Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
dijous, 23 de gener del 2025
Trum i Elon Musk a la Casa Blanca. El futur ja no és el que era. El Triangle
dijous, 13 de juliol del 2023
El País, El Periódico, Ara, el Telenotícies Migdia i Ràdio4 recullen declaracions meves sobre Vox i la campanya electoral
Agrupo aquí declaracions meves o entrevistes que recullen aquests últims dies diversos mitjans:
Toros, censura e imperio español. El País, 9 de julio 2023
Opino sobre les cancel·lacions de concerts i obres de teatre decides pels nous equips municipals de Vox a difernents municipis d'Espanya
Opino al Periódico de Catalunya i el Periódico de España sobre el fet que Vox hagi triat com a únic diputat provincial de la Diputació de Barcelona al neonazi Jordi de la Fuente Miró
Llegir al Periódico de Catalunya
leer en El Periódico de España 23 de julio 2023
Diari ARA. El representant de Vox a la Diputació amb passat neonazi
Tenir un passat neonazi ja no es una pega per Vox, 3/24, notícies
Telenotícies Migdia, 14 de juliol de 2023. Qui és Jordi de la Fuente?
dijous, 28 d’abril del 2022
Analitzo el pacte entre el PP i Vox a OpinaCat de 8TV
Analitzo el pacte entre el PP i Vox a OpinaCat de 8TV
dijous, 6 d’agost del 2020
REIS, SOGUES i SALVAVIDES. Analitzo al Triangle la fugida de Joan Carles I
Xavier Rius Sant, periodista. El Triangle 6 d'agost de 2020
Llegir en català al Triangle
dimarts, 7 d’abril del 2020
El entorno de Vox y digitales como Okdiario, Caso Aislado y Periodista Digital, y canales de Youtube como "Estado de Alarma", promueven o apoyan para mañana una "manifestación digital" por la dimisión del gobierno de Pedro Sánchez.
Más allá de esta manifestación digital y de cómo sea de dura o demagógica la posición de Santiago Abascal el jueves en el debate en el Congreso, para alargar el estado de alarma, desde Vox se han realizado otras iniciativas, como la Plataforma de Afectados por el Covid-19, creada por el ex juez y abogado, el diputados andaluz Francisco Serrano, que dirigía en su página web a su propio despacho de abogados. Hecho ha motivado diversas denuncias ante el Consejo General de la Abogacía por práctica desleal para captar clientes.
Por otro lado Vox ha roto hoy el confinamiento de sus 52 diputados, la mayoría de los cuales han acudido a sus despachos del Congreso en madrid, obligando a los trabajadores de la cámara que estaban en servicios mínimos a desinfectar los despachos y aseos, puertas, ascensores, fotocopiadoras y todo el mobiliario.
Parece que pasado mañana jueves, muchos diputados del PP, también romperán el confinamiento y en lugar d ejercer el votro telemáticom se sentarán en sus escaños.
dimecres, 2 d’octubre del 2019
Explico a NacióDigital que l'Executiva Nacional de Vox, dissol el Comité Executiu Provincial de Barcelona i de Lleida i nomena unes gestores de 5 membres, que a Barcelona està presidida per Juan Garriga, exmembre de PxC i cosí del diputat Ignacio Garriga, i l'exsecretària general de PxC, Mónica Lora com Secretària-Tresorera. Caldrà veure qui va de número 2 a les llistes al Congrès, en no repetir Juan José Aizcorbe, que va ser escollit regidor de Pozuelo de Alarcón. Queden fora de la gestora de Barcelona els membres de l'Executiva provincial enfrontats amb Abascal, que no van estar d'acord amb les llistes municipals amb gent de PxC que van portar al fracàs de treure cero regidors a la província. També es nomenen gestores a Valladolid, València, Navarra, Osca, Leon i Albacete
A València va dimitir fa uns dies el president de l'Executiva Provincial, el diputat autonòmic José María Llanos, enfrontat amb el sector de Juan García Sentandreu, advocat fundador de Coalició Valenciana, i expresident del GAV (Grup d'Acció Valencianista) i portaveu de la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valencia.

-------------
NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, articúlo, article,
dilluns, 25 de juny del 2018
EUROPA CONTRA EUROPA. Analitzo al Punt Avui les divisions sobre gestió de les migracions i asil a la cimera europea d'ahir a Brusel·les i la que es farà dijous dels 28 al Consell Europeu. Si s'imposen les propostes que vol Itàlia, Àustria o el Grup de Visegrad, o els camps d'internament a Albània o Tunísia, més enllà que es vulnerin tractats i valors de la Unió, l'extremadreta sortirà enfortida
dimarts, 12 de juny del 2018
LA FISCALIA DEMANA LA REPETICIÓ DEL JUDICI PEL QUE ES VA ABSOLDRE AL DIRIGENT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN, JUAN DE HARO, EN ENTENDRE QUE EL JUTGE VA ERRAR EN LA VALORACIÓ DE LA PROVA. Si es repetís el judici també es tornaria a jutjar l'altre militant ultra condemnat a una multa
El fiscal de delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, ha interposat recurs a la sentència absolutòria del dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, feta pel Jutge del Penal 27, Guillermo Benlloch, per les amenaces i coaccions a cinc periodistes el 12 d'octubre de 2016 a l'acte ultra de Montjuïc en que els periodistes Enric Borràs (ARA), Rebeca Carranco (El País), Guillem Sànchez (Periódico) i Benet Íñigo (RAC1) van haver de sortir de l'acte entre crits i amenaces. Més a més el fiscal entenia que també es va amenaçar al germà del redactor del diari ARA, Jordi Borràs.
El fiscal justifica el seu recurs en entendre que el jutge va ignorar la prova, el vídeo que poso més avall i les declaracions dels testimonis, pel que demana que el judici es repeteixi amb un altre jutge o, en el seu cas, una nova sentència valorant la prova no valorada o valorada en la sentència de forma que al seu entendre "s'aparta de les regles de la lògica o màximes de l'experiència". L'advocat de l'acusació particular s'ha adherit a la petició de repetir el judici feta pel fiscal Aguilar.
La sentència ara recorreguda, a més d'absoldre a De Haro, va condemnar a una multa de 240 euros al militant ultra, José Miguel P, per haver dit a Enric Borràs "como me hagas una foto y se la mandes a tu hermano, que te arranco la cabeza". I el jutge va justificar una pena tan lleu en entendre que que els crits de "Eso, hazme una foto y mándasela a tu hermano, que te voy a arrancar la cabeza" no constitueix "un anunci sèrio de decapitació u altre atac" sinó "l'exteriorització del disgust o incomoditat" per les fotografies que li havia fet Enric Borràs.
Així doncs, si s'accepta el recurs, també es tornaria a jutjar a José Miguel P. i el fiscal tornaria a demanar pel dos acusats tres anys de presó per quatre delictes de coaccions als
quatre periodistes,
tipificat a l'article 172.1 del Codi Penal, i un any de presó per un delicte d'amenaces a Jordi
Borràs, tipificat a l'article 169.1 del Codi Penal. També els demanava
inhabilitació pel sufragi passiu (ser candidats), prohibició per assistir
a actes de DN i La Falange a Barcelona els propers tres anys, i
allunyament i prohibició de comunicar-se amb els cinc periodistes.
A la foto de dalt, Juan de Haro, amb megàfon, a la concentració de diumenge passat demanant el tancament de TV3 i l'empresonament dels seus directius
dimecres, 14 de gener del 2015
EL CONSIDERAT LÍDER DE L'ATAC D'STROIKA I TRES NOIES PACTEN UNA PENA DE 15 MESOS DE PRESÓ PER L'AGRESSIÓ D'UNS MILITANTS D'ERC A TERRASSA
Javier C. M. considerat pels Mossos d'Esquadra i fiscalia el líder del CUSOS (grup violent d'Ultras Sur de l'Espanyol) condemnat a 19 anys de presó per l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i tres dones també imputades, han acceptat la proposta de conformitat entre la defensa, fiscalia i l'acusació particular de ser condemnats a 15 mesos de presó per l'agressió del dia 1 d'agost de 2010 a dos militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) quan feien una pintada independentista a Terrassa.
Per aquesta agressió, l'acusació particular demanava 20 mesos de presó per a ell i les tres noies que també van participar en els fets. El judici s'anava a celebrar avui, però les parts han arribat a un acord pel que els quatre acusats accepten una pena de 15 mesos, que només complirà Javier C, ja empresonat i amb atecedents. El passat mes de juny, el dia que es va iniciar el judici pels fets d'Stroika, Javier C i els altres condemnats per l'atac de Manresa van rebutjar una proposta d'acord dels advocats amb fiscalia i acusació que implicava assumir la culpabilitat, i finalment alguns d'ells van ser condemnats a penes superiors de les que es van negociar mentre s'intentava el pacte de conformitat per evitar el judici.
L'agressió per la que accepten la condemna de 15 mesos va tenir lloc quan els dos militants de les JERC es dirigien a acabar un mural independentista al carrer Colom de Terrassa, a una rotonda propera a l'accés a l'autopista C-58. En arribar al lloc els dos joves independentistes van ser envoltats per Javier C i dues noies, que els van començar a increpar i Javier C M va donar un cop de puny a un dels militants, i el va ferir al llavi. Tot seguit van començar a perseguir-los i els van donar cops a l'esquena. Quan un dels agredits va aconseguir trucar a la policia amb el mòbil, Javier C. M. i les dues noies van pujar a un cotxe conduït per una tercera noia -també condemnada- que els esperava i van fugir. El fet que un policia de paisà que va veure part dels fets va apuntar la matrícula, va facilitar la identificació i detenció dels autors. Una de les dones condemnada per aquesta agressió, va ser jutjada per la seva presumpta participació en l'atac d'Stroika com a informadora i tasques de suport, però va ser absolta.
S'ha de dir que el cas Stroika encara no està tancat del tot, no només pels recursos dels condemnats demanant l'absolució o una pena de només dos anys, i pel recurs en sentit contrari de la fiscalia i acusacions, sinó que està pendent el judici per la presumpte extorsió que va fer un dels acusats absolt, i altres tres joves a diverses persones per pagar el advocats dels seus companys
dilluns, 21 d’abril del 2014
P. PABLO PEÑA D'ALIANZA NACIONAL I M. ANDRINO DE FALANGE DECLAREN DEMÀ A LA FISCALIA DE MADRID PER LES AFIRMACIONS DEL 12-0 A BCN, JUSTIFICANT LA VIOLÈNCIA CONTRA EL PROCÉS SOBIRANISTA
És probable que demà Peña i Andrino aprofitin el ressò mediàtic de la compareixença als jutjats per fer pública la candidatura a les eleccions europees de La España en Marcha, en el cas que hagin aconseguit els avals de 50 càrrecs públics (regidors). El termini per presentar candidatures amb els avals acaba avui.
IMPUTACIÓ PER L'ATAC A LA SEU D ELA GENERALITAT L'11 DE SETEMBRE
D'altra banda el jutge, Juan Javier Pérez, titular del Jutjat d'Instrucció número 11 de Madrid va fer públic fa dues setmanes la resolució per la que imputa a 15 membres de La España en Marcha, que van participar a l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid el passat 11 de setembre per uns delictes de desordre públic, atemptat a l'autoritat, amenaces i danys, a més de tres faltes per lesions a un càmera de TV3, al delegat de la Generalitat a Madrid i al diputat Sánchez Llibre.
diumenge, 20 d’abril del 2014
20 D'ABRIL, LA ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era
.
El llegat de Hitler a Europa va ser
divendres, 11 d’abril del 2014
MINUTO DIGITAL APUESTA POR VOX TRAS EL RETORNO DE YOLANDA COUCEIRO MORÍN. En 2010 apostó por Anglada y en 2011 fue candidata de Vía Democrática
(Actualizado, agosto 2014. Yolanda Couceiro de Minuto Digital, será candidata a las municipales por PxL)
La elecciones europeas han vuelto a posicionar a los digitales identarios o ultras en favor de una u otra sigla.
Yolanda Couceiro Morín (segunda por la izquierda) en el acto de PxC en 2010, en Badalona, en contra del la cesión -pagando- de un antiguo cuartel de bomberos en desuso como espacio para orar durante el ramadán.
Y. Couceiro Morín junto a Anglada en dicho acto islamófobo
dijous, 10 de maig del 2012
LA PUJADA DE L'ULTRADRETA A EUROPA, Xavier Rius
LOS EFECTOS POLÍTICOS DE LA RECESIÓN
La nueva ultraderecha acechante
Los partidos radicales ganan votos y capacidad de influir en los gobiernos de varios países europeos
Xavier Rius
Los buenos resultados de Marine Le Pen en la primera vuelta de las presidenciales francesas, que con su posterior voto en blanco influyó en el hundimiento de Nicolas Sarkozy; la caída del Gobierno holandés al negarse el islamófobo PVV de Geert Wilders a apoyar los recortes exigidos por la Comisión Europea, y la entrada del nazi Amanecer Dorado, de Nikolaos Mijaloliakos, en el fragmentado Parlamento griego son una muestra del ascenso y la capacidad de influencia de la extrema derecha xenófoba en Europa. Esta extrema derecha no solo aumenta en votos en los distintos países, sino que incrementa su capacidad de influencia en los gobiernos conservadores pese a que ahora rompa con ellos al discrepar de las políticas de ajuste.
SALVANDO TODAS las distancias, dado que es impensable que la nueva extrema derecha, ahora llamada identitaria, desease acabar con el pluripartidismo, se da un paralelismo con los factores que favorecieron en los años 20 y 30 el ascenso del fascismo en Europa. Muchos países, igual que la Alemania de aquel periodo, sometida al pago de unas indemnizaciones de guerra que asfixiaban su economía, padecen unas condiciones financieras foráneas difíciles de cumplir que empobrecen más y más a la población, generándose una deslegitimación de los partidos tradicionales, que ahora, como entonces, no son capaces de detener el deterioro. Quienes imponen hoy condiciones draconianas son las instituciones políticas y financieras europeas y los dictados económicos de Francia y Alemania al tambor de las agencias de calificación, algunas vinculadas a quienes provocaron la crisis. Y gran parte de Europa, de la misma manera que la de los años 30 padeció las consecuencias de la crisis de 1929, ahora sufre las consecuencias de la crisis financiera iniciada en EEUU.
Si para los fascistas de entonces los judíos y su banca eran los culpables de todos los males y en Alemania se culpaba a las indemnizaciones imposibles de pagar, en la actual coyuntura europea son los inmigrantes, sobre todo los musulmanes, las instituciones financieras y una Unión Europea que coarta la soberanía los responsables de la crisis a juicio de la nueva extrema derecha. Lo dejó muy claro Le Pen cuando anunció su voto en blanco y su deseo de que Sarkozy no fuera reelegido: «Ha cortejado sin pudor a las élites mundiales, ha hecho explotar la inmigración, destruido y precarizado millones de empleos, ha defendido siempre el poder de los bancos y el dinero y ha renunciado a la soberanía nacional. Un hombre así no puede ser el presidente del pueblo».
Defender la soberanía nacional frente a Europa, salir del euro, castigar al poder financiero, recuperar las fronteras y expulsar inmigrantes son las recetas de esta extrema derecha, ahora autodefinida como identitaria, que intenta desbordar a la derecha y la izquierda con propuestas económicas y financieras que podría parecer que se asemejan a las de cierta izquierda. Como hicieron los nazis con los judíos y la banca extranjera, culpabiliza de todo a los musulmanes y a las instituciones financieras.
Esta nueva extrema derecha europea no es homogénea. La flamante Amanecer Dorada griega no oculta su admiración por las ideas del nazismo. El Jobbik húngaro mantiene el antisemitismo, recupera los uniformes y los desfiles de la nazi Cruz Flechada y culpabiliza de todo a la minoría gitana y a las instituciones europeas. En Holanda, el Partido por la Libertad de Wilders se centra en la islamofobia y no ha sido hasta hace unas semanas, al provocar la caída del Gobierno conservador, que ha dado el giro en lo económico. En Austria y Alemania, dada la imposibilidad legal de rememorar el pasado nazi, el Partido de la Libertad de Austria del fallecido Jorg Haider y el alemán La Libertad centran su ideario en la islamofobia. En Italia ha abanderado este espacio la Liga Norte con su xenofobia. Y las fuerzas de esta índole en Suecia, Dinamarca y Noruega hacen del no a la inmigración musulmana su bandera.
Le Pen ha sabido esconder el antisemitismo de su padre y sustituirlo por la islamofobia y el antieuropeísmo. Pero mientras ella forma parte de la Alianza Europea por la Libertad junto al partido ultra austriaco, uno de los dirigentes históricos del Frente Nacional, Bruno Golnisch, que niega el Holocausto, preside la Alianza Europea de Partidos Nacionales junto al Jobbik húngaro. Sarkozy, estas últimas semanas, asumió con matices muchas de las consignas en inmigración y seguridad de Le Pen, con lo que en el fondo le daba la razón.
EN LAS PRÓXIMAS legislativas Le Pen confía en crecer en el actual contexto de hundimiento de la UMP, a la vez que se enfrentará a Hollande con su discurso social y antieuropeo. Las propuestas de Le Pen no aportan nada, pero abren el camino a una extrema derecha que nadie sabe a dónde va y que obstaculizaría el giro que quiere impulsar Hollande en Europa poniendo fin a los actuales recortes y a una falta de inversión que solo genera más recesión.
Xavier Rius, periodista y autor de "Xenofòbia a Catalunya"
Link articulo a El Periódico en castellano, clica
Link article en català, clica
Link de l'article al Periódico de Extremadura, dissabte 12 de maig
dilluns, 16 de gener del 2012
L'ALCALDESSA, EL SEU REGIDOR RACISTA D'ENSENYAMENT I LA COMISSIÓ D'IGUALTAT DEL PARLAMENT
Què passaria si alguns grups parlamentaris portessin a la Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament el cas del regidor de Guardiola que ha fet tuits racistes -propis o de Josep Anglada- sobre jueus, musulmans i immigrants, i que una diputada membre de la Comissió -l'alcadessa- no ha cessat dels seu càrrec de regidor d'Ensenyament?
Pot estar a la Comissió d'Igualtat del Parlament una diputada que manté com a regidor d'ensenyament a qui fa tuitts racistes? El Triangle digital continua amb la polèmica, clica aquí
Tal com ha informat el setmanari EL TRIANGLE en la seva darrera edició, Carreras va piular perles com que "als Reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid", a banda de retuitejar comentaris de Josep Anglada, el líder de PxC, tan desafortunats com "els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva". L'endemà el regidor de Guardiola va reconèixer que un seguit de persones l'havien deixat de seguir a la popular xarxa social, fet que ell va atribuïr a què "o són jueus o no entiendo...".
Clica aquí per llegir el meu article de divendres al Triangle sobre el tuitts del regidor d'UDC i el fet que l'alcadessa pertany a la Comissió d'Igualtat.
Llibertat.cat també comenta el meu article i qüestiona que es pugui ser de la Comissió d'Igualtat de les Persones si es manté en el càrrec un regidor racista, clica aquí






.jpg)



















