La fi de les cassolades al barri de Salamanca. Vox Barcelona i l'entorn de Javier Barraycoa dubten si mantenir les convocatòries de Barcelona, després de la poca assistència el passat dimecres. "Los de Artós" s'han mantingut inactius com a grup per les divergències entre els tres sectors: 1-Vox-Buxadé, 2-Josep Bou, PP i Espanya i Catalans, i 3-Ciudadanos

Les cassolades sorgides al barri de Salamanca de Madrid a primers de maig, impulsades  per comunicadors i digitals, canals de Youtube i televisions ultres com Cristina Seguí, Javier Negre, Carlos Cuesta o Alvise Pérez, des de Distrito TV o Estado de Alarma, que es van anar estenent a altres barris de Madrid i a altres ciutats, com lamentava la  periodista de l'àmbit espanyolista ultra, ara propera al PP, Yolanda Couceiro Morín en un tuït el passat 27 de maig, van anar perdent participació, des que a Madrid es van obrir les terrasses dels bars. La gent va deixar sortir al balcó o baixar al carrer amb la cassola, preferint sortir per fer una cervesa amb els amics. I en aquests moments tot i la presència de quatre irreductibles al carrer Núñez de Balboa, les cassolades ja es donen per acabades. De fet en els àmbit ultres es diu que Vox, després de les manifestacions a totes les capitals de província del passat 23 de maig,  va decidir deixar d'impulsar les cassolades de cada tarda o vespre.

A Barcelona  des de fa un mes es feia una cassolada setmanal, els dimecres a Bonanova-Ganduxer, impulsada sobretot per Javier Barraycoa de Somatemps i el Club Empel. Cassolada que aplegava poc més de cinquanta persones i a la que hi anaven també membres de Vox.  Sorprenement el col·lectiu "Los de Artós", no s'hi va sumar donat que aquest grup, sorgit el 2017 i format majoritàriament per joves, com a tal ja no estaria funcionant per la desmobilització de molts dels seus membre i per les divisions internes. Així una part del seus membres o exmembres eren propers al PP i a Espanya i Catalans i al regidor Josep Bou, regidor i empresari ara enfrontat amb la direcció del PP català. Sembla que Bou en el seu moment havia aportat diners o mitjans materials a Los de Artós. L'altra sector que crec que liderava les accions però no aportava tants recursos com Bou, era el de joves que van anar a Vox i l'eurodiputat barceloní, Jorge Buxadé, ara resident a Madrid.  El tercer sector dels d'Artòs serien simpatitzants de Ciudadanos. 

Doncs bé, a la cassolada d'ahir dimecres 10 de juny, en la que hi era el president provincial de Vox, Juan Garriga, tot i que no plovia, només hi van assistir una trentena de persones. I pel que se m'ha dit, s'està imposant l'opinió de no convocar per la setmana vinent i donar per acabada la protesta.  El fet que des de Vox no s'hagin penjat fotos ni fet tuïts de com va anar l'acte, confirma que se m'ha dit que, al menys des de Vox, es donarien les protestes per acabades. caldrà veure si el compte de twitter Movimiento Bonanova, i si Vox hi dóna o no suport.
Dimarts, va haver-hi també una cassolada a Badalona amb el suport de Vox, en la que hi van participar deu persones, entre les que estava Baraycoa

Imatge publicada a les xarxes social, de la concentració cassolada d'ahir a Bonanova. A l'esquerra de tot el president provincial de Vox, Juan Garriga.

 A la drta d ela imatge, amb el megàfon,  Jordi de la Fuente.

Imatge a sota de la cassolada de dimarts a Badalona en la que també hi era Baraycoa

L'AUDIÈNCIA ANUL·LA LA SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA D'ANGLADA PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A VIC EL 22 D'ABRIL DE 2012 I ORDENA REPETIR EL JUDICI AMB UN ALTRE JUTGE EN ESTAR CONTAMINADA LA QUE EL VA ABSOLDRE

La Secció 8a de l'Audiència de Barcelona ha anul·lat la sentència absolutoria a Josep Anglada  per les presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, fallada per la  jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. 

En sentència de 14 d'abril de 2016, els jutges Carlos Mir Pérez, Maria Mercé Otero i María José Trenzo de Asensio, ordenen la repetició del judici que va tenir lloc el 24 de novembre de 2015 a Vic, i que el nou judici sigui fet per un jutge diferent a María Gloria Pérez, donat que aquesta està contaminada pel coneixement de les proves.

El principal motiu de l'anul·lació del judici és que la sentència absolutòria no va tenir en compte la prova mèdica de les lesions dels dos nois víctimes de l'agressió. És a dir, que no va valorar ni citar els informes mèdics a l'hora de d'absoldre Anglada, en donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada -que per llei té dret a mentir- i a una ex regidora d'Olot, que al dels dos joves pressumptement agredits i als testimoni de persones alienes que eren a la plaça i van confirmar que Anglada va ser l'agressor.

Tot i reconèixer l'Audiència que la llei dóna certa llibertat als tribunals per fer una lliure valoració de les proves, recorda que això "no significa lliure arbitri, ni molt menys que pugui valorar-se arbitràriament la prova, sinó que està limitat a les normes de la lògica, les màximes de l'experiència o de la sana crítica". Així l'Audiència recull les tesis d'Antoni Iborra, advocat de les dues víctimes, i retreu a la jutgessa de Manresa, María Gloria Pérez, que no faci cap raonament repecte la prova pericial mèdica, que ningú no va qüestionar en el judici i  "podria tenir rellevància en la causa".

El judici per les suposades agressions imputades a Josep Anglada, ara invalidat, va tenir lloc el 24 de novembre passat, tres anys i mig després dels fets succeïts, el 22 d'abril de 2012, quan el polític ultradretà i aleshores president de Plataforma per Catalunya, tornava de fer unes copes després de la festa del partit que s'havia celebrat a Vic aquell dia i hauria agredit a dos joves amb els que es va creuar a la plaça. 

Uns dels motius pels que la jutge de Vic-Manresa va absoldre Anglada, donant més credibilitat a l'ex regidora d'Olot,  Rosa Maria Llandrich, i a l'esposa d'Anglada, va ser que les vícimes i els testimonis es contradissin, segons la jutge, en afirmar uns que Anglada havia dit "Putos motros!", mentre que altres afirmaven que Anglada va dir: "Moros de merda!"

De la celebració de judici va sorprendre l'actitud de la jutge que va fer posar una taula per Anglada, cosa no habitual al jutjats de Vic pels acusats, i pel fet que estigués a punt d'expulsar a la premsa, donat que dues vegades alguns periidistes vam parlar en veu baixa entre nosaltres.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors, Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici en favor d'Anglada, la magistrada donà credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que van declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

  Llambrich i l'esposa van coincidir en la versió que va donar Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois. La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L'advocat Toni Iborra, exercint l'acusació particular en nom dels dos nois, demanava un any i nou mesos, a més de la inhabilitació per exercir càrrec públic. En el cas que hagués estat condemnat, Anglada hauria pogut haver d'ingressar a la presó, ja que encara li computen uns antecedents penals per conduir begut per Madrid el setembre de 2009. Ara el judici s'haurà de repetir.

NO S'HAN PRESENTAT A DECLARAR LA MAJORIA DE CITATS AVUI PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA.  ARXIVADA LA DENÚNCIA CONTRA ANGLADA PER APROPIACIÓ DE DINERS DE PxC

D'altra banda avui no s'han presentat al jutjats de Vic sis dels set membres de l'anterior Executiva de PxC que havien estat cridats a declarar en condició d'imputats o investigats per l'apropiació de comptes de mail, face i twitter d'Anglada que es va fer instants abans de destituir-lo de la presidència de PxC. Només s'hi ha presentat l'exregidor d'Igualada i secretari General, Robert Hernando, que s'ha negat a fer declaracions en sortir del jutjats. Sembla que a la resta no se'ls ha localitzat. Aquesta és la segona vegada que són citats.  

I continuant amb les denúncies creuades derivades de la destitució d'Angalda, sembla que el Jutjat número 5 de Vic Manresa ha arxivat i desestimat la denúncia que va interposar PxC contra Josep Anglada per una suposada apropiació de diners dels partit.

UN SECTOR DE LA ULTRADRETA ES MANIFESTARÀ EL 12-O A MONTJUÏC, I L'ALTRA A PÇ CATALUNYA, SENSE LA COBERTURA DE SOCIETAT CIVIL CATALANA. SCC ESTÀ FORÇA DEBILITADA PER LA SEVA INCAPACITAT PER FER GRANS MOBILITZACIONS, ELS LLIGAMS ULTRES (J.R. BOSCH), I AFECTADA PEL MALESTAR DEL PP I C'S QUE NO VOLEN ANAR AMB FALANGISTES I PXC

El proper dilluns, 12 d'octubre, se celebraran a Barcelona les dues convocatòries ultres del Dia de la Hispanitat. La dita teòricament constitucionalista, es a dir que agrupava també a dirigents i militants del PP i Ciutadans (i algun del PSC), que altres anys havia estat convocada per Societat Civil Catalana a Plaça Catalunya, en la que també s'hi manifestaven amb les seves pròpies pancartes i símbols, Plataforma X Catalunya, Falange Española de las JONS i el Casal Tramuntana. I la de La España en Marcha (abans La Falange FE, Alianza Nacional, Nudo Patriota,  Democracia Nacional, etc...) a Montjuïc, si bé aquesta tindrà bastantes absències i hi haurà menys participació.

Societat Civil Catalana (SCC), formada amb el suport de mig centenar d'entitats, pretenia ser com una mena d'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de l'espanyolisme, i estava presidida per Josep Ramon Bosch, que un any abans havia creat amb dirigents de diferents grups ultres el col·lectiu Somatemps. Bosch, vinculat a la ultradreta, va anar a l'acte d'homenatge a l'aixecament franquista del 18 de juliol de 2013 al Coll del Moro i Gandesa. Però en veure que Somatemps s'identificava a la ultradreta va impulsar SCC de la que n'era fins fa uns dies president.

Ara fa un any SCC va convocar amb un gran desplegament publicitari i mediàtic, un acte a la plaça de Catalunya de Barcelona el 12 d'octubre que volia ser la rèplica de la Via Catalana i que pretenia atreure a les bases de PP i Ciutadans. Però només va mobilitzar a un es 35.000 persones, i l'aparició de banderes franquistes, falangistes, de PxC i del Casal Tramuntana va incomodar als partits dits constitucionalistes. Més a més en molts dels actes de SCC el servei d'ordre estava format precisament per militants de Falange de las JONS i altres grups ultres. 

La passada setmana després que es denuncies que Josep Ramon Bosch tenia un compte de Face i Youtube de contingut franquista o nazi, i que des de Facebook amenaçava a líders polítics i periodistes, va anunciar que deixava la presidència de SCC.

En aquest context la concentració de Plaça Catalunya, ja no la convoca SCC, sinó cinc entitats que forman part  de la mateixa o li havien donat en un moment o altre suport com Somateps, Convivència Cívica Catalana o Movimiento Cívico d'Espanya i catalans. I mentre el PP i Ciutadans han dit que no hi donen suport, tot i que sí hi poden anar militants a nivell individual, Plataforma X Catalunya, Falange Eespañola de las JONS, MSR i Soberanía y Libertad han fet cartells propis convocant l'acte i la manifestació prèvia de Passeig de Gràcia.
Societat Civil Catalana ha convocat un acte propi pel diumenge 18 de octubre a las 12:00 hores al Teatre Poliorama, per celebrar la Festa Nacional de Espanya amb el títol: “La España que nos une”.

   

Cartells de convoicatòria dels actes de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya

EL QUE QUEDA DE LA ESPAÑA EN MARCHA A MONTJUÏC

Ple que fa a la concentració de Montjuïc, que els últims dos anys ha estat convocada per La España en Marcha, autora de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, integrada per Democracia Nacional, Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota i Movimiento Católico Español aquest any només rep el suport de Falange FE i Democracia Nacional, sota la sigla de Coalición Nacional que és amb la que van anar junts a alguns municipis a les passades eleccions municipals. Alianza Nacional amb el seu polèmic líder, Pedro Pablo Peña, de moment no tenen previst participar-hi.  

L'any passat també convocaven l'acte el desaparegut  Frente X España de David Castillo,el grup de Democracia Nacional (DN) de Cardedeu, dissolt després de l'esperpent personal i familiar de la seva líder Ana Castillo, que era la nova cara de DN a Catalunya, i la inexistent División Europa que no era res més que un grup de militants o simpatitzants de DN empleats en l'àmbit de la seguretat a locals d'oci. 

Caldrà veure finalment si s'hi afegeixen més grups i sembla que de Madid no vindran més de 50 persones, a diferència dels anys anterior que van venir quatre autocars.Tampoc hi serà el Nudo Patriota i, s'ha de dir que Falange-FE ha patit la baixa de destacats militants. A les onze es concentraran a Plaça Espanya i a les 11,30 sortiran en manifestació fins la Plaça de Sant Jordi on faran l'acte.
El fet que hi hagi una convocatòria antifeixista a les 11,30 a Gran Via Rocafort pot motivar que els Mossos d'Esquadra no esl deixin concentrae-se a les Torres Venecianes de Pç Espanya i els facin sortir de més amunt.  

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 

En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.

Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 

 

Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.

 

   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 

 El saló de Cent s'ha omplert

 

 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.

 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

EL 12 D'OCTUBRE I EL PERILL DE CONFRONTACIÓ I VIOLÈNCIA. SI HI HA INCIDENTS LA ESPAÑA EN MARCHA OBTINDRÀ MÉS PROTAGONISME MEDIÀTIC. Seria un error contramanifestar-se a la Pç Espanya. Condemno l'agressió que segons la seva versió va patir ahir un membre de Tramuntana

Ara que el Conseller Ramon Espadaler ha fet públic el que ja es donava per fet des de fa uns dies, que es prohibiria la manifestació de La España en Marcha des de Sants a Montjuïc, però que sí s'autoritzaria l'acte ultra de la Plaça de Sant Jordi a Montjuïc, cosa que implica permetre que els participants puguin pujar des de la Plaça Espanya agrupats en manifestació fins al lloc de l'acte, s'evita que es puguin produir enfrontaments entre antifeixistes i ultres al barri de Sants, o que els ultres provoquessin o fessin pintades en passar per davant de cases i balcons amb estelades, situació que es podria descontrolar. 

Foto de El País del 12 d'octubre de 2001, el primer cop que es va celebrar a Montjuïc

De fet la concentració d'extremadreta del 12 d'octubre es va celebrar fins l'any 2000 a la Plaça dels Països Catalans a Sants i alguns anys hi havien hagut incidents entre antifeixistes i ultres. Des de l'any 2001 va passar a celebrar-se la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, generalment convocada per Democracia Nacional i altres grups afins, no aglutinant mai més de 500 persones.  Però sorprenement l'any 2001, quan per primera vegada l'acte ultra se celebrava a Montjuïc, grups d'antifeixistes van voler anar en manifestació des de Sants a Montjuïc i, en tallar-los el pas la policia nacional, la carretera de Sants es va convertir en una batalla campal entre els antidisturbis i grups antifeixistes que destrossaren el mobiliari urbà, aparadors, i nombrosos contenidors cremats que afectaren també a vehicles de veïns. L'actuació d'aquest sector minoritari d'antifeixistes va indignar moltes associacions de Sants que no compartien que el rebuig a un acte ultra a Montjuïc acabés provocant actes de vandalisme al barri, i a partir de llavors ja no es van tornar fer contramanifestacions antifeixistes a Sants amb l'ànim d'arribar a Montjuïc o, si se celebraven, eren de tipus pacífic i festiu sense enfrontar-se amb la policia.

SI HI HA VIOLÈNCIA "LA ESPAÑA EN MARCHA" EN SORTIRÀ REFORÇADA

 L'any passat que PP, C'S, PxC i Tramuntana van participar a la concentració "Som Catalunya, Som Espanya, a la Plaça Catalunya, l'acte de Democracia Nacional a Montjuïc, al que van participar també sectors falangistes, no va tenir gens de repercusió mediàtica. La España en Marcha, que vol fer candidatura a les europees, ha obtingut una gran repercusió mediàtica amb l'acció de la Diada a Madrid. 

Si grups d'antifeixistes intenten anar a la Plaça Espanya per contramanifestar-se i encarar-se amb La Espanya en Marcha, poden haver-hi incidents i la notícia principals als informatius de TVE, Antena3 i Tele 5, no serà l'acte de cinc o quinze mil persones a Plaça Catalunya (clica), sinó els incidents de la Plaça Espanya, cosa que beneficiarà  a la difusió de La España en Marcha. També seria un greu error enfrontar-se als mossos si s'intenta acostar-se a l'acte ultra quan aquests impedeixin a antifeixistes anar cap a la Plaça Espanya i es produïssin actes de vandalisme a Sants com va passar l'any 2001, cosa que va ser contraproduent pel moviment antifeixista. 

L'ENFRONTAMENT D'AHIR A LA UNIVERSITAT AMB MEMBRES DE TRAMUNTANA

Ahir ja es va produir un incident, del que hi ha versions contraposades a la Universitat de Barcelona a la Diagonal, quan cinc membres del Casal Tramuntana, entre els que hi havia el regidor de PxC, Alberto Sánchez, repartien propaganda de la manifestació de Plaça Catalunya. Segons Vila Web i La Directa un grup d'estudiants de la UB es congregà als voltants d'aquests i els foragità de la Universitat a crits de "Fora feixistes!" i "Tramuntana, feixistes disfressats!". Però segons Tramuntana, un membre del Casal va ser agredit físicament, mentre rebien insults de "fills de puta espanyols, us matarem!"  

Un cop més condemno tota mena de violència, i si anem cap a la celebració de la consulta sobre si Catalunya vol ser o no un estat propi, s'ha de respectar el dret a defensar el Sí, el No, la Tercera Via, el vot en blanc, el vot nul, o el que sigui.

NI EM RETRACTO, NI PAGO ELS 100.000 EUROS. ANGLADA ANUNCIA 5 DEMANDES O QUERELLES

Aquest migdia s’ha celebrat al Jutjat de Pau de Moià, ubicat al mateix Ajuntament, l’acte de conciliació previ a la querella que per injúries i calumnies, a petició de José Anglada, president de Plataforma per Catalunya, per 5 fragments del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, publicat ja fa un any. Anglada, que a l’igual que altres regidors de PxC de Vic i Mataró, va ser a la presentació del llibre, ara demanava que em retractés de 5 fragments i abonés la quantia de 100.000 euros. He estat acompanyat de l'advocat Màrius Garcia Andrade,

Els cinc aspectes que demanava que em retractés, més a més d’abonar els 100.000 eros eren: Un fragment de la pàgina 87, quan dic que l’Anglada regidor, l’any 2003, vol donar una imatge d’home assenyat diferent a la que tenia de jove de “franquista eixelebrat”. A la pàgina 101, que el 2007 durant la campanya electoral “escampen els pamflets falsos” (que en la sentència feta pública fa dos dies l’Audiència, sense negar el fets, diu que no són delictius, sinó només irònics). A la pàgina 225, que l’excap de llista de PxC de Tarragona denuncia i declara a la premsa i a mi mateix, que Anglada s’estaria quedant els diners que rep de l’Ajuntament del Vendrell per un assistent i que viu del partit.  Que a la 245, parlant de Salt i d’una mediació que vaig fer, jo dic que “em vaig sentit enganyat” i ara ja no puc ser neutral. I, per últim, a la 265, després d’explicar que a Salt es presenten llistes del MSR i de PxC, que “els caps rapats de Salt van votar majoritàriament PxC”.

Donat que jo ni m’he retractat ni he aportat els 100.000 euros demanats, ara Anglada ja pot posar la querella criminal per injúries, tal com estableix la llei.

A la porta de l’Ajuntament Anglada ha declarat a la premsa que em posarà cinc querelles o demandes: Una per injúries i calumnies (que exigia fer l’acte de conciliació previ d’avui), una per amenaces a un regidor de PxC, una per incitació a l’odi i la violència contra militants i dirigents de PxC (m’incrimina des de fa temps amb tuits i comunicats de la possible responsabilitat intel·lectual d’agressions), una per intrusisme professional en l’exercici del periodisme, i una per plagi en la redacció i publicació de “Xenofòbia a Catalunya”

Fora de l’Ajuntament a la Plaça de Sant Sebastià, hi havia 30 veïns i amics donant-me suporta amb cartells contra el racisme i el feixisme, sense que en cap moment s’hagin produït incidents. Ahir el Ple Municipal de Moià va aprovar una moció subscrivint el manifest de dotze entitats en suport meu. sobre aquesta presència d'amics davant l'Ajuntament Anglada ha tuitejat: "Blocaire X. Rius acompanyat acte consiliació prr 5 perrofletes i les seves amiguetes" (obre'l aquí)

Tal com han denunciat aquesta setmana el Sindicat de Periodistes de Catalunya (clica)  i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (clica) en dos comunicats, entenc aquestes accions judicials de PxC dutes a terme després de dos mesos d’una campanya de twits i comunicats amenaçadors fets des de PxC, el que pretén José Anglada és fer-me callar, amedrentar els periodistes que escrivim sobre el racisme, la xenofòbia i extremadreta. Ja ho va tutiejar Anglada el 9 de juliol quan va dir “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en Xavier Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”. Acte seguit el Secretari de Relacions Nacional i Internacional de PxC, Enrique Ravello, va retuitejar-lo amb un “Muy bien dicho, aviso de navegantes…”  

Agraeixo les moltes mostres de suport que he rebut aquest dies (aquest matí hi ha hagut un centenar de twits de suport des de la professió periodísitica)  i repeteixo que no penso callar, continuaré escrivint d’aquest i d’altres temes a diaris, revistes i al meu blog; d’aquí un mes trec un altre llibre (una novel.la en català) i tinc en projecte un altre llibre sobre immigració i racisme 

 Amics i veïns fent-me suport

 Anglada anuncia que em posarà 5 querelles o demandes per 5 delictes.

Una trentena de veïns s'han concentrat a la Plaça de Sant Sebastià davant l'Ajuntament

 Anglada, la regidora Marta Riera i l'advocat Francisco Bueno escolten què declaro en sortir

 

 

 Llegir sencer a Manresa Info, clica

Llegir a El 9 Nou

Informació a Nació Digital, clica

Informació al 3/24, clica 

Informació a l'Agència Catalana de Notícies, clica un cop obert a galeria de fotos.  

Llegir a Llibertat.cat

informació a Regió 7

Informació a Media.cat 

Informació a setmanari Directa 

llegir a PSC de Moià 

Llegir a Comunicació21 (portal sobre periodisme i mitjans de comunicació) 

Informació web PSC, immigració