Ahir dijous la meva amiga, Montse Pellicer, va presentar el seu llibre de poemes "Somnis d'escarlata" al FNAC de l'Illa Diagonal de Barcelona. Jo vaig comentar la seva trajectòria, i com ella havia fet el pas del blog Paraules d'Escarlata (clica) al llibre, que s'ha presentat ja a Malgrat de Mar on viu (clica per veure les fotos), a Pineda on treballa (sembla que no per molt temps...), a Badalona i a Olot.
Un llibre de poemes de sentiments, sensacions, erotisme i emocions, des d'una perspectiva de dona que perd la por a expressar el que sent, i amb la presència del mar, la sorra i el sol sobre la pell; uns poemes sobre solitud i companyia, sobre el desig i les carícies.
A dues veus, vam anar llegint alguns dels seus poemes que tot seguit ella comentava, i després algunes persones que ja l'havien llegit, van polemitzar sobre si s'havia de qualificar com poesia de sentiments, de sensacions, de tacte, sensual o potser, eròtics.
La propera presentació segurament serà al setembre a Girona i per l'any vinent, si tot va bé, un nou llibre.
Tinc un vers escrit en el cos,
que es belluga i no fa soroll
perquè el recitis amb els teus llavis,
mentre em sobreescrius cada paraula.
Tinc l'ànima perduda
assedegada de poesia
que flueix mentre reposo sobre el mar
atrapada entre les ones.
I no puc esborrar les petjades,
deixades sobre la sorra
mentre m'he anat traient la roba,
per deixar pas a l'essència.
Sento els sorolls dels veïns
mentre romanc estesa
sobre la tovallola del pati
jugant amb el sol.
M'he anat traient la roba
de mica en mica
veient que no hi havia mirades furtives,
inquisidores,
i envejoses.
I volent sentir les carícies del sol
les pinzellades del vent suau,
sobre la meva pell,
i el desig de les gotes de suor
rodolant sobre el meu cos.
He perdut la vergonya
per donar pas a la senzillesa
del cos nu.
