Aliança Catalana marca un gol a Junts a Ripoll en votar a favor de la moció en favor del traspàs de competències en immigració a la Generalitat. Moció que inclou valoracions falses sobre l'arribada d'immigrants a Catalunya que legitimen en part les afirmacions de Sílvia Orriols sobre que Espanya envia molta més immigració a Catalunya que a les altres comunitats autònomes per destruir-la

 

      

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll. En el ple es van viure moments de molta tensió un

En el Ple Municipal de Ripoll celebrat la tarda i nit del passat dimarts 27 de febrer, la gestió de la immigració va centrar bona part de les polèmiques entre l'alcaldessa d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, que governa en minoria, i l'oposició de Junts, ERC, PSC, la CUP i un regidor independent que l'anterior mandat ho havia estat per Junts. El ple se celebrava un mes després que l'oposició tombés els pressupostos de 2024, cosa que ha obligat al govern a prorrogar els anteriors, i també després d'un increment de la presència mediàtica d'Orriols que desitja presentar-se a les properes eleccions catalanes. Flotava a l'ambient la polèmica per les dificultats que està posant a l'empadronament de persones estrangeres, encara que compleixin tots els requisits, i l'entrevista publicada pel diari El Mundo dilluns, que va ser-ne la portada al menys en l'edició de Barcelona, on afirmava que "Espanya utilitza la immigració per colonitzar i acabar amb la nació catalana". El ple que començà a les 19'30, va acabar a les dotze de la nit, hora màxima fins la que es pot allargar,  i es viviren moments de força tensió.

                                  

Orriols és alcaldessa amb només sis dels disset regidors, gràcies que els regidors de Junts, liderats per Manoli Vega, es van negar a sumar-se al pacte fet per ERC, PSC i la CUP per formar un govern conjunt amb majoria absoluta. I Junts, temorós a que Aliança li prengui molts vots a les properes eleccions amb el tema de la immigració i també pel que Orriols considera manca de voluntat del partit de Puigdemont de fer la independència, els post-convergents han donat un gir en la qüestió migratòria fent propostes contradictòries que, des del meu punt de vista, només aconsegueix donar més visibilitat a Orriols. 

Entenc que demanar l'expulsió dels multireincidents estrangers que fan dels furts o delictes més greus el seu modes de vida habitual no és xenofòbia. Però en canvi la moció que va presentar Junts a Ripoll dimarts i que està presentant el partit a amb certa tensió interna en alguns altres ajuntaments, sí que es pot considerar que legitima els arguments d'Orriols. 

La moció dona veracitat a les anàlisis conspiranoiques d'Orriols sobre que a aquí hi ha més immigració que altres llocs d'Espanya i d'Europa per voluntat política dels governs d'Espanya que volen destruir Catalunya. No pretenc aquí rebatre amb xifres i tants per cent el que s'afirma a la moció de Junts a la que Aliança Catalana va votar a favor. Però si vull constatar que aquí hi ha un índex d'entrada de més estrangers, perquè Espanya és una de les portes d'entrada d'Europa. Molts d'aquest immigrants sense papers que des de Canàries es traslladen a Catalunya, el que fan poc després es marxar cap el país d'Europa on tenen familiars o amics. I d'altra banda ara es queden més estrangers a Catalunya perquè viu l'impacte de la forta caiguda de la natalitat i hi ha molts sectors que demanden la seva mà d'obra amb o sense papers degut a la manca de relleu generacional autòctons o perquè els autòctons rebutgen treballar en molts sectors. Per últim, les xifres i percentatges comparatius de població estrangera no són rellevants i indicatives de la realitat, ja que a Espanya costa molt més que a altres països l'obtenció de la nacionalitat i més a més la immigració va arribar més tard. Vull dir que els fills i nets d'algerians que viuen a França són evidentment de nacionalitat francesa perquè ja la van obtenir els seus progenitors fa dècades, però en canvi a Espanya molts joves magribins no tenen encara la nacionalitat espanyola bé, perquè els seus pares encara no l'han aconseguit, bé perquè ells van néixer al Marroc i encara no l'han culminat els tràmits que duren anys. També cal considerar que a com a Catalunya sempre hi ha arribat més magribins que altres parts d'Espanya, aquest triguen més en obtenir la nacionalitat que els llatins, majoritaris a Madrid, que la poden tramitar molt abans. L'argument d'Orriols que Espanya ens envia més i la pitjor immigració deliberadment és tant fals i infantil, com el que deia el PP fa vint anys que Jordi Pujol portava marroquins en lloc de llatins, perquè volia frenar l'expansió de la llengua castellana.                                      

Manoli Vega de Junts, defensant la moció que afirma que Catalunya rep massa immigració en comparació amb altres comunitats autònomes i estats

Moment de la votació en que Junts i Aliança voten sí a la moció

Ajunto al final el text de la moció que com dic es va aprovar amb els 6 vots d'Aliança Catalana i els 3 de Junts. Manoli Vega, fent veure que s'estranyava de rebre el suport d'Aliança Catalana li va dir a l'alcaldessa "que potser vostè no se l'ha llegit"  en anar en una línia pel que fa a donar drets i deures i facilitar l'acollida diferent al que proposa Aliança. Orriols va dir que valorava el gir de Junts lamentant que s'envii tants immigrants a Catalunya que el partit feia i irònicament va invitar-la a entrar a l'equip de govern municipal. La resta de grups van votar en contra. 

Però va ser en la següent moció, la presentada per ERC per crear una Oficina Municipal d'Escolarització, que entre altres funcions facilitaria la matriculació i acollida dels alumnes nouvinguts, quan Orriols va deixar anar tot el seu argumentari xenòfob. La moció es va aprovar amb els vots d'ERC, Junts i PSC, i el vot en contra d'Aliança.  Reprodueixo aquí algunes de les afirmacions que va fer Orriols en el debat sobre l'oficina municipal d'escolarització per que el lector les valori:

 “Quants calés més ens costarà la immigració, quantes hores extres haurem de fer  per facilitar-los els tràmits, per regalar-los encara més els nostres serveis? 

“Tot això es culpa de  governs superiors –referint-se al govern d‘Espanya- que tenen una clara intencionalitat de dur immigració a Catalunya i que compten amb la complicitat del govern de la Generalitat. “

“Quants educadors de carrer, quants agents cívics, quants funcionaris de presons, i quantes es oficines d’escolarització ens podríem estalviar si en comptes de dedicar recursos a fomentar la immigració il·legal, es fessin polítiques natalistes. La invasió demogràfica que estem rebent es insostenible. I vostès aboquen –referint-se a la Generalitat i ERC- tots els recursos cap el col·lectiu immigrant"

 

L'alcaldessa, Sílvia Orriols
 

 

 

TEXT DE LA MOCIÓ DE JUNTS APROVADA AMB ELS VOTS D'ALIANÇA CATALANA i JUNTS

 

ATÈS que la Unió Europea, les Nacions Unides i el Fòrum Econòmic Mundial situen els processos

migratoris com un dels tres grans reptes que té la humanitat pels propers 25 anys, essent els altres

dos la lluita contra el canvi climàtic i la digitalització.

ATÈS que en els darrers 20 anys Catalunya ha experimentat una arribada elevadíssima de

persones immigrades (en molts casos irregulars), que segons diferents estudis, es calcula entre

un 20% i un 30% del total de la població que tenia Catalunya a principis dels anys 2000.

ATÈS que en aquest mateix període la majoria de països de la Unió Europea (Alemanya, França,

Països Baixos, Dinamarca, Escòcia...etc) han tingut taxes d’immigració entre el 5% i el 15% i

només Suècia i Noruega s’han aproximat a la xifra del 20%.

ATÈS que en cap cas l’origen d’aquestes persones immigrades és un problema en sí mateix, ans

al contrari, però ho pot ser si el volum és desproporcionat i ingestionable.

ATÈS que el Gobierno del Reino de España porta anys desplaçant persones immigrades des

d’altres llocs de l’Estat cap a Catalunya en proporcions molt més grans de les que li tocarien per

població i PIB. El darrer cas conegut tot just fa un parell de mesos amb l’enviament a Catalunya

de la majoria de persones immigrants arribades a les Canàries, un percentatge molt per sobre de

Madrid o altres territoris de l’Estat.

ATÈS que una arribada massiva de persones immigrades dificulta la gestió de la seva integració

a la societat d’acollida i tensiona els sistemes socials, sanitaris i educatius del país i dels municipis

que els acullen.

ATÈS que Catalunya ha estat sempre terra d’acollida i solidària, però que per poder continuar- ho

sent amb unes condicions adequades d’integració, no es poden acceptar els fluxos ingents i

desproporcionats que s’han donat aquests darrers 20 anys.

Per tot el que antecedeix, proposem al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

ACORDS

1- INSTAR al Gobierno de España a fer efectiu el traspàs integral de les competències d’immigració a la

Generalitat de Catalunya.

2- DENUNCIAR que Catalunya (i els seus municipis), per tot el que s’ha exposat en els atesos de

la moció, no pot continuar rebent fluxos migratoris en volums superiors al de països com França,

Alemanya o Dinamarca, per posar alguns exemples.

3- ESTABLIR com a principi rector de les polítiques d’immigració a aquest municipi el concepte de “drets i

deures”, entre els quals, l’aprenentatge i coneixement del català.

 

 

EL PLE DE VIC DE DILLUNS LIMITARÀ L'ÚS QUE FA PxC DE LES DEPENDÈNCIES MUNICIPALS I EL TELÈFON COM A SEU NACIONAL I NO PERMETRA QUE S'HI UBIQUI L"OFICINA DE DEFENSA DEL VIGATÀ AUTÒCTON" Unitat Contra el Feixisme intervindrà al Ple

    DESPATX DE GRUP MUNICIPAL DE PxC O SEU I TELÈFON NACIONAL DEL PARTIT?

En el Ple municipal de Vic del passat 3 de juny (clica),  l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, a preguntes de Marc Barnolas de la CUP i d'Iban Lapeira de Solidaritat, va manifestar que no permetria que les dependències municipals assignades a PxC, del Palau Bojons, siguin utilitzades per ubicar-hi el Servei de Defensa del Vigatà Autòcton, anunciat per PxC, que exercirà l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, en entendre que aquest servei discriminaria als ciutadans. Vila d'Abadal respongué que "en una seu privada de partit, PxC pot discriminar als ciutadans que li sembli, però no a les de l'Ajuntament".

       L'alcalde, en canvi, no va aclarir les preguntes i queixes dels dos grups pel fet que la seu nacional de PxC estigui ubicada a les oficines dels grups municipals d'oposició del Palau Bojons, que el telèfon que es dóna de la seu a la web i fulletons electorals, siguin els esmentats despatxos, i que moltes de les reunions nacionals del partit es facin a la sala contigua dels despatxos. Fins i tot sovint, si es truca al telèfon municipal de PxC, que és el que surt com a telèfon de la seu nacional, el telèfon municipal, que paga l'Ajuntament, desvia la trucada al mòbil d'una regidora, despesa que presumptament recau a compte de l'Ajuntament.

        De fet la resta de grups d'oposició tenen local propi fora de les dependències municipals i no utilitzen gaire els despatxos del Palau Bojons, on potser per no coincidir-hi amb els dirigents locals i d'altres demarcacions de PxC, només hi guarden propaganda o cartells.

        En aquell Ple Vila d'Abadal de CiU i també ERC van dir que s'hauria de revisar quin és la utilització que es fa dels despatxos municipals. Jo ja havia informat diverses vegades de l'ús que fa PxC del Palau Bojons, com a seu central del partit.

       Doncs en el Ple de demà dilluns, 1 de juliol, la CUP i ICV-EUiA presentaran una moció demanant que es defineixi quin és l'ús que poden fer els partits de les dependències municipals, per tal d'evitar que, amb fons de la ciutat, esdevingui la seu nacional d'un partit, i que els caps de setmana s'hi facin les reunions executives com el Consell de Presidència, Consell Executiu, Consell o Comitè de Campanya electoral, etc. Tot fa pensar que la moció, que adjunto aquí sota, serà aprovada. La moció anirà acompanyada d'una petició de paraula d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, que intervindrà en el Ple.

         Prèviament es votarà una moció de CiU, CUP, PSC, ERC i ICV-EUiA de condemnat del cop d'estat del General Franco, ara fa 77 anys. Caldrà veure què fa PxC. En un comunicat Josep Anglada ha anunciat que el Ple de demà potser serà "mogudet"

         

  Ordre del dia del Ple de demà, 1 de juliol (clica)

              TEXT DE LES DUES MOCIONS

a) MOCIÓ PRESENTADA PER CIU, CUP, PSC, ERC I ICV-EUIA CONDEMNANT LA REVOLTA MILITAR FEIXISTA DIRIGIDA PER GENERAL FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE EL JULIOL DE 1936

 Foto: Jordi Puig

f) MOCIÓ PRESENTADA PER LA CUP I ICV-EUIA DE DENÚNCIA PER LES ACTIVITATS RACISTES I XENÒFOBES DE PXC A LA CIUTAT DE VIC I DE PROPOSTES PER A MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL

 "ATÈS que existeix un alarmant augment del racisme i de la xenofòbia en la nostra societat i un
clar creixement de grups d’ultradreta a Europa: Grècia, França, casa nostra, ...
ATÈS que el poble de Catalunya, representat per 32 agents institucionals: el Govern de Catalunya, els grups parlamentaris, entitats municipalistes, agents econòmics i socials i els membres de la Taula de ciutadania i immigració en representació del teixit associatiu vinculat
amb la gestió de la immigració,varen signar un nou acord social el dia 19 de desembre de 2008 i que es materialitza en el redactat del Pacte Nacional per a la Immigració i que entre altres es regeix per els principis d’actuació de:
-Garantir el respecte i l’extensió dels drets humans.
-Garantir la igualtat de drets i el respecte als deures per al conjunt de la societat
-Garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme com a norma de convivència.
-Promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant condicions o circumstàncies arbitràries.
-Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del
Pacte Nacional per a la Immigració.
ATÈS el que sobre la discriminació de les persones diu el punt 2 de l'article 9 i l'article 14 de la Constitució Espanyola. I la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, al punt 1 de l'article 39
bis. I, també, el punt 1 de l'article 84 del Capítol II de Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local. I, finalment, l'Estatut de Catalunya, al punt 2 de l'article 15: “Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal”.
ATÈS el que disposen els articles 27 i 28 del Reial Decret 2568/1986 de 28 de novembre sobre el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, en relació a la disponibilitat i usos dels espais municipals cedits als grups polítics representats en el consistori vigatà.
ATÈS que a la nostra ciutat PxC ha publicat, a començaments del mes de juny, un butlletí amb un contingut obertament xenòfob, discriminatori i racista envers una part de la població de la ciutat de Vic que anuncia la posada en marxa del Servei per la Defensa del Vigatà, on s'especifica que ha estat creat: “amb la finalitat de vetllar per a la defensa dels drets dels habitants de la ciutat de Vic que no siguin immigrants” i també que: “Vic ha de ser per als vigatans i no pas per als immigrants”.
ATÈS que, a més, aquest anomenat Servei per a la Defensa del Vigatà, dóna com a contacte el número de telèfon que l’Ajuntament de Vic ha cedit al grup municipal de PxC per a assumptes de la regidoria, no pas perquè l’utilitzi per als seus interessos partidistes.
ATÈS que les actuacions de PxC a la nostra ciutat de Vic estan basades en una política discriminatòria i racista que es recolza en la difusió de rumors, sense fonament, respecte de la població immigrant, per tal de culpabilitzar-la de la crisi social i econòmica que patim i que té com únic objectiu dividir la població en favor de polítiques feixistes i antidemocràtiques.
ATÈS que ens trobem en un projecte d’emancipació de la nostra nació, creant un nou estat de dones i homes lliures, projecte que tot nouvingut ha d’adoptar com a propi en el marc d’una societat justa i igualitària, sota un règim democràtic que respecti els drets de totes les persones.

 L'Ajuntament de Vic, reunit en sessió plenària el dia 1 de juliol de 2013, ACORDA:
PRIMER– Definir i aplicar de forma immediata les normes d'ús dels locals municipals destinats als grups polítics del consistori. Aquestes normes hauran d'incloure com mínim els aspectes següents: Horaris i criteris d'accessibilitat activitats no específiques de l'àmbit municipal, compliment de normatives d'espais públics referents a salubritat i altres consideracions higiènico-sanitàries, consum i ús d'equipaments o elements de comunicació, prohibició de qualsevol activitat discriminatòria i regulació d'un règim sancionador.
SEGON- Realitzar d'ofici les indagacions pertinents per tal de verificar el compliment real d'aquestes normes d'ús.
TERCER- Prendre, en el menor temps possible, les mesures jurídiques necessàries per tal de garantir l'adequat compliment d'aquestes normes.
QUART- La posada en marxa d’una campanya permanent antirumors que consistirà en la creació d’estratègies amb la finalitat de desmentir els rumors racistes, i l’elaboració d’una guia en la que es publiquin les dades reals de la incidència de la població immigrant en la nostra societat, dades que actualment ja tenim disponibles. Aquesta campanya s’adequarà al projecte que confeccionin els tècnics pertinents.
CINQUÉ- Proposar a Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, que s'incorpori al Consell
de Convivència i Seguretat de Vic.
SISÉ- Mostrar el rebuig, d’acord amb els principis del Pacte Nacional per a la immigració, a qualsevol manifestació discriminatòria, xenòfoba, racista i antidemocràtica, ara i en el futur, i molt especialment quan aquesta provingui de grups polítics vinculats a l’Ajuntament de Vic.
VUITÉ- Comunicar a la fiscalia antidiscriminació un relat dels fets esmentats, acompanyant-hi la prova de què es disposi, per tal que avaluï si poden ser constitutius d'algun il·lícit penal."

EL PLE DE VIC ACORDA AMB EL VOTS DE TOTS ELS GRUPS (TAMBÉ PxC) DONAR EL NOM DE GUILLEM AGULLÓ, MILITANT ANTIFEIXISTA VALENCIÀ DE MAULETS ASSASSINAT FA 20 ANYS, A UN CARRER. L'alcalde diu que no permetrà que els locals municipals s'utilitzin per una oficina jurídica de PxC que discrimini als veïns segons l'origen. En canvi no aclareix el fet que els despatxos municipals i sala comuna s'utilitzi com a seu nacional de PxC i el telèfon que paga l'Ajuntament sigui el telèfon nacional de PxC

     DESPATX DE GRUP MUNICIPAL DE PxC O SEU I TELÈFON NACIONAL DEL PARTIT?
El Ple municipal de Vic celebrat la tarda vespre d'avui l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, a preguntes de Marc Barnolas de la CUP i d'Iban Lapeira de Solidaritat, ha manifestat que no permetrà que les dependències municipals de PxC del Palau Bojons siguin utilitzades ubicar-hi el servei de defensa del vigatà autòcton que havia d'exercir l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, en entendre que aquest servei discriminaria als ciutadans. Així Vila d'Abadal ha dit que "en una seu privada de partit, PxC pot discriminar als ciutadans que li sembli, però no a les de l'Ajuntament".

       Vila d'Abadal, en canvi, no ha aclarit les preguntes i queixes dels dos grups pel fet que la seu nacional de PxC estigui ubicada a les oficines els grups municipals d'oposició del Palau Bojons, que el telèfon que es dóna de la seu a la web i fulletons electorals, siguin els esmentats despatxos, i que moltes de les reunions nacionals del partit es facin a la sala contigua dels despatxos. Fins i tot sovint, si es truca al telèfon municipal de PxC, que és el que surt com a telèfon de la seu nacional, el telèfon municipal, que paga l'Ajuntament, desvia la trucada al mòbil d'una regidora, despesa que presumptament recau a compte de l'Ajuntament.

        De fet la resta de grups d'oposició tenen local propi fora de les dependències municipals i no utilitzen gaire els despatxos del Palau Bojons, on potser per no coincidir-hi amb els dirigents locals i d'altres demarcacions de PxC, només hi guarden propaganda o cartells.

        De tota manera Vila d'Abadal de CiU i també ERC han dit que s'hauria de revisar quin és la utlització que es fa dels despatxos municipals. Jo ja havia informat diverses vegades de l'us que fa PxC del Palau Bojons, com a seu central del partit.
         

 Marc Barnolas i Nil Puigivila
 

            UN CARRER PER GUILLEM AGULLÓ, PER UNANIMITAT

     El Ple ha aprovat per unanimitat la proposta de la CUP per la que es posi el nom de Guillem Agulló al passatge que hi ha entre el carrer Sant Pere i la Plaça de Santa Cecília. Marc Barnolas ha recordat qui era Agulló, que fou assassinat a ganivetades fa vint anys a Montanejos (Alt Millars) per un grups de joves de joves d'extremadreta. Ni Unió Valenciana ni el PP van condemnar  llavors el crim i a nivell judicial s'imposà la teoria que havia estat una mort en una baralla de bandes. Un dels implicats en l'assassinat, Pedro Cuevas, fou condemnat a 14 anys de presó dels que en complí només 4, i l'any 2007 fou candidat de la neonazi Alianza Nacional a Xiva de Bunyol.

      En el debat de l'aprovació, equip de govern s'ha explicat que si bé quan la CUP ho havia proposat anteriorment, no s'havia seguit el procediment previ de tramitar-ho i aprovar-ho a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis, aquesta vegada s'ha seguit el procediment ordinari. El tinent d'alcalde d'ERC, Joan López, ha explicat que Agulló era un jove antifeixista i Vic "també té grups antifeixistes" i en relació al tema del procediment ha dit que "està bé allò que bé acaba".

      Iban Lapeira de Solidaritat s'ha congratulat de l'aprovació i ha plantejat també altres noms com Lluís maria Xirinachs que també estarien a l'espera de tenir un carrer. Per la seva banda Jacint Raurell del PSC ha manifestat el suport a la proposta, tot preguntant-se per la llista d'espera de persones a les que s'ha de posar un carrer i si s'havia respectat aquest ordre de tramitació. Raurell també ha lloat la figura de Xirinachs. 

      Per la seva banda Josep Anglada ha manifestat que li semblava bé que es posi un carrer a Guillem "Aguilló", en haver-se seguit el procediment, sense entrar a valorar la persona ni els motius de la seva mort.

 Informació de la CUP que va promure un carrer a nom de G. Agulló                                   

Llegir a El 9 Nou
Llegir nota de premsa de l'Ajuntament amb els punts debatuts i aprovats o rebutjats al Ple 

Iban Lapeira de SI i Xavier Tornafoch han lloat la persona de G. Agulló com antifeixista. Jacint Raurell del PSC ha mostrat el seu acord, tot qüestionar si s'ha seguit la llista d'espera de noms.

Joan López d'ERC, que també és al govern, ha recordat que a Vic també hi ha grups antifeixistes, cosa que ha sorprès a alguns donat que des-de regidoria de Seguretat que presideix l'altre regidor d'ERC s'ha vetat o multat alguns actes o l'enganxada de cartells.

Per part de l'equip de govern el regidor Antoni Serrat ha explicat els tràmits a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis.

Josep Anglada ha manifestat el suport de PxC a que es doni el nom de Guillem Agulló a un carrer en haver-se seguit el procediment correcte de la comissió del nomenclàtor urbà.

    En canvi, al punt referent a la cessió de tres despatxos municipals a l'Associació de Municipis per la Indepèndencia (AMI) s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, excepte PxC que s'ha abstingut. Anglada ha incidit en el tema de que la llum i el telèfon el pagués l'AMI, com així es farà, cosa que després li ha estat retreta en els precs de la CUP i SI ja comentats, sobre el fet que l'Ajuntament pagui el telèfon del que de fet és la seu central de PxC i l'us que es fa del Plau Bojons.  

CONVENI AJUNTAMENT I C. D'ADVOCATS PER LA MEDIACIÓ HIPOTECÀRIA

      També s'ha aprovat el conveni amb el Col·legi d'Advocats, al que potser s'hi sumarà el Consell Comarcal, per tenir un òrgan d'intermediació en els procediments de desnonaments e impagaments hipotecaris. 
        Xavier Tornafoch d'Iniciativa ha recordat que el seu grup ja va proposar fa més d'un anys a la Diputació que es fessin aquests organs de mediació amb les entitats i ajut a les famílies. I ha dit que potser si no s'hagués produit el cas de la subhasta extrajudicial d'un pis del Banesto a Manlleu i la posterior mobilització de la PAH a l'oficina de Vic, no s'hagués aprovat ara el conveni i l'òrgan de mediació.
      La CUP ha agraït que s'hagi inclós la seva esmena per tal que la PAH sigui una de les entitas que formarà part de l'òrgan de mediaciació. Quan Joan Ballana d'ERC, com a regidor de Govern explicava la inclusió de la PAH, l'alcalde ha preguntat en veu baixa al regidor d'ERC, Joan López, què era la PA?. López fent les inicials amb el dit, i recalcant l'H final muda d'hipoteca, li ha explicat a l'alcalde. 
      El regidor del PSC, Jacint Raurell, ha demanat que a part de mediar, l'oficina faci pressió als bancs per haver d'evitar el desnonaments i ofereixi alternatives, a la vegada que ha recordat que la majoria de desnonament actuals ho són per lloguer.

  REBUTJADA LA MOCIÓ DE LA CUP EN SOLIDARITAT AMB GENIS MARTÍN

    Per últim s'ha rebutjat la moció en suport del jove Genís Martín i Serra, veí d'Olot que serà jutjat el 14 de juny a Barcelona, a qui se li demana entre 5 i 7 anys de presó en ser detingut al barri de Les Corts de Barcelona el 29 de juny dia de la vaga general, sense que hagués participat, segons la moció, en cap acte violent, cremada de contenidors ni destroses d'establiments o mobiliari. Anglada ha aprofitat per qualificar la CUP i el grup juvenil ARRAN de grups antisistema que emparen o participen en accions violentes. Anna Erra de CiU ha dit que és la justícia qui dirà si ha estat detingut o no sense proves.

     Després d'introduir una esmena al paràgraf del primer punt en que es deia "Demanar l'absolució..." que ha estat canviat per "Confiar en la innocència de...", cosa que ha eliminat les reticències d'ERC i SI, però no les de CiU, ha estat rebutjada amb els 11 vots contraris de PxC i CiU, front els 10 favorables de la CUP, ICV, SI, PSC i ERC

Text inicial de la moció abans del canvi per obtenir el vot d'ERC i SI

CRITERIS PER PROHIBIR ACTES PROP CASA D'ANGLADA I AUTORITZAR-NE ALTRES

     En l'apartat de preguntes, Nil Puigivila  de la CUP ha preguntat si l'Ajuntament havia utilitzat el mateix criteri pel que va impedir que la calçotada d'Unitat Contra el Racisme i el Feixisme el 6 d'abril al parc de la Bassa dels Hermanos, en ser proper al domicili de Josep Anglada, pel fet que es considerava que els participants a la mateixa actuessin violentament o hi haguessin incidents entre els participants i  el regidor, i en canvi es va permetre que Oriol Junqueres, a qui Josep Anglada havia amenaçat recentment via twitter de que "acabaria amb ell!", va fer un acte al cinema vigatà al costat del domicili d'Angalda. Puigivila va preguntar i si es van prendre les mesures policials oportunes per tal que el Sr Anglada no fes efectiva la seva amenaça o es va considerar que no hi havia risc.

   Nota de premsa de l'Ajuntament sobre els acords del Ple
Crònica del Ple feta per la CUP
ACTUALITZAT DIJOUS AL MATÍ: Juan Gómez Montero, cap de PxC a St Coloma, tuiteja que Guillem Agulló era un fill de puta i està bé on és ara, en resposta al vot favorable d'Anglada a que Agulló tingui un carrer a Vic.

 

 

ACTUALITZAT A 22 DE JUNY:

 Ja s'ha posat la placa al passatge Guillem Agulló de Vic (clica)

CRISPACIÓ SOTA L'AJUNTAMENT DE BADALONA EN EL PRIMER PLE DESPRÉS QUE ALBIOL PERDI UN REGIDOR ACUSAT D'EXTORSIÓ. Nou atracament a Badalona a un banc amb bomba però ni Sánchez Camacho ni Albiol, ni les teles sensacionalistes creen alarma social com feien fa dos anys per fets menors.

Actualitzat, divendres 2 de novembre.

 Veïns convocats pel PP: "Tu lucha es nuestra lucha.Albiol no te rindas" "Con dos cojones, Abiol!"

.Pancartes contra Albiol, també a la Plaça mentre es feia el Ple.

 David Gómez, el regidor trànsfuga o no adscrit, fins ara  responsable de serveis socials, acusat d'extorsió.

 Albiol, ara està més en minoria després de perdre un regidor que no renuncia  a l'acta.

 Ferran Falcó de CiU té la clau de la moció de censura que faria Serra del PSC alcalde. Llegir al blog de F. Falcó la seva opinió sobre la moció de censura.

 Jordi Serra i Francesc Serrano del PSC

 Carles Sagués, d'Iniciativa, que recolzaria des de l'oposició un govern PSC-CiU

Les fotos són meves, tret de la de sota que és de El Periódico.
Es fa difícil explicar en un article què està passant a Badalona amb el Govern en minoria de Garcia Albiol. Albiol va guanyar les eleccions el 22 maig de 2011, passant de 7 a 11 regidors. El PSC de Jordi Serra, malgrat incrementar lleugerament els vots es quedava amb els 9 regidors que tenia. CiU va baixar de 5 a 4 regidors i Iniciativa de 5 a 3. ERC, que formava part de l'equip de govern anterior es quedava fora. Ferran Falcó, cap de llista de CiU que en l'anterior mandat formava part del govern, portant les àrees de convivència i seguretat, i que creia que tal com havia passat a les eleccions catalanes de 2010, CiU pujaria, veu com es frustren els seus plans de si pujava en vots i regidors, encara que hagués guanyat Albiol, posar com a condició a Serra per sumar-se de nou a un govern de coalició, ser ell durant mig mandat l'alcalde.
Com la llei diu que si cap candidat obté al Ple de constitució el vot de la meitat més un dels regidors (14 de 27), es proclama alcalde al cap de la llista que ha tingut més vots ciutadans, Albiol, amb només 11 del 27 regidors va accedir legítimament a  l'alcaldia. Des del PSC s'acusaria a Falcó i CiU de pagar a Badalona la penyora pel suport del PP a CiU, tant al Parlament de Catalunya com a la Diputació de Badalona. S'ha de dir que Iniciativa hagués donat suport tant a un govern PSC-CiU, amb ells a l'oposició però votant pressupostos i ordenances, com a un possible tripartit PSC-CiU-Iniciativa.
Una de les primeres mesures d'Albiol va ser desmantellar l'Unitat de Convivència de la Guàrdia Urbana (UCO) i crear l'unitat Omega (lletra d el'alfabet grec que significaria la fi dels temps) i amb Miguel Jurado de regidor de seguretat es va dedicar a fer batudes a establiments habitualment regentats per immigrants i anunciar el tancaments d'alguns d'aquests, encara que pocs dies després en solventar les irregularitats o deficiències tornaven a obrir. Recordo quan acabava el llibre "Xenofòbia a Catalunya" a finals d'agost de 2011, reunir-me amb Albiol al seu despatx l'endemà d'una d'aquestes batudes o inspeccions sistemàtiques. I Albiol em va negar que es fessin batudes premeditades a establiments d'immigrants. Altres alcaldes o exalcaldes metroplolitants em deien d'Albiol que, quan ells precintaven un local, ni un feien en forma de batuda (25 inspeccions i a veure si en podem clausurar dos en un dia) ni convocaven rodes de premsa per anunciar-ho. Algunes d'aquestes inspeccions a restaurant i bars es feien a hores on l'establiment estava ple de clients i amb la irrupció de cotxes patrulla amb les llums d'emergència.
Per l'exregidor de seguretat, Ferran Falcó i per l'exalcalde, Jordi Serra la seguretat no millorava,  però a diferència del que passava quan Albiol estava a l'oposició, si un vespre es cremaven quatre vehicles i deu contenidors, Badalona no sortia ja als programes de televisió amb titulars com  "Noche de fuego y vandalismo en Badalona"        

         El regidor David Gomez (que ara ha deixat el PP) darrere, Jurado amb barret, i Albiol, en una de les seves polèmiques actuacions.

 Però les diferències entre Miquel Jurado i el cap de la policia, Conrado Fernández, van sorgir ben aviat.  El PP va creure Conrado Fernández estava al darrere d'una carta que diferents comandaments van enviar a l'alcalde per queixar-se de la política del regidor de Seguretat. I l'endemà que es difongués que Jurado anava a cessar a Fernández, es va fer públic que la Conselleria d'Interior el reclamava per un any en Comissió de Serveis, per fer un estudi, tot i que seguiria cobrant de l'Ajuntament de Badalona. Jurado seria responsabilitzat d'ordenar a membres de la Guardia Urbana fer una col·lecta entre empresaris, diguem irregular (clica per anar a la notícia) i aquí, Diari de Badalona

No detallaré aquí el meu punt de vista de la gestió d'Albiol ni les males relacions inicials entre CiU i PSC per no haver donat suport a un govern en majoria PSC-CiU amb el suport o la participació de'ICV. Sí que recordaré que l'Audiència va reobrir el cas dels pamflets amb la foto de "No queremos rumanos" (Clica aquí) , cosa que va fer que Inicitiva i PSC demanessin que Albiol deixés l'alcaldia mentre durava el procés judicial. També he de dir que tant a CiU com al PSC, a mida que moltes de les promeses d'Albiol no les complia hi havia dubtes de si era millor fer ja una moció de censura o deixar-lo que es desgastés.(Llegir al blog de Ferran Falcó) No obstant, un cop trencades les bones relacions CiU-PP al Parlament, i a mida que Albiol s'ha anat desgastant, han millorat les relacions entre Serra i Falcó a Badalona.
 El fet és que aquest últimes setmanes després que es denunciés que el coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés (un ciutadà gitano de confiança d'Albiol) fos denunciat per presumptes extorsions a comerciants pakistanesos i d'oferir l'adjudiació irregular d'una vivenda social a canvi d'un import, Albiol va destituir de les seves funcions al regidor de Serveis Socials i Salut, David Gómez, el qual, enlloc de dimitir, ha passat al grup de no adscrits, deixant el PP i replicant que Cortés no estava sota les seves ordres sinó de Jurado.
Al Ple de dimarts, amb un Albiol encara més en minoria, David Gómez va ocupar seient al costat de CiU, mentre al carrer en manifestaven més d'un centenar de persones convocades per la plataforma en favor d'Albiol: "Tu lucha es la nuestra, con dos cojones!"
Fins quan podrà guantar?  Què farà CiU?  El beneficiarà la querella pel "No queremos rumanos", en poder.se fer la víctima?
De moment, dos dies després del Ple, a Badalona es tornà a robar un banc amb explosius, mètode fins ara gens habitual a Catalunya i Espanya, que ja va passar fa sis setmanes (clica per llegir la notícia) però ni les televisions sensacionalistes ni cap dirigent del PP ha sortit al mitjans culpant a ningú d'inseguretat, delinqüència, i màfies estrangeres com feien ara fa dos anys Alícia Sánchez Camacho i el mateix Albiol.


Comunicat de CiU front el cessament, i declaraciones de de l'exalcalde Jordi Serra (clica)
Declaracions del regidor acusat d'extorsió responsabilitzant a Jurado
 La destitució del cap de la Guàrdia Urbana que marxa a la Generalitat, llegir al Punt Avui
 El pas del Cap de la Guàrdia Urbana a la Generalitat
Article a La Vanguardia: El equipo destructor