COVID-19: LA RIERA BLANCA ÉS EL FRONT. Si la transmissió comunitaria creua la Riera Blanca i entra a Barcelona anirem a un escenari molt negatiu

Analitzo en aquest vídeo la situació dels barris de Collblanc, La Torrassa i La Florida de L'Hospitalet d'una molt alta densitat de població limítrofes a Barcelona, barris de Sants, les Corts i Pedralbes, dels que es separa per la Riera Blanca i la Carretera de Collblanc. Si la transmissió comunitària del Covid-19 passa de L'Hospitalet de Llobregat a Barcelona anirem a un escenari social, econòmic i sanitari molt greu.  

El nom de Collblanc sorgeix perquè per allà hi passava la Riera Blanca, riera d'aigües sovint blanquinoses perquè venien o passaven per una cantera d'alabastre coenguda com Petras Albas, Pedres Blanques, d'on ve el topònim Pedralbes.
Alguns del infectats d'aquest brot de Collblanc, Torrassa i La Florida, són treballdors del Club de Polo, una mica més amunt de la Riera Blanca, al costat de la Diagonal, a Les Corts-Pedralbes.
Si aquest focus de contagi comunitari passa la Riera Blanca, i s'extém a Barcelona la situciaó serà molt preocupant amb conseqüències negatives a tot Barcelona. 

PxC IMPULSA EL MOVIMENT ISLAMÒFOB PEGIDA QUE CONVOCA UNA CONCENTRACIÓ L'11 DE MARÇ A L'HOSPITALET

(Actualitzat: L'acte canvia de lloc. No es farà a la plaça de l'Ajuntament)
Després de la suspensió de la manifestació que s'havia de fer a L'Hospitalet el 28 de gener contra la islamització d'Europa, convocada pel desconegut PECIDO, Patriotas Españoles contra la Islamización de Occidente, el twitter de Patriotas Uropeos contra la Islamitzación de Occidente PEGIDA, ha anunciat una concentració a L'Hospitalet pel proper dimecres 11 de març, convocatòria que ha estat difosa i explicada a la web de Plataforma per Catalunya.

De fet, cinc dies després dels atemptats de París del 7 de gener, el Secretari Genetal de PxC, Robert Hernando, i el regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, van participar a la manifestació islamòfoba de PEGIDA a Dresden i van contactar amb el seus promotors per crear a Catalunya i Espanya un moviment similar.

Pegida ha estat creat a Alemayna per Lutz Bachmann, un personatge tèrbol i polèmic de 41 anys, propietari d'una agència de fotografia i relacions públiques. Bachmann reconeix que ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per diversos delictes entre els que hi ha conduir begut, agressions i un robatori. PEGIDA ha viscut una ruptura interna fa unes setmanes quan Bachmann va penjar al seu Facebook unes fotos d'ell caràcteritzat com Adolf Hitler.

De cara les eleccions muncipals del proper mes de maig, en que la immigració havia sortit de l'agenda política i mediàtica, confia que impulsant aquest moviment islamòfob pugui recuperar protagonisme i evitar la fuga dels seus votants cap a formacions com Podemos i Ciutadans.  

En el comunicat penjat a la seva web, PxC "demana als seus militants, simpatitzants i votants que acudeixin a aquesta concentració sense por i sense complexos, defensar la nostra identitat i les nostres costums"

 Hernando i Ordóñez a Dresden

La convocatòria, després suspesa, d'una primera concentració islamòfoba a L'Hospitalet pel 28 de gener, va motivar una concentració en favor de la convivència i contra la islamofòbia

CONCENTRACIÓ CONTRA LA ISLAMOFÒBIA A L'HOSPITALET. S'havia convocat per les xarxes socials una de caire xenofòbob que no s'ha celebrat

Fa dues setmanes el desconegut PECIDO (Patriotas españoles contra la islamización de Occidente) va convocar per twitter una concentració de caire xenòfob i islamòfob per avui a la plaça de l'Ajuntament de L'Hospitalet. Aquest grup vol imitar el moviment alemany PEGIDA (Patriotes europeus contra la islamització d'Occident) sorgit a Dresden i liderat fins fa uns dies pel polèmic Lutz Bachmann, que ha dimitit després de la polèmica per haver penjar a la xarxa fotos d'ell caricaturitzat com Hitler. 

 El secretari general de Plataforma X Catalunya, Robert Hernando, i el regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, van participar el 12 de gener a la manifestació d'aquest grups a Dresden,  que era la primera després dels atemptats de París. 

 Hernando i Ordóñez van aprofitar el desplaçament per contactar amb els líders de PEGIDA per tal d'impulsar a Catalunya i l'Estat espanyol un moviment islamòfob similar que pugui servir a PxC i al Partido X La Libertad (PxL) de palanca de cara les eleccions municipals del mes de maig. I tot i que oficialment PxC no està darrera de la creació de PECIDO o PEGIDA a Espanya, sí que des de les xarxes socials han fet un aclariment sobre quina és la pàgina del PECIDO espanyol reconegut per PEGIDA. 

Per contrarestar la convocatòria xenòfoba d'avui, Unitat contra el Feixisme i el Racisme de L'Hospitalet, després de comprovar que ningú no havia comunicat o demanat permís per manifestar-se aquesta tarda davant l'Ajuntament, va fer un escrit reservant el lloc per fer-hi un acte antiracista, a la vegada que el convocava per les xarxes social. Tres dies més tard, el compte de twitter de PECIDO desconvocava la concentració d'avui si bé s'anúncia una nova convocàtoria (clica) 

La concentració antifeixista sí que s'ha celebrat i hi han participat mig centenar de persones entre els que hi havia membres del PSC, ICV-EUiA i la CUP. 

Imatge de la concetració d'aquesta tarda a L'Hospitalet  (Foto Bertran Cazorla)

MANIFEST DE CONVOCATÒRIA D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME DE L'HOSPITALET:
Condemnem incondicionalment l’atac a la seu de Charlie Hebdo a París, en què han mort dotze persones innocents i d’altres han quedat ferides, així com les sis víctimes d'un tiroteig en un supermercat kosher, al cap de pocs dies. Fem arribar el nostre sincer condol a les famílies, amics i éssers estimats de totes les víctimes. Alhora que condemnen aquest atemptat, hem d’actuar front el perill que les organitzacions feixistes, racistes i islamòfobes intentin aprofitar-se d’aquest atac i l’utilitzin per aconseguir suport. No podem permetre que les accions d’un grapat d’assassins creïn una conjuntura en què augmenti el suport a organitzacions que veritablement persegueixen musulmans i minen tots els nostres drets.
Els grups d’ultradreta i feixistes que estan creixent a Europa representen una amenaça greu i autèntica a la llibertat i la democràcia. A França, l’eurofeixista Front National intentarà de treure’n profit. A Alemanya, el moviment racista i feixista Pegida ha organitzat àmplies manifestacions racistes i islamòfobes, secundades per partits polítics d’ultradreta i fins i tot nazis. A Grècia, el partit obertament neonazi, Alba Daurada, representa una amenaça tant a les eleccions com al carrer.
A l'Hospitalet de Llobregat tenim dos regidors a L'Ajuntament del grup feixista Plataforma per Catalunya, Daniel Ordoñez i Alberto Sanchez, que tenen antecedents per violència contra migrants, han finançat centres neonazis a Barcelona, s'han manifestat amb simbologia ultra i, recentment han participat a les mobilitzacions islamòfobes celebrades a Dresde. El moviment racista i islamòfob Pegida (Patriotes Europeus Contra la Islamització d'Occident) també ha convocat una concentració a l'Hospitalet, motiu pel qual avui ens trobem aquí, per dir que no volem feixisme a la nostre ciutat.
A l'Hospitalet tots som de casa, tots som lliures i tots som diferents. Reivindiquem la convivència, la llibertat d'expressió, rebutgem la islamofòbia i qualsevol forma de discriminació, ja que entenem que la diferència es un dret i no una excusa per negar drets a ningú
NO PASSARAN!

 Lutz Bachmann va dimitir la setamana passad després de penjar aquesta foto caracteritzat com Hitler

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però

PER SANT JORDI SIGNARÉ LLIBRES DE 6 A 7 A LA RAMBLA DE L'HOSPITALET A LA PARADA DE BIBLOTEQUES, JUST A L'ESCENARI ON COMENÇA LA RECERCA D'AMOR A LA CARTA. També signaré i hi podreu trobar "Xenofòbia a Catalunya"

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 6 a 7 de la tarda signaré exemplars de la novel·la "Amor a la carta", de Raima Edicions, a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, entre el carrer Lleida i el Passatge de la Pau, just al lloc on en la novel·la l'Andreu, el carter, després d'haver localitzat casa l'Olga al carrer Lleida, comença a seguir-la pel carrer. 
Una història d'amor i recerca que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya",  llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC.

Fragment d'Amor a la carta.

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.   

PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA, I DEBAT SOBRE XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITALET

Ahir acompanyat del regidor de Cultura de L'Hospitalet, Jaume Graells, vaig presentar "Amor a la carta" al Tecla Sala de L'Hospitalet, indret que surt a la novel·la, molt proper al gimnàs on en la ficció l'Andreu coneixerà l'Olga. També hi era el regidor d'Ensenyament, Lluís Esteve i en començar l'Alcaldessa Núria Marín. També vam dialogar sobre el contingut de "Xenofòbia a Catalunya".

 Amb l'alcaldessa, Núria Marín.

 Jaume Graells, regidor de Cultura
 
             Veure notícia a L'Informatiu de TV de L'Hospitalet, minut 1 i entrevista al 8 (Clica)

Veure video presentació

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

ENTREVISTA AL PUNT AVUI SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

XAVIER RIUS  MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR

Nascut a Barcelona el 1959, fa de mestre però la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura. Especialitzat en la immigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara canvia el registre per escriure la seva primera novel·la.  

“Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció”

 30/01/2013, Andreu Mas

 Foto de Lluís Serrat a la presentació d'Amor a la carta a la Llibreria 22 de Girona

Plataforma per Catalunya el té en el punt de mira i l'ha dut als jutjats. Els va fer mal el seu llibre sobre la xenofòbia a Catalunya?

Més que el meu llibre, ha estat tot el que ha passat després. Anglada fins i tot va venir a la presentació del llibre a Vic. Es va començar a enfadar amb mi quan vaig denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que Plataforma és al darrere de la inauguració del Casal Tramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón on participa un membre de l'Associació Cultural Léon Degrelle, neonazi. A partir de llavors, i arran d'un seguit de coses més, entre les quals, una picabaralla via Twitter, em va posar diverses querelles. Primer m'emprenyava molt, però ara m'ho agafo amb ironia, tot i que els Mossos m'han demanat que vagi amb compte.

A Catalunya hi ha casos puntuals de xenofòbia política o hi ha una Catalunya xenòfoba?

A la Catalunya interior, la carlista, encara es mira de quina casa ets, qui és la teva família. Inicialment, sembla que alguns sectors de CDC a Vic van ser els que van animar Anglada a presentar-se per primer cop, entre altres coses per treure vots als vigatans d'origen andalús. Això, però, se'ls en va de les mans i l'Anglada obté també vots muralles endins. Així doncs, a la Catalunya interior hi ha un cert sentiment xenòfob, que t'identifica segons les teves arrels. A la Catalunya no profunda ha crescut pel discurs que “el govern dóna tots els subsidis i ajuts als moros”.

Els plantejaments d'Anglada són els mateixos que la política del PP a Badalona?

Albiol va fer seu el discurs que el govern de la Generalitat “ho dóna tot als moros”. Va tenir molt d'èxit amb una primera campanya contra la construcció d'una mesquita en sòl públic i després també quan s'oposà a l'obertura d'un oratori en un terreny privat. Aquest discurs no el farà mai el PP a Madrid o a València perquè ells estan al govern autonòmic i no poden fer el discurs de “se'ls dóna tot als moros”.

En el fons de tot aquest conflicte hi ha una lluita entre pobres.

Entre pobres o entre els recursos públics. Quan la gent va venir d'Andalusia també hi havia llits calents, però com no hi havia estat del benestar, no hi havia res de franc. Són els mateixos que ara es queixen perquè quan van arribar al país no els van regalar res i als nous immigrants pensen que sí. També hi ha una qüestió d'ús de l'espai públic: els nous immigrants estan acostumats a viure al carrer i això genera desconfiança, molts veïns pensen que s'estan al carrer perquè viuen del que els dóna l'Estat, quan no és així. Els immigrants es van quedar els treballs més mal retribuïts i ara la gent autòctona que s'ha quedat sense atur voldria que els treiessin la feina per donar-los-la a ells.

Ha passat de l'assaig a la novel·la; la realitat, però, supera la ficció?

Si fes un llibre sobre Plataforma per Catalunya i l'extrema dreta superaria la ficció mil vegades.

Què ha manllevat de la realitat per fer Amor a la carta?

Una de les coses que m'han preocupat sempre és que moltes vegades les víctimes poden esdevenir botxins. Quan un infant ha estat maltract o víctima d'un pedòfil, en fer-se gran pot convertir-se en maltractador. Per entendre què mou alguns personatges femenins de la meva novel·la hem de saber que hi ha aquest rerefons. La novel·la, però, no és un drama, és una història optimista i fresca.

En l'era del correu electrònic vostè escriu un llibre que gira entorn un carter.

Una editorial em va proposar traslladar la novel·la al temps present, però era impossible, perquè avui la gent no envia cartes, ho fa tot per internet. Per això la història s'ambienta als anys 1996-97. No és el mateix enviar una carta que un missatge electrònic, però.

Les cartes que no s'obren i s'acumulen són una metàfora sobre les oportunitats perdudes?

Una cosa que em va frapar va ser la història d'un fill que posa una carta al taüt del pare abans que el tanquin. M'impressionen les paraules no dites. A la història jugo amb la ironia sobre si a la vida cal explicar-ho tot als altres.

Llegir al Punt Avui, clica 

BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

COMENTARI D"AMOR A LA CARTA" AL 9 NOU DIGITAL

Ahir l'edició digital de El 9 Nou publicava un comentari de la novel·la "Amor a la carta". La presento a Girona el divendres 11 a les 19 hores a Llibreria 22

última actualització: 28-12-2012 (8:13)

Jordi Vilarrodà

Conegut fins ara pel seu treball periodístic i, en concret, les seves investigacions sobre partits xenòfobs, el moianès Xavier Rius fa la seva primera incursió en la literatura amb la novel·la 'Amor a la carta' (Raima Edicions).

La novel·la té com a protagonista en Joan, un carter de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat que Xavier Rius coneix bé perquè hi va exercir com a mestre durant més de 20 anys. Un dia que el canvien de ruta, el carter descobreix que regularment arriben cartes a una adreça que no correspon a ningú. Endut per la curiositat, n’obre una i descobreix que les escriu una dona, l’Olga, i que les adreça a un home, l’Andreu, “a qui enyora”. El carter es veu atrapat per la història i comença a esbrinar qui és la misteriosa Olga, a qui finalment creu localitzar i seguir, i amb qui estableix relació. “Però les coses no són el que semblen”, diu l’autor, i el relat acaba donant un gir del tot inesperat. Temes com els maltractaments de gènere i la pedofília, amb les seqüeles vitals que deixen, les relacions entre víctimes i botxins o la corrupció política emergeixen dins de la trama, mentre el carter intenta descobrir quin és el motiu que porta algú “a enviar unes cartes sabent que ningú no les rebrà”. “Tot i això, no és una novel·la trista, s’ha d’arribar al final per entendre’n tot el sentit”, diu Xavier Rius. En el relat hi apareix també com un dels escenaris un poble imaginari –Puig d’Empordà– però que en algunes característiques s’inspira en Moià. L’acció se situa als anys 90, “un moment en què encara s’enviaven cartes”, afirma l’autor.

Llegir a El 9 Nou, clica
On trobar "Amor a la carta"?, clica

PRIMERES RESSENYES D'AMOR A LA CARTA, A L'EDICIÓ DIGITAL DEL PERIÓDICO I EN PAPER A L'AGENDA

(Ho poso en castellà. A l'edició catalana encara no està penjat)

Xavier Rius Sant recuerda el Hospitalet de finales de los 90 en su primera novela 

 'Amor a la carta', editado por Raima, se presenta este miércoles en la librería Alibri de Barcelona

JOAN SALICRÚ / L'Hospitalet de Llobregat
Xavier Rius Sant es maestro y periodista y aunque nació en Barcelona y ahora vive a caballo entre la ciudad condal y Moià, trabajó durante 22 años en una escuela de L'Hospitalet.
En ese marco, concretamente a finales de los años 90, es donde ha situado su primera incursión en el ámbito de la ficción, 'Amor a la carta', aunque como no podía ser de otra manera a tenor de su línea de periodismo comprometido, en el libelo afloran temáticas sociales bien reales y que le preocupan como los maltratos o la pedofilia.
“Es una historia de amor que tiene lugar en un Hospitalet que cambia, que se transforma urbanísticamente, en la época del alcalde Pujana y todo el lío que hubo en aquel momento. Es un retrato de L'Hospitalet de aquel momento”, explica el día antes de presentar, este miércoles 7, a las 19 horas, el libro en la librería Alibri de Barcelona, la novela, publicada per Raima Edicions. En el acto intervendrán el editor Jordi Guinart, el escritor Isidre Grau y el propio autor.
En el volumen sale el barrio de Pubilla Cases, las vías del tren del barrio de Sant Josep donde ahora se construyen nuevos pisos y se juega con la confusión entre dos vías con el mismo nombre, la calle Molí, que pertenecen respectivamente a L'Hospitalet y a Esplugues pero que están la una muy cerca de la otra.
También aparecen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras y los bares del centro de la población, aunque el lugar donde pasan algunas de las escenas principales es la calle Cartago, que no se encuentra en el nomenclátor de la ciudad.
Los que conozcan a Rius Sant encontrarán algunos rasgos autobiográficos en el trabajo. Así, el protagonista se da cuenta de uno de los puntos fundamentales de la trama en Sarajevo, ciudad donde Rius Sant trabajó como corresponsal para el diari 'Avui' durante el conflicto bélico de 1992 a 1995.

DURO CON LOS MOVIMIENTOS QUE PROMUEVEN LA XENOFOBIA

En los últimos tiempos, Xavier Rius Sant se ha hecho conocer por su anterior libro, el ensayo 'Xenofobia a Catalunya' (Edicions 1984), donde hacía un retrato bastante inédito del auge del movimiento de extrema derecha en Catalunya, poniendo especial atención a la Plataforma per Catalunya liderada por Josep Anglada. No en vano, es un periodista especializado en los últimos tiempos en el fenomeno migratorio, sobre el cual ha escrito artículos en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.
Rius Sant, con un activo blog en internet, fue quien destapó que la tramitación del alquiler del Casal Tramuntana del Clot de Barcelona fue a cargo de Alberto Sánchez, concejal de Plataforma en L'Hospitalet. A raíz de esas palabras, desde esa formación le responsabilizaron de ser el autor intelectual de la agresión física que sufrió Sánchez hace unos meses.
Pero Rius Sant siguió con su labor periodística sin ningún tipo de miedo y desde entonces las acusaciones de Plataforma y Josep Anglada han ido a más. En estos momentos, Rius Sant tiene una querella criminal y dos denuncias presentadas por Plataforma. “Por calumnias, injurias y por incitación a la violencia contra Plataforma”, concreta el autor de 'Amor a la carta'.
 Llegir a El Periódico de Catalunya, clica

link El Periódico en català, clica

AGENDA D'AVUI DIMECRES AL PERIÓDICO:

París ha estat escenari de moltes novel·les. Com Londres, Nova York i Barcelona. Que una obra literària transcorri al barri de Pubilla Casas, la Tecla Sala i la rambla de Just Oliveras és poc freqüent, cosa que hi afegeix interès. És el que passa amb Amor a la carta , la primera incursió en el món de la ficció del periodista i escriptor Xavier Rius. Publicada per Raima Edicions, l’obra es presenta avui a la llibreria Alibri (Balmes, 26. A les 19.00 hores) amb la presència de Rius, l’editor Jordi Guinart i l’escriptor Isidre Grau.
 «És una història d’amor que passa a l’Hospitalet de finals dels 90», explica Rius, que va emprendre aquest projecte narratiu en la mateixa època i lloc en què situa la seva novel·la, ja que en aquells anys treballava de mestre en una escola hospitalenca. Amor a la carta explica la història del Joan, un carter divorciat que canvia de ruta de repartiment i que, intrigat per unes cartes, emprèn la recerca d’una dona que es diu Olga. 

Llegir comentari a l'agenda de El Periódico

A sota Regió 7, el 15 de novembre recull notícia de l'ACN

T'ESPERO EL 7 DE NOVEMBRE A LES 7 A LA PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA"

El proper dimecres 7 de novembre, a les 7 de la tarda (19 hores), presento a la llibreria Alibri de Barcelona (antiga Herder), carrer Balmes, 26, (sobre Gran Via) la meva novel·la "Amor a la carta", publicada per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà (amb una escapada a Sarajevo) l'any 1996 i 1997. Un projecte que vaig començar llavors i que ara veu la llum. Intervidran l'editor Jordi Guinart, l'escriptor Isidre Grau, de qui vaig aprendre molt a les classes de novel·la i conte a l'Aula de Lletres i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès aquells anys, i jo mateix.
En Joan, un carter divorciat, vinculat a un sindicat i una revista, que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.  

Una novel·la d'intriga i tendresa, amb girs inesperats i on potser no tot és el que sembla, que s'endinsa en la capacitat humana d'estimar, les ferides del passat que hipotequen noves relacions i la resiliència, la capacitat humana de superar-se.  

Aquests últims mesos a causa de les querelles i denúncies que he rebut des de Plataforma X Catalunya (algunes de les quals estan actives a diferents jutjats com explicaré el dia 7) molts de vosaltres m'heu enviat missatges de suport i m'heu preguntat si tenia previst fer properament algun acte. Doncs em faria il·lusió que vinguéssiu aquest dia i després compartir una copeta de cava.

Llegir a Raima Edicions, nota de premsa del llibre, clica 

 

PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA" EL 7 DE NOVEMBRE,

Coberta definitiva de la novel.la "Amor a la carta"
Presentació a Barcelona el 7 de novembre a les 19 hores a l'Alibri (antiga Herder) Clica aquí per obrir la convocatòria de l'acte
Intervenen: Isidre Grau (escriptor), Jordi Guinart (editor) i Xavier Rius Sant
Llegir a Raima Edicions, clica

On trobar "AMOR A LA CARTA", una novel.la, el meu últim llibre

ACTUALIZAT A 21 DE NOVEMBRE DE 2013
A la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, tenen "Amor a la carta" a l'apartat de novel·la d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociològia "Xenofòbia a Catalunya".
---------------------------------------------------------

ON COMPRAR AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es
XENOFÒBIA A CATALUNYA el pots trobar a Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, potser a la de Rambla Catalunya i a algunes ABACUS, on si no el tenen l'encarrerguen. També el pots trobar a la Llibreria 22 de Girona.

 Lamentablement, tal com va passar fa dos anys amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol i justifica a Anglada-, abans anomenat, Javier Tejedor. A alguns catàlegs el llibre d'aquesta persona que va canviar d'identitat surt com de X Rius Sant (clica), i el comentari del mateix com apareix a molts llocs com el último libro, o un nuevo libro de Xavier Rius (clica),  quan ell és el primer que escriu. Fet que com ja vaig dir fa 22 anys, quan el Sr. Javier Tejedor que escrivia llavors de les meateixes temàtiques que jo, va canviar d'indetitat, m'aboca una absurda confussió, que al menys a mi em perjudica.  

 
--------------------------------
Un any després de la publicació de "Xenofòbia a Catalunya", publico la meva novel·la "Amor a la carta", editat per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

  Veure entrevista a TV Girona, minut 22 i següents, clica 
 

Presentació a Barcelona, dimecres 7, a les 19 hores, llibreria Alibri, antiga Herder del carrer Balmes.
Anar a Raima Edicions, clica

Informació de la novel.la a l'Agència Catalana de Notícies, clica
Dues ressenyes d'Amor a la carta al Periódico

 Escoltar entrevista sobre el llibre a Entre Hores, Ràdio 4, RTVE
  Informació sobre la novel·la a l'edició digital de El 9 Nou, 28-12-12
 Contraportada El Punt Avui

ON COMPAR AMOR A LA CARTA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es

 Lamentablement, tal com va passar fa un any amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol-, abans anomenat, Javier Tejedor.
Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Presentació a Moià amb el Jaume Clarà i en Jordi Guinart