L'AUDIÈNCIA ANUL·LA LA SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA D'ANGLADA PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A VIC EL 22 D'ABRIL DE 2012 I ORDENA REPETIR EL JUDICI AMB UN ALTRE JUTGE EN ESTAR CONTAMINADA LA QUE EL VA ABSOLDRE

La Secció 8a de l'Audiència de Barcelona ha anul·lat la sentència absolutoria a Josep Anglada  per les presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, fallada per la  jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. 

En sentència de 14 d'abril de 2016, els jutges Carlos Mir Pérez, Maria Mercé Otero i María José Trenzo de Asensio, ordenen la repetició del judici que va tenir lloc el 24 de novembre de 2015 a Vic, i que el nou judici sigui fet per un jutge diferent a María Gloria Pérez, donat que aquesta està contaminada pel coneixement de les proves.

El principal motiu de l'anul·lació del judici és que la sentència absolutòria no va tenir en compte la prova mèdica de les lesions dels dos nois víctimes de l'agressió. És a dir, que no va valorar ni citar els informes mèdics a l'hora de d'absoldre Anglada, en donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada -que per llei té dret a mentir- i a una ex regidora d'Olot, que al dels dos joves pressumptement agredits i als testimoni de persones alienes que eren a la plaça i van confirmar que Anglada va ser l'agressor.

Tot i reconèixer l'Audiència que la llei dóna certa llibertat als tribunals per fer una lliure valoració de les proves, recorda que això "no significa lliure arbitri, ni molt menys que pugui valorar-se arbitràriament la prova, sinó que està limitat a les normes de la lògica, les màximes de l'experiència o de la sana crítica". Així l'Audiència recull les tesis d'Antoni Iborra, advocat de les dues víctimes, i retreu a la jutgessa de Manresa, María Gloria Pérez, que no faci cap raonament repecte la prova pericial mèdica, que ningú no va qüestionar en el judici i  "podria tenir rellevància en la causa".

El judici per les suposades agressions imputades a Josep Anglada, ara invalidat, va tenir lloc el 24 de novembre passat, tres anys i mig després dels fets succeïts, el 22 d'abril de 2012, quan el polític ultradretà i aleshores president de Plataforma per Catalunya, tornava de fer unes copes després de la festa del partit que s'havia celebrat a Vic aquell dia i hauria agredit a dos joves amb els que es va creuar a la plaça. 

Uns dels motius pels que la jutge de Vic-Manresa va absoldre Anglada, donant més credibilitat a l'ex regidora d'Olot,  Rosa Maria Llandrich, i a l'esposa d'Anglada, va ser que les vícimes i els testimonis es contradissin, segons la jutge, en afirmar uns que Anglada havia dit "Putos motros!", mentre que altres afirmaven que Anglada va dir: "Moros de merda!"

De la celebració de judici va sorprendre l'actitud de la jutge que va fer posar una taula per Anglada, cosa no habitual al jutjats de Vic pels acusats, i pel fet que estigués a punt d'expulsar a la premsa, donat que dues vegades alguns periidistes vam parlar en veu baixa entre nosaltres.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors, Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici en favor d'Anglada, la magistrada donà credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que van declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

  Llambrich i l'esposa van coincidir en la versió que va donar Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois. La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L'advocat Toni Iborra, exercint l'acusació particular en nom dels dos nois, demanava un any i nou mesos, a més de la inhabilitació per exercir càrrec públic. En el cas que hagués estat condemnat, Anglada hauria pogut haver d'ingressar a la presó, ja que encara li computen uns antecedents penals per conduir begut per Madrid el setembre de 2009. Ara el judici s'haurà de repetir.

NO S'HAN PRESENTAT A DECLARAR LA MAJORIA DE CITATS AVUI PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA.  ARXIVADA LA DENÚNCIA CONTRA ANGLADA PER APROPIACIÓ DE DINERS DE PxC

D'altra banda avui no s'han presentat al jutjats de Vic sis dels set membres de l'anterior Executiva de PxC que havien estat cridats a declarar en condició d'imputats o investigats per l'apropiació de comptes de mail, face i twitter d'Anglada que es va fer instants abans de destituir-lo de la presidència de PxC. Només s'hi ha presentat l'exregidor d'Igualada i secretari General, Robert Hernando, que s'ha negat a fer declaracions en sortir del jutjats. Sembla que a la resta no se'ls ha localitzat. Aquesta és la segona vegada que són citats.  

I continuant amb les denúncies creuades derivades de la destitució d'Angalda, sembla que el Jutjat número 5 de Vic Manresa ha arxivat i desestimat la denúncia que va interposar PxC contra Josep Anglada per una suposada apropiació de diners dels partit.

ANGLADA SERÀ JUTJAT EL DIA 24 PER LA PRESUMPTA AGRESSIÓ DEL 22 D'ABRIL DE 2012 A LA PLAÇA DE VIC.El fiscal demana 10 mesos de presó i inhabilitació, i l'acusació particular 21.

Imatge d'Anglada aquell diumenge, hores abans de l'agressió, quan se celebrava la Festa o Diada del partit

El proper dimarts, 24 de novembre, se celebrarà al Jutjat Penal número 1 de Vic-Manresa, a Vic, el judici al regidor vigatà i ex president de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, per la presumpta agressió que fa fer a dos joves vigatans el 22 d'abril de 2012, a la Plaça Major de Vic a les 20 hores, poc després que hagués acabat la Festa o Diada del Partit que va celebrar PxC aquell diumenge a un parc de la capital d'Osona en la que Anglada va fer un discurs amb expressions racistes o contràries a la immigració.

El fiscal demana 10 mesos de presó per Anglada per un delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal, mentre que l'advocat Toni Iborra, que porta l'acusació particular en nom dels dos joves agredits, demana 1 any i 9 mesos de presó pel mateix delicte. També se l'imputa dues faltes de lesions. Tant si és condemnat a 9 mesos com a 21, la pena portaria l'accessòria d'inhabilitació per càrrec públic durant el temps de la condemna encara que no entrés a presó. Això significaria que hauria de renunciar a l'acta de  regidor que té ara pel grup de Plataforma Vigatana, i la impossibilitat de presentar-se a una eventual convocatòria electoral durant el període de la condemna. 

Aquell dia, segons van declarar diferents testimonis al 9 Nou i als Mossos d'Esquadra, Josep Anglada, que semblava que anés begut, es va creuar a la Plaça Major amb uns joves vigatans, un dels quals Mohammed XX de família d'origen magribí. Llavors Anglada dirigint-se a aquest va cridar: "Fills de puta, moros de merda", responent  Mohammed amb un "Visca Catalunya!". Llavors Anglada, com recull l'escrit d'acusació, se li va llançar a sobre per agredir-lo, cosa que va motivar  que els seu amic Eric C s'interposés, rebent un fort cop de cap d'Anglada que acte seguit va donar un cop de puny a Mohammed, resultant ferit l'un amb una contusió mandibular i l'altre amb una contusió peribucal.
Llavors diverses persones increparen a Anglada per  la seva actitud violenta, mentre els dirigents de PxC que anaven amb ell, l'agafaren pel braç i se'l van endur cap a la seu dels despatxos municipals, abans que  la cosa s'emboliqués més. 

Així quan van arribar els mossos els mossos i l'ambulància, que traslladà els ferits a l'hospital de Vic, Anglada ja no hi era. 
 Dues hores després d'aquests fets PxC va penjar a la web i va enviar als mitjans informatius el comunicat sobre la festa del partit, en el que es referia a la concentració antifeixista que es va fer al matí i migdia als voltants del parc on PxC celebrava la seva Diada, però el comunicat no feia cap esment a aquest incident de les 8 del vespre. 

Ja de matinada, quan es va difondre la portada de El 9 Nou de dilluns on s'informava que el líder de PxC havia agredit a uns joves, Anglada va anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a posar una denúncia per haver estat insultat i agredit per tres joves immigrants, i va escriure al seu compte de twitter que "Ahir vaig haver de denunciar a tres persones presumptament immigrants que van intentar agredir-me".

Aquest fet va tensionar molt la ciutat de Vic en la que PxC era la segona força municipal amb 5 regidors, i on era habitual que Anglada fes de manera reiterada afirmacions de caire xenòfob en els plens municipals, mentre l'alcalde Josep Maria Vila d'Abadal, aplicava l'estratègia d'intentar contenir-lo amb propostes de pactes polítics per la governabilitat de la ciutat.

Davant la negativa de l'alcalde de pronunciar-se contra aquesta agressió, va haver-hi una manifestació d'unes 200 persones el dimarts 24 davant de l'Ajuntament i del domicili d'Anglada que acabà amb incidents quan el regidor vigatà, tot i el fet que hi hagués una concentració a la porta de casa seva, va sortir de casa amb el seu cotxe. L'ajuntament  va pressionar per que se'n desconvoqués una altra, i, finalment se'n va convocar una pel 26 de maig a la que hi van assistir unes 1.500 persones, tot i les pressions de la majoria de grups municipals que s'hi van oposar, en creure que es tensionaria la pau social a Vic. Sorprenent va ser la postura d'ERC i ICV-EUiA d'oposar-se a la mateixa, amb l'argument que Anglada en podia sortir reforçat i que la convocatòria dividia als vigatans.

Actualment Anglada ha iniciat el tràmits per legalitzar una nova sigla d'àmbit espanyol, el Front Nacional Identitari, amb el suport d'alguns ex militants i exregidors de PxC, i ha rebut la proposta d'encapçalar la candidatura a Ceuta o Melilla a les eleccions del 20 de desembre del partit SOLUCIONA que lidera el director d'Alerta Digital, Armando Robles. 

Pel que fa al judici del dimarts 24 de novembre, pels fets del 22 d'abril de 2012, Anglada ha afirmat que creu que "quedarà en no res". 

Imatge de la concentració pacífica que es va fer aquell diumenge a l'exterior del parc on PxC feia el seu acte, hores abans de l'agressió.

  

Imatges de la manifestació de  26 de maig de 2012 de rebuig a l'agressió i a les reiterades declaracions racistes d'Anglada

DOS ANYS I MIG DE PRESÓ PER L'ULTRA QUE VA AGREDIR UN CIUTADÀ PAKISTANÈS EL 2 DE JULIOL DE 2012 A LA PL ESPANYA A LA CELEBRACIÓ DE LA VICTÒRIA DE "LA ROJA"

 Foto: Jordi Borràs

El Jutjat Penal número 2 de Barcelona ha condemnat a 2 anys i mig de presó i a una indemnització de 600 euros, al jove ultra XXXX que va agredir un ciutadà pakistanès que venia begudes la matinada del 2 de juliol de 2012 a la Plaça d'Espanya de Barcelona on se celebrava la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa.

Aquell dia nombrosos nombrosos ultres es van congregar a la plaça -recordem les imtages de membres del Casal Tramuntana fent la salutació nazi-, juntament amb seguidors totalment pacífics de La Roja. Segons la sentència, cap a la una de la matinada  XXXX "era la lloc juntament amb una vintena de persones d'estètica skin i neonazi cridant expressions de caire nazi, quan en observar la presència en el lloc de persones de raça negra o asiàtica, actuant de comú acord amb quatre individus  (no identificat uns, altres menors d'edat) d'aquell grup i motivats per la pertinença a una altra raça, es van dedicar a assetjar  i perseguir a les mateixes, atrapant en concret a BBBBB, nacional de Pakistan, que venia begudes en el lloc, a qui, amb el propòsit de menyscabar la seva integritat física, l'acusat i els seus acompanyants van començar a colpejar-lo, tirant-lo al terra i propinant-li cops de puny i patades. Com a conseqüència d'aquest agressió va patir ferides a (....)"

La sentència recull que "tot seguit, l'acusat, en unió sempre dels integrants de l'esmentat grup i amb el propòsit d'alterar l'ordre públic, es va dirigir al lateral de la Gran Via de les Corts Catalanes, direcció L'Hospitalet de Llobregat, colocant dos contenidors d'escombraries al mig de la via pública, a la vegada que llençaven tota mena d'objectes contra esl vehicles de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra (...)"

Per tot això es condemna a XXXXX com autor responsable d'un delicte de lesions previst a l'article 147.1 del Codi Penal amb els agravants de superioritat i motius racistes, a dos anys de presó i ordre d'allunyament vers la víctima; i a sis mesos de presó per un delicte d'alteració de l'ordre públic, tipificat a l'article 557.1 del Codi Penal.

La sentència encara no és ferma i pot ser recorreguda.

PxC BAIXA MÉS QUE MAI. ANGLADA POSA EL CÀRREC A DISPOSICIÓ DEL CONSELL DE PRESIDÈNCIA DE PxC, i a Badalona el PP d'Albiol queda tercer (PSC recupera la primera força, segon CiU que perd molt i havia guanyat fa dos anys)

Després dels mals resultats electorals d'ahir (vull dir pel ells...) Plataforma ha fet aquest comunicat anunciant que Anglada posa el càrrec a disposició. PxC baixa de vots de PxC, comparant amb les anteriors catalanes, tant a Osona com als llocs de l'Àrea Metropolitana i altres ciutats on ara teni grups consolidats i regidors.
 

A nivel d'exemple a la demarcació de Barcelona fa dos anys va treure  57.381 vots, un 2,45% sense tenir regidors ni grups estructurats a molts dels municipis on mig any després  tindria regidors. Ara amb regidors treballant -o intoxicant- dia dia al carrer i als ajuntaments ha tret 51.449, un 1,89%.  A Vic fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 a 1.006, un 5, 82%. Però ara n'ha tret només 523, un 2,71 %. Veure resultats a Vic, clica
A Tot Catalunya PxC, treu 60.142 vots, un 1,65%, front el 75.134, un 2,40% de fa dos anys, i obté el pitjor resultat aclaparada per les despeses de quatre campanyes electorals en dos anys. Fa dos anys li va deixar diners el FPO austriac, fa un any va aportar o recaptar els diners l'advocat José María Ruiz Puerta (defensor de Pedro Varela i de la causa de Manos Limpias contra Garzópn pels crims del franquisme i ex presidnet de CEDADE) En Gerard Bellalta que en anteriors campanyes li cedia l'"Anglada Mòbil" també va deoxar PxC fa cinc mesos.

També analitzaré la baixada de CiU a Badalona del 31% de fa dos , al 19% d'ara, la victòria del PSC, que havia quedat segon fa dos anys, i el fet que el PP d'Albiol, malgrat pujar en vots, queda tercer com l'any 2010 que va obtenir el 17,66% i ara obté 17,75%. Iniciativa puja força, tot i quedar en quart lloc. El que està clar és que al PP no li interessava saccejar la immigració donat que ells governen ara a Madrid i eren conscients que el discurs dur d'Albiol podia reforçar a Anglada. I  a CiU, afortunadament, el discurs de l'Àngel Colom s'ha imposat al de Duran i Lleida. Quan Duran deia el que deia, acabava beneficiant PxC,

    Resultat de Badalona, clica

              COMUNICAT DE JOSEP ANGLADA

Benvolguts companys,

Abans de res us vull agrair-vos la vostra fidelitat cap a la meva persona. També us vull agrair l’esforç i el treball que heu dedicat i seguireu dedicant al projecte de Plataforma per Catalunya que de ben segur es veurà recompensat en futures eleccions.

Des del primer dia que es varen convocar les eleccions, tenia clar que no eren unes eleccions per nosaltres, però hi havíem d’anar. Tot hi no havent entrat al parlament, crec que hem aguantat força bé, 60.000 vots són molts vots i tornem a convertir-nos amb la vuitena força política més votada de Catalunya i la primera força extraparlamentària.

Cop a president de Plataforma per Catalunya, cap de cartel d’aquestes últimes eleccions, com a màxim responsable de campanya  i no havent assolit els objectius que ens havíem proposat, poso el meu càrrec a disposició del Consell de Presidència, del Consell Executiu i dels 67 regidors de Plataforma per Catalunya.

De nou us torno agrair la vostra fidelitat i el vostre treball, i que sapigueu que en tindreu sempre a la vostra disposició.  

Rebeu una forta salutació.

Josep Anglada i Rius

President de Plataforma per Catalunya (PxC) 







 

Sembla que un cop més PxC s'allunya de la possibilitat d'entrar al Parlament. Fa dos anys quan va estar-hi a prop, ho va fer amb Anglada com a cap de llista. El lideratge d'Anglada, amb la seva capaciatat comunicativa, i les seves sortides de to que tan mal fan al partit.
Fa tres anys, van entrar a PxC alguns membres destacat de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderarar el PP, que van deixar el partit després de ser derrotada Nebrera.
Així a finals de 2009, poc després que nebrera marxés del PP, amb el seu número 2 de la llista per liderar el PP, l'advocat ultracatòlic, Joan Garriga, i el notari també membre de l'Opus Dei, Santiago Gotor, que havia pugnat de la mà de Nebrera a liderar el PP barceloní, van mantenir diferents converses amb el dirigent de PxC, Miguel Ángel Chiquillo, per estudiar la seva entrada a Plataforma X Catalunya. Ingrés que en el cas que formalitzés, Nebrera hauria de tenir un lloc destacat de cara les eleccions catalanes de 2010, de número 1, davant d'Anglada, o de 2 darrera Anglada. En aquell moment PxC estava mancada d'una segona cara pública o número dos.
Un cop sondejat el terreny pels ex populars Gotor i Garriga, la proposta es tractà en un sopar a casa   de Nebrera a Sant Just, al que van assistir més a més d'Anglada, la regidora de Vic i Secretària de Presidència, Marta Riera, Chiquillo, el notari Gotor i l'advocat Joan Garriga.
I si l'entrada de Nebrera a PxC no va cuatllar, no va ser per les discrepàncies de Nebrera al discurs xenòfob, populista, i islamòfob al que es creia que es podia arribar a un acord si Anglada moderava una mica els seus arguments. Va ser per la negativa d'Anglada de cedir-li el número 1, i per desconfiança d'uns cap els altres.
Nebrera no va veure clar sumar-se al projecte de PxC de número 2 per la complexitat de la persona d'Anglada i el seu entorn, mentre Anglada i els seus rebutjaven que Nebrera anés en primer lloc, però tampoc tenien clar posar de 2 a una persona com Nebrera que, si entrava de diputada, ben aviat faria ombra al líder que podria quedar eclipsat.

Qui sí va entrar a PxC va ser Joan Garriga que va passar a formar part dels òrgans de direcció, durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu. Chiquillo també entraría a Plataforma.  A aquelles eleccions catalanes  de 2010 Nebrera va fer la candidatura socialpopulista personalista i anti casta, que de les poques coses que es recorda ara, és aquell vídeo suposadament sexual que acabava amb si Nebrera deixava caure o no la tovallola i es mostrava nua. Alternativa de Govern, va obtenir 2208 vots. PxC en va obtenir 75.134; n'hi van mancar 7.000 per entrar al Parlament amb 3 diputats.

PLATAFORMA, L'ÚNICA CANDIDATURA DE L'EXTREMA DRETA, IDENTITÀRIA O XENÒFOBA (la del MSR finalment no fou acceptada i Vía Democrática eludeix la immigració)

Tal com explicava fa un mes, i recollia el Diari Oficial de la Generalitat, inicialment eren tres les candidatures del que s'anomenaria àrea identitària, extremadreta, islamòfobes o antiimmigració que es presentaven a les eleccions de demà.
PxC presenta candidatures a les quatre demarcacions, també ho va fer inicialment el Movimiento Social Republicano (clica) , però no van ser proclamades per la Junta Electoral per la manca o defectes de forma dels avals. Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només es presenta a Barcelona. No es presenta el Partit per Catalunya, escissió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges. 

VÍA DEMOCRÁTICA
La candidatura de Via Democràtica, liderada per l'exSecretari General de PxC, Pablo Barranco, malgrat que manté o mantenia bones relacions amb l'islamòfob holandès, Geert Wilders, ha eliminat tota referència a la immigració en la propaganda enviada a tot els votants. "Stop quiebra social" és el seu lema, i a la propaganda critica les retallades, la corrupció, els desnonaments, etc. Demana bonificacions a la PIMES, morat`ria als desnonaments, ma`dura amb els corruptes, eliminar subvencions a partits i sindicats, retalllar a la meita el sou dels políctics (cosa que voldria dir que un professor d'institut amb 20 anys de servei que fos alcalde d'un municipi de 15.000 habitants amb dedicació complerta, acabaria cobrant la meitat del que cobrava a l'institut!)
No fa discurs antieuropeu, antieuro, ni per eliminar la lliure circulació de persones. Definiria jo el seu discurs, senzillament de populista, 

  Barranco en un dels dibuixos o cartell de precampanya de PxC, poc abans que l'octubre de 2010, deixi PxC. "Plataforma entrarà com una moto al Parlament" es deia al web de PxC.
                             
 Barranco a G. Wilders fa 14 mesos.
Amb el lema "Stop quiebra social" es presenta amb un discurs contra la corrupció, els bancs i la calsse política.
Vídeo de l'acte central de campanya:

EL MSR EXCLÒS
Consultant la web del Movimiento Social Republicano de Catalunya (clica) no deia res de les eleccions, tot i que sí que en el Diari Oficial de la Generalitat del 24 doctubre, apareixia com la candidatura n.20 de Barcelona, amb Jordi de la Fuente com a cap de llista per Barcelona,  però finament no va ser admesa a cap circumscripció per la manca d'avals. No obstant, Mari Carmén Martín Padial, cap de llista del MSR a les últimes europees i destacada dirigent del partit forma va de número 2 a la candidatura d'Hartos.org per Lleida (clica) 
A l'últim congrés Martín Padial foun nomenada Coordinadora General 

Foto de la cimera de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a Milà el passat juliol, a la que no es va permetre que intervingués Enrique Ravello, de PxC i Px La Libertad. De La Fuente, a l'esquerra de la foto

El MSR és el membre espanyol de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que presideix el líder històric de Front Nacional francés, Bruno Gollnisch, i De la Fuente ha participat recentment a diferentes cimeres de l'Aliança amb el MSR, el Jobbik hongarés, la Fiama Tricolore i el Democratic Nationale belga. 

 C Martín Padial a l'acte del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona i actual Coordinadora General del partit, ara candidata d'Hartos.
AFEGIT A 1 de desembre: El MSR reconeix que ha format part d'Hartos.org (clica)

PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma és doncs l'única candidatura que es presenta amb discurs antiimigració. Aquesta vegada, segons fons de l'extremadreta espanyola, en no rebre els 80.000 euros que li hauria facilitat fa un any per les eleccions espanyoles J.M Ruiz Puerta (ex CEDADE, defensor de Pedro Varela i acusador de Manos Limpias contra Garzón), no ha disposat de les furgonetes de fa una any. Juga a favor seu que aquest cop no s'ha vist involucart durant la campanya en cap escàndol -com les denúncies del seu fill per agressions)  i que en el minut que li ha donat TV3 als informatius, no apareixia, com fa dos anys, un cap rapat amb la creu gamada tatuada al clatell, fet que crec que li va fer perdre milers de vots.

En aquelles eleccions (nov 2010) va obtenir 57.381 a la circumscripció de Barcelona. N'hi van faltar uns 12.000 per entrar amb el 3%, però durant una estona el recompte li donava tres diputats. A municipis com Vic va baixar de tres mil a mil vots. Sembla que molts dels votants de PxC osonencs haurien votat CiU per fer fora al "xarnego" que presidia la Generalitat. Le imatges del programa de Jordi Évole amb Anglada per Vic, amb l'advocat Ramon Figueras són prou eloqüents. Del "moro de merda" al "xarnego de merda" hi ha un pas...

Minut 5, "Xarnego de merda!"
A les municipals de maig de 2011 va treure a tot Catalunya 52.824 vots, però només es va presentara a 108 municipis. A llocs com Vic va tornar als tres mil vots, i va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, molts a l'àrea metropolitana amb candidatures encapçalades algunes per militants de l'antiga extremadreta (Moviment Patriòtic Català, skins, Estado Nacional Europeo, etc...) A alguns llocs hi va haver un traspàs matemàtics de vots del PSC cap a PxC. A Mataró que  van tenir el suport de membres destacables de la comunitat gitana que va formar part de les llistes. A L'Hospitalet, sembla que també, tot i no ser a les llistes, certs caps gitanos del Gornal va dir que s'havia de votar PxC (la tradicional rivalitat dels gitanos cap els magribins). A les generals de fa un any va obtenir a tot Catalunya 59.998 vots. Ara per entrar a Barcelona hauria de superar el 75.000 vots a la demarcació.
El vídeo electoral de l'actual campanya, en que un autòcton demana sucre a un veí magribí, penso jo que vulnera l'article 510.2 del Codi Penal, en dir que "a Mohammed no lo da todo gratis los políticos". Anglada emfatitza contra l'islam. també va emfatitzar contra l'islam en el míting d campanya a Barcelona, si bé en el díptic enviat a les cases diu que "els de casa són els ciutadans catalans, els andalusos, els gallecs, els murcians,  etc. "que no tenen res a veure amb la immigració de fora d'Europa que patim avui". 
En el fulletó critica el comerç magribí, xinés i paquistanès, demana el tancament de les mesquites, es manifesta per solucions pels afectats pels desnonaments per impagament d'hipoteques i defensa el afectats per les preferents. Eludeix el debat nacional sobre independència, federalisme amb dret a decidir, o autunomisme i critica la corrupció dels partits. Evita el discurs dur contra la Unió Europea, la lliure circulació de persones i l'euro que sí fan altres grups identitaris. També critica a CiU i Àngel Colom per la tasca feta per la sectorial de Nous Catalans.
Personalment penso que, en quedar fora del debat que ha centrat la campanya, l'ha perjudicat molt, però també és cert que hi ha votants descontents amb el PP i CiU per les retallades que podria votar PxC com una mena de vot de protesta. Més a més el PP, a diferència de fa dos anys no ha volgut fer de la immigració tema de campanya, un cop ja tenen Albiol d'alcalde de Badalona. Tampoc cap líder d'UDC ha saccejat la immighració com si va passar en anteriors campanyes.   

  A dalt, vídeo de la informació a les notícies de TV3 de l'acte central del passat dissabte que, en contra del que havia anunciat setmanes abans, no hi va assitir Marine Le Pen. Com confirmaria Le Monde, i jo explico ja fa mesos al blog, no es refiaria d'Anglada pel seu discurs massa groller i radical, per discrepàncies amb les idees d'Enrique Ravello (esoterisme pagà, defensa de l'Euro-Sibèria blanca, etc...) i pel fet que PxC hagués obert seu a Perpinyà, sense consultar-li. (Clica aquí per veure relacions Anglada-Le Pen)
 Primers candidats de PxC:

BARCELONA

1. Sr. Josep Anglada i Rius

2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)

3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)

4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)

5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)

6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)

7. Sra. Mònica Granados Samón

8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro

9. Sr. Jaime Padilla Rubio

10. Sra. Carmen Martí Matas.

GIRONA:

1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)

2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)

3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)

4. Sr. Enric Juan Romero

5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa

6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

LLEIDA: 

 1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)

2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray

3. Sra. Karen Martínez Moyà

4. Sr. Antonio Lara Lopez

5. Sra. Julia Borrell Larriba

6. Sr. Pere Grau Sala.

TARRAGONA:

1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic, que assumí la responsablitat de l'octaveta falsa de 2007, fou condemnat pel jutjat de Manresa, però absolt per l'Audiència, sense negar l'autoria, en dir que només eren pamflets sarcàstics  )
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)