Nova concentració de la plataforma ultra Catalanes por España protestant pel tall de la Meridiana

La plataforma Catalanes por España, integrada per diferents col·lectius de la ultradreta espanyolista, s'ha tornat a concentrar a la Meridiana, a l'alçada de Hipercor per protestar pel tall de la Meridiana que fan col·lectius independentistes des del passat mes d'octubre quan es va fer pública la sentència del Procés.

Així un centenar llarg de persones s'han concentrat cap a les 19,30 a la boca del metro de Sagrera i han anat en manifestació per la vorera fins Hipercor, on s'han quedat manifestant-se fins les deu del vespre, hora en que acaben els talls de la Meridiana que fan a l'alçada de Fabra i Puig col·lectius independentistes. És el tercer cop que es manifesten els ultres i han anunciat que ho faran els dies 10, 20 i 30 de cada mes.

Fotos: Xavier Rius Sant

Entre les consignes que feien destaquen: "Frente a vuestro odio, tenemos nuestra España", "La Meridiana es de todos", "Puigdemont a prisión" i "Ser catalán es un orgullo, ser español es un honor". També han fet crits com "¿Dónde están los CDR, dónde están?". Mentre s'avançava per la vorera cap a Hipercor hi ha hagut un incident o intent d'agressió quan una dona contrària als ultres ha rebut una empenta per part d'un dels manifestants. La Brigada Mòbil ha apartat a la dona del lloc. 

La Plataforma Catalanes por España està liderada pel partit Recuperemos España-Frente Nacional Identitario que presideix Alberto Pérez Molina, i formen part de la mateixa els col·lectius Recuperem Catalunya, España-Tabarnia, "Somos Resistencia" -que agrupa a membres dels grups "quita lazos" i ex Grupos de Defensa y Resistencia, GDRs- i "Primeria Línea de Defensa", darrera dels que hi ha les juventuts de La Falange-FE i Falange Española de las JONS i exmembres de Democracia Nacional si bé a les xarxes socials és una plataforma en defensa de l'us d'arme de foc.  I tenen el suport del  grup "Timbaler del Bruc", darrera del que hi ha Juan R. dels arrenca llaços "Groc Enlloc", de "Legión Urbana" que lidera Jesús Cañadas, de Tots Units, que agrupa a diverses persones de l'àmbit espanyolista algunes militants de partits, i Somatemps, de Josep Alsina i el carlista Javier Baraycoa. 

 Imatge del tall fet pels idependentsites aquest vespre. Avui eren un tres-cents

ANALITZO A PLANTA BAIXA DE TV3 SI ELS INCIDENTS D'AQUESTS DIES EN PROTESTA PER LA SENTÈNCIA DEL SUPREM POT BENEFICIAR A VOX I SI EL GOVERN DE PEDRO SÁNCHEZ APLICARÀ O NO LA LLEI DE SEGURETAT NACIONAL

Vídeo entrevista que em fa el Ricard Ustrell aquest migdia a Planta Baixa de TV3, sobre si Vox pujarà a les properes eleccions com a consequència de la situació a Catalunya  i els incidents violents a les protestes contra la sentència del Procés. Analitzo també si s'aplicarà la Llei de Seguretat Nacional .

 Cotxes cremats aquesta nit passada a Barcelona al carrer Roger de Flor

Clica per veure el programa complert. Jo intervinc a partir del minut 21.

LA BIBLIOTECA DE MOIÀ APROFITA L'ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM PER CANVIAR EL NOM A 1 D'OCTUBRE. 500 persones parcticipen a l'acte de commemoració de referèndum

 Llegir a Nació Digital

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2018

Mig miler de persones han participat aquest vespre a Moià a l'acte de commemoració del referèndum de l'1 d'Octubre, davant de la biblioteca que ha passat a denominar-se Biblioteca Municipal 1 d'Octubre.
L'acte ha començat amb els emotius parlaments de la directora de l'Institut de Moià, Laura López, i de Jofre Torres que feren de voluntaris en els dos col·legis electorals del municipi –l'escola pública i la biblioteca- que han recordat des de les reunions "gairebé clandestines amb la Generalitat" en paraules de López, la vetlla la nit abans i l'obertura dels col·legis, la por de que vingués la Guàrdia Civil, i com a mitja tarda es va decidir tancar l'escola i portar les urnes a la biblioteca que romangué oberta fins les vuit del vespre amb els carrers bloquejats amb camions i tractors.
Tot seguit s'ha llegit una carta de Jordi Cuixart en la que deia que s'ha d'aprofitar el proper judici, no per defensar-se sinó denunciar la repressió i vulneració de drets a Catalunya, s'ha projectat un videoclip de Lluís Cascales "Mission Republic" fet a Moià i un curt de Queralt Guinart amb imatges de les votacions a la biblioteca, els carrers bloquejats i la gent que la defensava.
L'acte ha acabat amb la col·locació de la placa de "Biblioteca Municipal 1 d'Octubre".

 Lluís Cascales

 Nou nom i nova placa a la biblioteca

 Jofre Torres

 Laura López

 Videoclip que s'ha estrenat

TENSIÓ A NOU BARRIS QUAN UNA QUINZENA DE MEMBRES DE DEMOCRACIA NACIONAL ES PRESENTEN PROP DEL CASAL POPULAR 3 VOLTES REBEL, ON ACABAVA UNA MANIFESTACIÓ ANTIFEIXISTA I ES PRODUEIXEN AGRESSIONS. La Guàrdia Urbana deté 5 ultres i antifeixista

La manifestació antifeixista d'aquesta tarda a Nou Barris, convocada pel Casal Popular 3 Voltes Rebel, ha acabat amb agressions en presentar-se prop del Casal on acabava la manifestació -que s'havia celebrat sense cap incident- una quinzena d'ultres vinculats a Democracia Nacional, alguns dels quals, després dels primers crits i insults, haurien agredit a diversos antifeixistes.

 La manifestació ha començat a les 20.30 hores en la plaça Eivissa a Horta i ha acabat a les 21.20 a la confluència del passeig Urrutia i el carrer Borgonya.

 Jo no ho he vist, però diversos testimonis i el mateix Ajuntament de Barcelona basant-se en la Guàrdia Urbana, coincideixen en que no ha sigut una baralla de grups antagònics, sinó unes agressions iniciades i fetes majoritàriament pels ultres. La Guàrdia Urbana ha detingut a cinc ultres i un antifeixista. 

Democràcia Nacional ha liderat o impulsat els últims mesos la campanya contra l'obertura de l'oratori islàmic del carrer Japó i el Jutjat d'Instrucció 21 de Barcelona va dictar fa dos mesos una ordre d'allunyament a cinc militants de DN de l'entorn d'aquest centre de culte.

 Un dels ultres detinguts (Fotos agafades de twitter)

QUAN LA VIOLÈNCIA NO ERA TERRORISME. Analitzo a Nació Digital casos de protestes amb violència, ara que s'acusa de terrorisme als CDR per les seves accions no-violentes

 Xavier Rius Sant. Nació Digital, 11 d'abril de 2018

A partir de la segona meitat dels anys vuitanta van haver-hi llargs conflictes laborals, socials i polítics diverses localitats de l’estat espanyol amb empreses siderúrgiques, mines, alts forns i drassanes com Sagunt, Reinosa o Biscaia en contra de l’anomenada reconversió industrial, que va acabar amb el tancament d’aquestes explotacions siderúrgiques, en les que treballaven o en depenien milers de persones d’aquelles ciutats. I es varen donar reiterats enfrontaments violents amb els antiavalots de la policia nacional espanyola o la Guàrdia Civil en què els treballadors van fer ús de la violència de manera organitzada amb estris o llançadores que ells mateixos fabricaven, van haver-hi episodis de guàrdies civils acorralats, rendint-se.

Mai es va plantejar jutjar aquells fets ni com a terrorisme, ni als seus líders com a membres d’una organització ni criminal, ni terrorista. En els pitjor dels casos, els qui eren detinguts, se’ls acusava de desordres i atemptat a l’autoritat. I amb ganes de passar pàgina i arribar a un acord que tanqués el conflicte laboral i social, no es van produir condemnes que impliquessin presó.  

Ara ens trobem com l’Audiència Nacionalfa detenir per presumptes delictes de terrorisme i rebel·lió a diversos membres del Comitès de Defensa de la República (CDR), retorçant encara més les interpretacions d’uns fets i del mateix Codi Penal, de les que s’ha servit per acusar i processar per rebel·lió a  la plana major de la classe política catalana.

Els CDR s’han destacat per fer accions no-violentes, defugint les provocacions. Fent-ho tot a cara descoberta, assumint com diuen tots els manuals de lluita no-violenta, que el qui protesta accepta ser detingut. I si això passa, farà de la seva detenció un element més de denúncia. Però el Ministeri de l’Interior i l’Audiència Nacional, fent una interpretació totalment esbiaixada dels articles 570 bis i ter, 571, 572 i 573 del codi penal, veu ara terrorisme en els talls pacífics de carreteres o aixecament de tanques dels peatges o en els plans per aturar el port de Barcelona o Mercabarna. Aquests articles del Codi Penal exigeixen que els acusats tinguin o intentin aconseguir armes, explosius o instruments perillosos, cosa que els CDR no tenen.

Fa un any el Tribunal Suprem va desautoritzar l’Audiència de Pamplona en considerar terrorisme uns aldarulls, diguem, de kale borroka on algú va cridar “Gora ETA!”, succeïts l’11 de març de 2017, i va enviar el cas a l’Audiència Nacional. També l’Audiència Nacional va considerar terrorisme la baralla a un bar del 15 d’octubre de 2016 a Alsasua de vuit persones amb uns guàrdies civils, i els hi demana 375 anys de presó. Però on són les armes, els explosius, les agressions físiques o els “gora ETA” amb els que l’Audiència Nacional vol imputar el CDR per terrorisme? On hi ha hagut la violència per imputar-los per rebel·lió?

 Llegir a Nació Digital