Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
Com
haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que
fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del
discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una
pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores
d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es
fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació,
públics i privats, a nivell local.
Aquesta és la pregunta que va centrar la jornada del passt dimart al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions
per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques
que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense
blanquejar els seus discursos.
El fins fa uns mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat el 13 desembre al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó.
Manos Limpias va intentar fer el pas a la política amb els socis espanyols de Plataforma per Catalunya, el Partido por la Libertad-Con las Manos Limpias, del qui va ser finacer de PxC i Josep Anglada, l'advocat José María Ruiz Puerta. Però aquest intent d'entrar en política de Manos Limpias s'acaba quan l'advocat Miguel Bernad es empresonat per extorsions i xantages.
Aquest vespre he participatal programa l'Illa de Robinson del Punt Avui TV d' Eduard Berraondo amb V. Partal, V. Sanchis, Jose Rodríguez de Súmate i jo. Hem debatut sobre la renúncia a l'escó d'Oriol Pujol, de l'elecció de líder al PSOE i al PSC, i de l'informe del Consell per la Transició Nacional, entre d'altres temes.
Aquests dies els diferents grups i coalicions de l'ultradreta espanyola que tenen voluntat de presentar-se a les eleccions europees de maig, estan intentant recollir els 50 avals de càrrecs públics -poden ser regidors de qualsevol força política- que s'exigeix per presentar-se. L'únic grup ultra, socialpatriota o identitari que els té 50 regidors és PxC, però ni es pensa presentar, ni pensa cedir l'aval dels seus regidors a altres candidatures que sí ho faran. España 2000, que té 5 regidors, ha estat recollint avals, però és molt poc probable que es presenti si bé podria deixar els avals dels seus regidors i els aconseguits d'altres a alguna candidatura ultra. El termini per presentar els candidatures amb els avals és el 21 d'abril.
La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre, està integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Patriota Español i Movimiento Católico Español-Acción Juvenil Española. Inicialment es va pensar que el Blas Piñar Gutiérrez, fill del líder de Fuerza Nueva, encapçalés la candidatura, cosa impensable ara que Democracia Nacional ha deixat La España en Marcha. Blas Piñar Gutiérrez potser hagués pogut encapaçalar la candidatura si s'hagués unificat amb la d'AES que dirigeix el seu cunyat, López Diéguez, i en la que també hi té un paper destacat la seva germana Valle Piñar.
En aquest moments hi ha diverses causes judicials contra Manuel Andrino de Falange, i Pedro Pablo Peña d'Alianza Nacional, per exaltació de la violència, i la candidatura podria ser impugnada.
No crec que s'hagi d'incloure a VOX, d'Alejo Vidal Quadras en la llista de candidatures ultres, donat que no demana ni sortir de l'euro, ni recuperar el control de les fronteres amb la Unió Europea, ni és islamòfoba. Però ha obtingut el suport de Blas Piñar Pinedo, nét de Bals Piñar i de clara trajectòria ultra. També participa del projecte de VOX l'ex secretari general de Plataforma X Catalunya, Pablo Barranco, o Ariadna Hernández, parella del regidors de PxC de L'Hospitalet i dirigent del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez.
PxC VOL RECUPERAR MILITANTS I REGIDORS QUE VAN MARXAR, PERÒ ELS DE MANLLEU I RODA VAN AL PP
Plataforma X Catalunya, que no es presenta a les europees ni sembla que tampoc ho farà a unes hipotètiques eleccions plebiscitàries de novembre, centra els seus esforços en recuperar regidors i militants que havien marxat aquest últims anys, i en enfortir les candidatures de les municipals de 2015.
No obstant els tres regidors de Manlleu, Antoni Sánchez, Francesc Polo i Humilde Cordero, i Sebastià Povedano de Roda de Ter, que van abandonar PxC fa uns mesos, no tornaran a PxC després de la destitució d'Anglada, sinó que han ingressat ja al PP.
De fet un dels problemes més importants que té PxC es reconstituir el partit a Osona i no té cap cara potent per encapçalar la candidatura de Vic, donat que el regidor Joan Carles Fuentes que serà el nou portaveu de PxC a l'ajuntament de Vic si el secretari municipal i l'alcalde donen per ferma l'expulsió d'Anglada, ni viu a Vic -ha viscut aquest últims anys a Calafell-, ni té actualment més lligams amb Osona que el ser regidor de PxC.
SOLÀ I BUENO TORNEN A PxC
A qui si que ha recuperat PxC ha estat a l'advocat gironí Francisco Bueno Celdrán -el que amb la seva companya cubana em va posar les querelles-, i al suposat fill il·legítim del rei, Albert Solà, de la Bisbal d'Empordà. Tots dos van deixar el passat desembre PxC denunciant les idees racistes, islamòfobes i el passat terrorista i violent d'alguns dirigents de PxC, que per cert continuen a PxC.
Plataforma per Catalunya té actualment dos regidors a Olot (tot i que es dubte de la lleialtat d'una per la seva amistat amb Anglada),
un regidor al municipi de Palafrugell, Eduard Guerra, i en conserva un dels tres que va obtenir a Salt. Els dos regidors saltencs que van abandonar PxC descarten tornar-hi. Ara Plataforma vol fer enfortir grups de cara a les properes municipals a la
Bisbal de l’Empordà i a Torroella de Montgrí.
Albert Solà, que diu ser fill del Rei, torna a PxC
L'advocat Fco Bueno, a la dreta de la foto, també torna a PxC
L'EMBOLIC JUDICIAL DE L'EXPULSIÓ D'ANGLADA I LES DENÚNCIES CREUADAES PER L´ÚS DELS DINERS, L'USURPACIÓ DELS COMPTES DE CORREU, FACE I TWITTER, LA RETIRADA DEL CARNET DE CONDUIR, I EL JUDICI PER L'AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012
Mentre Joan Carles Fuentes intenta que el proper Ple del 7 d'abril, ell sigui el nou portaveu de PxC i Anglada i Marta Riera passin a ser regidors no adscrits, Anglada ha recorregut la seva destitució, el Consell Executiu en el que es va acordar, donat que a ell se li va dir que s'havia desconvocat, i també ha recorregut la seva expulsió del partit. No està gens clar que ni l'alcalde de Vic ni el secretari acceptin que es faci fora a Anglada i Riera del grup municipal ni el canvi de portaveu. Més a més sobre Marta Riera encara no s'ha dictat l'expulsió de PxC.
Mentre, Anglada i Marta Riera han denunciat als qui van fer el Consell Executiu del 8 de febrer per l'usurpació i violació dels comptes de correu electrònic, facebook twitter i blog. Així, abans de que Anglada rebés la trucada d'un advocat dient-li que havia estat destituït, un informàtic del grup de PxC de Sant Boi va accedir als comptes de correu d'Anglada i Riera, canviant les contrasenyes d'accés i apoderant-se dels correus polítics i personals dels dos, fet que sense cap mena de dubte és un delicte castigat amb presó. Simultàniament l'informàtic va desactivar sense comunicar-ho a Anglada ni Riera els comptes de facebook i twitter de tots dos i el blog del president.
Per la seva banda l'actual direcció de PxC ha denunciat a Anglada per l´ús dels diners de PxC, al que ha respost Anglada que el tresorer i regidors de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, coneixia o havia de conèixer els comptes des de feia tres anys.
A Ordóñez, que es considera un dels principals impulsors de la Valkiria de destitució, feta des de L'Hospitalet, on ell és regidor, ja se l'anomenava en certs cercles el Claus Von Stauffenberg de PxC, per la gran semblança física. Stauffenberg va ser qui va liderar el 1944 la frustrada operació Valkiria per assassinar Hitler. I com a la Valkiria contra Hitler, mentre es feia la reunió de destitució es van tallar les comunicacions de correu i xarxes socials d'Anglada.
La semblança Daniel Ordóñez i Stauffenberg, cervells de les Valkiries.
Hi ha també el tema del carnet de la retirada del carnet de conduir d'Anglada, vinculat al proper judici per la denúncia cap Anglada d'agressions a uns joves el 22 d'abril de 2012. Anglada afrontarà aviat el judici per agressions i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ètnics, contra uns joves -un "de casa" i l'altre d'origen magribí-, amb els que es va creuar a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012 passades les 20 hores, als que, segons l'acusació, hauria agredit al crit de "moros de merda".
En demanar-se, tal com es preceptiu els antecendent penals de l'acusat, s'ha confirmat el que alguns ja sabíem (però no en teníem la prova) que Anglada va ser condemnat a Madrid per conduir sota els efectes de l'alcohol i negar-se a fer la prova d'alcholemia, al crit de "soy Anglada de Vic, persigan a los moros" la nit del 18 de setembre de 2009 a la Plaza Oriente, en ser atutat en un control de la policia municipal.
Així va tenir el carnet retirat fins a finals de 2013. Més a més sembla que hi havia una sanció administrativa de pèrdua de punts que va solventar el 13 de febrer d'aquest any quan va anar a la Direcció General de Tràfic de Barcelona (La Campana) on es va fer veure de manera "angladiana" demanant que l'atenguessin sense agafar número, cosa a la que es van negar els funcionari de Tràfic i va haver d'esperar el seu torn.
I si Anglada tenia el carnet retirat, llavors resulta que va fer un quebrantament de condemna el 25 d'abril de 2012 quan, mentre es produïa una manifestació de protesta davant del seu domicili per la presumpta agressió de dos dies abans, va sortir amb el cotxe del parking del seu domicili i un jove independentista li va trencar el retrovisor. Tot i que Anglada diu ara que aquell dia conduïa la Marta Riera, segons el l'informe i el testimoni al jutjat de la policia municipal per aquest incident, consta que qui anava al volant era el regidor Josep Anglada.
Després d'unes setmanes en que s'havien intensificat les baixes a PxC, alguns del que fins fa uns dies clamaven als actes de PxC: "Josep Anglada ho fas de puta mare!" s'han decidit finalment a destituir Josep Anglada de la presidència del partit.
Així s'ha anunciat aquesta tarda a la web de PxC en un comunicat fet des de L'Hospitalet de Llobregat, en una reunió a la que no hi era ni Anglada ni la Secretària de Presidència, Marta Riera, ni el regidor de L'Hospitalet, resident a Tarragona, Juan Carles Fuentes. D'aquesta manera ha triomfat la Valkiria o canvi de rumb que exigien dirigents, com el cap de llista de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez fart de les incoherències i excentricitats d'Anglada, a la que s'han sumat pesos pesats com el Vicepresident August Armengol o el Secretari d'Organització, David Parada i el Secretari General, Robert Hernando.
Segons el comunicat fet públic des de l'Hospitalet, que es acompanyat d'una foto del Centre Cívic de Bellvitge on s'ha fet la reunió, a la que s'hi veu diversos regidors i dirigents metropolitans, s'ha anomenat president en funcions al vicepresident i militant barceloní, Xavier Simó, mentre el regidor d'Igualada i Secretari General, Robert Hernando, farà la gestió executiva. Poc després de fer-se pública la destitució d'Anglada, PxC ha desactivat el correu, twitter, facebook i blog del president cesat. Ara sembla que l'executiva de PxC intentarà repescar a part dels 16 regidors que havien abandonat PxC i continuaven com a no adscrits als seus municipis. Anglada ha respost que ho impugnarà i tombarà aquest cop d'estat. A la foto de la reunió d'aquest migdia s'hi veu, d'esquerra a dreta, a la regidora de Mataró, Mònica Lora, al de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, al responsable de Lleida, Eduard Pallerola; a Carlos Francisoud, (no és regidor) de Badalona, a Menchu Martí, de St Adrià, a Josep Badia de Les Franqueses, a Robert Hernando d'Igualada (al mig), a Xavier Simó (mig tapat), al seu costat David Parada, també tapat (St Boi) a l'August Armengol del Vendrell, a Ángel Chiquillo (mig tapat) a l'advocat Joan Garriga, a Nacho Mulleras d'Olot, i Jaime Padilla, cap de llista d'Esplugues de Llobregat. Els únics tres membres del Consell Executiu que no hi eren presents eren Josep Anglada, la secretària de Presidència i regidora de Vic, Marta Riera, i el regidor J Carlos Fuentes. Sembla que se li va comunicar a Anglada una petició de part dels membres del Consell Executiu per celebrar un consell extraordinari, si bé Anglada, sense ser conscient de la situació i de la voluntat de cessar-lo, va demanar que es fes d'aquí dues setmanes.
Imatge de la reunió d'avui
Més enllà dels motius ideològics, estratègics o personals pels que tanta gent ha deixat PxC, gairebé tots els que plegaven coincidien en denunciar la gestió econòmica de Josep Anglada, les exigències de rebre les assignacions econòmiques dels regidors d'arreu de Catalunya i en les dificulatats de mantenir una línia ideològica mínimament coherent.
Aquest últims dies hi havia malestar entre molts regidors i militants per les exigències que suposadament feia Angalda a futurs caps de llista a pagar per anticipat a PxC uns milers d'euros, mentre, segons sembla, ell es quedava després durant més de dos anys la major part de les assignacions que cobren els regidors com a membres de l'oposició als seus ajuntaments.
Alguns militants estaven força descontents amb Anglada, el qual aquests últims mesos deia que havia cobrat 80.000 euros de subvenció estatal pels 67 regidors que va obtenir PxC el 2011, i que amb aquests diners, segons denunciaven membres de PxC, Anglada deia que es compraria un segon Mercedes d'alta gama. Aquest fet també va obligar a moure fitxa als socies espanyols del Partido X la Libertad que lidera l'advocat de Manos Limpias, José María Ruiz Puerta. Ruiz Puerta va aportar o recollir els 80.000 euros de les furgonetes de la campanya electoral de les eleccions espanyoles de 2011, que no havia recuperat.
Caldrà veure si PxC, sense el Secretari de Relacions Internacionals, Enric Ravello, que va ser expendientat la setmana passada (clica) -és pancatalista-, i sense Anglada, que tant votava mocions de l'Associació de Municips per la Independència (clica), com era espanyol fins la mèdul·la, PxC agafarà una línia clara. També estar per veure si amb els socis de Partido x la Libertad (PxL) dóna suport o s'uneix a alguna candidatura de cara a les europees. El fet que per culpa de les incoherències del líder, PxC deixés passar l'oportunitat de les europees, també desconcertava molta gent de dins i fora PxC. I molts grups ultres espanyols no volien aliar-se amb PxC pel seu catalanisme. Però PxC és l´únic grup que té segurs els 50 avals de càrrecs públic necessaris per fer llista a Europa.
Quan els periodistes que fa anys que seguim Josep Anglada
intercanviàvem, sense escandalitzar-nos, les últimes excentricitats i
novetats de caire personal, econòmic, social o polític, que ens
arribaven d’Anglada i Plataforma per Catalunya (PxC), sempre dèiem que,
encara que només donéssim veracitat a la tercera part del que ens
arribava, no seria versemblant per a una pel·lícula o novel·la que
pretengués recollir la complexitat i la diversitat de les passions,
debilitats i contradiccions humanes. Semblaria exagerat o inventat.
Molts dirigents locals de PxC i probables nous alcaldables de
diversos municipis explicaven amb resignació les quanties econòmiques
per avançat que els exigia ara el president de la formació per
encapçalar la llista de 2015 o anar-hi de número dos o tres. I alguns
dels que ara són regidors es queixaven, en veu baixa, que, a part
d’haver hagut de pagar la campanya de 2011, durant bona part del mandat
havien hagut d’entregar la major part del sou, dieta o subvenció que
rebien del seu ajuntament a Josep Anglada. Des de feia un parell de
mesos, Anglada explicava eufòric a molta gent que tornava a estar
forrat, ja que havia cobrat els 80.000 euros de subvenció estatal pels
67 regidors que va obtenir el 2011 i que es compraria un nou Mercedes,
comentaris que no havien fet cap gràcia als socis espanyols de PxC, el Partido por La Libertad, el president del qual, l’advocat de Manos Limpias
José María Ruiz Puerta, li havia deixat a Anglada els 80.000 euros de
les furgonetes i treballadors de la campanya de les eleccions espanyoles
de 2011. Una quantia que no havia recuperat. Precisament quan escrivia
el llibre Xenofòbia a Catalunya vaig preguntar a Anglada de què vivia i
em va respondre que “l´última vagada que m’ho va preguntar el Vila
d’Abadal li vaig dir: m’ho faig amb la teva dona i ella em paga”. Així
ho vaig publicar jo en el llibre i aquest paràgraf no va ser cap dels
que va incloure en la querella de 100.000 euros que em va posar per
calumnies i injúries.
També era un queixa habitual dels regidors de PxC les incongruències
d’Anglada. Donat que vol ser alcalde de Vic a qualsevol preu, i Vic és
potser una de les ciutats amb més estelades als carrers, el maig passat
va votar a Vic a favor de la moció de l’Associació de Municipis per las
Independència (AMI) per tal que es tanqués la Delegació i subdelegacions
del Govern espanyol a Catalunya, marxés l’administració espanyola i
s’arxivessin totes les multes i expedients per penjar l’estelada als
màstils o balcons municipals. Un mes més tard votava també en favor de
posar un carrer a nom de Guillem Agulló. Uns posicionaments
contradictoris amb un Anglada que es definia com espanyol per la gràcia
de Déu i que presidia un partit contrari a l’independentisme català. Una
altra queixa de molts militants de PxC era en relació als temes
domèstics i de diversitat de gustos d’Anglada, cosa que xocava amb el
valors catòlics conservadors del partit i de la Ciutat dels Sants.
Precisament un dels que va donar la cara per Anglada per reconduir un
d’aquest escàndols, la denúncia de maltractaments al fill i la esposa
d’Anglada feta pública durant la campanya electoral de novembre de 2011,
va ser el regidor d’Olot, Nacho Mulleras, que avui ha estat un dels
membres de l’executiva que, reunits en absència de l'exlíder i de la
seva mà dreta Marta Riera, l’han destituït.
Evidentment, PxC sense Anglada agafarà una línea ideològica clara i
no tindrà un president motiu de constants controvèrsies en l’àmbit
personal. Però el fet és que PxC va arribar on va arribar gracies a
Anglada, per més que la seva personalitat i caràcter fos també el llast
que impedia créixer al partit. I és que a PxC tot, no només els diners
que si quedaven, passaven per Anglada. Un Anglada que, com me’l va
definir la psiquiatra i ex regidora d’ERC de Vic, Gràcia Ferrer, té el
pensament i el raonament crític alterat, és fabulador i pot arribar al
deliri i a creure’s els seus deliris.
Ara, més enllà que Anglada intenti resistir des de Vic amb el suport
d’alguna regidora, PxC no patirà totes les coses negatives que provocava
Anglada dins i fora del partit, i podrà reconciliar-se amb els seus
aliats espanyols. Però també perdrà aquell comunicador que quan està
serè sap jugar amb la càmera i l’entrevistadora, i que tant bé ho fa a
Canal Català, Tele5 o Intereconomía.
És evident que PxC, a curt termini, en pot sortir afectada
electoralment, però no ens enganyem. Els que el substitueixin són més
educats, no insultaran ni cridaran com Anglada, ni és quedaran els
diners del partit. Però potser amb noves cares com David Parada (Sant
Boi) o Daniel Ordóñez (L’Hospitalet), sempre educats i correctes,
aconseguirà estendre el discurs xenòfob i populista molt més enllà d’on
l’ha portat la grolleria d’Anglada. I és que ni Marine Le Pen ni Geert
Wilders van dient, com fa Anglada, que els immigrants són xurma, ni si
els aturen a un control d’alcoholèmia la lien amb els municipals,
dient-los que el deixin passar i que empaitin “als moros”.
COMUNICAT DE PxC Plataforma per Catalunya nomena Xavier Simó nou president del partit El Consell Executiu destitueix Anglada per deficiències en la gestió
L’Hospitalet de Llobregat | El Consell Executiu de Plataforma per Catalunya, reunit en el dia d’avui amb caràcter extraordinari, ha acordat el nomenament de Xavier Simó com a nou president.
El màxim òrgan decisori del partit ha aprovat rellevar Anglada per les deficiències en la gestió que emanen de l’àrea de presidència.
Simó, que fins ara ocupava la vicepresidència, assumirà el nou càrrec fins la celebració del proper congrés, que tindrà lloc a la tardor del proper any.
El nou president exercirà una presidència institucional de caràcter representatiu, i els poders executius del partit recauran en el secretari general, Robert Hernando, que desenvoluparà les funcions sota el precepte del Consell Executiu.
Plataforma per Catalunya inicia avui una nova etapa carregada d’il·lusió, optimisme, renovació i esperança en els reptes de futur, reafirmant la convicció en l’ideari reflectit en la declaració programàtica i apostant per un canvi en les formes.
Xavier Simó, president en funcions, és el primer per l'esquerra de la foto, a un debat o tertúlia de ràdio sobre immigració que vam estar junts.És jubilat i una persona força educada
AVUI EL PROGRAMA TOTS X TOTS DE COM RÀDIO S'HA ACOMIADAT DE L'AUDIÈNCIA DESPRÉS DE 17 ANYS. LA MAJORIA DE PROGRAMES DE LA COM ACABEN PER SEMPRE I MOLTS DELS SEUS PROFESSIONALS ANIRAN A L'ATUR. COM A PERSONA QUE HE TINGUT EL PLAER DE COL·LABORAR-HI, AVUI HE INTERVINGUT COM ALTRES COL·LABORADORS AMB UNA ÚLTIMA REFLEXIÓ I EVOCANT MOMENTS DE LA HISTÒRIA RECENT DE CATALUNYA I DEL MÓN QUE HE ANALITZAT EN EL PROGRAMA.
Clica aquí per escoltar el comiat dels treballadors de la COM en plantilla que feien el programa
Avui desapareix el Tots x Tots un programa de debat i reflexió sobre pau, conflictes, Tercer Sector, solidaritat i cooperació internacional que ha estat en antena 17 anys. Vaig començar a participar-hi quan la COM estava en a un cinquè pis de Gran Via, Bailén, a la tertúlia i entrevistes dels diumenges al vespre dirigides pel Francec Triola i Siscu Baiges. Tres anys després s'estrenaven els estudis a l'antiga Maternitat a Les Corts. Però la meva participació va ser més intensa els últims cinc anys quan el programa va passar a ser diari, primer amb l'Oriol Puig a la locució i Siscu Baiges a producció, i després amb en Ramon Company de director i locutor. A més de ser entrevistat per algun tema concret, participava com a col·laborador a les tertúlies de política internacional, primer els divendres, després els dilluns. Recordo com molt especial aquella tertúlia amb el Josep Cabayol i el Manel Vila el setembre de 2009, quan el president d'Honduras, Manuel Zelaya, estava refugiat a l'ambaixada del Brasil a Tegicigalpa, que en Siscu ens diu tres minuts abans de començar que estava trucant a l'ambaixada on estava refugiat per si el portaveu del president, o el secretari del president volien explicar quina era la situació o fer unes declaracions. I només començar el programa ens diu: "El president d'Hondures al telèfon..." i apa, "Buenas noches, Señor Presidente..." i a fer-li preguntes. Recordo com polemitzava amb l'Elisabeth Anglarill en directe a l'estudi i després a fora. Quan em creuava amb la sempre somrient i un xic tímida, Elisabet Cortiles.
Recordo amb intensitat a la secció de Conflictes del Món que
tenia els dijous a les 20,40, quan acabava la secció policial de Xavier
Vinader, analitzant conflictes d'arreu del món i les revoltes àrabs. Recordo les converses amb la Sara Barrera, amb l'Eva Corbacho, amb l'Oriol
Puig, amb el Marius,el Josep Giralt i l'Oriol Pastor que entraven poc després que jo
acabés. Recordo com de vegades analitzavem o narravem el present i les revoltes àrabs, fins i tot, de vegades, en directe, com el dia que dimitia Mubarak que vaig entrar a les 19,30 i vaig plegar a les 23 hores. Una secció que sabia que s'acabava quan entraven la Jéssica del Moral i el Manel Carvajal amb les notícies de les 9 a la mà.
Com molts dies parlàvem d'immigració i del creixement del discurs xenòfob, linko aquí la valoració de les eleccions municipals de maig de 2011 i com entrevistem a l'encara alcaldessa de Salt, en funcions, Iolanda Pineda. Clica aquí per escoltar valoració eleccions municipals i entrevista a I Pineda Vull recordar també les tertúlies d'aquest últim any dels dilluns intentant analitzar tot el què està passant, la fi de l'estat del benestar i l'inici d'un nou cicle que ningú sap on ens porta amb l'Esther Vivas,el Manel Vila, en Francesc Freixa, en Rafel Vilasanjuan i tants d'altres. I com he dit a la valoració i comiat que he fet avui, i es pot escoltar en el link de dalt, el program del Tots x Tots començava sovint amb la frase de Paul Valery de "El futur ja no és el que era" i com veiem aquests mesos, amb el que està passant, el futur no és el que imaginavem ni esperàvem. Llavor em consolo acabant amb la frase de J L Borges: "Con el tiempo te das cuenta de que en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento mismo que estabas viviendo en ese justo instante" Gràcies, Sicu, Francesc, Ramon, Sara, Eva, Oriol, Idoia, Susanna...
Ahir al vespre vaig participar a la tertúlia de la COM sobre el rescat bancari d'Espanya, les eleccions franceses i la situació a Síria.
Xavier Rius, analista de conflictes, Manel Vila, del departament de
Cooperació i Solidaritat Internacional de l’Ajuntament de Barcelona,
Xavier Caño, d’ATTAC-Acordem, i el periodista Paco Martín analitzen
l’impacte de l’acord pel qual l’Eurogrup aportarà un màxim de 100.000
milions d’euros a la banca espanyola i altres qüestions d’actualitat
política nacional i internaci
O
