Fotos de la manifestació de 15.000 persones a Barcelona en solidaritat amb Gaza i Palestina

Fotos de la manifestació de 15.000 persones aquesta tarda a Barcelona en solidaritat amb Gaza i Palestina.  

DUES-CENTES PERSONES ES CONCENTREN A LA PÇ SANT JAUME EN CONTRA DE L'OFENSIVA ISRAELIANA A GAZA. Tot va començar diumenge, quan una unitat de l'exèrcit israelià vestits de palestins, van entrar a la franja per assassinar un dirigent palestí, morint aquell dia set palestins i un militar isarelià.

Prop de dues-centes persones, molts d'ells palestins, s'han manifestat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, iniciada el passat diumenge, quan un comando de soldats d'elit israelians, vestits com àrabs, van entrar a la franja per assassinar a un dirigent de Hamas. Els soldats foren descoberts i moriren set palestins i un militar israelià, iniciant-se llavors el llançament de coets cap a Israel que va respondre amb el bombardeig de 160 edificis o instal·lacions.

A la concentració de Barcelona s'ha llegit un manifest i s'han fet crides contra l'atac israelià, en favor d'una Palestina lliure i de boicot als productes i institucions de l'estat d'Israel. Hi ha hagut un petit incident quan una persona aliena a la concentració ha tret una petita bandera israeliana mentre gravava amb el mòbil als manifestants. El Guàrdies Urbanos que eren a la porta de l'Ajuntament se l'han endut cap a dins. Entre els manifestant hi havia diputats o ex diputats de la CUP i Catalunya en Comú-Podem 

EL SIONISME TÉ MÉS SUPORTS ENTRE ELS MILIONS DE CRISTIANS EVANGÈLICS D'AMÈRICA QUE ENTRE ELS 16 MILIONS DE JUEUS D'ARREU DEL MÓN. Són el mateixos que donen suport incondicional a Trump i creuen que si tots els jueus del món es junten a Israel, serà abans la segona vinguda del Messies i el Judici Final. Així ho veu l'historiador jueu de Montreal, Yakov M. Rabkin, que va fer ahir una conferència a Barcelona organitzada per SODEPAU i l'Associació catalana de Jueus i Palestins

L'Associació Catalana de Jueus i Palestins "JUNTS" i  SODEPAU  van organitzar ahir al Pati Llimona de Barcelona la interessant conferència del professor d'història de la Universitat de Montreal, el jueu, Yakob M. Rabkin, titulada "Jueus contra el sionisme, Ruptura o continuïtat".  

Rabkin, autor de llibres com "La amenaza interior, historia de la oposición judía al sionismo" -editada en castellà-, llibre que examina els conceptes o principis d'exili i retorn real o espiritual a la Terra Promesa,  l'origen de les indentitats jueves i el nacionalisme jueu, laic, religiós o sionista, i els orígens protestants del projecte sionista. Estudia l'adopció d'aquest projecte a la fi del segle XIX per jueus seculars d'Europa Central i Oriental, sobretot de l'antic imperi rus, imbuïts del nacionalisme ètnic de l'època; la resistència dura al sionisme enfront dels jueus de tot el món, no menys important a Terra Santa, així com l'oposició jueva contínua al sionisme des de diferents perspectives, tant religioses com seculars. I va centrar la major part de la seva conferència en detallar com la majoria de jueus del món, i també els que eren a Palestina a començaments del segle XX, rebutjaven la idea de crear un estat nació jueu a el que avui és Israel. 

Rabkin començà la seva intervenció referint-se a campanya de boicot a productes i inversions BDS,  a la que s'acusa de ser antisemita i contraria al dret d'Israel a existir, cosa que per ell no és certa. I així diferencià clarament els conceptes  d'antisionisme i antisemitisme. Tot seguit explicà que el concepte de"terra promesa" del que parla el  Pentateuc o Torà va lligat al càstig que patirà el poble d'Israel si no compleix el que Déu demana: "Si et portes malament patiràs calamitats i exili. Cada calamitat és el càstig diví a un mal comportament". I conseqüentment "quan els jueus resen a Montreal o Jerusalem diem: Pels nostres pecats se'ns ha exiliat. Però tté sentiot que diguin això els heues que viuen a Israel?". Per Rabkin "l'exili no és geogràfic, és una absència d'intervenció divina per quelcom mal fet i no hi ha redenció d'aquest mal retornat a Jerusalem".

Rabkin es va referir a la persecució històrica dels jueus per part dels cristians que els van segregar a "calls" com el de Barcelona i que després de matances van ser expulsats, però defensà que "el retorn a la terra promesa és espiritual, no física ni per la força amb mitjans militars" 

 (Foto que vaig fer al Mur de les Lamentacions l'agost de 2007)

A què es deu el canvi? "El moviment cristià de reforma protestant fa una nova lectura de la Bíblia, i part d'aquests cristians protestants voldran portar a tots els jueus a Terra santa per accelerar la segona vinguda del Messies, i llavors hauran  que reconeixer Jesús com a Messies o morir. I considerar  al capellà britànic William Hechler com uns dels precursors del sionisme polític que creia que els gentils havien d'ajudar als jueus a tornar a la pàtria i crear unes colònies jueves a Palestina amb jueus que fugien del pogroms de l'Imperi Rus, i convidà a Teodor Herzl a visitar-los, el qual va quedar impresionat.

segons Rabkin la majoria de jueus de l'Imperi Rus que fugien de les persecucions anaren a Amèrica , França o Anglaterra, però un 1% anaren a Palestina. Altres jueus laics o agnòstics de l'espai rus optaren en donar suport o liderar els moviments revolucionaris russos. Però aquests immigrants russos que anaren a Terra Santa lideraren la construcció d'Israel. "Tots els primers ministres que ha tingut Isarel fins el mateix Netanyahu, ells o els seus pares eren immigrants russos". Ara bé segons Rabkin la majoria dels jueus que hi havia a Palestina i a Europa no veien amb bons ulls aqusta immigració massiva cap a Palestina, donat que dona la raó als que els rebutjaven amb l'argument que mai s'integrarien al país on vivien i posaria en perill l'equilibri amb el que vivien els jues que ja eren a Palestina". Però s'imposa una nova identitat que es reforça després de l'Holocaust de la segona Guerra Mundial, que ja no és confesional sinó territorial i biològica. I a la pregunta de perquè Deu va permetre la Xoa o Holocaust aquest diran que el càstig va ser per haver estat dèbils.  I anant a la situació actual insistí que mentre molts dels 16 milions d jueus del món no tenen clar el projecte sionista els protestant evangèlics dels estats Units i Llationamèrica, els mateixos que recolzen a Donald Trump, són avui el suport més nombrós d'Israel. "Així creuen -segons Rabkin- que si tots els jueus s´ ajunten a Terra Santa, ben aviat vindrà de nou el Messies. Aleluya!... i després la justícia al món, el Judici Final i l'Apocalipsi" 

L'acte d'fou presentat per Laurent Cohen,president de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins i pel metges, escriptor i activista palestí  Salah Jamal.  

 Rabkin, Laurent Cohen i Salah Jamal

AFIRMAR QUE LA CAMPANYA DEL "BDS" DE BOICOT A INSTITUCIONS, PERSONES I EMPRESES IMPLICADES EN L'OCUPACIÓ DE CISJORDÀNIA I EXPULSIÓ DELS PALESTINS ÉS ANTISEMITA, SERIA COM DIR QUE LA CAMPANYA INTERNACIONAL CONTRA EL RÈGIM D'APARHEID A SUDÀFRICA ERA RACISME ANTIBLANC. Reflexions sobre la polèmica pel boicot al defensor de les campanyes de l'exèrcit jueu, Matisyahu

 

 La campanya del BDS contra la participació del cantant Matisyahu, defensor de l'expansionisme d'Israel, els assentaments a Cisjordània i les ofensives militars de l'exèrcit hebreu a Gaza i Cisjordània al Rototom Sunsplash de Benicàssim, ha generat una sèrie d'acusacions d'antisemitisme cap els promotors del boicot.

El BDS (Boicot, Desiversions i Sancions) als interessos israelians i a les empreses i institucions que col·laboren amb l'ocupació de Cisjordània, és una campanya d'àmbit mundial impulsada per centenars d'organitzacions que, després de les reiterades negatives d'Israel a negociar la creació d'un estat palestí territorialment viable, i front la continuïtat de la colonització de Cisjordània i Jerusalem Oriental, amb l'expulsió dels seus habitants palestins, propugnen un boicot econòmic, cultural i esportiu vers aquelles institucions, empreses i persones que promouen la colonització de Cisjordània i l'ofec de la població a Gaza. 

No és una campanya anti-semita, ni defensora d'un nou Holocaust vers els jueus, donat que també la recolzen jueus que reconeixen l'estat d'Israel, però són contraris a la seva política, i jueus antisionistes, és a dir que creuen que la solució al conflicte és la creació d'un sol estat per tothom a la Palestina històrica. 

El BDS és una campanya similar la que es va fer front el règim racista de Sudàfrica, i llavors -tret dels racistes sudafricans i els seus defensors internacionals-, ningú la va qualificar de promoure el racisme anti blanc o de propugnar l'extermini de la població blanca.

 El Rototom Sunsplash de Benicàssim és un  fetsival que promou uns valors de pau i solidaritat entre pobles, totalment oposats als que ha defensat Matisyahu. Ell ha actuat reiterades vegades en  actes de l'exercit israelià i del lobby jueu americà AIPAC, que defensa la política d'aparheid a Palestina, l'extensió de l'ocupació a Cisjordània, la destrucció de pobles i expulsió de la població. Té cançons com Height, en la que  canta: “Vinc amb la meva espasa. Jo us mataré a tots, assassins bojos. Estem llençant bombes sobre les vostres mares, fins que uns rendiu". Si els organitzadors del festival coneguessin la trajectòria de Matisyahu, sabrien que va justificar publicament l'atac en aigües internacional a la flotilla Rumb a Gaza, que el 2010 portava ajut humanitari a a Gaza, i va acabar amb deu activistes morts pel foc israelià.

Prego que després de llegir això no es caigui en l'infantilisme dement de qualificar-me d'antisemita o de di que vull un nou holocaust dels jueus. Un servidor ha escrit dotzenes d'articles en favor de la persecució penal dels qui neguen, minimitzen o justifiquen l'holocaust jueu (veure aquest article a El País amb motiu del primer judici a Pedro Varela) i en diferents moments he rebut amenaces de diferents tipus (fins i tot trobar-me un bala a la ranura del capó del meu cotxe), seria una falsedat acusar-se d'anti-semita o anti jueu o de còmplice intel.lectual dels qui volen abocar a la població nouvinguda del que avui és Israel a un nou Holocaust. Però tot i això, alguns intel·lectuals catalans, que tenen Israel com la seva Itaca com Pilar Rahola o Joan B Culla, ho han fet diverses vegades.

MANIFEST EN FAVOR DE LA CANCEL·LACIÓ DEL CONCERT DE MATISYAHU

"Coherencia ante todo: no al defensor del ejército israelí en el Rototom",19 agosto, 2015

Las organizaciones firmantes denunciamos públicamente que la dirección del Festival Rototom haya tenido que retractarse e invitar nuevamente al cantante estadounidense Matisyahu ante el chantaje, la difamación y las presiones políticas ejercidas contra su dirección, y las acusaciones de antisemitismo vertidas por Israel y el poderoso lobby sionista, que llega a las más altas esferas institucionales del estado español.

Recordamos que la petición de cancelación formulada por BDS País Valencià no guarda relación ninguna con la identidad étnica, religiosa o nacional del cantante. Es en base a a su apoyo al ejército israelí, a su incitación al odio contra el pueblo palestino y a su defensa del ataque contra la Flotilla de la Libertad, en el que el ejército israelí mató a 10 activistas por la paz y sustrajo material humanitario destinado a la asediada Franja de Gaza, que muchas organizaciones y artistas que participan en el Festival han solicitado que el cantante se pronunciara a favor del derecho internacional en Palestina.

No deja de sorprender que El País nuevamente se haya apresurado a hacerse eco de las difamaciones del Consejo Mundial Judío sin contactar con los organizadores de la campaña, y que en pleno mes de agosto, un Ministro salga a cuestionar la cancelación de un concierto en un festival internacional de reggae y no lo haga para denunciar las continuas violaciones de derechos humanos que el ejército israelí comete en Palestina.

Somos muchas las organizaciones, colectivos y artistas que hemos participado en las sucesivas ediciones del Festival, quienes consideramos que la participación de Matisyahu no tiene cabida en un festival dedicado a la promoción de la paz, los derechos humanos y el derecho de autodeterminación de los pueblos. La libertad de expresión no puede amparar la defensa de crímenes de guerras y violaciones del derecho internacional.

Por todo ello, recibimos con satisfacción el anuncio de la cancelación de la actuación del cantante sionista y pedimos nuevamente al Festival a que siga adelante con su ideario impidiendo la presencia de Matiyashu en el Sunsplahs 2015. También invitamos a productoras, festivales y centros culturales a solidarizarse con el pueblo palestino a través de la campaña Espacio Libre de Apartheid Israelí.

 Enllaç del manifest (clica)

ISRAEL VOL LA PAU?, article d'anàlisis que publico avui al Punt Avui sobre l'escalada de tensió a Jerusalem.القدس القدس

Després de l'ofensiva israeliana a Gaza de l'estiu passat, en la qual, tot i el potencial devastador del seu exèrcit, Israel va constatar que ja no podia evitar que els míssils arribessin a Tel Aviv, alguns vam creure que potser la classe política israeliana es decidiria cercar un acord amb els palestins que passaria pel reconeixement de l'Estat palestí en base a les fronteres de 1967 modificades per mantenir alguns assentaments a Cisjordània, que serien intercanviats per territoris ara israelians que passarien a mans palestines, i Jerusalem com a capital. I advertíem que si el govern de Benjamin Netanyahu rebutjava aquesta oportunitat, s'abocaria a una intifada més violenta que les anteriors, en la qual podrien fer-se espai grups islamistes més radicals que Hamas, incloent-hi l'Estat Islàmic.

Dèiem que la possibilitat d'aconseguir la solució dels dos estats sorgida dels acords d'Oslo de 1993, que va ser avortada, entre d'altres, pel Likud de Netanyahu l'any 2000 des de l'oposició, no seria eterna. Però que ara que Netanyahu lidera el govern potser podria impulsar-la, encara que fos per evitar que Israel esdevingui un estat en guerra permanent en un territori en què els àrabs israelians i els palestins fossin demogràficament majoria.

Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats

Però pel que ha fet Israel sembla que desitja que el conflicte s'encengui encara més, fent inviable l'opció dels dos estats. Amb la cooperació d'Egipte manté el bloqueig a Gaza i ha acordat la creació de nous assentaments al Jerusalem Est i Cisjordània. I per si això no fos poc, vulnerant l'statu quo sobre l'Esplanada de les Mesquites hi està permesa l'entrada de jueus ultraortodoxes. S'ha de recordar que la segona intifada va esclatar l'any 2000 precisament quan naufragaven les negociacions entre Palestina i Israel i Ariel Sharon va decidir irrompre rodejat de policies a aquests llocs.

És d'hora per saber si l'onada de violència que ha esclatat en les últimes setmanes a Jerusalem amb atacs al tramvia, i a molts altres llocs de Palestina i Israel, és o no l'inici de la tercera intifada. Uns atacs que fan també àrabs israelians als qui consideraven lleials a l'Estat d'Israel. I tot això passa en un context que el president Mahmud Abbas vol signar el Tractat de la Cort Penal Internacional, que li permetria denunciar Israel, i quan s'estenen arreu del món les campanyes de boicot a empreses i institucions israelianes establertes a Cisjordània o al Jerusalem Oriental. L'acord aprovat dilluns passat a l'Ajuntament de Sallent de rebutjar cap mena de patrocini de l'empresa Iberpotash per la seva activitat a Cisjordània n'és l'exemple més proper.

Hi ha qui pensa que Israel continua amb els assentaments i l'expansió a Jerusalem per l'autisme i fanatisme dels seus polítics, pressionats pels colons i pels ultraortodoxos. Hi ha qui diu que és una estratègia deliberada de provocar tensions per poder rebatre a l'ONU en un context de violència els suports que rep ara Palestina, reconeguda per 134 estats, als quals s'ha sumat Suècia i s'hi podria afegir aviat el Regne Unit i França, i frenar que l'Estat jueu acabi al Tribunal Penal Internacional. Però les coses són com són. O s'accepta ja un estat palestí viable, o retornarà un llarg període de violència en un territori en què aviat els jueus seran ja minoria.

Llegir al Punt Avui, clica
(article publica com anàlisis a la doble pàgina que dedica avui el Punt Avui al conflicte)  

صحافي القدس

ISRAEL I LA SÍNDROME DEL MALTRACTAT

Xavier Rius
Coincideixen la majoria de psicòlegs i psiquiatres que treballen amb víctimes de maltractament, sobretot amb menors, que una part important d’aquests, quan són adults, acaben reproduint en major o menor escala el maltracta físic o psicològic vers altres persones, a la vegada que tendeixen a interpretar com agressions similars a les que van patir de petits, moltes de les respostes contràries que reben al llarg de la vida. No són capaços d’empatitzar amb qui no pensa com ells o els contradiu, i no són conscient que potser ells són ara el agressors.

Aquesta reacció que pateixen algunes víctimes de maltractament, també les poden patir col·lectivament sectors de pobles que han estat agredits de manera brutal en el passat. Els serbis van ser massacrats primer pels otomans que conquerien Europa, després se’ls culpà de l’inici de la Primera Guerra Mundial i els austrohongaresos en van massacrar milers, com  il·lustra amb tota mena de detalls el nobel de literatura Ivo Andric en Un pont sobre el Drina. I més tard van ser assassinats centenars de milers en els camps de concentració del règim croata aliat amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial. I als anys noranta, quan a Bòsnia o Kosovo els radicals serbis repetien aquestes pràctiques criminals contra la població no sèrbia, i se’ls preguntava perquè els franctiradors a Sarajevo mataven dia rere dia a civils que feien cua per omplir garrafes d’aigua o executaven set mil musulmans a Srebrenica, responien justificant aquests actes al·legant el que havien patit els seus avis o besavis, sense mostrar cap mena de sentiment de culpa, ni la més mínima capacitat d’empatitzar amb les víctimes, fossin homes, dones, vells o nens.

No estic comparant la magnitud dels crims dels nazis amb els crims de guerra que està fent Israel amb la població palestina. Però el mateix laberint mental encadena a bona part de la societat israeliana i la seva classe política, que aplica métodes econòmics i militars de càstig col·lectiu cap als palestins, tanca als ciutadans àrabs en guetos o executa respostes desproporcionades als atacs de Hamas i altres grups. El poble jueu després de segles de pogroms i expulsions va patir a Europa l’Holocaust, ara aplica als palestins uns mètodes que vulneren la dignitat humana i les convencions internacionals sobre l´ús de la guerra i el tractament de la població civil.            

És cert que Hamas no reconeix a Israel el dret de ser un  estat. Però des que Hamas va guanyar legítimament les eleccions palestines i es va fer amb el control de la franja, Israel va decretar un bloqueig i un càstig col·lectiu a aquell territori, poblat, també, per desenes de milers de palestins desplaçats del que avui és Israel. I se’ls va prohibir viatjar a Cisjordània o a Egipte, se’ls impedeix pescar en els seves aigües, exportar el seus productes, i importar bens i serveis. I lluny del que pretenia Israel, aquest bloqueig ha fet a Hamas més fort. 

Israel va iniciar l’1 de juliol l’operació “Marge Protector” contra Gaza, primer amb atacs aeris i després amb l’operació terrestre, com a resposta a l’assassinat de tres joves jueus a Cisjordània, suposadament feta per Hamas. I Hamas va respondre amb el llançament de coets. Uns coets que per primera vegada arribaven a la capital Tel Aviv, cosa que nega el miratge que Israel pugui limitar l’abast dels atacs tancant els palestins darrera de murs . Coets que per més túnels i cases que destruïa Israel, han continuat caient, produint-se 1.925 morts –la majoria civils- entre els palestins, i 67 –tots soldats menys 3- entre els israelians. I tots els intents d’acord han fracassat perquè Hamas demana per aturar el llançament de coets, que s’acabi el bloqueig a la franja.

Alguns dels caps l’exèrcit hebreu i del servei d’intel·ligència són ara conscient que encara que continuïn els atacs terrestres i aeris a Gaza, Hamas no cedirà, i que el càstig col·lectiu que infringeixen a la població no ha fet perdre el suport popular a Hamas i ha motivat un increment de les campanyes internacionals de boicot i sancions (BDS) a Israel.

El govern d’Israel, liderat per  Benjamín Netanyahu ha dit aquestes setmanes una i altra vegada que no aixecaran el bloqueig, per més que després d’una devastació tan gran, la franja necessita de l’obertura de fronteres per rebre aliments, material i maquinaria de tota mena, i molta gent que ho ha perdut tot, vol marxar sense restriccions per reunir-se amb familiars a Cisjordània o Egipte.

Israel porta anys mostrant als ciutadans de Gaza com a persones mereixedores de la seva desgràcia per donar suport a Hamas, sense intentar entendre o empatitzar les seves raons, sense intentar comprendre que la política d’Isarel incrementa l’odi. 

Ara torna a haver-hi una treva mentre es negocia al Caire. Hamas manté la demanada de la fi del bloqueig. I Israel es nega a fer-ho mentre Hamas no es desarmi totalment, opció que fins i tot seria contraproduent per Israel, donat que si Hamas ho fa, agafarien l’espai altres grups més radicals amb qui Israel no podria negociar. I hi ha membres del govern israelià que proposen reocupar de nou tota la franja, cosa que abocaria a una guerra urbana mortífera pels palestins, però que no podria ser guanyada pels soldats israelians que caurien en les emboscades.

Evidentment per Netanyahu és difícil acceptar la fi del bloqueig després d’anys mostrant els palestins com a subjectes amb qui és impossible empatitzar, mereixedors del seu càstig. Però o s’aixeca el bloqueig a Gaza, encara que oficialment es digui que es fa amb restriccions, o el conflicte armat continuarà i Israel haurà d’ocupar militarment la franja fent encara més difícil la resolució d’aquest episodi. 

Després de l'ofensiva israeliana a Gaza de 2009, la jove activista palestina nascuda al Líban, Rafeef Ziadah, va escriure emotius poemes, els vídeos dels quals triomfen ara a  la xarxa, sobre la ira que creix als cors dels qui perden casa seva, els seus fills o els seus pares, i repeteix que els palestins només volen viure.   Però sembla que Israel amb les seves accions desproporcionades només pretengui multiplicar l'odi.   

He començat l’article fent un paral·lelisme amb el que diuen els psiquiatres que els hi passa a molts nens maltractats que esdevenen malalts mentals maltractadors. I si Israel rebutja acabar amb el bloqueig a Gaza i passar pàgina a quest episodi, i decideix envair i reocupar militarment la franja, potser es podrà dir una altra cosa que  molts psiquiatres diuen de certs malalts. Que són també un perill per ells mateixos. I si Israel continua aquest escalada bèl·lica tan desproporcionada, la seva política serà sense cap mena de dubte un perill per la seva existència i el seu futur.
 
 Leer en castellano en El Periódico

Israel y el síndrome del maltratado

Coinciden la mayoría de psicólogos y psiquiatras que trabajan con víctimas de maltrato, sobre todo con menores, que una parte importante de éstos, cuando son adultos, terminan reproduciendo en mayor o menor escala el maltrato físico o psicológico hacia otras personas, a la vez que tienden a interpretar como agresiones similares a las que sufrieron de pequeños, muchas de las respuestas contrarias que reciben a lo largo de la vida. No son capaces de empatizar con quien no piensa como ellos o los contradice, y no son conscientes de que quizás ellos son ahora el agresores.
Esta reacción que sufren algunas víctimas de maltrato, también las pueden sufrir colectivamente sectores de pueblos que han sido agredidos en el pasado de manera brutal. Los serbios fueron masacrados primero por los otomanos que conquistaban Europa, después se les culpó del inicio de la primera guerra mundial y los austrohúngaros los masacraron a miles, como ilustra con todo detalle el nobel de literatura Ivo Andric en 'Un puente sobre el Drina'. Y más tarde fueron asesinados cientos de miles en los campos de concentración del régimen croata aliado con los nazis durante la segunda guerra mundial. Y en los años noventa, cuando en Bosnia o Kosovo los radicales serbios repetían estas prácticas criminales contra la población no serbia, y les preguntaba porque los francotiradores en Sarajevo mataban día tras día a civiles que hacían cola para llenar garrafas de agua o ejecutaban a siete mil musulmanes en Srebrenica, respondían justificando estos actos alegando lo que habían sufrido sus abuelos o bisabuelos, sin mostrar ningún tipo de sentimiento de culpa, ni la más mínima capacidad de empatizar con las víctimas, fueran hombres, mujeres, viejos o niños.
No estoy comparando la magnitud de los crímenes de los nazis con los crímenes de guerra que realiza Israel con la población palestina. Pero el mismo laberinto mental encadena a buena parte de la sociedad israelí y su clase política que aplica métodos económicos y militares de castigo colectivo hacia los palestinos, cierra los ciudadanos árabes en guetos o ejecuta respuestas desproporcionadas a los ataques de Hamás y otros grupos. El pueblo judío después de siglos de pogromos y expulsiones sufrió en Europa el Holocausto, ahora aplica a los palestinos unos métodos que vulneran la dignidad humana y las convenciones internacionales sobre el uso de la guerra y el tratamiento de la población civil.
Es cierto que Hamás no reconoce a Israel el derecho de ser un estado. Pero desde que Hamás ganó legítimamente las elecciones palestinas y se hizo con el control de la franja, Israel decretó un bloqueo y un castigo colectivo a aquel territorio, poblado, también, por decenas de miles de palestinos desplazados de lo que hoy es Israel. Y se les prohibió viajar a Cisjordania o en Egipto, se les impide pescar en sus aguas, exportar sus productos, e importar bienes y servicios. Y lejos de lo que pretendía Israel, este bloqueo ha hecho a Hamás más fuerte.
Israel inició el 1 de julio la operación 'Margen Protector' contra Gaza, primero con ataques aéreos y luego con la operación terrestre, como respuesta al asesinato de tres jóvenes judíos en Cisjordania, supuestamente hecha por Hamás. Y Hamás respondió con el lanzamiento de cohetes. Unos cohetes que por primera vez llegaban a la capital Tel Aviv, lo que niega el espejismo de que Israel pueda limitar el alcance de los ataques cerrando los palestinos detrás de muros. Cohetes que por más túneles y casas que destruía Israel, han continuado cayendo, produciéndose 1.925 muertos -la mayoría civiles- entre los palestinos, y 67 -todos soldados menos 3- entre los israelíes. Y todos los intentos de acuerdo han fracasado porque Hamás pide para detener el lanzamiento de cohetes, que se acabe el bloqueo a la franja.
Algunos de los jefes del ejército hebreo y del servicio de inteligencia son conscientes de que aunque continúen los ataques terrestres y aéreos en Gaza, Hamás no cederá, y que el castigo colectivo que infringen a la población no le ha hecho perder a Hamás el apoyo popular, y ha motivado un incremento de las campañas internacionales de boicot y sanciones (BDS) a Israel. El gobierno de Israel, liderado por Benjamín Netanyahu ha dicho estas semanas una y otra vez que no levantarán el bloqueo, por más que después de una devastación tan grande, la franja necesita de la apertura de fronteras para recibir alimentos, material y maquinaria de todo tipo, y mucha gente que lo ha perdido todo, quiere marchar sin restricciones para reunirse con familiares en Cisjordania o Egipto.
Israel lleva años mostrando a los ciudadanos de Gaza como personas merecedoras del se su desgracia para apoyar a Hamás, sin intentar entender o empatizar sus razones, sin intentar comprender que la política de Israel incrementa el odio. Ahora vuelve a haber una tregua mientras se negocia en El Cairo. Hamás mantiene la demanda del fin del bloqueo. E Israel se niega a hacerlo mientras Hamás no se desarme totalmente, opción que incluso sería contraproducente para Israel, dado que si Hamás lo hace, cogerían el espacio otros grupos más radicales con los que Israel no podría negociar. Y hay miembros del gobierno israelí que proponen reocupar de nuevo toda la franja, lo que les llevaría a una guerra urbana mortífera para los palestinos, pero que no podría ser ganada por los soldados israelíes que caerían en las emboscadas.
Evidentemente para Netanyahu es difícil aceptar el fin del bloqueo tras años mostrando los palestinos como sujetos con quien es imposible empatizar, merecedores de su castigo. Pero o se levanta el bloqueo a Gaza, aunque oficialmente se diga que se hace con restricciones, o el conflicto armado continuará e Israel deberá ocupar militarmente la franja haciendo aún más difícil la resolución de este episodio.
Tras la ofensiva israelí en Gaza de 2009, la joven activista palestina, nacida en el Líbano, Rafeef Ziadah, escribió conmovedores poemas, cuyos vídeos triunfan ahora en la red, sobre la ira que crece en los corazones de quienes pierden su casa, sus hijos o sus padres, y repite que los palestinos "sólo deseamos vivir". Pero parece que Israel, con sus acciones desproporcionadas, sólo pretenda multiplicar el odio.
He empezado el artículo haciendo un paralelismo con lo que dicen los psiquiatras que les pasa a muchos niños maltratados que se convierten en enfermos mentales maltratadores. Y si Israel rechaza acabar con el bloqueo en Gaza y pasar página a este episodio, y decide invadir y reocupar militarmente la franja quizás se podrá decir otra cosa que muchos psiquiatras dicen de ciertos enfermos. Que son un peligro también, para ellos mismos. Si Israel continúa este escalada bélica tan desproporcionada, su política será sin duda un peligro para su existencia y su futuro.

ARA QUE A GAZA TORNA A HAVER-HI ALTO EL FOC, RECOMANO ELS VÍDEOS DE RAFEEF ZIADAH

Ara que ha Gaza hi ha tres dies d'un nou alto el foc recomano el vídeos de  l'activista i poeta palestina Rafeef Ziadah  (resident al Canadà), molt activa en les campanyes del BDS (Boicot, Desinversions, Sancions a Israel)  

Penso que el conflicte de Gaza està encallat perquè Israel no sap com justificar la fi del bloqueig que demana l'Autoritat Palestina i Hamas cap a la seva població i cap els partits ètnic-sionistes-expansionistes d'una societat mentalment malalta  (el maltractat que esdevé maltractador i és incapaç de veure-ho i incapaç d'empatitzar amb les seves víctimes i amb els no jueus) 

Recomano doncs aquests vídeos amb la traducció al castellà. Poso a sota el vídeo del seu parlament a la concentració d'ahir a Londres

Hadeel

Les tonalitats (o colors) de la ira

Nosaltres ensenyem vida

Parlament de Rafeef Ziadah ahir a Londres

Anar a la seva web, clica