Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aniversario. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aniversario. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de març del 2024

Falange Española de las JONS y La Falange-FE conmemoran unidas ante 500 personas la unificación hace 90 años de La Falange de José Antonio con las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, de Ramiro de Ledesma. Tanto las dos Falanges que lo harán unidas como Democracia Nacional por separado están buscando los avales para presentarse a las elecciones europeas de junio sin que se repita la coalición ADÑ que unió en 2019 a la ultraderecha extraparlamentaria. El presidente de España 2000, José L Roberto, estuvo en el acto y fue saludado desde la tribuna lo que indica un acercamiento

 

Cantando el Cara al Sol, brazo en alto
                                  
En la foto Norberto Pico Jefe Nacional de Falange Española de las JONS, Ernesto Gómez, presidente de la Hermanda La Vieja Guardia, Norberto Pico, Jefe Nacional de La falange-FE, y los presentadores Josué Cárdenas y Cristina Sol 

Ayer sábado por la tarde, organizado por La Falange-FE y Falange Española de las JONS, se celebró en el Teatro Goya de Madrid el acto de conmemoración del 90 aniversario de la unificación de Falange Española de José Antonio Primo de Rivero con las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, de Ramiro de Ledesma al que asistieron cerca de quinientas personas. El acto (ver el vídeo) estuvo presentado por los periodistas Cristina Sol  y Josué Cárdenas. Acto en el que sorprendentemente los dirigentes de los dos partidos políticos falangistas que intervinieron y otros que estaban sentados en las primeras filas, a diferencia de muchos de los asistentes, no vestían la tradicional camisa azul, sino traje y corbata con camisa blanca. Y sorprende la ausencia de banderas españolas lisas (sin escudo) o con el escudo del régimen franquista.
La presencia en el acto de medio millar de personas confirma la consolidación de la unidad de acción de las dos Falanges, hasta hace cinco año enfrentadas en una lucha cainita, que ahora aspiran a hacerse con todo el espacio ultra y patriótico más allá de Vox. No digo a la derecha de Vox porque dichos partidos falangistas no comparten el ultraliberalismo o ultraderechismo económico que está asumiendo el partido de Abascal a desagrado de los ex falangistas Jorge Buxadé y Javier Ortega Smith. Y en este contexto las dos Falanges están buscando los 50 avales de cargos públicos o las 15.0000 firmas para presentarse en una candidatura falangista unitaria a las elecciones europeas de junio. En principio no piensan repetir la candidatura unitaria ADÑ con la que concurrieron hace cinco años con otros grupos  como la ya disuelta Alternativa Española (AES) y Democracia Nacional (DN) que lidera Pedro Chaparro. En este momento DN también estrá intentado conseguir por su cuenta los 50 avales de cargos públicos, que pueden ser concejales de cualquier otro partido. Entre el público en primera fila se encontarba como invitado el presidente de España 2000, José Luis Roberto, partido que durante años tenía malas relaciones con la ultraderecha católica y falangista, por la vinculación hasta 2011 de Roberto con la patronal de prostíbulos. Roberto fue saludado (2 horas 11 minutos del vídeo) desde la tribuna. Así pues podría darse el caso que España 2000 apoye o se sume a la candidatura europea de las dos Falanges.
La realización del saludo brazo en alto y otras manifestaciones del acto falangista están siendo estudiados por la Fiscalía y el Gobierno por si incumplen la Ley de Memoria Democrática  
                                



dijous, 6 de novembre del 2014

DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE, ACTE PÚBLIC EN RECORD DE LA NIT DELS VIDRES TRENCATS

Tal com ja es va fer l'any passat a Barcelona, divendres de celebrarà un acte de commemoració de la Nits dels vidres trencats, organitzat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
amb el suport d’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya
. Es farà a les 19 hores a la Plaça Anna Frank de Gràcia 
Intervindran: Jaume Vilaseca Arroyo UCFR Gràcia · Sylviane Dahan Sellem Junts · Fran Sánchez Front d’Alliberament Gai de Catalunya · Representant de FAGIC Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya · Ida Mauro Altraitalia · Carles Vallejo Associació d’Amics de les Brigades Internacionals de Catalunya · Enric Garriga Elies Amical de Mauthausen · Iolanda Maurici UCFR Catalunya
Cloenda amb actuació musical: Loco Tidiano


La Nit dels Vidres Trencats, Reichskristallnacht en alemany, va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 300 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir indústries i comerços, i es van detenir entre vint-i-cinc i trenta mil persones, moltes de les quals van anar a camps de concentració i en van  assassinar més de 90. Va ser l'inici de l'Holocaust.

dissabte, 2 d’agost del 2014

ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 70 ANIVERSARI DEL GENOCIDI DE GITANOS A MANS DELS NAZIS. La nit del 2 d'agost foren assassinats els últims gitanos d'Auschwitz els quals posaren resistència



Des de dijous fins demà diumenge se celebra al camp de concentració d'Auschwitz  (Polònia) i a altres llocs d'Europa els actes commemoratius de l'extermini dels gitanos realitzat pel règim nazi, en complir-se setanta anys de la liquidació del camp gitano d'Auschwitz, la nit del 2 i matí del 3 d'agost de 1944, quan foren enviats a les càmeres de gas, els últims 2.897 gitanos que quedaven en el "camp gitano" o "Zigeunerlager” d'Auschwitz-Birkenau. Quan mig any després els aliats alliberaren el camp no hi havia cap gitano entre els set mil supervivents.
El camp per gitanos o "Zigeunerlager" va ser creat a finals de 1942 per Himler, si bé llavors ja havien mort d'un tret, tifus o les càmeres de gas molts milers a diferents llocs d'Europa.  
Els nazis, a l'empara de les lleis de Nüremberg consideraven als "rom", "sinti" o gitanos inferiors racialment i eren considerats com a "enemics del Tercer Reich", i per tant condemnats a l'aïllament i extermini. A Auschwitz van patir els experiments criminals-científics de  l'Institut per a l'Estudi de la Higiene Racial, sota la direcció del doctor Josef Mengele. 
Com els jueus, inicialment van ser registrats i identificats, portant el braçal amb la "Z" de zingani o zingar, després tancats a guetos -com el de  Lodz a Polònia al costat del dels jueus- i més tard començaren a ser assassinats, empleats com a ma d'obra als camps i fàbriques per ser gassejats quan ja no redien prou.
 Els "Einsatzgruppen" o equips mòbils d'execució van matar-ne a dotzenes de milers als territoris de l'Europa Oriental. Altres acabaren Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka,  Bergen-Belsen, Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck. Els de Iugoslàvia que caigueren en mans del règim ustaxa croata o foren executats directament o traslladats al cap d'extermini croata de Jasenovac on moriren mig milió de serbis, gitanos i croates comunistes o antifeixistes. 

Al Camp Gitano vivien les famílies senceres, i fins i tot tenien una orquestra de música que ha donat lloc diferents pel·lícules. El maig de 1944, quan ja havien mort de fam, malalties o gasejats vint mil gitanos, el comandant d'Auschwitz va rebre l'ordre d'exterminar als tres mil que hi quedaven i liquidar el camp. Quan les SS van rodejar el camp per conduir-los, la notícia va motivar la resistència de les famílies que s'armaren amb pals i barres de ferro, negant-se a col·laborar en el seu "trasllat" o "reassentament" que sabien que no era cap altra lloc que les càmares de gas, cosa que va sorprendre als SS donada la docilitat amb la que els jueus s'encaminaven a les càmeres, fins i tot els presoners que sabien perfectament que eren aquells pavellons.  Però el 2 d'agost de 1944 les SS i les autoritats del camp, més preparats van executar l'ordre, havent de fer front a la resistència de les famílies senceres que s'enfrontaren violentament als guàrdies.

El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.    

Els prop de tres mil gitanos, homes, dones i nens que ja van impedir el maig de 1944 el "tancament" del camp gitano, es resistiren amb la força la nit del 2 d'agost de 1944 al seu "trasllat" a les càmeres de gas, a diferència de la docilitat amb la que hi anaven altres 


(llegir a la pàgina de l'ONU de memòria de Holocaust) 

 DES DE DIJOUS FINS DEMÀ SE CELEBREN ACTES DE COMEMORACIÓ A AUSCHWITZ. HI PARTICIPA UNA DELEGACIÓ CATALANA
  Clica per veure imatges dels actes d'avui dia 2 d'agost
 Anar al Facebook dels actes d'aquest dies a Auschwitz 

 A aquest actes, celebrats a Polònia sota el lema "Dink he na bister" (mira i no oblidis)  hi han participat una seixantena de catalans han viatjat a Auschitz, pertanyents a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes, que s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe.
Durant aquests dies la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica, amb trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini i les persecucions.

 Informació sobre els actes a la web de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya


  Acte principal d'avui del #2August







 Imatges dels actes de dijous, divendres  i avui dissabte
VÍDEO DELS ACTES:

diumenge, 20 d’abril del 2014

20 D'ABRIL, LA ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era

Avui 20 d'abril de 2014, grups neonazis d'arreu del món commemoren en privat el 125 aniversari del naixement d'Adolf Hitler. Alguns d'aquest grups tenen un calendari pel que avui és el dia 1 de l'any 125 de la nova era. Aquest era el cas del Círculo d'Estudios Indoeuropeos (CEI) que va ser jutjat a Barcelona fa 5 anys.  

Tot i que els actes de commemoració, a causa de les conseqüències legals que poden tenir, es fan en privat difoses a foros o grups de Facebook tancats, alguns grups espanyols com Devenir Europeu o Alianza Nacional fan esment de l'efemèride a les seves xarxes social en obert i algun grup farà algun acte la setmana propera. 
De tota manera la majoria de dirigents ultres que admiren Hitler i tenen esvàstiques o bustos de Hitler al menjador de casa seva se n'amaguen. Molts neonazis es limiten avui a fet twitts amb el 88 (Heil Hitler), 18 (Adolf Hitler) o el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).
Potser és més honest declarar el que es pensa, que no amagar-ho i després, com va tuitejar fa dos mesos Josep Anglada sobre algú amb molt pes al partit (clica), que aquest dirigent que continua al partit "identitari", tingui -ho hagi tingut-  certa bandera o cert bust al menjador o l'estudi de casa.  

.

La foto de Mestalla és de fa 3 anys.



REPRODUEIXO DE NOU L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA TRES SETMANES AL PERIÓDICO
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser

dissabte, 9 de novembre del 2013

300 PERSONES A LA RUTA ANTIFEIXISTA DE BCN, DE LA LLIBRERIA EUROPA A TRAMUNTANA, en el 75 aniversari de la nit del vidres trencats

Avui, 9 de novembre de 2013, es compleixen 75 anys de la "Nit dels vidres trencats", quan les SA, SS i les Joventuts Hitlerianes nazis van atacar els comerços i vivendes alemanys jueus i cremar diverses sinagogues en una acció que es va presentar com espontània planificada per Joseph Goebbels. 91 ciutadans jueus varen ser assassinats i 30.000 deportats les setmanes següents a Dachau i altres camps de concentració.

Per tal motiu Unitat contra el Feixisme i el Racisme,   SOS Racisme  i Amical Mauthausen, han organitzat una ruta contra el feixisme a Barcelona que s'ha iniciat a les 5 de la tarda als Jardinets de Gràcia prop de la Llibreria Europa, de temàtica nazi, motiu de diversos processos judicials.

Mentre la Brigada Mòbil custodiava la Llibreria Europa, que ha baixat la persiana una estona, l'ex fiscal José Jiménez Villarejo ha reivindicat el llegat d'Anna Frank i, sobretot de Violeta Friedman, una ciutadana jueva que era a Espanya quan l'ex cap de les SS belga, Leon Degrelle, refugiat a Espanya, va fer unes declaracions a la revista Tiempo l'any 1985 negant l'Holocaust, fet que va motivar una denúncia de Friedman que arribaria al Tribunal Constitucional que l'any 1991 fallaria en favor de Friedman, sentant una jurisprudència que motivaria la posterior aprovació de l'article 607 del Codi Penal.    

Jiménez Villarejo ha llegit unes paraules de Friedman en les que deia que durant anys, ella que va aconseguir sobreviure a l'extermini nazi, havia intenta viure oblidant-ho com si no hagués passat durant 39 anys. Però en llegir el que deia Degrelle es va veure en la necessitat de dir que el que sí havia viscut i Degrelle negava: Com va ser separada dels braços de la seva mare, com la seva família va morir, com milers i milers de persones van ser assassinats als camps o morts a força de treballar i passar gana. "Jo tenia l'obligació d¡explicar-lo davant d'aquell autor dels crims que els negava"  
Jímenez Villarejo i Laurent Cohen

Després de Jiménez Villarejo ha parlat Laurent Cohen de l'Associació Junts, Jueus i palestins, que ha llegit aquest manifest:
    .
"Avui commemorem l’anomenada Nit dels Vidres Trencats. El 7 de novembre de 1938, un jove jueu va atemptar contra un conseller nazi de l’ambaixada alemanya a París. Això va ser el pretext utilitzat pels Nazis per llençar un progrom general a Alemanya i Àustria on van destruir 280 sinagogues, més de 7.000 comerços, assassinaren a 100 persones i en deportaren 30.000 a camps de concentració en una sèrie d’actes ultraviolents i vandàlics, marca dels feixistes nazis. Poc després seguirien una sèrie de mesures legals per expropiar empreses i comerços jueus, fent impossible la vida dels jueus a Alemanya i Àustria. L’objectiu, a part d’apropiar-se de béns i propietats, era que se n’anessin. Però els EUA i la Gran Bretanya es negaren a obrir les fronteres per acollir-los, fet que els fa còmplices del que passà després…

Avui, gairebé un segle després, estem vivint una crisi econòmica nascuda d’una crisi financera als EUA que per la seva gravetat recorda la de 1929. A causa de les mesures d’austeritat que tots coneixem, imposades per la “Troïka” i aplicades brutalment pels nostres governs, que condueixen al desmantellament de l’anomenat Estat de Benestar, la vida quotidiana, amb més atur i desnonaments, esdevé més difícil per als ciutadans corrents, i també té repercussions en la convivència, així com conseqüències polítiques molt preocupants:
L’auge del populisme i de l’extrema dreta a tota Europa, des de Noruega fins a Grècia, passant per França on el Front National podria convertir-se en el primer partit del país. I és que no oblidem que si bé hi ha Nazis que maten amb pistoles, ¡també hi ha mesures i decrets que tenen conseqüències mortíferes! Així és el Capitalisme!

Veiem clarament com la islamofòbia i la persecució i la discriminació s’estenen per tota Europa. A l’Estat espanyol, per exemple, la prohibició de l’assistència sanitària gratuïta per als “sense papers”, a banda de les seves conseqüències sobre la salut pública, és un atemptat contra la dignitat de les persones i una criminalització del col·lectiu. Lampedusa ens recorda també que els refugiats que busquen empara aquí a Europa són víctimes de conflictes en els que l’OTAN i l’Estat espanyol estan o han estat implicats, directa o indirectament, com ara a l’Afganistan o a l’Iraq, i que la solució no és més vigilància de les fronteres sinó canvis en la política europea. Junts recorda que alguns dels morts de Lampedusa eren refugiats palestins a Síria, refugiats per la incapacitat d’Occident d’imposar una solució política justa al seu aliat Israel.
No oblidem mai que el feixisme i el nacional-socialisme són una creació del Capital per pervertir i acabar amb el moviment revolucionari obrer, després de la revolució russa de 1917. Així mateix, el gran Capital alemany va donar el poder als Nazis després de la derrota humiliant de 1918 i de la ferotge repressió de la sublevació espartaquista. A Espanya també la utopia revolucionària va pagar amb sang la seva lluita per un món lliure i igualitari.
No oblidem que a Alemanya els primers a caure van ser els oponents polítics al règim, comunistes, socialistes i anarquistes -molts d’ells de famílies jueves- servint després els jueus de tota Europa com a boc expiatori de la crisi, així com els gitanos, eslaus, homosexuals i malalts mentals que no encaixaven en el nou ordre ari.
Avui dia és evident que els/les estrangers/es pobres i les persones immigrants són identificades com a culpables de tots els mals, en particular quan són musulmanes i de pell fosca, i que són els bocs expiatoris d’aquesta societat europea conservadora, com ho foren els i les jueves de llavors.
També denunciem que la població palestina és la que segueix pagant injustament pel genocidi jueu a Europa, aprofitant-se Israel i els estaments sionistes d’aquesta culpabilitat alemanya i europea per imposar un estat d’apartheid a la Palestina històrica i continuar colonitzant-la.
Per això per a Junts Associació Catalana de Jueus i Palestins, la lluita ha de ser contra totes les formes de discriminació i racisme, vinguin d’on vinguin, inclòs el de l’Estat d’Israel, però també contra un sistema desbocat que amenaça no sols les conquestes socials o l’equilibri del planeta, sinó els recursos de vida i la dignitat de les persones. No ens deixem manipular, no ens deixem dividir. Drets iguals per a tothom! FEIXISME, MAI MÉS PER A NINGÚ!






Tot seguit, sense arribar a la Llibreria Europa del carrer Sèneca, difusora i editora de nombrosos llibres i revistes que neguen l'Holocaust o justifiquen o trivialitzen els crims nazis, unes 300 persones han anat en manifestació fins on hi havia el Cinc d'Oros, a la cruïlla Diagonal-Passeig de Gràcia, lloc d'inici durant anys de tantes manifestacions antifeixistes.




La Brigada mòbil, davant la Llibreria Europa que ha baixat la persiana. 


Després les 300 persones han anat per la Diagonal i el carrer Rosselló fins arribar a la cruïlla amb Bailén on Rosa Toran, d'Amical Mauthausen ha recordat els bombardejos de la marina i aviació italiana a Barcelona, durant la guerra civil que deixaren 900 morts, sobretot a partir del maig de 1937, en una estratègia de castigar i desmoralitzar la població civil. Toran ha recordat que l'associació italiana Altra Itàlia ha posat una querella als tribunals italians pels crims comesos contra la població civil per l'aviació de Mussolini a Barcelona.



A Rosselló Bailén, ens hem aturat on durant la guerra hi havia un dels molts refugis que es van construir a Barcelona per tal que la població es refugiés durant els bombardejos de l'aviació feixista italiana o espanyola colpista. Rosa Toran ha explicat la tasca feta pel departament de Defensa Passiva de la Generalitat


Tot seguit, en arribar a la cruïlla Rosselló amb Independència una membre d'Unitat Contra el Feixisme del Clot ha demanat el tancament del  Casal Tramuntana i ha explicat les accions de la campanya "Clot sense nazis". Un fort dispositiu policial era als voltants del centre identitari, socialpatriota, neo nazi o promotor del "Feixisme del Tercer Mil·leni". Aquest grup intenta reproduir a Catalunya l'experiència "antisistema" socialrevolucionaria de la Casa Pound italiana.   



Passant davant del Casal Tramuntana. A quella hora alguns membres de Tramuntana, PxC i d'altres grups  eren a una concentració davant el consolat grec en acte en solidaritat amb Alba Daurada i dels seus dos militants assassinats. A sota foto de twitter de l'acte el consolat grec de Barcelona
Membres de PxC, Tramuntana i d'altres grups socialpatriotes a l'acte de solidaritat amb els dos militants d'Alba Daurada assassinats davant el consolat grec de Barcelona. L'assassinat d'aquests dos militants neonazis grecs és totalment condemnable, al marge de valoracions polítiques (foto de Twitter)


Baixant per Rogent
A Rogent- Mallorca on es diu que es va aixecar la primera barricada el 18 de juliol de 1936 per aturar el cop d'estat s'ha fet l'últim parlament d'aquesta ruta en conmemoració del 75 aniversari de la Nit dels Vidres Trencats. Aquí ha acabat l'acte, si bé molts han continuat fins a la plaça on se celebra la festa major del Clot. Feixisme mai més! 

dimarts, 19 de març del 2013

L'IRAQ FA 10 ANYS, ABANS DE LA GUERRA

El gener de 2003 jo era a l'Iraq fent cròniques per l'AVUI. 
Publico aquí algunes fotos de llavors i torno a posar el meu article d'ahir al Punt AVUI
 A una roda de premsa del Vice Primer Ministre, i exministre d'Exteriors, Tareq Aziz: "No hi ha armes de destrucció massiva. Es van destruir el 1991. No tenim res a amagar"
 Saddam omnipresent als carrers de Bagdad. Llavors hi havia ordre, però no drets humans ni justícia. Ara no hi ha ni ordre, ni  pau, ni respecte als drets humans, ni justícia.
 Bàssora. A l'altra banda del Shat el Arab, l'Iran, l'enemic.

Antiaeris als ponts del Tigris a Bagdad
 Els inspectors de l'ONU: "No hi ha armes de destrucció massiva" Unmovic Iraq 2003

 El dia 1 de gener de 2003 a Samarra. A Samarra va desapareixer el 12è imam dels xiïtes, el Mahdi, que creuen que tornarà poc abans del judici final.    journalist
 La torre de Samarra, en la que es van inspirar els pintors que donaven forma a la Torre de Babel o Babilònia



 L'estàtua de Saddam Hussein al costat de l'Hotel Palestina "Happy new year 2003" es llegeix. No va ser un bon any!
La mesquita xiïta d'or de Khadiminya prop de Bagdad on hi ha enterrat dos dels 12 imams que veneren els xiïtes.
Article d'ahir al Punt Avui: journalist



Una pau llunyana

Xavier Rius, 18/03/2013

Deu anys després de la guerra que va acabar amb el règim de Saddam Hussein, que va destruir l'economia i l'administració de l'estat iraquià, i tres anys després de les eleccions parlamentàries que han estat incapaces de donar un govern que funcioni, l'Iraq continua dessagnant-se amb venjances envers sunnites, cristians i xiïtes i amb una economia que no funciona. A més a més, retirades les tropes americanes, el país està atrapat entre l'Iran, que controla els fils del poder a Bagdad, i les tensions d'una guerra a la veïna Síria, on els sunnites i grups d'Al-Qaida, intenten derrocar el regim xiïta alauita.
La qüestió ara no és repetir que la guerra va ser un engany, que no hi havia armes de destrucció massiva, que es va ocupar el país pel petroli o la falsedat que farien de l'Iraq un exemple de democràcia que irradiaria llibertat a tot el Pròxim Orient.
La qüestió és que, desballestada l'administració, l'exèrcit i la policia d'un règim tirànic, la situació del país és pitjor, amb una economia enfonsada i amb matances sectàries, mentre màfies i elits polítiques s'enriqueixen a costa dels altres. Evidentment hi ha llibertat de premsa i de partits polítics, però a mans d'uns o d'altres, centenars de polítics i periodistes són assassinats. I també hi ha eleccions. Però tres anys després de les eleccions legislatives, el país continua ingovernable.
La llista multiètnica d'Iraquiya, encapçalada per l'exprimer ministre xiïta, Ayad Alaui, va ser la força més votada, però després de mig any de negociacions es va fer amb el poder la coalició xiïta de Nuri al-Maliki, totalment influenciat per l'Iran. El nou govern no va complir la promesa d'integrar a l'exèrcit a la milícia sunnita Shawa, coneguda com Els fills de l'Iraq, que finançada pels Estats Units va acabar amb els sunnites d'Al-Qaida que massacraven la població xiïta. I a hores d'ara resten 41.000 milicians armats que no reben la paga promesa, molts dels quals han tornat a viure dels segrestos i assassinats de xiïtes, cosa que pot provocar que el país es torni a incendiar.
A més a més, Nuri al-Maliki, fa tretze mesos, poc després de ser nomenat primer ministre, va ordenar la detenció del vicepresident del país, el sunnita Tariq al-Haiximi, acusant-lo de dirigir esquadrons de la mort; Haiximi es refugià primer al Kurdistan i després a Turquia, que s'ha negat a extradir-lo. I, mentre més de la meitat dels cristians que hi havia al país amb Saddam ja n'han marxat per no tornar-hi, fa tres mesos milers de sunnites, cansats d'assassinats, bombes i segrestos, sortiren als carrers de Bagdad i Ramadi demanant la llibertat dels presoners, la derogació de la llei antiterrorista i la fi dels assassinats.
La situació és tan greu, amb un govern i un Parlament que no han estat capaços de nomenar ni ministre de Defensa ni de l'Interior, que l'aiatol·là Al-Sistani, veritable cap espiritual dels xiïtes, fa mesos que pressiona Al-Maliki perquè posi ordre i allargar la mà als sunnites.
L'actual ministre de Petroli, Hussein al-Xahristani, emparentat amb l'aiatol·là Al-Sistani, està intentant des del govern d'impulsar mesures polítiques de transparència i reconciliació per trencar la desconfiança dels seguidors d'Ayad Alaui, dels sunnites, dels cristians i de molts xiïtes vers Al-Maliki. Però Al-Maliki, desobeint el que demanen Al-Sistani i Alaui i incomplint la llei que només permet ser primer ministre dos mandats, vol tornar-se a presentar a les eleccions legislatives de l'any vinent.
El Kurdistan és l'únic territori on es viu en pau i llibertat, administrant el govern autònom els guanys de petroli. Però als suburbis de barraques, com ara Sadar City a Bagdad, habitat per xiïtes, o a la rica en petroli Bàssora, al sud, la població no veu que la seva situació millori en comparació amb els temps de l'odiat Saddam. I si Al-Maliki no comparteix poder amb Alaui i no aplica les mesures que li demana l'aiatol·là Al-Sitani, potser ressorgiran les milícies del xiïta radical Muqtada al-Sader, que amb les armes amagades espera com evoluciona el país.
 Llegir al Punt Avui, clica