Catalunya té 947 municipis i a les properes eleccions municipals Aliança Catalana valora presentar-se a un màxim de 150 o 200 i evitar que les llistes se li descontrolin o s'omplin de descartats per Junts o Esquerra, de frikis i d'arribistes d'última hora. Hi ha també la dificultat per un partit amb poca estructura i on tot ho vol controlar la presidenta i que no té ni Secretari General, ni Vicepresident, de gestionar la tria de candidats. Vox a les municipals de 2019 només va presentar-se a 729 municipis del total de 8.132 de l'Estat espanyol. I el partit va encarregar a uns anomenats "homes de negre" vinculats a Ortega Smith, que a l'estil d'una empresa de selecció de personals, miraven xarxes socials i teclejaven els noms, un a un a Google, per comprovar els noms proposats de tots i cadascun dels membres de les llistes, més enllà que des del Comitè Executiu es donés el vistiplau als caps de llista de les capitals de província i municipis importants. Un altre problema dels partits novells i sense gaire estructura és el finançament de la campanya a cada municipi que es presenten. Sent Aliança un partit parlamentari, ja està auditat pel Tribunal de Comptes i no es pot finançar la campanya de cada localitat com ho havia pogut fer Plataforma per Catalunya fa catorze o vint anys en plan, el cap de llista posa dos mil euros, el segon en posa mil, el partit mil més, i el que falta es paga amb donacions de militants, simpatitzants i d'altres membres de la llista i del que es recapti a la paradeta dels dissabtes.
Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
divendres, 12 de desembre del 2025
Aliança Catalana i el seu desig de conquerir l'Eix Transversal. Nació Digital, NacióManresa
dijous, 4 de desembre del 2025
El regidor del Front Nacional a Manresa, Sergi Perramon, que de moment ha rebutjat integrar-se a Aliança Catalana, va legalitzar a l'estiu el partit Avenç Nacionalista (AVN), que ha presentat avui com la plataforma àmplia amb la que vol concòrrer a les eleccions municipals de 2027, en un acte en que hi havia militants de Junts i Aliança. Si Perramon no es presenta a les municplas amb Aliança, i Josep Anglada ho torna a fer a Vic, trontollarà el pla d'Orriols de ser força més votada a capitals de comarca de l'Eix Transversal i la C-17.
Així doncs Avenç Nacionalista més que el nom d'una plataforma, projecte de coalició o d'una candidatura nacionalista àmplia que proposa entre d'altres qüestions una política més restrictiva de gestió de la immigració, és legalment el nom del partit polític amb el que Perramon vol negociar per una hipotètica coalició amb Junts i Aliança de la que ell voldria ser cap de llista. Sílvia Orriols, més enllà que ara obri la porta a regidors d'altres grups, com els del Partit de les Urbanitzacions de Sant Antoni de Vilamajor o el cas més recent de Judit Vinyes, del Grup Independent de Berga (BeGI), no vol d'aquí un any i mig a les municipals fer coalicions amb altres formacions. De fet BeGI ha escenificat avui al ple de Berga el seu trencament, en votar diferent el regidor Lluís Minoves, contrari a lliurar el grup municipals a Aliança Catalana, i l'altra regidora, Judit Vinyes, partidaria d'integrar-se en la formació d'Orriols. De fet Xavi López, marit de Vinyes, és vocal de l'Executiva d'Aliança Catalana al Bages, Berguedà i Solsonès.
Però Orriols sap que si Perramon es presenta, sigui en solitari amb el nou partit, sigui coaligat amb Junts, Aliança podria fracasar a Manresa, més quan una part del vot xenòfob ja el recull Vox que té de regidora l'antiga militant de Plataforma per Catalunya, Inmaculada Cervilla. De moment avui al Voilà, escoltant Perramon i prenent-se una canya hi havia militats de Junts i Aliança, entre ells Bernat Bernabeu, cara visible d'Aliança al Bages.
S'ha dit moltes vegades que l'objectiu d'Aliança a les properes municipals és ser primera força política des de Figueres i Girona fins a Lleida, o sigui l'Eix Transversal, també a muncipis importants de la C17, o sigui de Ripoll a Vic i més avall, i obtenir bons resultats a determinats ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i Tarragona. I si Perramon, sol o en coalició amb Junts es presenta, serà difícil que Aliança pugui guanyar o quedar com segona força a Manresa. També resta pendent la candidatura d'Aliança a Vic, encara sense cap de llista, on ja ha dit que es vol tornar a presentar Josep Anglada que amb el seu partit, Som Identitaris, té dos regidors, ell i Marta Riera a la capital d'Osona. O sigui que si Orriols ha de competir amb Vox i Perramon a Manresa, i amb Anglada a Vic, difícilment aconseguirà el desig de ser primera força a les viles importants i capitals de comarca de l'Eix Transversal.
divendres, 5 de gener del 2024
Natalitat i populisme identitari. Escric a Nació(Digital) sobre la polèmica sacsejada per la ultradreta de Vox i l'identitarisme independentista xenòfob en relació als primers nadons de 2024 a Catalunya
Xavier Rius Sant, Nació, 4 de gener de 2024
Llegir a Nació (Abans NacióDigital)
El vicepresident primer de Vox, el català Jorge Buxadé,
va tuitejar el primer dia de l'any la imatge d'una fitxa amb els noms
dels primers nadons nascuts aquest 2024 i dels seus pares a vuit regions
sanitàries catalanes, acompanyat d'aquest comentari en castellà
"Llistat dels primers nadons nascuts a les regions sanitàries de
Catalunya. Es comenta per si sola la situació. La distròpia globalista i
la promoció de modus de vida autoreferenciats desplega tots els seus
efectes". També ha penjat aquest llistat al seu compte de Twitter
l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, si bé ella ho ha fet retuitejant
la piulada del dirigent del seu partit Lluís Areny, que acompanya la
imatge d'aquests noms amb el comentari "Aquí teniu el llistat dels
primers nascuts a Catalunya. Però no hi ha substitució demogràfica.
Salvem Catalunya".
La majoria dels noms d'aquest nadons i els seus paren
indiquen que els progenitors probablement són d'origen llatinoamericà
com suggereixen en algun cas també les fotos fetes públiques. Pel que fa
al primer nou nat de la Catalunya Central sí que hi ha imatges. És una
nena, Inass, i en el vídeo es veu la mare, Rachah Odda, que mostra
lliurement el seus cabells, és a dir que no porta el vel islàmic, fet
que suggereix que la mare no segueix les ordres de cap imam
fonamentalista. I pel que fa al primer nascut a Girona s'hi veu la mare
sense mocador al cap, si bé sí en porta el pare, de nom Rupindar, el que
indica no que sigui àrab ni musulmà, com equivocadament han dit alguns a
les xarxes, sino indi de religió sikj.
Que Vox lamenti que la majoria de nounats a Catalunya
siguin de pares llatinoamericans o d'origen llatinoamericà és una
paradoxa ja que sense cap mena de dubte, per sorprenent que sembli, Vox
és el partit amb més dirigents fills de progenitors estrangers. No només
el seu secretari general, Ignacio Garriga, fill de mare africana, sinó
que la lideressa del partit a la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio,
és hispano cubana. I l'anterior secretari general, ara vicepresident
tercer, Javier Ortega Smith, és fill de mare Argentina i ell s'ha casat
amb una dóna mexicana. Des de la ultradreta i el populisme identitari
xenòfob es sacseja la idea que les elits globalistes o els enemics de
Catalunya i Europa promouen el reemplaçament demogràfic per acabar amb
la nostra identitat. Quan la realitat el que passa a Catalunya i Espanya
és que, tot i la caiguda de l'índex de natalitat dels últims trenta
anys, cap govern ni espanyol ni català s'ha atrevit a aplicar polítiques
valentes d'ajuts a la maternitat, de la mateixa manera que tret de
l'època de Jose Luis Rodríguez Zapatero no es van fer polítiques
realistes per facilitar l'arribada d'immigrants amb papers per cobrir
les demandes del mercat laboral. L'any 2000 a Espanya tàcitament es va
decidir facilitar la integració al mercat laboral de moltes dones
autòctones que eren o volien ser mares, contractant de paraula, a una
immigrant llatina sense papers perquè es fes càrrec dels fills i les
feines de la llar. Així a aquesta dona autòctona de trenta i tants anys
que guanyava mil o mil cinc-cents euros a la feina, li sortia a compte
treballar fora de casa per que tenia una estrangera sense papers que
n'hi pagava poc més de 500 o 700 euros. A Espanya no es van dissenyar
com a altres estats europeus ajuts a la maternitat econòmics i de marc
laboral per tal que les mares poguessin continuar treballant o per tenir
un subsidi digne per tal que un dels progenitors es quedés a casa per
fer-se càrrec dels fills. I aquesta caiguda de la natalitat per la manca
d'ajuts provoca l'envelliment demogràfic que patim, que no és més greu,
gràcies que l'índex de fertilitat de les dones d'origen estranger és
més alt que el de les dones dites autòctones.
Vox aprofita aquest problema demogràfic per sacsejar la teoria conspiranoica
del "gran reemplaçament" planificat per suposades elits globalistes.
Però a Catalunya tenim dues formacions polítiques Identitàries que també
ho sacsegen, si bé a diferència de Vox no en culpen ni a Soros, ni a
l'Agenda 20/30 i les polítiques de planificació familiar i la gratuïtat
de l'avortament, ni a la suposada promoció de l'homosexualitat, sinó a
la mà negra d'Espanya que com deia la líder d'un d'aquest partits "ens
envia la pitjor immigració de manera deliberada" per desnacionalitzar i
fer mal a Catalunya. Em refereixo a Aliança Catalana liderada des de
Ripoll, bressol de Catalunya, i el Front Nacional de Catalunya, que té a
Manresa, cor de Catalunya, la seva major presència institucional. No sé
si qualificar aquests dos partits independentistes de clarament ultres,
però sí, al menys, d'ideari populista xenòfob. I no m'estranyaria que
malgrat la divisió caïnita d'aquest espai entre el Front Nacional i
Aliança Catalana, molt similar al que va viure la ultradreta
espanyolista fins que va irrompre Vox, el partit de Sílvia Orriols sí
que pugui obtinir representació al Parlament d'aquí un any defensant
l'independentisme màgic de "proclamem i marxem!", proposat per molts
durant el Procés i del que Junts i ERC ara reneguen, i prometent també
capgirar la irreversible presència nous catalans fills d'immigrants en
la nostra societat.





