Buxadé i Garriga, dos catalans liderant Vox. El Punt Avui

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui dijous 10 d'agost de 2023

L’anunci del fins ara portaveu de Vox al Congrés i fundador del partit, Iván Espinosa de los Monteros, que no recolliria l’acta de diputat, confirma el poder absolut aconseguit per Jorge Buxadé, vicepresident primer, i Ignacio Garriga, secretari general. Decisió d’Espinosa que no ha sorprès, després que fos apartat fa dos mesos del comitè d’acció política, òrgan que pren totes les decisions. I diputats situats en l’anomenada ala liberal del partit que ell liderava, com Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, responsable de la política econòmica, van ser exclosos de les llistes per al 23-J. Canvis que no signifiquen exactament que Abascal aposti pel sector falangista liderat per Buxadé enfront de l’ultraliberal d’Espinosa, perquè uns mesos abans qui va ser apartat del comitè d’acció política i fet cessar com a secretari general va ser l’exfalangista i també fundador del partit, Javier Ortega Smith.

Els canvis constaten com Vox, que segons el seu manifest fundacional naixia com un partit ultranacionalista espanyol que volia renovar la política i donar veu als militants, ha esdevingut un ens totalment piramidal que absorbeix bona part de les subvencions dels parlaments autonòmics i ajuntaments, en el quals els afiliats, regidors i diputats no hi pinten res. I coherentment amb el model polític autoritari al qual aspira, ha concentrat tot el poder en un búnquer nomenat per Abascal, qui per cert l’última elecció seva com a president del partit els militants ja no van poder votar-lo. Perquè de la mateixa manera que els estatus actuals de Vox han suprimit les primàries per escollir els candidats a les eleccions i també s’han suprimit les primàries per nomenar presidents provincials, que ara són triats des de Madrid, ningú no va revalidar Abascal fa tres anys com a màxim líder, ja que els estatuts ara diuen que si només una candidatura obté els avals per presentar-se, aquesta queda automàticament proclamada. I el mètode i terminis per recollir-los fa impossible que n’hi hagi cap més a part de l’oficialista. Abascal ho té tot ben lligat. Vox té la fundació Disenso, a la qual ha traspassat 5 milions d’euros els últims dos anys, i els estatuts d’aquesta diuen que el president vitalici de Disenso és Abascal.

Vox és un partit que va sortir de la irrellevància mediàtica gràcies al picar pedra de l’ara també defenestrat Ortega Smith al jutjat 13 de Barcelona, el TSJC, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem contra l’independentisme català. I ara, amb un Abascal blindat per sempre que vol semblar que es manté al marge de les disputes i errors, dos catalans, Jorge Buxadé i Ignacio Garriga, tots dos de l’Opus Dei i que no amaguen enyorança a l’Espanya de fa cinquanta anys, gestionen el dia a dia del partit. Un partit que, a diferència del de Meloni o Le Pen, que diuen que tenen uns enemics principals que són de fora –la immigració i Brussel·les–, considera que els seus principals enemics són de casa i hi són a dins. El separatisme que cal il·legalitzar i empresonar i l’estat autonòmic que cal derogar.

Llegir al Punt Avui

           

QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen

 Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle

 

Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.

Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va  abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima  Verge dels Dolors.

Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.

Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.

Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”. 

El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.

Llegir en català al Triangle

 

 

 

 

 

 

  

Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior

 Leer en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020

Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.

Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.

Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.

Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.

Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".

Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.

REBUIG A LA LLEI DE SEGURETAT CIUTADANA DE FERNÁNDEZ DIAZ AL PRESÈNCIA D'AQUEST CAP DE SETMANA

A la revista Presència de diumenge (que amb el Punt Avui surt diumenge, però amb El 9 Nou surt els divendres i ja la tinc) exposo la meva crítica a la Llei de Seguretat Ciutadana que ha aprovat avui el Consell de Ministres. En concret manifesto que les multes tan desproporcionades per insultar o amenaçar un policia poden generar impunitat policial i indefensió del ciutadana, donat que a falta de testimonis, la paraula del policia té presumpció de veracitat front la del ciutadà i sempre podrà amenaçar amenaçar en dir que se l'ha insultat o amenaçat.