ENYORAREM LLEDONERS? Publico a NacióDigital. Com coneixedor de conflictes per la independència d'altres territoris, no compartia l'optimisme majoritari, en creure que no es van valorar el suports d'uns i d'altres. Ara crec que la situació pot empitjorar més per l'anàlisi que considero equívoc que fa part de l'independentisme

Xavier Rius Sant, periodista. Dilluns 7 d'octubre de 2019
Llegir a NacióDigital/NacióManresa

Fa dos anys, després dels empresonaments dels Jordis i del primer de l'empresonaments de 32 dies dels membres del Govern, hi havia una sensació a les manifestacions i al carrer que, abans de Nadal, tots, també els Jordis, serien al carrer i la resposta judicial seria si fa o no fa com la del 9N. Després la majoria, amb Carme Forcadell, van tornar a la presó. Però al cap de poc van ser traslladats a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric en espera del judici, i molta gent creia que aviat sortirien en llibertat provisional.
Ara, esperant una sentència que sembla que serà dura, a les mobilitzacions l'optimisme s'ha esvaït, mentre creixen les diferències estratègiques i polítiques dels partits independentistes. Uns creuen que s'ha jugat i s'ha perdut, donat que la resposta de l'estat va ser molt més dura del que es pensava, i caldria evitar una nova intervenció de la Generalitat. I altres creuen que cal continuar endavant, intentant bloquejar l'estat, proposant una mobilització permanent anomenada Tsunami Democràtic que, al menys a un sector d'ERC i a molts exdirigents del PDECAT espanta, més en l'actual context que l'Audiència Nacional i la Guàrdia Civil, Ciudadanos i el PP desitgen encolomar al moviment independentista l'etiqueta de terrorista. Sigui com sigui, les concentracions que es fan els caps de setmana a Lledoners ja no es viuen amb l'esperança de fa un any. També l'entorn d'alguns presos temen que, si Quim Torra continua anunciant que no acatarà la condemna, el presos siguin traslladats a presons espanyoles. Una situació de talls de carreteres continuats i bloqueig d'infraestructures i comunicacions i una suposada falta de lleialtat al poder judicial de la Generalitat i dels caps del Mossos, podria ser utilitzat, també, com s'ha parlat la setmana passada, per aplicar la llei de Seguretat Nacional.

 Mai he amagat que discrepava de l'optimisme amb que molta gent veia el Procés. L'1 d'octubre, en viure les càrregues policials en directe a l'Escola Ramon Llull de Barcelona, i veure-les al cap d'una estona per televisió arreu del país, vaig incrementar el meu escepticisme. Porto molts anys escrivint de conflictes arreu del món, molts d'ells conflictes per separar-se o per formar un nou estat. Vaig viure els conflictes de Bòsnia i Kosovo, he estat moltes vegades al Sàhara –també quan el referèndum de l'ONU semblava imminent- he estat i conec la situació a Palestina. I he aprés a que més enllà de les simpaties personals o ideològiques, cal fer l'anàlisi del conflicte sense menysprear la força de qui té el poder, els cossos policials i militars, i qui té més suports internacionals. I quan dic suports, no parlo de resolucions del parlament de Catalunya o Canàries, d'una subcomissió del Consell d'Europa, d'una comissió del Parlament danès o d'una associació de juristes alemanys o suecs en favor del Sàhara, el Kurdistan turc o Palestina.
   Ara tenim un Pedro Sánchez que s'allunya del diàleg i s'acosta a Ciudadanos, un Tsunami Democràtic que anuncia mobilitzacions a varis mesos vista amb talls de carreteres i d'infraestructures, i uns membres de CDR a la presó acusats judicial i mediàticament de presumptes terroristes. I hi ha uns aparells policials i judicials de l'estat esperant que hi hagi la més mínima violència o que els Mossos tinguin dificultats per gestionar les protestes, per criminalitzar el sobiranisme i les mobilitzacions per la llibertat els presos, i aplicar la llei de seguretat nacional o proposar un nou 155. 
Jo des de la meva experiència estudiant i escrivint de conflictes d'aquesta índole amb o sense violència, vaig creure que l'independentisme havia perdut la partida el 8 de novembre de 2017 quan la vaga general va tenir molt poc seguiment. A Moià es van tallar unes hores les carreteres, però els mateixos que les tallaven explicaven per quin camí rural podia passar si algú havia d'anar al municipi veí, i es deixava passar algun cotxe que al·legava algun motiu personal. Una cosa es protestar cinc hores, i l'altra no poder arribar a treballar a la residència d'avis del poble del costat, no poder anar a fer la químio a Sabadell o Manresa, o no poder engegar a la granja de porcs la cinta mecànica que dóna de menjar al bestiar o aturar un dia la línia de producció d'una empresa alimentària amb el producte que es fa malbé. I al vespre d'aquell 8 de novembre em va sorprendre a la concentració de Barcelona a la Catedral no fóssim més quinze mil persones i que, amb tots els bars de l'entorn oberts, acabada la concentració central de la vaga o aturada general, molta gent anés a fer una cervesa. 

Aquests dies, a les portes que es faci pública la sentència, tinc aquella sensació estranya d'estar vivint un moment històric en que passarà quelcom important, però a diferència dels dies de l'1-O, analitzant-ho com si fos un conflicte a milers de quilòmetres d'aquí, penso que la cosa anirà a pitjor. Se'm fa difícil creure que una mobilització com el Tsunami Democràtic pugui anar incrementant la força i guanyar adeptes amb el pas de les setmanes i els mesos. I entenc com força, que s'hi sumi cada vegada més gent, a mida que passen les setmanes malgrat la repressió que hi haurà.
Per això em fa por que si hi ha condemnes que allarguin per uns anys l'estada a presó dels presos polítics, la resposta de l'estat o del mateix poder judicial, sobretot si el 10-N guanyen les dretes o amb Pedro Sánchez que hagi de pactar amb Ciudadanos, que els presos siguin traslladats de nou a presons de Madrid per la manca de confiança entre el òrgans judicials de l'Estat i la Generalitat de l'altra. I potser aviat molts enyorarem quan els presos eren a Lledoners. I ells i les seves famílies ho patiran de veritat. 

Concentració per la llibertat dels presos a Lledoners

NacióDigital, Nació Digital, La, Naciódigital, Nación Digital, Nacióndigital, Xavier Rius, periodista 

    

QUÈ PENSA FER TRUMP? Analitzo al Punt Avui les conseqüències del trencament de l'acord nuclear amb l'Iran. Si els Estats Units ataquen l’Iran, podrien obrir la porta a un nou terrorisme de caire xiïta

Xavier Rius Sant, periodista. El Punt Avui, 1 de maig de 2019

Atès que la política exterior de Donald Trump es caracteritza per la manca d’avaluació de les conseqüències negatives que poden provocar les decisions, no crec que sigui agosarat dir que el president, el seu gendre Jared Kushner i el per cinquena vegada primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, desitgen que l’Iran caigui en el parany, torni a posar en marxa el programa nuclear, i així justificar una ofensiva a gran escala per fer retornar l’Iran a l’edat de pedra. Atacs que no portarien la democràcia a la potència persa, però Israel es trauria de sobre el veritable enemic que té al Pròxim Orient. En un moment en què la capacitat d’influència de l’Aràbia Saudita està en hores baixes pels fracassos del príncep Bin Salman al Iemen, l’assassinat de Khashoggi, i els pocs resultats del setge comercial a Qatar, sembla que Trump, que no sap si serà reelegit l’any vinent, prem l’accelerador per veure si l’Iran es mou i justificar l’atac.

Fa un any els Estats Units es van retirar de l’acord nuclear amb l’Iran. Un acord pel qual s’aixecaven progressivament les sancions a canvi de comprometre’s a no produir urani altament enriquit, exportar part del que enriqueix i eliminar dos terços de les centrifugadores d’urani. L’acord, signat també per Rússia, la Xina, França, Alemanya, el Regne Unit i la Unió Europea, seguia vigent. Però Trump va imposar sancions i restriccions bancàries i comercials a l’Iran i va amenaçar de castigar els països que li continuessin comprant cru, si bé va acceptar una moratòria per tal que alguns com la Xina, Turquia i l’Índia poguessin continuar fent-ho. Però fa uns dies Trump va anunciar que posava fi a la moratòria.

El que va anunciar ahir el president iranià, Hassan Rouhani, va ser només que deixava de vendre l’urani sobrant i aigua pesant, confiant que en seixanta dies els signants de l’acord poguessin retornar-lo a la situació anterior. Però l’acord és paper mullat si els EUA hi estan en contra. I si l’Iran el dona per trencat i recupera el programa nuclear, i Netanyahu i Trump es decidissin per fer l’ofensiva aèria a gran escala, podrien estar obrint la porta a un nou terrorisme, ara de caire xiïta. Perquè no hem d’oblidar que, tot i que el terrorisme islamista actual d’Al-Qaida o Estat Islàmic és sunnita, els escamots assassins suïcides van començar en el món islàmic amb els xiïtes de la secta dels “assassins” del castell d’Alamut. D’ells es diu que ve la paraula assassí, ja que sembla que abans de llançar-se a cometre els seus atacs sense retorn, prenien haixix –d’on vindria haixixins– per anar a matar i morir en un estat de viatge espiritual sense por de la mort.

Aquesta anàlisi pot semblar apocalíptica. Però igual que Bush fill, destruint el règim de l’Iraq, va motivar l’aparició d’Estat Islàmic, si Trump i Netanyahu es conjuren per fer un atac contra l’Iran, amb l’excusa que pot fabricar la bomba nuclear, podria generar un nou terrorisme tant o més perillós que el de Daesh.

Llegir al Punt Avui. 

UNS PLANS FORÇA UTÒPICS. Anàlitzo al Punt Avui les eleccions d'Israel que donaran a Netanyahu un cinquè mandat i, amb el suport de Trump, vol fer inviable cap solució al problema palestí

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, dijous 11 d'abril de 2019 

Tot i que l’empat a 35 escons entre el Likud del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i la llista opositora, Blanc Blau, que lidera l’excap de l’estat major Benny Gantz, en les eleccions d’abans-d’ahir podria trencar-se quan es facin públics els resultats definitius, l’únic que té suports parlamentaris per formar govern és l’actual primer ministre, que superarà en anys els que va dirigir el país el laborista Ben-Gurion, fundador d’Israel. El general Gantz no té possibilitats d’obtenir la confiança de la cambra, donat que li caldria, a més a més del suport dels diputats àrabs, el d’algun dels partits religiosos. Els laboristes li donarien suport, però s’han enfonsat i només han aconseguit sis diputats. I és improbable que els diputats de la minoria àrab israeliana, sense concessions importants, donin suport a un general que en campanya, per mostrar la seva lleialtat, es va enorgullir d’haver comandat ofensives recents a Gaza que, segons ell, l’han fet tornar a l’edat de pedra. Gantz hauria de negociar a fons amb els àrabs, els pacifistes i el que queda de l’esquerra, i a la vegada amb centristes i algun religiós. I si alguna idea ha aconseguit Netanyahu que cali en la societat israeliana és que les esquerres, els àrabs i els pacifistes són un cavall de Troia que vol destruir Israel. I tot i que només va obtenir el suport de seixanta-dos dels cent vint diputats, Netanyahu va aconseguir aprovar fa nou mesos la llei que defineix Israel com l’estat nacional dels jueus, cosa que converteix en ciutadans de segona els àrabs i altres minories.

Netanyahu amb els ultrareligiosos, l’extrema dreta i els ultraconservadors disposarà d’una majoria de seixanta-cinc escons. I farà que Israel entri ja sense eufemismes en una nova era que enterra la utopia dels sionistes, laics i laboristes que van fundar Israel. Netanyahu vol consolidar el seu projecte, no sé si de fer gran Israel –en sintonia amb el que diu el seu aliat Donald Trump– o si consolidar el Gran Israel des del Golan i el riu Jordà fins al mar. Netanyahu en deu anys ha convertit en inviable qualsevol intent de ressuscitar el pla de pau que va portar als Acords d’Oslo i la solució dels dos estats que avalava l’ONU. La decisió de Trump de reconèixer la sobirania israeliana al Golan i de traslladar l’ambaixada a Jerusalem ha estat el millor suport que podia obtenir Netanyahu, que en campanya va dir que el proper pas serà annexionar-se per llei bona part de Cisjordània, ignorant els Acords d’Oslo, que només li donaven la tutela compartida o no de certes zones i de les colònies jueves, en espera que conclogués el full de ruta que havia de portar a la creació d’un estat palestí.

Netanyahu ha aconseguit, amb la seva política, tapar els casos de corrupció pels quals està investigat. Però l’optimisme de fer gran Israel, aprofitant la complicitat de Trump, de Bolsonaro i dels milions d’evangèlics dels Estats Units i el Brasil que els donen suport, xoca amb la realitat que a part del 1.300.000 àrabs israelians, que signifiquen el 20% de la població amb ciutadania de l’estat, hi ha 4.800.000 palestins a Gaza i Cisjordània, i aviat seran majoria. I si Israel no els ofereix cap alternativa, el futur no podrà ser pacífic.

 Llegir al Punt Avui

DUES-CENTES PERSONES ES CONCENTREN A LA PÇ SANT JAUME EN CONTRA DE L'OFENSIVA ISRAELIANA A GAZA. Tot va començar diumenge, quan una unitat de l'exèrcit israelià vestits de palestins, van entrar a la franja per assassinar un dirigent palestí, morint aquell dia set palestins i un militar isarelià.

Prop de dues-centes persones, molts d'ells palestins, s'han manifestat aquest vespre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, iniciada el passat diumenge, quan un comando de soldats d'elit israelians, vestits com àrabs, van entrar a la franja per assassinar a un dirigent de Hamas. Els soldats foren descoberts i moriren set palestins i un militar israelià, iniciant-se llavors el llançament de coets cap a Israel que va respondre amb el bombardeig de 160 edificis o instal·lacions.

A la concentració de Barcelona s'ha llegit un manifest i s'han fet crides contra l'atac israelià, en favor d'una Palestina lliure i de boicot als productes i institucions de l'estat d'Israel. Hi ha hagut un petit incident quan una persona aliena a la concentració ha tret una petita bandera israeliana mentre gravava amb el mòbil als manifestants. El Guàrdies Urbanos que eren a la porta de l'Ajuntament se l'han endut cap a dins. Entre els manifestant hi havia diputats o ex diputats de la CUP i Catalunya en Comú-Podem 

DIMITE MANUEL CANDUELA DE LA PRESIDENCIA DE DEMOCRACIA NACIONAL. EL VICEPRESIDENTE PEDRO CHAPARRO EJERCERÁ INTERINAMENTE EL CARGO JUNTO A LUIS MATEO Y GONZALO MARTÍN. ESTA DIMISIÓN SE PRODUCE POCO DESPUÉS DE LA DESTITUCIÓN DEL DELEGADO DE D.N. EN CATALUNYA, ALBERT BRUGUERA. No se nombará de momento nuevo delegado para Catalunya, si bien Ramón Corpas será el nuevo delegado provincial en Barcelona

Canduela en la manifestación contra la mezquita de Sant Feliu de Llobregat en julio de 2017

El presidente de  Democracia Nacional, el valenciano Manuel Canduela, ha hecho pública hoy mediante comunicado su decisión de dimitir al frente del partido ultra tomada, de hecho, hace algunos meses. Canduela era presidente del partido desde 2004. Anteriormente fue miembro fundador del grupo musical de RAC (Rock Against Communism) División 250, abandona el cargo tras catorce años de liderazgo.
Pese que no hace público los motivos de su decisión, se debería sobretodo a motivos personales, si bien su perfil ideológico es algo distinto al de otros partidos ultras o identitarios como Alternativa Española (AES) o Falange Española de las JONS con los que DN concurrirá en las elecciones europeas y tal vez locales y autonómicas del próximo mayo. 

Hasta que DN realice su congreso el próximo año, dirigirán el partido el ahora vicepresidente Pedro Chaparro, junto a otros miembros de la Mesa Nacional como Luis Mateos, Gonzalo Martín y el responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro.

 Pedro Chaparro

Esta dimisión coincide con la destitución de  Albert Bruguera, delegado de DN en Catalunya

que tuvo un papel muy activo en las movilizaciones españolistas contra el referéndum del 1 de octubre, si bien esta destitución no tiene relación con los motivos de la dimisión de Canduela. 

Bruguera fue cesado por la Mesa Nacional de DN al entender que  gestionó mal los hechos del 24 de julio en Nou Barris, Barcelona, cuando acudió con una quincena de militantes al término de una manifestación antifascista produciéndose agresiones e incidentes. 

De momento la Mesa Nacional de DN no nombrará un nuevo delegado para toda Catalunya, si bien nombrará a Ramon Corpas, nuevo delegado en la provincia de Barcelona. Corpas fue candidato a la alcaldia de Ripollet en 2011 por el Movimiento Social Republicano (MSR)

 Albert Bruguera

  Ramón Corpas, será nombrado delegado o responsable de DN en Barcelona

  

 Manuel Canduela

ELS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID OCUPEN L'ANTIGA SEU DEL COL·LEGI DE REGISTRADORS DE LA PROPIETAT, 4 DIES DESPRÉS DE SER DESALLOTJATS DE L'EDIFICI AGUILAR. És el 8è edifici que ocupen en quatre anys.

 Melisa Domínguez aquest migdia davant de l'edifici que han ocupat

Quatre dies després  de ser desallotjats de l'antic edifici de l'editorial Aguilar per ordre del Jutjat d'Instrucció 33 de Madrid,  els ultres de l'Hogar Social Madrid  han ocupat avui l'antiga seu del Col·legi de Registradors de la Propietat, al carrer Príncipe de Vergara, 72, de Madrid. L'elecció d'aquest edifici pot ser rebut com una provocació donat que habitualment, amb l'ajut d'algun simpatitzant d'idees ultres que treballa a l'Oficina del Catastro, trien per ubicar el seu projecte d'ajuda social, alimentària i habitacional restringit  a espanyols "de pura cepa" (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) edificis públic abandonats o edificis privats afectats per algun cas polèmic o per algun conflicte legal entre bancs i acreedors.

Melisa Domínguez ha justificat en un vídeo aquesta ocupació pel fet que segons ella, el govern de Pedro Sánchez està donat totes les ajudes al immigrants que arriben a Espanya i la nega als espanyols amb necessitats.

Els ultres havien ocupat el 18 de juliol la seu de l'antiga editorial Aguilar després de ser desallotjats el passat 2 de juliol de l'antiga seu del Banco de Madrid-Banco de Andorra que ocupaven des d'abril de 2017.  Allà van resistir dos intents de desallotjament, un d'aquests el 16 de maig que ells van actuar disfressats simulant la sèrie de TV La Casa de Papel. I anteriorment la policia ho va intentar també sense èxit el 9 de febrer de 2018.

Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen estranger (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa divuit mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, palauet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.

L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.

LA POLICIA DESALLOTJA ALS ULTRES DE L'HOGAR SOCIAL MADRID DE L'EDIFICI QUE VAN OCUPAR FA 20 DIES. No s'ho esperaven i no han posat resistència.

Agents del Cos Nacional de Policia han desallotjat aquest matí  al col·lectiu ultra "Hogar Social Madrid" de l'antiga seu de l'editorial Aguilar, al carrer Juan Bravo 48 de Madrid. Edifici que havien ocupat el passat 18 de juliol.

El desallotjament ha començat cap a les 6'45 del matí sense que els membres del col·lectiu ultra i els ciutadans necessitats espanyols "de pura cepa" que s'allotjaven allà s'ho esperessin, i no s'han produït incidents. El fet que aquesta vegada no havien ocupat un edifici amb litigis o embolicat en plets entre antics propietaris, bancs i creditors -amb l'assessorament d'algun funcionari del Cadastre-, donat que era un edifici amb un propietari que el tenia per llogar, segur que ha facilitat el ràpid desallotjament.

Els ultres van ocupar aquest edifici després de ser desallotjats el passat 2 de juliol de l'antiga seu del Banco de Madrid-Banco de Andorra que ocupaven des d'abril de 2017.  Allà van resistir dos intents de desallotjament, un d'aquests el 16 de maig que ells van actuar disfressats simulant la sèrie de TV La Casa de Papel. I anteriorment la policia ho va intentar també sense èxit el 9 de febrer de 2018.

Aquest col·lectiu ultra, liderat per la històrica militant ultra Melisa Domínguez Ruiz, que dóna ajuda a ciutadans espanyols, no a estrangers ni a espanyols d'origen estranger (quina paradoxa sent qui és la seva lideressa!!!) o fills d'estrangers nacionalitzats, ha estat desallotjat els últims quatre anys d'altres cinc edificis.  Fa disset mesos estaven a la seu de l'antiga Associació de Militars Mutilats, palauet on va néixer i morir el fundador de la Legión, Millan Astray. Anteriorment a un edifici de RTVE on es havia tingut la seu l'informatiu franquista El Nodo.   Abans a l'antiga seu del desaparegut Forum Fiulatélico, a un edifici del Ministeri de Treball, i a un edifici del barri de Tetuan del magnat xinès Gao Ping, acusat de tenir vincles mafiosos. La presencia en aquest barri del HSM, va motivar nombroses protestes.

L'Hogar Social Madrid és hores d'ara el moviment ultra més potent i estable d'Espanya i podria ser que la seva lideressa, Melisa (o Melissa) Domínguez es plantegi fer una candidatura d'aquí un any a l'alcaldia de Madrid. Políticament està més a prop dels neonazis grec d'Alba Daurada que dels identitaris xenòfobs del Front Nacional de Le Pen.

 No s'ho esperaven i no han oposat resistència com en desallotjaments anteriors

INAUGURADA LA COMISSARIA DE MOSSOS DEL MOIANÈS. El conseller Miquel Buch afirma que aquest equipament hagués haugut d'inaugurar-lo el conseller Quim Forn, ara a la presó que és el conseller legítim

 

 Xavier Rius, Nació Digital, divendres 6 de juliol de 2018

El conseller d'Interior, Miquel Buch, acompanyat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i dels  de la resta de municipis del Moianès, ha inaugurat aquest divendres al migdia les instal·lacions de la nova oficina policial dels Mossos d'Esquadra al Moianès. Aquesta comissaria, que depèn de l'Àrea Bàsica Policial del Bages, va començar a funcionar fa tres setmanes, està ubicada a la planta baixa de l'ajuntament de Moià i comparteix instal·lacions amb la Policia Local. Inicialment té una plantilla de deu agents que faran només els torns de les 7 a les 23 hores.  
En els parlaments d'inauguració tant l'alcalde de Moià com el conseller Buch han recordat que aquesta infraestructura es va acordar amb l'anterior conseller, Joaquim Forn, que aviat serà a un a presó molt propera al Moianès. Buch ha afirmat que és habitual que un conseller o alcalde inauguri un projecte iniciat i dissenyat per un anterior. "Es fan eleccions i moltes vegades són altres els que les guanyen, hi ha nous consellers i inauguren el que havien fet o començat altres. Però Joaquim Forn no va perdre les eleccions. Ell s'hi va presentar i no va perdre, i és el conseller legítim que hauria de ser avui aquí".
Buch ha afegit que entomava la feina amb les mateixes ganes que Forn i, per treure dramatisme a la situació, ha dit que "com és la primera comissaria que inauguro us puc assegurar que és la més bonica que mai he inaugurat".  Per la seva banda, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha afirmat que els Mossos d'Esquadra "són molt benvinguts i molt esperats al municipi i a tota la comarca. Us posarem les màximes facilitats perquè us sentiu com a casa". Els Mossos arriben a Moià després d'anys en que quan hi havia una emergència a la comarca s'havia d'esperar que arribessin Mossos de Caldes de Montbui, Vic o Manresa, i en els que la plantilla de la policia municipal de Moià havia quedat reduïda al mínim. Ara de fet només té quatre agents en servei actiu.  
A l'acte també hi han assistit el director general de la Policia, Andreu J. Martínez, el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a la Catalunya Central, Eduard Freixedes, el comissari cap de la Regió Policial Central, Sergi Pla, la sergenta cap de la Comissaria de Districte de Moià, Rosa Oviedo i l'agent suplent del cap de la Policia Local de Moià, Andrés Jiménez, a més dels altres nou alcaldes i alcaldesses de la comarca.

Llegir a Nació Digital, Nació Manresa 

 La sergnta cap de la comissaria, Rosa Oviedo, i el cap suplent de la policia local de Moià, Andrés Jiménez saluden al conseller Miquel Buch

EUROPA CONTRA EUROPA. Analitzo al Punt Avui les divisions sobre gestió de les migracions i asil a la cimera europea d'ahir a Brusel·les i la que es farà dijous dels 28 al Consell Europeu. Si s'imposen les propostes que vol Itàlia, Àustria o el Grup de Visegrad, o els camps d'internament a Albània o Tunísia, més enllà que es vulnerin tractats i valors de la Unió, l'extremadreta sortirà enfortida

 Xavier Rius, periodista. El Punt Avui, 25 de juny de 2018

La Unió Europea afronta, amb la cimera d’ahir de 16 dels seus membres i l’oficial del Consell Europeu dels 28 caps d’estats o de govern de la setmana vinent, un triple repte. Necessita pactar una sèrie de mesures comunes per tal de gestionar i disminuir el flux de migrants i refugiats que arriben per la Mediterrània arriscant la vida. Voldria fer-ho amb uns protocols d’actuació que no vulneressin les convencions de drets humans i refugiats de l’ONU, de salvament marítim i de protecció dels menors, cosa que sembla difícil. I, en tercer lloc, pretén evitar no aconseguir cap acord i que els països de l’anomenat Grup de Visegrad –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia–, a més d’altres com ara Àustria, que al juliol assumirà la presidència del Consell, es desvinculin encara més de les polítiques comunes d’immigració i asil. I tant si s’arriba a cap acord com si no, l’extrema dreta, amb Itàlia al capdavant, que ja governa o condiciona els governs d’una dotzena d’estats, podria sortir enfortida i debilitar, encara més, moralment i políticament el projecte europeu.

Revisar o no els anomenats acords de Dublín sobre asil, que estableixen que és el primer estat que trepitja el demandant de protecció el que ha de tramitar l’expedient i fer-se’n càrrec, és sobre la taula des de l’arribada de més d’un milió de refugiats via Turquia que van acabar majoritàriament a Alemanya. En aquella crisi, va resultar impossible aplicar aquest principi, cosa que va ser aprofitat per la ultradretana Alternativa per Alemanya i que ara fa que els socis bavaresos d’Angela Merkel posin les coses difícils a la cancellera. I les quotes de repartiment i solidaritat pactades llavors van fracassar pel rebuig de la majoria d’estats i la predeterminació dels migrants i refugiats d’instal·lar-se a Alemanya i altres països on tenien amics o familiars.

Sobre la taula hi ha la proposta anunciada pel president del Consell, Donald Tusk, de crear zones d’arribada, internament o contenció, per destriar qui és susceptible d’asil o protecció internacional i qui hauria de ser retornat com a immigrant il·legal. Es pretén que aquests camps s’ubiquin a estats com ara Albània o Tunísia. D’alguna manera, es vol reproduir el que va funcionar a mitges amb Turquia, aturant el flux cap a Grècia, fa tres anys. Però difícilment seria aplicable, ja Turquia és frontera amb Síria i era el camí d’arribada a Grècia. Atorgar aquest rol a Tunísia o Albània resulta impensable, perquè aquests no són al mig de la ruta, i s’haurien de fer trasllats massius i desviament dels vaixells interceptats, creant-se camps d’internament per a desenes de milers de persones, vulnerant-se drets com ara els dels menors i la no separació de famílies i després executar per la força repatriacions massives, sovint inviables, cap a països llunyans o cap la caòtica Líbia. I aquestes repatriacions massives que demana l’extrema dreta europea vulnerarien, sens cap mena de dubte, la legislació i els valors de la Unió Europea.

 Llegir al Punt Avui

DIUMENGE EL "30 MINUTS" DE TV3 TRACTA EL CREIXEMENT DE LA ULTRADRETA A CATALUNYA. Entrevista als líders de Falange, Democracia Nacional, Melisa d'HSM, Anglada, i diversos analistes donem el nostre punt de vista de per què ha guanyat espai oposant-se al moviment independentista i com evolucionaran aquest grups ultres

 Clica aquí per veure anunci resum del programa
Clica per anar a la web del "30 minuts" i veure el programa complert 
 

 

 Imatge de l'enregistrament del programa
Vídeo anunci del programa

"Arriba España", a "30 minuts"

El programa analitza el fenomen de l'extrema dreta i de la ultradreta a Catalunya, un col·lectiu reduït i a vegades violent, habitualment circumscrit a les manifestacions del 12 d'octubre a Montjuïc, però que davant del repte independentista a Catalunya s'ha mobilitzat i capta l'interès dels mitjans i també de la ciutadania.

"Con Francisco Franco, al menos se vivía tranquilo." Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. "Creo que lo que se hizo en Blanquerna no es nada más ni nada menos que lo que debe hacer un español bien nacido por la defensa de su patria", afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació a Madrid de la Generalitat al setembre del 2013. Andrino i 13 encausats més s'enfronten ara a penes d'entre 3 i 4 anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: "Nosotros somos España, y 'ellos' son el triste fenómeno de la inmigración. Y por tanto, hay que ayudarnos entre nosotros, sí."

Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. "El que ara està en joc és la indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70.", explica el professor d'Història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'Història: "Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i fins i tot es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol."

Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: "La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recurrent." Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en la ultradreta, afegeix: "Amb el tema del 'no' a la independència i la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. També intervé el fotoperiodista Jordi Borràs que fa anys que fotografia i investiga els grups ultres.

 Però la pregunta és: quan això s'afluixi, aguantaran aquesta gent? Seguiran militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?"

Hogar Social no descarta presentar-se a unes eleccions. Josep Anglada, a qui van expulsar del partit que va fundar, Plataforma per Catalunya, també està convençut que hi ha espai electoral per a un discurs obertament contrari a la immigració. "Ens ha de preocupar, això?", l'hi preguntem a Xavier Casals. L'historiador respon: "El que ens hauria de preocupar és l'escenari general. És a dir, quan els partits tradicionals deixin de funcionar, quan la política institucional no sap donar respostes als ciutadans, doncs, apareixen nous actors."

Un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra

Càmera i muntatge: Txus Navarro

Producció: Carles Fernández

  Anar a la web del 30 Minuts, TV3

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  

Varela que va ser condemnat a tres mesos i un dia de presó per editar i distribuir el Mein Kampf sense autorització de l'estat de alemany de Baviera que en tenia els drets d'autor va ingressar a presó de Quatre Camins el passat 3 d'abril. 

Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.

En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 

La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.