La victoria de los ultracatólicos del Opus Dei Jorge Buxadé e Ignació Garriga en Vox frente a los ultraliberales como Iván Espinosa de los Monteros Noticias Cuatro al Día 12/08/2023

 

Jorge Buxadé e Ignacio Garriga ganan en Vox. Analizo en Cuatro al Día del sábado 12 de agosto la renuncia del escaño de Iván Espinosa de los Monteros y Juan Luis Steegmann. 

 Xavier, Rius, Sant, Vox, Iván Espinosa de los Montero, libro, entrevista, Cuatro, Al Día, TV, entrevista, último, vídeo, canal, Televisión, Al Día 

Buxadé i Garriga, dos catalans liderant Vox. El Punt Avui

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui dijous 10 d'agost de 2023

L’anunci del fins ara portaveu de Vox al Congrés i fundador del partit, Iván Espinosa de los Monteros, que no recolliria l’acta de diputat, confirma el poder absolut aconseguit per Jorge Buxadé, vicepresident primer, i Ignacio Garriga, secretari general. Decisió d’Espinosa que no ha sorprès, després que fos apartat fa dos mesos del comitè d’acció política, òrgan que pren totes les decisions. I diputats situats en l’anomenada ala liberal del partit que ell liderava, com Víctor Sánchez del Real o Rubén Manso, responsable de la política econòmica, van ser exclosos de les llistes per al 23-J. Canvis que no signifiquen exactament que Abascal aposti pel sector falangista liderat per Buxadé enfront de l’ultraliberal d’Espinosa, perquè uns mesos abans qui va ser apartat del comitè d’acció política i fet cessar com a secretari general va ser l’exfalangista i també fundador del partit, Javier Ortega Smith.

Els canvis constaten com Vox, que segons el seu manifest fundacional naixia com un partit ultranacionalista espanyol que volia renovar la política i donar veu als militants, ha esdevingut un ens totalment piramidal que absorbeix bona part de les subvencions dels parlaments autonòmics i ajuntaments, en el quals els afiliats, regidors i diputats no hi pinten res. I coherentment amb el model polític autoritari al qual aspira, ha concentrat tot el poder en un búnquer nomenat per Abascal, qui per cert l’última elecció seva com a president del partit els militants ja no van poder votar-lo. Perquè de la mateixa manera que els estatus actuals de Vox han suprimit les primàries per escollir els candidats a les eleccions i també s’han suprimit les primàries per nomenar presidents provincials, que ara són triats des de Madrid, ningú no va revalidar Abascal fa tres anys com a màxim líder, ja que els estatuts ara diuen que si només una candidatura obté els avals per presentar-se, aquesta queda automàticament proclamada. I el mètode i terminis per recollir-los fa impossible que n’hi hagi cap més a part de l’oficialista. Abascal ho té tot ben lligat. Vox té la fundació Disenso, a la qual ha traspassat 5 milions d’euros els últims dos anys, i els estatuts d’aquesta diuen que el president vitalici de Disenso és Abascal.

Vox és un partit que va sortir de la irrellevància mediàtica gràcies al picar pedra de l’ara també defenestrat Ortega Smith al jutjat 13 de Barcelona, el TSJC, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem contra l’independentisme català. I ara, amb un Abascal blindat per sempre que vol semblar que es manté al marge de les disputes i errors, dos catalans, Jorge Buxadé i Ignacio Garriga, tots dos de l’Opus Dei i que no amaguen enyorança a l’Espanya de fa cinquanta anys, gestionen el dia a dia del partit. Un partit que, a diferència del de Meloni o Le Pen, que diuen que tenen uns enemics principals que són de fora –la immigració i Brussel·les–, considera que els seus principals enemics són de casa i hi són a dins. El separatisme que cal il·legalitzar i empresonar i l’estat autonòmic que cal derogar.

Llegir al Punt Avui

           

El Jutjat d'Instrucció nº 3 de Reus accepta la denúncia de l'advocat Hilal Tarkou contra Santiago Abascal per dir que el 70% d'imputats per delictes sexuals de "manadas" són estrangers, i contra Iván Espinosa de los Monteros per declarar que els estrangers són tres vegades més propensos a cometre violacions que els autòctons. Els dos dirigents de Vox seran citats en condició d'investigats i s'hauria de demnanar suplicatori.

(Actualitzat a 13 de febrer de 2020: El jutjat de Reus ha remés el cas al Jutjat d'Instrucció d'Alcobendas a Madrid, en entendre que és a San Sebastián de los Reyes on Santiago Abascal hauria fet les declaracions) 

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Reus ha acceptat la denúncia de l'advocat Hilal Tarkou, contra el president de Vox, Santiago Abasacal, per haver afirmat en el debat televisiu del passat 4 de novembre que des de la Manada de San Fermín, hi ha hagut cent agressions sexuals fetes per cent manades més, i els 70% d'aquests delinqüents sexuals són estrangers.  

El Jutjat també ha admés a tràmit la denúncia contra Iván Espinosa de los Monteros per haver afirmat també en campanya electoral a Antena3 que els estrangers són tres vegades més propensos a cometre violacions que els autòctons. Així el jutge ha iniciat diligències per tal que Hilal Tarkou compareixi com a acusació particular si ho estima pertinent i que els dos dirigents de Vox designin advocats i declarin en condició d'investigats per un presumpte delicte d'injúries. El Jutjat haurà de preguntar al Congrés dels Diputats si són o no aforats.

Més a més d'aquest cas, Hilal Tarkou ha interposat diverses denúncies contra dirigents de Plataforma per Catalunya i  de Vox. Properament se celebrarà a Reus  el judici contra la antiga Executiva de Plataforma per Catalunya per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, pel que seuran a la banqueta del acusats els ara presidents de Vox Barcelona i Girona, Juan Garriga i Nacho Mulleras, i la Secretària provincial de Vox de Barcelona, Mónica Lora.

També és part a la causa judicial contra Ortega Smith per diverses declaracions contra els ciutadans musulmans, havent demanat ara el Jutjat de Reus informació al Congrés dels Diputats sobre la seva condició de parlamentari d'Ortega Smith.  

 L'advocat Hilal Tarkou als jutjats de Reus

 Iván Espinosa de los Monteros