmuntar la paradeta i van marxar. 

Quatre dies més tard, SCC va tornar a posar una parada a la UAB i aquell dia van anar-hi a donar suport a SCC un grups d'ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès, alguns d'ells exmembres de PxC i del Casal Tramuntana i vinculats a "Último Bastión", grup força actiu aquells mesos al Vallès, que van provocar incidents i es van enfrontar i increpar als joves independentistes, havent d'intervenir els mossos d'esquadra i el personal de seguretat de la UAB. El fet que aquests coneguts militants ultres haguessin participat en diversos incidents  en poc dies, va motivar que es fes una manifestació multitudinària de rebuig a Sabadell el diumenge 24.

Com he manifestat reiterades vegades, jo condemno totes les accions violentes o de coacció, i evidentment rebutjo i considero equivocades les coaccions i amenaces que es van fer a membres de SCC, tot i que em sorprén la duresa de la petició de tres anys de presó, 5.400 euros de multa, 8.000 d’indemnització a les víctimes i tres anys d’allunyament que demana la Fiscalia  als tres estudiants de la UAB.
S'ha de dir que el Fiscal coordinador de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, s'està destacant per demanr penes de presó a tots aquells que, indistintament de la seva ideologia, amenacen o criden a la violència contra persones de idees contràries. Així demana tres anys de presó pels dirigents de Democracia Nacional Pedro Chaparro i Jorge del Valle per amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs. El judici s'havia de fer fa quinze dies però s'ha aplaçat mig any.  I demana quinze anys de presó pels antifeixistes que el 12 d'octubre de 2013, sense provocació prèvia, van agredir a uns militants ultres que eren a un bar de Sants després d'haver anat a l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc.

TEXT ÍNTEGRE DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ:

Fiscalía Provincial de Barcelona

Servicio de Delitos de Odio y Discriminación

JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 4 CERDANYOLA DEL VALLÈS

DILIGENCIAS PREVIAS: 273

AÑO: 2016

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN

EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a  LUCAS     , BERNAT     y DANIEL,  con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: La entidad “Societat Civil Catalana”, en adelante SCC, es una asociación constituida en el año 2014 en cuyo manifiesto fundacional expresa que en su ideario figura “mantener una Cataluña abierta dentro de una España de todos” siendo público y notorio su posicionamiento en favor de la unidad de España y su oposición a la independencia de Cataluña.

En defensa y para la promoción de sus postulados SCC ha venido realizando desde su constitución múltiples actividades públicas como son la celebración de actos abiertos, participación en manifestaciones, aparición en medios de comunicación, intervención en coloquios, publicación de artículos en medios de comunicación y otras actuaciones en distintos ámbitos como la sanidad, la enseñanza y el derecho. Sus posiciones y actividades son públicas y accesibles a la ciudadanía a través de su página web www.societatcivilcatalana.cat/es.

En el marco de las actividades señaladas en el apartado anterior SCC, a través del colectivo de estudiantes “Societat Civil Catalana de la Universitat Autónoma de Barcelona (SCC-UAB)”, debidamente inscrito en el registro de asociaciones de la mencionada Universidad, con motivo de la feria de entidades organizada por la Universidad y a la que habían sido invitados, voluntarios de dicha entidad instalaron el día 19 de abril de 2016 en la plaza Cívica del campus de dicha Universidad una carpa informativa de las actividades que realizan y para la promoción de su ideario, ejerciendo por tanto sus derechos constitucionales de libertad ideológica, libertad de expresión, libertad de reunión y libertad de asociación, todo ello conforme a los valores superiores del ordenamiento jurídico de libertad y pluralismo político.

En torno a las 12 horas del citado día, convocados a través de las redes sociales y coincidiendo a esa misma hora con la programación de otro acto de signo contrario como era la presentación de un libro titulado “Desmuntant Societat Civil Catalana” cuyo autor es el periodista Jordi Borrás, se fueron aproximando de forma progresiva a la citada carpa unos 20 jóvenes universitarios aproximadamente, pertenecientes al “Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)”,  encontrándose entre ellos los  acusados, LUCAS      , mayor de edad y sin antecedentes penales, francés, identificado con      , DANIEL     , mayor de edad y sin antecedentes penales, español, identificado con      y BERNAT      , mayor de edad y sin antecedentes penales, español, identificado con      ,  quienes, puestos de común acuerdo y actuando conjuntamente, guiados por su su frontal animadversión a los postulados ideológicos de los voluntarios  Daniela      , Laura      , Josep      y  María       de SCC que se hallaban tranquila y pacíficamente en la carpa, se aproximaron a los mismos y comenzaron a rodearles, increpándoles y amedrentándoles con gritos e insultos, todo ello con el fin de impedirles el libre ejercicio de los derechos contitucionales mencionados, procediendo en un momento los acusados junto a otras dos personas no identificadas, con evidente ánimo de menosprecio antidemocrático y de humillación a la bandera de España como símbolo constitucional del Estado, a arrancar una insignia de España que ondeaba junto la bandera de Cataluña en la citada carpa de SCC para inmediatamente  rajarla con un objeto cortante en medio de la plaza y a modo de exhibición ante el público presente en misma, arrojándola al suelo en diferentes trozos.

A consecuencia de estos hechos los voluntarios  de Societat Civil Catalana y ante el temor de que la situación se agravara se vieron obligados a desmontar rápidamente la carpa y a retirarse del lugar.

Una hora después, ya desmontada la carpa, el mencionado grupo de unas 20 personas aproximadamente, sin que conste acreditada la presencia de los acusados en ese momento, permanecía en la Plaza Cívica y al detectar la presencia de Rafael      , profesor de la UAB y en aquella época presidente de Societat Civil Catalana,  que había interrumpido su labor docente al tener conocimiento de los hechos y había acudido al luigar para interesarse por los mismos, fue abordado por el grupo, lo rodearon también y le increparon con insultos como “fora feixistes de la Universitat”.

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:

A)   Un delito continuado de coacciones para impedir el ejercicio de derechos fundamentales del art. 172.1 apartado 2º en relación con el artículo 74 del Código Penal.

B)   Un delito contra la Constitución en su modalidad de ultrajes a la bandera nacional del art. 543 del Código Penal.

TERCERA: de ambos delitos son autores los tres acusados, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, concurre la agravante de cometer los hechos por motivos de discriminación ideológica del art. 22.4 del Código Penal en el delito del apartado a).

QUINTA: corresponde imponer a cada uno de los acusados las siguientes penas:

-       Por el delito del apartado a) la pena de 3 años de prisión e inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el período de la condena.

-       Por el delito del apartado b) la pena de 10 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas (art. 53 CP).

De conformidad con lo dispuesto en el art. 57 en relación con el artículo 48 del Código Penal prohibición de acudir físicamente al lugar de comisión de los hechos por tiempo de 3 años superior a la pena de prisión que efectivamente se imponga.

Condena en costas por partes iguales con arreglo al artículo 123 del Código Penal.

RESPONSABILIDAD CIVIL: los acusados conjunta y solidariamente indemnizarán como responsables civiles directos a Daniela      , Laura     , Josep      y  María       en la cantidad a cada uno de ellos de 2.000 euros por los daños morales derivados de estos hechos, cantidad que se incrementará en el interés legal conforme a lo previsto en el art. 576 LEC.

Barcelona a 20 de abril de 2017

                                                                  EL FISCAL, M.A. AGUILAR