El Triangle, 9 de febrer de 2022. Llegir en catalàEl dissabte 1 de desembre del 2018, dia de reflexió de les eleccions
andaluses, la Fundació per la Defensa de la Nació Espanyola, amb Santiago Abascal,
va convocar, amb el suport d’entitats afins com la catalana Somatemps i
l’antiavortista Hazte Oír, una manifestació per la unitat d’Espanya a
Madrid, demanant més mà dura amb Catalunya i contra el Govern de Pedro Sánchez,
que havia arribat a la Moncloa gràcies als vots de Podemos i els dels
independentistes bascos i catalans. Hi van participar deu mil persones.
Vox era encara un partit extraparlamentari que s’havia fet visible als
mitjans interposant querelles i compareixent com a acció popular a les
causes judicials que s’estaven instruint per l’1 d’octubre. Les
enquestes d’Andalusia li donaven entre un i quatre escons, i gràcies a
la manifestació Abascal va aparèixer aquell dissabte de reflexió a
Andalusia en diferents televisions d’àmbit espanyol, no per demanar el
vot pel seu partit a Andalusia, sinó denunciant que Sánchez ocupava la
Moncloa gràcies a pactes amb separatistes i terroristes, i criticant el
PP de Rajoy per no haver aturat amb un 155 de veritat l’independentisme
català.
Eren unes eleccions andaluses anticipades, perquè Ciutadans, que governava en coalició amb Susana Díaz,
acabava de sortir del govern l’havia deixat en minoria, com a resposta
al fet que el PSOE havia arribat amb Pedro Sánchez a la Moncloa amb el
suport de l’independentisme català i basc. I encara que Abascal aquell
dissabte de desembre del 2018, a les declaracions a la premsa, no
demanava el vot pel seu partit, posava el dit a la nafra en el tema
neuràlgic d’aquelles eleccions, que no era ni la corrupció, ni l’atur,
ni els problemes en els sectors agrícoles o industrials, ni els serveis
en les zones rurals, del que ara coneixem com l’Espanya buida. El tema
central era Catalunya. Abascal, amb 12 escons, va tenir la clau perquè
es formés el primer govern de l’anomenat Trifachito, el pacte entre PP, Ciutadans i Vox, però amb Vox fora del govern.
El 29 de gener passat, primer dissabte de campanya a Castella i Lleó,
Abascal, sabent controlar l’agenda política i informativa, va
organitzar amb èxit una cimera de part de la ultradreta a Madrid a la
qual van assistir els primers ministres de Polònia i Hongria, Mateusz Morawiecki i Viktor Orbán, i la mateixa Marine Le Pen.
La majoria d’assistents estan integrats al grup dels Conservadors i
Reformistes del Parlament Europeu, al qual pertany Vox, si bé els del
Fidesz d’Orbán, que han sortit fa poc del Partit Popular Europeu, estan
transitòriament com a no adscrits, i Le Pen pertany a l’altre grup
ultra, Identitat i Democràcia, format per partits que no comparteixen
l’ultracatolicisme del grup on és Vox. Le Pen necessitava guanyar perfil
i projecció, donat que a la cursa a les presidencials de l’abril li ha
sortit la competència d’Éric Zemmour, a qui ha donat suport la neboda díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre els assistents a la cimera hi havia Vincenzo Sofo,
eurodiputat de Germans d’Itàlia, parella sentimental de Marion
Maréchal. Van fer seure de costat Marine Le Pen amb la parella de la
seva neboda. Però aquesta no va ser la principal situació de tensió de
la trobada. Amb Polònia preocupada per l’hostilitat de Rússia i el
perill de guerra a Ucraïna, que demana el suport de l’OTAN, dels EUA i
de la UE, però amb Orbán i Le Pen fins ara favorables a Putin, es va
aconseguir incloure dues línies a la declaració final lamentant “les
accions militars de Rússia a la frontera oriental d’Europa que ens han
conduït a prop d’una guerra”. Tot i això, tant Abascal com el número dos
del partit, Jorge Buxadé, es van posar de perfil amb
el conflicte, criticant Sánchez per no informar el Parlament, però sense
posicionar- se si donen suport a les peticions i les decisions de
l’OTAN, la UE i Joe Biden.
Vox ara vol governar, començant per un executiu bipartit a la Junta
de Castella i Lleó amb el PP, però no es defineix davant el conflicte
d’Ucraïna. Si més tard o més d’hora el govern del PSOE amb Podemos és
reemplaçat per un del PP amb Vox, els ministres de Vox, com han fet ara
alguns de Podemos, criticaran, encara que sigui per motius diferents,
que Espanya s’impliqui seguint el que diuen l’OTAN, Brussel·les i
Washington a favor d’Ucraïna.
Abascal, entre Ucrania y Valladolid
El sábado 1 de diciembre de 2018, día de reflexión de las elecciones
andaluzas, la Fundación para la Defensa de la Nación Española, con Santiago Abascal,
convocó, con el apoyo de entidades afines como la catalana Somatemps y
el antiabortista Hazte Oír, una manifestación por la unidad de España en
Madrid, pidiendo más mano dura con Catalunya y contra el Gobierno de Pedro Sánchez,
que había llegado a la Moncloa gracias a los votos de Podemos y los de
los independentistas vascos y catalanes. Participaron diez mil personas.
Vox era todavía un partido extraparlamentario que se había hecho
visible en los medios interponiendo querellas y compareciendo como
acción popular en las causas judiciales que se estaban instruyendo para
el 1 de octubre. Las encuestas de Andalucía le daban entre uno y cuatro
escaños, y, gracias a la manifestación, Abascal apareció ese sábado de
reflexión en Andalucía en diferentes televisiones de ámbito español, no
para pedir el voto por su partido en Andalucía, sino denunciando que
Sánchez ocupaba la Moncloa gracias a pactos con separatistas y
terroristas, y criticando al PP de Rajoy por no haber detenido con un
155 de verdad el independentismo catalán.
Eran unas elecciones andaluzas anticipadas, porque Ciudadanos, que gobernaba en coalición con Susana Díaz,
acababa de salir del gobierno le había dejado en minoría, como
respuesta a que el PSOE había llegado con Pedro Sánchez a la Moncloa con
el apoyo de independentismo catalán y vasco. Y aunque Abascal aquel
sábado de diciembre del 2018, en las declaraciones a la prensa, no pedía
el voto para su partido, ponía el dedo en la llaga en el tema
neurálgico de aquellas elecciones, que no era ni la corrupción, ni el
paro, ni los problemas en los sectores agrícolas o industriales, ni los
servicios en las zonas rurales, de lo que ahora conocemos como la España
vacía. El tema central era Cataluña. Abascal, con 12 escaños, tuvo la
clave para que se formara el primer gobierno del llamado Trifachito, el pacto entre PP, Ciudadanos y Vox, pero con Vox fuera del gobierno.
El pasado 29 de enero, primer sábado de campaña en Castilla y León,
Abascal, sabiendo controlar la agenda política e informativa, organizó
con éxito una cumbre de parte de la ultraderecha en Madrid a la que
asistieron los primeros ministros de Polonia y Hungría, Mateusz Morawiecki y Viktor Orbán, y la propia Marine Le Pen.
La mayoría de asistentes están integrados en el grupo de los
Conservadores y Reformistas del Parlamento Europeo, al que pertenece
Vox, si bien los del Fidesz de Orbán, que han salido recientemente del
Partido Popular Europeo, están transitoriamente como no adscritos, y Le
Pen pertenece al otro grupo ultra, Identidad y Democracia, formado por
partidos que no comparten el ultracatolicismo del grupo donde está Vox.
Le Pen necesitaba ganar perfil y proyección, dado que en la carrera de
las presidenciales de abril le ha salido la competencia de Éric Zemmour, a quien ha apoyado la sobrina díscola de Marine, Marion Maréchal-Le Pen. Entre los asistentes a la cumbre estaba Vincenzo Sofo,
eurodiputado de Hermanos de Italia, pareja sentimental de Marion
Maréchal. Hicieron sentar juntos a Marine Le Pen y la pareja de su
sobrina. Pero ésta no fue la principal situación de tensión del
encuentro. Con Polonia preocupada por la hostilidad de Rusia y el
peligro de guerra en Ucrania, que pide el apoyo de la OTAN, de EE.UU. y
de la UE, pero con Orbán y Le Pen hasta ahora favorables a Putin, se
logró incluir dos líneas en la declaración final lamentando «las
acciones militares de Rusia en la frontera oriental de Europa que nos
han conducido cerca de una guerra». Sin embargo, tanto Abascal como el
número dos del partido, Jorge Buxadé, se pusieron de
perfil con el conflicto, criticando a Sánchez por no informar al
Parlamento, pero sin posicionarse si apoyan las peticiones y las
decisiones del OTAN, la UE y Joe Biden.
Vox quiere ahora gobernar, empezando por un ejecutivo bipartito en la
Junta de Castilla y León con el PP, pero no se define ante el conflicto
de Ucrania. Si más tarde o más temprano el gobierno del PSOE con
Podemos es reemplazado por uno del PP con Vox, los ministros de Vox,
como han hecho ahora algunos de Podemos, criticarán, aunque sea por
motivos distintos, que España se implique siguiendo lo que dicen la
OTAN, Bruselas y Washington a favor de Ucrania.
.jpg)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
