Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novetats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novetats. Mostrar tots els missatges

dimecres, 17 d’abril del 2013

PER SANT JORDI SIGNARÉ LLIBRES DE 6 A 7 A LA RAMBLA DE L'HOSPITALET A LA PARADA DE BIBLOTEQUES, JUST A L'ESCENARI ON COMENÇA LA RECERCA D'AMOR A LA CARTA. També signaré i hi podreu trobar "Xenofòbia a Catalunya"

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 6 a 7 de la tarda signaré exemplars de la novel·la "Amor a la carta", de Raima Edicions, a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, entre el carrer Lleida i el Passatge de la Pau, just al lloc on en la novel·la l'Andreu, el carter, després d'haver localitzat casa l'Olga al carrer Lleida, comença a seguir-la pel carrer. 
Una història d'amor i recerca que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya",  llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC.


Fragment d'Amor a la carta.


L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 
            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.
Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.
            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.   


dilluns, 15 d’abril del 2013

TEXT COMPLERT DEL XAT AMB LECTORS DE REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA

Ja pots llegir tot el xat de Regió7, Diari de Girona i el setmanari Empordà , amb motiu de llibres de Sant Jordi. 18 preguntes i més de dues hores. Unes preguntes eren d"Amor a la carta" i les relacions de parella,  i altres de "Xenofòbia a Catalunya", com afrontar el racisme,  també sobre les amenaces querelles i twits hostils de PxC. M'han dit que des de Diari de Girona hi ha hagut moltes més visites del que esperaven. Demà tindré les dades. Podeu entrar i llegir preguntes i respostes clicant aquí.  Disculpeu els errors mecanogràfics o ortogràfics.
Uf! Ara veig que la pregunta 7 que semblava  que s'havia esborrat i he tornat a escriure ha matxacat part de la 6....
Actualitzat, dimarts: Ahir dilluns, fins les 12 de la nit el xat entre Diari de Girona, Regió7 i Empordà va tenir  2.532 visualitzacions.

dissabte, 12 de gener del 2013

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", AHIR A GIRONA"



Ahir divendres al vespre a les 20 hores (equivocadament els targetons inicials deien que era a les 7 i l'agenda de Diari de Girona ho va posar a  l'hora equivocada i va venir algú a les 7 que després no va tornar) es va presentar a la Llibreria 22 la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima. Hi va assistir una vintena de persones.





En Saïd el Kadadoui va parlar de la meva trajectòria com a periodista, articulista i assagista, i que quan va llegir, fa ja més d'un any, la versió no acabada de la novel·la se li van esvair els temors sobre si me'n sortiria en el registre literari narratiu. Sense desvetllar la trama i girs de la història, va lloar el llenguatge planer i col·loquial d'una història feta en primera persona, la manera com s'administra la informació al llarg del text, esdevenint una novel·la romàntica, però no ensucrada, amb força intriga i girs inesperats, i amb un to de novel·la negra, repetint el que ja va dir l'escriptor Isidre Grau (premi Sant Jordi de l'any 1985) a la presentació de Barcelona ,  que era una història que podia esdevenir un guió cinematogràfic. El Kadaoui va recordar que la història passa en els anys 1996 i 1997, quan encara s'escrivien cartes i es trucava des de cabines telefòniques. També va fer un apunt, com a psicòleg, d'una de els qüestions que tracta la novel·la: el pes de les ferides del passat no superades (maltractaments, abusos...) que sovint dificulten o avorten noves relacions

La Iolanda Pineda, va començar recordant que fa poc més d'un any em va presentar "Xenofòbia a Catalunya" a Barcelona, llibre que era, ara per ara, l'únic recull escrit del que va passar a Salt -i fora de Salt- en els anys que ella va ser alcaldessa, i que l'havia sorprès gratament la lectura d'aquesta novel·la, com a persona que sempre està llegint narrativa.

Va explicar una mica la trama inicial de la història que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà:
 En Joan, un carter divorciat -que viatja força i també fa reportatges per algun mitjà- canvia de ruta de repartiment i es troba de tant en tant com passen per les seves mans unes cartes a nom d'Andreu Roca, per una casa que s'ha enderrocat i de remitent i només hi posa "Olga" sense cap més senya. Unes cartes que acaben en unes saques que són destruïdes al cap d'un any. Intrigat, en veure a contrallum que són cartes manuscrites, un dia farà un delicte. N'obrirà una, s'dentificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu, i lamenta no haver pogut solucionar "allò que va passar". Obrirà les següents i per unes pistes iniciarà la cerca d'aquesta Olga, explicant Pineda que la història té tombs i girs inesperats que fa que "a partir d'un moment no la puguis deixar" fent prendre part al lector en els conflictes que afronten els protagonistes. 
Iolanda Pineda va llegir la segona carta que obre el carter, i va fer alguns paral·lelismes divertits entre l'autor de la novel·la i el protagonista, tant pel que fa a trajectòries sentimentals com si, com a periodista d'investigació, jo també "seguia a la gent pel carrer" o era capaç de passar-me una nit en un cotxe a prop d'un local d'extremadreta.
Com també va dir en Kadaoui, va destacar fragments i reflexions que hi ha al llibre sobre l'enamorament, els secrets que tots podem tenir, el si cal explicar-ho o no tot, i el risc de perdre algú per dir-ho, o perdre'l per no dir-ho tot.   


Finalment jo vaig explicar breument el procés d'escriptura d'aquesta novel·la (iniciat ja fa molts anys), destacant que tot encaixa i hi  ha un motiu -sense dir-lo- del perquè l'Olga que envia les cartes a una adreça inexistent. Sense ser una història trista té darrera d'algun personatge les ferides o petjades del maltractement i pedofília,  i el sentiment de culpa dels qui han estimat aquestes persones per no haver pogut "salvar-los" i salvar la la relació. I vaig fer un paral·lelisme de que a l'igual que, en alguns casos, nens o nenes maltractats esdevenen maltractadors, en política internacional trobem com sectors de pobles que van ser maltractats (poble jueu o el serbis) poden esdevenir maltractador i ser incapaços de reconèixer que repeteixen patrons de maltracte similars als que van patir. També vaig destacar que, per entendre un dels quatre personatges principals, surten els fets de corrupció que van motivar el canvi d'alcalde a començaments dels anys noranta a L'Hospitalet. Que els escenaris de L'Hospitalet són reals i que Puig d'Empordà és un poble imaginari on el Joan hi té la colla d'amics i amigues i un col·lectiu ecologista de les comarques gironines que fa una revista que aborda qüestions, fets culturals i problemàtiques d'aquells anys a l'Empordà i el Gironès.
També vaig comentar la situació de les querelles i denúncies contra mi interposades per PxC i Josep Anglada i el seu advocat gironí, número 2 a les llistes de PxC a les últimes, eleccions, Francisco Bueno Celdrán. 
Per últim vaig explicar els dos llibres en projecte que tinc. Un de l'extrema dreta (o identitaris antiimigració) española en castellà, a mig termini, i una novel·la en català a llarg termini. Notícia i foto de la presentació al Punt Avui






VEURE ENTREVISTA DE ROSÓ FELIU A TV GIRONA, minut 23


dissabte, 29 de desembre del 2012

COMENTARI D"AMOR A LA CARTA" AL 9 NOU DIGITAL

Ahir l'edició digital de El 9 Nou publicava un comentari de la novel·la "Amor a la carta". La presento a Girona el divendres 11 a les 19 hores a Llibreria 22

última actualització: 28-12-2012 (8:13)
Jordi Vilarrodà
Conegut fins ara pel seu treball periodístic i, en concret, les seves investigacions sobre partits xenòfobs, el moianès Xavier Rius fa la seva primera incursió en la literatura amb la novel·la 'Amor a la carta' (Raima Edicions).
La novel·la té com a protagonista en Joan, un carter de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que Xavier Rius coneix bé perquè hi va exercir com a mestre durant més de 20 anys. Un dia que el canvien de ruta, el carter descobreix que regularment arriben cartes a una adreça que no correspon a ningú. Endut per la curiositat, n’obre una i descobreix que les escriu una dona, l’Olga, i que les adreça a un home, l’Andreu, “a qui enyora”. El carter es veu atrapat per la història i comença a esbrinar qui és la misteriosa Olga, a qui finalment creu localitzar i seguir, i amb qui estableix relació. “Però les coses no són el que semblen”, diu l’autor, i el relat acaba donant un gir del tot inesperat. Temes com els maltractaments de gènere i la pedofília, amb les seqüeles vitals que deixen, les relacions entre víctimes i botxins o la corrupció política emergeixen dins de la trama, mentre el carter intenta descobrir quin és el motiu que porta algú “a enviar unes cartes sabent que ningú no les rebrà”. “Tot i això, no és una novel·la trista, s’ha d’arribar al final per entendre’n tot el sentit”, diu Xavier Rius. En el relat hi apareix també com un dels escenaris un poble imaginari –Puig d’Empordà– però que en algunes característiques s’inspira en Moià. L’acció se situa als anys 90, “un moment en què encara s’enviaven cartes”, afirma l’autor.
Llegir a El 9 Nou, clica
On trobar "Amor a la carta"?, clica

divendres, 14 de desembre del 2012

AVUI DIVENDRES PRESENTO "AMOR A LA CARTA" A MOIÀ

Llegir a Nació Digital, clica
 Informació a Regió 7, clica

Event de Facebook, clica



Fotos de la presentació a Moià:
L'Alícia llegint una de les cartes que l'Olga envia a una adreça que ja no existeix i que el carter, el protagonista. obre i es queda, identificant-se amb el que escriu l'Olga i li farà iniciar una cerca per localitzar-la.



 En Jaume Clarà, a l'esquerra de la foto, moianesenc resident a L'Hospitalet va fer una extensa explicació del llibre sense desvetllar els girs inesperats que el lector hi troba ni el per què l'Olga envia les cartes a una casa de L'Hospitalet de Llobregat que s'ha enderrocat. A la dreta l'editor, Jordi Guinart.