Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 88. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 88. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de juliol del 2025

Nou genocidi cent anys després del "Mein Kampf". El Triangle

 




El ‘Mein Kampf’, La meva lluita, sortí a la venda a Alemanya el 18 de juliol de 1925, ara just fa cent anys. Llibre escrit per aquell mediocre pintor austríac que triomfà després com a líder del Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP). Llibre en el que abocava la culpabilitat de tots els mals d’Alemanya i dels patiments de la raça ària vers els jueus als que qualificava de paràsits i ser com microbis contagiosos. I el que va escriure des de la presó després del Putch o cop de Munic, en arribar al poder un cop derogades les llibertats polítiques i prohibir els altres partits, ho va aplicar primer amb les Lleis de Nuremberg de 1935, després amb l’expropiació de bens dels jueus alemanys i l’assassinat massiu de jueus eslaus com els ucraïnesos. Els jueus d’arreu van deixar de ser considerats persones per ser només essers sub-humans cap els que no s’havia de tenir pietat ni compassió. Alguns, com els jueus polonesos eren tancats a guetos on morien de fam, sent deportats després la resta a camps de concentració. I finalment amb l’anomenada solució final, es va culminar l’extermini de sis milions de persones jueves o descendents de jueus d’Alemanya i tota l’Europa ocupada.

Certament la gran majoria d’alemanys dels anys trenta i quaranta no sabien que els qui marxaven cap als anomenats camps de treball eren assassinats només arribar-hi o se’ls feia treballar fins que morien d’esgotament o malalties. I un cop acabada la guerra quan es va conèixer la veritat ens els nomenats judicis de Nuremberg, el món es va conjurar perquè uns crims de guerra, contra la humanitat i també genocidi no tornessin a succeir. El sentiment de culpa d’Europa va ser utilitzat pel sionisme perquè es posicionés a l’ONU en favor de la creació d’un estat jueu.

A Israel, on els moviments pacifistes, els partits d’esquerres i la premsa crítica són cada cop més irrellevants, el seu primer ministre Benyamin Netanyahu, amb el suport majoritari de la resta de partits, ha aprofitat el que va passar el 7 d’octubre de fa dos anys, una resposta violenta, desesperada i mal calculada dels líders militars de Hamàs a Gaza, en la que les milícies palestines cometeren crims de guerra que no poden ser justificats, per aplicar una solució final pels dos milions de ciutadans de la franja. O marxen cap Egipte i Jordània, països que no estan disposats a acollir-los, o els mata de gana, trets i bombes. Seixanta mil civils ja han estat assassinats, tot Gaza està destruïda i ara Israel bloqueja l’entrada de menjar, mentre a diari assassina mig centenar de civils famèlics que són a les cues de la fam.

El que fan és retransmès en directe per les televisions estrangeres i les xarxes socials, sense que les televisions israelianes ho mostrin mentre parlen només d’una guerra amb els terroristes. I mentre Gaza mor, els colons de Cisjordània cremen pobles, maten civils i s’apoderen de les terres dels palestins. El món ho veu i no fa res, mentre la història es repeteix i, com va passar també amb els serbis, un altre poble que va ser massacrat fa dècades, els seu líders polítics i militars es converteixen i actuen després com botxins. Aquesta setmana els governs de 25 països occidentals, entre els que estan la majoria d’europeus amb l’excepció d’Alemanya, han demanat la fi de la guerra i del bloqueig a l’entrada d’aliments, sense que la societat israeliana i la classe política que dona suport a Netanyahu s’immuti.

La societat israeliana, amb cada vegada menys veus dissidents o crítiques, és una societat que esdevé més supremacista i incapaç d’empatitzar. Si els sionistes d’esquerres que crearen Israel s’autoenganyaren amb la mentida d’una terra sense poble, dita Palestina, per un poble sense terra, la major part dels ciutadans d’Israel, siguin supremacistes, racistes, ultraortodoxos, o colons arribats de l’antiga Unió Soviètica o Llatinoamèrica els últims vint anys, donen majoritàriament suport a Netanyahu. Un primer ministre que ha dinamitat la solució dels dos estats, i necessita la guerra permanent per evitar ser condemnat pels casos de corrupció pels que està encausat.

Actuen cegats d’odi i arrogància i privats de la capacitat humana de l’empatia, creuen que es el moment d’aplicar la solució final per Gaza, insensibles davant les imatges de les matances diàries a les cues de menjar i els nens morts d’una gana més severa que la que van patir els seus avis a llocs com el gueto de Varsòvia. Callen també amb els crims diaris que colons i ultrareligiosos fan a Cisjordània. I no són conscients que per més palestins que matin o morin de gana, el que estan provocant es un odi que algun dia esclatarà com ja va esclatar el 7 d’octubre. No s’adonen que estan provocant que tard o d’hora sorgeixin líders mediocres o no, àrabs o europeus, com aquell pintor austríac que fa cent anys va publicar un llibre, cridant a fer desaparèixer tots els jueus.



dissabte, 16 de març del 2019

LES LLAVORS DE L'ODI ENCADENANT LA HISTÒRIA. Una reflexió sobre Brenton Tarrant, l'assassí de musulmans a Nova Zelanda. En els carregadors dels fusells hi tenia el nom de Josué Estebanez, l'assassí de Carlos Palomino a Madrid el 2007, o del guerrer serbi Milos Obilic, que va matar al sultà Murad a la batalla de Kosovo el 1389



Sempre he discrepat dels qui per ingenuïtat, candidesa o ignorància, diuen que al feixisme i a la xenofòbia se la desactiva llegint. Que els qui exerceixen violència o inciten a la discriminació contra altres persones pel seu color de pell, origen, idees, religió, diferent opció sexual, etc... si llegissin més canviarien.
 Però Anders Breivik, autor dels atemptats a Noruega del 22 de juliol de 2011 contra setanta-set joves socialistes, era una persona molt llegida. I va escriure un manifest de 1500 pàgines titulat "2083, Una declaració d'independència europea" en la que lloava a partits espanyols com Falange Española, España 2000, Alianza Nacional, Democracia Nacional, Fuerza Nueva, Plataforma per Catalunya, als que desitjava que milloressin els resultats en les properes eleccions.  També estava molt llegit el supremacista blanc,  Dylann Roof, autor de la matança del 17 de juny de 2015 a l'esglèsia de Charleston de Carolina del Sud. Alexandre Bissonnette, autor de la matança del 29 de gener de 2017 a una mesquita de Quebec era estudiant de Ciències Polítiques i  a les xarxes havia manifestat la seva admiració per Le Pen. I si veiem l'escenografia de com ha perpetrat la matança d'ahir a dues mesquites de Nova Zelanda, Brenton Tarrant, se li pot dir de tot menys ignorant. Moments abans de la seva acció va enviar un correu electrònic a setanta persones, entre elles la Primera Ministra, amb un document de 74 pàgines on desgranava la seva ideologia racista i demanava reaccionar contra la decadència amb frases com aquestes: "Hem d'acabar amb la immigració i deportar als invasors que vien a la nostra terra. No és qüestió de prosperitat, és de supervivència"-


En els carregadors dels seus fusells automàtics hi havia posat el nom de persones o fets que volia homenatjar. Milos Obilić (Милош Обилић), un cavaller serbi que a la batalla de Kosovo Polje, el 28 de juny de 1389, en veure que les tropes cristianes estaven sent derrotades per les otomanes, va anar on era el sultan Murdad al que va assassinar. Obilic va ser evident decapitat al moment i passaria a formar part de la mitologia sèrbia. (Per cert, la història s'encadena amb matances periòdiques i jo el juliol de 1999 vaig assistir al poble d'Obilic -on va tenir lloc la batalla de Kosovo sis segles abans- a l'obertura d'una fossa comuna amb una trentena de cossos d'homes i dones, nois i noies albanesos executats un mes abans, just quan els serbis s'anaven a retirar de Kosovo). També tenia un carregador la data i el nom de 1683, quan va haver-hi el segon setge otomà a la ciutat de Viena.


  Milos Obilic matant al sultà Murad. Malgrat això els turcs van guanyar la batalla de Kosovo

Així ell, matant cinquanta musulmans neozelandesos venjava la batalla de Kosovo, el setge de Viena o la imagino per ell injusta condemna de presó de Josué Estebánez, assassí d'una punyalada al metro de Madrid del jove antifeixista madrileny, Carlos Palomino.  I mentre ho feia i retransmetia per Facebook escoltava la cançó "Karadzic, líder dels serbis" en la que els radicals serbis lloen les seves matances de croats catòlics i bosni musulmans els anys noranta. Unes matances que per aquests desagreugen les derrotes sèrbies front els turcs sis segles abans.  


Cançò "Karzdic, líder dels serbis" que sonava al cotxe mentre perpetrava les assassinats

 Algú podrà dir amb part de raó que que ni Le Pen, ni els partits ultres espanyols als que desitjava sort Breivik, ni els que demanen la lliberta de l'ultra espanyol, Josué Estébanez, són corresponsables dels crims comesos per llops solitaris radicalitzats. Però quan se sembra el discurs de l'odi vers els altres, tant és si es fa des de l'islamisme wahabita, com si es fa des del supremacisme blanc, encara que sigui portant samarretes amb els número 14, 18 o 88, relatius a Hitler o la necessitat de la supremacia blanca, o des de la rancúnia nacional basada en mites guerres passades, surten persones que es creuen escollides per venjar aquests greuges o assassinar als que encara que sigui per traspàs generacional durant segles, els consideren culpables de fets passats. 
La història s'encadena i persones que se senten escollides i potser protagonistes d'un joc de guerra a la consola o a Internet, donen sentit a la seva vida cometent crims esgarrifosos com els d'ahir a Nova Zelanda. Ah! i aquestes matances es poden fer amb més facilitat gràcies a les facilitats legals per obtenir armes que la majoria de líders ultres (Vox també ho proposa ara en el seu programa electoral), consideren un dret dels ciutadans per garantir la seguretat d'Occident  amenaçat per desaprensius que, evidentment, són de fora.

dijous, 5 de juny del 2014

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 
I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Tots ha negat anar amb passamuntanyes o roba militar i, a aquells a qui els hi ha preguntat el seu advocat -donat que s'han negat a respondre al fiscal-, han dit no haver estat mai a Stroika. Això ha motivat el comentari del fiscal, que ha recordat que un dels que ha dit no haver-hi estat mai, consta que hi va treballar com a vigilant.
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 
Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 
Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant del Ponts de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 
  
De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 


Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook
Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -cinc són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians.
Caldrà veure a les properes sessions com justifiquen les imatges de les càmares de seguretat de Cal Curro, els que van arribar al "sopar d'aniversari d'un nen", sense el nen, els gestos on sembla que comentin una pallissa a cops i patades.

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians


dimecres, 21 de maig del 2014

LOS TWEETS ANTISEMITAS, LA PÉRDIDA DE CONTENIDO DE LOS ART 510 Y 607 DEL Cod PENAL Y SU NUEVA REDACCIÓN EN EL PROYECTO DE REFORMA

La denuncia interpuesta por diversas asociaciones judías o de amistad con Israel por los tweets racistas realizdos tras la victoria del Maccabi ante el real Madrid ponen de manifiesto no tanto de modidicar el Código Penal para perseguir dichos delitos realizados desde las redes sociales, dado que el delito es el mismo independientemente del medio en el que se realiza, sino la urgencia de dotar de contenido a los artículos 510 y 607 del Código Penal, ahora vaciados de contenido por diversas sentencias. Y precisamente el proyecto de reforma del Código Penal aprobado por el Gobierno, polémico en ciertos aspoectos, propone un nuevo redactado de dichos artículos, que unifica en un sólo artículo, a fin de adapatarlos a la normativa comunitaria y no dejar impunes, como ocurre en parte ahora, dichos delitos de odio. 


            La reforma de los artículos 510 (provocación al odio, la violencia y la discriminación por los motivos antes citados) y el 607-7 (apología y justificación del genocidio) es necesaria dado que, tras diversas sentencias del Tribunal Supremo, la Audiencia de Barcelona y del Tribunal Constitucional, se estaba generado un jusrispudencia que, en base a la ambigüedad del redactado de los mismos y al derecho a la libertad de expresión, dejaba impunes dichos delitos, yendo en sentido contrario de lo que legislan nuestros vecinos europeos. 
Sin ir más lejos en junio de 2012 la Audiencia de Barcelona revocó la condena de prisión dictada por el Juzgado de Manresa contra el que fuera Secretario General de la xenófoba Plataforma X Catalunya, Juan Carlos Fuentes, por la impresión y difusión de miles de panfletos en Vic durante la campaña de las elecciones municipales de 2007. Dichos panfletos, firmados por un falso colectivo magrebí, pedía a los autóctonos que votarán a CiU dado que desde el ayuntamiento les daba comida y vivienda gratis y les eximía de impuestos, o que se votara a los socialistas que desde el gobierno central les daba papeles, o a ERC, la CUP o Iniciativa que tenían musulmanes en las listas, pero que en modo alguno, decía el panfleto falso, se votará a PxC ya que les retiraría los privilegios y les prohibiría convertir en mezquita la Plaza Mayor. La sentencia inicial absolvió a Anglada, presidente del partido dado que Fuentes, que había encargado las octavillas, le eximió de toda responsabilidad. Pues bien, en junio de la Audiencia de Barcelona absolvió a Fuentes dado que, sin negar la autoría de los hechos, “nos encontramos ante unos panfletos de contenido irónico que deben ser tomados por la población en general como un ejercicio de reflexión hacia los extranjeros y que denota un alto grado de madurez democrática”. En dicha sentencia repetía lo que había dictaminado la Sección Segunda del Supremo un año antes, que la conducta que se perseguiría con dicho artículo era “provocar”, cosa que debía implicar acto seguido “que otros discriminen o provoquen una conducta peligrosa”, pero no se cometía delito si no se podía demostrar que nadie hubiera actuado inmediatamente en consecuencia. Razonamiento absurdo que haría innecesario la existencia de este tipo penal, pues toda incitación a un delito ya es en si misma punible si alguien actúa y lo comete.
            Y es que fue dicha sentencia 259/2011 de la Sala Segunda de lo Penal del Supremo que revocaría una anterior sentencia condenatoria de la Audiencia de Barcelona, absolviendo a unos condenados del Círculo de Estudios Indoeuropeos, por los delitos de apología del genocidio (artículo 607-2) y provocación al odio y la violencia por motivos de raza, etc. (artículo 510), la que devaluó a la nada dicho artículo. Así el Supremo argumentó que sólo era punible si se demostraba que acto seguido a la difusión de las opiniones alguien hubiera actuado en consecuencia. Y puesto que de sus actividades o documentos que difundían no podía demostrarse que hubieran sido responsables de que nadie hubiera actuado violentamente o provocado discriminación, el Supremo, creando doctrina, decidió absolverlos. Así devaluaba el articulo 510 que establecía en su apartado primero que “Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros” referentes a la religión, etnia, origen, orientación o minusvalía con una pena de prisión de uno a tres años. Y en su segundo apartado castiga con la misma pena “los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación” a su religión, origen, etc.
Dicho artículo se había aprobado en 1995 para evitar el vacío que permitió la absolución de actos de opinión, como las declaraciones en televisión el líder de los Boixos Nois, ya fallecido, Sergi Soto, exaltando a Hitler y llamando a la violencia contra inmigrantes. Así en la reforma parcial del Código Penal de dicho año se tipificó ya la difusión de ideas y opiniones xenófobas en el artículo 165 ter, precedente del vigente artículo 510 del Código Penal que se aprobaría medio año después. También se creó el 607-2, que castigaba “La difusión por cualquier medio de ideas o doctrinas que nieguen o justifiquen los delitos tipificados de genocidio, o pretendan la rehabilitación de regímenes” que los practicaren. Pero sorprendentemente el Tribunal Constitucional anularía parcialmente el 607-2  revocando la condena al propietario de la librería Europa de Barcelona, Pedro Varela, con la sentencia 235/2007 al dictaminar que no era delito la negación del Holocausto.  
            Pese a este traspiés la Fiscalía del Estado creó en el seno de la Fiscalía de Barcelona la figura del Fiscal de Delitos de Odio y Discriminación. Pero la tarea de este fiscal tropezó con un artículo 607-2 devaluado y con la posterior sentencia del Supremó que vació de contenido el 510. Vacío que contradecía no solo el artículo 20 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos que establece que “toda apología del odio racial o religioso que constituya incitación a la discriminación, la hostilidad o la violencia estará prohibida”, sino, sobretodo, la Decisión Marco 913/2008, del Consejo de la Unión Europea que debían aplicar los estados en noviembre de 2010 y exige dar un enfoque penal al racismo y la xenofobia, considerando la incitación pública a la violencia o al odio, dirigidos contra un grupo o contra un miembro del mismo en relación con la raza, la religión, origen; la difusión de escritos, imágenes u otros soportes de contenido racista o xenófobo; la apología pública, negación o trivialización flagrante de los crímenes de genocidio y contra la humanidad. Delitos que según el Acuerdo Marco europeo debían ser castigados con penas de uno a tres años como mínimo y la exclusión de subvenciones a las asociaciones que los cometieran. 
Ahora el anteproyecto da un nuevo contenido al 510, imponiendo penas de uno a cuatro años a quienes “fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo o contra una persona” y a “quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos o personas a que se refiere el apartado anterior” sin ser necesario que quede probado que alguien ha actuando en consecuencia. Además recupera con un nuevo redactado la negación del Holocausto, castigando a “quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio” que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg u otros tribunales internacionales posteriores. Dicho redactado no ampara la persecución de lo que muchos regímenes islámicos definen como blasfemia religiosa –hacer humor sobre Mahoma o cuestionar el Corán-, ni prohibir la venta y el estudio académico de ningún libro. Sencillamente, es un instrumento para luchar contra la difusión de mentiras sobre ciertos colectivos y de incitación al odio, la violencia y la discriminación que, en estos tiempos de incertidumbres, rentabilizan hábilmente en nombre de la libertad algunos líderes populistas que no creen en ella. Y cuando se aprube será necesario que los cuerpos de seguridad y la administración de justícia interpreten actos como una pintada con el número 88 (que significa Heil Hitler) en la puerta de una mezquita, una sinagoga o un bar gay, no como una gamberrada y una falta de daños a la fachada poor la pintada sino como un delito de incitación al odio, amenazas y difusión de ideas genocida      
                                                                         
VER SENTENCIAS DESPENALIZANDO LA NEGACIÓN DEL HOLOCAUSTO (607), VACIANDO DE CONTENIDO LA INCITACIÓN AL ODIO POR MOTIVOS RACIALES, RELIGIOSOS, SEXUAL, MINUSVALÍA, ETC..., ALGUNA SENTENCIA FAVORABLE, MEMORIA DE FISCALÍA DE DELITOS DE ODIO DE BARCELONA Y PROPUESTA DE NUEVO REDACTADO EN LA REFORMA DEL CÓDIGO PENAL
Sentencia 235/2007 del Tribunal Constitucional  (caso Librería Europa) que despenaliza la negación del Holocausto tipificada enm el artículo 607 

 Sentencia Tribunal Supremo 259/2011, caso librería Kalki, por el que vacía de contenido el artículo 510 de incitación al odio, violencia y discriminación si no se ha demostrado que acto seguido alguien ha actuado con violencia o discriminación por motivos raza, origen, ideología, religión, minusvalía, condición sexual, etc...

 Sentencia 43/2012 del Juzgado Penal n 12 de Barcelona, condenando al responsable de Revista Intemperie de Estado Nacional Europeo de un delito de difusión de ideas genocidas (607 del Código Penal), pero absolviéndolo del delito de provocación o incitación al odio del artículo 510

Sentencia 108/14 de 8 de marzo de 2014 del Juzgado n 6 de Barcelona condenando por delito de incitación al odio (510) y difusión ideas genocidas (607) antisemitas en una página de Facebook

Memoria Fiscalía de delitos de odio y discriminación de Barcelona, 2012  con cometario sobre la nueva redacción de los artículos 607 y 510 en el proyecto de reforma del Código Penal


Clausura de la web Divisionbarna88

NUEVO REDACTADO ARTÍCULO 510 ( y del 607) PROPUESTO EN EL PROYECTO DE REFORMA DEL CÓDIGO PENAL:

Centésimo septuagésimo noveno. Se modifica el artículo 510, que queda redactado del siguiente modo:

“1.- Serán castigados con una pena de prisión de uno a cuatro años y multa de seis a doce meses:

a)     Quienes fomenten, promuevan o inciten directa o indirectamente al odio, hostilidad, discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad.

b)     Quienes lesionen la dignidad de las personas mediante acciones que entrañen humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos a que se refiere el apartado anterior o de una parte de los mismos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a ellos.


2. Serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años y multa de seis a doce meses:

a) Quienes produzcan, elaboren, posean con la finalidad de distribuir, faciliten a terceras personas el acceso, distribuyan, difundan o vendan
escritos o cualquier otra clase de material o soportes que por su contenido sean idóneos para fomentar, promover, o incitar directa o indirectamente al odio, hostilidad discriminación o violencia contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o para lesionar la dignidad de las personas por representar una grave humillación, menosprecio o descrédito de alguno de los grupos mencionados, de una parte de ellos, o de cualquier persona determinada por razón de su pertenencia a los mismos.

Las penas se impondrán en su mitad superior cuando la difusión de los contenidos a que se refiere el párrafo anterior se hubiera llevado a cabo a través de un medio de comunicación social, por medio de Internet, o mediante el uso de tecnologías de la información, de modo que aquél se hiciera accesible a un elevado número de personas.

b) Quienes enaltezcan o justifiquen por cualquier medio de expresión pública o de difusión los delitos que hubieran sido cometidos contra un grupo, una parte del mismo, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia a aquél por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual,  enfermedad o discapacidad, o a quienes hayan participado en su ejecución.

c) Quienes nieguen, hagan apología, o trivialicen gravemente los delitos de genocidio, de lesa humanidad o contra las personas y bienes protegidos en caso de conflicto armado que se hubieran cometido contra un grupo o una parte del mismo por 
motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, la situación familiar o la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o discapacidad, o contra una persona determinada por razón de su pertenencia al mismo, y que hubieran sido declarados probados por los Tribunales de Nüremberg, por la Corte Penal Internacional o por otros Tribunales internacionales, cuando de este modo se promueva o favorezca un clima de violencia, hostilidad, odio o discriminación contra los mismos.

3.- El Juez o Tribunal acordará la destrucción, borrado o inutilización de los libros, archivos, documentos, artículos y cualquier clase de soporte objeto del delito a que se refiere el apartado anterior o por medio de los cuales se hubiera cometido.

Cuando el delito se hubiera cometido a través de tecnologías de la información y la comunicación, se acordará la retirada de los contenidos.
En los casos en los que, a través de un portal de acceso a Internet o servicio de la sociedad de la información, se difundan exclusiva o preponderantemente los contenidos a que se refiere el apartado anterior, se ordenará el bloqueo del acceso o la interrupción de la prestación del mismo.”

Centésimo octogésimo. Se introduce un nuevo artículo 510 bis, con la siguiente redacción:

“Se impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior cuando los hechos en él descritos fueran cometidos por quienes pertenecieren a una organización delictiva, aunque fuera de carácter transitorio. A los jefes, encargados o administradores de la organización se les impondrán las penas superiores en grado a las previstas en el artículo anterior.”

Centésimo octogésimo primero. Se introduce un nuevo artículo 510 ter, con la siguiente redacción:

“Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en los dos artículos anteriores, se le impondrá la pena de multa de dos a cinco años. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. En este caso será igualmente aplicable lo dispuesto en el número 3 del artículo 510 del Código Penal.”
 
              


Pintades en centro cultural judío Jabad-Lubavitch, en la calle Joan Gamper del barrio de Les Corts de Barcelona, realizadas en enero de 2009

diumenge, 20 d’abril del 2014

20 D'ABRIL, LA ULTRADRETA NEONAZI , COMMEMORA EN PRIVAT EL 125 ANIVERSARI DE HITLER. Per alguns avui és el dia 1er de l'any 125 de la seva era

Avui 20 d'abril de 2014, grups neonazis d'arreu del món commemoren en privat el 125 aniversari del naixement d'Adolf Hitler. Alguns d'aquest grups tenen un calendari pel que avui és el dia 1 de l'any 125 de la nova era. Aquest era el cas del Círculo d'Estudios Indoeuropeos (CEI) que va ser jutjat a Barcelona fa 5 anys.  

Tot i que els actes de commemoració, a causa de les conseqüències legals que poden tenir, es fan en privat difoses a foros o grups de Facebook tancats, alguns grups espanyols com Devenir Europeu o Alianza Nacional fan esment de l'efemèride a les seves xarxes social en obert i algun grup farà algun acte la setmana propera. 
De tota manera la majoria de dirigents ultres que admiren Hitler i tenen esvàstiques o bustos de Hitler al menjador de casa seva se n'amaguen. Molts neonazis es limiten avui a fet twitts amb el 88 (Heil Hitler), 18 (Adolf Hitler) o el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).
Potser és més honest declarar el que es pensa, que no amagar-ho i després, com va tuitejar fa dos mesos Josep Anglada sobre algú amb molt pes al partit (clica), que aquest dirigent que continua al partit "identitari", tingui -ho hagi tingut-  certa bandera o cert bust al menjador o l'estudi de casa.  

.

La foto de Mestalla és de fa 3 anys.



REPRODUEIXO DE NOU L'ARTICLE QUE VAIG PUBLICAR FA TRES SETMANES AL PERIÓDICO
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser

dilluns, 11 de novembre del 2013

PINTADES DE DEMOCRACIA NACIONAL AMB SIMBOLOGIA NAZI, EN MEMÒRIA DELS DOS MILITANTS D'ALBA DAURADA ASSASSINATS, A GAVÀ I ALTRES MUNICIPIS. DN intensifica la seva presència a l'Àrea Metropolitana de Bcn

Els últims mesos Democracia Nacional ha intensificat la seva presència a Barcelona i l'àrea metropolitana, fent-se visible amb pintades a molts municipis. DN es va encarregar de la logística de l'acte de La España en Marcha a Montjuïc el 12-O, si bé aquell mateix dia es van tensar les relacions entre el president de DN, Manuel Canduela, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional, a causa de la defensa explícita de la lluita armada que va fer Peña a l'acte. Una de les causes d'aquesta major presència de DN a Catalunya seria el fet que el president de Democracia Nacional Joven (DNJ) de tot Espanya, Pedro Chaparro -un dels detinguts per l'atac a la seu de la Generalitat l'11-S-, passi, sembla per raons personals, molt temps al Baix Llobregat.


Precisament aquest cap de setmana DNJ han fet nombroses pintades a diferents municipis del Baix Llobregat, entre ells Gavà, d'homenatge a Aryíris Manolis Kapelonis i Yorgos Fundulis, militants d'Alba Daurada assassinats fa deu dies. Aquests assassinats sembla que són una resposta d'algun grup d'extrema esquerra a l'assassinat  del músic Pavlos Fyssas a mans de membres del partit  neonazi, si bé no es descarta alguna altra autoria del doble crim, donat que passa precisament ara que són a la presó els principals líders d'Alba Daurada, entre ells els seus president, Nikolaos Michaloliakos, i s'ha iniciat el procés per il·legalitzar aquest partit. Com ja vaig dir l'endemà de la mort dels dos neonazis grecs, condemno totalment aquest crim, més enllà de qualsevol valoració política. 

                GAVÀ S'OMPLE DE PINTADES EN MEMÒRIA DELS NAZIS GRECS
Gavà va ser un dels municipis que ahir diumenge van apareixer nombroses pintades de Democracia Nacional Joven, amb simbologia nacionalsocialista amb el número 88 (Heil Hitler per la 8 lletra de l'alfabet:HH) i el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).
      David Eden Lane, nascut a l'estat nord-americà d'Iowa l'any 1938 , va ser un líder supremacista blanc, escriptor i criminal, condemnat a 190 anys de presó, fundador del grup " The Order". Morí  el  28 de maig de 2007a la presó federal de  Terre Haute, Indiana. 
     
           Aquestes pintades es van fer a la porta de Convergència Democràtica de Catalunya, a la fàbrica ROCA, i a nombrosos carrers. Pintades similars amb el 14 i el 88 ja les va fer un grup d'extrema dreta aquest estiu a l'Ateneu Popular La Màquia.


 
Foto: Ateneu La Màquia





Tot i que ha estat pintat el local de CDC, aquesta vegada a l'Ateneu La Màquia li han arrencat cartell de la porta però no li han fet pintades com la que van fer aquest estiu:



 (Pintada de l'estiu passat)

 Un dirigent d'Alianza Nacional, el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc amb el 14/88 a la gorra

ACTE DE MILITANTS DE PxC, TRAMUNTANA I ALTRES GRUPS AL CONSOLAT GREC

El dissabte a la tarda una trentena de militants de diferents grups d'extrema dreta, identitaris o socialpatriotes van fer un acte en memòria dels dos militants d'Alba Daurada assassinat davant el consolat de Grècia a Barcelona. S'ha de dir que tant dirigents de Democracia Nacional, com Manuel Canduela, com de PxC i Casal Tramuntana, com Alejandro Fernández i Sergio Conce(pción) s'han reunit aquest últim any amb Nikolaos Michaloliakos i altres líders de la formació ultra grega.
A l'acte d'ahir davant del consolat hi van participar militants de PxC, membres del Casal Tramuntana i, també, d'altres grups. S'ha de dir, però, que ni Tramuntana ni PxC van signaven la convocatòria.  Entre els participants estava Sergio Serralvo, el cap de llista de PxC a Cornellà, que va aparèixer fa cinc anys a TV3 defensant Hitler i explicant que el que es diu d'ell als llibres d'història està manipulat. 
 Foto de B Cazorla

Sergio Conce(pción) de PxC de Salt i dirigent de les Joventuts Identitàries de Catalunya amb Nikolaos Michaloliakos, a Atenes aquest març passat.

Manuel Canduela, president de DN, amb Michaloliakos fa un any i mig

 VÍDEO DE L'ACTE DE D'ALIANZA NACIONAL A MADRID:




I PINTADES A MADRID D'AMENAÇA AL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS

 Aquest cap de setmana han aparegut a Madrid pintades d'amenaça a Jordi Borràs fetes per Democracia Nacional Joven

dijous, 8 d’agost del 2013

PINTADES NAZIS I DE SUPREMACIA BLANCA A L'ATENEU LA MÀQUIA DE GAVÀ


La porta  de l'Ateneu Popular La Màquia de Gavà ha aparegut avui amb una esvàstica pintada a la porta amb uns números de clara ideologia nazi i supremacia de la raça blanca. Fa uns dies van aparèixer altres pintades en un mur proper. 

La creu gamada que han pintat aquest vespre va acompanyada dels números 18, 14 i, 88. El 18 és AH (per ordre de l'alfabet) Adolf Hitler; el 88, HH, Heil Hitler; i el 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs"."We must secure the existence of our people and a future for White children"    

David Eden Lane, nascut a l'estat nord-americà d'Iowa l'any 1938 , va ser un líder supremacista blanc, escriptor i criminal, condemnat a 190 anys de presó, fundador del grup " The Order". Morí  el  28 de maig de 2007a la presó federal de  Terre Haute, Indiana.

Alguns diuen però, que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris)

Restaria també a la combinació de números de la pintada, el 48 vertical que seria Deutschland Hitler.

Sotà l'esvàtica hi ha les sigles "RCDE O MUERTE"  cosa que indicaria que els autors podrien ser membres de les Brigadas Blanquiazules"
 
 La Màquia ha escrit aquest comunicat en el seu Facebook:
"Aquesta nit han pintat una esvàstica a la porta de l'Ateneu i també ens han pintat el cartell.
Només volem dir que cap amenaça ens farà recular en la nostra lluita per l'alliberament nacional i social del nostre poble.
Ni a nosaltres, ni
a les companyes d'Arran, que també han patit amenaces, ens faran abandonar el nostre projecte, i menys, gent inculta que segurament no saben ni que vol dir el nazisme ni el feixisme.
La veritat és que ens fan pena aquesta gent i els convidem a superar el seu complexe d'inferioritat llegint i formant-se.
FEIXISME NI A GAVÀ NI ENLLOC.
"

 
 Foto: Facebook La Màquia