Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dissolució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dissolució. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de febrer del 2019

VOX XUCLA EL QUE QUEDA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA. Ho explico a Nació Digital. PxC formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució per permetre una entrada en bloc dels seus membres al partit d'ultradreta, satisfent així les exigències d'Abascal i Ortega Smith



 Plataforma per Catalunya formalitzarà aquest dissabte la seva dissolució. El partit creat l’any 2002 per Josep Anglada a Vic, que el 2010 va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i que el 2011 va obtenir 67 regidors arreu del país, celebrarà a porta tancada a Mataró un congrés extraordinari que certificarà la seva desaparició. L'objectiu, facilitar l’entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.
Tot i que la Secretària General  de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, havia manifestat la  voluntat de mantenir viu el partit i presentar-se en coalició amb Vox en aquells municipis on PxC té implantació, el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith va bloquejar aquesta opció, com ja va explicar NacióDigital. Vox només contemplava dues opcions. La primera, la incorporació de membres de PxC a títol individual, sempre que aquests haguessin tramitat prèviament la seva baixa al partit. La segona, l’entrada col·lectiva del gruix de militants i regidors de PxC, si el partit es dissolia.

 Finalment el partit xenòfob català ha optat per la segona via, tot i que la decisió s'ha demorat per manca de garanties de dirigents i regidors de PxC per encapçalar llistes a les eleccions municipals. Vox aprovarà el procediment per fer les llistes en el congrés que farà el 23 de febrer i oficialment encara no pot garantir a ningú encapçalar una candidatura. Alguns exdirigents de PxC, però, ja ocupen llocs de responsabilitat a Vox. Per exemple, Joan Garriga i Daniel Clemente són coordinadors del partit d'Abascal a Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat, respectivament. 
L'agonia de PxC
La situació de PxC era totalment agònica, després que a les eleccions municipals del 2015, després d’haver expulsat al seu líder i fundador Josep Anglada, el patit enfonsar obtenint només 8 regidors a tot Catalunya. En van conservar tres al Vendrell, dos a Salt, un a Mataró, i un als petits municipis de Sant Miquel de Fluvià  i Roquetes. També manté grups de militants a Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Reus i Olot.

El grup municipal més potent és el del Vendrell i el seu cap de llista August Armengol, és també president del partit. Fa un any va manifestar la seva voluntat de plegar i l'exnúmero dos del neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), Jordi de la Fuente, es va fer càrrec de la gestora que havia de dirigir PxC al Baix Penedès fins a les municipals d'enguany. 

I es donava per segur que De la Fuente encapçalaria la llista o aniria de segon darrere d'Armengol, sempre que finalment el segon deixés l'Ajuntament i es retirés després de les eleccions. Però un cop Armengol s'ha espolsat la responsabilitat de ser president del partit i aprofitant els nous horitzons que aporta Vox, s’ho ha repensat i, probablement, s’oferirà a encapçalar la llista de la marca al Vendrell. Amb tot, De La Fuente no té encara assegurat un lloc que li garanteixi ser escollit regidor, si bé podria postular-se per la llista de Vox de Segur de Calafell.

La marca Vox, benefici o perjudici?
Sobre el debat de dissolució de PxC, els seus membres han tingut dubtes de si presentar-se sota la sigla de Vox els beneficiaria o perjudicaria en alguns municipis. No és cap secret que a municipis on PxC va aconseguir bons resultats a les municipals, com Vic, Salt o Olot, els vots aconseguits en els comicis locals triplicaven habitualment els suports aconseguits en eleccions catalanes o espanyoles.


Molts dels veïns que votaven PxC a les municipals pel seu rebuig a la immigració, a les altres eleccions votaven partits catalanistes o independentistes. I aquests antics votants de PxC difícilment donaran el seu vot a un partit que vol tancar TV3, capgirar el model lingüístic escolar i dissoldre la Generalitat. Entre altres coses, això posa en dubte que a Olot l'exregidor Nacho Mulleras –que fins al 2010 militava a Democracia Nacional-, aconsegueixi amb la sigla de Vox tornar a entrar a l’ajuntament de la capital de la Garrotxa.

El qui sí sortirà beneficiat de l’entrada del que quedava de PxC a Vox és Josep Anglada. Després de ser expulsat del partit es va presentar a les passades municipals per Plataforma Vigatana i va mantenir la seva acta de regidor. Ara, amb la sigla Som Identitaris vol presentar candidatures a diversos municipis amb el seu discurs xenòfob i contrari a la immigració però mostrant un perfil més catalanista, oposant-se a les propostes de Vox contra l’estat autonòmic i la llengua catalana. Precisament per evitar que Anglada intenti recuperar la sigla de Plataforma per Catalunya, en el congrés de dissolució de demà s’acordarà transformar el partit en una fundació o associació amb el mateix nom.


Llegeix el comunicat de PxC 
 
ACTUALITZAT! : PxC No es va dissoldre el març de 2019, sinó el gener de 2021, quedant José María Lora Pastor, pare de Mónica Lora com president i María Elena Gestoso Sábada, parell d'August Armengol, com secretària general

divendres, 8 de febrer del 2019

PxC FARÀ EL DISSABTE 16 EL CONGRÉS PER DISSOLDRE'S COM A PARTIT, TAL COM DEMANA VOX PER FACILITAR L'ENTRADA DE LA MAJORIA DELS SEUS MEMBRES. Es mantindrà la sigla PxC com a associació per mantenir vives qüestions legals, com plets pendents amb Anglada o defensar-se en algunes causes pendents, i evitar que Anglada, fundador de Plataforma recuperi la sigla. Tot i que PxC va proposar a Vox fer coalició a les municipals, el partit d'Ortega Smith i Abascal va rebutjar-ho, obrint la porta a que entressin individulament si es donaven de baixa de PxC, o col·lectivament si dissolien el partit. Alguns exdirigents de PxC ja han entrat a Vox individualment con Dani Clemente o Joan Garriga que són coordinadors de Vox a L'Hospitalet i Barcelona-ciutat



Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa dos mesos. Vox va rebutjar fer coalició (Foto: Quico Sallés)

Tal com jo ja venia anunciant aquí al blog des de primers de desembre, PxC desapareix com a partit per integrar-se la majoria dels seus membres a Vox.  Plataforma per Catalunya ha anunciat avui que el dissabte de la setmana vinent (16 de febrer) fara a Mataró el congrés per dissoldre's com a partit polític i facilitar l'entrada de la majoria dels seus membres a Vox. Si bé mantindrà viva la sigla, sigui com a fundació, sigui com associació, per conservar el seu llegat i evitar que el seu fundador, Josep Anglada, expulsat fa cinc anys de PxC, intenti recuperar la sigla i, a la vegada, mantenir l'estructura legal i el nom pels plets i judicis pendents que tenen alguns dels seus membres, sigui acusacions diverses per delictes d'odi, sigui el plet encara viu amb Josep Anglada per qüestions econòmiques. 
Si bé inicialment PxC deia que volia fer una coalició amb Vox a nivell municipal en aquells municipis que PxC té implantació, Vox ho va rebutjar i va respondre que, o bé entressin individualment aquells que es donessin de baixa de PxC, com ja han fet bastants aquests últims mesos, o que dissolguessin el partit i entressin en bloc a Vox com finalment ha passat.  L'escull, però, ha estat que PxC exigia que els regidors o dirigents de PxC dels municipis on tenen implantació se'ls garantís que anirien de número 1 a les llistes, cosa que Vox no ha fet, entre d'altres motius perquè el procediment de primàries per fer llistes l'aprovarà Vox en el congrés que farà el 23 de febrer. 
No es cap secret que el que el fet que Vox no garantís els primers lloc de les llistes a persones com Mònica Lora (regidora de Mataró) o Jordi de la Fuente al Vendrell (on semblava que plegava August Armengol que crec que ara sí que vol continuar), han demorat que PxC es decidís a dissoldre's. El dissabte passat Vox va nomenar a l'exdirigent de PxC, Joan Garriga (ara Juan) coordinador de Vox a Barcelona-ciutat. I el fa un any dirigent de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, és des de fa mesos  delegat o coordinador de Vox a L'Hospitalet.

Plataforma per Catalunya que el 2011 va obtenir 67 regidors, amb presència a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona i a la Catalunya interior, ara només té dos regidors al Vendrell (August Armengol i Joan Carrasco) amb una junta gestora que presideix l'ex-MSR Jordi de la Fuente; dos a Salt (Sergi Fabri i Sergio Concepción); un a Mataró, (la Secretària General, Mónica Lora), un al petit municipi tarragoní de Roquetes (Ramón Martí) i un (Marcos Sánchez) al gironí de Sant Miquel de Fluvià. Sense tenir regidors PxC té grups a municipis com Olot, Reus, Sant Boi de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat.

El teóricament encara Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, i l'ex-Secretari Jurídic i dirigent de PxC Joan Garriga (ara Juan), a la taula informativa de Vox a Barcelona dissabte passat. Juan Garriga (esquerra imatge) va ser nomenat diumenge coordinador de la gestora de Vox de Barcelona-ciutat.

Reprodeixo a sota el comunicat de PxC:
   
"Futuro de la actividad política de Plataforma per Catalunya (PxC)
Este sábado 16 de febrero tendrá lugar el último congreso de Plataforma per Catalunya (PxC) donde se aprobará transformar la formación en una Fundación para preservar su patrimonio, ideas y legado político.
En el actual escenario político, consideramos que PxC ya ha prestado su servicio y existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas.

 
Este año 2019 se cumplirán 17 años desde nuestra fundación en el año 2002 cuando nos dimos a conocer después de encabezar diversas  manifestaciones con más de 3.000 vecinos en las calles de Premià de Mar en contra de la construcción unilateral por parte de este consistorio de una mezquita en el centro de la población sin consenso vecinal. Después vendrían las primeras elecciones que nos llevaron de forma ininterrumpida a tener representación en diversos ayuntamientos catalanes desde 2003 hasta la actualidad, siendo la primera formación política en defender un mayor control de la inmigración,  nuevas políticas de seguridad ciudadana, y convivencia, con un programa de clara defensa de valores, tradiciones e identidad frente a los postulados globalistas. Todos juntos estuvimos a punto de entrar al Parlament de Catalunya, así como al Congreso de los Diputados en los comicios de los años 2010, 2011 y 2012, obteniendo nuestros mejores resultados en las elecciones municipales del año 2011 con 67 concejales en 39 ayuntamientos y 8 consejeros comarcales en 7 consells comarcals.

Muchas experiencias nos han curtido, muchos desafíos y ataques por defender nuestros principios. El camino no ha sido fácil pero podemos estar orgullosos de haber dejado una marca imborrable. Fuimos los primeros en hablar de la inmigración descontrolada sin tapujos, de alertar en el año 2010 del despilfarro y sectarismo de TV3. También le presentamos batalla al separatismo denunciando en los tribunales la consulta ilegal de Artur Mas en el 2014, así como a la familia Pujol donde pedimos actuar como acusación particular, así como más tarde en la denuncia contra el referéndum secesionista. No querríamos olvidarnos tampoco que fuimos los primeros en acuñar el término “casta política”, antes que otros lo utilizaran en vano, sin olvidar que hemos denunciado con energía el fundamentalismo yihadista que se estaba instalando en nuestra casa y frenamos innumerables construcciones de mezquitas en municipios donde obtuvimos representación. Hasta el multimillonario especulador globalista George Soros se acordó de nosotros, subvencionando una campaña totalmente difamatoria y torticera a través de sus fundaciones en contra de nuestras candidaturas en las elecciones municipales de 2015, tal como saldría reflejado en diversos documentos filtrados a la prensa de sus acciones en contra de las soberanías nacionales a nivel global.

Sin embargo, en el actual escenario político, consideramos que Plataforma per Catalunya (PxC) ya ha prestado su servicio, pero ahora existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas de defensa de la unidad de España, la libertad, así como la identidad de nuestro pueblo frente a cuestiones como la inmigración ilegal. Es por ello que hemos decidido proponer a nuestros afiliados la suspensión de la actividad política de PxC, concediendo a nuestros afiliados y simpatizantes libertad para tomar, individualmente, la decisión personal que consideren más oportuna.

A nivel personal, la mayoría de los miembros del Consell Executiu de PxC, así como cargos intermedios y muchos afiliados han tomado la decisión de afiliarse a VOX y contribuir con su esfuerzo a su crecimiento en Catalunya; si bien, reiteramos, dejamos plena libertad de actuación y decisión a nuestros afiliados y simpatizantes.

Dicho esto, el congreso que tendrá lugar este próximo sábado 16 de febrero planteará la propuesta de la creación de una comisión gestora para dar cobertura a nuestros concejales hasta el fin de este mandato, así como para cerrar todos los temas jurídicos o administrativos pendientes, y crear paralelamente una Fundación, o asociación civil, con el mismo nombre de nuestra formación, con el objetivo de preservar nuestro patrimonio, marcas, historia y legado político y cultural;  y formalizar la extinción de la militancia.

Consejo Ejecutivo de PxC

dijous, 19 de desembre del 2013

ES DISSOL EL GRUP DE PxC DE LA CATALUNYA NORD PER DISCREPÀNCIES EN EL TEMA SOBIRANISTA

 La delegació de PxC de la Catalunya Nord es va dissoldre el passat diumenge 15 de desembre, per discrepàncies amb la postura contrària de la direcció de partit a Vic al moviment sobiranista que viu Catalunya des de l'11 de setembre de 2012. Aquest és doncs el segon grup de PxC que es dissol aquesta setmana, després de la sortida del partit dels 3 regidors de Manlleu dimarts passat.

 En el comunicat fet públic (clica per anar al seu blog)  informant de la seva dissolució afirmen que "El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat". 

Així mateix manifesten el seu desconcert per "l'acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català"   No era cap secret que a la trobada d'Enric Ravello i Anglada amb Marine Le Pen a Xipre, setmanes després a la creació del grup de Perpinyà, Le Pen manifestà a PxC el seu malestar per l'irrupció del partit d'Anglada a França.

El grup de PxC de la Catalunya Nord, liderat per Llorenç Perrié Albanell, es va presentar a Perpinyà  el 28 de juliol de 2012 en un acte en que hi van ser presents, Josep Anglada, esl secretari general, Robert Hernado, i el Resposnable de Relacions Internacionals, el valencià Enric Ravello.  Aquell dia Albanell va voler destacar el caràcter identitari i catalanista de PxC, posicionant-se contra el “pseudocatalanisme esquerrà, multicultural i mundialista” i denuncià els efectes negatius, des del seu punt de vista, provocats per la immigració. 


Imatge de la presentació de PxC de la Catalunya Nord, el juliol de 2012


Comunicat sobre la dissolució de la delegació de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)



 Després d’un any de silenci i de posada en vetlla de la nostra delegació, en resposta a una ona important de dimissions dels executius de PxCN en octubre de 2012, la delegació de la PxCN (Plataforma per Catalunya Nord) s’ha reunit el diumenge 15 de desembre de 2013.

Comprova que la Plataforma per Catalunya no evoluciona cap a un model de partit Nacionalista-Identitari-Català, ben al contrari! Ha estat doncs decidit de posar un terme a les activitats de la delegació nord-catalana. La dissolució s’ha votat per unanimitat el diumenge 15 desembre de 2013 i fa efecte el dia mateix.

Ningú no dubta de la determinació amb la qual els membres de la PxC i el seu president Josep Anglada combaten la immigració extra-europea, política que va motivar la nostra adhesió a aquest partit. Tanmateix, ens plantegem legítimament preguntes a propòsit de la posició de la PxC en matèria de catalanisme.
Lamentem les maquinacions tèrboles de la PxC en el moment de la jornada de l’11 de setembre de 2012. Un mes més tard, el 12 d’octubre, l’organització no vacil•larà a participar en una contra-manifestació clarament espanyolista.

En ocasió de la commemoració del Tractat de les Pirineus, el 7 de novembre de 2012, la PxC no va publicar cap comunicat per sostenir la nostra acció i la nostra voluntat d’unitat amb el conjunt del poble català. Tal acció hauria constituït tanmateix una penyora forta de catalanisme, sobretot amb la delegació del partit a Catalunya del Nord.

Som desconcertats de la temptativa d’acostament de la PxC amb el Front National, un partit amb personatges com Louis Aliot, que no amaga la seva repulsió a propòsit del fort sentiment identitari a la nostra regió i que recentment s’ha inquietat força de la pujada del nacionalisme català. Sorprenent postura per un responsable d’un partit clarament nacionalista!

L’oposició de PxC a la consulta-referèndum sobre l’autodeterminació del poble català del Principat i la defensa d’un ensenyament bilingüe, (documents emesos en reunió del consell executiu amb data de 12 de gener de 2013) com eixos més importants i entre d’altres, fa completament impossible la nostra continuïtat a PxC.

Algunes observacions :

Pensàvem que el fet de posseir una delegació nord-catalana constituïa per a la PxC una penyora de catalanisme polític. Som totalment enganyats.
Oposar-se a la voluntat del poble català significa condemnar-se a una mort política certa en un futur Estat català sobirà. Com es podria llavors en aquestes condicions lluitar contra la invasió migratòria que patim ?
Podem legítimament preguntar si la PxC és realment identitària. El moviment identitari predica l’autodeterminació dels pobles, el despertat de la identitat cultural i l’instint nacional. Un instint nacional que ha de portar Catalunya cap a la voluntat d’alliberament nacional. Heus aquí un dels principals eixos de la doctrina identitària. En el cas contrari, el terme identitari és inapropiat.
Finalment, si el nostre desig és d’ajuntar-nos en el futur conjunt ethno-cultural dels Països Catalans, no és per fer-se espanyols! És absurd intentar emancipar-se del domini francès per ser enganxat per un altre…
Catalunya del Nord, per ser reconeguda i ser sostinguda, per conservar la seva identitat i reafirmar la seva territorialitat, necessita un Estat Català al Principat. Per tant, els identitaris nord-catalans sostenen sense la menor ambigüitat el projecte d’una Catalunya independent, projecte àmpliament justificat per la història. La nostra visió d’Europa concorda amb aquesta tria!
L’assemblea provisional de la Plataforma per Catalunya Nord (PxCN)
 Perpinyà, 15 de desembre de 2013

 Imatge d'una reunió de PxC-Nord


Cartell de PxC-Nord
Llegir comunicat de dissolució al blog identitari Terra i Poble
Bloc de PxC-Nord
Facebook PxC Catalunya Nord