CELEBRACIÓ DE L'IFTAR I LA FESTA DEL TRO DEL MARROC AMB EL NOU CÒNSOL DE GIRONA

Segons les últimes dades de l'Institut Català d'Estadística (IDESCAT) a la demarcació de Girona hi ha 40.313 ciutadans marroquins empadronats. A aquests s'hauria de sumar un nombre potser similar de marroquins ja nacionalitzats espanyols o fills de marroquins amb nacionalitat espanyola, els quals pel Regne del Marroc continuen sent marroquins en tenir, de fet, la doble nacionalitat.

Fins ara havien de fer papers al consolat de Barcelona però fa dos mesos es va obrir a Girona una oficina consular sent el nou cònsol, Brahim Baddi, que havia desenvolupat a l'ambaixada de Madrid les tasques de responsable de cooperació internacional, fet que li donava un bon coneixement del món de les ong que treballen al Magrib i de les associacions hispanomarroquins.

Ahir, 30 de juliol, dia que se celebra al Marroc la Festa del Tro del rei Mohammed VI, es va fer al vespre un acte a l'hotel Carlemany de Girona de presentació del nou cònsol, de celebració de la festa de Tro, i de trencament del dejuni del Ramadà o Ifatar, al que van assistir 150 persones, tant de les comunitats magribines de les comarques gironines com representants de les autoritats catalanes i de diverses associacions. Així hi eren presents, entre d'altres, el Delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, el Subdelegat del Govern central, Juan Manuel Sánchez Bustamante, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, l'ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, regidors gironins i saltencs, o els caps de la Policia Nacional,  Mossos d'Esquada i de la Guàrdia Civil.  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé i el cònsol, Baddi.

El cònsol va fer un breu parlament explicant el significat de l'acte, de l'obertura del consolat i lloant les bones relacions entre els governs espanyol i català amb el del Marroc. Així mateix va mostrar el seu desig de que el consolat ajudés a establir més relacions a tots nivells entre la societat catalana i els ciutadans marroquins i les entitats i associacions.  
        

 El cònsol, Brahim Baddi, fent el seu parlament

 Autoritats escoltant al cònsol

 Regidors i ex regidors de Salt de CiU i no adscrits (ex PxC)

 La regidora Fany Carabellido, l'esposa de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el cònsol

 Wilfredo Sánchez, el regidor no adscrit Carles Bonet, i el cònsol

La saltenca Salima Inau, en... , Mohammed Houri de CODENAf i FCOOM, el cònsol, l'exalcadessa Iolanda Pineda i el seu marit Moisés Tomàs.

 El president de l'associació Al Hilal, Mohammed Attaouil, que construeix la mesquita de Salt a Torre Mirona, conversa amb l'alcalde, Jaume Torramadé.

LA PAH ES MANIFESTA AL PLE DE SALT CONTRA L'ORDRE DE DESALLOTJAMENT. PxC NO PREGUNTA PER LA SITUACIÓ DE LA MESQUITA tot i haver fet un comunicat en contra fa tres dies. PxC tuiteja pintada islamòfoba d'aquesta nit. Després de suspendre el ple 10 minuts, Torramadé fa desallotjar als membres de la PAH

(Actualitzat dimarts a les 12h)
El ple municipal de l'Ajuntament de Salt d'avui dilluns s'ha iniciat amb retard donat que en entrar l'alcalde, Jaume Torramadé, els 25 membres de la PAH que eren a la sala s'han posat drets i, dirigint-se a l'alcade, li han preguntat què faria l'Ajuntament per les famílies del bloc ocupat quan sigui desallotjat, tal com ha ordenat el jutjat. Torramadé ha dialogat uns instants amb ells, mentre la conversa pujava de to. L'alcalde ha intentat començar el ple però, donat que els membres de la PAH han continuat dirigint-se a ell, ha suspès el ple 10 minuts, després dels quals ha ordenat que es desallotgés els membres de la PAH. Hi havia forta presència policial.

La regidora Maria Osuna de PxC no ha fet cap pregunta sobre el tema de la mesquita. Entre el públic només hi havia tres membres de PxC i no hi eren el membres de les Joventuts Identitàries de Salt i Girona. Mentre es feia el Ple o poc després, ja de matinada, algú ha fet un nova pintada a la mesquita que "casulament" ha estat tuitejada per Josep Anglada. 

Foto del moment en que la policia municipal i els mossos desallotgen

Hi havia una forta presència de la Brigada Mòbil al voltant de l'Ajuntament

Quan l'alcalde Jaume Torramadé ha entrat a la sala, els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca s'han posat drets i, mentre mostraven cartells, després de llegir l'article de la Constitució que reconeix el dret a l'habitatge, han preguntat a l'alcade que faria per les famílies que viuen al bloc ocupat des del passat 22 de març, propietat del SAREB, amb ordre de desallotjament.

L'alcalde ha parlat uns instants amb ells, sense respondre, però les preguntes de la PAH i els ha dit que podien parlar amb ell o el regidor que calgués en qualsevol moment, però que ara havia de començar el ple. Els membres de la PAH li han preguntat què passaria amb els veïns de Salt quan sigui  trets del blog i l'alcalde els hi ha respost que cap persona de les que viu al blog ha demanat empadronar-s'hi. Marta Afuera li ha recriminat que la Taula d'Habitatge no funciona i l'alcalde ha donat ordre a la Secretària que comencés amb la lectura de primer punt de l'ordre del dia. En no haver-hi silencia Torramadé ha suspès el ple deu minuts.

     

Fora al carrer hi havia cinc dotacions de la Bigada Mòbil dels mossos d'esquadra, s'ha obert la porta lateral que donava cap a les furgones i, en reiniciar-se el ple, l'alcalde ha dit que si tornava a haver-hi interrupcions faria desallotjar la sala, cosa que ha ordenat pocs  instants després. Marta Afuera ha avisat a l'alcade que aquest agost es farà escrache als domicilis de l'alcalde i d'altres regidores.  Els membres de la PAH han continuat manifestant-se fora vigilats per la Brigada Mòbil de mossos. Part de públic, aliè a la PAH o militants de partits, han pogut quedar-se a dins.

Foto del bloc ocupat des del 22 de març

LA RENÚNCIA DE ROBERT FÀBREGAS DE L'ÀREA DE CULTURA.

Un dels primers punts de l'ordre del dia era el donar compte del relleu a petició pròpia del regidor Robert Fàbregas que deixa l'Àrea de Cultura, si bé continua amb Ensenyament. Aquesta renúncia havia generat dubtes de si era a petició pròpia o un cessament donat que Fàbregas no havia passat pel Registre l'escrit pertinent demanat deixar Cultura. No és cap secret que des de sectors de CDC de Girona s'havia apostat per ell per rellevar Torramadé a l'alcaldia segons com evolucionés judicialment el cas de les denúncies creuades per tocaments a Minerva Amador i la denúncia de Torramadé contra Amador per extorsió, i la denúncia del Cap de Protocol, Josep M Amargant. Fins i tot des de sectors de CDC s'havia pronosticat que Fàbregas es desdiria en seu judicial del manifest signat per tots els regidors de CiU de Salt -tret de Fco Honrado- negant els fets, cosa que sembla que Fàbregas finalment no va fer al jutjat.  I si Fàbregas es desdeia al Jutjat del manifest que s'havia llegit en seu de CiU, no quedaria tacat judicialment si les acusacions d'Amargat i Amador contra Torramadé quedaven demostrades judicialment.              

La regidora socialista i exalcaldessa, Iolanda Pineda, va preguntar si Fàbregas continuava com a Tinent d'Alcalde i com a regidor de Ensenyament, i si aquest cessament de Cultura significava algun canvi. Torramadé va dir que tot seguia igual dins del grup de CiU.

La regidora socialista, Iolanda Pineda.



CiU DIVIDIDA A LA MOCIÓ d'IPS-CUP SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Una de les mocions que s'ha presentat ha estat la d'Independents per Salt IPS-CUP, "Per donar suport a la via catalana cap a la independència i la instal·lació d'una estelada de forma permanent".

Tot i que IPS ha retirat la referència posar una estelada al poble de forma permanent, donada les reticències del grup de CiU, finalment quan s'ha votat la moció, només als punts referents a donar suport a la "Via catalana cap a la independència", s'ha produït un empat (9 sí, 9 no, i 3 abstencions) en abstenir-se l'alcalde de CiU, i votar-hi en contra el regidor, també de CiU, Fco Honrado.  Si l'alcalde hagués votat que sí, ell hagués desempatat tal com marca el reglament amb el vot de qualitat. Llavors a suggerència de la Sectretària s'ha repetit la votació, canviant de vot la regidora no adscrita (ex PxC), Juana D Martínez, rebutjant-se la moció amb 10 vots (PxC, 1 no adscrit, PP, 1 de CiU, i PSC), 9 sí (2 IPS-CUP, 1 no asdcrit exPxC -C Bonet- i 6 de CiU) i 2 abstencions (CiU)  

Fco Honrado de CiU ha votat que no a la moció de suport a la Independència. L'alcalde i un altre regidor de CiU s'han abstingut.

CiU REBUTJA AMB L'EXCUSA DEL MOSQUIT TIGRE REOBRIR LES FONTS DEL MUNICIPI. NOMÉS HI VOTEN A FAVOR IPS-CUP I PSC

Els regidors d'IPS-CUP, Eva Rigau i Ferran Burc

IPS-CUP  va presentar també una moció donant suport al procés judicial admès per un jutjat de Buenos Aires (Argentibna) pels crims del franquisme. Només hi va donar suport, a pa part d'IPS, el grup socialista. Pineda digué que si va ser a un jutjat d'Espanya on va començar el procés que va acabar amb la impunitat de Pinochet, ara canviaven les tornes i era la justícia argentina qui actuava contra la dictadura franquista. 
L'alcalde de CiU, Jaume Torramadé digué que tot i tenir un familiar que fou afusellat pels franquistes, aquestes mocions estaven fora de lloc que podríem continuar amb Felip V i acabar parlant de Viriato. Va ser rebutjada per 12 vots, front 9 sí, i l'abstenció de Juana D Martínez, no adscrita.

Però la moció més polèmica va ser la que es demanava que s'obrissin les fonts públiques de Salt, presnetada també per IPS i defensada per F Burc que va argumentar que si bé obrir les fonts no solucionava el problema de fons de misèria de les famílies que agafaven aigua a les fonts, era necessaria obrir-les per garantir el dret a l'aigua reconegut internacionalment i pel perjudici que representa pels qui juguen als parcs.
Llegir escrit d'IPS, "Als pobres, ni aigua!" 

La socialista Pineda va dir que donaven suport a la moció tot i que en un content de menys atur i situacions límits a moltes famílies, ella, sent alcadessa, en va fer tancar algunes l'any 2009 en compliment del decret de sequera. 
Maria Osuna de PxC va denunciar l'incivisme que es dóna si s'obren les fons amb gent que se n'aprofita i omple garrafes, mostrant el seu suport a que continuïn tancades. El no adscrit Carles Bonet digué que si s'obrien les fonts no se solucionaria el problema, donat que molta gent continuaria sense aigua a casa per manca de pagament i que el preu de l'ampolla d'aigua era molt barat.
Robert Fàbregas en nom de l'equip de govern justificà que continuïn tancades per recomanació sanitària de lluita contra el mosquit tigre. 
La moció fou rebutjada amb el vots de CiU, PP, PxC i C Bonet, l'abstenció de J D Martínez, i el sí de PSC i IPS.

Pel que fa a la resta de mocions,CiU i IPS van donar suport a les que va presentar el PSC contra la LOMCE (llei educativa ministre Wert) i a la de suport a les entitats esportives front accions de la inspecció de treball. 

EL BLOC DE SALT A PREC I PREGUNTES

En el torn de precs i preguntes Ferran Burc d'IPS-CUP va preguntar si el SAREB (Banc dolent) estava al dia dels pagaments d'impostos del blog. També va preguntar per les mesures que prendria l'Ajuntament pels ciutadans de Salt que viuen al bloc ocupat quan siguin desallotjats. 

Torramadé digué que estava d'acord amb les reivindicacions de la PAH, que estava obert a dialogar amb ells, però que no compartia certes maneres emfatitzant amb les formes d'alguna persones -referint-se a Marta Afuera- i repetí que ningú dels que hi viu havia demanat empadronar-se a aquella adreça i que l'Ajuntament havia actuat sempre per tal que cap família desnonada dormís al carrer. 

EN CONTRA DEL QUE S'ESPERAVA DESPRÉS DEL COMUNICAT DE PxC, MARIA OSUNA NO PREGUNTA PER LA MESQUITA

Tot i que a la majoria de municipis PxC ha presentat mocions contra el burka i contra que se cedeixi espais públics per pregar durant el ramadà, PxC de Salt no ho ha fet.

Però en el torn de precs i preguntes la regidora de PxC, Maria Osuna, no va fer cap pregunta sobre la situació de la mesquita en construcció de Salt després que la setmana passada el president d'Al Hilal, Mohammed Attaouil, fos cridat a declarar -que no imputat- per una investigació dels mossos d'esquadra sobre el finançament de la mesquita que es construeix a Torre Mirona. (Llegir a Diari de Girona, clica)

 El motiu de la investigació és que Attaouil havia fet ingressos de més de 3.000 euros al compte amb el que es paga el terreny (que té hipoteca) i les obres sense declarar-ne l'origen. Una part dels diners provenen de donacions i altra de les col·lectes que es fan els divendres i a certs establiments. I podia ser que hi hagués una donació important d'Aràbia Saudita i del Marroc que s'haguessin hagut de declarar en superar els 3.000 euros, pel que hauria fet una falta o delicte de blanqueig de capitals. 

Attaouil ha anat dues vegades els últins tres anys a La Meca -si bé de l´últim viatge no hauria tornat gens satisfet. De tota manera aquest finaçament per contruir mesquites amb diners vinguts o donats pel Marroc, Paquistan o Aràbia Saudita el fan també fins ara s'hagui perseguit a cap per blanqueig de diners i no declarar les donacions.

 

Aquest silenci de Maria Osuna al ple va sorprendre després del comunicat fet per PxC contra la mesquita ,   en el  que "demana que es paralitzi d’immediat la seva construcció i manifesta la seva confiança en què la Justícia actuï amb contundència davant d’aquests fets."  També va sorprendre la poca presència de membres de PxC i de les Joventuts Identitàries de Girona, habituals als plens.

 (Actualitzat dimarts al matí)

Casualment o no Josep Anglada ha tuitejat la foto d'una pintada feta a la mesquita aquest vespre mentre es feia el ple o potser de matinada.Els responsables de la mateixa ja han posat denúncia als mossos.

.

Fotos d'ahir a les 6 de la tarda de la mesquita en obres

 

A SOTA FOTO TUITEJADA PER JOSEP ANGLADA AQUEST MATÍ:

           

6 DIES DESPRÉS, L'EXPULSIÓ DE N ZIANI NO HA GENERAT CAP PROTESTA OFICIAL AL MARROC. I LA RESTA D'ORGANITZACIONS ISLÀMIQUES CATALANES I ESPANYOLES TAMBÉ HAN GUARDAT SILENCI

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -
Sis dies després de fer-se efectiva l'expulsió al Marroc del president de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) -amb seu a la Fundació Nous Catalans de CDC- i de l'Espai Catalanomarroquí, Noureddine Ziani, faig constar que no hi ha hagut cap resposta ni protesta oficial del Govern del Marroc ni de l'entorn de Rei Mohammed VI, ni ha tingut gaire ressò a la premsa, cosa que confirma el que ja vaig dir fa deu dies que el Marroc estava també interessat de treure-se'l del mig abans que tingués ja la nacionalitat espanyola. Tampoc han protestat, limitant-se a guardar silenci, les altres entitats islàmiques catalanes i espanyoles alienes a la UCCIC com la  UCIDE-CAT, Consell Cultural Islàmic de Catalunya, o  el portal de notícies Web Islam 

En tot cas, el fet que el CNI, a més d'acusar-lo de ser agent marroquí, hagi justificat l'expulsió dient que propagava el salafisme ha fet mal als col·lectius islàmics catalans, en ubicar-los en l'òrbita del salafisme. Ès cert que el president de l'associació Al Hilal, de Salt, Mohammed Attaouil, que defensa des d'una postura noviolenta algunes idees del salafisme, li havia demanat ajut econòmic per les obres de la mesquita de Salt que construeix Al Hilal i l'associació Magribins per  la Pau. Podria ser que Ziani un cop perduda la confiança del govern marroquí, que no estava d'acord en la defensa de la independència de Catalunya per l'analogia que es pot fer amb el Sàhara i els amazics, s'hagués apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. També hi ha les queixes de certes mesquites pel fet que Ziani tingués ara, segons diuen, dos milions d'euros donats pel govern marroquí, i ni el Marroc ni algunes mesquites estaven d'acord en que lligués les subvencions a sumar-se al procés independentista català. 
 Però el fet que s'hagi justificat l'expulsió pels contactes de Ziani amb Attaouil (o Atauil) és un acte altament imprudent per les conseqüències que pot tenir, tant a Salt com a Barcelona, on es torna a plantejar la necessitat de tenir una nova mesquita de dimensions adequades.

Si se l'ha expulsat és pels motius que ja explicava o analitzava jo fa deu dies, i continuo dient que va ser una gran equivocació ubicar la UCCIC, que es volia que fos l'aglutinador de les mesquites catalanes, a la seu de la sectorial d'immigració i fundació d'un partit polític.  

Alif Post
lepetitjournal.com

REPRODUEIXO EL QUE JA VAIG ESCRIURE FA 10 DIES AL BLOG. Alguns mitjans fa cinc dies van fer aquest mateix anàlisis:

13 de maig de 2013

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Attaouil - o Atauil-, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 
                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins (es parla ara de dos milions d'euros),  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.
   Ara, però, podia ser que Ziani, perduda la confiança del Marroc, s'hagué apropat als serveis secrets saudites o d'altres països del Golf. De fet, fa uns mesos, Ziani va peregrinar a la Meca.  

ES PODEN CRITICAR ALTRES COSES A NOUREDDINE ZIANI, PERÒ NO QUE SIGUI SALAFISTA. Si se l'expulsa per treballar, com semblaria cert pel Marroc, i es fes el mateix amb altres líders islàmics i immigrants contraris al terrorisme que han treballat pel Marroc, Israel, Qatar, Aràbia S, Síria o Pakistan, no cabrien en 20 avions. I és un error de poca "intel·ligència" treure el tema de la mesquita de Salt. Probablement Marroc ha donat el vistiplau per que l'expulsin, en no ser-li ja útil, anar per lliure o per alguna altra qüestió ara que estava a punt d'obtenir la nacionalitat. També podria ser la resposta a l'expulsió de dos agents del CNI assignats a l'ambaixada espanyola a Rabat.

Noureddine Ziani, ara fa un any al congrés de constitució de l'Espai Catalano-marroquí, a la seu de Nous Catalans-CDC a Santa Coloma de Gramenet

(Actualitzat: El desviament generalitzat dels diners que rebia Ziani de la DGED pel pagament de onfidents i control de les mesquites, cap a una empresa fantasma de viatges ubicada a Mataró que estaria a nom de la seva esposa i de les dones d'altres caps dels serveis d'intel·ligència marroquís,seria un dels motius pel que Espanya se'l volia treure de sobre i la causa per la que Marroc no ha protestat per la seva expulsió)
 -  -  -

L'ordre d'expulsió decretada pel Director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Felix Sanz Roldán, amb l'argument que Ziani expandia tesis radicals i pels seus lligam amb imams salafistes (clica), falta a la veritat en aquest aspecte. Ziani es considerat defensor d'un islam modern, tot i que des de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC), que ell presideix, i de l'Espai Catalanomarroquí, del que és Director, es parla amb imams o associacions de totes les tendències i havia fet un esforç, també, per tal que imams i presidents d'associacions islàmiques, com el de Salt, Mohammed Ataouil, proper a idees salafistes, s'integressin a l'UCCIC i participessin en el curs de formació d'ulemes o imams que comença demà.

      És cert que es comentava -o fins tot ell ho reconeixia en certs cercles- que feia temps que treballava per la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED), principal servei secret del Marroc. I era habitual fins fa una any i mig veure'l a actes amb l'actual el cònsol del Marroc a Barcelona, Ghoulam Maichane, que a l'igual que l'actual ambaixador, Ahmed Ould Souilem, era un dirigent del Polisario passat al Marroc.  El nomenament de Ghoulam Maichane com a cònsol va crear cert desconcert per la seva inexperiència i les denúncies i queixes de molts marroquins d'incrementar les pràctiques clientelars o presumptes cobraments irregulars a l'hora de tramitar documentacions. 

                  Els Halhoul, M.Chaib i N. Ziani

     Fins novembre de 2010 Ziani, mantenia bones relacions amb els governs de la Generalitat (Tripartit) i de l'Estat i els agents policials encarregats de prevenir atemptats terroristes i de seguiment de les associacions islàmiques. El fet que se suposés que cobrava del Marroc no molestava ni al govern català ni a l'espanyol. Certament en el canviant mapa de les associacions islàmiques catalanes i espanyoles hi havia d'alguna manera una rivalitat per la interlocució amb les administracions entre els germans Mohammed i Hassan Halhoul del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, el diputat socialista català, Mohammed Chaib, també  membre del Consell Consultiu de Marroc a l'Exterior, el mateix Ziani (Clica per llegir notícia a La Vanguardia d'aquestes lluites fa tres anys) i altres noms que no cito. 

          En contra del Consell Cultural Islàmic de Catalunya, del que els Halhoul eren el seus portaveus, hi havia el fet que el seu president fos l'imam del Raval, Lahcen Saaou, seguidor del corrent radical Tablig, que alguns vinculen amb el terrorisme, tot i que els seus principis el rebutgen, però certament proposen viure en el Segle XXI com vivien el seguidors de Mahoma en el segle VII. En aquesta mesquita del Raval van ser detinguts uns pakistanesos acusats de terrorisme.              

         Però pel que discrepaven certs sectors de les comunitats islàmiques catalanes amb el Consell Cultural Islàmic de Catalunya era per la creació per part dels Halhoul de l'empresa Travel Tours-Consejo Islámico, acusant als Halhoul de lucrar-se en l'organització dels viatges a la Meca. Mohammed Halhoul m'havia rebatut a mi aquesta acusació amb l'argument que calia diferenciar el Consell de l'empresa professionalitzada del sector que organitza viatges, fleta avions, contracta assegurances i reserva hotel allà, cosa que no es podia fer funcionant com una ONG o com a Consell.  

      A la vegada hi havia a nivell espanyol una rivalitat eterna entre la Federación de Entidades Islámicas (FEERI) i la la Unión de Centros Islámicos de España (UCIDE) que mantenia paralitzada la Comisión Islámica de España. La FEERI estava presidida pel ceutí, Mohamed Alí, que propugnava la devolució de Ceuta i Melilla al Marroc. El CNI considerava la FEERI una eina dels serveis secrets i els Ministeri d'Afers Exteriors, Emigració i Assumptes religiosos del Marroc que fiançaven i volien controlar les mesquites i la comunitat magribina, tot i que el CNI i el Marroc compartissin informació per evitar nous atemptats com els de l'11-M a Madrid, fet per marroquins, o la influència de possibles cèl·lules terroristes pakistaneses. Evidentment a totes les mesquites el Marroc hi té els seus informadors, o agents a sou, i en moltes també el Pakistan o Algèria i fins i tot Israel i els Estats Units, per evitar que es facin atemptats o es doni suport des d'aquí a grups terroristes d'allà. Al marge d'això hi ha també les pugnes entre Marroc, Arabia Saudita i altres pel control doctrinal de les mesquites. I si bé el grau de confiança del CNI vers els serveis secrets pakistanesos és qüestionable, sí que es confia força en els marroquins.

      En aquest context es crea a començaments de 2011 el Consejo Islámico de Espanya, de la que formaran part la UCIDE, i tretze federacions autonòmiques independents entre les que hi ha la Federació Islàmica de Catalunya (FICAT) que seria una segona sigla del Consell Cultural Islàmic de Catalunya. Així el Consejo Islámico de Espanya voldria distanciar-se del control polític, econòmic i religiós del Marroc que imposava des de la FEERI i  també cap aquelles mesquites que anaven per lliure.
       Mentre, semblaria cert que Ziani, disposant de recursos econòmics marroquins,  formés part o ampliés la xarxa d'informadors a les mesquites pels serveis secrets del Marroc i el consolat i ajudés a organitzar manifestacions o actes en favor del Sàhara marroquí i contra el Polisario.

      

                                  L'UCCIC EN SEU DE CDC 

      Però el novembre de 2010 CiU guanya les eleccions i Noureddine Ziani s'aproparà a CiU, mentre el diputat Mohammed Chaib en perdre l'escó de diputat quedarà fora de joc i d'influència política. Ziani, amb vistiplau del Marroc, entrarà a la sectorial d'immigració de CDC, Nous Catalans, que presideix l'Àngel Colom, i continuarà anant a molts actes amb el cònsol Ghoulam Maichane. Jo ja li vaig comentar l'any 2004 a l'Àngel Colom a Casablanca, on ell havia dirigit l'oficina de la Generalitat, que el fet que Colom tingués una posició pro-marroquí en el contenciós del Sàhara, xocava amb la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles com Catalunya. En aquest rebuig al referèndum sobre el Sàhara coincidien Colom i Ziani.

      Quan ara fa un any CDC obre la seu a Santa Coloma de Gramenet de la Fundació Nous Catalans on ubica l'Espai Catalano-marroquí, que presidirà Ziani, jo vaig ser convidat a intervenir en el congrés constituent de l'Espai i vaig felicitar a CDC per aquella iniciativa (clica). En aquell moment el PSC creava la Plataforma Nova Ciutadania i vaig dir que calia que tots els partits tinguessin espais o sectorials d'immigració. El que sí vaig criticar en privat a Colom i altres dirigents de Nous Catalans és que es creés la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (UCCIC) com una alternativa al Consell Cultural Islàmic de Catalunya, la FEERI, la UCIDE i el Consejo Islámico d'España i s'ubiqués a la seu de Nous Catalans-CDC. 
       La UCCIC la va crear Colom i Nourenddine Ziani per aglutinar les mesquites, més enllà de l'Espai Catalanomarroquí en el que no caben algerians, pakistanesos, senegalesos o els catalans conversos, i ajudar a les mesquites a adaptar-se a les normatives de la Llei catalana de Centres de Culte i fer cursos als imams per tal que coneguin la realitat de Catalunya i a donar un discurs adaptat al Segle XXI, cosa que em semblava bé, però no que s'ubiqués a la seu d'un partit polític. Evidentment també Nous Catalans ho feia per guanyar-se el suport dels col·lectius d'immigrants musulmans í dels ja nacionalitzats al procés sobiranista de Catalunya.
      Segons expliquen membres de la UCIDE de Catalunya, la intervenció dels mossos d'esquadra a la mesquita de Terrassa per gravar l'imam, Abdeslam Laarusi, el dia que anava a parlar de les dones, hauria estat gràcies a un avís de Ziani a la policia, després que la comunitat islàmica de Terrassa es negués a entrar a la UCCIC. 
       En aquest context, l'exdiputat socialista, Mohammed Chaib, allunyat ja del PSC, i residint  part del temps al Marroc sembla que establiria lligams amb el Partit Justícia i Desenvolupament del Ministre islamista, Abdelilah Benkirane. Benkirane va visitar Barcelona el maig de 2012 , i organitzaria una conflictiva trobada al Prat on membres de Nous Catalans denunciarien l'organització de l'acte i la restricció del dret d'entrada. Evidentment Chaib i Benkirane no compartirien l'estratègia sobiranista de l'UCCIC, però com se sap, al Marroc una cosa és el que pensi el Primer Ministre i l'altra el que diguin el responsables de seguretat i els consellers reals. I aquests començaran a discrepar de Nureddine Ziani després de la manifestació de l'11 de setembre i inici del procés sobiranista pel dret a decidir i la crida a votar sí a la independència, pel que podria significar per les reivindicacions dels sahrauís. 
Des d'algunes mesquites es criticava a Ziani per afavorir econòmicament a aquelles que entraven a la UCCIC, i s'ha arribat a dir que ara tenia un compte amb dos milions d'euros de saldo aportats pel Marroc, però sembla que al Marroc discreparia de la manera que els distribuia, i no compartia que defensés la independència de Catalunya.  
       Personalment penso que l'ordre d'expulsió de Ziani, que jo no comparteixo, tot i que hi ha molta informació que no sabem, i que dins de Nous Catalans s'havien viscut tensions les últimes setmanes i alguns imams discrepaven per qüestions personals i polítiques de l'Àngel Colom. El que tinc clar és que no és cert que Ziani afavorís l'islamisme radical, per més s'acostés al salafisme per controlar-lo o, i això és una hipòtesis, oferís diners a les associacions o mesquites. 
       Que passava a informació -o treballava- pel Marroc era tema del que sempre se n'havia parlat i com he dit abans Israel, Algèria, Estats Units, Qatar, Síria, Aràbia Saudita o Pakistan també tenen centenars d'agents i informadors a les mesquites i entre els col·lectius de treballadors d'immigrants. I els agents marroquins sempre han combatut el terrorisme passant després els serveis secrets marroquins part de la informació als espanyols. 
        Pel que fa als motius exposats per justificar l'expulsió trobo una equivocació de poca intel·ligència reobrir el tema de la mesquita de Salt o de si Mohammed Ataouil de Salt és salafista, cosa que pot tornar a tensionar Salt o encendre el debat sobre les mesquites. 
       Ataouil mai ha negat ser proper a certs valors del salafisme però sempre ha rebutjat tota violència i ha actuat com a mediador eficaç per desactivar focus de conflictivitat a Salt, en contacte sempre amb mossos d'esquadra i el mateix CNI.  Quan Jaume Torramadé convoca un ple extraordinari l'agost de 2011, durant el ramadà, per suspendre la l'obertura d'una església africana i el certificat de compatibilitat urbanística dels terrenys de la mesquita, tramitats per la socialista Pineda, Ataouil va aturar una concentració multitudinària que centenars de joves musulmans de Salt i Girona volien fer, pregant al voltant de l'Ajuntament mentre se celebrava el Ple. 
       Ziani creia que la UCCIC i la Generalitat havia de portar també a aquests presidents d'associacions i imams dits alafistes als cursos que preparaven. Les crítiques que jo sempre he fet a Ziani i Colom és que s'ubiqui la UCCIC a la fundació de CDC com si estiguéssim en un règim de partit únic. També puc discrepar de les certes maneres clientelars de funcionar quan Ziani tenia el ple suport de Marroc. 
       Així que en aquest context, sembla que Ziani serà expulsat, si no s'atura l'ordre, en part com una advertència als imams que s'apropin al sobiranisme català. Però crec que hi ha motius de més pes i potser poden sortir altres informacions donada la complexitat del tema, o que el Marroc també hagi donat el vistiplau al CNI per tal que l'expulsi. Els serveis secrets posen diners i mitjans als seus agents i, tot fa pensar, que Ziani estaria anant totalment per lliure del que li hauria dit el Marroc. I en defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya, d'alguna manera legitimava que el sahrauís poguessin autodeterminar-se amb un referèndum. I potser el Marroc amb el vistiplau de Madrid vulgui canviar les seves "antenes" a Catalunya, quan sembla proper el relleu del cònsol. Potser a CDC hi ha sectors que no es fien del poder que ha obtingut. Potser només és una lluita entre serveis secrets, no només de l'espanyol i el marroquí. Hi ha qui diu que a causa del seu distanciament amb Marroc, s'havia apropat o se li havia apropat algun altre servei d'inteligència com podria ser el saudita o d'altres països del Golf.  O potser, sobretot el Marroc no vol, si fos ell un agent com es diu, espies que vagin per lliure o agafin tanta notorietat (president de la UCCIC i Espai catalano-marroquí) i potser no gestionen els recursos o les línies d'acció tal com se li havia ordenat. El fet que la premsa marroquí d'avui (clica) informi de la seva expulsió sense condemnar-la, podria ser una vista del pacte CNI-Marroc. I donat que estava a punt d'obtenir la nacionalitat espanyola, si al Marroc no li agradava la feina que presumptament feia amb diners dels serveis secrets i hagués arribat on havia arribat: president de la UCCIC i Director de l'Espai catalanomarroquí, se l'havia de "retirar" abans que fos ja "espanyol" i lliure de quedar-se aquí per sempre. De tota manera deixo clar que jo no justifico ni defenso la seva expulsió.

LA VERSIÓ DE VENJANÇA PER L'EXPULSIÓ DE DOS AGENTS DEL CNI AL MARROC
Hi ha també una versió diferent o complemantària a aquesta sobre la motivació per la que se'l vol expulsar. Fa uns mesos el govern marroquí, a instàncies del serveis secrets, la DGED, va expulsar a dos agents espanyols del CNI que estaven com "agregats" a l'ambaixada espanyola a Rabat. I segons aquesta versió l'expulsió de Ziani seria la resposta del govern espanyol. 
        

    
L'ambaixador Ahmed Ould Souilem, ex líder polisari defensant la marroquinitat del Sàhara. Ell i el cònsol estaven ara enfrontats amb Ziani. Si defensava el dret a l'autoderminació de Catalunya, reconeixia la legitimitat del Sàhara per fer-ho. Pacte CNI i Marroc per expulsar-lo abans que Ziani tingués ja la nacionalitat i es quedés aquí per sempre?