CONDEMNATS A UN ANY I MIG DE PRESÓ TRES DELS SIS ANTIFEIXISTES JUTJATS PER LES AGRESSIONS A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A UN BAR DE SANTS. Altres tres han estat absolts en no considerar-se provada la seva participació

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona, ha fet pública aquest migdia la sentència del judici a  sis antifeixistes jutjats els passat novembre acusats de tres delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica i traïdoria, per les agressions que van patir tres militants o simpatitzants ultres que eren a un bar de Sant el 12 d'octubre de 2013, després d'assistir a la manifestació i concentració ultra de Montjuïc.

La sentència condemna a tres dels sis acusats,  Eric M., Lucía S. i Jaime B. a  any i mig de presó per tres delictes de lesions -6 mesos de presó per a cada delicte- i multa de 60 euros per la falta de danys. També condemna els acusats a indemnitzar les víctimes amb un total de  15.252 euros i els imposa la prohibició d'aproximar-se a menys de 1.000 metres de les víctimes ni comunicar-se amb elles.

El jutge prohibeix als tres condemnats l'assistència a manifestacions o concentracions públiques convocades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant un període de nou anys -tres anys per cada delicte de lesions-. La sentència absol els altres 3 acusats -Karim A., Iván L. i Fèlix P. en entendre que els mossos d'esquadra només van poder acreditar en el judici haver identificat clarament a tres dels sis  acusats. En imposar-se penes inferiors a dos anys, en principi no hauran d'entrar a presó a no ser que la sentència sigui recorreguda i s'augmentés la pena.

Concentració en suport dels acusats, el dia que va començar el judici 

La Plataforma antifeixista Alerta Solidària i des del Grup de Suport que dóna suporta als acusats han fet públic un comunicat rebutjant les condemnes i lamentant que el tribunal, que aplica l'agreujant d'odi i discriminació ideològica, "acabi assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria ultra que se celebra anualment a la plaça Sant Jordi de Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. Aquell dia, un grup d'antifeixistes que eren al centre social Can Vies de Sants, en saber per un tuït que aquest ultres estaven en aquell bar proper, van anar cap allà amb pals, tapant-se la cara amb passamuntanyes, i en arribar al lloc van colpejar-los amb pals i pedres, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, en les que els causats van negar ser als llocs del fets i només van respondre a les preguntes dels seves advocats. Les defenses van demanar la nul·litat de les gravacions fetes a la porta de Can Vies d'on va sortir el grup que va anar cap el lloc de l'agressió i de les identificacions fetes a comissaria amb fotos dels seus tatuatges. I van lamentar que el fiscal de delictes d'odi,  Miguel Ángel Aguilar, demanés que s'apliqués l'agreujant d'odi ideològic. L'advocada Laia Serra va insistir que el delicte i l'agreujant d'odi ideològic i discrimació s'havia inclòs al Codi Penal per protegir grups vulnerables, no a persones d'ideologia ultra. 

Ara cal veure si els condemnats i el fiscal fan o no recurs, tenint en compte que, en un cas molt similar, l'agressió a un ultra el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local on Democracia Nacional feia un concert, el Tribunal Suprem va incrementar la pena de dos a tres anys de presó.

 Imatges de les ferides que van patir dos dels agredits

EL FISCAL RATIFICA LA PETICIÓ DE QUINZE ANYS DE PRESÓ PER 5 DELS ACUSATS DE L'ATAC A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 I REBAIXA A QUATRE ANYS I MIG LA PETICIÓ PER KARIM A, MENTRE L'ADVOCADA LAIA SERRA REBUTJA QUE S'APLIQUI L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC QUAN LES VÍCTIMES SÓN ULTRES. Els quatre defensors: Serra, García Berrio, Jordi Oliveras i Montse Salvador demanen l'absolució dels 6 negant la validesa dels vídeos i les identificacions fetes pels Mossos. Laia Serra també ha responsabilitzat a Mossos de viciar l'investigació per criminalitzar la Plataforma Antifeixista

Aquest tarda després d'una maratoniana sessió, ha quedat vist per sentència el judici a sis antifeixistes acusats de l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants el 12 d'octubre de 2013, tres dels quals van resultar ferits amb talls al cap i les mans. I el més interessant, més enllà del testimoni d'una pèrit forense, del de la víctima que no va poder declarar fa uns dies per video-conferència i la dels dos mossos d'esquadra que van fer els informes morfològics per identificar als acusats, ha estat la defensa que ha fet el Fiscal Miguel Ángel Aguilar de l'aplicació de l'agravant d'odi ideològic de l'article 22-4 del Codi Penal en un cas com aquest que, uns antifeixistes ataquen a uns ultres que eren a un bar, i l'argumentació contrària que ha fet l'advocada Laia Serra, negant que aquest agravant i el tipus delictiu de l'article 510 s'hagi d'aplicar quan els agressors són antifeixistes i les víctimes militants ultres. 

Per Serra, aquest delicte i aquest agravant es van tipificar per protegir a col·lectius vulnerables com minories ètniques, religioses o sexuals, i a altres víctimes d'acats ultres o racistes, però no si els atacats eren ultres o feixistes, donat que els ultres  no són un col·lectiu vulnerable. Aguilar, que ha intervingut el primer, avançant-se al que imaginava que diria Serra ha recordat que l'Audiència de Barcelona, en una sentència redactada per magistrats progessistes con Santi Vidal o Comas d'Argemir -que van condemnar a Pedro Varela i als nazis de la Llibreria Kalki- ja van aplicar l'agravant d'odi ideològic als dos antifeixistes jutjats per una agressió molt similar feta el 12 d'octubre de 2011 i que, després el Tribunal Suprem no només va ratificar la pena, sinó que la va incrementar.   Aguilar sosté que el tipus penal i l'agravant també és per castigar quan s'ataca a algú pel sol fet de pensar diferent o tenir idees antagòniques, com seria el cas d'uns antifeixistes que decideixen anar a un bar on hi ha gent ultra amb banderes espanyoles i agredir-los.  

Prèviament a les conclusions dels advocats i la Fiscalia, han declarat com he dit els dos mossos que van fer els informes morfològics d'identificaciò dels acusats en base a les imatges dels vídeos gravats a la porta de Can Vies i a les d'alguna càmera de seguretat, comparant-les amb les fotos de les fitxes policials així com dels tatuatges d'alguns dels acusats. Com les fotos dels tatuatges fetes a comissaria no es van fer amb presència d'advocat, requisit que es va imposar després de la sentència pel judici pels setge al Parlament fet amb posterioritat a les fotos dels acusats, i donat que les imatges d'aquests tatautages podrien ser invalidades, el fiscal ha preguntat a quins acusats idetificaven clarament sense considerar els tatuatges, i mentre a tres o quatre han confirmat la identificació, en dos o tres han mostrat dubtes.  S'ha de dir que dos mossos d'esquadra que van presenciar la sortida del grup de Can Vies i l'anada fins el lloc de l'atac, van ratificar-se en  la passada sessió del judici en la identificació visual de cinc dels acusats.  I a la sessió d'avui, a part d'escoltar-se diverses gravacions telefòniques, s'han visionat les imatges gravades pels Mossos quan el grup es perpara per sortir de Can Vies. Imatges que les defenses rebutgen en considerar-les parcials, incomplertes i descontextualitzades. 

El fet és que en les seves conclusions finals el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha mantingut la petició de 5 anys de presó per l'agressió de cada una de les tres víctimes, quinze anys en total, per cada un dels cinc acusats. I ha baixat la pena a només cinc anys i mig per Karim A, en no haver quedat demostrat que participés finalment l'agressió, tot i apareixer a les imatges de la sortida de Can Vies quan prepararien l'atac. Així a Karim A, només l'acusa de conspirar per fer l'atac, no per participar-hi. Personalment crec que aquest acusat serà absolt.

Aguilar ha donat validesa a les gravacions dels Mossos que tenien permís per gravar on calgués en el el dispositiu especial del 12 d'octubre. I ha recordat que en la manifestació antifeixista del matí es varen produir diverses agressions a persones que anaven amb la bandera espanyola a l'acte constotucionalista de Plaça Catalunya i que part dels manifestants en acabar la manifestació van anar a dinar a Can Vies. Aguilar també ha dit que els acusats s'han negat a respondre les preguntes del fiscal de si van participar o no a l'atac o on eren aquell dia a aquella hora. I tot reconeixent que es qüestioni les identificacions a posteriori comparant imatges dels vídeos amb les fotos policials i les dels tatuatges fetes a comissaria -poves que el jutge Josep Tomàs Salas dirà en la sentència si accepta o rebutja-, els policies que van seguir-los des de Can Vies van identificar visualment a cinc. I a partir d'aquí ha citat reiterades sentències que confirmen que es condemni a tot el grup, a la "massa d'atac" en agressions col·lectives fetes de manera súbita, sense que calgui demostrar qui són els responsables de llençar pedres, qui llença ampolles, qui pega amb pals o cadenes i qui es queda en un segon terme per evitar que els agredits puguin fugir. El fiscal més a més dels 15 anys de presó per cinc dels acusats i quatre i mig per Karim A, demana  que imposi la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, i el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als agredits en concepte de lesions i danys morals.

    

Ja en el torn de conclusions de les defenses, la primera en parlar i més extensa, com ha sigut sempre al llarga del judici, ha estat Laia Serra que a part de rebutjar que s'apliqui l'agravant d'odi ideològic i de rebutjar les gravacions i identificacions, ha denunciat que al llarg de la instrucció d'aquest cas, "més enllà de pretendre  investigar unes lesions a Sants, s'ha volgut criminalitzar la Plataforma Antifeixista de Barcelona". Ha afegit que "no hi ha hagut neutralitat en haver-hi la voluntat d'investigar grups d'extrema esquerra, ordenant gravacions, escoltes telefòniques i el registre de Can Vies. S'ha volgut incriminar com a grup criminal a la Plataforma Antifeixista". Com he dit abans ha negat la validesa d eles imatges i de les identificacions, ha qüestionat la versió de l'acusació de com es va fer el tall a la mà una de les víctimes, i ha qüestionat la magnitud de la ferida del que li van haver de posar punts als cap. I ha acabat demanant l'absolució dels seus tres defensats: Erik, Lucía i Ivan.  

Per la seva banda l'advocat Andrés García Berrio, defensor de Jaime B, a part d'assumir el que ha dit Serra, qüestionant tota la instrucció policial i lamentar que les imatges vissionades són només fragments del que van gravar, pel que no es pot saber qui va fer què, ha afirmat que la minuta policial dels agents que eren al lloc, no diu el que després han afirmat els agents en el judici. Aquest advocat que ha demanat l'absolució, també ha al·legat que hi ha hagut dilacions indegudes a l'hora de la instrucció i el procés judicial cosa que podria motivar l'absolució o una reducció de les condemnes

Montserrat Salvador, advocada de Karim, ha argumentat que en ser, des del seu punt de vista, nul·les les gravacions d'imatges, i els dubtes dels agents de la pericial fisionòmica que el seu client hade ser absolt.  Jordi Oliveras, advocat de Felix P repetint motius de les altres defenses ha demanat l'absolució del seu defensat. El judici ha acabat amb l´última paraula dels acusats. Dos han guardat silenci i quatre han dit que se'ls jutge només per les seves idees antifeixistes.

Personalment crec que, més enllà que Karim A, serà absolt, la condemna i imposició de penes més o menys altes per part del jutge dependrà de si considera vàlides les gravacions fetes a Can Vies i si accepta el valor probatori de les indentificacions fetes per les imatges pels mossos. Crec que els reconeixements de  quatre o cinc dels presumptes autors fetes pels Mossos que els van seguir des de Can Vies, sí que els considerarà vàlids i dictarà sentència condemnatòria per quatre o cinc. El fet que els acusats, més enllà de dir que no van participar en l'atac, s'han negat a explicar les seves coartades d'on eren aquell dia a les quatre de la tarda, no els ha beneficiat.   

Crònica de la primera sessió.

 Crònica de la segona sessió del judici

DIVERSOS AGENTS DELS MOSSOS QUE VAN PRESENCIAR LA SORTIDA DES DE CAN VIES I L'ATAC ALS ULTRES DEL 12 D'OCT DE 2013, RATIFIQUEN QUE VAN IDENTIFICAR A QUATRE DELS ACUSATS. La segona sessió del judici s'ha allargat fins la tarda, i el jutge ha cridat l'atenció al fiscal per contextualitzar excessivament les respostes d'un cap d'Informació de mossos i als advocats per repetir preguntes ja contestades.

A la llarga sessió de matí  i tarda del judici a sis antifeixistes, per la seva suposada participació en l'atac a un grup d'ultres que eren a un bar de Sants després d'haver assistit a l'acte de Montjuïc el 12 d'octubre de 2013, han declarat diversos agents del Mossos d'Esquadra, tant els primers uniformats que van arribar al lloc dels fets i van atendre als ferits, com els agents de la Comissaria d'Informació que de paisà van presenciar la sortida dels acusats des de Can Vies i els que van fer el seguiment des d'allà fins el lloc de l'atac.  Al llarg dels interrogatoris el Fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, ha volgut contextualitzar, potser excessivament el fets, remarcant algunes respostes dels agents, cosa que ha motivat que el jutge Josep Tomàs Salas li cridés l'atenció. Mentre els agents uniformats han declarat a la vista de tots, la majoria dels d'Informació ho han fet darrera una mampara. 

La declaració que més s'ha allargat ha estat la de l'agent de la Comissaria General d'Informació instructor  de totes les diligències, que ha durat més de dues hores. Aquest agent ha explicat que hi havia un dispositiu especial aquell 12 d'octubre, no només per evitar manifestacions violentes, sinó, sobretot, per evitar que es trobessin manifestants antifeixistes i els de les manifestacions espanyolistes o ultres. I que a aquest efecte s'havia demanat permís a la Comissió de Videovigilància per prendre imatges al carrer en els llocs que es cregués oportú. Imatges que segons l'advocada Laia Serra, no tindrien l'autorització necessària, i com els fotoprinters posteriors amb el que s'ha fet algunes identificacions, no s'haurien de considerar com a prova.

L'agent ha explicat que va haver-hi dues manifestacions antifeixistes al matí i migdia, i que el Departament d'Interior va modificar el punt de sortida de la de La España en Marcha (les organitzacions dels autors de l'ataca de Blanquerna), que va acabar a Montjuïc, per evitar que poguessinr trobar-se en un mateix lloc grups antagònics. L'agent ha explicat que persones que haurien participat a la manifestació antifeixista del migdia a la Plaça Universitat  van agredir a dues persones amb banderes espanyoles que anaven a l'acte unionista de Plaça Catalunya, i amb posterioritat es va trobar un artefacte incendiari abandonat. Alguns dels participants a aquesta manifestació antifeixista van marxar després al centre social Can Vies de Sants al voltant del qual es van mantenir un dispositiu de vigilància de dos agents.

Els dos agents que eren al voltant de Can Vies de paisà van avisar poc abans de les quatre de tarda que hi havia un moviment estrany davant de Can Vies amb gent que arribava i se'ls hi feia entregar el mòbil en entrar, com si es volgués evitar que es gravés res del que s'anava a dir dins, i ell els  va donar la instrucció que es gravés el que estava passant.

Al cap d'una estona els agents de paisà que són allà informen que està sortint un grup de Can Vies, portant molts d'ells caputxes o passamuntanyes així com pals, barres i altres objectes com cadenes, pel que ordenà  que els seguissin. 

Donat que aquest agent va ser l'instructor de la investigació, l'advocada Laia Serra a més de qüestionar la validesa de les imatges ha preguntat com es van fer en seu policial les fotos dels tatuatges corporals dels acusats que, en ser més que les fotos de front i perfil exigides per la fitxa plicial, s'haguessin hagut de fer amb assistència lletrada. En aquesta qüestió crec que Serra té raó.

Tot seguit, després de declarar els agents que van fer el bolcat de dades informàtiques, han declarat els dos  mossos d'esquadra, també membres de la Comissaria Genral d'Informació que van presenciar l'acció. Els dos han dit que, tot i anar el grup amb passamuntanyes o caputxa alguns d'ells, en parlar amb altres companys se'l baixaven o pujaven, mostrant el seu rostre i van poder reconeixer clarament a quatre dels atacants. A algun ja el coneixien i sabien el seu nom. A un del reconeguts van poder posar-li el nom setmanes després, en anar aquest amb un grup de hooligans d'extrema esquerra del Club de Fútbol Sant Andreu, Desperdicis. A petició del fiscal i del jutge, aquests agents nan indicat des de darrera de la mampara quins eren els quatre acusats que van identificar clarament en el moment de l'atac. 

Alguns agents també han respost sobre les escoltes telefòniques fetes amb ordre judicial, en les que alguns dels acusat parlen de la detenció d'un d'ells per un fet alié a l'atac, primer es pregunten en diverses converses si l'han detingut per "lo del cumple". I dies més tard diuen que la detenció es per una cosa que "no té res a veure amb el cumple". Pels agents "el cumple" seria els fets de l'aniversari del descobriment d'Amèrica, el 12 d'octubre.

 El judici continuarà el proper dimecres 29 que, en principi, s'ha d'acabar. El meu pronòstic és que, si el jutge accepta les identificacions fetes per fotos i imatges gravades podrien ser condemnats tots sis, però si les rebutja llavors els qui potser podrien ser condemnats serien els quatre als qui els agents diuen haver reconegut sense cap mena de dubte en el moment de l'atac. Els sis acusats van negar en la primera sessió del judici ser al llocs dels fets, però no van aportar testimonis d'on i amb qui eren aquell dia i a aquella hora. 
A la cronologia dels fets, algun agent s'ha referit al twit que va fer el periodista Jordi Borràs informant que hi havia uns ultres en aquell bar, però en cap moment nigú ha responsabilitzat a Borràs que no ha estat citat ni tan sols com a testimoni. Mentre se celebrava la sessió una setentena d'antifeiixistes s'han manifestat a la porta inferior de la Ciutat de la Justícia.

NOMÉS UNA TRENTENA DE PERSONES A LA CONVOCATÒRIA DE DEMOCRACIA NACIONAL EN FAVOR DE LA LLIBRERIA EUROPA I DELS DIRIGENTS D'AQUEST PARTIT IMPUTATS PER AMENACES A JORDI BORRÀS. 250 ANTIFEIXISTES ES MANIFESTEN AL MATEIX LLOC CONTRA L'ACTE ULTRA

Manuel Canduela fent el seu parlament

Només una trentena de persones han assistit a la concentració ultra d'aquest migdia als Jardinets de Gràcia, prop de l'ara clausurada Llibreria Europa i en favors dels dirigents de DN imputats pel Jutjat número 23 de Barcelona, mentre uns dos cents cinquanta antifeixistes es manifestaven una mica més amunt, separats pels Mossos d'Esquadra, contra l'acte ultra, sense que s'hagin produït incidents entre els dos grups.

La concentració feixista, tot i que estava convocada per una "Coordinadora Patriota contra la represión", l'ha organitzat, de fet, Democracia Nacional (DN), si bé també hi havia algun dirigent de La Falange FE. I el motiu de la mateixa era  protestar pel tancament de la Llibreria Europa i el procés contra el seu propietari, Pedro Varela, i contra el procés penal al Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, i al també dirigent de DN, Jorge del Valle -que no hi han assistit-, pels qui la Fiscalia de delictes d'odi demana 5 i 3 anys de presó, per les amenaces fetes al periodista Jordi Borràs el passat 12 d'octubre a Montjuïc. 

El president de DN, Manuel Canduela, megàfon en mà, ha fet un parlament criticant la persecució dels anomenats delictes d'odi per part de la Fiscalia de delictes d'odi, en favors dels dos dirigents de DN imputats per les amenaces al fotoperiodista Jordi Borràs, i en favor de la llibreria Europa. 

Canduela ha acusat "als poders de la maçoneria, els marxisme bolxevic i el capitalisme sionista", d'estar darrera dels antifeixistes que es manifestaven i l'escridassaven des de l'altra banda de cordó policial. El dirigent ultra també ha minimitzat la crida que va fer Pedro Chaparro de donar "un capón" al fotoperiodista Jordi Borràs, al que Canduela ha responsabilitzat de l'agressió a uns militants ultres el 12 d'octubre de 2103.

Foto: Solidaridad Obrera

Cicla aquí per veure vídeo de la concentració antifeixista

Clica per veure més fotos a Solidaridad Obrera

DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE, ACTE PÚBLIC EN RECORD DE LA NIT DELS VIDRES TRENCATS

Tal com ja es va fer l'any passat a Barcelona, divendres de celebrarà un acte de commemoració de la Nits dels vidres trencats, organitzat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
amb el suport d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya. Es farà a les 19 hores a la Plaça Anna Frank de Gràcia 

Intervindran: Jaume Vilaseca Arroyo UCFR Gràcia · Sylviane Dahan Sellem Junts · Fran Sánchez Front d’Alliberament Gai de Catalunya · Representant de FAGIC Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya · Ida Mauro Altraitalia · Carles Vallejo Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya · Enric Garriga Elies Amical de Mauthausen · Iolanda Maurici UCFR Catalunya
Cloenda amb actuació musical: Loco Tidiano

La Nit dels Vidres Trencats, Reichskristallnacht en alemany, va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones, moltes de les quals van anar a camps de concentració i en van  assassinar més de 90. Va ser l'inici de l'Holocaust.

TOTES LES CONCENTRACIONS ULTRES I ANTIFEIXISTES DEL 12-O DE BARCELONA

Demà 12 d'octubre la ultradreta participarà en dues concentracions a Barcelona.

1) El MSR, PxC,  Soberanía y Libertad, partit  creat per dirigents i militants del MSR discrepants amb la línia de sectors més joves, Falange Española de las JONS i Casal Tramuntana, aniran a la concentració unionista contitucionalista de Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, si bé la majoria d'aquests grups arribaran a la plaça participant a la manifestació que uns sectors unionistes faran prèviament a Passeig de Gràcia. Somatemps, també convoca a la manifestació de Paseig de Gràcia cap a Plaça Catalunya, prèvia a l'acte de SCC.

Josep Anglada, que com a president de PxC va anar els últims anys a les concentracions unionistes de la Plaça Catalunya, ara com a líder de Plataforma Democràtica de Catalunya que ja va votar favorablement el passat dia 22 de setembre a Vic la moció de suport a la consulta, ha tuitejat que demà no hi anirà donat que tot i defensar la unitat dels pobles hispànics no pot manifestar-se "al costat de PP, Ciutadans, PxC i altres ultres"

2) La España en Marcha LEM (Alianza Nacional, Falange FE, Momiento Católico Español y Nudo Patriota) convoquen acte a les 11,30 a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc  A l'acte de l'any passat de La España en Marcha hi van participar 500 persones i estan actualment imputats per les declaracions que van fer els caps d'AN i FE, Pedro Pablo Peña i  Manuel Andrino.

També convoca l'acte de Montjuïc Democracia Nacional  (DN), que va trencar abans de les eleccions europees amb La España en Marcha. Frente X España, ara proper a Democracia Nacional,  i la desconeguda División Europa, també convoquen a Montjuïc. 
DN havia convocat a la mateixa hora una manifestació de Plaça de Sants a Montjuïc, que que ha estat prohibida parcialment, permetent-se només que es manifestin des de les Torres Venecianes de Plç Espanya fins a la Plaça Sant Jordi com l'any passat.  Tot i que el permís o comunicació l'ha tramitat DN, també La España en Marcha (AN, NPE, MCE i FE), FxE i DE participaran a la manifestació en la que tots els grups aniran fins la Plaça St Jordi, on faran l'acte, no a les 11,30, sinó una hora més tard.  

MANIFESTACIONS ANTIFEIXISTES 

3)Pel que fa a les manifestacions antifeixistes, UCFiR, SOS Racisme, Tanquem els CIE, i entitats de Sants i Barcelona, convoquen actes tot el dia a Sants amb una manifestació que anirà fins la Plaça d'Espanya. Hi haurà parlament de diputats de la CUP, ICV, EUiA i PSC. 

4)Però per la seva banda la Plataforma Antifeixista de Barcelona convoca a una manifestació  a les Torres Venecianes de la Plaça Espanya a les 11 hores que no estat comunicada al Departament d'Interior i que si celebra podria coincidir amb la de Democracia Nacional. La Plataforma Antifeixista fa avui dissabte diverses accions, una d'elles a La Verneda contra el Casal Tramuntana

Aquestes dues de signe contrari a Plaça Espanya podrien coincidir

Aquesta altra no coincidira amb DN ni La España en Marcha, donat que no traspassarà la Plaça Espanya.

La mani de LEM, DN, FxE i DE.

ELS QUE CONVOQUEN A PLAÇA CATALUNYA AMB SOCIETAT CIVIL CATALANA

.

REFLEXIONS SOBRE LA CONFRONTACIÓ ANTIFEIXISTA DESPRÉS DE L'ACCIÓ DE DISSABTE A IGUALADA

No és cap secret que sempre he considerat contraproduents certs tipus d'accions que fan algunes persones o membres de grups antifeixistes, com les agressions físiques a militants ultres, i certes maneres de contramanifestar-se davant dels actes o paradetes de grups com PxC, MSR, Democracia Nacional, etc.

Com ja he explicat altres vegades, quan grups antifeixistes i col·lectius d'immigrants es manifestaven a la porta o al costat d'on PxC o altres grups similars feien un acte, venien els mossos d'esquadra i es produïa algun petit incident, després o dies més tard dirigents del grup ultradretà em reconeixien que gràcies a la protesta antifeixista l'acte ultra o identitari havia tingut més ressò. Fins i tot el mateix Josep Anglada i altres dirigents de PxC se m'havien queixat en algun acte de que "no vinguin avui els teus amics perroflautes a liar-la a la porta, que així han de fer un cordó els mossos i sempre ens fa més publicitat"

Jo vaig arribar a la conclusió que la contramanifestació sistemàtica, sobretot si hi havia tensió i es feia cordó policial, Plataforma X Catalunya en sortia beneficiada o, al menys ells valoraven que l'acte, gracies a la publicitats "dels teus amics", havia tingut molta més difusió als mitjans.

No estic dient que no s'hagin de fer protestes davant d'on fan actes grups ultres o identitaris, només advertint que en molts casos, encara que no hi hagi violència, la presència d'una vintena de persones amb dues pancartes cridant i un cordó de mossos al mig, és una escenografia que els grups ultres agraeixen. També penso que resulta totalment contraproduent quan en una acció de protesta algú acaba llençant algun objecte, com va passar el 2010 a la festa de PxC a Vilafranca. Fer l'acte antifeixista a un altre lloc del municipi, o el dia abans a mi em sembla una opció sovint més eficaç. 

Josep Anglada, David Parada i José Real, a la festa de PxC de l'abril de 2012 a Vic, amb un cordó policial a l'entrada del parc

Imatge de l'acció de la Fundació Atlas, dissabte passat a Igualada

L'EXEMPLE DE L'ACCIÓ "CANVIA DE XIP" A IGUALADA

A Igualada on és regidor el Secretari General de PxC, Robert Hernado, i on hi té presència el Movimiento Social Republicano (MSR), s'havien fet fins ara diverses protestes contra actes d'aquest grups i alguna d'aquestes havia acabat amb incidents i denúncies d'agressions. També va haver-hi força polèmica a Igualada i l'Anoia fa un any, per si s'havia de fer una contramanifestació davant del restaurant de Rubió on PxC feia la festa del partit.

El passat dissabte PxC d'Igualada va anunciar que posaria una parada al mercat per recollir menjar per "la bona gent de casa", i la Fundació Atlas va fer l'acció d'anar-hi mig centenar de persones, moltes d'elles d'origen immigrant, a portar-hi menjar, amb l'enganxina "Canvia de xip" i cartells "Jo també sóc d'Igualada". Acció que va descol·locar a l'Home Fort de PxC, Robert Hernando -de la que ja vaig informar dimarts-, que va fer un tuit dient que una musulmana havia estat "pillada metiendo mano en la comida de la carpa solidaria". Però després que es pengés el vídeo dijous, l'acció ha estat comentada i valorada positivament a tots els diaris de Catalunya primer, i l'endemà a altres de Madrid de i de fora de l'estat.

Per a mi aquesta és l'exemple d'acció útil, didàctica i pedagògica, oposada a altres que han motivat l'actuació dels mossos, amb o sense violència.

L'EQUIVOCACIÓ DE LES AGRESSIONS FÍSIQUES

No cal que digui que considero moral i políticament equivocades les accions violentes de certs antifeixistes, amb llançament de pedres i agressions. I tan lamentable com una acció violenta, planificada o no, espontània, individual o col·lectiva, és l'actitud  de certs grups antifeixites que sempre que hi ha una agressió es neguen a condemnar-la o diuen que no és cosa d'ells, i senzillament, se'n desmarquen.

Ja vam veure quina va ser la resposta i les consequêncies a l'atac "antifeixista" a pedrades el 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou a The Other Place, on feia un acte Democracia Nacional, i va resultar amb ferides greus l'ex dirigent del MSR i militant de PxC, Alejandro Fernández (el van haver d'operar dues vegades). Diferents militants ultres van respondre amb l'atac brutal planificat, i contundent d'Stroika del 23 de març de 2012, motivació que jo ja sabia tres dies després dels fets de Manresa, i així ho vaig publicar.

També discrepo rotundament de l'actitud de no condemnar l'agressió al regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, prop del Casal Tramuntana (potser la va exagerar, però no es va autoagredir) o el fet que un militant antifeixista agredís o intentés agafar-li la càmera (jo era al costat i ho vaig veure) a una fotògrafa ultra que feia fotos a un acte contra Tramuntana. Sí, ja sé que alguns diran que era una fatxa en actitud provocativa, però si legalment jo tinc dret de fer fotos a un acte de La España en Marcha, PxC o MSR -i hi ho he fet sempre-, una fotògrafa simpatitzant de Tramuntana també té dret de fer fotos al carrer d'un acte antifeixista. I també condemno -i considero una temeritat que podria iniciar nous espirals d'acció reaccio- l'agressió del passat 12 d'octubre a Sants a uns simpatitzants de DN que havien anat a un  acte del Dia de la Hispanitat a Montjuïc.

En resum, felicito als organitzadors de l'acció d'Igualada i mostro la meva disconformitat front els que defensen o no condemnen la violència antifeixista, donat que en lloc de combatre el feixisme, legitimen una confrontació violenta, inútil i perillosa. Una confrontació violenta en la que sembla que hi ha gent que si sent còmoda de cara a excitar el seu imaginari. I potser m'equivoco, però no estem als carrers de Berlín de 1931 lluitant per si "els carrers són nostres" (dels comunistes) o dels nazis.

Estratègia equívoca i perillosa

600 PERSONES MANIFESTEN A BCN EN LA JORNADA INTERNACIONAL CONTRA EL FEIXISME

Unes sis-centes persones s'han manifestat aquesta tarda a Barcelona sota una pluja intermitent contra el feixisme i el racisme, en el marc de la jornada europea de lluita antiracista prèvia a les eleccions europees, en les que l'ultra dreta espera obtenir bons resultats. 

La convocava Unitat contra el Feixisme i el Racisme (clica), i ha rebut més de mig miler d'adhesions de persones o entitats. La manifestació s'ha iniciat a quarts de sis a la plaça Universitat i ha acabat prop de les set a la Plaça de Sant Jaume. Allà els castellers de Sants han fet un pilar de cinc, s'ha llegit el manifest i han intervingut representants d'Unitat contra el Feixisme, SOS Racisme, Assemblea antifeixista i d'altres entitats. 

Al llarg de la mateixa s'han cridat consignes contra l'ultradreta, en favor de la convivència i la diversitat, en relació als quinze morts a Ceuta, i pel tancament del Casal Tramuntana.

Entre el representants polítics que l'encapçalaven estava diputats, regidors i dirigents d'ERC, PSC; ICV, EUiA i la CUP, com Oriol Amorós (ERC), Javi López i David Escudé (PSC), Dolors Camats i Jaume Bosch (ICV) o David Compañón, d'EUiA. També hi era el secretari General de la UGT, Josep M Álvarez. A la part final de la manifestació hi anaven grups de l'Assemblea i les plataformes antifeixistes amb consignes en alguns moments diferenciades com "cap agressió sense resposta!"  

Capçalera de la manifestació

Imatge complerta de la manifestació

Pancarta d'UCFiR de Gràcia

Pancarta de SOS Racisme

Pancarta de Barcelona Antifeixista

Els d'UCFiR d'Osona. El Toni i l'Esteve competint a veure qui fa el tuit primer, mentre el regidor de la CUP de Vic, Marc Barnoles, aguanta la pancarta

Els castellers de Sants

Iolanda Maurici d'UCFiR fent un dels parlaments

Alba Cuevas de SOS Racisme

 MANIFEST DE LA MOBILITZACIÓ D'AVUI:
 "L’amenaça de l’extrema dreta creix arreu d’Europa, sota diverses formes. L’Alba Daurada grega i el Jobbik hongarès són partits obertament nazis, mentre el Front National (FN) francès o la Lega Nord a Itàlia són feixistes disfressats de demòcrates; tots aquests partits tenen l’objectiu d’acabar del tot amb la democràcia, com ja van fer Hitler, Mussolini i Franco. D’altra banda, el PVV de Geert Wilders a Països Baixos, o UKIP a Gran Bretanya, són partits populistes xenòfobs: volen fer girar el sistema actual cap a la dreta, sense trencar-lo del tot. Tot i aquestes diferències, l’FN de Marine Le Pen i Geert Wilders han pactat una candidatura comuna per a les eleccions europees del proper 25 de maig, en les que amenacen amb ser una de les forces més votades a bastants països.

Per això, és molt positiva la convocatòria d’una jornada internacional contra el feixisme, per al 22 de març de 2014, impulsada per KEERFA, el moviment unitari contra el feixisme i el racisme a Grècia, conjuntament amb altres moviments europeus. L’objectiu és enfortir l’oposició unitària al racisme i a l’extrema dreta, tant de cara a les eleccions europees com al dia a dia de cada país.

És molt important que aquesta jornada agafi força a casa nostra. Sembla que hi haurà diverses candidatures d’extrema dreta a l’Estat espanyol per a les eleccions europees, com ara els nazis descarats de “España en Marcha”, que van atacar la Blanquerna a Madrid, i el populisme d’extrema dreta de Vox, on participa Alejo Vidal-Quadras. La greu crisi interna i la debilitat electoral de Plataforma per Catalunya —fruit en part de la feina feta per UCFR— fan improbable que aquest partit es presenti, però encara caldrà molta més feina per expulsar-lo dels ajuntaments l’any que ve.

El racisme és un problema cada vegada més greu a molt països europeus, així que, tant a les eleccions europees com al debat polític en general, hem d’exigir als altres partits i a les institucions que no utilitzin discursos xenòfobs, islamòfobs, o gitanòfobs, i a més a més que no donin ales als discursos de l’extrema dreta respecte a la qüestió nacional i les llibertats sexuals.

Amb la situació de crisi actual, el feixisme és una amenaça real, però la seva victòria no és gens inevitable. Som moltes més les persones que defensem una societat plural i democràtica, les que celebrem la nostra diversitat i riquesa cultural, les que volem la justícia social per a tothom, sense importar el color de la pell, el gènere, la religió, la orientació sexual.
Així que Unitat Contra el Feixisme i el Racisme de Catalunya convoca una manifestació a Barcelona, el dissabte 22 de març a les 17h Unim-nos contra el feixisme i el racisme"

Les últimes manifestacions antifeixistes celebrades a Catalunya han estat  la Ruta antifeixista per Barcelona del passat 9 de novembre,  a la que hi van participar més de 300 persones. No es va plantejar com una manifestació a nivelll nacional, sinó local i van participar activament alstres associacions com Amical Mauthausen. La del 29 de juny al Vendrell, en la que hi van participar 700 persones, la del 26 de maig de 2012 a Vic, a la que hi van pasrticipa més de 1.500 persones, i la del 5 de maig de 2012 als barris del Clot i Sgd Família de Barcelona pel tancament del Casal Tramuntana a la que van participar un miler de persones.

300 PERSONES A LA RUTA ANTIFEIXISTA DE BCN, DE LA LLIBRERIA EUROPA A TRAMUNTANA, en el 75 aniversari de la nit del vidres trencats

Avui, 9 de novembre de 2013, es compleixen 75 anys de la "Nit dels vidres trencats", quan les SA, SS i les Joventuts Hitlerianes nazis van atacar els comerços i vivendes alemanys jueus i cremar diverses sinagogues en una acció que es va presentar com espontània planificada per Joseph Goebbels. 91 ciutadans jueus varen ser assassinats i 30.000 deportats les setmanes següents a Dachau i altres camps de concentració.

Per tal motiu Unitat contra el Feixisme i el Racisme,   SOS Racisme  i Amical Mauthausen, han organitzat una ruta contra el feixisme a Barcelona que s'ha iniciat a les 5 de la tarda als Jardinets de Gràcia prop de la Llibreria Europa, de temàtica nazi, motiu de diversos processos judicials.

Mentre la Brigada Mòbil custodiava la Llibreria Europa, que ha baixat la persiana una estona, l'ex fiscal José Jiménez Villarejo ha reivindicat el llegat d'Anna Frank i, sobretot de Violeta Friedman, una ciutadana jueva que era a Espanya quan l'ex cap de les SS belga, Leon Degrelle, refugiat a Espanya, va fer unes declaracions a la revista Tiempo l'any 1985 negant l'Holocaust, fet que va motivar una denúncia de Friedman que arribaria al Tribunal Constitucional que l'any 1991 fallaria en favor de Friedman, sentant una jurisprudència que motivaria la posterior aprovació de l'article 607 del Codi Penal.    

Jiménez Villarejo ha llegit unes paraules de Friedman en les que deia que durant anys, ella que va aconseguir sobreviure a l'extermini nazi, havia intenta viure oblidant-ho com si no hagués passat durant 39 anys. Però en llegir el que deia Degrelle es va veure en la necessitat de dir que el que sí havia viscut i Degrelle negava: Com va ser separada dels braços de la seva mare, com la seva família va morir, com milers i milers de persones van ser assassinats als camps o morts a força de treballar i passar gana. "Jo tenia l'obligació d¡explicar-lo davant d'aquell autor dels crims que els negava"  

Jímenez Villarejo i Laurent Cohen

Després de Jiménez Villarejo ha parlat Laurent Cohen de l'Associació Junts, Jueus i palestins, que ha llegit aquest manifest:

    .

"Avui commemorem l’anomenada Nit dels Vidres Trencats. El 7 de novembre de 1938, un jove jueu va atemptar contra un conseller nazi de l’ambaixada alemanya a París. Això va ser el pretext utilitzat pels Nazis per llençar un progrom general a Alemanya i Àustria on van destruir 280 sinagogues, més de 7.000 comerços, assassinaren a 100 persones i en deportaren 30.000 a camps de concentració en una sèrie d’actes ultraviolents i vandàlics, marca dels feixistes nazis. Poc després seguirien una sèrie de mesures legals per expropiar empreses i comerços jueus, fent impossible la vida dels jueus a Alemanya i Àustria. L’objectiu, a part d’apropiar-se de béns i propietats, era que se n’anessin. Però els EUA i la Gran Bretanya es negaren a obrir les fronteres per acollir-los, fet que els fa còmplices del que passà després…

Avui, gairebé un segle després, estem vivint una crisi econòmica nascuda d’una crisi financera als EUA que per la seva gravetat recorda la de 1929. A causa de les mesures d’austeritat que tots coneixem, imposades per la “Troïka” i aplicades brutalment pels nostres governs, que condueixen al desmantellament de l’anomenat Estat de Benestar, la vida quotidiana, amb més atur i desnonaments, esdevé més difícil per als ciutadans corrents, i també té repercussions en la convivència, així com conseqüències polítiques molt preocupants:

L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa, des de Noruega fins a Grècia, passant per França on el Front National podria convertir-se en el primer partit del país. I és que no oblidem que si bé hi ha Nazis que maten amb pistoles, ¡també hi ha mesures i decrets que tenen conseqüències mortíferes! Així és el Capitalisme!

Veiem clarament com la islamofòbia i la persecució i la discriminació s’estenen per tota Europa. A l’Estat espanyol, per exemple, la prohibició de l’assistència sanitària gratuïta per als “sense papers”, a banda de les seves conseqüències sobre la salut pública, és un atemptat contra la dignitat de les persones i una criminalització del col·lectiu. Lampedusa ens recorda també que els refugiats que busquen empara aquí a Europa són víctimes de conflictes en els que l’OTAN i l’Estat espanyol estan o han estat implicats, directa o indirectament, com ara a l’Afganistan o a l’Iraq, i que la solució no és més vigilància de les fronteres sinó canvis en la política europea. Junts recorda que alguns dels morts de Lampedusa eren refugiats palestins a Síria, refugiats per la incapacitat d’Occident d’imposar una solució política justa al seu aliat Israel.

No oblidem mai que el feixisme i el nacional-socialisme són una creació del Capital per pervertir i acabar amb el moviment revolucionari obrer, després de la revolució russa de 1917. Així mateix, el gran Capital alemany va donar el poder als Nazis després de la derrota humiliant de 1918 i de la ferotge repressió de la sublevació espartaquista. A Espanya també la utopia revolucionària va pagar amb sang la seva lluita per un món lliure i igualitari.

No oblidem que a Alemanya els primers a caure van ser els oponents polítics al règim, comunistes, socialistes i anarquistes -molts d’ells de famílies jueves- servint després els jueus de tota Europa com a boc expiatori de la crisi, així com els gitanos, eslaus, homosexuals i malalts mentals que no encaixaven en el nou ordre ari.

Avui dia és evident que els/les estrangers/es pobres i les persones immigrants són identificades com a culpables de tots els mals, en particular quan són musulmanes i de pell fosca, i que són els bocs expiatoris d’aquesta societat europea conservadora, com ho foren els i les jueves de llavors.

També denunciem que la població palestina és la que segueix pagant injustament pel genocidi jueu a Europa, aprofitant-se Israel i els estaments sionistes d’aquesta culpabilitat alemanya i europea per imposar un estat d’apartheid a la Palestina històrica i continuar colonitzant-la.

Per això per a Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lluita ha de ser contra totes les formes de discriminació i racisme, vinguin d’on vinguin, inclòs el de l’Estat d’Israel, però també contra un sistema desbocat que amenaça no sols les conquestes socials o l’equilibri del planeta, sinó els recursos de vida i la dignitat de les persones. No ens deixem manipular, no ens deixem dividir. Drets iguals per a tothom! FEIXISME, MAI MÉS PER A NINGÚ!

Tot seguit, sense arribar a la Llibreria Europa del carrer Sèneca, difusora i editora de nombrosos llibres i revistes que neguen l'Holocaust o justifiquen o trivialitzen els crims nazis, unes 300 persones han anat en manifestació fins on hi havia el Cinc d'Oros, a la cruïlla Diagonal-Passeig de Gràcia, lloc d'inici durant anys de tantes manifestacions antifeixistes.

La Brigada mòbil, davant la Llibreria Europa que ha baixat la persiana. 

Després les 300 persones han anat per la Diagonal i el carrer Rosselló fins arribar a la cruïlla amb Bailén on Rosa Toran, d'Amical Mauthausen ha recordat els bombardejos de la marina i aviació italiana a Barcelona, durant la guerra civil que deixaren 900 morts, sobretot a partir del maig de 1937, en una estratègia de castigar i desmoralitzar la població civil. Toran ha recordat que l'associació italiana Altra Itàlia ha posat una querella als tribunals italians pels crims comesos contra la població civil per l'aviació de Mussolini a Barcelona.

A Rosselló Bailén, ens hem aturat on durant la guerra hi havia un dels molts refugis que es van construir a Barcelona per tal que la població es refugiés durant els bombardejos de l'aviació feixista italiana o espanyola colpista. Rosa Toran ha explicat la tasca feta pel departament de Defensa Passiva de la Generalitat

Tot seguit, en arribar a la cruïlla Rosselló amb Independència una membre d'Unitat Contra el Feixisme del Clot ha demanat el tancament del  Casal Tramuntana i ha explicat les accions de la campanya "Clot sense nazis". Un fort dispositiu policial era als voltants del centre identitari, socialpatriota, neo nazi o promotor del "Feixisme del Tercer Mil·leni". Aquest grup intenta reproduir a Catalunya l'experiència "antisistema" socialrevolucionaria de la Casa Pound italiana.   

Passant davant del Casal Tramuntana. A quella hora alguns membres de Tramuntana, PxC i d'altres grups  eren a una concentració davant el consolat grec en acte en solidaritat amb Alba Daurada i dels seus dos militants assassinats. A sota foto de twitter de l'acte el consolat grec de Barcelona

Membres de PxC, Tramuntana i d'altres grups socialpatriotes a l'acte de solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats davant el consolat grec de Barcelona. L'assassinat d'aquests dos militants neonazis grecs és totalment condemnable, al marge de valoracions polítiques (foto de Twitter)

Baixant per Rogent

A Rogent- Mallorca on es diu que es va aixecar la primera barricada el 18 de juliol de 1936 per aturar el cop d'estat s'ha fet l'últim parlament d'aquesta ruta en conmemoració del 75 aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. Aquí ha acabat l'acte, si bé molts han continuat fins a la plaça on se celebra la festa major del Clot. Feixisme mai més!