IMMIGRACIÓ, ULTRES i ETA, Article a La Vanguardia sobre la sintonia entre Vox i Aliança Catalana al Parlament, i com el PP torna a posar ETA al centre del debat polític

                                         

  

 

La Vanguardia, martes 15 de octubbre de 2024

Xavier Rius Sant, periodista

El pasado miércoles, mientras arrancaba en el Parlament el debate de política general en el que Sílvia Orriols abocó la culpabilidad de casi todos los males sobre los inmigrantes, el Congreso de los Diputados iniciaba un debate solicitado por el PP para hablar de inmigración. Y a la misma hora, en Estrasburgo, el primer ministro húngaro, Viktor Orbán, exponía sus prioridades para el semestre en que preside la Unión. Propuestas que van en dirección contraria a los acuerdos comunitarios en cuestiones como inmigración o Ucrania. Y la presidenta de la Comisión, Ursula von der Leyen, que pertenece al mismo grupo que el PP de Feijóo, rebatió las propuestas del premier húngaro. Para Orbán, como para Abascal y Orriols, la causa de la inmigración que llega a Europa no son unas guerras y una miseria similar a la que empujó hace un siglo a millones de europeos a emigrar, sino un plan de poderes ocultos para destruirnos.

Hasta cinco años se decía que España era uan excepción, al ser uno de los pocos estados de la Unión Europea en que la ultraderecha no tenía representación. Y se decía que el sentiminesto xenófobo estaba menos arraigado que en otros países de nuetro entorno. Ciertamente, Vox no irrumpió en el 2019 con el no la inmigración, sino sacudiendo otro sentimiento identitario: “España se rompe”, con Ortega Smith ganándose su cuota de telediario, ejerciendo de acusación en los tribunales. Recordemos que Vox surgió en el 2014 de exdirigentes del PP como Abascal o Vidal-Quadras que acusaban a Rajoy de no defender la unidad de España y someterse a supuestas concesiones que Zapatero habría pactado con ETA. Y tras el gol que se metió el PP en la votación sobre convalidación del tiempo de prisión cumplido por etarras en otros países, Feijóo convirtió la sesión solicitada para hablar de inmigración y un reparto de menores que el PP rechaza en un ataque al Gobierno, al que acusa de claudicar ante ETA. Y es que sobreactúa, ya que lo que le preocupa a Feijóo es la amenaza de Abascal de tumbarle los presupuestos en las comunidades que gobierna gracias a Vox.el Parlament de Catalunya, en cambio, Vox no se mostró distante con Aliança, pese a que quiera romper España. Aliança se negó a votar a favor propuestas de Vox cuyo contenido dijo que asumía por estar redactadas en castellano. En cambio, Vox sí votó cuatro propuestas de resolución de Aliança. Aliança Catalana y Vox, más allá de su rechazo a la inmigración, tienen una característica propia de la extrema derecha más autoritaria: el caudillaje de su líder, que puede tomar decisiones que desconciertan a la militancia sin que sean cuestionadas. Así, el pasado 18 de agosto, el Ayuntamiento de Ripoll inauguró un monumento de homenaje a las víctimas de los atentados del 2017 al que Orriols invitó a asistir a los responsables de la Guardia Civil y la Policía Nacional en el Ripollès, cuerpos que aceptaron acudir pese a que Orriols da verosimilitud a las teorías conspiranoicas sobre el papel de la Policía Nacional y el CNI por su relación con el imán de Ripoll. Y para sorpresa de muchos, tanto la alcaldesa como el resto de los concejales de Aliança aplaudieron efusivamente a los agentes mientras realizaban la ofrenda. Vox también tiene funcionamiento autocrático, como vimos el miércoles cuando Abascal se desprendió de Rocío Monasterio, o en julio, cuando ordenó que dimitieran los consejeros y todos los cargos de Vox de las seis comunidades en las que gobernaba con el PP y dejó en la estacada al centenar de militantes que sólo hace año dejaron sus empleos para asumir un cargo público.

                                                    

Llegir en català a La Vanguardia. Dimarts 15 d'octubre de 2024

Dimecres, mentre arrencava al Parlament el debat de política general en què Sílvia Orriols va abocar la culpabilitat de gairebé tots els mals als immigrants, el Congrés dels Diputats començava un debat sol·licitat pel PP per parlar d’immigració. I a la mateixa hora a Estrasburg, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, exposava les seves prioritats per al semestre en què presideix la Unió. Propostes que van en direcció contrària als acords comunitaris en qüestions com la immigració i Ucraïna. I la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que pertany al mateix grup que el PP de Feijóo, va rebatre les propostes del premier hongarès. Per Orbán, com per Abascal i Orriols, la causa de la immigració que arriba a Europa no són unes guerres ni una misèria semblant a la que va empènyer fa un segle milions d’europeus a emigrar, sinó un pla de poders ocults per destruir-nos

Fins fa cinc anys es deia que Espanya era una excepció perquè és un dels pocs estats de la Unió on la ultradreta no tenia representació. I s’afirmava que el sentiment xenòfob estava menys arrelat que en altres països del nostre entorn. Certament, Vox no va irrompre el 2019 amb el no la immigració, sinó sacsejant un altre sentiment identitari: “ Espanya es trenca”, amb Ortega Smith guanyant-se la seva quota de telenotícies i exercint d’acusació als tribunals. Recordem que Vox va sorgir el 2014 d’exdirigents del PP com Abascal i Vidal-Quadras que acusaven Rajoy de no defensar la unitat d’ Espanya i sotmetre’s a suposades concessions que Zapatero hauria pactat amb ETA. I després del gol que es va marcar el PP en la votació sobre convalidació del temps de presó complert per etarres en altres països, Feijóo va convertir la sessió sol·licitada per parlar d’immigració i un repartiment de menors que el PP rebutja en un atac al Govern central, a qui acusa de claudicar davant ETA. I sobreactua, ja que el que amoïna Feijóo és l’amenaça d’ Abascal de tombar-li els pressupostos a les comunitats que governa gràcies a Vox.

Al Parlament de Catalunya, en canvi, Vox no es va mostrar distant amb Aliança, encara que vulgui trencar Espanya. Aliança es va negar a votar a favor propostes de Vox, el contingut de les quals va dir que assumia, perquè estaven redactades en castellà. En canvi, Vox sí que va votar quatre propostes de resolució d’ Aliança. Aliança Catalana i Vox, més enllà del rebuig de la immigració, tenen una característica pròpia de l’extrema dreta més autoritària. El lideratge del seu líder, que pot prendre decisions que desconcerten la militància sense que siguin qüestionades. Així, el 18 d’agost l’Ajuntament de Ripoll va inaugurar un monument d’homenatge a les víctimes dels atemptats del 2017 a què Orriols va convidar a assistir els res­ponsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al Ripollès, cossos que van acceptar anar-hi, malgrat que Orriols dona versemblança a les teories conspira­noiques sobre el paper de la Policia Nacional i el CNI per la seva relació amb l’imam de Ripoll. I, per a sorpresa de molts, tant l’alcaldessa com la resta de regidors d’ Aliança van aplaudir efusivament els agents mentre feien l’ofrena. Vox també té funcionament autocràtic, com vam veure dimecres, quan Abascal es va desprendre de Rocío Monasterio, o al juliol, quan va ordenar que dimitissin els consellers i tots els càrrecs de Vox de les sis comunitats on governava amb el PP, i va deixar a l’estacada el centenar de militants que només fa any van deixar la feina per assumir un càrrec públic

Leer en La Vanguardia en castellano

Entrevista a VilaWeb sobre la renúncia d'Iván Espinosa de los Monteros i el poder que tenen a Vox Jorge Buxadé i Ignacio Garriga al partit ultra que funciona com una secta

 

 Arnau Lleonart, 9 d'agost de 2023. VilaWeb

Dimarts, el portaveu de Vox al congrés espanyol, Iván Espinosa de los Monteros, va fer pública una crisi interna al partit ultra quan va plegar per sorpresa de tots els càrrecs. Molts analistes polítics ho han llegit com a fruit d’una lluita ideològica, com una batalla que els ultracatòlics de Vox havien guanyat per inclinar el partit cap als seus postulats, i no cap a l’ultraliberalisme, tal com hauria volgut Espinosa de los Monteros. Per veure què passa dins Vox, hem parlat amb un dels catalans que és més a l’aguait de què s’hi cou, Xavier Rius Sant, que ens dibuixa una situació diferent: no és una lluita de les idees, és una lluita pel poder. Espinosa de los Monteros se’n va després d’haver estat apartat per no combregar amb el partit piramidal i autoritari que s’ha conformat aquests darrers temps.

—Què hem d’interpretar de la sortida d’Espinosa de los Monteros?
—La seva sortida estava cantada després dels canvis que hi ha hagut aquest darrer any. Fa dos mesos, Espinosa de los Monteros es va trobar com diputats del sector dit liberal econòmic, com ara Rubén Manso i Víctor Sancho del Real, que li eren lleials, eren apartats de les llistes. A més, el van treure del Comitè d’Acció Política. Vox no funciona com un partit normal, és una estructura piramidal i cada vegada ho és més.

—Com s’estructura?
—Vox té el Comitè Executiu, però es va crear el Comitè d’Acció Política, que es reunia cada dilluns. Era format pel president, Abascal; el secretari general, Ortega Smith; el portaveu al congrés, Espinosa de los Monteros; un representant de Comunicació, que era Kiko Méndez-Monasterio, que és qui de jove va agredir Pablo Iglesias a la universitat per una pancarta de Pinochet; el director general de Política Municipal i Parlamentària, i el de Política de Govern, que des que Vox entra al govern de Castella i Lleó deia què s’havia de fer. Quan Vox no aconsegueix d’entrar al govern d’Andalusia, totes dues direccions generals les assumeix Jorge Buxadé. Fa dos mesos, hi ha un canvi i el Comitè d’Acció Política passen a conformar-lo el president, el secretari general, i aquells que ells decideixen. Aquí ja han tret l’Ortega Smith de secretari general, ho és Ignacio Garriga. I en Buxadé sabem que hi és, perquè és el portaveu que fa les rodes de premsa els dilluns. Funcionen com una secta. A més, hi ha més tensions internes.

—Quines?
—Vox no té estructures autonòmiques. No hi ha president de Vox d’Andalusia ni de Catalunya, s’estalvien despeses i barons territorials. Els diners dels parlaments autonòmics i dels ajuntaments s’havien d’ingressar en un compte d’Ortega Smith a Madrid. Amb aquests diners es nomenaven els comissaris polítics, que deien als càrrecs electes què havien de votar. Era una manera de funcionar que va fer que quasi la meitat de regidors se n’anessin de Vox el mandat passat. Macarena Olona ho va criticar quan va marxar. I hi ha més canvis: se suprimeixen les primàries per a nomenar els candidats. Els candidats es nomenen des de Madrid. Tots, també els de les municipals. Una secta.

—Tot el poder es concentra en Abascal?
—A l’assemblea de Vox del 2020 es van aprovar uns nous estatuts, pels quals el president i l’executiva de Vox han de presentar-se amb uns avals que han de reunir en deu dies. Com que els militants no tenen el cens d’afiliats, és impossible d’aconseguir-los. Llavors, es diu que si només hi ha una candidatura, serà proclamada sense votar. A més, hi ha una altra cosa, que és la Fundació Disenso. S’hi traspassen cinc milions dels parlaments autonòmics. Els estatuts de la fundació no diuen que el president de Vox serà el president de Disenso, sinó que el president vitalici serà Santiago Abascal Conde.

—Vitalici?
—No diu que, com que la fundació és de Vox, el seu president honorífic serà el president de Vox en aquell moment; diu que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.

—Segons això que m’expliqueu, a Vox hi ha més una lluita de poder que no pas ideològica, com han dit els diaris de Madrid.
—No es pot dir que hagi guanyat el sector falangista i han perdut els ultraliberals, perquè, de fet, Ortega Smith era falangista. Sinó que el sector de Buxadé s’ha apoderat del partit, perquè a Ortega Smith se l’han carregat.

—Per què se’l carreguen?
—Ortega Smith i Rocío Monasterio han esdevingut irrellevants. A les últimes eleccions autonòmiques, Monasterio va baixar a deu diputats i Ayuso va tenir majoria absoluta. I Ortega Smith, també, amb Almeida amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Madrid. Els han apartat el sector de Buxadé i Garriga, el sector més franquista i anticatalà, que és el que els fa grans. A diferència de Le Pen i Meloni, que tenen com a enemics principals agents de fora –els immigrants i Brussel·les–, Vox els té a casa: els independentistes. Buxadé i Garriga són els que lideren el partit, mentre que Abascal fa això de no ficar-se en política que Franco deia als seus ministres.

—Però, amb Catalunya, Espinosa de los Monteros no és pas una veu discrepant.
—Però funcionen com una secta. Buxadé va fer un llibre que es diu Soberanía en què diu que el sistema autonòmic i de partits i una societat irreligiosa han desarrelat l’home espanyol de les institucions que li són pròpies. Si rebutges l’estat autonòmic i de partits, reivindiques la democràcia orgànica de Franco. Reivindica la participació per mitjà del municipi, la família i el sindicat, i una societat religiosa. Considera que l’home que no és religiós té una infelicitat existencial i vol consumir per ser més feliç. Garriga sempre diu que durant aquests quaranta-cinc anys, els progres han pres la llibertat dels espanyols. Són dues persones que fan una reivindicació del franquisme, i, a més, són de l’Opus.

—Què és allò que fa que rebutgin Espinosa de los Monteros?
—Quan Olona plega, ara fa un any, l’única mostra d’empatia amb ella és d’Espinosa. Aquí ja van decidir que seria el següent a caure. Dimarts, a les nou del matí, l’únic que li va fer un missatge de suport va ser Ortega Smith, Abascal i Buxadé van fer-lo junts al migdia. I si mires el piulet d’Ortega Smith, remarca que lamenta les raons que n’han causat la dimissió. És a dir, li han fet la vida impossible. Funcionen com una secta, i Espinosa no compartia aquesta deriva autoritària. Era un ultraliberal conservador, podria ser un polític del Partit Republicà dels Estats Units o del Partit Conservador britànic. Però no compartia el que fa Vox en l’àmbit intern i que vol aplicar a la societat: suprimir primàries, el líder no es vota, el Comitè d’Acció Política el forma qui diem nosaltres i no donem explicacions… No és una discussió de falangistes que volen donar subsidis contra ultraliberals que volen abaixar impostos, sinó per la manera com funciona Vox.

—Com que ha plegat després d’haver-se descartat Vox per entrar al govern espanyol, s’ha dit que ha fet el pas quan ha vist que no podia ser ministre. És així?
—És possible. Si Vox hagués entrat al govern, hi hauria tingut un lloc. En comptes de fer autocrítica pels mals resultats, en comptes de pensar si allò que va dir Abascal que farien créixer el conflicte amb Catalunya els havia donat vots o els n’havia pres, han apartat la gent que els criticava. També hi ha una cosa: Iván Espinosa de los Monteros, fill d’un gran d’Espanya ex-president d’Ibèria, no necessita la política per a viure. Ara diu que té dues ofertes empresarials molt importants.

—La campanya electoral del 23-J va estar molt marcada per Vox, que va tenir un perfil dur, per exemple amb la pancarta a Madrid que llençava a la brossa la bandera LGBTI, el feminisme, una estelada, la bandera comunista i el logotip dels objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui va imposar aquest perfil tan agressiu i per què?
—Buxadé i Garriga, que es creien elegits per salvar Espanya, marquen aquesta línia tan dura. Una línia amb la idea de derogar, empresonar i suprimir. En canvi, Espinosa de los Monteros va agrair la relació cordial i de respecte que ha tingut sempre amb Meritxell Batet. Buxadé i Garriga es creuen elegits per salvar Espanya del desastre.

—Els interessa més la batalla cultural que fer un discurs electoral possibilista?
—El resum és que Vox és un caos, i te’n poso un exemple. El candidat de Vox a l’Aínsa, un poble de l’Aragó, va ser suspès de militància durant sis mesos per haver criticat aquest can pixa. Però, així i tot, el posen a la llista electoral perquè a Madrid no sabien que estava suspès. La moció de censura de Tamames la decideixen Fernando Sánchez Dragó, Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i no sé qui més. Volien un De Gaulle que salvés Espanya. Molts no ho veien clar, però com que el Comitè Executiu es reuneix cada dos mesos, ho decideix tot el Comitè d’Acció Política, i no el pots contradir… La gent com Espinosa de los Monteros vol un partit que funcioni més bé i que deixi de buscar enemics interiors.

—Vox pot desaparèixer com Ciutadans?
—Crec que no, encara que crec que pot baixar molt de vots. Espanya era una excepció quan era un país europeu sense ultradreta. Cal ser conscients que Ciutadans era el liberalisme, que existeix a molts llocs i és legítim, però a Espanya ja és dins el PP o Convergència. A més, el partit era sobretot monotemàtic amb Catalunya. Però, en això, l’electorat havia de triar entre votar Arrimadas o Ortega Smith. I triaven el segon, que és qui va portar els líders independentistes a la presó. Ciutadans va morir d’èxit. Va tenir opcions de ser clau en les investidures i no va saber jugar bé les seves cartes. Volien fer el sorpasso al PP.

—Què creieu què pot passar si hi ha una repetició de les eleccions?
—Depèn, si hi ha repeticions d’eleccions perquè Pedro Sánchez diu que hauria pogut cedir a les peticions de Junts, però no ha volgut, crec que pot afavorir-lo. També crec que si hi ha repetició d’eleccions, Vox baixarà en vots. Hi haurà molt vot útil al PP. S’ha de comptar que Vox tenia 3.800.000 vots ara fa tres anys i mig, i ha baixat a 3.000.000. Ha perdut una sisena part dels vots, però, en realitat, ha perdut més de la tercera part dels diputats perquè en moltes províncies de 5 o 6 diputats, li han faltat 10.000 vots per a tenir representació. Això pot afavorir el PP i que Vox encara s’enfonsi més. També caldrà veure si en una possible repetició d’eleccions, el PP assumeix el discurs de Vox. I si ho fa amb Ayuso de candidata. Això encara els perjudicaria més.

 VilaWeb, 9 d'agost de 2023

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol

 

 

Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit. 

Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox.  Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit  l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego  critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".

Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.

Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup. 

Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general.  Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.

Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat  Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.

 

Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP

 

  Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat

 

 

 

El president de Vox a la ciutat de Barcelona, Gonzalo de Oro Pulido, probable cap de llista a les municipals per Barcelona. El partit també pensa en la diputada M Elisa García Fuster. Vox canvia de plans donat que havia optat pel diputat Joan Garriga, però ara aquest haurà de dedicar més temps al Parlament en ser molts dies a Madrid el seu cosí, Ignacio, nou secretari general. Francisco González serà cap de llista a L'Hospitalet

       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

María Elisa García Fuster i Gonzalo de Oro Pulido                                   

 

El nomenament d’Ignacio Garriga com nou secretari general de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, anunciat el passat dia 6, obliga al partit ultra a canviar de plans de cara a la candidatura per la ciutat de Barcelona a les municipals de maig. No perquè Ignacio Garriga pensés repetir com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, sinó perquè el seu cosí i també diputat al Parlament i portaveu del grup a la cambra catalana, Joan Garriga Domenech, president del comitè executiu provincial de Vox, que era la persona que havia de ser el candidat a l’Ajuntament de Barcelona, haurà de dedicar molt més temps a la coordinació del grup parlamentari, en passar a partir d’ara part de la setmana Ignacio Garriga a Madrid per exercir la tasca de secretari general del partit.

Ignacio Garriga fa mesos ja s’havia descartat per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona i en cap cas ho podria ara ser després de ser nomenat secretari general de Vox, donat que l’excusa per la que s’ha apartat Ortega Smith de la Secretaria General, és que Ortega havia de centrar el seus esforços en la candidatura a l’alcaldia de Madrid, on és regidor, a la tasca de diputat al Congrés i també al seguiment del recursos presentats a diverses lleis per Vox al Tribunal Constitucional, que fins fa quatre mesos portava Macarena Olona. Així doncs, segons fonts de Vox, donat que Joan Garriga Domenech també ha quedat descartat en haver d’assumir part de la feina que feia el seu cosí Ignacio a Parlament, el partit pensa en la diputada María Elisa García Fuster i en el president de Vox a la ciutat de Barcelona i consultor financer, Gonzalo de Oro Pulido com a probables alcaldables. García Fuster és metgessa anestesista de l’Hospital de Bellvitge, actualment en excedència en ser diputada.  Tot i això, sembla que García Fuster no acaba de decidir-se o que el seu perfil no acaba d'agradar i qui té més probabilitats de ser designat és el desconegut Gonzalo de Oro Pulido. L'encara regidor del PP, Josep Bou, que no repetirà a la llista del partit de Feijóo i té bones relacions amb els dirigents de Vox a Madrid està descartat que encapçali la candidatura de Vox a Barcelona pel seu caràcter de vegades incontrolable.  

 

Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, no serà candidat a l'alcadia donat que ha de dedicar més temps al Parlament, en ser molts dies a Madrid el seu cosí Ignacio, nou secretari general. A la dreta de la foto hi veiem Gonzalo de Oro Pulido, probable alcaldable.

Després de la supressió de les primàries per triar als candidats, és el Comitè Executiu Nacional (CEP) de Vox qui confecciona totes les llistes, després d’escoltar la proposta del president del Comitè Executiu Provincial, que a barcelona és Joan Garriga Domenech. La persona que presideix l’equip que per indicació del CEN està triant els candidats de les properes eleccions municipals i autonòmiques de maig és el fins ara poc conegut a Vox, Ignacio (Íñigo) Hoces Iníguez.

La possibilitat de que Vox obtingui representació a l’ajuntament de la capital catalana dependrà molt de què passi amb el PP i de Ciudadanos que encara no han definit es seves candidatures. Per entrar a l’ajuntament cal un 5% dels vots, percentatge que a Barcelona dona d’entrada dos regidors, i el nombre de vots aconseguits pel partit ultra a la ciutat ha canviat molt segons una o altra eleccions. Així a les municipals de maig de 2019, en que va fer una mala campanya, només va obtenir 8,751 vots, un 1,15%.  A les generals de novembre de 2019 va tenir 43.475, un 5,3%. I a les del Parlament del febrer de 2021, 44.280, un 7,13%,  percentatge que en unes eleccions municipals hagués significat tres regidors.

A les passades municipals de 2019 Vox va fracassar a Catalunya en aconseguir entrar només a Salt amb 3 regidors, dos dels qual ja eren regidors per Plataforma per Catalunya. Un dels errors que Vox reconeix que va cometre llavors va ser convertir les taules i carpes de la campanya electoral en tauletes de venda de clauers i polseres, i no redactar ni repartir programes electorals específics i diferents per cada municipi, ni implicar-se amb anterioritat en les problemàtiques diferentes de cada municipi. De moment Vox a tot Catalunya impulsa la campanya "Barrios seguros" liderada per l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" en la que identifica i vincula immigració amb inseguretat, cosa que no evita a molts barris estiguin entranat a Vox immigrants llatinoamericans.

                          

Gonzalo de Oro Pulido, coordinador de Vox barcelona y probable alcaldable, en la protesta de l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" a la Plaça Artós de Bareclona el passar 23 de juny

Vox aposta fort a L'Hospitalet

Pel que fa a la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el candidat serà el dirigent local Francisco González, que encapçalarà una candidatura gairebé nova en comparació amb la de fa 4 anys, que va tenir com a cap de llista a l’ex dirigent de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco que no vivia a la ciutat. A L’Hospitalet a les municipals del maig de 2019 Vox va aconseguir 2.664 vots, un 2,66%, molt lluny del 5% necessari per aconseguir regidors. 

                         

Francisco González, alcaldable per L'Hospitalet amb Ignacio Garriga

El partit va tenir en contra al fins llavors coordinador de Vox a L’Hospitalet, Daniel Clemente, i bona part dels militants locals que van denunciar que els havien apartat dels llocs de dalt de la llista i s’havia fet una llista en la que la majoria dels seus membres no vivien a L’Hospitalet. A les eleccions al Parlament de Catalunya de febrer de 2021 Vox va ser la tercera força a L’Hospitalet amb 7.729 vots, un 9,60%, pel que Vox ara està apostant fort per la candidatura d’aquesta ciutat, confiant aconseguir diversos regidors. La ultradreta va obtenir bons resultats a L’Hospitalet l’any 2011 amb Daniel Ordóñez com a cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC) que va tenir 6.207 vots, un 7,32% i dos regidors. El 2015, amb Plataforma immersa en un profunda crisi, Ordóñez va tornar a encapçalat la llista, però no va aconseguir representació. Després d’això el líder de PxC a L’Hospitalet va deixar Plataforma, marxant a viure a Madrid on es va presentar a oposicions al Servei de Vigilància Duanera sent nomenat Cap de Vigilància Duanera de l’Aeroport de Barajas

 

 

La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio

Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 

Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.

I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.

A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.

Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.

Candidatures presentades:

Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC

 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC

Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.

La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.

VOX OBRE SEU A BARCELONA AL CARRER DEL CAMP 17, TOCANT RONDA GENERAL MITRE, AL COSTAT DEL FRANQUISTA CLUB EMPEL OBERT FA DEU MESOS. Ortega Smith, després d'inaugurar la seu de Vox ha entrat a saludar a Javier Barraycoa dins del Club Empel. A L'acte d'inauguració no hi assisteixen molts dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de fa un any que van ser escombrats després que exdirigents de PxC es fessin amb el control de Vox a Catalunya

Imatge de l'acte al carrer del Camp d'inauguració de la seu de Vox al costat del Club Empel. Ortega Smith i els cosins Garriga.

Aquest migdia, en mig d'un desplegament de la Briga Mòbil, Vox ha inaugurat la seva seu de Barcelona al carrer del Camp número 28, sobre General Mitre, al costat de la seu del local ultra Club Empel, que està al número 17 del mateix carrer. 

En l'acte, tant en els parlaments que s'han fet dins del local com fora al carrer han interveningut el Secretari General, Javier Ortega Smith, el diputat Ignacio Garriga i el seu cosí i president de Vox a la província de Barcelona, Juan Garriga. Bona part dels qui eren membres de l'Executiva Provincial de Vox a Barcelona fa un any, no hi han assistit, donat que van ser escombrats de la direcció provincial i d'importants comitès locals quan els exdirigents de Plataforma per Catalunya es van fer amb el control de Vox a Catalunya.
Ortega Smith ha aprofitar l'acte per entrar al Club Empel a saludad a Javier Barraycoa i altres membre de l'entitat d'ideologia franquista que és a pocs metres de la seu de Vox. 

 Ortega Smith saludant a Barraycoa dins del Club Empel

 Juan Garriga

 

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ 3 DE REUS RATIFICA OBERTURA JUDICI ORAL A L'ANTIGA CÚPULA DE PxC PER DELICTE D'ODI PER LA CÒPIA DEL FALS XEC DE 4000 EUROS QUE SUPOSADAMENT REGALAVA LA GENERALITAT A CADA INMIGRANT, QUE VA INCLOURE EN LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011. Joan Garriga (ara Juan) i Mònica Lora són ara els màxims responsables legals de Vox a Catalunya, mentre que Josep Anglada que va ser expulsat de PxC, lidera Som Identitaris

Tal com ja anunciava aquí fa uns mesos, el cas de la propaganda electoral de Plataforma per Catalunya de la campanya electoral de les municipals de 2011 finalment, amb molts anys de retard, anirà a judici. El passat 24 d'octubre el Jutjat número 3 de Reus va ratificar  l'obertura del judici oral acordada a l'abril per un suposat delicte d'incitació a l'odi tipificat a l'article 510 del Codi Penal, en haver desestimat l'Audiència Provincial de Tarragona un nou arxivament de la causa que havien demanat els lletrats de PxC. Això vol dir que el judici se celebrarà els propers mesos.

Aquest cas cueja i s'ha demorat molt des de 2011, primer perquè la propaganda electoral de PxC d'aquelles municipals -amb un fals xec de 4.000 euros que la Generalitat o el Pacte Nacional per a la Immigració regalava a cada immigrant- va ser denunciada a diferents jutjats i per diferents persones, entitats i administracions. I quan finalment es va centralitzar i unificar totes les denúncies a Reus, en haver estat l'entitat Al Watani de Reus en la persona de l'advocat Hilal Tarkou la primera en denunciar-ho, es va arxivar diverses vegades. Però fa uns mesos l'Audiència de Tarragona va resoldre que sí que havia d'anar a judici.
El fals xec anava acompanyat d'un text que deia:“S'han repartit 4.000 milions d'euros els dos últims anys, cosa que "significa que dels teus impostos t'han tret 600 euros per persona per donar 4.000 a cada inmigrant". 

Entre els 14 que se seuran a la banqueta dels acusats hi ha l'ara president de la gestora provincial de Vox, Joan Garriga, i la Secretària de la Gestora, Mónica Lora. També anirà a judici el fundador de PxC, Josep Anglada, expulsat l'any 2014 del partit.  Després de l'expulsió d'Anglada PxC va entrar en una crisi que va motivar el seu enfonsament electoral a les muncipals de 2015 i l'entrada a Vox de part de PxC el febrer passat, que van desplaçar als líders locals de municipis importants com L'Hospitalet de Llobregat a Mataró, va provocar la marxa de part de la militància i el fet que Vox no obtingués cap regidor a la província de Barcelona. Juan Garriga, president de la gestora provincial de Vox és cosí del diputat Ignacio Garriga. No forma part de la gestora de Vox  l'ex numero del MSR Jordi de la Fuente, que també ha agafat un important protagonisme dins de l'equip de Vox Barcelona.

   

Vox es presenta a totes les províncies, si bé a les llistes provisionals hi ha errors al Senat. La llista de Barcelona l'encapçala l'hispanoguineà, Ignacio Garriga, seguit de l'advocat J J Aizcorbe. L'ex dirigent de PxC, Juan Garriga, va de número 6. I els ex PxC Eduard Pallerola i els Sergis de Salt de suplents a les llistes de Lleida i Girona. Ser exfranquista o falangista no és problema, però s'ha exclòs a persones de l'àmbit nacional-revolucionari. Juan Carlos Segura, condemnat per l'atac de 1980 a la seu de la UCD fet per CEDADE i Frente de la Juventud, és candidat al Senat. Familia y Vida es presenta a 4 províncies i Falange de las Jons a 6. Sembla que Mónica Lora ha guanyat el pols al Maresme front el delegat a la comarca, J.M. Pérez.

 Ignacio Garriga i Santiago Abascal

Avui s'han publicat al BOE el llista provisional de candidatures al Congrés i Senat de les eleccions del 28 d'abril i Vox es presenta al Congrés i al Senat a totes les províncies, si bé en algunes només té un candidat al Senat -cosa que sí es pot fer- i en altres té 8 o 10, cosa que és un error que es subsanarà a les llistes definitives. La candidatura de Vox a Barcelona l'encapçala l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès, Ignacio Garriga (actualitzat: cap de llista també a l'ajuntament de Barcelona), seguit de l'advocat Juan José Aizcoirbe, exdirectiu d'Intereconomía i advocat de la família Franco i ex militant de Juntas Españolas. Aizcorbe va ser número 4 a la candidatura de  l'any 1982 de Fuerza Nueva per Barcelona, en la que José Alsina de Somatemps anava de 15 i José Anglada de 25.   (actualitzat: Aizcorbe és també cap de llista al municipi madrileny de Pozuelo de Alarcón) El tercer de la llista és el torero Serafín Martín. 
La llista de Madrid està encapçalada, com ja s'havia anunciat, per Santiago Abascal, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. El fet que l'advocat Jorge Buxadé no vagi a la llista, fa pensar que Buxadé encapçalarà la candidatura a l'Ajuntament de Barcelona si les enquestes garanteixen que pugui obtenir acta de regidor o, potser, anar a un dels quatre primers llocs a les europees.

A part de Vox de l'àmbit ultra només s'hi presenten a quatre províncies Família Vida (que en altres ocasions havia fet coalició amb Alternativa Española AES) i Falange Española de las JONS a sis. L'obligació dels grups extraparlamentaris de presentar signatures d'aval, i el fet que Vox s'ha menjat l'espai polític i part dels grups de la ultradreta, seria l'explicació de que no hi hagi més llistes. Tot i això alguns militants ultres de diverses províncies que han entrat recentment a Vox, finalment no han estat inclosos a les llistes potser pel seu historial, diguem, "nacional-revolucionari".  Aquest és el cas de Fernando Paz, que era cap de llista per Albacete, però en publicar-se les seves declaracions angoaciones de l'Holocaust en actes recents fets a la seu d'Alianza Nacional o de La Falange, ha hagut de renunciar. Fernado Paz és germà del conegut escriptor i analista ultra, Carlos Paz. En canvi el cap de llista per La Rioja és Jorge Arturo Cutillas Cordón, ex miltant de Fuerza Nueva i Juntas Españolas, que va ser detingut l'any 1982, per haver participat presumptament en l'atac a un autocar d'escolars bascos a Madrid. Cutillas va ser també número 6 a la llista al Parlament Europeu d'AES l'any 2009. (Actualitzat: Cutillas anirà de número 3 per Vox a les autonòmiques madrilenyes, sortint escollit diputat. En canvi no va aconseguir l'escó al Congrés) 

 Caldrà veure si de cara a les llistes municipals i autonòmiques també rebutjarà que hi siguin. Sembla que ser exfranquista o falangista o fins fa uns dies militant d'un partit xenòfob no és problema, però sí que hi ha problemes si es prové d'altres famílies de la ultradreta.

Sí que van  a les llistes de Barcelona, Girona i Lleida diversos ex membres de PxC que es va dissoldre el mes passat amb la voluntat que els seus membres entressin a Vox.  Així els regidors de PxC a Salt Segi Fabri i Sergio Concepción, van de suplents a les llistes al Congrés per Girona, i l'ex coordinador de PxC a Lleida, Eduard Pallerola de suplent a Lleida. L'exmembre de PxC més ben posicionat és Juan Garriga Domenech, que va de número sis. Garriga que formava part de l'equip de Montserrat Nebrera al PP i va participar en els contactes i gestions per una possible entrada de Nebrera a PxC, va entrar a PxC el 2010.

 Juan Garriga, va de número 6 a Barcelona

Un del candidats al Senat per Barcelon és Juan Carlos Segura Just, que va militar de jove al Frente de la Juventud, una escissió de les joventuts de Fuerza Nueva. Segura va ser condemnat el 1984 per assalts a la seus del partit UCD i tinença il·lícita d’armes, al costat d’altres militants de la seva organització com el polèmic Ernesto Milá.També se'l va detenir per cremar la figura del Rei del Museu de Cera de Barcelona, si bé no va ser condemnat.

 

                                              

Juan Carlos Segura Just, cap de llista al Senat

D'altra banda sembla que l'exsecretària general de PxC i regidora de Mataró, Mónica Lora, amb el suport de Buxadé, hauria guanyat la partida al des de fa un any delegat o coordinador de Vox al Maresme, José María Pérez. Ara Lora és la nova coordinadora a la comarca, i probablement encapçalarà la llista a la ciutat de Mataró. Tot i això la dissolució de PxC i entrada a Vox dels militants i regidors de PxC no ha resultat com s'havia anunciat donat que molts membres de PxC no hi estaven d'acord. Així cap dels tres regidors de PxC al Vendrell han entrat a Vox, i el regidor Joan Carrasco es presentarà a les municipals amb SOM Identitaris, partit del fundador de PxC, Josep Anglada. També es presentaran sota les sigles d'Anglada els membres de PxC a Roses. 

CANDIDATURA DE VOX AL CONGRÉS DELS DIPUTATS PER BARCELONA

1. Don Ignacio Garriga Vaz de Concicao 
2. Don Juan Jose Aizcorbe Torra 
3. Don Serafin Serrano Marin 
4. Doña Maria Dolores Martin San Cristobal 
5. Doña Laura Aliaga Perez 
6. Don Juan Garriga Domenech 
7. Don Antonio Luis Amador Escoz 
8. Doña Francisca Soler Campoy 
9. Don Agustin Cañete Muñoz 
10. Doña Amanda Puiggros Marti 
11. Don Jose Manuel Arias Flores 
12. Doña Patricia Marta Muñoz Piedrabuena 
13. Doña Laura Benito Llenas 
14. Doña Marta Maria Alvarez Rodriguez 
15. Don Rodrigo Jurado Arias 
16. Don Jesus Rodriguez Pachon 
17. Doña Maria Jose Cano Tirao 
18. Doña Alicia Tomas Martinez 
19. Don Andres Felix Bello Sanz 
20. Don Fernando Moya Cantarero 
21. Doña Josefa Redondo Solis 
22. Don Miguel Pallerolas Reig 
23. Don Francisco Javier Millan Vidal 
24. Doña Alejandra Chirivas Brazo 
25. Doña Paula Teresa Cordera Aizpirua 
26. Doña Jennifer Christine Alonzo Pulido 
27. Don Juan Peran Ortega 
28. Doña Maria Rosario Cobo Fernandez 
29. Don Daniel Frigols Biel 
30. Doña Maria del Mar Ingelmo Torres 
31. Doña Mª José Perallon Gallego 
32. Don Julio Ariza Irigoyen

PxC FARÀ EL DISSABTE 16 EL CONGRÉS PER DISSOLDRE'S COM A PARTIT, TAL COM DEMANA VOX PER FACILITAR L'ENTRADA DE LA MAJORIA DELS SEUS MEMBRES. Es mantindrà la sigla PxC com a associació per mantenir vives qüestions legals, com plets pendents amb Anglada o defensar-se en algunes causes pendents, i evitar que Anglada, fundador de Plataforma recuperi la sigla. Tot i que PxC va proposar a Vox fer coalició a les municipals, el partit d'Ortega Smith i Abascal va rebutjar-ho, obrint la porta a que entressin individulament si es donaven de baixa de PxC, o col·lectivament si dissolien el partit. Alguns exdirigents de PxC ja han entrat a Vox individualment con Dani Clemente o Joan Garriga que són coordinadors de Vox a L'Hospitalet i Barcelona-ciutat

Mónica Lora amb Javier Ortega Smith a Girona fa dos mesos. Vox va rebutjar fer coalició (Foto: Quico Sallés)

Tal com jo ja venia anunciant aquí al blog des de primers de desembre, PxC desapareix com a partit per integrar-se la majoria dels seus membres a Vox.  Plataforma per Catalunya ha anunciat avui que el dissabte de la setmana vinent (16 de febrer) fara a Mataró el congrés per dissoldre's com a partit polític i facilitar l'entrada de la majoria dels seus membres a Vox. Si bé mantindrà viva la sigla, sigui com a fundació, sigui com associació, per conservar el seu llegat i evitar que el seu fundador, Josep Anglada, expulsat fa cinc anys de PxC, intenti recuperar la sigla i, a la vegada, mantenir l'estructura legal i el nom pels plets i judicis pendents que tenen alguns dels seus membres, sigui acusacions diverses per delictes d'odi, sigui el plet encara viu amb Josep Anglada per qüestions econòmiques. 

Si bé inicialment PxC deia que volia fer una coalició amb Vox a nivell municipal en aquells municipis que PxC té implantació, Vox ho va rebutjar i va respondre que, o bé entressin individualment aquells que es donessin de baixa de PxC, com ja han fet bastants aquests últims mesos, o que dissolguessin el partit i entressin en bloc a Vox com finalment ha passat.  L'escull, però, ha estat que PxC exigia que els regidors o dirigents de PxC dels municipis on tenen implantació se'ls garantís que anirien de número 1 a les llistes, cosa que Vox no ha fet, entre d'altres motius perquè el procediment de primàries per fer llistes l'aprovarà Vox en el congrés que farà el 23 de febrer. 

No es cap secret que el que el fet que Vox no garantís els primers lloc de les llistes a persones com Mònica Lora (regidora de Mataró) o Jordi de la Fuente al Vendrell (on semblava que plegava August Armengol que crec que ara sí que vol continuar), han demorat que PxC es decidís a dissoldre's. El dissabte passat Vox va nomenar a l'exdirigent de PxC, Joan Garriga (ara Juan) coordinador de Vox a Barcelona-ciutat. I el fa un any dirigent de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente, és des de fa mesos  delegat o coordinador de Vox a L'Hospitalet.

Plataforma per Catalunya que el 2011 va obtenir 67 regidors, amb presència a bona part de l'àrea metropolitana de Barcelona i a la Catalunya interior, ara només té dos regidors al Vendrell (August Armengol i Joan Carrasco) amb una junta gestora que presideix l'ex-MSR Jordi de la Fuente; dos a Salt (Sergi Fabri i Sergio Concepción); un a Mataró, (la Secretària General, Mónica Lora), un al petit municipi tarragoní de Roquetes (Ramón Martí) i un (Marcos Sánchez) al gironí de Sant Miquel de Fluvià. Sense tenir regidors PxC té grups a municipis com Olot, Reus, Sant Boi de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat.

El teóricament encara Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, i l'ex-Secretari Jurídic i dirigent de PxC Joan Garriga (ara Juan), a la taula informativa de Vox a Barcelona dissabte passat. Juan Garriga (esquerra imatge) va ser nomenat diumenge coordinador de la gestora de Vox de Barcelona-ciutat.

Reprodeixo a sota el comunicat de PxC:

   

"Futuro de la actividad política de Plataforma per Catalunya (PxC)
Este sábado 16 de febrero tendrá lugar el último congreso de Plataforma per Catalunya (PxC) donde se aprobará transformar la formación en una Fundación para preservar su patrimonio, ideas y legado político.
En el actual escenario político, consideramos que PxC ya ha prestado su servicio y existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas.

 

Este año 2019 se cumplirán 17 años desde nuestra fundación en el año 2002 cuando nos dimos a conocer después de encabezar diversas  manifestaciones con más de 3.000 vecinos en las calles de Premià de Mar en contra de la construcción unilateral por parte de este consistorio de una mezquita en el centro de la población sin consenso vecinal. Después vendrían las primeras elecciones que nos llevaron de forma ininterrumpida a tener representación en diversos ayuntamientos catalanes desde 2003 hasta la actualidad, siendo la primera formación política en defender un mayor control de la inmigración,  nuevas políticas de seguridad ciudadana, y convivencia, con un programa de clara defensa de valores, tradiciones e identidad frente a los postulados globalistas. Todos juntos estuvimos a punto de entrar al Parlament de Catalunya, así como al Congreso de los Diputados en los comicios de los años 2010, 2011 y 2012, obteniendo nuestros mejores resultados en las elecciones municipales del año 2011 con 67 concejales en 39 ayuntamientos y 8 consejeros comarcales en 7 consells comarcals.

Muchas experiencias nos han curtido, muchos desafíos y ataques por defender nuestros principios. El camino no ha sido fácil pero podemos estar orgullosos de haber dejado una marca imborrable. Fuimos los primeros en hablar de la inmigración descontrolada sin tapujos, de alertar en el año 2010 del despilfarro y sectarismo de TV3. También le presentamos batalla al separatismo denunciando en los tribunales la consulta ilegal de Artur Mas en el 2014, así como a la familia Pujol donde pedimos actuar como acusación particular, así como más tarde en la denuncia contra el referéndum secesionista. No querríamos olvidarnos tampoco que fuimos los primeros en acuñar el término “casta política”, antes que otros lo utilizaran en vano, sin olvidar que hemos denunciado con energía el fundamentalismo yihadista que se estaba instalando en nuestra casa y frenamos innumerables construcciones de mezquitas en municipios donde obtuvimos representación. Hasta el multimillonario especulador globalista George Soros se acordó de nosotros, subvencionando una campaña totalmente difamatoria y torticera a través de sus fundaciones en contra de nuestras candidaturas en las elecciones municipales de 2015, tal como saldría reflejado en diversos documentos filtrados a la prensa de sus acciones en contra de las soberanías nacionales a nivel global.

Sin embargo, en el actual escenario político, consideramos que Plataforma per Catalunya (PxC) ya ha prestado su servicio, pero ahora existen nuevas herramientas más adecuadas para defender y promover nuestras ideas de defensa de la unidad de España, la libertad, así como la identidad de nuestro pueblo frente a cuestiones como la inmigración ilegal. Es por ello que hemos decidido proponer a nuestros afiliados la suspensión de la actividad política de PxC, concediendo a nuestros afiliados y simpatizantes libertad para tomar, individualmente, la decisión personal que consideren más oportuna.

A nivel personal, la mayoría de los miembros del Consell Executiu de PxC, así como cargos intermedios y muchos afiliados han tomado la decisión de afiliarse a VOX y contribuir con su esfuerzo a su crecimiento en Catalunya; si bien, reiteramos, dejamos plena libertad de actuación y decisión a nuestros afiliados y simpatizantes.

Dicho esto, el congreso que tendrá lugar este próximo sábado 16 de febrero planteará la propuesta de la creación de una comisión gestora para dar cobertura a nuestros concejales hasta el fin de este mandato, así como para cerrar todos los temas jurídicos o administrativos pendientes, y crear paralelamente una Fundación, o asociación civil, con el mismo nombre de nuestra formación, con el objetivo de preservar nuestro patrimonio, marcas, historia y legado político y cultural;  y formalizar la extinción de la militancia.

Consejo Ejecutivo de PxC

Mentre PxC continua sense aclarir si es dissol per formalitzar l'entrada en bloc a Vox, l'exmembre del Comité Executiu de Plataforma, Joan Garriga, entra a Vox i es nomenat president de la gestora de la ciutat de Barcelona. Un altre ex-PxC, Daniel Clemente, presideix la de L'Hospitalet. Sembla que l'obstacle per la integració dels actuals regidors i dirigents de PxC a Vox és que Vox no garateix que seran els caps de llista als seus municipis entre d'altres motius perquè el procediment per fer llistes s'aprovarà en el congrés que farà Vox el 23-F

 Joan Garriga, ara president de Vox de Barcelona ciutat

Juan Garriga i Pablo Barranco amb el dirigent de Vox, Ignacio Garriga, dissabte a Barcelona. Els Garriga són cosins.

S'acosten les dates per fer les llistes per les eleccions municipals de maig a les que Plataforma per Catalunya voldria presentar-se en coalició amb Vox,  opció que el partit d'Abascal rebutja però els ofereix la possibilitat d'entrar en bloc a Vox si dissolen PxC, o individualment si es donen de baixa de PxC, i els dirigents i regidors que queden a Plataforma encara no han aclarit què pensen fer. Però alguns dels  exdirigents que individualment han donat el pas, han trobat ja el seu encaix a Vox. 

Si el fa un any delegat de PxC a L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, és des de fa mesos el delegat de Vox a aquesta ciutat, l'advocat Joan Garriga Doménech, exmembre del Comitè Executiu de PxC i cosí d'Ignacio Garriga, va ser nomenat diumenge president de la Gestora de Vox a Barcelona-ciutat.  Precisament dissabte passat Joan Garriga va estar amb el teòricament encara Vicepresident de PxC, Pablo Barranco, a la carpa que Vox va posar a Via Augusta de Barcelona, amb Ignacio Garriga, membre de Comité Ejecutivo Nacional de Vox.

Daniel Clemente era fa un any delegat de PxC a L'Hospitalet, a l'esquerra de la imatge, amb la Secretària General, Mónica Lora, el president, August Armengol, i el Vicepresident, Pablo Barranco

 Dani Clemente, ara delegat o responsable de Vox a L'Hospitalet

Joan Garriga va ser el 2008 el número dos de la llista de Montserrat Nebrera que va intentar disputar a Sánchez Camacho la direcció del PP català. I un cop fracasada aquesta opció, va participar en les gestions perque Nebrera entrés a PxC. Així a finals de 2009, Nebrera, Garriga i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que s'havia de fer amb la garantia que Nebrera tingués un lloc destacat en la llista de les eleccions catalanes de 2010, anant de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. Un  cop sondejat el terreny per Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar en el domicili de Nebrera a Sant Just Desvern al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga. Aquell sopar no va acabar en cap acord entre d'altres motius perquè Anglada no va voler cedir el número 1 de la llista al Parlament a Nebrera i perquè Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2, i per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn. Posteriorment Nebrera ha relativitzat aquells contactes, afirmant que no es va plantejar la seva entrada a PxC. Però qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Ara Joan Garriga, cosí de dirigent de Vox Ignacio Garriga, sense esperar que els dirigents i regidors que queden a PxC es decideixin, ha fet el pas d'entrar a Vox i ha estat nomenat president de la gestora de Barcelona que, després del congrés que farà el partit el 23 de febrer, haurà de fer el procés de primàries per triar el cap de llista i els altres membres de la candidatura a l'ajuntament de Barcelona. Miguel Ángel Chiquillo, que per cert era delegat o responsable de PxC a Barcelona, també ha entrat ja a Vox.

Sembla que un dels motius que endarrerix l'entrada dels que queden a PxC a Vox, és que Vox no garanteix als actuals dirigents i regidors de PxC, que seran ells els qui encapçalarien les llistes de les municipals als seus municipis. Vox no ho pot garantir perquè el procediment de primàries per fer les llistes s'aprovarà en el congres que farà el 23 de febrer.  I si bé fa unes setmanes semblava que PxC faria un congrés de dissolució, ara sembla que s'ha imposat l'opció de no dissoldre el partit donat que encara té plets pendents amb el seu fundador, Josep Anglada, el qual podria intentar recuperar la sigla. Així una opció podria ser que els set regidors que té ara PxC i alguns altres militants i dirigents es donessin de baixa de PxC per entrar a Vox, deixant el partit legalment viu en mans de persones sense aspiracions electorals com Xavier Simó.

Plataforma per Catalunya era fins fa dos mesos membre de la Federació Respeto amb España 2000 y el Partido x La Libertad (PxL) de l'advocat José María Ruiz Puerta. Però dies després de les eleccions andaluses tant PxC com PxL van abandonar Respeto.  Acte seguit PxL es va dissoldre i Ruiz Puerta ja apareix a mitjans com Intereconomía com a membre de Vox. 

  

José María Ruiz Puerta, mecenes de PxC, i president de PxL fins la seva recent dissolució, ja intervé en els mitjans com a membre de Vox