ABASCAL, ENTRE UCRAÏNA i VALLADOLID. Publico al Triangle article sobre la cimera ultra que va organitzar Vox a Madrid, coincidint amb la campanya de Castella i Lleó, la postura pro Rússia de Le Pen i Orbán, i la indefinició de Vox front el conflicte d'Ucraïna

 

El Triangle, 9 de febrer de 2022. Llegir en català

El dissabte 1 de desembre del 2018, dia de reflexió de les eleccions andaluses, la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola, amb Santiago Abascal, va convocar, amb el suport d’entitats afins com la catalana Somatemps i l’antiavortista Hazte Oír, una manifestació per la unitat d’Espanya a Madrid, demanant més mà dura amb Catalunya i contra el Govern de Pedro Sánchez, que havia arribat a la Moncloa gràcies als vots de Podemos i els dels independentistes bascos i catalans. Hi van participar deu mil persones. Vox era encara un partit extraparlamentari que s’havia fet visible als mitjans interposant querelles i compareixent com a acció popular a les causes judicials que s’estaven instruint per l’1 d’octubre. Les enquestes d’Andalusia li donaven entre un i quatre escons, i gràcies a la manifestació Abascal va aparèixer aquell dissabte de reflexió a Andalusia en diferents televisions d’àmbit espanyol, no per demanar el vot pel seu partit a Andalusia, sinó denunciant que Sánchez ocupava la Moncloa gràcies a pactes amb separatistes i terroristes, i criticant el PP de Rajoy per no haver aturat amb un 155 de veritat l’independentisme català.

Eren unes eleccions andaluses anticipades, perquè Ciutadans, que governava en coalició amb Susana Díaz, acabava de sortir del govern l’havia deixat en minoria, com a resposta al fet que el PSOE havia arribat amb Pedro Sánchez a la Moncloa amb el suport de l’independentisme català i basc. I encara que Abascal aquell dissabte de desembre del 2018, a les declaracions a la premsa, no demanava el vot pel seu partit, posava el dit a la nafra en el tema neuràlgic d’aquelles eleccions, que no era ni la corrupció, ni l’atur, ni els problemes en els sectors agrícoles o industrials, ni els serveis en les zones rurals, del que ara coneixem com l’Espanya buida. El tema central era Catalunya. Abascal, amb 12 escons, va tenir la clau perquè es formés el primer govern de l’anomenat Trifachito, el pacte entre PP, Ciutadans i Vox, però amb Vox fora del govern.

El 29 de gener passat, primer dissabte de campanya a Castella i Lleó, Abascal, sabent controlar l’agenda política i informativa, va organitzar amb èxit una cimera de part de la ultradreta a Madrid a la qual van assistir els primers ministres de Polònia i Hongria, Mateusz Morawiecki i Viktor Orbán, i la mateixa Marine Le Pen. La majoria d’assistents estan integrats al grup dels Conservadors i Reformistes del Parlament Europeu, al qual pertany Vox, si bé els del Fidesz d’Orbán, que han sortit fa poc del Partit Popular Europeu, estan transitòriament com a no adscrits, i Le Pen pertany a l’altre grup ultra, Identitat i Democràcia, format per partits que no comparteixen l’ultracatolicisme del grup on és Vox. Le Pen necessitava guanyar perfil i projecció, donat que a la cursa a les presidencials de l’abril li ha sortit la competència d’Éric Zemmour, a qui ha donat suport la neboda díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre els assistents a la cimera hi havia Vincenzo Sofo, eurodiputat de Germans d’Itàlia, parella sentimental de Marion Maréchal. Van fer seure de costat Marine Le Pen amb la parella de la seva neboda. Però aquesta no va ser la principal situació de tensió de la trobada. Amb Polònia preocupada per l’hostilitat de Rússia i el perill de guerra a Ucraïna, que demana el suport de l’OTAN, dels EUA i de la UE, però amb Orbán i Le Pen fins ara favorables a Putin, es va aconseguir incloure dues línies a la declaració final lamentant “les accions militars de Rússia a la frontera oriental d’Europa que ens han conduït a prop d’una guerra”. Tot i això, tant Abascal com el número dos del partit, Jorge Buxadé, es van posar de perfil amb el conflicte, criticant Sánchez per no informar el Parlament, però sense posicionar- se si donen suport a les peticions i les decisions de l’OTAN, la UE i Joe Biden.

Vox ara vol governar, començant per un executiu bipartit a la Junta de Castella i Lleó amb el PP, però no es defineix davant el conflicte d’Ucraïna. Si més tard o més d’hora el govern del PSOE amb Podemos és reemplaçat per un del PP amb Vox, els ministres de Vox, com han fet ara alguns de Podemos, criticaran, encara que sigui per motius diferents, que Espanya s’impliqui seguint el que diuen l’OTAN, Brussel·les i Washington a favor d’Ucraïna.

 

Abascal, entre Ucrania y Valladolid

 Xavier Rius Sant, El Triangle, miércoles 9 de febrero de 2022. Leer en castellano en El Triangle

El sábado 1 de diciembre de 2018, día de reflexión de las elecciones andaluzas, la Fundación para la Defensa de la Nación Española, con Santiago Abascal, convocó, con el apoyo de entidades afines como la catalana Somatemps y el antiabortista Hazte Oír, una manifestación por la unidad de España en Madrid, pidiendo más mano dura con Catalunya y contra el Gobierno de Pedro Sánchez, que había llegado a la Moncloa gracias a los votos de Podemos y los de los independentistas vascos y catalanes. Participaron diez mil personas. Vox era todavía un partido extraparlamentario que se había hecho visible en los medios interponiendo querellas y compareciendo como acción popular en las causas judiciales que se estaban instruyendo para el 1 de octubre. Las encuestas de Andalucía le daban entre uno y cuatro escaños, y, gracias a la manifestación, Abascal apareció ese sábado de reflexión en Andalucía en diferentes televisiones de ámbito español, no para pedir el voto por su partido en Andalucía, sino denunciando que Sánchez ocupaba la Moncloa gracias a pactos con separatistas y terroristas, y criticando al PP de Rajoy por no haber detenido con un 155 de verdad el independentismo catalán.

Eran unas elecciones andaluzas anticipadas, porque Ciudadanos, que gobernaba en coalición con Susana Díaz, acababa de salir del gobierno le había dejado en minoría, como respuesta a que el PSOE había llegado con Pedro Sánchez a la Moncloa con el apoyo de independentismo catalán y vasco. Y aunque Abascal aquel sábado de diciembre del 2018, en las declaraciones a la prensa, no pedía el voto para su partido, ponía el dedo en la llaga en el tema neurálgico de aquellas elecciones, que no era ni la corrupción, ni el paro, ni los problemas en los sectores agrícolas o industriales, ni los servicios en las zonas rurales, de lo que ahora conocemos como la España vacía. El tema central era Cataluña. Abascal, con 12 escaños, tuvo la clave para que se formara el primer gobierno del llamado Trifachito, el pacto entre PP, Ciudadanos y Vox, pero con Vox fuera del gobierno.

El pasado 29 de enero, primer sábado de campaña en Castilla y León, Abascal, sabiendo controlar la agenda política e informativa, organizó con éxito una cumbre de parte de la ultraderecha en Madrid a la que asistieron los primeros ministros de Polonia y Hungría, Mateusz Morawiecki y Viktor Orbán, y la propia Marine Le Pen. La mayoría de asistentes están integrados en el grupo de los Conservadores y Reformistas del Parlamento Europeo, al que pertenece Vox, si bien los del Fidesz de Orbán, que han salido recientemente del Partido Popular Europeo, están transitoriamente como no adscritos, y Le Pen pertenece al otro grupo ultra, Identidad y Democracia, formado por partidos que no comparten el ultracatolicismo del grupo donde está Vox. Le Pen necesitaba ganar perfil y proyección, dado que en la carrera de las presidenciales de abril le ha salido la competencia de Éric Zemmour, a quien ha apoyado la sobrina díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre los asistentes a la cumbre estaba Vincenzo Sofo, eurodiputado de Hermanos de Italia, pareja sentimental de Marion Maréchal. Hicieron sentar juntos a Marine Le Pen y la pareja de su sobrina. Pero ésta no fue la principal situación de tensión del encuentro. Con Polonia preocupada por la hostilidad de Rusia y el peligro de guerra en Ucrania, que pide el apoyo de la OTAN, de EE.UU. y de la UE, pero con Orbán y Le Pen hasta ahora favorables a Putin, se logró incluir dos líneas en la declaración final lamentando «las acciones militares de Rusia en la frontera oriental de Europa que nos han conducido cerca de una guerra». Sin embargo, tanto Abascal como el número dos del partido, Jorge Buxadé, se pusieron de perfil con el conflicto, criticando a Sánchez por no informar al Parlamento, pero sin posicionarse si apoyan las peticiones y las decisiones del OTAN, la UE y Joe Biden.

Vox quiere ahora gobernar, empezando por un ejecutivo bipartito en la Junta de Castilla y León con el PP, pero no se define ante el conflicto de Ucrania. Si más tarde o más temprano el gobierno del PSOE con Podemos es reemplazado por uno del PP con Vox, los ministros de Vox, como han hecho ahora algunos de Podemos, criticarán, aunque sea por motivos distintos, que España se implique siguiendo lo que dicen la OTAN, Bruselas y Washington a favor de Ucrania.