CITATS A DECLARAR COM A "INVESTIGATS" 7 MILITANTS DE DEMOCRACIA NACIONAL EL 19 D'ABRIL PER LA CAMPANYA CONTRA MESQUITA DEL CARRER JAPÓ DE BARCELONA. Demà acaba el judici a Juan de Haro i un altre militant ultra per les amenaces a la premsa el 12 d'octubre de 2016

 El dirigent de DN Albert Bruguera

El Jutjat d'Instrucció número 21 de Barcelona ha citat a declarar com "investigats" o imputats set miltants de Democracia Nacional per la campanya contra la mesquita o oratori del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona. Els fets van ser denunciats per la Fiscalia Delictes d'Odi de Barcelona per tres presumptes delictes de coaccions, contra els sentiments religiosos i d’incitació a l’odi i a la discriminació, tipificats als articles 172-1, 522 i 510 del Codi Penal. Entre citats hi ha el delegat o màxim dirigent del partit a Catalunya, Albert Bruguera, i el responsable a nivell espanyol de la branca juvenil, Democracia Nacional Joven, Juan de Haro. Se'ls hi atribueix liderar el boicot des del mes de març de 2017  a l’obertura d’una oratori al carrer Japó amb el llançament de pintura vermella, obstruint els panys del local amb silicona o la col·locació d’embotits a la porta, entre d’altres, i posar-hi adhesius amb missatges com ‘Mesquita no’, ‘Aquesta és la nostra terra i la defensarem’, ‘Espanya cristiana no musulmana’ i ‘Avui com ahir Espanya no es rendeix", entre molts altres. 

 Juan De Haro el 12 d'octubre de 2016

D'altra banda, demà 11 d'abril a les 12 del migdia se celebrarà en el Jutjat Penal 27 de la Ciutat de la Justícia el final del judici a al dirigent de DN, Juan de Haro i un altre militant ultra per les amanenaces a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. La primera sessió del judici se celebrà el 14 de març, i va quedar pendent els al·legats d'advocats, acusació i Fiscalia. 
L'advocat de l'acusació particular i el fiscal de delictes d'odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, justificaran la petició de pena de 4 anys de presó per Juan de Haro i pel simpatitzant ultra, J.M.P.G, i els advocats l'absolució i alternativament unes penes menors.

 S'ha de dir que el 14 de març va estar a punt de haver-hi un acord de conformitat acceptat per totes les parts tret Juan de Haro. Aquest acord implicava declarar-se culpables i ser condemnats a una pena menor que no impliqués presó. L'acusat J.M.P.G. va intentar que De Haro l'acceptés, donat que a ell l'incrimina el vídeo on se sent com diu més d'una vegada a Borràs "como me hagas una foto, te arranco la cabeza". I crec que a De Haro li sortirà bé l'aposta de no declarar-se culpable, ja que les proves contra ell són més qüestionables.

Imatge de la sessió del judici del dia del 14 de març

RECELS D'UN SECTOR DELS VEÏNS A L'OBERTURA O TRASLLAT DE DOS ORATORIS ISLÀMICS A SANTS I NOU BARRIS, AMB LA PARTICIPACIÓ DE PxC A LA PROTESTA. David Rojas, que va liderar la campanya contra la nova mesquita de Pineda entra a PxC per ser candidat a les municipals.

 David Rojas (dreta de la foto), fins fa poc portaveu de les protestes d'un sector veïnal contra la nova mesquita de Pineda, anunciant el seu ingrés a PxC amb Jordi de la Fuente

Quan falten dos anys per la celebració de les properes eleccions municipals, Plataforma per Catalunya,  que es va enfonsar a les eleccions de 2015 passant de 67 a només 8 regidors, està intentant recuperar la seva implantació a diversos barris i municipis de Catalunya, implicant-se o animant les protestes que aquests últims mesos han sorgit a alguns llocs contra l'obertura o trasllat d'oratoris islàmics.

Ho van fer a Olot, Molins de Rei i a Esparreguera. I a Pineda de Mar, on l'expulsat Josep Anglada que ara presideix Som Identitaris, havia agafat el protagonisme mediàtic de la protesta del barri de Can Bel, han aconseguit que David Rojas, el que fora el portaveu d'aquesta protesta veïnal trenqués amb Anglada i ingressés com a militant a PxC, de cara a encapçalar d'aquí dos anys la candidatura a les municipals. 

 Anglada, menjant un paella el passat novembre amb el líder del moviment anti mesquita, David Rojas, després de participar a la manifestació. Ara Rojas ha trencat amb Anglada i ha entrat a PxC

Aquesta setmana PxC està participant a les protestes d'un grup de veïns del barri barceloní de Roquetes, a Nou Barris, contra l'obertura d'un oratori al carrer Japó, al que l'Ajuntament de Barcelona ha donat la llicència pertinent.  S'hi han fet dues cassolades que el nou dirigent de Plataforma, Jordi de la Fuente, ha difós per les xarxes socials. 

Pancarta contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris

Plataforma al·lega que aquest futur oratori té greus iregularitats o incopatibilitats amb la Llei de Centres de Culte, però segons l'esmentada llei i el seu reglament, el local, si fa l'acondicionaments d'insonorització i seguretat que estableix, que ja està fent, serà plenament legal.  

El Reglament, regulat pel Decret 54/2010 de 20 de juliol, estableix unes condicions molt diferents pels centres de culte segons si tenen més o menys de 1000 metres quadrats de superfície. I el del carrer Japó en té 250. I malgrat tot el que s'està dient que ha de tenir un aparcament o sortides d'emergència, l'article 10 del reglament estableix que "la determinació del nombre de sortides i la longitud màxima dels recorreguts d’evacuació, el dimensionament i les característiques tècniques dels mitjans d’evacuació s’ha d’adequar a la normativa tècnica per a locals de pública concurrència". Cosa que vol dir que si la normativa permet que en aquells baixos hi hagi un restaurant, una associació o un centre de ioga  que, per les dimensions no hi cal una sortida lateral o per darrera d'emergència, tampoc li cal per centre de culte. I l'article 15, que regula l' accessibilitat, estableix que en carrers o vials "d’una amplada no superior a sis metres, només s’admet l’obertura de centres de culte amb un aforament inferior a cent persones". Com l'aforament màxim que preveu el permís és de 91 persones, aquest oratori està dins la normativa. Així, un cop es comprovi que s'han fet les reformes pel que fa insonorització, ventilació i seguretat antiincendis, complirà tota la legalitat.

A l'altre extrem de Barcelona, a Sants-La Bordeta, s'està donant aquest dies una situació similar amb motiu del trasllat del centre de culte islàmic que funcionava des de feia anys a una nau industrial de Can Batlló, a uns baixos del número 8 del Camí de la Cadena, a pocs metres de Can Batlló.

Plataforma per Catalunya també diu participar en aquest embrionari moviment de protesta, i dimarts a la tarda Xavier Farré, conseller tècnic del districte de Sants-Montjuïc, va reunir-se amb un centenar de veïns, als que va explicar al legalitat del nou local que ha comprat el Centre Cultural Islàmic de Sants i la supervisió que fa el Districte de les reformes que s'hi fan per tal que compleixi la normativa. Farré va recordar que aquesta Centre islàmic és una entitat arrelada al barri des de fa 30 anys, que té encara la seva seu a poc metres del nou local, i mai s'han donat problemes ni incidents. 

S'ha de dir que l'oposició o els recels veïnals a l'obertura dels oratoris de Nou Barris i Sants són minoritaris i no tenen el suport de les entitats del barri ni de les associacions de veïns, com tampoc ho va tenir a Pineda, motiu pel que David Rojas, ara militant de PxC va impulsar una entitat nova al barri de Can Bel.  

 Baixos on s'ubicarà el Centre Cultural Islàmic de Sants, molt a prop de la nou on és ara

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 

En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.

Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 

 

Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.

 

   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 

 El saló de Cent s'ha omplert

 

 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.

 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

GUILLEM AGULLÓ JA TÉ CARRER A VIC. EL SEU ASSASSINAT, TOT I QUE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO HA ESTAT "JUSTA", ÉS CONSIDERAT INTERNACIONALMENT COM "CRIM D'ODI".

Des d'ahir a Vic, en un trencall del carrer Sant Pere, ja hi ha la placa que dóna nom al Passatge Guillem Agulló. Passatge que va del carrer Sant Pere a la Plaça de Santa Cecília o dels Trinitaris. Posar el seu nom a un carrer o un passatge a diversos municipis dels Països Catalans no significa que 21 anys després de la seva mort s'hagi fet justícia, però sí que representa un reconeixement a la seva persona i ajuda a mantenir viva la seva memòria. 
Potser aquest passatge és "poc carrer". Però penso que millor aquí al centre de Vic, al costat de l'Hotel d'Entitats, que en un carrer de la zona indústrial o l'illa càrnia on només hi passen camions.

Això ha estat possible gràcies a l'acord del Ple Municipal del 3 de juny (clica), aprovat per unanimitat, també per PxC. I el fet que Josep Anglada donés el seu sí a aquesta iniciativa impulsada per la CUP, va provocar una forta discrepància dins de PxC i el portaveu de Plataforma a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, (ex regidor de Manlleu) va fer uns twits que van motivar que Twitter li tanqués el compte.

Foto de Josep Comajoan

 L'assassinat de Guillem Agulló està considerat internacionalment com el que s'anomena "Crims d'odi" o Hate Crimes tipificats insuficientment al Codi Penal espanyol (clica). Es a dir matar a algú només per rebuig a la seva ideologia, creences, raça, orígen, orientació sexual, etc. Com a crim d'odi està considerat el casa Agulló per l'organització STOP HATE CRIMES, EUROPE (clica)

 Agulló va morir la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves d'extremada dreta. Tots els partits polítics van condemnar l'assassinat menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló el 1995, el jutge condemnà a Pedro Cuevas a 14 anys de presó dels que només en complí 4, i el maig de 2007 (crec vulnerant la condemna accessòria a exercir càrrec públic) ocupà el número 4 a les llistes d'Alianza Nacional per Xiva de Bunyol.  

 El seu cas s'assembla al de Carlos Javier Palomino, (que també recull la web STOP A LOS CRÍMENES DE ODIO"), assassinat a Madrid el 11/11/2007, si bé l'autor de la seva mort Josué Estebánez, sí que continua a la presó i és considerat per l'extremadreta un pres polític i a la xarxa podem trobar escrits i campanyes sota el lema "Josué Libertad!"   .

Divendres vinent tindrà lloc l'acte d'homenatge a G. Agulló per part de la CUP i Arran al Passatge que porta el seu nom. Personalment crec que seria bo que hi fossin presents entre el públic també representants municipals de les forces catalanistes i/o d'esquerres que van donar suport a posar-hi el nom.

Fotos de l'acte de Josep Comajoan:

Els pares de Guillem Agulló

JUAN GÓMEZ MONTERO, CAP DE PxC DE ST COLOMA RESPON A QUE ANGLADA VOTÉS A FAVOR DE DONAR UN CARRER A GUILLEM AGULLÓ, DIENT QUE ERA UN F. DE PUTA I ESTÀ BÉ ON ÉS (mort a la tomba)

 ACTUALITZAT, A LES 9 DEL VESPRE. TWITTER SUSPÈN EL COMPTE DE JUAN GÓMEZ MONTERO. QUÈ FARA PxC DESPRÉS DEL TWITT D'ANGLADA DESAUTORITZANT-LO?
AQUESTA DESAUTORITZACIÓ NO ELIMINA EL MALESTAR DE REGIDORS METROPOLITANTS I ELS SOCIS ESPANYOLS DE PARTIDO X LA LIBERTAD PEL FET QUE ANGLADA VOTI A FAVOR DE LA PROPOSTA DE LA CUP DE POSAR UN CARRER A GUILLEM AGULLÓ
Més informació actualitzada, amb el tuit d'homenatge al líder violent dels Boixos Nois, Sergi Soto, mort fa anys (clica)

--------------------------
Juan Gómez Montero, cap de PxC a Santa Coloma de Gramenet,  ha mostrat via twitter (clica) aquesta matinada el seu punt de vista sobre el fet que els 5 regidors de PxC de Vic votessin dilluns a favor de posar el nom del jove antifeixista valencià, Guillem Agulló, assassinat fa 20 anys, a un carrer de Vic, tal com explico aquí (clica).     

Així Gómez Montero ha escrit que "Guillem Agulló era un fill de puta que està molt bé on està ara mateix".     

Gómez Montero acostuma a tensionar els plens de St Coloma fins a límits impensables, ha estat condemnat per una agressió el dia que es va construir el Ple fa dos anys, i està pendent de judici per la denúncia  d'agressió al treballador de Gent de Gramenet dins les dependències municipals.

Aquest tuit, que semblaria celebrant la mort de Guillem Agulló, s'ha fet poc després que el jove antifeixista francés Clément Méric fos atacat a París per tres militants d'extremadreta, quedant en mort cerebral (clica per llegir notícia).

El cert és que és la segona vegada en un mes que diversos dirigents municipalistes de PxC discrepen del que vota Anglada a Vic. Així ara fa un mes, mentre a municipis com Santa Coloma o L'Hospitalet, PxC presentava mocions contra la independència, o declarar la ciutat lliure d'independentisme, Anglada va votar a favor d'una moció de l'Associació de Municipis per la Independència, demanant la supressió de la Delegació i Subdelegacions del Govern central i la retirada de les sancions i expedients a ajuntaments per penjar la bandera estelada en lloc de l'espanyola.

           

Gómez Montero, amb ulleres, al costat d'Anglada
ANGLADA ES DESMARCA AMB UN TWITT DE GÓMEZ MONTERO:
¿Quedarà només en un twitt o una declaració com ha passat amb accions d'altres regidors com fotografiar-se "brazo en alto" amb l'esvàstica o la creu celta o dir que un immigrant mort és un gasto menys per la sanitat (Alberto Sánchez, Albert Pericas i altres...)? 

EL PLE DE VIC ACORDA AMB EL VOTS DE TOTS ELS GRUPS (TAMBÉ PxC) DONAR EL NOM DE GUILLEM AGULLÓ, MILITANT ANTIFEIXISTA VALENCIÀ DE MAULETS ASSASSINAT FA 20 ANYS, A UN CARRER. L'alcalde diu que no permetrà que els locals municipals s'utilitzin per una oficina jurídica de PxC que discrimini als veïns segons l'origen. En canvi no aclareix el fet que els despatxos municipals i sala comuna s'utilitzi com a seu nacional de PxC i el telèfon que paga l'Ajuntament sigui el telèfon nacional de PxC

     DESPATX DE GRUP MUNICIPAL DE PxC O SEU I TELÈFON NACIONAL DEL PARTIT?
El Ple municipal de Vic celebrat la tarda vespre d'avui l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, a preguntes de Marc Barnolas de la CUP i d'Iban Lapeira de Solidaritat, ha manifestat que no permetrà que les dependències municipals de PxC del Palau Bojons siguin utilitzades ubicar-hi el servei de defensa del vigatà autòcton que havia d'exercir l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán, en entendre que aquest servei discriminaria als ciutadans. Així Vila d'Abadal ha dit que "en una seu privada de partit, PxC pot discriminar als ciutadans que li sembli, però no a les de l'Ajuntament".

       Vila d'Abadal, en canvi, no ha aclarit les preguntes i queixes dels dos grups pel fet que la seu nacional de PxC estigui ubicada a les oficines els grups municipals d'oposició del Palau Bojons, que el telèfon que es dóna de la seu a la web i fulletons electorals, siguin els esmentats despatxos, i que moltes de les reunions nacionals del partit es facin a la sala contigua dels despatxos. Fins i tot sovint, si es truca al telèfon municipal de PxC, que és el que surt com a telèfon de la seu nacional, el telèfon municipal, que paga l'Ajuntament, desvia la trucada al mòbil d'una regidora, despesa que presumptament recau a compte de l'Ajuntament.

        De fet la resta de grups d'oposició tenen local propi fora de les dependències municipals i no utilitzen gaire els despatxos del Palau Bojons, on potser per no coincidir-hi amb els dirigents locals i d'altres demarcacions de PxC, només hi guarden propaganda o cartells.

        De tota manera Vila d'Abadal de CiU i també ERC han dit que s'hauria de revisar quin és la utlització que es fa dels despatxos municipals. Jo ja havia informat diverses vegades de l'us que fa PxC del Palau Bojons, com a seu central del partit.
         

 Marc Barnolas i Nil Puigivila
 

            UN CARRER PER GUILLEM AGULLÓ, PER UNANIMITAT

     El Ple ha aprovat per unanimitat la proposta de la CUP per la que es posi el nom de Guillem Agulló al passatge que hi ha entre el carrer Sant Pere i la Plaça de Santa Cecília. Marc Barnolas ha recordat qui era Agulló, que fou assassinat a ganivetades fa vint anys a Montanejos (Alt Millars) per un grups de joves de joves d'extremadreta. Ni Unió Valenciana ni el PP van condemnar  llavors el crim i a nivell judicial s'imposà la teoria que havia estat una mort en una baralla de bandes. Un dels implicats en l'assassinat, Pedro Cuevas, fou condemnat a 14 anys de presó dels que en complí només 4, i l'any 2007 fou candidat de la neonazi Alianza Nacional a Xiva de Bunyol.

      En el debat de l'aprovació, equip de govern s'ha explicat que si bé quan la CUP ho havia proposat anteriorment, no s'havia seguit el procediment previ de tramitar-ho i aprovar-ho a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis, aquesta vegada s'ha seguit el procediment ordinari. El tinent d'alcalde d'ERC, Joan López, ha explicat que Agulló era un jove antifeixista i Vic "també té grups antifeixistes" i en relació al tema del procediment ha dit que "està bé allò que bé acaba".

      Iban Lapeira de Solidaritat s'ha congratulat de l'aprovació i ha plantejat també altres noms com Lluís maria Xirinachs que també estarien a l'espera de tenir un carrer. Per la seva banda Jacint Raurell del PSC ha manifestat el suport a la proposta, tot preguntant-se per la llista d'espera de persones a les que s'ha de posar un carrer i si s'havia respectat aquest ordre de tramitació. Raurell també ha lloat la figura de Xirinachs. 

      Per la seva banda Josep Anglada ha manifestat que li semblava bé que es posi un carrer a Guillem "Aguilló", en haver-se seguit el procediment, sense entrar a valorar la persona ni els motius de la seva mort.

 Informació de la CUP que va promure un carrer a nom de G. Agulló                                   

Llegir a El 9 Nou
Llegir nota de premsa de l'Ajuntament amb els punts debatuts i aprovats o rebutjats al Ple 

Iban Lapeira de SI i Xavier Tornafoch han lloat la persona de G. Agulló com antifeixista. Jacint Raurell del PSC ha mostrat el seu acord, tot qüestionar si s'ha seguit la llista d'espera de noms.

Joan López d'ERC, que també és al govern, ha recordat que a Vic també hi ha grups antifeixistes, cosa que ha sorprès a alguns donat que des-de regidoria de Seguretat que presideix l'altre regidor d'ERC s'ha vetat o multat alguns actes o l'enganxada de cartells.

Per part de l'equip de govern el regidor Antoni Serrat ha explicat els tràmits a la comissió del nomenclàtor de la Comissió d'Economia Hisenda i Serveis.

Josep Anglada ha manifestat el suport de PxC a que es doni el nom de Guillem Agulló a un carrer en haver-se seguit el procediment correcte de la comissió del nomenclàtor urbà.

    En canvi, al punt referent a la cessió de tres despatxos municipals a l'Associació de Municipis per la Indepèndencia (AMI) s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, excepte PxC que s'ha abstingut. Anglada ha incidit en el tema de que la llum i el telèfon el pagués l'AMI, com així es farà, cosa que després li ha estat retreta en els precs de la CUP i SI ja comentats, sobre el fet que l'Ajuntament pagui el telèfon del que de fet és la seu central de PxC i l'us que es fa del Plau Bojons.  

CONVENI AJUNTAMENT I C. D'ADVOCATS PER LA MEDIACIÓ HIPOTECÀRIA

      També s'ha aprovat el conveni amb el Col·legi d'Advocats, al que potser s'hi sumarà el Consell Comarcal, per tenir un òrgan d'intermediació en els procediments de desnonaments e impagaments hipotecaris. 
        Xavier Tornafoch d'Iniciativa ha recordat que el seu grup ja va proposar fa més d'un anys a la Diputació que es fessin aquests organs de mediació amb les entitats i ajut a les famílies. I ha dit que potser si no s'hagués produit el cas de la subhasta extrajudicial d'un pis del Banesto a Manlleu i la posterior mobilització de la PAH a l'oficina de Vic, no s'hagués aprovat ara el conveni i l'òrgan de mediació.
      La CUP ha agraït que s'hagi inclós la seva esmena per tal que la PAH sigui una de les entitas que formarà part de l'òrgan de mediaciació. Quan Joan Ballana d'ERC, com a regidor de Govern explicava la inclusió de la PAH, l'alcalde ha preguntat en veu baixa al regidor d'ERC, Joan López, què era la PA?. López fent les inicials amb el dit, i recalcant l'H final muda d'hipoteca, li ha explicat a l'alcalde. 
      El regidor del PSC, Jacint Raurell, ha demanat que a part de mediar, l'oficina faci pressió als bancs per haver d'evitar el desnonaments i ofereixi alternatives, a la vegada que ha recordat que la majoria de desnonament actuals ho són per lloguer.

  REBUTJADA LA MOCIÓ DE LA CUP EN SOLIDARITAT AMB GENIS MARTÍN

    Per últim s'ha rebutjat la moció en suport del jove Genís Martín i Serra, veí d'Olot que serà jutjat el 14 de juny a Barcelona, a qui se li demana entre 5 i 7 anys de presó en ser detingut al barri de Les Corts de Barcelona el 29 de juny dia de la vaga general, sense que hagués participat, segons la moció, en cap acte violent, cremada de contenidors ni destroses d'establiments o mobiliari. Anglada ha aprofitat per qualificar la CUP i el grup juvenil ARRAN de grups antisistema que emparen o participen en accions violentes. Anna Erra de CiU ha dit que és la justícia qui dirà si ha estat detingut o no sense proves.

     Després d'introduir una esmena al paràgraf del primer punt en que es deia "Demanar l'absolució..." que ha estat canviat per "Confiar en la innocència de...", cosa que ha eliminat les reticències d'ERC i SI, però no les de CiU, ha estat rebutjada amb els 11 vots contraris de PxC i CiU, front els 10 favorables de la CUP, ICV, SI, PSC i ERC

Text inicial de la moció abans del canvi per obtenir el vot d'ERC i SI

CRITERIS PER PROHIBIR ACTES PROP CASA D'ANGLADA I AUTORITZAR-NE ALTRES

     En l'apartat de preguntes, Nil Puigivila  de la CUP ha preguntat si l'Ajuntament havia utilitzat el mateix criteri pel que va impedir que la calçotada d'Unitat Contra el Racisme i el Feixisme el 6 d'abril al parc de la Bassa dels Hermanos, en ser proper al domicili de Josep Anglada, pel fet que es considerava que els participants a la mateixa actuessin violentament o hi haguessin incidents entre els participants i  el regidor, i en canvi es va permetre que Oriol Junqueres, a qui Josep Anglada havia amenaçat recentment via twitter de que "acabaria amb ell!", va fer un acte al cinema vigatà al costat del domicili d'Angalda. Puigivila va preguntar i si es van prendre les mesures policials oportunes per tal que el Sr Anglada no fes efectiva la seva amenaça o es va considerar que no hi havia risc.

   Nota de premsa de l'Ajuntament sobre els acords del Ple
Crònica del Ple feta per la CUP
ACTUALITZAT DIJOUS AL MATÍ: Juan Gómez Montero, cap de PxC a St Coloma, tuiteja que Guillem Agulló era un fill de puta i està bé on és ara, en resposta al vot favorable d'Anglada a que Agulló tingui un carrer a Vic.

 

 

ACTUALITZAT A 22 DE JUNY:

 Ja s'ha posat la placa al passatge Guillem Agulló de Vic (clica)