Extrema dreta i periodisme. Debat amb motiu del dia d'Europa, dijous 8 de maig al Col·legi de Periodistes

Actualitzat, 14 de maig 2025:. Clica per llegir crònica de l'acte al al Punt Avui

Vuitanta anys després de la derrota del nazisme, l’extrema dreta ressorgeix amb força a Europa. Desafia la declaració universal dels drets humans i fa trontollar els pilars de la democràcia. I en aquest marc, el periodisme afronta el repte de la seva cobertura informativa.

Com informar de l’extrema dreta sense fer-los d’altaveu? Viuen de la polèmica? Utilitzen els mitjans periodístics o fan servir els seus propis canals? Què en sabem dels exemples de França i Itàlia?

Amb motiu del Dia d’Europa, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, en col·laboració amb el  Col·legi de Periodistes de Catalunya, vol reflexionar sobre aquestes qüestions i per això organitza per al 8 de maig a les 18h a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona la taula rodona “Extrema dreta i Periodisme”.

Hi participaran Nico Tomás, periodista polític de l’ACN, autor del llibre “El gall ferit”, Alba Sidera, corresponsal a Roma d’El Punt Avui, autora d'”El feixisme persistent” i Xavier Rius Sant, periodista free-lance, autor d'”Aliança Catalana: els nostres ultres”.

La moderació anirà a càrrec de la periodista Anna Balcells, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

• Dia: 8 maig 2025
• Hora: 18h
• Lloc: Col·legi de Periodistes / Rambla de Catalunya, 10 Barcelona
• És un acte obert a tothom. Us hi esperem!

Ves a la web de l'APEC.CAT

 Clica per llegir crònica de l'acte al al Punt Avui

Analitzo al Telenotícies de TV3 el paper d'Elon Musk utilitzant la xarxa "X"per difondre informacions falses,donant suport a la ultradreta europea i amb la voluntat d'interferir en procesos electorals

 

Analitzo al Telenotícies de TV 3 el paper d'Elon Musk utilitzant la xarxa "X"per difondre informacions falses,donant suport a la ultradreta europea i amb la voluntat d'interferir en procesos electorals.

Último video, últim vídeo, hoy, avui

ALIANÇA CATALANA, TOT ESPERANT EL PARLAMENT. Publico a El 9 Nou sobre el partit Aliança Catalana de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols

 

Aliança Catalana, des de Ripoll esperant el Parlament

El 30 de gener el Ple de Ripoll va rebutjar els pressupostos del govern de Sílvia Orriols d’Aliança Catalana. Així la capital del Ripollès haurà de gestionar-se aquest any prorrogant els pressupostos de 2023. Orriols va ser investida alcaldessa amb el vot de només sis regidors, ja que la llei, per garantir la governabilitat dels municipis estableix que si cap llista obté el dia de les eleccions la majoria absoluta del regidors, i tampoc no es dóna cap pacte perquè diversos grups optin per un mateix candidat que obtingui la majoria absoluta dels regidors, s’investeixi alcalde a qui el dia de les eleccions va obtenir més vots ciutadans encara que estigui en minoria. I també, per garantir la governabilitat i l’aprovació dels nous pressupostos, fixa un mecanisme que va facilitar la governabilitat de Barcelona quan Xavier Trias i Ada Colau governaven en minoria i no aconseguien pactar-los amb altres grups. Es tracta de la qüestió de confiança vinculada als pressupostos que presenta l’alcalde a qui li han tombat els comptes. Es a dir el batlle pregunta al Ple si vol que continuï com alcalde. I si l’alcalde a qui li han tombat els pressupostos no obté la majoria a la seva continuïtat, en aquest cas no queda cessat. S’obre un termini d’un mes per tal que l’oposició plantegi una moció de censura amb un candidat alternatiu. Però si en aquest termini no prospera cap moció de censura, l’alcalde queda revalidat per continuar i els pressupostos aprovats. Tornant a Barcelona, Colau i Trias estant en minoria, sabien que els hi sortiria bé la jugada perquè les mocions de censura només podien triomfar si s’unien grups antagònics com PP i Ciutadans amb ERC i la CUP. Però a Ripoll no hi ha antagonisme entre els grups de l’oposició i Orriols no s’arriscarà a jugar aquesta carta de temptar-los, més enllà de que una cosa és prorrogar aquest primer any els pressupostos i l’altra prorrogar-los també el gener del 2025.  A Orriols i el seu partit, però el que els interessa de finals de 2024 i gener o febrer de 2025 seran les eleccions al Parlament. I tant si els propers mesos s’uneixen els grups de l’oposició de Ripoll per fer-la fora de l’alcaldia, com si no, Orriols continuarà sent motiu de polèmica i mantindrà la presència als mitjans i les xarxes. I les agressions verbals o físiques vers ella i el seu equip, com va passar el  divendres dia 9, més enllà que sempre són condemnables, lluny d’afeblir-la, només aconsegueixen reforçar el seu discurs. 

Sovint se’m pregunta si Aliança Catalana és d’ultradreta. Que un partit que accepta la llibertat ideològica i la separació de poders, proposi frenar de la immigració irregular i recuperar el control de les fronteres no tindria que significar ser ultra. Però generalment els qui demanen aquest enduriment no ho fan proposant a la vegada agilitzar la contractació en origen perquè en puguin venir més amb papers, ni tampoc la simplificació dels tràmits pel reagrupament familiar, ni per tal que els demandants d’asil puguin treballar. Perquè mirant les dades de natalitat, de nous treballadors estrangers en fan falta i molts. I o venen amb papers amb mecanismes eficaços de contractació en origen i a la vegada donem permís de treball en tres o sis mesos als qui arriben fugint de la fam o la guerra, o continuem fen-t’ho difícil, fet que només beneficia l’economia summergida i provoca precarietat. Sílvia Orriols, com feia i fa Josep Anglada, criminalitza les persones sense papers qualificant-les d’il·legals com si aquests migrants haguessin triat aquest estatus. Orriols com Anglada, llença discursos que criminalitzen a molts dels qui venen d’altres països quan certs sectors econòmics els necessiten per funcionar. Aquest estiu Orriols va fer un tuit des d’Andorra, preguntant-se si era a Andorra o a Colòmbia ja als restaurants i botigues gairbé tothom li parlava en español llatí. Evidentment hem de fer que els immigrants apreguin català, però si molts autòctons no volen treballar en certs sectors, sense els immigrants molts serveis no podrien funcionar.      

Certament hi ha dos elements que van ajudar a Orriols a ser la llista més votada. Un és l’impacte pel fet que uns nois que molta gent coneixia, els anomenats “nois de Ripoll”, van actuar com van actuar l’agost de 2017. Però l’anterior alcalde, Jordi Munell, va gestionar el millor que va poder aquest impacte per evitar que a Ripoll es trenqués i passés com a l’Ejido l’any 2000, quan després d’uns homicidis pepetrats per uns magribins, es van produir uns actes massius de venjança amb incendis i atacs a la integritat física, les cases i propietats de centenars de persones innocents de la mateixa nacionalitat dels homicides. L’altre va ser que Junts fes una llista sense Munell i sense Joaquim Colomer que va presentar-se amb una candidatura independent. Evidentment hi ha altres factors que ajuden al creixement dels partits xenòfobs a Catalunya, Espanya i Europa. Un és com controlar discursos d’imams que sembren l’odi i fomenten la segregació dels seus, que evidentment no es pot fer prohibint cap religió. Un altre és la desídia del sistema judicial a l’hora de castigar la multireincidència. No estic demanant presó permanent pels multireincidents, només dic que el mal funcionament i la lentitud de la Justícia genera una situació que dona una impunitat als qui fan certs delictes, siguin d’on siguin. I mentre la actuació de multireincidents autòctons no trenca la cohesió, la de joves d’origen estranger sí, perquè legitima el discurs de “vosaltres robeu!”. Però no oblidem que si els primers perjudicats de les actuacions del multireincidents són les seves víctimes, els segons són els milers de fills d’immigrants que només volen estudiar, treballar i tenir una vida normal, i se senten criminalitzats. Hi ha un altre element que beneficiarà Orriols de cara al Parlament. Que ni Junts ni ERC no reconeguin que sabien el 2017 que el Procés no podia culminar amb la independència exprés que van prometre. Però aixó és motiu d’un altre article.  

 Xavier Rius Sant, periodista

Llegir l'article a El 9Nou

Natalitat i populisme identitari. Escric a Nació(Digital) sobre la polèmica sacsejada per la ultradreta de Vox i l'identitarisme independentista xenòfob en relació als primers nadons de 2024 a Catalunya

 

Xavier Rius Sant, Nació, 4 de gener de 2024

 Llegir a Nació (Abans NacióDigital)

El vicepresident primer de Vox, el català Jorge Buxadé, va tuitejar el primer dia de l'any la imatge d'una fitxa amb els noms dels primers nadons nascuts aquest 2024 i dels seus pares a vuit regions sanitàries catalanes, acompanyat d'aquest comentari en castellà "Llistat dels primers nadons nascuts a les regions sanitàries de Catalunya. Es comenta per si sola la situació. La distròpia globalista i la promoció de modus de vida autoreferenciats desplega tots els seus efectes". També ha penjat aquest llistat al seu compte de Twitter l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, si bé ella ho ha fet retuitejant la piulada del dirigent del seu partit Lluís Areny, que acompanya la imatge d'aquests noms amb el comentari "Aquí teniu el llistat dels primers nascuts a Catalunya. Però no hi ha substitució demogràfica. Salvem Catalunya". 

La majoria dels noms d'aquest nadons i els seus paren indiquen que els progenitors probablement són d'origen llatinoamericà com suggereixen en algun cas també les fotos fetes públiques. Pel que fa al primer nou nat de la Catalunya Central sí que hi ha imatges. És una nena, Inass, i en el vídeo es veu la mare, Rachah Odda, que mostra lliurement el seus cabells, és a dir que no porta el vel islàmic, fet que suggereix que la mare no segueix les ordres de cap imam fonamentalista. I pel que fa al primer nascut a Girona s'hi veu la mare sense mocador al cap, si bé sí en porta el pare, de nom Rupindar, el que indica no que sigui àrab ni musulmà, com equivocadament han dit alguns a les xarxes, sino indi de religió sikj.

Que Vox lamenti que la majoria de nounats a Catalunya siguin de pares llatinoamericans o d'origen llatinoamericà és una paradoxa ja que sense cap mena de dubte, per sorprenent que sembli, Vox és el partit amb més dirigents fills de progenitors estrangers. No només el seu secretari general, Ignacio Garriga, fill de mare africana, sinó que la lideressa del partit a la Comunitat de Madrid, Rocío Monasterio, és hispano cubana. I l'anterior secretari general, ara vicepresident tercer, Javier Ortega Smith, és fill de mare Argentina i ell s'ha casat amb una dóna mexicana. Des de la ultradreta i el populisme identitari xenòfob es sacseja la idea que les elits globalistes o els enemics de Catalunya i Europa promouen el reemplaçament demogràfic per acabar amb la nostra identitat. Quan la realitat el que passa a Catalunya i Espanya és que, tot i la caiguda de l'índex de natalitat dels últims trenta anys, cap govern ni espanyol ni català s'ha atrevit a aplicar polítiques valentes d'ajuts a la maternitat, de la mateixa manera que tret de l'època de Jose Luis Rodríguez Zapatero no es van fer polítiques realistes per facilitar l'arribada d'immigrants amb papers per cobrir les demandes del mercat laboral. L'any 2000 a Espanya tàcitament es va decidir facilitar la integració al mercat laboral de moltes dones autòctones que eren o volien ser mares, contractant de paraula, a una immigrant llatina sense papers perquè es fes càrrec dels fills i les feines de la llar. Així a aquesta dona autòctona de trenta i tants anys que guanyava mil o mil cinc-cents euros a la feina, li sortia a compte treballar fora de casa per que tenia una estrangera sense papers que n'hi pagava poc més de 500 o 700 euros. A Espanya no es van dissenyar com a altres estats europeus ajuts a la maternitat econòmics i de marc laboral per tal que les mares poguessin continuar treballant o per tenir un subsidi digne per tal que un dels progenitors es quedés a casa per fer-se càrrec dels fills. I aquesta caiguda de la natalitat per la manca d'ajuts provoca l'envelliment demogràfic que patim, que no és més greu, gràcies que l'índex de fertilitat de les dones d'origen estranger és més alt que el de les dones dites autòctones. 

Vox aprofita aquest problema demogràfic per sacsejar la teoria conspiranoica del "gran reemplaçament" planificat per suposades elits globalistes. Però a Catalunya tenim dues formacions polítiques Identitàries que també ho sacsegen, si bé a diferència de Vox no en culpen ni a Soros, ni a l'Agenda 20/30 i les polítiques de planificació familiar i la gratuïtat de l'avortament, ni a la suposada promoció de l'homosexualitat, sinó a la mà negra d'Espanya que com deia la líder d'un d'aquest partits "ens envia la pitjor immigració de manera deliberada" per desnacionalitzar i fer mal a Catalunya. Em refereixo a Aliança Catalana liderada des de Ripoll, bressol de Catalunya, i el Front Nacional de Catalunya, que té a Manresa, cor de Catalunya, la seva major presència institucional. No sé si qualificar aquests dos partits independentistes de clarament ultres, però sí, al menys, d'ideari populista xenòfob. I no m'estranyaria que malgrat la divisió caïnita d'aquest espai entre el Front Nacional i Aliança Catalana, molt similar al que va viure la ultradreta espanyolista fins que va irrompre Vox, el partit de Sílvia Orriols sí que pugui obtinir representació al Parlament d'aquí un any defensant l'independentisme màgic de "proclamem i marxem!", proposat per molts durant el Procés i del que Junts i ERC ara reneguen, i prometent també capgirar la irreversible presència nous catalans fills d'immigrants en la nostra societat.

Vox, una ultraderecha distinta. El Periódico

 

                     

   

Xavier Rius Sant, El Periódico de Catalunya, 28 y 29 de julio de 2023

Mal le ha ido a Vox en estas elecciones, no solo por la bajada de 52 a 33 escaños, sino por no haber cumplido el objetivo de formar parte del Gobierno con Abascal como vicepresidente, sumando España a la marea ultra liderada por Giorgia Meloni. Vox ha bajado en todas la comunidades, excepto Catalunya, destacando el batacazo en Castilla y León donde forma parte del Gobierno autonómico donde ha perdido cinco de los seis diputados. Y sea cual sea el desenlace, la repetición electoral o la formación de gobierno, mal pintan las cosas para Vox. Si la legislatura echa a andar no podrá utilizar los dos arietes que le dieron relevancia estos años. Ni tiene los 50 escaños necesarios para recurrir leyes al Constitucional, ni podrá presentar mociones de censura al quedarse por debajo de los 35 exigidos. Y en el caso que se repitan las elecciones, la apelación al voto útil hacia el PP puede ser más letal. Peor le irá si la candidata del PP es Díaz Ayuso, la cual asume parte de la música de Vox, y en las últimas autonómicas madrileñas consiguió mayoría absoluta.

Dos son las familias de la ultraderecha europea. Una la del grupo de Conservadores y Reformistas en el que está Vox, liderada por Meloni y los ultracatólicos polacos de Ley y Justicia. Grupo contrario al aborto, la eutanasia y el matrimonio homosexual. Los polacos, como el Fidesz húngaro de Viktor Orbán, están realizando cambios legales que recortan la libertad de expresión y la independencia judicial. La otra familia ultra es Identidad y Democracia liderada por la Agrupación Nacional de Marine Le Pen y Alternativa por Alemania, partidos que no rechazan ni el aborto ni el matrimonio homosexual. La copresidenta de Alternativa por Alemania, Alice Weidel, es lesbiana. Pero para unos y otros, los principales enemigos son la inmigración y la pérdida de soberanía cedida a Bruselas. En cambio para Vox, compartiendo con sus colegas de polacos el no a aborto y al matrimonio homosexual, el principal enemigo no está en Bruselas ni es la inmigración, sino que está dentro y es de casa. Es el Estado autonómico, las lenguas cooficiales, los partidos vascos y catalanes, las organizaciones afines, así como oenegés de diversa índole. Derogar, ilegalizar y encarcelar son sus mantras. Pero Vox también se diferencia de la mayoría de sus colegas europeos por la manera de gestionar el partido.

Nació prometiendo regeneración para diferenciarse de la casta política, pero no tiene estructura regional, ha suprimido las primarias para elegir las ejecutivas provinciales y nombrar los candidatos locales o provinciales a las elecciones que ahora son designados desde Madrid. Y ha suprimido la posibilidad real de que se presenten candidaturas alternativas para presidir el partido dada la imposibilidad logística de conseguir los avales necesarios. Así hace cuatro años Abascal fue el único candidato para presidirlo y, a diferencia de Feijóo, que siendo candidato único fue elegido hace 15 meses en el congreso del PP con el 98,5% de los votos, los estatutos de Vox dicen que si solo un candidato consigue los avales, este será proclamado sin someterse al voto de los militantes. Nadie votó a Abascal. Y Vox, que critica los chiringuitos, tiene la fundación Disenso cuyos estatutos establecen que su presidente vitalicio es Abascal.

Estos cambios de estatutos que hacen dudar que Vox funcione como un partido democrático, han venido acompañados del ascenso de Jorge Buxadé como vicepresidente y la marginación de Ortega Smith, que siendo también vicepresidente la noche electoral no estuvo en la comparecencia en la sede del partido. También ha perdido poder Iván Espinosa de los Monteros del sector ultraliberal. Buxadé es el único que ha puesto negro sobre blanco el ideario de Vox en su libro 'Soberanía', publicado hace dos años. En él muestra una repulsión al sistema de partidos y al estado aconfesional que a su juicio desarraigan a los españoles. Ascenso de Buxadé que ha venido acompañado del de Ignacio Garriga, como secretario general, que suele repetir en sus mítines que hay que devolver a los españoles la libertad arrebatada los últimos cuarenta y tantos años. O sea que como Buxadé añora elementos que considera buenos del régimen anterior en el que no había ni partidos ni autonomías.

Leer en El Periódico en castellano.

Llegir en català a El Periódico

                      

                                                               

Leer en El Periódico de España, lunes 31 de julio de 2023

Entrevista en El Periódico de Catalunya con motivo del libro que mañana llega a las librerias. "Vox, El retorno de los ultras que nunca se fueron"

 

Xavier Rius Sant: "Las peleas en el Gobierno son un caramelo para Vox"

El autor de 'Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron' (Akal) asegura que Macarena Olona puede generar una crisis en el partido ultra si se presenta a las elecciones

El Periódico de Catalunya, Carlota Camps, sábado 11 de febrero de 2023

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) ha vuelto a sumergirse en los inframundos de la ultraderecha para explicar quién es Vox y qué papel político puede tener. En medio de un año electoral, y bajo el nombre 'Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron' (Akal), Rius se mete en sus entrañas para explicar el funcionamiento de una formación sin democracia interna y en manos de un núcleo muy reducido. Este lunes llega a las librerías.

Hay un debate que parece eterno y es si debemos hablar de la ultraderecha o no. Usted le dedica un libro.

A mí no me gusta Vox, pero es la tercera fuerza en el Congreso y la cuarta en el Parlament. Debemos hablar de quién son y qué hacen. Es importante mostrar que detrás de su discurso hay una ideología fascista, algunos con historial neonazi, y que quieren abolir las libertades.

Su relato es un recorrido por la historia y el auge de la extrema derecha. Hace unos años España era una excepción dentro de Europa. ¿Qué cambió?

Su discurso sobre la inmigración, el aborto o las políticas de género no les llevó a hacer el salto. En Europa estos temas triunfaban, pero en España, no.

Y esto, ¿por qué?

Porque la sociedad española puede ser clasista, pero no racista. Aquí en España el tema fue el de 'España es una, no 51'.

O sea, el 'procés'.

Sí, pero esto no quiere decir que Vox es gracias al 'procés'. Es gracias al papel que hace Ortega Smith picando piedra en los tribunales. Con el juicio del 1-O consiguieron la cuota del 'telediario'.

Pero ahora el movimiento independentista está en 'stand by' y no parece que le afecte en las encuestas.

Vox tiene ahora otros caramelos, que son las peleas, contradicciones o meteduras de pata del Gobierno con la ley del 'solo sí es sí', la ley trans o el cambio del Código Penal. Y aquí Vox hace un discurso sin corrección política.

Como máximo a finales de este año habrá elecciones al Congreso...

Sí, y el tema no será si de 52 diputados pasan a 60 o a 35, será si son los que Feijó necesita para tener la mayoría en el Congreso. Vox ha venido para quedarse.

Antes hay comicios municipales. En Catalunya no tienen buenas perspectivas.

Es una anomalía que un partido que tiene 11 diputados en el Parlament y dos representantes en Madrid, no tenga concejales. Solo tiene los de Salt, que eran de PxC.¿A qué lo atribuye?

No hacen campaña municipal. Como no hay libertad para que el grupo sea autónomo, en los ayuntamientos van con las pulseras, las banderitas y las 100 medidas de Vox. En Sabadell, por ejemplo, no hablan del Cuarto Cinturón.

En el Parlament tampoco están marcando agenda.

 Porque son irrelevantes y tienen un perfil de personas muy bajo. El único que se enteraba es Antonio Gallego Burgos, que ha pasado al grupo mixto. Lo pusieron de número dos, pero después lo relevaron porque allí solo mandan Ignacio Garriga y Joan Garriga. Lo tenían marginado.

Internamente hay mando único, ¿no?

Vox nació con el discurso de dar voz a los ciudadanos y contra la casta de partidos. Pero internamente, para evitar disidencias, no tienen ejecutivas regionales. Todo lo decide un comisario político nombrado desde Madrid.

Tampoco hay primarias.

Las abolieron y envían paracaidistas a las elecciones. No tienen democracia interna y esto demuestra que es un partido autoritario y que quiere abolir poco a poco todas las libertades.

Vox es un partido autoritario, por esto la gente se les va

Gallego no es el único que se ha desmarcado.

La primera gran crisis del partido es porqué se cargan las ejecutivas provinciales y ponen como candidatos gente de fuera. La segunda gran crisis es en Murcia, de los cuatro diputados que tenían ya ninguno está en Vox.

La crisis en Murcia empezó por la financiación del partido.

Los concejales y diputados autonómicos tenían que ingresar el dinero que recibían de las cámaras a una cuenta de Ortega Smith en Madrid. Mientras, ellos tenían que pagar la gasolina, las fotocopias y las cervezas de los encuentros con simpatizantes. El dinero servía para nombrar comisarios que les decían qué tenían que votar. Esto hace que el 40% de concejales hayan dimitido. Se les va la gente.

¿Pude haber una gran crisis en Vox que haga tambalear el partido?

Ahora se ha apartado Ortega Smith y se ha puesto a Ignacio Garriga, que yo lo veo un secretario general muy débil. Pero quién sigue mandando como número dos es Jorge Buxadé, que es el cer

Por lo tanto...

La crisis la puede generar Macarena Olona en las generales si hace un Errejón. Y habrá que ver si Ortega Smith se estrella en el ayuntamiento de Madrid o no, y si va de número dos en las generales o lo relegan. Aunque no creo que lo hagan. 

 Leer también entrevista en El Correo Gallego

                           

       

 

  Leer entrevista que me hace Nicolás Tomás en El Nacional.

PSOE i PODEMOS, DISCREPÀNCIES EN IMMIGRACIÓ. Analitzo al Periódico les discrepàncies entre els dos partits del govern central pel que fa a les devolucions en calent, les ganivetes de les tanques de Ceuta i Melilla i la llei d'asil

 Llegir en català a El Periódico.

 Xavier Rius Sant, periodista. Diumenge 23 de febrer, dilluns 24 de febrer de 2020

La immigració està sent el primer motiu de discrepàncies en el govern del PSOE i Podem, al fer-se enrere el ministre Fernando Grande Marlaska de propostes que defensava el PSOE fins fa unes setmanes, a més de proposar una reforma de la llei d’asil que l’endureix. El PSOE prometia derogar les devolucions en calent, legalitzades en la ‘llei mordassa’, i retirar els tallants de les tanques de Ceuta i Melilla.

Les devolucions en calent consisteixen a tornar al Marroc a qui la Guàrdia Civil captura tot just saltar, sense identificar-los, ni atendre’ls mèdicament, ni obrir-los un expedient de devolució, ni donar la possibilitat de sol·licitar asil. Devolucions que la Unió Europea considerava il·legals. Per això Espanya va ser condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans el 2017, a causa de la devolució de dos immigrants a Melilla el 2014. El Tribunal va considerar que, al ser una expulsió sense identificar els afectats ni donar-los opció a recórrer ni a sol·licitar asil, vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.

Però el Govern del PP va recórrer, i el mateix Tribunal d’Estrasburg, fent un gir de 180 graus, la setmana passada va revocar la seva sentència al·legant que a l’haver accedit a Espanya de manera violenta i al no haver intentat sol·licitar l’asil en el consolat espanyol al Marroc o al lloc fronterer espanyol, la devolució en calent no vulnerava la Convenció Europea de Drets Humans. Resolució plena de falsedats, ja que per accedir al lloc fronterer espanyol per sol·licitar asil primer cal passar el marroquí, cosa que la majoria de subsaharians no poden fer al no tenir passaport. I l’accés d’un indocumentat a l’interior d’un consolat espanyol en la majoria d’ocasions resulta impossible. Canvi de criteri que sembla fet per acontentar les demandes de la ultradreta que creix i donar la raó als governs partidaris de tallar en sec un hipotètic nou flux de refugiats com el del 2015 i que ja han aixecat o es plantegen aixecar tanques frontereres.     

I si la legitimació d’Estrasburg a les devolucions en calent està sent esgrimida pel PSOE per no derogar-les, l’altra proposta electoral del PSOE, retirar les concertines, està quedant en l’aire mentre el Marroc, a la frontera amb Ceuta, amb la col·laboració espanyola, està aixecat una tercera tanca en la qual s’estan col·locant tallants. Però les discrepàncies entre el PSOE i Podem en matèria d’immigració van aflorar també dimecres passat amb la proposta del Ministeri de l’Interior d’endurir la llei d’asil. Si bé el veritablement rellevant de l’aplicació del dret d’asil a Espanya no ha sigut fins ara tant el redactat de la llei com el fet que només reconegui aquest dret al 5% dels qui el sol·liciten (més enllà que a la majoria de veneçolans que ho fan, se’ls concedeix un permís de residència per motius humanitaris). Però la immensa majoria dels qui sol·liciten asil procedents de l’Àfrica o Àsia veuen rebutjada la seva sol·licitud.

PSOE Y PODEMOS, DISCREPANCIAS EN INMIGRACIÓN
Xavier Rius Sant, 23/ 24 de febrero de 2020
 Leer en castellano en El Periódico
La inmigración está siendo el primer motivo de discrepancias en el gobierno del PSOE y Podemos, al echarse atrás el ministro Fernando Grande Marlaska de propuestas que defendía el PSOE hasta hace unas semanas, además de proponer una reforma de la ley de asilo que la endurece. El PSOE prometía derogar las devoluciones en caliente, legalizadas en la 'ley mordaza', y retirar las cuchillas de las vallas de Ceuta y Melilla.

Las devoluciones en caliente consisten en devolver a Marruecos a quienes la Guardia Civil captura nada más saltar, sin identificarlos, ni atenderlos médicamente, ni abrirles un expediente de devolución, ni dar la posibilidad de solicitar asilo. Devoluciones que la Unión Europea consideraba ilegales. Por ello España fue condenada por Tribunal Europeo de Derechos Humanos en 2017, a causa de la devolución de dos inmigrantes en Melilla en 2014. El Tribunal consideró que, al ser una expulsión sin identificar a los afectados ni darles opción a recurrir ni a solicitar asilo, vulneraba el Convenio Europeo de Derechos Humanos.

Pero el Gobierno del PP  recurrió, y el mismo Tribunal de Estrasburgo, dando un giro de 180 grados, la semana pasada revocó su sentencia alegando que al haber accedido a España de manera violenta y no habiendo intentado solicitar el asilo en el consulado español en Marruecos o en el puesto fronterizo español, la devolución en caliente no vulneraba la Convención Europea de Derechos Humanos. Fallo repleto de falsedades, dado que para acceder al puesto fronterizo español para solicitar asilo primero hay que pasar el marroquí, cosa que la mayoría de subsaharianos no pueden hacer al carecer de pasaporte. Y el acceso de un indocumentado al interior de un consulado español en la mayoría de ocasiones resulta imposible. Cambio de criterio que parece hecho para contentar las demandas de la ultraderecha que crece y dar la razón a los gobiernos partidarios de cortar por lo sano un hipotético nuevo flujo de refugiados como el de 2015 y ya han levantado o se plantean levantar vallas fronterizas.    

Y si la legitimación de Estrasburgo a las devoluciones en caliente está siendo esgrimida por el PSOE para no derogarlas, la otra propuesta electoral del PSOE, retirar las concertinas, está quedando en el aire mientras Marruecos, en la frontera con Ceuta, con la colaboración española, está levantado una tercera valla en la que se están colocando cuchillas. Pero las discrepancias entre el PSOE y Podemos en materia de inmigración afloraron también el pasado miércoles con la propuesta del Ministerio del Interior de endurecer la ley de asilo. Si bien lo verdaderamente relevante de la aplicación del derecho de asilo en España no ha sido hasta ahora tanto el redactado de la ley como el hecho que solo reconozca este derecho al 5% de quienes lo solicitan (más allá que a la mayoría de venezolanos que lo hacen, se les concede un permiso de residencia por motivos humanitarios). Pero la inmensa mayoría de quienes solicitan asilo procedentes de África o Asia ven rechazada su solicitud. 

Leer en El Periódico de Extremadura.

PSOE i Podem, discrepàncies en immigració

CONCENTRACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ EL DIA DE 70 ANIVERSARI DE LA NAKBA. Dissabte es farà una manifestació a Barcelona

Avui es compleixen 70 anys de la Nakba, de l'expulsió de 800.000 palestins de la seva terra. 70anys de diàspora  i de negació del dret a retorn, fet que ha coincidit amb el trasllat de l'ambaixada dels Estats Units de Tel Aviv a Jerusalem i la matança de seixanta palestins a Gaça a man de l'exèrcit hebreu.
Dissabte a les a les 18 hores es farà una maniufestació a Barcelona que sortirà de la Plaça Universitat.
Aquesta tarda vespre, però, ja s'han fet diversos actes com un debat al Pati Llimona i una concentració a Sant Jaume a la que ha participat unes sis-centes persones. 

La presidenta de la Comunitat Palestina llegint el manifest

Foto del mur de separació amb Cisjordània a Jerusalem que vaig fer el 2007 

غزة,نكبة   ,النكبة

LA FAMÍLIA I AMICS DEL NEN DEL TUIT RACISTA D'ANGLADA INICIEN UNA CAMPANYA DE TWITTER "Quan vulgui pot marxar" I DENUNCIEN ANGLADA A LA JUSTICÍA

Mireia Riera, mare del nen de la foto del penúltim tuit racista de Josep Anglada,  que deia "Estem arreglat. Si aquest han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya.PRIMER ELS DE CASA" ha denunciat el cas a la justícia i com explica a l'escrit penjat al seu Facebook ha iniciat amb familiars i amics una campanya de twitter a aquest compte: #socunnoucatala per tal de penjar-hi fotos amb les seves pròpies paraules, amb fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.

 Algunes de les primeres fotos de twitter #socunnoucatala

 

"Ahir em despertava amb aquesta piulada del Sr. Anglada.

Em vaig quedar glaçada, no només pel contingut racista, no només per posar en el centre del seu odi a un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill.

Les coses mai són el que semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin en dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tant sols quatre mesos.

És fill i nét de catalans, el català és la seva llengüa i cada Nadal caguem el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparraguera fa 5 anys, en Mohamed que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla molt bé el català però explica uns acudits boníssims.

Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses molt més enllà del color de la pell, inclús de la religió que practiques. El Sr.Anglada no té potestat per dir qui és i qui no és català, tampoc per agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis a cap persona i menys a un infant.

El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tingui fills, i no seran de color blanc immaculat, caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que 'acostumi a que hi ha i hi seguirà havent-hi famílies de tots colors, unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i d'altres que els seus fills es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.

I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.

Volem recorda-li al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: “Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja pot marxar”.

Podeu enviar una piulada amb la foto a: #socunnoucatala o enviar-la lliurement a socunnoucatala@gmail.com i la penjarem al Twitter.

Paral·lelament ens hem posat en marxa per a denunciar els fets davant la justícia i per mostrar, un vegada més, que hi ha suficients raons per il·legalitzar aquest partit.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Mireia Riera i Sant"

 Mail de contacte:  socunnoucatala@gmail.com

ACTUALITZAT, DIA 5 A LES 18 h. L'ANGLADA LLUNY DE RECTIFICAR, CONTINUA... QUALIFICA DE "XUSMA" ALS QUI CRITIQUEN EL SEU TWITT INICIAL
Ara ha fet aquest tuit: