Xavier Rius
Periodista
¿Quines són les diferències entre la
crisi actual de l'Iraq, amb l'ofensiva de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i
el Llevant (ISIL), i les moltes revoltes ocorregudes des de l'inici de
l'ocupació el 2003? La primera és que ja no es tracta de jocs de força
dels sunnites per retenir el poder o garantir-se el control de zones en
què són majoria, ni tampoc d'atacs per desestabilitzar el Govern.
L'objectiu és instaurar un califat medieval en un territori que va des
de la costa de Síria fins a l'est de l'Iraq. Un territori en què
eliminarien o obligarien a convertir-se la població cristiana i xiïta.
La segona diferència és que constata el fracàs definitiu de
l'Administració que ocupa els despatxos a Bagdad i la necessitat
d'imposar un cop de timó per evitar la fragmentació del país i la
consolidació d'aquest califat.
Certament, el desastre actual ve d'una guerra decidida per George Bush
el 2003 basant-se en una sèrie de mentides i d'una nefasta gestió,
primer dels ocupants que van dissoldre l'Exèrcit i l'Administració
iraquians i després del Govern xiïta de Nuri al-Maliki. Una Administració i un Exèrcit finançats pels Estats Units, amb uns dirigents corruptes i sectaris fidels a l'Iran.
Els únics que per ara han estat capaços de fer front a l'ISIL són els peixmergues
del Govern autònom del Kurdistan iraquià, que ha aprofitat aquest caos
per legitimar la seva autonomia i controlar més petroli. I la fuga de
Mossul i Kirkuk de les tropes de Bagdad li ha permès afegir de facto la
rica en petroli Kirkuk al Kurdistan, i està en disposició d'intentar
arrabassar Mossul, la segona ciutat del país, a l'ISIL. Però si el
Kurdistan s'annexionés Kirkuk i controlés Mossul repetiria els mateixos
errors en què ha incorregut Al-Maliki.
Després que l'ISIL
reiterés la seva voluntat de conquistar les ciutats santes xiïtes de
Karbala i Najaf, sembla que l'Iran ha enviat tropes a aquestes ciutats
iraquianes i preveu enviar-ne més. Però per recuperar Mossul hi ha també
una important ofensiva aèria, amb drones i avions tripulats, que
només està a l'abast dels Estats Units, que en cap cas es pot permetre
implicar-se en una ofensiva terrestre. Així, serà necessària la
col·laboració entre Washington i Teheran. I Barack Obama ha de
capgirar la situació, donat que va ser ell qui va retirar les tropes de
l'Iraq i no es pot permetre acabar el seu mandat amb el triomf d'aquesta
escissió d'Al-Qaida i un Iraq desmembrat.
Si l'ocupació de l'Iraq el 2003 Bush la va justificar amb la mentida de les armes de destrucció massiva, Obama
va haver d'aguantar fa un any les pressions d'Israel i del Partit
Republicà perquè ataqués l'Iran. Fins i tot la cadena Fox, productora de
l'exitosa sèrie Homeland, va modificar-ne la trama per mostrar una falsa aliança entre Teheran i Al-Qaida que justifiqués l'atac. Obama necessita estabilitzar l'Iraq i no pot fer-ho sense l'Iran, però no és clar que els republicans l'hi posin fàcil.
Washington
i Teheran han d'anar junts no tan sols en l'acció militar, sinó també
en el terreny polític, per aconseguir fer canviar de política Al-Maliki.
La llista d'aquest va tornar a ser a l'abril la més votada, però ha
estat incapaç de formar Govern. I es necessita un Govern en el qual els
altres grups xiïtes, els laics, els sunnites, els cristians i els kurds
se sentin representats. I és que si molts caps de tribu i milícies
sunnites han ajudat l'ISIL ha estat per la nefasta política d'Al-Maliki.
Esquadrons de la mort del primer ministre van ser els responsables de
l'assassinat de dirigents sunnites a Bagdad. I les demandes dels líders
de ciutats sunnites com Fal·luja només van tenir com a resposta més
repressió. També s'hauria d'implicar en aquest consens l'Aràbia Saudita i
altres monarquies del Golf, tenint en compte que l'ofensiva de l'ISIL a
l'Iraq és continuació de la que ha fet a Síria i que són les monarquies
petroleres les que financen els grups que lluiten contra Assad.
Obama
HAurà de decidir si dóna el vistiplau a una ofensiva terrestre de
l'Iran -encara que els iranians portin uniformes iraquians- a la qual
els Estats Units se sumarien amb una intervenció amb avions i drones, o bé es plega de braços mentre l'Iraq es descompon i ell arruïna el llegat de la seva presidència.
Mossul
és la mítica Nínive de la Bíblia de la qual Jonàs va fugir i a la qual
gràcies a la balena va tornar per predicar la seva destrucció total en
40 dies si els seus habitants no es penedien. Ara la caiguda de Mossul i
la fugida de la ciutat d'un Exèrcit que ha deixat les armes en mans de
l'ISIL obre un escenari de destrucció total a l'Iraq en menys d'aquests
40 dies. S'haurà de veure si Washington i Teheran es poden posar d'acord
per evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada