Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
En la foto Norberto Pico Jefe Nacional de Falange Española de las JONS, Ernesto Gómez, presidente de la Hermanda La Vieja Guardia, Norberto Pico, Jefe Nacional de La falange-FE, y los presentadores Josué Cárdenas y Cristina Sol
Ayer sábado por la tarde, organizado por La Falange-FE y Falange Española de las JONS, se celebró en el Teatro Goya de Madrid el acto de conmemoración del 90 aniversario de la unificación de Falange Española de José Antonio Primo de Rivero con las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, las JONS, de Ramiro de Ledesma al que asistieron cerca de quinientas personas. El acto (ver el vídeo) estuvo presentado por los periodistas Cristina Sol y Josué Cárdenas. Acto en el que sorprendentemente los dirigentes de los dos partidos políticos falangistas que intervinieron y otros que estaban sentados en las primeras filas, a diferencia de muchos de los asistentes, no vestían la tradicional camisa azul, sino traje y corbata con camisa blanca. Y sorprende la ausencia de banderas españolas lisas (sin escudo) o con el escudo del régimen franquista.
La presencia en el acto de medio millar de personas confirma la consolidación de la unidad de acción de las dos Falanges, hasta hace cinco año enfrentadas en una lucha cainita, que ahora aspiran a hacerse con todo el espacio ultra y patriótico más allá de Vox. No digo a la derecha de Vox porque dichos partidos falangistas no comparten el ultraliberalismo o ultraderechismo económico que está asumiendo el partido de Abascal a desagrado de los ex falangistas Jorge Buxadé y Javier Ortega Smith. Y en este contexto las dos Falanges están buscando los 50 avales de cargos públicos o las 15.0000 firmas para presentarse en una candidatura falangista unitaria a las elecciones europeas de junio. En principio no piensan repetir la candidatura unitaria ADÑ con la que concurrieron hace cinco años con otros grupos como la ya disuelta Alternativa Española (AES) y Democracia Nacional (DN) que lidera Pedro Chaparro. En este momento DN también estrá intentado conseguir por su cuenta los 50 avales de cargos públicos, que pueden ser concejales de cualquier otro partido. Entre el público en primera fila se encontarba como invitado el presidente de España 2000, José Luis Roberto, partido que durante años tenía malas relaciones con la ultraderecha católica y falangista, por la vinculación hasta 2011 de Roberto con la patronal de prostíbulos. Roberto fue saludado (2 horas 11 minutos del vídeo) desde la tribuna. Así pues podría darse el caso que España 2000 apoye o se sume a la candidatura europea de las dos Falanges.
La realización del saludo brazo en alto y otras manifestaciones del acto falangista están siendo estudiados por la Fiscalía y el Gobierno por si incumplen la Ley de Memoria Democrática
El Suprem negant algun dels atenuants i considerar l'agravant d'
intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal
(veure text a sota), va imposar penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels
acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera
que l'atac al
centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per
motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta
la pena dels 14
condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de
desordres públics, com pel de danys en béns
de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda,
“el motiu impulsor del
delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia
catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a
impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats
havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes
superiors a dos anys.
Així,
el el Tribunal Suprem va condemnar a Pedro Chaparro (Vicepresident de
Democracia Nacional), a Paula
Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de
Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per
intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a
Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE), a Víctor D, Miguel B,
Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i
10 mesos de presó pel delicte de desordres públics
en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10
mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del
Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i
increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús
F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11
mesos.
I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el
Suprem va imposar un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze
dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius
ideològics
discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels
acusats. Però va imposar un any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos
per
a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més,
l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a
Juan Luis López García.
Aquest matí s'ha celebrat la segona sessió del judici als 15 acusats per l'atac ultra de l'onze de setembre de 2013, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid i, a l'igual que ahir, ha començat amb més d'una hora de retard per l'absència de l'acusat Tomás Bor, que venia de Sòria en autobús. Durant l'espera, a diferència de les acusacions, periodistes i els funcionaris judicials, que han expressat la seva perplexitat i malestar per aquesta nova demora, els acusats de La Falange FE, Alianza Nacional, i Democracia Nacional, i els que venien a donar-lis suport, tot i les diferències polítiques que van portar a la ruptura i desaparició de la plataforma o coordinadora La España en Marcha, han passat l'estona xerrant animadament com els cosins o parents que es troben amb motiu d'un event familiar, sentint-se el centre d'atenció de tothom.
Un cop ha arribat Bor, després de ser amonestat verbalment per la presidenta del tribunal, s'ha iniciat la sessió i han declarat els set que no van poder-ho fer ahir. Tot i que la presidenta ha demanat que s'apaguessin els mòbils, mentre declarava amb el seu to arrogant el Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, li ha sonat el mòbil al professor i escriptor falangista, José Luis Jerez que era entre el públic, amb la música de l'himne nazi Horst-Wessel-Lied també conegut com "La bandera en alto", cosa que ha provocat un cert rebombori.
Mentre les declaracions de quatre dels acusats, militants o simpatitzants d'Alianza Nacional o La Falange, no han aportat res de nou, repetint que la convocatòria va ser espontània per les xarxes socials, que no van agredir a ningú, i que havien anat allà per oposar-se a un acte separatista desconeixent que dins hi havia diputats, jutges i un ambaixador, significatives sí que han estat les declaracions del cap de Falange, Manuel Andrino, de Jesús Fernando Fernández, que va actuar amb la cara tapada, i de Tomás Bor, responsable de que les sessions s'hagin obert amb força demora.
Així Bor ha sorprès a tothom quan, a preguntes del seu advocat, ha reconegut haver colpejat i trencat la porta del Centre Cultural, cosa que el situa en un pla de responsabilitat diferent dels dotze o tretze restants que han negat haver agredit i haver trencat res.
Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange, a la dreta de la imatge, entrant a l'Audiència
Pel que fa al Jefe Nacional de Falange, Manuel Andrino, a preguntes del fiscal (avui ningú no ha contestat a les acusacions particulars), s'ha negat a confirmar si era o no el líder de Falange, ha negat haver tingut cap paper dirigent de l'acció i no ha aclarit la pregunta del fiscal de perquè uns van entrar dins, mentre altres es van quedar al carrer esperant. Una decisió d'entrar només quinze o disset que, encara que no han dit, la van prendre a fora els líders del grups ultres per evitar ser més de vint, donat que si se supera aquesta xifra podien ser acusats de manifestació il·lícita.
Andrino amb el seu to habitual, evitant que se'l pogués considerar líder de Falange i de l'acció, ha afirmat que van anar allà espontàniament per denunciar un acte il·legal separatista i defensar l'espanyolitat de Catalunya. "La unitat d'Espanya ens ha costat molta sang, perquè vinguin ara 4 o 400 a trencar-la", ha afirmat.
Jesús Fernando Fernández, a la foto de sobre de quan empeny al diputat Sánchez Llibre, i a sota en entrar avui a l'Audiència de Madrid
Pel que fa a Jesús F. Fernández ha explicat que va anar amb la cara tapada amb un mocador amb la inscripcció "Me ne frego", nom d'una unitat de l'exèrcit italià, per donar el missatge d'aquesta frase: "No m'importa, per Espanya". Ha negat haver donat una empenta a Sánchez Llibre, afirmant que va ser Sánchez Llibre qui el va empènyer a ell. I pel que fa a la senyera que hi havia a la tarima que ell va tirar a terra, ha dit que ho va fer perquè era una estelada, cosa que no és certa.
El Fiscal li ha preguntat si el motiu que portés mocador i ulleres era per amagar-se o perquè ell va llençar els gas irritant. Però Fernández ha repetit que portava el mocador pel seu missatge i ha negat ser qui va llençar el gas-pebre. Com la resta d'acusats ha repetit que només va anar allà a defensar la unitat d'Espanya.
Acabades totes les declaracions, sembla clar que les defenses intentaran demostrar que només van fer un escrache i que com a molt hauria de ser considerat una falta de desordres públics, tot i que alguns, com Pedro Chaparro, que va empènyer al càmera de TV3, com Jesús Fernández, que va empènyer a Sánchez Llibre, i com Juan Luis López que va insultar i amenaçar al delegat de la Generalitat Josep M Bosch, han asumit un paper més actiu i reivindicatiu. Aquest tres, i Tomás Bor, que ha reconegut haver trencat la porta, tenen més possibilitats de ser condemnat a presó.
La Generalitat i l'advocat de Sànchez Llibre estimen que els asaltants van cometre un delicte de
desordres públics (penat amb 4 anys de presó, 5 en el caso de Jesús Fernando Fernández Gil, pels agravants de
reincidència y anar amb la cara tapada; i dos per atemptat contra l'autoridat (5 i 3
anys respectivament). També haurien comés un delicte de coaccions (2 anys i mig), més un
d' amenaces (1 any i 3 mesos), un altre d'ultratge a la bandera de
Catalunya, que van tirar a terra, i tres faltes de lesions i otra de
maltratament d'obra. La Fiscalia, com he dit, demana 2 anys de presó i multa per tretze encausats, 4 anys per Juan Luis López, i 5 i mig per Jesús F. Fernández.
Caldrà veure ara quines estratègies segueixen els set advocats defensors, tenint en compte que hi ha al menys quatre encausats que les proves els incriminen més, n'hi ha que per motius personals o laborals no es poden permetre una condemna. I n'hi ha que sembla que desitgen rendibilitzar el cas políticament, com és el cas de Pedro Chaparro. Entre el advocats n'hi ha de perfil ultra, com el president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, ara reimputat per les seves declaracions defensant la lluita armada i insultant al Fiscal Miguel Ángel Aguilar, i n'hi ha sense cap mena de perfil polític.
S'ha de tenir en compte que alguns dels encausats que treballen en l'àmbit d ela seguretat privada no es poden permetre una condemna penal que impliqués la impossibilitat de treballar en el sector. I pel que fa a Pedro Chaparro, ara es tramita als jutjats de Barcelona la crida que va fer el passat 12 d'octubre d'agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, fet que amb tota seguretat acabarà en un judici penal. Així, que si és condemnat, encara que fos a una pena mínima que no complís, l'hauria de complir si més endavant es condemnat per les amenaces a Borràs.
Dijous declararà l'ex diputat Sánchez Llibre i caldrà veure l'estratègia de les acusacions i defenses.
Pedro Pablo Peña, presidente de Alianza Nacional, que defiende a dos de los acusados, a la entrada de la sesión de hoy
El fet que La España en Marcha hagi desaparegut de facto per les discrepàncies personals i polítiques entre les diferents organitzacions, ha motivat que hores d'ara no hi hagi una estratègia comuna de les defenses, sigui per aconseguir l'absolució o que els fets siguin considerats només unes faltes de danys i desordres, sigui per polititzar el judici en l'actual context sobiranista que viu Catalunya, i reivindicar i assumir plenament la responsablitat de l'acció per tal de convertir les possibles condemnes a presó com un accte reivindicatiu dels defensor de la unitat d'Espanya. De totes formes evitaran desqualificar-se els uns als altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Genaralitat i el Grup Parlamentari de CiU.
Imatge de l'acció en la que es veu en primer terme a Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, a Pedro Chaparro de Democracia Nacional Joven en segón, darrera seu el falangista Jesús F Fernández Gil amb la cara tapada, i en últim terme Javier Marcos del dirigent del desaparegut Nudo Patriota
Els fets van passar el vespre de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, quan una quinzena de membres d'aquestes organitzacions, enquadrades llavors en La España en Marcha, van irrompre a crits de "No nos engañan, Cataluña es España" a l'acte que es feia a la llibreria Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, interrompent l'acte, donant cops o empentes al diputat d'UDC, Josep Sánchez Llibre i al delegrat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, tirant a terra la senyera i el faristol, i agredint també a un càmera de TV3. Algú també va llançar un gas amb pebre que va obligar a desallotjar el local.
La
Generalitat que es presenta com a part perjudicada demana setze anys de presó per catorze dels atacants, tret d'un, Jesús Fernando Fernández Gil, militant de La Falange, al qual demana un any més que a la resta
perquè anava amb la cara tapada i és reincident. A més dels delictes de
desordres públics i danys, el govern català els atribueix els d'atemptat
a l'autoritat, amenaces, injúries, ultratge a la bandera catalana i
coaccions, a més de faltes de lesions i maltractament d'obra. És el
mateix que demanen el diputat Sánchez-Llibre i la federació de
CiU, personats com a acusació particular. Televisió de Catalunya també
exerceix l'acusació particular.
Per la seva banda la fiscalia demana dos anys de presó per tretze del acusats, mentre que pels falangistes Fernández Gil i Juan Luis López en demana quatre en ser els responsables de les agressions a Sánchez Llibre, a Josep M Bosch i al càmera de TV3. També sel's hi demana a tots una multa de prop de 4.000 euros i les costes del judici.
Pedro Chaparro, parlant amb la prensa el 12 d'octubre de 2014 a Barcelona
Entre
els que seuran a la banqueta dels acusats en el judici que durarà dues setmanes, hi ha el Jefe Nacional de Falange FE, Manuel Andrino, i el dirigent històric d'Alianza Nacional, Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, que va ser detingut el 2000 i condemnat a 14
anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius quan volien atemptar contra un autocar en el que viatjaven familiras de presos d'ETA.
Andrino i Fernández Gil al cente de la imatge, a Barcelona el 12 d'octubre de 2013
Però la de Pérez d'Herrasti té una altra vertent. És fill de Ramón Pérez de Herrasti y
Narváez, marqués de Albaida, i de Begoña Urquijo
Álvarez de Eulate, de la família de los marquesos d'Urquijo, que va ser la tresorera d'Alianza Popular. La
germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo
Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari de
Estado para la Unión Europea. i la germana
de Méndez de Vigo, Beatriz, es la secretaria general del Centro Nacional
de Inteligencia (CNI). Tot i que, de moment, no hi ha una estratègia conjunta de defensa dels acusats és probable que el cap de Falange, Manuel Andrino, i Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, aprofitaran el judici per defensar la seva acció i les seves idees. Chaparro, poc després de l'acció la va reivindicar per Facebook, amb el comentari que poso aquí sota és dels meus bel·ligerants i el passat 12 d'octubre a Montjuïc va dir des de la tribuna que si algú veia al fotògraf Jordi Borràs, li donés un cop o una bona hòstia.
Pérez de Herrasti, a Barcelona, el 9 de novembre de 2014, dia que es feia la consulta sobre la independència
Les organitzacions enquadrades en La España en Marcha van fer entre l'octubre de 2013 i novembre de 2014 diversos actes a Catalunya en els que van defensar la lluita armada, a resultes de les quals tenen diverses causes judicials obertes.
En haver desaparegut La España en Marcha, La Falange (FE) i Democracia Nacional (DN) recullen fons pel judici per separat. DN posa la foto de Chaparro, i sembla que ell sí que aprofitarà políticament el judici.
Tal com s'esperava l'acte ultra del Dia de la Hispanitat a Montjuïc ha congregat molta menys gent que en edicions anteriors (només uns 250 persones) a causa de l'abandonament d'alguns grups de La España en Marcha, com Alianza Nacional de Pedro Pablo Peña, i del Nudo Patriota Español, i pel fet que altres grups que l'any passat s'hi van sumar com Frente X España o División Europa, que ja no existeixen.
Així doncs només han aportat militants La Falange FE (sector Andrino) i Democracia Nacional, ara agrupats sota la sigla Coalición Nacional. També hi era present i hi ha intervingut José Luis Corral, del Movimiento Católico Español-Acció Juvenil Española, però aquest grup no ha aportat militants.
Si fa un i dos anys, en boca de Pedro Pablo Peña, es van dir aquí coses com que es faria acció directa contra les urnes el 9-N, o es va justificar la lluita armada patriota i la violència revolucionària, avui els discursos, tot i alguna crida a derramar sang i a la intervenvenció de l'exèrcit, han estat més suaus.
Un centenar llarg de militants de Democracia Nacional (DN), seguits a certa distància d'uns quaranta militants de La Falange FE, han sortit en manifestació cap a les 11,30 de Plaça Espanya pujant per Maria Cristina, proferint les consignes habituals "No nos engañan Cataluña es España", "Artur Mas...", etc, a les aquest any s'ha afegit la de "No son refugiados, son invasores!" o "Refugiados, no sois bienvenidos!"
El grup de Democracia Nacional
Alguns militats saluden a la premsa
El segon bloc, el de La Falange FE
La marxa, escortada per agents de la Brigada Mòbil, ha transcorregut sense incidents, tret d'algun insult a la premsa, sobretot cap fotoperiodista Jordi Borràs. I els manifestant portaven tant banderes espanyoles amb l'àguila de Sant Joan (la franquista), com amb l'escut constitucional. En arribar a la Plaça de Sant Jordi han cremat diverses estelades i una bandera o pancarta de la CUP.
Allà, davant d'unes 250 persones s'han fet els parlaments, el primer dels quals ha estat, com és habitual el del valencià de Democracia Nacional, Vicent Estarellès que l'ha fet gairebé íntegre en català (o valencià). Estarellés, després de demanar que torni la llei i l'ordre a Catalunya, ha afirmat que els allà presents eren "patriotes catalans i espanyols disposat a defensar de forma irrevocable que Catalunya és Espanya". I ha advertít que "quan nosaltres arribem al poder, aquests (independentistes) sortiran per potes i atemorits, perquè serem implacables i aniran tots a la presó". Estarelles també ha carregat contra els que es manifesten a Plaça Catalunya "donat que són responsables de 40 anys de traïció, corrupció i mentides" i ha acabat cridant a recuperar l'Espanya de 1939 i dels conqueridors de 1492.
Estarellés en primer terme. Darrera M. Canduela (DN) i M. Andrino (FE)
Menys gent que l'any passat
Entre els tenderols hi havia el de venda de samarretes de solidaritat amb els condemnats per Stroika, que també repartia i venia material de Devenir Europeo i sobre Leon Degrelle
Tot seguit ha intervingut José Luis Corral, del Movimiento Católico Español, que després d'afirmar que la unitat d'Espanya "és una obra del Creador", s'ha referit "al català i les seves llengües vinculades, com el valencià o el mallorquí", les quals "també són espanyoles, perquè es van expandir cap al sud a mida que es feia la reconquesta i s'expulsava als musulmans". Corral ha reivindicat la bandera espanyola amb l'escut de l'Àguila de Sant Joan, i s'ha preguntat on és avui l'exèrcit. I com també han dit altres dels oradors, ha demanat suspendre l'autonomia catalana i canviar el sistema educatiu català. Per últim, ha exigit que es retiri la nacionalitat espanyola als independentistes que quedarien a Catalunya com a ciutadans sense drets polítics, els quals també podrien marxar "porque ancho es el mundo!"
J.L. Corral del MCE
PEDRO CHAPARRO (DN) DEMANA QUE ES DONGUI UNA HÒSTIA A JORDI BORRÀS
El Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, un dels imputats per l'atac a Blanquerna, ha començat el seu parlament demanant que si algú veia per allà al fotoperiodista Jordi Borràs, li donés una hòstia. Chaparro ha culpat a Borràs de l'agressió que van patir uns simpatitzants de DN fa dos anys en acabar l'acte de Montjuïc. Borràs ha estat a l'inici de la manifestació, però ha marxat al cap d'una estona després de rebre diversos insults.
Dit això, Chaparro s'ha referit a la conquesta d'Amèrica com "una conquesta del bé sobre el mal que va portar espiritualitat i va dotar d'un modus millor d'organització i benestar a la població indígenea". Ha rebutjat l'acollida de refugiats a Espanya, cosa que ha qualificat "d'invasió musulmana", i ha demanat que es proclami l'estat de setge i que l'exèrcit surti al carrer. Casualment o no Somatemps ha publicat avui a la seva web un post contra Borràs, Bertran Cazorla i Quico Sallés, que diu que estan finaçat pel separatisme com a periodistes de Nació Digital, quan de fet Borràs i Sallés fa mig any que treballen des de fa mig any Al Món, digital que es la continuació de El Singular. Cazorla va treballar fins fa dos anys i mig a l'Agència Catalana de Notícies i ara, al marge d'algunes col·laboracions a La Directa, treballa al departament de comunicació d'un partit polític.
Vídeo de les declaracions sobre Jordi Borràs
El número 14 significa les 14 paraules de David Lane sobre la supervivència de la "raça blanca"
Per la seva banda, Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, ha repetit gairebé el mateix discurs d'altres anys. I just quan ha començat a parlar ha fallat l'equip de so, cosa que l'ha obligat a parlar uns instants pel megàfon, atribuint ell aquest fallo tècnic a les traves que posa el sistema als actes patriotes.
Andrino ha demanat derogar la Constitució i l'estat de les autonomies, la presó pels polítics i pels corruptes, ha fet diverses cites de José Anonio Primo de Rivera, i ha afirmat que "sempre hi haurà un grapat d'homes disposat a defensar amb la seva sang, i amb la dels adversaris, la unitat d'Espanya" I per deixar-ho més clar ha dit que "tenim la legitimitat per actuar amb totes les armes".
Andrino ha culpat al "sistema" dels problemes de la megafonia. Darrera seu Manuel Canduela
L'últim en intervenir ha estat el president de Democracia Nacional, Manuel Canduela, que ha afirmat que el motiu pel que la masoneria anglo-jueva, els lobies i els partits volen destruir Espanya és perquè tenim el millor solar-patrio del món".
Ha rebutjat l'acollida de refugiats, donat que són musulmans, i ha acabat dient que "no tenim por perquè cada un de nosaltres pot ser un soldat d ela pàtria. Som com el petit grup que s'embarcà a les naus el 1492, o com el grapat de patriotes que van començar la Reconquesta a Covadonga"
Manuel Canduela
En acabar s'ha cantat l'himne nacional i el Cara al Sol PLATAFORMA X CATALUNYA, FALANGE-JONS, MSR, SyL I SOMATEMPS A PLAÇA CATALUNYA
PxC darrera la pancarta de Somatemps
August Armengol, president de PxC
MSR
Falange Española de las JONS
Paral·lament a l'acte de Montjuïc, entre 4.000 i 7.000 persones s'han manifestat a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya en la convocatòria dita constitucionalista que, com en anys anteriors, també hi participen els sectors de la ultrdreta que no han anat a Montjuïc: Plataforma X Catalunya, MSR, Soberanía y Libertad, Falange Española de las JONS, VOX, Somateps, etc. Precisament aquest fet va incomodar els anys anteriors a PP i Ciutadans i, potser per això aquest any no convocaven l'acte, tot i que Xavier García Albiol acompanyat d'altres militants i regidors del PP hi ha participat.
Així les cinc cinc entitats que han signat la convocària han estat Somateps,
Convivència Cívica Catalana, Movimiento Cívico d'Espanya i catalans i Foro Abril.
La capçalera de la manifestació, sota el lema "Barcelona capital de la hispanitat", amb unes dues mil persones ha sortit de Provença Passeig de Gràcia. Aquí els diferents partits i grups ultres com PxC, Falange de las JONS o Somatemps portaven les seves pancartes obrint cada bloc. Altres com el MSR i la seva escisió Soberanía y Libertad eren petits grups de no més de quinze persones i portaven les seves banderes .
Un cop a Plaça Catalunya on hi havien entre 4.000 i 7.000 persones (moltes menys que fa un any que van arribar a 35.000), s'han fet els diferents parlaments. Josep Alsina, vicepresident de Somatemps -i fins no fa gire vinculat al Movimiento Social Republicano (MSR)- ha manifestat que "avui per primera vegada Barcelona és la capital de la Hispanitat i sense el suport ni de partits ni d'administracions, només d'entitats de la societat civil" i referint-se al procés català ha afirmat que "si la CUP pot propugnar desobediència civil, nosaltres també". També ha cridat a fer desobediència civil al que dicti la Generalitat, Javier Barraycoa del Foro Abril.
Per la seva banda, el vicepresident d'Espanya i Catalans, Javier Vecino, ha tancat els
discursos assegurant que l'acte ha estat "més auster que en altres
ocasions, amb mésnys mitjans" però no en el "sentiment". I en nom de Regeneración Democràtica, Clemente Polo, ha ironitzat sobre Junts pel Sí que s'hauria de dir "Junts pel 3%". També han intervingut Eduardo García d'Espanya i Catalans, i Francisco Caja de Convivencia Cívica Catalana.
UN MILER DE PERSONES A LA MANI ANTIFEIXISTA D'altra banda prop d'un miler de persones han participat a la manifestació antifeixista que s'ha fet a la mateixa hora des del metro de Rocafort fins el monument a Colon, pel Paral·lel
Twit d'Alsina amb l'escrit de Somatemps contra Borràs, Cazorla i Sallés
El Conseller d'Interior, Ramon Espadaler, acaba d'informar a la presentació de l'operatiu per les manifestacions de l'11 de setembre, que el Departament d'Interior ha modificat i escurçat per motius de seguretat, l'itinerari de la manifestació de La España en Marcha del dijous, a les 12 del migdia que, enlloc de començar, com havien comunicat, a la plaça d'Aureli Capmany amb Riera Alta i carrer del Carme, començarà uns 250 metres més avall, a la Rambla del Raval amb Sant Rafel, per continuar, com havien demanat per la Rambla del Raval, Avda de les Drassanes i el tram final de Rambla Santa Mònica, fins els monument a Colom on es farà un parlament.
L'advocat Pedro Pablo Peña m'ha informat que aquest matí ha acceptat començar a la meitat de la Rambla del Raval, enlloc de la confluència de Riera Alta amb carrer del Carme, donat que segons Interior "podia ser una ratera". Peña ha acceptat els canvis donat que si no ho feia "l'alternativa era la prohibició".
Aquesta imatge potser es repetirà al Raval. Baixaran dels autobusos, encapsulats pels mossos, a la Rambla del Raval, tot i que podria ser que alguns vinguin amb l'AVE per ser a les 19 hores davant de Blanquerna a Madrid
L'acte de la España en Marcha es convoca sota el lema "Catalanitat és
Hispanitat" i segons els convocants pretén "denunciar la tergiversació històrica de la figura de Rafael de
Casanova". La España en Marcha convoca també un acte a Madrid a les 7
de la tarda al carrer Alcalà, davant de Blanquerna, seu de la
Generalitat a la capital d'Espanya, per demanar l'absolució del quinze imputats per l'atac a la seu catalana l'11 de setembre de l'any passat.
