Després de vuit dies de mutisme informatiu, el Comitè Executiu de Plataforma per Catalunya ha penjat a la web del partit un comunicat agraint la feina feta pels militants i candidats i valorant els mals resultats obtinguts a les municipals del dia 24.
Unes eleccions en les que PxCs'ha desplomat passant dels 66.007 vots i 67 regidors de 2011, a només 27.348 vots i 8 regidors. La patacada ha sigut total a la demarcació de Barcelona, que passa dels 47 regidors de 2011 a només un, Mònica Lora a Mataró. PxC parla de 9 regidors obtinguts, no de 8 com diuen els resultats provisionals, donat que en un posterior recompte de les paperetes del municipi de Roquetes s'han comptat diferent dos vots donats per nuls i PxC obtindria un regidor que els resultats provisionals l'atorgaven a ERC. Ara s'està a l'espera del recurs d'ERC que reivindica aquest regidor que podria anar a PxC.
PxC que tenia representació a bona part de la Catalunya interior on, més a més, era a diversos consells comarcals, i a ciutats com Santa Coloma de Gramenet (3 regidors), L'Hospitalet (2), Sant Adrià del Besos (1) o Sant Boi de Llobregat (3), ha quedat fora.
La perplexitat dels dirigents de PxC ha sigut molt gran a municipis com Sant Boi de Llobregat on el Secretari d'Organització i Comunicació, David Parada, ha obtingut 1.604 vots, un 4,82%, faltant-li només 90 vots per entrar. Però si ho mirem així, a Mataró, on el 2011 com a Sant Boi van obtenir tres regidors, Mònica Lora ha estat de sort, donat que ha entrat amb el 5,64%.
Així doncs la força de PxC està ara al sud i el nord de Catalunya, amb el Vendrell, on en tenien 5 i ara n'han obtingut 3, als que cal sumar el regidor a Amposta i un probable a Roquetes, i d'altra banda a les comarques gironines amb dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià. A Lleida no n'hi ha cap, tot i que el regidor de Cervera, fundador de PxC, Mateu Figuerola va reintegra-se a Plataforma, i a la demarcació de Barcelona només Mònica Lora a Mataró.
A part hi ha Josep Anglada que ha entrat a Vic per Plataforma Vigatana. Ell ha tret 836 vots, mentre la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes només 106. Així doncs l'anàlisis que feien per justificar la destitució d'Anglada -al marge de les disputes econòmiques- de que inicialment PxC obtenia vots gràcies a Anglada, però des de 2010, degut a les sortides de to del president, els vots s'obtenien "malgrat l'Anglada" i que ara sense l'Anglada pujarien, no ha estat correcte.
A part hi ha Josep Anglada que ha entrat a Vic per Plataforma Vigatana. Ell ha tret 836 vots, mentre la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes només 106. Així doncs l'anàlisis que feien per justificar la destitució d'Anglada -al marge de les disputes econòmiques- de que inicialment PxC obtenia vots gràcies a Anglada, però des de 2010, degut a les sortides de to del president, els vots s'obtenien "malgrat l'Anglada" i que ara sense l'Anglada pujarien, no ha estat correcte.
En el comunicat PxC afirma que tot i haver lluitat "contra vent i marea, d'una banda contra la casta corrupta del
sistema i les seves marques blanques com Ciudadanos i per l'altre contra
la ultraesquerra radical", aquests han difamat sense parar "amb mentides,
injúries i calúmnies la imatge del nostre partit".
I s'atribueix la davallada a "d'una banda el creixement de l'independentisme aborregat a la Catalunya
interior i per l'altre el constant martelleig dels mitjans de
comunicació amb les alternatives controlades pel sistema com Podemos o
Ciudadanos ha fet molt difícil que el poble descarregués el vot en clau
local i si en clau nacional. Una clau en la qual amb el veto sistemàtic
dels mitjans de comunicació és molt complicat competir en aquest moment
de tremend viratge a l'esquerra radical."
El comunicat diu que s'han comés errors, però ni els explica ni els analitza, limitant-se a anunciar que "des de PxC seguirem lluitant, ara més que mai, fent una ferma autocrítica, aprenent dels errors i intentant enderrocar com més aviat tots aquells murs que s'interposin en el nostre camí".
Finalment després de comparar la davallada amb altres que ha tingut el Front Nacional francès al llarg de la seva història, adverteig als que han celebrat els mals resultatd e PxC o la donen per morta que "A tots aquells, que han obert el cava abans d'hora, a tots aquells que ens han donat per morts i enterrats, aneu amb compte perquè qualsevol dia pot ser bo perquè us senti molt malament. El que riu últim, riu millor... "
Tot i que d'aquí uns dies faré un anàlisis ampli de la patacada de PxC contextualitzant-la amb els mals resultats que ha obtingut el PP català a alguns municipis que va assumir les consignes de PxC: "Primer els de casa", "no a la mesquita", etc..., crec que la davallada de PxC es deu a tres factors.
El primer és que la immigració ha sortit de l'agenda política i la gent no perceb l'immigrant com una amenaça, més enllà de l'existència real del gihadisme contra el que s'ha de lluitar, però sense criminalitzar cap col·lectiu ètnic o religiós.
El segon és que agradi o no, el pes mediàtic i electoral d'Anglada en un partit tan peculiar i personalista com era PxC (recodrem que els actes començaven amb els militants i simpatitzants drets cridant: "Josep Anglada, ho fas de puta mare...! President! President!") era molt més gran del que pensaven els militants i regidors. I lligat a això, els diferents culebrots posteriors a la destitució d'Anglada, amb fets com la imputació del Secretari General i altres dirigents per la temptativa d'atemptar contra Anglada els hi ha passat factura.
Canviar de líder visible a un any de les eleccions té els seus riscos, i més si es fa de manera traumàtica i amb denúncies creuades, i es posa un nou president "feble", Xavier Simó, que no incomoda a ningú en la guerra de successió pel lideratge, però sense capacitat per omplir el buit deixat per Anglada. Un espai que tampoc ha sabut ocupar el Secretari General, Robert Hernando. I també ha perjudicat a PxC canviar el símbol posant la bandera de Sant Jordi entre la P i la C.
En tercer lloc, Anglada i PxC va rebre molts vots prestats del descontent. Vots que han anat efectivament a forces emergents com Podemos i Ciutadans.
Ara, tot i que diuen que el no ser a les institucions els donarà més temps i llibertat per actuar, caldrà veure què fan aquells membres de la direcció que vivien del sou de cap de grup municipal, i assignacions com a regidors i consellers comarcals.
ELS DIRIGENTS QUE SURTEN REFORÇATS EN CONTINUAR COM A REGIDORS:
SERGI FABRI I SERGI CONCE(PCIÓN), regidors de Salt. Pertanyen a les Joventuts Identitàries que imiten estètica d'Albada Daurada. A sota Sergio Conce amb Nikolaos Michaloliakos. El regidor de Sant Miquel de Fluvià pertany també a les Joventuts Identitàtries
MÒNICA LORA, regidora de Mataró, únic càrrec electe de la demarcació de Barcelona
AUGUST ARMENGOL, cap de llista del Vendrell on han obtingut tres regidors. Hi ha un regidor a Amposta i un pendent de recomptes i recursos a Roquetes. Anglada serà de nou a l'ajuntament de Vic.
Canviar de líder i de símbol poc abans de les eleccions és un error
El comunicat diu que s'han comés errors, però ni els explica ni els analitza, limitant-se a anunciar que "des de PxC seguirem lluitant, ara més que mai, fent una ferma autocrítica, aprenent dels errors i intentant enderrocar com més aviat tots aquells murs que s'interposin en el nostre camí".
Finalment després de comparar la davallada amb altres que ha tingut el Front Nacional francès al llarg de la seva història, adverteig als que han celebrat els mals resultatd e PxC o la donen per morta que "A tots aquells, que han obert el cava abans d'hora, a tots aquells que ens han donat per morts i enterrats, aneu amb compte perquè qualsevol dia pot ser bo perquè us senti molt malament. El que riu últim, riu millor... "
Tot i que d'aquí uns dies faré un anàlisis ampli de la patacada de PxC contextualitzant-la amb els mals resultats que ha obtingut el PP català a alguns municipis que va assumir les consignes de PxC: "Primer els de casa", "no a la mesquita", etc..., crec que la davallada de PxC es deu a tres factors.
El primer és que la immigració ha sortit de l'agenda política i la gent no perceb l'immigrant com una amenaça, més enllà de l'existència real del gihadisme contra el que s'ha de lluitar, però sense criminalitzar cap col·lectiu ètnic o religiós.
El segon és que agradi o no, el pes mediàtic i electoral d'Anglada en un partit tan peculiar i personalista com era PxC (recodrem que els actes començaven amb els militants i simpatitzants drets cridant: "Josep Anglada, ho fas de puta mare...! President! President!") era molt més gran del que pensaven els militants i regidors. I lligat a això, els diferents culebrots posteriors a la destitució d'Anglada, amb fets com la imputació del Secretari General i altres dirigents per la temptativa d'atemptar contra Anglada els hi ha passat factura.
Canviar de líder visible a un any de les eleccions té els seus riscos, i més si es fa de manera traumàtica i amb denúncies creuades, i es posa un nou president "feble", Xavier Simó, que no incomoda a ningú en la guerra de successió pel lideratge, però sense capacitat per omplir el buit deixat per Anglada. Un espai que tampoc ha sabut ocupar el Secretari General, Robert Hernando. I també ha perjudicat a PxC canviar el símbol posant la bandera de Sant Jordi entre la P i la C.
En tercer lloc, Anglada i PxC va rebre molts vots prestats del descontent. Vots que han anat efectivament a forces emergents com Podemos i Ciutadans.
Ara, tot i que diuen que el no ser a les institucions els donarà més temps i llibertat per actuar, caldrà veure què fan aquells membres de la direcció que vivien del sou de cap de grup municipal, i assignacions com a regidors i consellers comarcals.
ELS DIRIGENTS QUE SURTEN REFORÇATS EN CONTINUAR COM A REGIDORS:
SERGI FABRI I SERGI CONCE(PCIÓN), regidors de Salt. Pertanyen a les Joventuts Identitàries que imiten estètica d'Albada Daurada. A sota Sergio Conce amb Nikolaos Michaloliakos. El regidor de Sant Miquel de Fluvià pertany també a les Joventuts Identitàtries
MÒNICA LORA, regidora de Mataró, únic càrrec electe de la demarcació de Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada