DILLUNS A LES 18 h. XAT-TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA, tèrtúlies llibres Sant Jordi

El proper dilluns 15, a les 18 hores, seré a la tertúlia conversa per xat que Regió 7 i Diari de Girona organitzen amb motiu dels llibres de Sant Jordi.  Podeu enviar ja les preguntes ara aquí, o fer-ho en directe de 6 a 7 de la tarda el mateix dilluns.

Anar al xat i pàgina Regió 7, i enviar preguntes, clica
Anar a la pàgina del xat de Diari de Girona, clica

Clica aquí per enviar pregunta anticipadament o participar en directe.

BON COMENTARI AL SUPLEMENT DEL PUNT AVUI D"AMOR A LA CARTA"

 Intriga en la correspondència amorosa

Jordi Cavdevila,  Suplement de Cututa del Punt Avui, 25/01/2013 (clica per anar-hi)

Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat a més de viure l'entrada d'un partit feixista a l'Ajuntament.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions, (Moià, 2012)
Pàgines: 176, Preu: 17 euros

I ahir, que el Punt Avui va eliminar la Portada i Contraportada per publicar-hi la declaració del Parlament, havia de sortir a la contraportada una entrevista que durant unes hores va aparèixer a l'índex del digital com a text de la contraportada no publicada, que sortirà el proper dijous. Era una entrevista on parlava d"Amor a la carta" i de "Xenofòbia a Catalunya"

    Índex amb l'entrevista que havia de sortir ahir a la contraportada eliminada que sortirà, la propera setmana.

Propera presentació d"Amor a la carta" conversa amb el fiscal C Jiménez Villarejo sobre Xenofòbia a Catalunya, el proper 6 de febrer a L'Hospitalet  
Entrevista sobre "Amor a la carta" a TV Girona, minut 23 

On trobar "Amor a la carta"

Entrevista i comentari d"Amor a la carta" al Triangle
 Comentari d'Amor a la carta a Regió 7

ENTREVISTA AL TRIANGLE SOBRE "AMOR A LA CARTA"

El Triangle d'avui publica aquest article , entrevista sobre "Amor a la carta"
 Clica aquí per obrir i llegir

ENTREVISTES I COMENTARIS SOBRE PRESENTACIÓ "AMOR A LA CARTA" DEMÀ A GIRONA"

Demà divendres presento "Amor a la carta" a la les 20 hores a la Llibreria 22 de Girona (Carrer Hortes, 22) acompanyat de Saïd el Kadaoui  i Iolanda Pineda
Adjunto l'entrevistade ràdio que va emetre ahir La Xarxa a La tarda de Girona, amb l'Eduard Cid, una informació de Diari de Girona i el link del  Tot Salt.

Clica per escoltar l'entrevista de radio


Llegir a Diari de Girona, clica.

SETMANA A LA VISTA (Diari de Girona)

SETMANA A LA VISTA  

ALBERT CORNELLÀ Tot i que, oficialment, avui és el primer dia en el qual els comerços apliquen les tradi?cionals rebaixes de després de festes, enguany molts comerciants han optat per oferir descomptes importants des de fa una setmana. Tot i això, avui s'inaugura oficialment la ?temporada de rebaixes, una tradició que podria desaparèixer en els propers anys, atès que les autoritats estudien lliberalitzar aquesta pràctica. La difícil situació econòmica, que ha provocat un important descens en les vendes de Nadal i Reis, fa que molts comerços hagin posat les seves esperances en les rebaixes.

Avui dilluns es reemprenen les tertúlies literàries a la Biblioteca. Per la primer tertúlia de l'any, s'ha escollit el llibre Moments estel·lars de la humanitat de Stefan Zweig. El llibre aplega catorze minirelats històrics fascinants i absolutament variats, fets històrics que van des de la caiguda de l'imperi d'Orient a mans dels turcs, el descobriment de l'oceà Pacífic, la derrota de Napoleó o el viatge de Lenin a Rússia l'any 1917.... Moments històrics que han resultat decisius en els segles posteriors.
El Museu del Cinema de Girona (a partir de 2/4 de 9 del vespre) i l'Ateneu Bar de Banyoles (a partir de les 9 de la nit) acullen la projecció del Documental del Mes. En aquesta primera sessió del 2013, el film protagonista serà Big Boys Gone Bananas. El director suec Fredrik Gertten s'enfronta a la persecució legal i psicològica iniciada per la multinacional Dole Food Company quan va estrenar el seu anterior film Bananas!, que relata la querella de 12 treballadors d'una plantació a Nicaragua contra la poderosa empresa. Ara ens mostra el procés d'assetjament de la multinacional contra Gertten i la seva productora, a través de la intimidació.

Després de 20 anys de carrera, Dominique A presenta a l'Auditori, en el primer concert de la seva gira pel territori espanyol, el seu novè treball: personal, elegant, únic. Creador de grans atmosferes, en aquesta proposta l'artista de Nantes està acompanyat per una banda de rock. Vers les lueurs és un retorn a la senzillesa, una fugida de la quotidianitat, una nova revisió de la chanson francesa.

El periodista Xavier Rius presenta, a les 7 de la tarda a la Llibreria 22 de Girona, la seva novel·la Amor a la carta. Una història d'amor, amb molta intriga, ambientada als anys 1996 i 1997 a l'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà. L'acte comptarà amb les intervencions del mateix autor, i de Guillem Terribas, Said El Kadaoui i Iolanda Pineda.
---------------

ç

AVUI DIVENDRES SURT DESTACAT A L'AGENDA DEL PUNT AVUI

CLICA PER ANAR AL PUNT AVUI 

Estel La Xarxa Girona Ràdio

AVUI DIVENDRES PRESENTO "AMOR A LA CARTA" A MOIÀ

Llegir a Nació Digital, clica
 Informació a Regió 7, clica

Event de Facebook, clica

 

Fotos de la presentació a Moià:

L'Alícia llegint una de les cartes que l'Olga envia a una adreça que ja no existeix i que el carter, el protagonista. obre i es queda, identificant-se amb el que escriu l'Olga i li farà iniciar una cerca per localitzar-la.

 En Jaume Clarà, a l'esquerra de la foto, moianesenc resident a L'Hospitalet va fer una extensa explicació del llibre sense desvetllar els girs inesperats que el lector hi troba ni el per què l'Olga envia les cartes a una casa de L'Hospitalet de Llobregat que s'ha enderrocat. A la dreta l'editor, Jordi Guinart.

COMENTARI D' "AMOR A LA CARTA" A L'ACN. Té tres aúdios. Poso també comentaris d'altres mitjans

.Xavier Rius s'endinsa en la ficció amb 'Amor a la carta'
Barcelona (ACN).- Xavier Rius (Barcelona, 1959) va néixer a Barcelona, ha treballat a l'Hospitalet i actualment viu a Moià. Mestre i periodista de professió, fa un any va publicar el llibre 'Xenofòbia a Catalunya' (Edicions 1984), que li ha suposat una querella criminal i dues denúncies presentades per Plataforma per Catalunya. Ara, però, s'immergeix per primera vegada en la ficció amb 'Amor a la carta' (Raima), una novel·la sentimental -un carter troba la misteriosa correspondència entre dos amants, l'Olga i l'Andreu- en la que hi apareixen temes de caràcter social com els maltractament i la pederàstia. (Llegir més...)

Fragment inicial de la informació sobre "Amor a la carta" a l'Agència Catalana de Notícies
Clica els aúdios de sota:
Tres audios de l'Agència Catalana de Notícies sobre "Amor a la carta". Un cop obert l'enllaç, el primer és de les querelles d'Anglada contra mi, el segon i tercer sobre la novel·la
 
Informació "Amor a la carta" a Directe.cat, clica

           Regió 7 recull la notícia de l'ACN

link per llegir parcialment a Regió 7
Comentari no positiu sobre la novel·la a Alertadigital, ves als comentaris de sota.
 Informació de la novel.la a El Periódico, clica
Informació de la novel.la i comentari a l'Agenda de El Periódico

 DISTRIBUIDORS DE LA NOVEL·LA:

MIDAC LLIBRES, Tel 93 746 41 10
Edicions Raima, 93 820 90 14 Clica per anar a Edicions Raima
També a AGAPEA.COM, CLICA

Encara no s'ha distribuit a molts llocs, però la pots trobar a Alibri, carrer Balmes 26 (antiga Herder) i a Llibreria Perutxo, Rambla Just Oliveres 66, de L'Hospitalet, l'ABACUS de L'Hospitalet o a la llibreria Proa de Barcelona (clica) 
Lamentablement a molts catàlegs, com el de Proa, tal com va passar amb "Xenofòbia a Catalunya al FNAC, m'etiqueten com autor, també, de "Contra la Barcelona progre" -que jo no he escrit- de qui abans es deia Javier Tejedor.  
 

PRIMERES RESSENYES D'AMOR A LA CARTA, A L'EDICIÓ DIGITAL DEL PERIÓDICO I EN PAPER A L'AGENDA

(Ho poso en castellà. A l'edició catalana encara no està penjat)

Xavier Rius Sant recuerda el Hospitalet de finales de los 90 en su primera novela 

 'Amor a la carta', editado por Raima, se presenta este miércoles en la librería Alibri de Barcelona

JOAN SALICRÚ / L'Hospitalet de Llobregat
Xavier Rius Sant es maestro y periodista y aunque nació en Barcelona y ahora vive a caballo entre la ciudad condal y Moià, trabajó durante 22 años en una escuela de L'Hospitalet.
En ese marco, concretamente a finales de los años 90, es donde ha situado su primera incursión en el ámbito de la ficción, 'Amor a la carta', aunque como no podía ser de otra manera a tenor de su línea de periodismo comprometido, en el libelo afloran temáticas sociales bien reales y que le preocupan como los maltratos o la pedofilia.
“Es una historia de amor que tiene lugar en un Hospitalet que cambia, que se transforma urbanísticamente, en la época del alcalde Pujana y todo el lío que hubo en aquel momento. Es un retrato de L'Hospitalet de aquel momento”, explica el día antes de presentar, este miércoles 7, a las 19 horas, el libro en la librería Alibri de Barcelona, la novela, publicada per Raima Edicions. En el acto intervendrán el editor Jordi Guinart, el escritor Isidre Grau y el propio autor.
En el volumen sale el barrio de Pubilla Cases, las vías del tren del barrio de Sant Josep donde ahora se construyen nuevos pisos y se juega con la confusión entre dos vías con el mismo nombre, la calle Molí, que pertenecen respectivamente a L'Hospitalet y a Esplugues pero que están la una muy cerca de la otra.
También aparecen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras y los bares del centro de la población, aunque el lugar donde pasan algunas de las escenas principales es la calle Cartago, que no se encuentra en el nomenclátor de la ciudad.
Los que conozcan a Rius Sant encontrarán algunos rasgos autobiográficos en el trabajo. Así, el protagonista se da cuenta de uno de los puntos fundamentales de la trama en Sarajevo, ciudad donde Rius Sant trabajó como corresponsal para el diari 'Avui' durante el conflicto bélico de 1992 a 1995.

DURO CON LOS MOVIMIENTOS QUE PROMUEVEN LA XENOFOBIA

En los últimos tiempos, Xavier Rius Sant se ha hecho conocer por su anterior libro, el ensayo 'Xenofobia a Catalunya' (Edicions 1984), donde hacía un retrato bastante inédito del auge del movimiento de extrema derecha en Catalunya, poniendo especial atención a la Plataforma per Catalunya liderada por Josep Anglada. No en vano, es un periodista especializado en los últimos tiempos en el fenomeno migratorio, sobre el cual ha escrito artículos en EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.
Rius Sant, con un activo blog en internet, fue quien destapó que la tramitación del alquiler del Casal Tramuntana del Clot de Barcelona fue a cargo de Alberto Sánchez, concejal de Plataforma en L'Hospitalet. A raíz de esas palabras, desde esa formación le responsabilizaron de ser el autor intelectual de la agresión física que sufrió Sánchez hace unos meses.
Pero Rius Sant siguió con su labor periodística sin ningún tipo de miedo y desde entonces las acusaciones de Plataforma y Josep Anglada han ido a más. En estos momentos, Rius Sant tiene una querella criminal y dos denuncias presentadas por Plataforma. “Por calumnias, injurias y por incitación a la violencia contra Plataforma”, concreta el autor de 'Amor a la carta'.
 Llegir a El Periódico de Catalunya, clica

link El Periódico en català, clica

AGENDA D'AVUI DIMECRES AL PERIÓDICO:

París ha estat escenari de moltes novel·les. Com Londres, Nova York i Barcelona. Que una obra literària transcorri al barri de Pubilla Casas, la Tecla Sala i la rambla de Just Oliveras és poc freqüent, cosa que hi afegeix interès. És el que passa amb Amor a la carta , la primera incursió en el món de la ficció del periodista i escriptor Xavier Rius. Publicada per Raima Edicions, l’obra es presenta avui a la llibreria Alibri (Balmes, 26. A les 19.00 hores) amb la presència de Rius, l’editor Jordi Guinart i l’escriptor Isidre Grau.
 «És una història d’amor que passa a l’Hospitalet de finals dels 90», explica Rius, que va emprendre aquest projecte narratiu en la mateixa època i lloc en què situa la seva novel·la, ja que en aquells anys treballava de mestre en una escola hospitalenca. Amor a la carta explica la història del Joan, un carter divorciat que canvia de ruta de repartiment i que, intrigat per unes cartes, emprèn la recerca d’una dona que es diu Olga. 

Llegir comentari a l'agenda de El Periódico

A sota Regió 7, el 15 de novembre recull notícia de l'ACN

T'ESPERO EL 7 DE NOVEMBRE A LES 7 A LA PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA"

El proper dimecres 7 de novembre, a les 7 de la tarda (19 hores), presento a la llibreria Alibri de Barcelona (antiga Herder), carrer Balmes, 26, (sobre Gran Via) la meva novel·la "Amor a la carta", publicada per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà (amb una escapada a Sarajevo) l'any 1996 i 1997. Un projecte que vaig començar llavors i que ara veu la llum. Intervidran l'editor Jordi Guinart, l'escriptor Isidre Grau, de qui vaig aprendre molt a les classes de novel·la i conte a l'Aula de Lletres i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès aquells anys, i jo mateix.
En Joan, un carter divorciat, vinculat a un sindicat i una revista, que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.  

Una novel·la d'intriga i tendresa, amb girs inesperats i on potser no tot és el que sembla, que s'endinsa en la capacitat humana d'estimar, les ferides del passat que hipotequen noves relacions i la resiliència, la capacitat humana de superar-se.  

Aquests últims mesos a causa de les querelles i denúncies que he rebut des de Plataforma X Catalunya (algunes de les quals estan actives a diferents jutjats com explicaré el dia 7) molts de vosaltres m'heu enviat missatges de suport i m'heu preguntat si tenia previst fer properament algun acte. Doncs em faria il·lusió que vinguéssiu aquest dia i després compartir una copeta de cava.

Llegir a Raima Edicions, nota de premsa del llibre, clica 

 

On trobar "AMOR A LA CARTA", una novel.la, el meu últim llibre

ACTUALIZAT A 21 DE NOVEMBRE DE 2013
A la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, tenen "Amor a la carta" a l'apartat de novel·la d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociològia "Xenofòbia a Catalunya".
---------------------------------------------------------

ON COMPRAR AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es
XENOFÒBIA A CATALUNYA el pots trobar a Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, potser a la de Rambla Catalunya i a algunes ABACUS, on si no el tenen l'encarrerguen. També el pots trobar a la Llibreria 22 de Girona.

 Lamentablement, tal com va passar fa dos anys amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol i justifica a Anglada-, abans anomenat, Javier Tejedor. A alguns catàlegs el llibre d'aquesta persona que va canviar d'identitat surt com de X Rius Sant (clica), i el comentari del mateix com apareix a molts llocs com el último libro, o un nuevo libro de Xavier Rius (clica),  quan ell és el primer que escriu. Fet que com ja vaig dir fa 22 anys, quan el Sr. Javier Tejedor que escrivia llavors de les meateixes temàtiques que jo, va canviar d'indetitat, m'aboca una absurda confussió, que al menys a mi em perjudica.  

 
--------------------------------
Un any després de la publicació de "Xenofòbia a Catalunya", publico la meva novel·la "Amor a la carta", editat per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

  Veure entrevista a TV Girona, minut 22 i següents, clica 
 

Presentació a Barcelona, dimecres 7, a les 19 hores, llibreria Alibri, antiga Herder del carrer Balmes.
Anar a Raima Edicions, clica

Informació de la novel.la a l'Agència Catalana de Notícies, clica
Dues ressenyes d'Amor a la carta al Periódico

 Escoltar entrevista sobre el llibre a Entre Hores, Ràdio 4, RTVE
  Informació sobre la novel·la a l'edició digital de El 9 Nou, 28-12-12
 Contraportada El Punt Avui

ON COMPAR AMOR A LA CARTA

Pots trobar segur la novel·la Alibri (Balmes Universitat, abans Herder) a ABACUS de L'Hospitalet i Vic (les altres si no el tenen te'l porten), a Perutxo de L'Hospitalet, a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  a la del  Raval i carrer Mallorca, A la Casa del LLibre de Passeig de Gràcia de Barcelona, a Santos Ochoa de Fabra i Puig, 165, entre Virrei Amat i Meridina, ,  Llibreria 22 de Girona (on es presenta el divendres 11 de gener a les 20 h),  la xarxa de llibreries locals Bestiari (clica)  i aviat a altres ABACUS.
A Moià en tenen a la llibreria Grau.  
Es pot comprar per correu a Amazon.es

 Lamentablement, tal com va passar fa un any amb "Xenofòbia a Catalunya", a alguns catàlegs digitals de llibreries m'etiqueten com autor del llibre que jo no he escrit del periodista -que sempre defensa a García Albiol-, abans anomenat, Javier Tejedor.
Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Presentació a Moià amb el Jaume Clarà i en Jordi Guinart

ENTREVISTA A REGIÓ 7, Diumenge: "La situació històrica. en alguns aspectes, recorda quan van néixer els totalitarismes"

Regió 7 publica avui una entrevista que em fa Xavier Domenech a la secció "Viure Diumenge". Vam xerrar molta estona i de moltes coses i m'ha agrada força com ha quedat. Parlo de conflictes internacionals, dels Balcans, d'immigració, de PxC, de la crisi econòmica i també anuncio que d'aquí un mes trec la novel·la "Amor a la Carta"  Clica les imatges i s'obriran. Potser es llegeix millor des de la galeria de fotos del Facebook (clica)

La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.

LA CLAU I EL PANY DE LA INDEPENDÈNCIA

 A la manifestació del 11 de setembre. La bandera del Quebec al costat de l'estelada

Aquests dies, arran de les declaracions del coronel Alemán Castro sobre el paper de l’exèrcit en el cas que Catalunya proclamés la seva independència, s’ha tornat a parlar molt de si l’article 8 de la Constitució, que atorga als militars el deure de defensar la unitat i la sobirania d’Espanya, és el parany que  impediria un procés, com el que vol iniciar una part important de la societat catalana cap a la plena sobirania. Però per mi el veritable obstacle per aconseguir la independència de Catalunya o, fins i tot, un encaix veritablement federal després que el Tribunal Constitucional tombés l’Estatut, és l’article 168 de la Constitució (clica).

            Aquest article estableix que per modificar determinats aspectes de la Constitució, com la unitat d’Espanya, la Corona, la llengua, la bandera o els drets fonamentals que reconeix la  Constitució, hauria de ser aprovat per majoria de dos terços al Congrés i el Senat. Acte seguit es dissoldrien les Corts i es convocarien eleccions generals a tot Espanya,  les noves Corts Generals (al marge de que canviés o no el Govern) haurien de tornar a aprovar la reforma Constitucional per dos terços i, tot seguit, sotmetre-ho a referèndum a tot Espanya.

 Moià, el diumenge 26 d'agost

            Aquesta triple garantia, que jo qualificaria com a parany, es va introduir per evitar que una majoria parlamentària aprofités la seva majoria per derogar, per exemple, l’estat autonòmic o suprimir certs drets fonamentals (un hipotètic govern d’Alianza Popular que volgués tornar al franquisme centralista) o que un Front d’Esquerres proclamés la República o donés la independència a Euskadi. I aquesta complexitat de reformar certs articles de la Constitució ha aturat els intents de modificar, com volia el PSOE i el PP, l’article que diu que l’hereu de la Corona ha de ser un mascle, encara que sigui menor d’edat que les infantes. Es sabut que quan es va plantejar aquesta possibilitat es va aturar en adonar-se que certes forces polítiques com Izquierda Unida i Iniciativa haguessin fet campanya pel vot nul o per introduir una papereta, que seria nul·la, en favor de la República i la por que aquest vol nul obtingués milions de vots.

            Altres reformes, com la de l’any 1992, per donar també el sufragi passiu a les municipals als ciutadans comunitaris –es a dir, poder estar a els llistes i ser regidors o alcaldes— i  la de l’any 2011 sobre el dèficit de les Comunitats Autònomes (clica aquí), es van poder fer sense convocar referèndum ni dissoldre les Corts (clica aquí), amb el vot de tres cinquenes parts dels diputats i senadors, tal com estableix l'article 167.

            Fa dues setmanes vaig tenir una conversa amb un dirigent d’ERC d'Osona sobre com es plantejava el procés cap a la independència si Catalunya feia la consulta en referèndum. Ell em va parlar de que caldria aconseguir aliats a Europa i de països com Israel i els Estats Units. Llavors  jo li vaig recordar els processos d’independència dels últims 25 anys. Els de l’antiga Unió Soviètica ho van fer aprofitant que la constitució de la URSS deia que era una unió de repúbliques sobiranes agermanades. I ho van fer sense guerra mentre el món soviètic es desmoronava i  perdia la Guerra Freda. La de Txequia i Eslovàquia va ser també, en aquell context, fàcil i amistosa en ser repúbliques sobiranes agermanades, repartint-se el deute exterior i els actius de les pensions. Les de  la República Federal Iugoslava, que eren repúbliques sobiranes agermanades que podien independitzar-se després d’un referèndum dels ciutadans de la república que ho demanava, es va fer amb guerres curtes o llargues després del referèndum a de les nacions no ortodoxes (Eslovènia, Croàcia i Bòsnia) i amistosament amb les de religió ortodoxa (Macedònia i Montenegro).  I amb major o menor rapidesa van ser reconegudes per l’ONU, la Unió Europea i els estats veïns, en permetre-ho la constitució Iugoslava. En canvi Kosovo, que no era jurídicament una República Iugoslava, sinó només una “província autònoma” encara no ha estat reconeguda com estat independent  per molts governs –entre ells l’Espanya de Zapatero—, i l’ONU va fer durant més de 10 anys filigranes jurídiques administrant el que reconeixia que era legalment una “província” sèrbia. I pel que fa al cas del Quebec amb Canadà, la constitució canadenca preveu la independència de la part francòfona si s’aprova amb un referèndum on hi ha un topall de quòrum i el Sí obté el 55% dels vots, cosa que ara per ara no s’ha aconseguit.

            Però tornant a l’Estat espanyol, Catalunya no podria jurídicament —ens agradi o no— fer-la efectiva després d’un referèndum només a Catalunya. Llavors tornant a que és poc provable, penso, que l’Exèrcit espanyol intervingués militarment o es bombardegés Barcelona des de l’aire i des de vaixells —sense el permís de l’OTAN i de Brussel·les—, hi ha qui diu: doncs fem com Kosovo sense guerra, i tirem pel dret, encara que triguem quinze anys a que en reconegui l’ONU. Però a Kosovo aquest anys les pensions dels jubilats les pagava l’ONU i la Unió Europea. I aquí em pregunto, ¿tenim guardiola en l’actual crisi per aguantar uns mesos o uns anys, i amb el hipotètic suport dels Estats Units, d'Israel o de qui sigui, com em deia aquest dirigent d’ERC, i aconseguir el reconeixement de la Unió Europea?

            Que ningú vegi en aquest article un rebuig al procés que s’inicia a Catalunya. I ja sé que el que es planteja és una declaració unilateral d'independència a l'empara del dret a l'autodeterminació.  Però només he volgut analitzar, com si fos un dels molts articles de política internacional que he fet, el que passaria l’endemà que el Parlament de Catalunya, després d’un referèndum amb poca abstenció en  el que el sí a la independència obtingués més d'un 55% del vots, declarés la independència, i mostrar aquí els meus dubtes del procés. Per això penso que tant o més important que aconseguir un mínim d’un 55% del vots a la consulta, serien els suports exteriors (jo els prefereixo europeus) i la capacitat d’aguantar uns mesos de molta incertesa fins que els partits polítics espanyols, PP i PSOE estiguessin disposats a aplicar l’article 168, demanant el sí a la reforma Constitucional que plantejaria el Parlament català.    
 
RECOMANO AQUESTA ENTREVISTA AL CONSTITUCIONALISTA JAVIER PÉREZ ROYO AL TRIANGLE SOBRE COM RESOLDRE EL PROBLEMA JURÍDIC PER EXERCIR EL DRET A DECIDIR Cica aquí

«Caldrà inventar-se una nova figura legal per tractar de la independència de Catalunya» 

Va participar en la redacció de l'Estatut i considera que l'encaix del Principat a Espanya «se n'ha anat en orris pel constant menyspreu a la demanda dels catalans d'un major autogovern»

Llegir article que publico a Regió 7, setmanes després de la manifestació, clica