Imatges dels incidents de dijous al vespre i matianda d'avui divendres a Barcelona

Aquesta nit passada s'han tornat a produir greus incidents al centre de Barcelona, amb cremada de contenidors i mobiliari urbà. I molts dels participants en aquests incidents que han començar poc abans de les deu, en acabar la concentració lúdica reivindicativa a Jardinets de Gràcia-Diagonal.

Mentre es feia la concentració a la Diagonal, un grup d'ultres es manifestava a la Plaça Artós, els quals encapsultas pels Mossos han baixat en manifestació fins el carrer Enric Granados. Entre els manifestants ultres hi havia membres de Democracia Nacional i de Vox si bé no van convocar la protesta el grup proper a Vox conegut com "Los de Artós".  
Mentre els ultres baixaven un miler de manifestants dels de la Diagonal, d'una edat entre els 16 i 25 anys van anar cap al carrer Balmes i a l'alçada de Provença va haver-hi un primer intent de xoc entre ultres i independentistes alguns dels quals van fer diverses barricades amb contenidors que van encendre. Els Mossos van fer un parell de càrregues per enviar amunt als ultres i aturar els independentistes que volien anar cap a ells. Un grup d'ultres van apallissar a un jove antifeixista.

A partir d'aquí els ultres van desaparéixer i es van començar a encendre contenidors al carrer Balmes, després a Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, donant-se uns enfrontaments a Passeig de Gràcia Mallorca que els manifestants encaputxats i amb pedres i petards, van fer anar enrere als Mossos, fins que al cap d'una estona aquest van carregar. 

A parir de llavors els mossos es van limitar a fers pujades i baixades a molta velocitat pels passeig de gràcia, diverses persones van resultar ferides per projectils de Fuam i cartutxos de salves o soroll, entre ells un periodista del Periódico. I em permeto dir que en capo cas les cremades de contenidors van ser fetes per "infiltrats" com va insinuar fa dos dies el President Quim Torra.

  

.

 Els ulres a Enric Granados

Els mossos fan marxar amunt als ultres

Torna la Rosa de foc?

 Copmença l'enfrontament del carrer València amb Passeig de Gràcia. Els Mossos són a Pau Claris, València disparen fuam i cartutxos de salves.

Els manifestants avancen

.

 Els Mossos de la Brigada Mòbil, BRIMO, avancen

 Els Mossos recuperen cantonada València Passeig de Gràcia

La Policia Nacional es va limitar a evitar que s'acostessin a la delegació del Govern del carrer Mallorca.

__________

periodista, disturbis, revolució, quién es?, journalist, disturbios, contenedores, octubre, de, 2019, Procés, tribunal, Supremo, Suprem, Riusant, Riu-sant, notícies, fotos, de, e, per, a, Barcelona, maidan,fuego, foc, Rosa de Foc, Tsunami Democràtica, Tsunami, Democratico, fuego, mossos, ACCAB, CUP, Arran, ultras, enfrentamientos, Cuerpo de Policia Nacional, CPN, Guardia Civil, ARRO, BRIMO, mossos d'esquadra, Mozos de Escuada, policía, unidad especial antidisturbios, intervención, unidades, Xavier Rius, Sant, Urquinaona, Vía Layetana, Via Laietana, Brigada Mòbil, Brigada Móvil, 

LA FISCALIA DEMANA 3 ANYS DE PRESÓ A UN ULTRA I UN ANY A ALTRES QUATRE MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL PER LA BARALLA EN ACABAR UNA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA L'ESTIU PASSAT A NOU BARRIS. La manifestació es va fer per protestar per l'aparició de pintades ultres les nits abans a la façana del Casal 3 Voltes Rebel de Nou Barris i la Bugadera d'Horta. Tot i que l'escrit d'acusació parla de "baralla tumultuària", no demana cap responsabilitat penal pel manifestants antifeixistes en entendre que van ser els ultres qui la van provocar en presentar-se en acabar la manifestació.

 Imatges de la manifestació i dels incidents posteriors agafades de twitter

La Fiscalia demana a cinc militants o simpatitzants de Democracia Nacional la pena d'un any de presó amb inhabilitació pel sufragi passiu, per un delicte de baralla tumultuària, tipificat a l'article 154 del Codi Penal, per la seva participació en la baralla i agressions amb uns antifeixites que havien  participat en una manifestació pacífica el 24 de juliol passat, a Nou Barris i Horta (Barcelona). Per l'acusat A.C, demana, més a més, dos anys de presó per tinència il·lícita d'armes.  Aquest acusat està processat i pendent de judici per presumptes amenaces a joves musulmans de Sant Feliu de Llobregat, fetes fa dos anys. La manifestació es va convocar com a mostra de rebuig a pintades feixistes aparegudes les nits abans a les portes del Casal 3Voltes rebel de Nou Barris i La Bugadera d'Horta. Aquests fets van motivar la destitució del coordinador de DN a Catalunya, Albert Bruguera el qual no està imputat en aquesta causa

ESCRIT D'ACUSACIÓ:

EL FISCAL, evacuando el traslado conferido, al amparo de lo dispuesto en el artículo 780 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, solicita la apertura de juicio oral a celebrar con arreglo a lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, ante el JUZGADO DE LO PENAL que corresponda, contra C.G, A.C, A.D.B, J.A.P y D.C, sobre la base de las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA. - Se dirige la acusación contra C.G,mayor de edad y sin antecedentes penales, A.C, mayor de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, A.D.B, mayor
de edad, con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, J.A.P, mayor de edad y sin antecedentes penales y D.C, mayor de edad y sin antecedentes penales, por los hechos siguientes:
Los acusados son simpatizantes, y algunos miembros, de la formación política Democracia Nacional, partido español considerado de extrema derecha que se autodefine como social-patriota, afín a la ideología fascista y contrario a la inmigración y al movimiento independentista catalán.
A raíz de unas pintadas del tenor “GUARROS NO, RATAS”, “ELS CARRERS JA NO SON VOSTRES” y “DNJ” -siglas de Democracia Nacional Joven, sección juvenil de Democracia Nacional,- que el 24 de julio de 2018 aparecieron en locales vinculados a colectivos de los autodenominados antifascistas -como el ateneo popular 3Voltes Rebe” y el casal popular La Bugadera de los Distritos de Horta Guinardo y Nou Barris de Barcelona- se produjo, sobre las 19:00 horas del día 24 de julio, a convocatoria de esos mismos grupos, una concentración en la plaza de Eivissa de rechazo a aquellas expresiones con pancartas que recogían las inscripciones “NOU BARRIS ANTIFEIXISTA” “PARTIT CUP” y “CAPGIREM BCN”.
Aquella concentración, que devino en manifestación, se fue desplazando hasta el ateneo referido, ubicado en el número 125 del Paseo Urrutia, donde, sobre las 20:40 horas de aquel día, se dio por clausurado el acto.
A través de los perfiles de DNJ (Democracia Nacional Joven) y de su coordinador, XXX, se habían publicado en TWITTER, esa misma tarde, mensajes de rechazo a los colectivos antifascistas y a sus iniciativas, como la meritada concentración, con los contenidos “LIMPIA NUESTRO BARRIO, LIMPIA NOU BARRIS”, “Esta mani de la escoria antifascista de @cp3Voltesrebel es el resultado de la complicidad de un sistema democrático ante el marxismo cultural inyectado por la élite sionista. Juventud cancerígena, drogada y antiespañola con la que hay que acabar si queremos sobrevivir”.
Los congregados en aquella concentración se disponían a retirarse en pequeños grupos cuando aquel de quince personas, aproximadamente, en el que se integraba A.M.T coincidió con otro, del mismo
número, al que pertenecían los acusados.  Al momento de encontrarse a la altura del número 74 del Paseo Urrutia de Barcelona ambos grupos, se enfrascaron en una fuerte pelea en la que integrantes de cada uno lanzaron, con el propósito de menoscabar la integridad física de los del contrario, objetos por su composición contundentes tales como palos, sillas metálicas de terraza y piedras -algunas de cemento-. Las referidas acciones fueron acompañadas de insultos y expresiones intimidatorias.
Los acusados eran conscientes del uso de tales objetos contra los miembros del bloque contrario.
No consta que A.M.T interviniera en la pelea.
A pesar de la violencia empleada por los grupos, no constan desperfectos vinculados a los hechos ni otras lesiones distintas de las erosiones- excoriaciones leves en antebrazo, rodilla y zona lumbar que después de los mismos presentaba A.C y que fueron tributarias de una única asistencia facultativa.
Los agentes de la Guardia Urbana de Barcelona con TIP números XXXX, XXXXX y XXXX  que, a requerimiento de un testigo, habían acudido al lugar de los hechos, sorprendieron a C.G sujetando con sus manos una silla que levantaba con la intención de lanzarla contra el otro grupo, a A.C portando una defensa extensible rígida en actitud de ataque a los integrantes del bloque contrario, a A.D.B con un spray de defensa a punto de rociar con el mismo al grupo al que atacaban y a J.A.P A fracturando un objeto de cemento a fin de obtener trozos duros y compactos que lanzar contra aquel.
Al acusado D.C lo hallaron alentando con la actitud hostil descrita las acciones dedicadas por su bloque al contrario. De todos los implicados en los hechos, sólo los acusados y un miembro del
otro bloque fueron detenidos.
Antes de detenerlo, el Agente de la Guardia Urbana con TIP número XXXX intentó persuadir al acusado C.G para que soltara la silla. En respuesta recibió la frase “como no te quites te meto la silla por el culo”. Seguidamente el acusado la lanzó contra el grupo de A.M.T

Cada bloque defendía la ideología con la que se identificaba y que era antagónica a la del otro. Los miembros de aquel en el que se integraban los acusados defendían posiciones de extrema derecha, fascistas y nazis. Por su parte, los integrantes del grupo al que pertenecía A.M.T simpatizaban con una ideología propia de colectivos de extrema izquierda autodenominados “antifascistas”. Durante el enfrentamiento, los miembros del primer bloque gritaban lemas como “NAZIS FILLS DE PUTA” y los del segundo “VIVA FRANCO”.

Sentimientos de menosprecio, rechazo e intolerancia hacia cualquier ideología antagónica a aquella con la que se identifican motivaron la actuación de los miembros de sendos grupos. La defensa que se intervino en poder del acusado A.C era rígida, extensible y alcanzaba -desplegada- 53,5 cm de longitud. Disponía de mango forrado de goma y, en su extremo, de una punta cilíndrica y puntiaguda de 3 cm.

El arma está incluida en el artículo 5.1.c) del reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero. Solo puede ser utilizada por funcionarios especialmente habilitados. La tenencia y el uso por particulares están prohibidos. Sus características la convierten en un objeto contundente con aptitud manifiesta para causar un grave quebranto en la integridad física de las personas. Las concretas circunstancias en que se produjo su intervención, pusieron en especial peligro la seguridad ciudadana.

El espray que se intervino en poder del acusado A.D.B era no homologado por el Ministerio de Sanidad y consumo (Sección 4a artículo 5.1.b). Reglamento de Armas. RD 137/1993 de 29 de enero. No se dispone de información sobre el potencial lesivo del gas.

A.D.B es simpatizante de formaciones políticas de extrema derecha como Democracia Nacional con cuyo coordinador aparece fotografiado en redes sociales. Por Agentes del cuerpo de Mossos d’Esquadra fue identificado en la manifestación no comunicada y organizada por simpatizantes de ideología nacional socialista que el día 16 de junio de 2018 tuvo lugar en Cambrils.

A.C se relaciona con personas vinculadas a  Democracia Nacional y otras formaciones de extrema derecha (Falange Española Jons). En las concentraciones que aquella promovió los días 27/5/17
y 20/8/2017 resultó identificado. Respecto de este acusado constan varias detenciones por lesiones. Fue detenido por daños consistentes en pintadas vinculadas con colectivos de extrema derecha localizadas en Sabadell el día 15 de febrero de 2017. Asimismo, aparece como denunciado el 27 de marzo de 2017 por hacer exhibición de simbología nazi y el 2 de julio de 2017 por delito de lesiones cometidas por motivos racistas referidos a raza etnia o nacionalidad en Sant Feliu de Llobregat. Su inclinación hacia la formación política referida y la animadversión hacia grupos simpatizantes de la ideología contraria se refleja en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales y en los dibujos que lleva tatuados: rostro de Adolf Hitler, cruces esvásticas, abreviatura en letra rúnica de las siglas SS (La Schutzstaffel, guardia personal de protección del partido nazi) y cruces celtas; todos vinculados a la ideología nacional socialista. 

C.G ha participado en actos convocados por la formación Democracia Nacional, como las concentraciones que, en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán, tuvieron lugar en Barcelona los días 30 de diciembre de 2017, 9 de marzo de 2018 y 10 de marzo de 2018. Su simpatía hacia la formación política referida y sus miembros se constata en fotografías publicadas desde su perfil en redes sociales. En algunas publicaciones se detecta el símbolo del sol negro, utilizado en el misticismo nacional socialista, y el símbolo de tres triángulos entrelazados o Valknut, vinculado al paganismo germánico y monopolizado por grupos de ideología neonazi. La afinidad con tales grupos y sus ideologías se refleja en los dibujos que lleva tatuados: los símbolos del sol negro y de la tela de araña, relacionados con movimientos de extrema derecha y «skin head».

D.C se relaciona con simpatizantes y militantes de Democracia Nacional, participando en la concentración que dicha formación convocó el día 9 de marzo de 2018 en repulsa de la apertura de un oratorio musulmán. Fue denunciado el 30 de octubre de 2017 como integrante de un grupo de estética ultraderecha que persiguió a los concentrados en manifestación antifascista. La afinidad hacia ideologías y grupos de extrema derecha se pone de manifiesto en la frase que lleva tatuada “BOIA CHI MOLLA”, utilizada como eslogan fascista por grupos de extrema derecha.

J.A.P aparece identificado y fotografiado junto a miembros de la formación política de Democracia Nacional y otras de extrema derecha, así como participando en concentraciones promovidas por aquella en rechazo de la apertura de un oratorio musulmán.

SEGUNDA.- Los hechos anteriormente relatados en la Conclusión Primera son constitutivos de:
- un delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal
- y de un delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas (RD 137/1993 de 29 de enero).

TERCERA.- Todos los acusados responden criminalmente en concepto de autores del delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal. Además, el acusado A.C responde en el mismo concepto del delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del mismo texto legal en relación con el artículo 5.1.c) del Reglamento de Armas
(RD 137/1993 de 29 de enero), de conformidad con los artículos 27 y 28 del Código Penal.

CUARTA.- Concurre en el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal, respecto de todos los acusados, la circunstancia agravante por motivodiscriminatorio (ideología) prevista en el artículo 22.4 del Código penal

QUINTA.- Procede imponer a cada uno de los acusados la pena de 1 año de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena, por el delito de riña tumultuaria del artículo 154 del Código penal.
Se interesa asimismo que se les imponga, al amparo de lo establecido en el artículo 57.1 en relación con el artículo 48.1, ambos del Código penal, por un tiempo de 3 años, la prohibición de acudir a la sede del ateneo 3Voltes Rebel ubicada en el número 125 del Paseo Urrutia de Barcelona.
Procede además imponer a A.C, por el delito de tenencia ilícita de armas del artículo 563 del Código penal, la pena de 2 años de prisión con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de la condena
Y costas conforme al artículo 123 el Código Penal.

I OTROSI DICE: El fiscal interesa que los objetos intervenidos (porra y espray) estén a disposición de las partes para su examen por estas y por el Tribunal el día de las sesiones de juicio oral (artículo 688 de la LECRIM).
II OTROSI DICE: Remítase a Fiscalía copia de los escritos de defensa que se presenten.
III OTROSI DICE: Para el acto del Juicio Oral, este Ministerio Fiscal, al amparo de lo previsto en el art.781 LECRIM, INTERESA la práctica de los siguientes
MEDIOS DE PRUEBA, a fin de que el órgano de enjuiciamiento, y de acuerdo
con el artículo 785 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, se admitan todos ellos
por entender su pertinencia:
En Barcelona a



 COMUNICAT DEL CASAL 3VOLTES REBEL DESPRÉS DELS FETS

CONDEMNATS A UN ANY I MIG DE PRESÓ TRES DELS SIS ANTIFEIXISTES JUTJATS PER LES AGRESSIONS A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A UN BAR DE SANTS. Altres tres han estat absolts en no considerar-se provada la seva participació

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona, ha fet pública aquest migdia la sentència del judici a  sis antifeixistes jutjats els passat novembre acusats de tres delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica i traïdoria, per les agressions que van patir tres militants o simpatitzants ultres que eren a un bar de Sant el 12 d'octubre de 2013, després d'assistir a la manifestació i concentració ultra de Montjuïc.

La sentència condemna a tres dels sis acusats,  Eric M., Lucía S. i Jaime B. a  any i mig de presó per tres delictes de lesions -6 mesos de presó per a cada delicte- i multa de 60 euros per la falta de danys. També condemna els acusats a indemnitzar les víctimes amb un total de  15.252 euros i els imposa la prohibició d'aproximar-se a menys de 1.000 metres de les víctimes ni comunicar-se amb elles.

El jutge prohibeix als tres condemnats l'assistència a manifestacions o concentracions públiques convocades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant un període de nou anys -tres anys per cada delicte de lesions-. La sentència absol els altres 3 acusats -Karim A., Iván L. i Fèlix P. en entendre que els mossos d'esquadra només van poder acreditar en el judici haver identificat clarament a tres dels sis  acusats. En imposar-se penes inferiors a dos anys, en principi no hauran d'entrar a presó a no ser que la sentència sigui recorreguda i s'augmentés la pena.

Concentració en suport dels acusats, el dia que va començar el judici 

La Plataforma antifeixista Alerta Solidària i des del Grup de Suport que dóna suporta als acusats han fet públic un comunicat rebutjant les condemnes i lamentant que el tribunal, que aplica l'agreujant d'odi i discriminació ideològica, "acabi assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria ultra que se celebra anualment a la plaça Sant Jordi de Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. Aquell dia, un grup d'antifeixistes que eren al centre social Can Vies de Sants, en saber per un tuït que aquest ultres estaven en aquell bar proper, van anar cap allà amb pals, tapant-se la cara amb passamuntanyes, i en arribar al lloc van colpejar-los amb pals i pedres, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, en les que els causats van negar ser als llocs del fets i només van respondre a les preguntes dels seves advocats. Les defenses van demanar la nul·litat de les gravacions fetes a la porta de Can Vies d'on va sortir el grup que va anar cap el lloc de l'agressió i de les identificacions fetes a comissaria amb fotos dels seus tatuatges. I van lamentar que el fiscal de delictes d'odi,  Miguel Ángel Aguilar, demanés que s'apliqués l'agreujant d'odi ideològic. L'advocada Laia Serra va insistir que el delicte i l'agreujant d'odi ideològic i discrimació s'havia inclòs al Codi Penal per protegir grups vulnerables, no a persones d'ideologia ultra. 

Ara cal veure si els condemnats i el fiscal fan o no recurs, tenint en compte que, en un cas molt similar, l'agressió a un ultra el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local on Democracia Nacional feia un concert, el Tribunal Suprem va incrementar la pena de dos a tres anys de presó.

 Imatges de les ferides que van patir dos dels agredits

EL FISCAL RATIFICA LA PETICIÓ DE QUINZE ANYS DE PRESÓ PER 5 DELS ACUSATS DE L'ATAC A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 I REBAIXA A QUATRE ANYS I MIG LA PETICIÓ PER KARIM A, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA REBUTJA QUE S'APLIQUI L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC QUAN LES VÍCTIMES SÓN ULTRES. Els quatre defensors: Serra, García Berrio, Jordi Oliveras i Montse Salvador demanen l'absolució dels 6 negant la validesa dels vídeos i les identificacions fetes pels Mossos. Laia Serra també ha responsabilitzat a Mossos de viciar l'investigació per criminalitzar la Plataforma Antifeixista

Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres. 

Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres  no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar.   Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.  

Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes.  S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en  la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats.  I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades. 

El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.

Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana  que imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.

    

Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre  investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.  

Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes

Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt.  Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.

Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de  quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.   

Crònica de la primera sessió.

 Crònica de la segona sessió del judici

DIVERSOS AGENTS DELS MOSSOS QUE VAN PRESENCIAR LA SORTIDA DES DE CAN VIES I L'ATAC ALS ULTRES DEL 12 D'OCT DE 2013, RATIFIQUEN QUE VAN IDENTIFICAR A QUATRE DELS ACUSATS. La segona sessió del judici s'ha allargat fins la tarda, i el jutge ha cridat l'atenció al fiscal per contextualitzar excessivament les respostes d'un cap d'Informació de mossos i als advocats per repetir preguntes ja contestades.

A la llarga sessió de matí  i tarda del judici a sis antifeixistes, per la seva suposada participació en l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre de 2013, han declarat diversos agents del Mossos d'Esquadra, tant els primers uniformats que van arribar al lloc dels fets i van atendre als ferits, com els agents de la Comissaria d'Informació que de paisà van presenciar la sortida dels acusats des de Can Vies i els que van fer el seguiment des d'allà fins el lloc de l'atac.  Al llarg dels interrogatoris el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha volgut contextualitzar, potser excessivament el fets, remarcant algunes respostes dels agents, cosa que ha motivat que el jutge Josep Tomàs Salas li cridés l'atenció. Mentre els agents uniformats han declarat a la vista de tots, la majoria dels d'Informació ho han fet darrera una mampara. 

La declaració que més s'ha allargat ha estat la de l'agent de la Comissaria General d'Informació instructor  de totes les diligències, que ha durat més de dues hores. Aquest agent ha explicat que hi havia un dispositiu especial aquell 12 d'octubre, no només per evitar manifestacions violentes, sinó, sobretot, per evitar que es trobessin manifestants antifeixistes i els de les manifestacions espanyolistes o ultres. I que a aquest efecte s'havia demanat permís a la Comissió de Videovigilància per prendre imatges al carrer en els llocs que es cregués oportú. Imatges que segons l'advocada Laia Serra, no tindrien l'autorització necessària, i com els fotoprinters posteriors amb el que s'ha fet algunes identificacions, no s'haurien de considerar com a prova.

L'agent ha explicat que va haver-hi dues manifestacions antifeixistes al matí i migdia, i que el Departament d'Interior va modificar el punt de sortida de la de La España en Marcha (les organitzacions dels autors de l'ataca de Blanquerna), que va acabar a Montjuïc, per evitar que poguessinr trobar-se en un mateix lloc grups antagònics. L'agent ha explicat que persones que haurien participat a la manifestació antifeixista del migdia a la Plaça Universitat  van agredir a dues persones amb banderes espanyoles que anaven a l'acte unionista de Plaça Catalunya, i amb posterioritat es va trobar un artefacte incendiari abandonat. Alguns dels participants a aquesta manifestació antifeixista van marxar després al centre social Can Vies de Sants al voltant del qual es van mantenir un dispositiu de vigilància de dos agents.

Els dos agents que eren al voltant de Can Vies de paisà van avisar poc abans de les quatre de tarda que hi havia un moviment estrany davant de Can Vies amb gent que arribava i se'ls hi feia entregar el mòbil en entrar, com si es volgués evitar que es gravés res del que s'anava a dir dins, i ell els  va donar la instrucció que es gravés el que estava passant.

Al cap d'una estona els agents de paisà que són allà informen que està sortint un grup de Can Vies, portant molts d'ells caputxes o passamuntanyes així com pals, barres i altres objectes com cadenes, pel que ordenà  que els seguissin. 

Donat que aquest agent va ser l'instructor de la investigació, l'advocada Laia Serra a més de qüestionar la validesa de les imatges ha preguntat com es van fer en seu policial les fotos dels tatuatges corporals dels acusats que, en ser més que les fotos de front i perfil exigides per la fitxa plicial, s'haguessin hagut de fer amb assistència lletrada. En aquesta qüestió crec que Serra té raó.

Tot seguit, després de declarar els agents que van fer el bolcat de dades informàtiques, han declarat els dos  mossos d'esquadra, també membres de la Comissaria Genral d'Informació que van presenciar l'acció. Els dos han dit que, tot i anar el grup amb passamuntanyes o caputxa alguns d'ells, en parlar amb altres companys se'l baixaven o pujaven, mostrant el seu rostre i van poder reconeixer clarament a quatre dels atacants. A algun ja el coneixien i sabien el seu nom. A un del reconeguts van poder posar-li el nom setmanes després, en anar aquest amb un grup de hooligans d'extrema esquerra del Club de Fútbol Sant Andreu, Desperdicis. A petició del fiscal i del jutge, aquests agents nan indicat des de darrera de la mampara quins eren els quatre acusats que van identificar clarament en el moment de l'atac. 

Alguns agents també han respost sobre les escoltes telefòniques fetes amb ordre judicial, en les que alguns dels acusat parlen de la detenció d'un d'ells per un fet alié a l'atac, primer es pregunten en diverses converses si l'han detingut per "lo del cumple". I dies més tard diuen que la detenció es per una cosa que "no té res a veure amb el cumple". Pels agents "el cumple" seria els fets de l'aniversari del descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre.

 El judici continuarà el proper dimecres 29 que, en principi, s'ha d'acabar. El meu pronòstic és que, si el jutge accepta les identificacions fetes per fotos i imatges gravades podrien ser condemnats tots sis, però si les rebutja llavors els qui potser podrien ser condemnats serien els quatre als qui els agents diuen haver reconegut sense cap mena de dubte en el moment de l'atac. Els sis acusats van negar en la primera sessió del judici ser al llocs dels fets, però no van aportar testimonis d'on i amb qui eren aquell dia i a aquella hora. 
A la cronologia dels fets, algun agent s'ha referit al twit que va fer el periodista Jordi Borràs informant que hi havia uns ultres en aquell bar, però en cap moment nigú ha responsabilitzat a Borràs que no ha estat citat ni tan sols com a testimoni. Mentre se celebrava la sessió una setentena d'antifeiixistes s'han manifestat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia.