LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES ULTRES I/O IDENTITÀRIES A CATALUNYA: Vox presenta a les quatre capitals de província i a tot el cinturó de Barcelona. Mònica Lora (ex PxC) guanya el pols de Vox a Mataró. L'ex dirigent de PxC, Pablo Barranco encapçala a L'Hospitalet. Anglada presenta candidatures de SOMI a Vic, Manlleu, Badalona, Roses i el Vendrell; SOM Catalans a Ripoll, St F de Guixols, Llagostera i Sabadell; Manuel Andrino de Falange-FE, encapçala la de Barcelona per Falange de las JONS. Afegeixo les llistes a la Comunidad de Madrid i a les eleccions europees

Avui s'han publicat als Butlletins Oficials de cada província el llistat provisional de candidatures a les eleccions municipals del 26 de maig. També s'han publicat al BOE els de les eleccions europees. A diferència de les llistes provisionals de les eleccions generals de diumenge, en que algunes candidatures no van ser proclamades per manca de signatures, com a les eleccions municipals els partits sense representació sí poden presentar-se sense necessitat d'avals o signatures, imagino que la majoria seran proclamades més enllà que hagin d'esmenar errors o afegir homes o dones si no compleixen la paritat. 

Les llistes no aporten sorpreses al que jo ja anunciava aquí al blog diumenge,  tret de que el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, encapçala la llista per Barcelona de Falange Española de las JONS, amb qui s'ha reconciliat, formant la candidatura ADÑ a les europees.

Vox es presenta a 45 municipis catalans. Les quatre capitals de província i a la majoria de municipis del cinturó metropolità de Barcelona. La regidora de Mataró i secretaria general de PxC, Mónica Lora, s'ha imposat a Vox Mataró front el fins fa poc coordinador comarcal, José María Pérez. Lora encapçala la llista seguida de José Casado dels Segadors del Maresme (arrenca llaços grocs) i del regidor ex C'S, Víctor Manuel Parames. Pablo Barranco, exregidor de Sant Just Desvern, fins no fa gaire vicepresident de PxC, encapçala la llista de Vox a L'Hospitalet, seguit de Javier García Martínez, amb el delegat de Vox a L'Hospitalet, Daniel Clemente desplaçat al tercer lloc. Clemente anava de número 31 a les llistes del Congrés de Diputats provisonals publicades al BOE el 27 de març, però en les definitives va no era a la llista.  Barranco, que va deixat PxC els 2010, ja va anar a la candidatura de Vox a les passades europees, retornant a PxC fa dos anys.   Uns 11 o 12 caps de llista de Vox provenen de PxC.
Com anunciava dilluns, Anglada amb SOM Identitaris presenta llista a Vic, Badalona i Manlleu, a més de Roses i el Vendrell, formades aquestes dues per membres de PxC disconformes en entrar a Vox. I pel que fa al partit antiimigració independentista, SOM Catalans, les presenta a Sabadell, Sant Feliu de Guixols, Roses i Ripoll. 
A Ripoll també hi ha la candidatura de Sílvia Orriols pel Front Nacional de Catalunya que, segons com, també se'l podria considerar xenòfof.

VOX:
Es presenta a 45 municipis catalans. A Barcelona ciutat encapçala el també candidat al Congrès dels Diputats, l'hispà-guineà, Ignacio Garriga,  seguit de la històrica de Vox, María Dolores Martín, i  de l'ex dirigent de PxC (i n 2 a la candidatura del PP de Montserrat Nebrera) Juan Garriga, cosí d'Ignacio Garriga.

Els cosins Ignacio i Juan Garriga, número 1 i 3 a candidatura a l'ajuntament de Barcelona, i de número 1 i número 6 a la llista del Congrés dels Diputats. J. José Aizcorbe, que va de 2 al Congrés per Barcelona, encapçala la llista de les municipals al municipi madrileny de Pozuelo de Alacón.

 

Vox a L'Hospitalet està encapçalat per  Pablo Barranco, ex secretari general de PxC, ex regidor de Via democrática a Sant Just Desvern, candidat el 2014 de Vox i Vicepresident de PxC des de fa dos anys

 Pablo Barranco (dreta de la foto)  a la campanya de les europees de 2014.

A Mataró Mónica Lora (regidora de PxC) encapçala la llista, guanyant la partida al fins fa uns dies coordinador del Maresme, José Antonio Pérez que finalment ni encapçala ni va a la llista. Com explico a dalt, va seguida de José Casado dels Segadors del Maresme (arrenca llaços grocs) i del regidor ex C'S, Víctor Manuel Parames. A diferència d'anys anteriors amb les llistes de PxC a Mataró, a la de Vox no hi van membres de la comunitat gitana local.
A Pineda de Mar la llista està encapçalada per David Rojas, que va impulsar fa dos anys una campanya contra la mesquita, seguit del dirigent de PxC, David Parada, exregidor de Sant Boi de Llobregat i marit de Mónica Lora.

Lora i José Casado amb Ortega Smith

Vox presenta candidatures a pràcticament tot el cinturó metropolità de Barcelona, però molt poques a la Catalunya interior.
Es presenta a 28 municipis de la demarcació de Barcelona, 45 a tot Catalunya. Ho fa a tota la corona metropolitana, tret de ciutats com Martorell i Molins de Rei. Així en presenta a Castelldefels, Cornellà, Gavà, Viladecans, Esplugues, Montcada, El Prat, Sant Boi, Rubí, Badia, Barberà, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet (encapçala el vicepresident provincial, Antonio Amador),  Sant Cugat del Vallès, Sentmenat, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell (la poderosa Patricia Muñoz) etc. 
Manresa és un dels pocs municipis de la Catalunya interior que es presenta i està encapçalafa per Inmaculada Cervilla Galera, esposa d'Albert Pericas, que va ser regidor a Manresa per Plataforma per Catalunya del 2008 al 2015. Pericas tenia el sobrenom de l'Animal. Pericas fa nou mesos va intentar afiliar-se a Vox però van rebutjar la seva entrada pel seu historial polèmic.  Cervilla, que va ser cap de llista de PxC al Pont de Vilomara, va ser motiu de controvèrsia l'any 2010 en ser contractada per l'Ajuntament del Vendrell com a treballadora de suport administratiu del grup municipal de PxC, si bé realment mai va treballar al grup municipal de PxC al Vendrell. I hi ha diferents versions de sí els diners se'ls quedava PxC com a partit, el grup local de PxC o el mateix Josep Anglada. A la llista hi ha alguns membres i amics o familiars dels grups arrenca llaços del Bages, com Carles i Susanna Escalé, fills de Joan Escalé d'Artés, si bé Jaime Vizern finalment ni l'encapçala ni va a la llista, crec per un tema personal, mentre que altres no han passat el filtre de no tenir antecedents o viculacions amb grups neonazis.
A Girona ciutat el cap de llista és Albert Tarradas Paneque (el nom està en català a la llista -i al seu DNI- i com molts dels que han entrat a Vox, han castellanitzat de sobte el seu nom).  A Olot l'encapçala l'exregidor de PxC Ignasi Mulleras, a Salt els regidors de PxC Sergi Grabri i Sergio Concepción; i també presenta llista a Figueres. A la demarcació de Lleida es presenten a la capital Lleida ciutat, amb Miquel Bonastre de cap de llista, a Solsona i a Sant Martí de Riucorb on PxC fa anys va tenir un regidors.  
A Tarragona Vox es presenta a la capital (a la llista hi va la que va ser fa 4 anys cap de llista a barcelona per Democracia Nacional, Montserrat Montanuy Royo), a Reus, Salou i al Vendrell. Al Vendrell el cap de llista és Jordi Fernández Martínez, veí de Torradembarra, i Vox competirà amb la llista dels ex-PxC que van amb SOM Identitaris d'Anglada. 

El cap de llista al Senat per Barcelona va ser empresonat per la seva participació a l'atac amb cóctels molotov a la seu de la UCD l'any 1980. Militava al neofeixista violent, Frente de la Juventud
El número 1 al Senat per Barcelona de Vox, Juan Carlos Segura Just, va militar en el neofeixista Frente de la Juventud i va ser condemnat a un any de presó per la seva partuicipació en l'atac amb còctels molotov i una llauna de benzina a la seu de la UCD a Barcelona el juny de 1980. En aquell acció és va intar una esvàstica a la porta del partit del president del Govenr, Adolfo Suárez. Just va estar unes setmanes a la presó després d el'atac en aplicació de la llei antiterrorista en trobar-se armes en els domicilis dels autors de l'atac.

SOM IDENTITARIS (SOMI) DE JOSEP ANGLADA:

Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana (va ser expulsat de PxC fa cinc anys i mig), es presenta a Vic amb el seu nou partit SOM Identitaris. Ell és el cap de llista i de número dos va la exregidora i exsecretària de Presidència de PxC, Marta Riera. 
SOMI fa llista a Manlleu encapçalada per l'excaporal de la Guàrdia Urbana, Paco Zambrana. Fa llista també a Badalona encapçalada per Pedro Abril Yepes. També es presenta a Roses (José A Blázquez) i al Vendrell amb membres de PxC que van rebutjar integra-se a Vox. Al Vendrell encapçala la llista el regidor de PxC, Joan Carrasco.

Paco Zambrana i Anglada

SOM CATALANS (partit independentista antiimmigració català i espanyola):
SOM Catalans, partit de l'àmbit 33 independentista, contrari a la immigració, sobretot la islàmica es presenta a Ripoll, amb Ester Gallego de cap de llista. Gallego es va presentar per Vic fa 4 anys i només va obtenir 56 vots. Fan llista també a Sabadell amb Jordi Garcés de número 1, a Llagostera amb Eduard Solà Fernández i a Sant Feliu de Guixols amb Adrià Montes. A Ripoll també s'hi presenta el Front Nacional de Catalunya, de caire independentista i contrari a la immigració islàmica. Tan SOM Catalans com el FNC volen treure rèdit del fet que els autors dels atemptats de La Rambla i Cambrils eren o vivien a Ripoll.

 Ester Gallego


FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS
La Falange Española de las JONS, que juntament amb La Falange-FE, Alternativa Española (AES) i Democracia Nacional, fan la coalició a les europees ADÑ, presenta llista a l'ajuntament de Barcelona i, en el context de reconciliació de les dues falanges enfrontades durant anys, presenta al Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino de cap de llista.

 Manuel Andrino


 NOSOTROS, PARTIDO DE LA REGENERACIÓN SOCIAL
Si bé el partit del regidor de Palafolls, Oscar Bermán, Nosotros, podria no considerar-se d'ultradreta, més enllà que sigui espanyolista, socialpatrota, presenta llista a Palafolls, Santa Susanna i a Barcelona on l'encapçalada pel fundador de Somatemps i Societat Civil Catalana,  Xavier  Codorniu (Luis Javier Muñoz Codorniu) que ha completat la llista amb militants del Frente Identitario del "templari" José Alberto Pérez Molina.  Codorniu fa mig any va deixar la presidència de Somatemps (que ara ocupa Barraycoa) per unir-se al projecte polític de José Manuel Opazo. Però en trencar Codorniu amb Opazo que es va quedar sol. Per aixó concorrerà a l'ajuntament de Barcelona amb la cobertura de la sigla de Bermán. Tanca la llista Álvaro de Marichalar, molt actiu a les manifestacions unionistes a Barcelona fa un any.

Xavier Codorniu

També, segons com se miri, podríem posar a la llista de candidatures ultres les de Família i Vida i la de l'empresari Karl Jacobi.

CANDIDATURES ULTRES A MADRID:
A les eleccions municipals a Madrid capital s'hi presenta Vox, amb  els advocats Javier Ortega Smith i Pedro Fernández Hernández de números 1 i 2. 

Falange Española de las JONS amb militants de les dues Falanges. Begoña del Arco Herrero l'encapçala, però el número 3 és Jesús Muñoz Martínez de La Falange-FE. 
També s'hi presenta, malgrat donar suport a la coalició ADÑ a les europees, el Movimineto Católico Español (que va ser membre de La España en Marcha) encapçalada per José Luis Corral.
A nivell de tot España La Falange presenta 18 candidatures a les municipals: Alicant, Callosa de Segura (Alicant), Almería, Sa Pobla (Balears), Barcelona, San Fernando (Cadis), Castelló, La Coruña, Madrid, Málaga, Sevilla, Toledo, Valência, Alzira (València), Valladolid, Bilbao i Saragossa. Hi ha també una candidatura de Falange Auténtica a Cieza (Múrcia) i d'una Falange Española Auténtica en Benetússer (València). Pel que fa a Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez es presenta a Las Labores (Ciudad Real) i a Ampuero i Bárcena de Pie de Concha a Cantàbria.

  CORREDOR DE HENARES DE MADRID
A Alcalá de Henares, on és regidor Rafa Ripoll, d'España 2000, s´hi presenta de nou Rafael Ripoll encapçalant España 2000, que haurà de competir amb la llista de Vox que encapçala Javier Moreno de Miguel. A Coslada -on no té regidor- España 2000 presenta a Jesús González Munilla que haurà de competir amb José Manuel Bleda de Vox. 
A Los Santos la Humosa on España 2000 té tres regidors, el cap de llista de España 2000 és el regidor Lázaro Polo Gismero que haurà de competir amb la llista de Vox que encapçala Daniel Moreno Isidro. A San Fernando de Henares on España 2000 el regidor  Sandro Algaba Gutiérrez és el cap de llista i haurà de competir amb Jesús Fernández Serrano de Vox. I a Velilla San Antonio on España 2000 té tres regidors el cap de llista és Pedro Jesús Espada Guijarro, que també ha de competir amb la llista de Vox liderada per Teresa Angullo García.
A la Comunitat Valenciana on España 2000 era forta fa uns anys, es presenta a Burriana i Onda (Castelló) i a Silla, Xirivella, Dos Aguas i Sollana (València). Amb la marca  de la difunta federació Respeto es presenta España 2000 a l'alcaldia de Jaén. Els també mebres de Respeto que van dissoldres per anara a Vox, Iniciativa por Albacete es presenten a Barrax.

 

 Rafael Ripoll, president d'España 2000 i regidor i candidat d'Alcalá de Henares


Quan PxC y el Partido x la Libertad van decidir dissoldre's per entrar a Vox, trencant la federació Respeto, España 2000 que es va quedar sola a Respeto va qualificar l'operació com una OPA hostil de Vox. I quan Vox un cop dissolts PxC i Partido por la Libertad (PxL), va vetar que Jordi de La Fuente de PxC i el president de PxL, José María Ruiz Puerta anessin a les llistes de Vox, van veure reforçada la seva creença que havia estat una operació per eliminar competidors.
Tot i haver dissolt el partit i haver-se afiliat a Vox, apareixent a Intereconomia i altres cadenes com a membre de Vox, el partit d'Abascal en recordar-se el seu passat neonazi, va negar que fos membre de Vox . Per disguts de Ruiz Puerta, el cap de llista de Vox a Parla és l'exsecretari general del PP a Parla, Juan Marcos Manrique, fins fa un mes regidor del PP a aquesta ciutat madrileña.  

 Juan Marcos Manrique, fins fa poc secrtari general del PP de Parla encapçala la llista de Vox

José María Ruiz Puerta, fins fa poc president de PxL, ha estat repudiat per Vox tot haver estat dos mesos apareixent al mitjans com a membre de Vox



 COMUNIDAT DE MADRID
A les eleccions autonòmiques de Madrid, s'hi presenta la candidatura de Falange Española de las JONS en una llista encapçaladaa pel president de Falange de las JONS, Norberto Pico, de 1 i el Jefe nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino de 2. Aclareixo que és compatible ser regidor -Andrino es presenta per l'ajuntament de Barcelona- i ser diputat. També s'hi presenta Vox que encapçala Rocío Monasterio.
 

Rocio Monasterio


LLISTES ELECCIONS EUROPEES


VOX
La Candidatura de Vox a les eleccions europees està encapçalada per Jorge Buixadé. És advocat de l'Estat i va ser qui va actuar en nom de l'estat  contra la consulta d'Arenys de Munt. L'any 1995 va anar de 7 a la llista de Falange Española de les Jons al Parlament de Catalunya per Barcelona. El 1998 va anr de 8 a la llista de Barcelona de Falange Española Auténtica a les eleccions españoles. I a les municipals per barcelona de 2015 va anar de número 3 a la coalició Família i Vida amb Vox. 

Aquesta és la llista de Vox complerta:
1. Jorge Buxadé Villalba.
2. Mazaly Aguilar.
3. Hermann Leopold Tertsch del Valle-Lersundi (Independiente).
4. Margarita de la Pisa Carrión.
5. Francisco José Contreras Peláez.
6. Ángel López Maraver.
7. Andrés Porta Monedero.
8. Francisco Javier García Martín.
9. Mirta Gloria Rodríquez Acero.
10. Nerea Alzola Alvarez.
11. José Cadenas Rabaixet.
12. Julio Utrilla Cano.
13. Victor Manuel Santana Lorenzo.
14. María del Mar Cambronero Soriano.
15. Maria Begoña Conde Álvarez.
16. Juan Nigorra Cobian.
17. Jesús María López-Arenas Gonzalez.
18. Jorge Arturo Cutillas Cordón.
19. Maria Isabel Lázaro Pina.
20. María de los Llanos Massó Linares.
21. José María Llanos Pitarch.
22. Ana Vega Campos.
23. Antonio de Miguel Antón.
24. Lourdes Méndez Monasterio.
25. Manuel González Bazán.
26. Luz Belinda Rodríguez Fernández.
27. Alejandro Hernández Valdés.
28. María Magdalena Nevado del Campo.
29. Santiago Morón Sanjuan.
30. Victor Manuel Sánchez del Real.
31. María de los Reyes Romero Vilches.
32. Manuel Mariscal Zabala.
33. María Salud Anguita Verón.
34. Javier Martínez Lozano.
35. Sonia Luisa Lalanda Sanmiguel.
36. Sofía Margarita Muñoz Casares.
37. Alejandro Santiago Gómez Rodríguez.
38. Pablo Cancio Rascado.
39. Miquel Bonastre Guillamet.
40. Maria Soledad Feases Ribelles.
41. Pascual Salvador Hernández.
42. Albert Tarradas Paneque.
44. Maria Rosario Velasco Hernández.
45. Macarena Olona Choclan.
46. Adolfo Alústiza Romero.
47. Isidoro Sevilla Sanz.
48. Jose Miguel Tasende Souto.
49. Maria de los Reyes Elio Sáinz de Vicuña.
50. Gema Pilar Herrero Monroy.
51. Esther Núñez Martínez.
52. Ángela María Mulas Belizón.
53. José Hidalgo Serrano.
54. Luis Alfonso Rodolfo Espina Gutierrez.
55. Flor Suárez Fernández.
56. Tomás Fernández Ríos.
57. José Ignacio Arias Moreno.


ADÑ ALTERNATIVA ESPAÑOLA

La llista ADÑ, coalició de La Falange-FE, Falange Española de la Jons, Democracia Nacional i Alternativa Española (AES) està encapçalada per Martín Ricado Sáenz de Ynestrillas, seguit de Norberto Pico de FE-Jons, de Pedro Chaparro de DN, María del Valle Piñar (filla de Blas Piñar) d'AES, María del Camino carrillo de FE-Jons i de Manuel Andrino de La Falange-FE de número 6.
A les eleccions  europees de 2014 aquest partits van anar separats i van treure aquest resultats:

FE JONS:  21.577  vots  (10.031 vots en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)  17.774 vots (Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 vots
Democracia Nacional (DN): 12.904 vots. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 vots.  (6.009 en 2009)


1. Martín Ricardo Sáenz de Ynestrillas Pérez (Independiente).
2. Norberto Pedro Pico Sanabria (FE de las JONS).
3. Pedro Chaparro Velacoracho (DEMOCRACIA NACIONAL).
4. María del Valle Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
5. María del Camino Carrillo Iglesias (FE de las JONS).
6. Manuel Andrino Lobo (LA FALANGE).
7. Alba Sánchez Fernández (DEMOCRACIA NACIONAL).
8. Francisco Torres García (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
9. Maria Luisa López Alonso (LA FALANGE).
10. Jorge Garrido San Román (FE de las JONS).
11. María Ana Fernández de Prada Alfin (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
12. Gonzalo Martín García (DEMOCRACIA NACIONAL).
13. María Elena Pérez Vieco (LA FALANGE).
14. Alberto Julio Pascual Martínez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
15. María Díez de las Heras (FE de las JONS).
16. Jesús Muñoz Martínez (LA FALANGE).
17. Laura Gallardo Marinero (DEMOCRACIA NACIONAL).
18. José Ramón Franco Abad (FE de las JONS).
19. María Fernanda Piñar Gutiérrez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
20. Luis Mateos de Vega (DEMOCRACIA NACIONAL).
21. Begoña Del Arco Herrero (LA FALANGE).
22. José María Carreras Figueras (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
23. María del Carmen Navarro Martínez (FE de las JONS).
24. José Alejandro García Sancho (LA FALANGE).
25. Eva María Arnal Minguez (DEMOCRACIA NACIONAL).
26. Iván García Vázquez (FE de las JONS).
27. María Jerusalén Divasson del Fraile (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
28. Ignacio Casado López (DEMOCRACIA NACIONAL).
29. María Belén de Espona Delgado (LA FALANGE).
30. José María de la Mata Pérez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
31. Eva María Medina Ruíz (FE de las JONS).
32. Segundo Ernesto Gómez Sánchez (LA FALANGE).
33. Noelia Rosa Sánchez Cediel (INDEPENDIENTE).
34. Iván González Sánchez (FE de las JONS).
35. María del Mar Hurtado Sánchez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
36. Miguel Blasco del Álamo (DEMOCRACIA NACIONAL).
37. Noelia Castillejo Calderón (LA FALANGE).
38. Dionisio Rodríguez Rodríguez (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
39. María Teresa Caridad Moragón (DEMOCRACIA NACIONAL).
40. Félix Salmerón González Bergas (LA FALANGE).
41. Guadalupe Hernández Dueñas (FE de las JONS).
42. Pablo Manuel Alcaide Quintana (DEMOCRACIA NACIONAL).
43. Natalia Fortes Baez (LA FALANGE).
44. Francisco Javier Sanz Méndez (FE de las JONS).
45. Susana María del Carmen Pascual Martín (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
46. Sergio Reguilón Fumero (LA FALANGE).
47. Ana Cristina Villarroya Pérez (DEMOCRACIA NACIONAL).
48. José Corbacho Liedo (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
49. Florentina Mata Hernández (FE de las JONS).
51. María Teresa Landaluce Viadas (LA FALANGE).
52. Javier Juárez del Amo (FE de las JONS).
53. María del Carmen San Juan Fuster (DEMOCRACIA NACIONAL).
54. Rafael López-Diéguez Gamoneda (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).
Suplents
1. María Jesús Montes Gómez (FE de las JONS).
2. Fernando Calvo Gil (LA FALANGE).
3. África Teresa López-Diéguez Piñar (ALTERNATIVA ESPAÑOLA).

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, planteja tornar-se a presentar però demana que s'hi sumi gent nova. "Fins ara hem fet de gestors del del deute, ara podem plantejar projectes". Ho explico a Nació Digital

Xavier Rius, NacióDigital, NacióManresa, dissabte 23 de febrer de 2019

 "Fins ara hem fet de gestors pagant el deute. Ara, si ens acompanya més gent, podem plantejar projectes i noves propostes". Aquest és el missatge que ha exposat l'alcalde de Moià, Dionís Guitera,s a l'acte que, sota el lema "S'acaba un cicle", ha portat a terme AraMoià a Les Faixes, davant d'un centenar llarg de veïns.
Guiteras, que va arribar a l' alcaldia el 2011 amb la llista Ara Moià, vinculada a ERC, ha exposat la situació de fallida econòmica en que es van trobar el municipi,  amb un deute que ningú no sabia realment quin era en aparèixer factures i deutes als calaixos, i que es va estimar en 25 milions i mig d'euros. I ha fet una explicació detallada de les mesures "gens agradables" que van haver de prendre, com acomiadar el 40% de la plantilla municipal i baixar el sou dels treballadors que van continuar, les difícils negociacions amb les entitats financeres per evitar que els interessos del deute continuessin augmentant, i evitar que l'Ajuntament fos posat a una llista negra que el podia deixar sense liquiditat i amb el rebuig de les empreses a prestar serveis.

 "Ara que el deute és només de vuit milions d'euros, hem complert el nostre objectiu i tanquem un cicle. Tenim projectes i propostes per fer, però volem que a AraMoià s'hi afegeixi més gent -ha dit l'alcalde- i també volem debatre amb el veïns sobre què cal fer i quines polítiques públiques necessita Moià". En la seva intervenció no ha aclarit quins dels actuals regidors estan disposat a continuar ni tampoc què pensava fer ell. Guiteras encara no ha confirmat la seva presència a les llistes, tot i que ha apuntat que "probablement sí" que ho faria.
A les passades eleccions a la capital del Moianès només s'hi van presentar dues llistes. AraMoià, que va obtenir deu regidors, i CiU, tres. Aquest mes de maig això canviarà, ja que la CUP ja ha anunciat que farà candidatura. Hi ha la incògnita de si Ciutadans, ara per ara inexistent, que va quedar tercer a les passades eleccions catalanes, intentarà fer llista, donat que amb el 13% de vots que va obtenir llavors, hauria entrat a l'Ajuntament amb dos regidors.

 

 Guiteras explicà com s'ha anat gestionant i pagant el deute

Llegir-ho a Nació Digital, NacióManresa

ANGLADA ATRIBUEIX L'AUTORIA DE LA PROPAGANDA ELECTORAL COMUNA DE LES MUNICIPALS DE 2011 A DAVID PARADA. Anglada i Riera declaren com a investigats o imputats per la propaganda electoral de 2011. La resta de membres de l'Executiva van responsabilitzar davant del jutge a Anglada del contingut del programa i la propaganda

Aquest matí, després de no haver comparegut el passat 10 de maig, l'expresident de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, i l'ex regidora de Vic i ex Secretària de Presidència, Marta Riera, han comparegut davant det jutge Diego Álvarez de Castro, titular del jutjat d'instrucció número 3 de Reus, per declarar com a imputats o investigats pel sumari relatiu a la propaganda electoral que va fer PxC a Reus i altres municipis de Catalunya durant la campanya de les municipals de 2011. Cas que centralitzat als jutjats de Reus i pel que està imputada tota l'Executiva del partit de l'any 2011, per un presumpte delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, tipificat a l'article 510 del Codi Penal.  

 

Tant Anglada com Riera han respost a les preguntes del jutge i de l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, afirmant que ells no van tenir cap paper rellevant en l'elaboració del programa electoral, donat que aquesta hauria estat radactada pel secretari d'Organització i Acció Electoral, David Parada, al marge que cada una de els cent candidatures que es van presentar, van fer els seu propi programa, en tractar-se d'unes eleccions locals. 

I pel que fa a la reproducció i enviament del suposat xec de la Generalitat i el Pacte Nacional per a la Immigració, segons el qual cada immigrant hauria rebut un ajut de 4.000 euros, Anglada ha afirmat que la idea d'enviar-lo amb la propaganda electorala havia estat de David Parada, de Joan Carles Fuentes  i del secretaria General, Robert Hernando. 

Així Anglada ha aportat diversos e-mails signats per Parada relatius al contingut del programa electoral i el material comú que estava a disposició dels diferents grups locals. D'aquesta manera Anglada contradiu el que han declarat aquest últims mesos altres membres de l'Executiva de PxC que es van desentendre de la redacció del programa electoral i la propaganda, atribuint la seva autoria a Josep Anglada. 
Però segons m'ha dit David Parada els mail que ha aportat Anglada al jutjat de Reus, no són d'aquella campanya de les municiopals, i que les seves funcions no eren decicir el contingut de la campanya sinó els candidats de les llistes. 

L'11 de maig ja va declarar el Secretari d'Organització i ex regidor de Sant Boi, David Parada,  dia en que també havien estat citats l'ex president de PxC, expulsat del partit, Josep Anglada, i l'ex secretària de Presidència, Marta Riera, els quals no van compareixer i van ser advertits de que serien detingut si no s'hi presentaven avui onze de juliol.

Parada va afirmar que PxC era, fins fa dos anys quan es va expulsar a Anglada, un partit totalment persidencialista en el que ho controlava i decidia Anglada, sense que els membres de l'Executiva tinguessin cap capacidat decisòria.

El mateix van dir el delegat a Barcelona de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, i els exregidors de L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Ordóñez, i d'Olot, Moisés Font, que  van compareixer  assistits per l'advocat madrileny, José María Ruiz Puerta, president del Partido X la Libertad i Secretari General de Respeto (Federació d'España2000, PxC i PxL) vingut exprés des de Madrid. I a diferència d'Anglada i Riera que avui sí han respost a les preguntes de l'advocat de l'acusació, aquests membres de l'Executiva només van respondre a les preguntes del jutge, acollint-se al dret a no respondre les preguntes fetes per l'acusació.

Els propers en declarar seran el responsable a les comarques lleidatanes, Eduard Pallerola, l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, i l'advocat Joan Garriga, demàpassat el 13 de juliol; i el 18 de juliol el Secretari General, Robert Hernando, l'actual president, August Armengol, i la regidora de Mataró, Mònica Lora. 

David Parada

 Anglada xerrant amb l'advocat de l'acusació, Hilal Tarkou, al bar proper als jutjats.

 ANGLADA I L'EXECUTIVA DE PxC ENFRONTATS EN DIFERENTS CASOS JUDICIALS

En aquests moments la direcció de PxC i el seu fundador, Josep Anglada, estan enfrontats en diverses causes judicials. Una d'aquestes és el suposat intent de membres de l'Executiva de PxC per provocar un accident de trànsit a Anglada en un revolt de la carretera de Tavèrnoles,  pel tal que no es pogués presentar a les municipals, pel que estan imputats diversos dirigents de PxC, sota l'acusació de conspiració per atemptar a càrrec públic, pendent ara de que es fixi data pel judici a l'Audiència de Barcelona. Hi ha també la querella d'Anglada contra l'Executiva per la usurpació dels comptes de correu, face i twitter d'Anglada i Riera, i la difusió a terceres persones de mails privats. 

Mentre Plataforma X Catalunya s'ha federat amb el  Partido X La Libertad i amb España2000, creant la federació Respeto, Josep Anglada, que va ser reescollit com a regidor de Vic per Plataforma Vigatana, va crear un nou partit, el Front Nacional Identitari, que dissabte va acordar canviar el nom actual, per un de dues paraules, que formarà un acrònim amb més ganxo, que es farà públic un cop demà es notifiqui al registre de partits del Ministeri de l'Interior.

PxC NO FA AUTOCRÍTICA I ADVERTEIX ALS QUI CELEBREN LA SEVA PATACADA QUE "QUI RIU ÚLTIM, RIU MILLOR"

Després de vuit dies de mutisme informatiu, el Comitè Executiu de Plataforma per Catalunya ha penjat a la  web del partit un comunicat agraint la feina feta pels militants i candidats i valorant els mals resultats obtinguts a les municipals del dia 24.

Unes eleccions en les que PxCs'ha desplomat passant dels 66.007 vots i 67 regidors de 2011, a només 27.348 vots i 8 regidors. La patacada ha sigut total a la demarcació de Barcelona, que passa dels 47 regidors de 2011 a només un, Mònica Lora a Mataró. PxC parla de 9 regidors obtinguts, no de 8 com diuen els resultats provisionals, donat que en un posterior recompte de les paperetes del municipi de Roquetes s'han comptat diferent dos vots donats per nuls i PxC obtindria un regidor que els resultats provisionals l'atorgaven a ERC. Ara s'està a l'espera del recurs d'ERC que reivindica aquest regidor que podria anar a PxC.

PxC que tenia representació a bona part de la Catalunya interior on, més a més, era a diversos consells comarcals, i a ciutats com Santa Coloma de Gramenet (3 regidors), L'Hospitalet (2), Sant Adrià del Besos (1) o Sant Boi de Llobregat (3), ha quedat fora. 

La perplexitat dels dirigents de PxC ha sigut molt gran a municipis com Sant Boi de Llobregat on el Secretari d'Organització i Comunicació, David Parada, ha obtingut 1.604 vots, un 4,82%, faltant-li només 90 vots per entrar. Però si ho mirem així, a Mataró, on el 2011 com a Sant Boi van obtenir tres regidors, Mònica Lora ha estat de sort, donat que  ha entrat amb el 5,64%. 

Així doncs la força de PxC està ara al sud i el nord de Catalunya, amb el Vendrell, on en tenien 5 i ara n'han obtingut 3, als que cal sumar el regidor a Amposta i un probable a Roquetes, i d'altra banda a les comarques gironines amb dos a Salt i un al petit municipi de Sant Miquel de Fluvià.  A Lleida no n'hi ha cap, tot i que el regidor de Cervera, fundador de PxC, Mateu Figuerola va reintegra-se a Plataforma, i a la demarcació de Barcelona només Mònica Lora a Mataró. 
A part hi ha Josep Anglada que ha entrat a Vic per Plataforma Vigatana. Ell ha tret 836 vots, mentre la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes només 106. Així doncs l'anàlisis que feien per justificar la destitució d'Anglada -al marge de les disputes econòmiques- de que inicialment PxC obtenia vots gràcies a Anglada, però des de 2010, degut a les sortides de to del president, els vots s'obtenien "malgrat l'Anglada" i que ara sense l'Anglada pujarien, no ha estat correcte.

En el comunicat PxC afirma que tot i haver lluitat "contra vent i marea, d'una banda contra la casta corrupta del sistema i les seves marques blanques com Ciudadanos i per l'altre contra la ultraesquerra radical", aquests han  difamat sense parar "amb mentides, injúries i calúmnies la imatge del nostre partit".    

I s'atribueix la davallada a "d'una banda el creixement de l'independentisme aborregat a la Catalunya interior i per l'altre el constant martelleig dels mitjans de comunicació amb les alternatives controlades pel sistema com Podemos o Ciudadanos ha fet molt difícil que el poble descarregués el vot en clau local i si en clau nacional. Una clau en la qual amb el veto sistemàtic dels mitjans de comunicació és molt complicat competir en aquest moment de tremend viratge a l'esquerra radical."
El comunicat diu que s'han comés errors, però ni els explica ni els analitza, limitant-se a anunciar que "des de PxC seguirem lluitant, ara més que mai, fent una ferma autocrítica, aprenent dels errors i intentant enderrocar com més aviat tots aquells murs que s'interposin en el nostre camí". 
Finalment després de comparar la davallada amb altres que ha tingut el Front Nacional francès al llarg de la seva història, adverteig als que han celebrat els mals resultatd e PxC o la donen per morta que "A tots aquells, que han obert el cava abans d'hora, a tots aquells que ens han donat per morts i enterrats, aneu amb compte perquè qualsevol dia pot ser bo perquè us senti molt malament. El que riu últim, riu millor... "

Tot i que d'aquí uns dies faré un anàlisis ampli de la patacada de PxC contextualitzant-la amb els mals resultats que ha obtingut el PP català a alguns municipis que va assumir les consignes de PxC: "Primer els de casa", "no a la mesquita", etc..., crec que la davallada de PxC es deu a tres factors. 
El primer és que la immigració ha sortit de l'agenda política i la gent no perceb l'immigrant com una amenaça, més enllà de l'existència real del gihadisme contra el que s'ha de lluitar, però sense criminalitzar cap col·lectiu ètnic o religiós. 
El segon és que agradi o no, el pes mediàtic i electoral d'Anglada en un partit tan peculiar i personalista com era PxC (recodrem que els actes començaven amb els militants i simpatitzants drets cridant: "Josep Anglada, ho fas de puta mare...! President! President!") era molt més gran del que pensaven els militants i regidors. I lligat a això, els diferents culebrots posteriors a la destitució d'Anglada, amb fets com la imputació del Secretari General i altres dirigents per la temptativa d'atemptar contra Anglada els hi ha passat factura. 
Canviar de líder visible a un any de les eleccions té els seus riscos, i més si es fa de manera traumàtica i amb denúncies creuades, i es posa un nou president "feble", Xavier Simó, que no incomoda a ningú en la guerra de successió pel lideratge, però sense capacitat per omplir el buit deixat per Anglada. Un espai que tampoc ha sabut ocupar el Secretari General, Robert Hernando. I també ha perjudicat a PxC canviar el símbol posant la bandera de Sant Jordi entre la P i la C.
En tercer lloc, Anglada i PxC va rebre molts vots prestats del descontent. Vots que han anat efectivament a forces emergents com Podemos i Ciutadans.

Ara, tot i que diuen que el no ser a les institucions els donarà més temps i llibertat per actuar, caldrà veure què fan aquells membres de la direcció que vivien del sou de cap de grup municipal, i assignacions com a regidors i consellers comarcals.


ELS DIRIGENTS QUE SURTEN REFORÇATS EN CONTINUAR COM A REGIDORS:

SERGI FABRI I SERGI CONCE(PCIÓN), regidors de Salt. Pertanyen a les Joventuts Identitàries que imiten estètica d'Albada Daurada. A sota Sergio Conce amb Nikolaos Michaloliakos.  El regidor de Sant Miquel de Fluvià pertany també a les Joventuts Identitàtries

MÒNICA LORA, regidora de Mataró, únic càrrec electe de la demarcació de Barcelona

AUGUST ARMENGOL, cap de llista del Vendrell on han obtingut tres regidors. Hi ha un regidor a Amposta i un pendent de recomptes i recursos a Roquetes. Anglada serà de nou a l'ajuntament de Vic.   

        

Canviar de líder i de símbol poc abans de les eleccions és un error

SI FA 8 ANYS S'HAGUÉS DONAT L'ACORD D'AVUI, ENTRE CDC I UDC A VIC, -QUE S'HA TRIAT ANNA ERRA COM A CAP DE LLISTA-, PxC NO HAGUÉS ARRIBAT ALS 4 I 5 REGIDORS. Salt, amb el controvertit i reimputat Torramadé, serà la ciutat més important de Catalunya que encapçalarà un militant d'UDC

Ara fa vuit anys, l'alcalde de Vic d'UDC, Jacint Codina, disconforme amb els membres de CDC que l'havien de seguir a la llista, va renunciar a presentar-se de nou, quedant-se CiU sense cap de llista. Pels pactes entre CDC i UDC, el cap de llista de CiU a Vic havia de ser d'Unió Democràtica de Catalunya. Sembla que es va tantejar a Ramon Espadaler, natural de Sant Quirze de Besora. I fos perquè aquest fet no agradava a certs vigatans de "muralles endins", fos perquè ell no veiés clar encapçalar una candidatura pocs dies abans de tancar-se el termini per presentar la llista, va rebutjar-ho. I UDC va optar per Josep Maria Vila d'Abadal, nascut i resident a Barcelona, i hereu de la masia El Cavaller de Vidrà, on el seu avi va fundar UDC. 

I, desencertadament, "per tal de frenar a Josep Anglada" que llavors era l'únic regidor de PxC a Vic, Vila d'Abadal, va presentar la seva candidatura acompanyat de Duran i Lleida on va dir coses com "Vic ha sigut generós donant els mínims vitals a aquesta gent (els immigrants). Ara hem de fer que compleixin els deures". I des del meu punt de vista dient això donava la raó als arguments o mentides d´Anglada sobre la immigració: "No paguen impostos, reben totes les ajudes, se'ls hi donen pisos gratis i tiquets de supermercat..."

El fet és que la candidatura de Vila d'Abadal no va agradar a molta gent convergent de Vic, CiU va baixar de 10 a 8 regidors i PxC va pujar d'1 a 4, sent la segona força política de Vic.  Tres anys més tard, sense pactar-ho amb la resta de forces del govern de coalició de Vic (CIU,ERC i PSC), Vila d'Abadal va anunciar que negaria el padró i denunciaria a la policia als immigrants sense papers, cosa que va encara donar més publicitat i força a Anglada que un any després, repetint a desgrat de molta gent convergent Vila d'Abadal, PxC pujaria de 4 a 5 regidors. Cal recordar que durant la campanya electoral de 2011, Vila d'Abadal va dir que si Anglada no baixava dels 4 regidors que tenia, ell hauria fracassat i, encara que CiU guanyés, no prendria possessió de l'acta de regidor i renunciaria a l'alcaldia. Però després de pensar-s'ho i estar uns dies desaparegut, Vila d'Abadal va repetir d'alcalde. Hi ha qui diu que aquesta promesa, no complerta, de plegar si Anglada no baixava, va fer que més convergents votessin PxC. 

Un cop Vila d'Abadal va deixar UDC per discrepàncies amb Duran Lleida, i anunciés que no repetiria, UDC va continuar amb la voluntat de que fos un dirigent d'UDC el cap de llista de CiU, concretant-ho en el doctor Josep Maria Arimany. CDC, en canvi, creia que la candidatura l'havia d'encapçalar la regidora i mestra, Anna Erra de CDC. Fa una setmana CDC i UDC van dir que pactarien el candidat consultant la militància i sense enfrontaments públics. Fa una estona s'ha anunciat que la candidata serà Anna Erra de CDC en una compareixença on ha estat present Arimany que ha dit que serà a la llista d'Anna Erra i li dóna el seu suport.

Personalment estic convençut que si aquest acord pactat i sense tensions, s'hagués pres fa 4 o 8 anys, Anglada i PxC no hagués arribat a ser la segona llista més votada de Vic amb 4 regidors els 2007, i 5 el 2011.  

Amb una candidatura potent i unida de CiU a Vic, penso que molta de la gent de "muralles endins" que va votar PxC com a vot de protesta, tornarà a votar a CiU, al marge que la candidura d'ERC, encapçalada per l'ex-socialista Joan Ballana arreplegui o no votants convergents. Aquest fet i la divisió en tres llistes dels qui formaven part de PxC: Plataforma Vigatana (J Anglada), PxC (J C Fuentes) i SOM Catalans (E Gallego) pot fer desaparèixer els pes xenòfob al ple municipal de Vic, on la meva predicció és que dels 5 regidors antiimigració que hi ha ara, quedaran en cap, en un, o com a molt en dos.

Tot i no ser jo votant de CiU, desitjo molta sort a Anna Erra, confiant que no repetirà els errors de Vila d'Abadal que van fer créixer a Anglada que ha estès un discurs xenòfob que no ressol els problemes i trenca la cohesió social. 
L'altra ciutat que pels pactes CDC-UDC hauria d'encapçalar la llista UDC, és Salt, on és alcalde Jaume Torramadé, que va haver de dimitir de president de la Diputació pels suposats tocaments o agressió sexual a la seva assessora, i ara està imputat per aquest fet i el cas Manga.Tot i no tenir el suport de bona part de la direcció de CiU, Torramadé tornarà a encapçalar la candidatura de CiU a Salt. Torramadé, ara fa quatre anys, des de l'oposició, va fer gestos donant veracitat a les mentides que difonia PxC, que va obtenir els tres regidors que va perdre el PSC.

 L'alcaldable de CiU, Anna Erra, al costat de l'alcalde J M Vila d'Abadal, en un ple municipal

El regidor d'UDC, Josep Arimany, que finalment no encapçalarà la llista

 Josep Anglada que com a candidat de PxC va obtenir 5 regidors, ara expulsat del seu partit, es presentarà per Plataforma Vigatana

Joan Carles Fuentes, ara imputat per l'intent o conspiració de provocar un accident de trànsit a Anglada (atemptat contre càrrec públic), encapçalarà la llista de PxC

 Ester Gallego, amb el suport de l'ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, es presentarà a Vic per la llista islamòfoba i independentista SOM Catalans

  

ULTRADRETA, EL FRACÀS D'EUROPA. Reflexió després de les eleccions a França

 
Grups ultres de tot el continent es preparen per commemorar el proper 20 d'abril el 125 aniversari del naixement de Hitler. Commemoracions que en la majoria de casos només s'anuncien en fòrums privats de la xarxes socials.
El llegat de Hitler a Europa va ser un continent destruït de nou per la guerra. I precisament, per evitar noves guerres en què guanyés qui guanyés perdíem tots, el 1951 es va crear la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer que donaria pas al Mercat Comú, i anys més tard a la Unió Europea en què els estats cedirien part de la seva sobirania econòmica, monetària i de fronteres a la Unió, en el marc d'un espai comú en el qual els ciutadans estarien emparats per l'anomenada Carta de Drets Fonamentals de la UE .

Cinc setmanes després de l'aniversari de Hitler se celebraran les eleccions europees. Unes eleccions que segons tots els sondejos, i com hem vist aquest diumenge a França a les eleccions municipals, la ultradreta xenòfoba i eurófoba ha obtingut excel·lents resultats. Hi ha qui diu que és exagerat qualificar el Front Nacional de Marine Le Pen de racista o nostàlgic del nazisme. Però el seu pare Jean Marie Le Pen va ser condemnat el 2008 per minimitzar la barbàrie nazi, el 1998 per negar la igualtat de les diferents races, i el 1989 per negar l'existència de les cambres de gas .

Es diu que el Front Nacional de Marine Le Pen no és d'ultradreta sinó senzillament identitari. Però fins fa un any el número tres del partit, l'eurodiputat Bruno Gollnisch, era president de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals de la qual forma part l'antisemita i antigitano, Jobbik hongarès que reivindica el règim feixista de la Creu Flechada que va exterminar als jueus d'Hongria.
Certament Marine Le Pen ha volgut donar una nova imatge de moderació i ha aconseguit amb èxit que al FN convisquin negacionistes de l'Holocaust antisemites amb islamòfobs que consideren a Israel el baluard d'Occident davant l'islam. I en aquesta línia Marine s'ha aliat amb l'holandès Geert Wilders del Partit per la Llibertat, marcant distància amb els que no amaguen la comprensió o enyorança dels diferents feixismes i totalitarismes. Així Marine Le Pen i Geert Wilders centren el seu discurs en un rebuig a la immigració, sobretot la islàmica i proposen sortir de l'euro i recuperar el control de les fronteres nacionals .

Però no ens enganyem. Per més que l'espai econòmic i ciutadà europeu no sigui com vam somiar, les propostes del FN són inviables sense un gran consens de tota la classe política i implicarien grans costos econòmics i comercials a curt i mig termini. És cert que la Unió Europea va pecar d'ingenuïtat en pactar les condicions d'ingrés de Romania i Bulgària en no plantejar prèviament unes polítiques d'integració de les seves comunitats gitanes que, després de caure el comunisme, es van convertir en el boc expiatori de les seves febles democràcies, retornant aquests ciutadans a unes maneres de vida endogàmiques i a un nomadisme que, gràcies a la llibertat de circulació europea, va multiplicar per deu la distància geogràfica per la que es movien els seus besavis. Però una cosa és reconèixer la problemàtica derivada de l'assentament d'uns milers de gitanos romanesos a França i una altra sobredimensionar el problema i fer-ne bandera mediàtica i electoral.

De la mateixa manera, una cosa és discrepar d'interpretacions de l'islam contràries a la interculturalitat i la laïcitat, de les que en són víctimes principals les noves generacions descendents de magribins a Europa, i una altra és la islamofòbia ètnica i cultural que criminalitza milions de persones i els empeny a tancar-se al gueto ètnic com a defensa d'una societat que els assenyala .

La qüestió que ha de preocupar no és únicament que a França el Front Nacional hagi guanyat en 11 ciutats, sinó que la dreta o la mateixa esquerra assumeixin part de les seves tesis. Manuel Valls ara nomenat Primer Ministre, va destacar com a Ministre de l'Interior per les expulsions de gitanos romanesos o kosovars, generant tempestes mediàtiques que van legitimar el discurs de duresa, per més que aquestes mesures siguin políticament poc o gens eficaços sinó van acompanyades d'un pacte europeu per afrontar la situació de marginalitat i precarietat d'aquests col·lectius .

A les pròximes eleccions europees la ultradreta concorrerà amb tres cartells de campanya . El de Le Pen i Geert Wilders, amb un discurs islamòfob, antiimmigració, partidari de recuperar fronteres nacionals i contrari a Brussel·les; el dels clarament neonazis liderats per hongaresos i grecs que diuen sense embuts el que Marine Le Pen demana al seu pare que es calli. I en tercer lloc els identitaris euroescèptics que, sense fer bandera de la xenofòbia, demanaran restriccions a la immigració, la sortida de la Unió Europea i l'euro. Però la principal conseqüència d'aquest ascens de la ultradreta no serà que aquesta tripliqui els seus escons a Estrasburg, sinó que, per la pressió que genera i per la desafecció dels votants de centre i esquerra, aquests partits assumeixin part del seu discurs.

El cavall de Troia de l'Europa que es va unir per evitar noves guerres i nous totalitarismes i ha generat una economia que certament els ciutadans i parlaments no sempre controlen, no seran únicament 45 eurodiputats diputats ultres. El cavall de Troia és aquest centre i aquesta esquerra desorientada que, davant la desafecció dels seus votants, i dubtosa de les eines i brúixoles necessàries per donar un gir a les polítiques econòmiques, assumeix part de discurs dels que d'una manera explícita o maquillada enyoren o valoren idees, gestos o valors dels que van portar a Europa als totalitarisme i la guerra. I, com ja va passar llavors, fan de certs col · lectius el boc expiatori de problemàtiques complexes .

Llegir en català a El Periódico
Leer en castellano en El Periódico

ANGLADA PROTESTA PEL REGLAMENT D'ÚS DELS DESPATXOS MUNICIPALS, QUE DIFICULTA QUE ELS CONTINUI UTILITZANT COM A SEU NACIONAL I LLOC PER REUNIONS DE TOT CATALUNYA. El 10 de setembre, després de l'ofrena floral, Anglada amb una quinzena de membres de les Joventuts, va organitzar un sopar al Palau Bojons. Havia amençat a l'alcalde i la policia de tirar-los escales avall si li impedien utilitzar com li plagués el Palau

El Ple municipal celebrat avui a Vic ha estat, com diu Osona.com, un ple amb temes de pur tràmit, sense gaire contingut. S'esperava que Josep Anglada protestés pel canvi de claus del Palau Bojons que PxC havia convertit de facto en la seu nacional del partit i lloc de reunions de PxC d'àmbit de tot el país i d'apats i sopars de militants a la sala contigua als despatxos municipals. Despatxos que de fet la resta de grups, que tots menys PxC tenen seu local o comarcal en algun local de Vic, gairebé no utilitzen per no haver de coincidir amb PxC. 

En començar el ple hi havia 8 agents dels mossos d'esquadra i policia municipal a la porta del carrer per si Anglada venia acompanyat dels militants de les Joventuts Identitàries -majoritàriament de Girona- que van provocar els incidents al ple de l'1 de juliol,  i que el passat 10 de setembre van fer de guàrdia de corps -vestits com els seus amic de l'Alba Daurada grega- a l'ofrena floral de la Diada.  En aquell ple de juliol Anglada, quan amb motiu de la moció que va proposar als grups municipals Unitat contra el Feixisme i el Racisme d'Osona, se li va qüestionar l'ús que feia de les dependències municipals va dir que si l'alcalde, el regidor de Seguretat, Joan Ballana, la policia municipal o algun perroflauta anava al Palau Bojons per impedir-li fer l'activitat que li semblés, "sabrien com pujarien les escales, però no com les baixarien". Afirmacions que va repetir dies després a Canal Taronja, davant del regidor Ballana, que li va dir que si era tan valent vingués als despatxos del Palau i ja veuria com baixaria les escales.  Dies més tard va fer diversos tuits advertint que qui anés allà a impedir-li posar en marxa el Servei de Defensa del Vigatà Autòcton -que havien de portar l'advocat gironí Francesc Bueno i l'advocada cubana Grisel Odalis Falcón Falcón- coneixeria els efectes de la força de la gravetat.

De tota manera la presència al Ple d'una vintena de nens del Consistori Infantil de diferents escoles, no era el millor escenari per que Anglada tornés a generar incidents.

 

Tal com era d'esperar Josep Anglada ha preguntat en el ple a l'alcalde pel canvi de clau de la porta de les dependències municipals i s'ha queixat que els dies 20, 23 i 26 de setembre els regidors de PxC s'haurien quedat tancats a les oficines municipals del Palau Bojons, qüestió sobre la que havia fet un escrit a l'alcalde del que encara no  havia rebut resposta. Anglada, força enfadat, ha acusat a Ballana d'actuar amb "xuleria, petulància", de no estat capacitat per exercir el càrrec i d'amenaçar la regidora Marta Riera.

El  regidor Joan Ballana, sense perdre la compostura i amb un cert to d'humor contingut, li ha respost recordant que des del 3 de setembre estava vigent la normativa d'ús dels despatxos del Palau Bojons, que establia que fora de l'horari habitual, els regidors que hi haguessin d'accedir trucarien a la Guàrdia Urbana que els hi obririra el local. També establia que els despatxos només eren per fer tasques de tipus local i municipal, no per utilitzar-los com a seu extramunicipal de cap formació política. Ballana ha explicat llavors que PxC el dies següents va continuar fent un ús no acord amb la normativa i que el 10 de setembre, en acabar l'ofrena floral de la Diada va celebrar el sopar de les Joventuts Identitàries i altres militants i regidors a la sala del Palau Bojons. Llavors el dia 20 de setembre, en tenir coneixement l'equip de govern per un periodista que per l'endemà PxC pensava celebrar una reunió a nivell de Catalunya a la que assistirien més de 50 persones, es va procedir a canviar el pany, cosa que va motivar que Anglada hagués de llogar a corre cuita una sala del Sucre, com qualsevol altre entitat o partit que vol fer un acte. Ballana també va negar que els regidors de PxC s'haguessin quedat els dies 20, 23 i 26 de setembre tancats dins, com deia Anglada, donat que un cop la Guàrdia Urbana els havia obert, ells podien sortir traient el pestell.
       Així ha quedat tancada -mai millor dit- la polèmica per l´ús incorrecte de les dependències muncipals, sense que finalment Anglada hagi fet caure escales avall cap regidor, policia o guarro-perroflauta. L'amenaça d'Anglada de denunciar l'Ajuntament per deixar tancat fora d'horari uns regidors i militants de PxC en un edifici municipal dubto que la posi donat que, tal com li va recordar Ballana, Josep Anglada va signar el dia 3 de setembre la recepció del document de normativa d´ús dels locals.  Ara caldrà veure si PxC llogarà algun local per ubicar-hi la seu nacional del partit o continuarà constant com a tal, el Palau Bojons.

El Ple ha aprovat per unanimitat -amb el si també de PxC- donar la meitat de l'assignació d'un mes dels grups municipals als mestres balears que han fet tres setmanes de vaga contra la nova política lingüística del govern Bauzà. Anglada ha justificat el seu suport a l'acord, "donat que PxC sempre ha rebutjat els atacs del PP a la llengua catalana"

      

El regidor de Seguretat, Joan Ballana, d'ERC

L'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal dirigint-se a Anglada

Anglada enfadat acusant a Ballana d'haver-los deixat tancats com animals

El nou pany que es va posar el dia 20, després que PxC incomplís reiteradament la normativa d''us vigent des de setembre.

El 10 de setembre, contradient la normativa d'ús, en acabar l'ofrena floral de Vic, Josep Anglada i la resta de regidors amb una quinzena de membres de les Joventuts Identitàries -vinguts de Girona i Barcelona- van celebrar un sopar a la sala contigua a les oficines municipals del Palau Bojons.



El pany es va canviar el dia 20 després de reiterats incompliments en assabentar-se l'alcalde per un periodista que PxC pensava fer una reunió a nivell de tot Catalunya a la que hi havien d'assistir unes seixanta persones a la sala contigua als despatxos municipals. La foto és d'una reunió anterior de regidors i caps de seccions locals de tot Catalunya.

Ple de l'1 de juliol en el que es va debatre l´us incorrecte de les dependències municipals i es va rebutjar que PxC les utilitzés pel Servei de Defensa del Vigatà Autòcton. aquell dia es va aprovar una moció proposada als grups municipals per Unitat contra el Feixisme i el Racisme.

Llegir informació del ple al 9 Nou
Llegir informació a la web de l'ajuntament de Vic