ALBERTO SÁNCHEZ DEL CASAL TRAMUNTANA EM CONFIRMA QUE ANIRAN EL 12-0 A L'ACTE DE PÇ CATALUNYA

A l'article que vaig posar al al blog divendres sobre la convocatòria de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc de La España en Marcha , jo comentava que sectors de l'extremadreta que l'any passat van anar a la concentració de Plaça Catalunya ara es plantejaven anar a l'acte de Montjuïc, donada la força mediàtica aconseguida per aquesta coordinadora, després de l'atac a la seu del Generalitat la passada Diada.

En aquest sentit jo manifestava que el fet que el  Casal Tramuntana (clica) hagués tret fa uns dies del seu blog la convocatòria de l'acte de Pç Catalunya, que el tenia des de mitjans d'agost, podia significar que també es plantejaven  anar a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc.

Aquesta possibilitat m'ha estat desmentida aquest matí pel dirigent de Tramuntana i regidor de PxC de L'Hospitalet, Alberto Sánchez, que m'ha demanat que ho rectifiqués. Així doncs Tramuntana anirà a l'acte del Moviment Cívic d'Espanya i Catalans "Som Catalunya-Som Espanya" on també hi seran el PP, Ciutadans i PxC. 

  Clica per veure el vídeo de Tramuntana comvocant a Pç Catalunya

 LES TRES CONVOCATÒRIES:
Plaça Catalunya

Anar a la convocatòria (clica)  Hi participa PP, C'S, PxC i Casal Tramuntana entre d'altres
MANIFESTACIÓ A P DE GRÀCIA I SUMAR-SE DESPRÉS A L'ACTE DE P CATALUNYA

Anar a la convocatòria (clica)

LA "ESPAÑA EN MARCHA" A MONTJUÏC, PERÒ VOLEN ANAR-HI DES DE SANTS EN MANIFESTACIÓ.

Més informació d'aquest acte (clica)
Volen fer manifestació fins a Montjuïc, prèvia a l'acte:

EL MSR I ACCIÓN NACIONAR REVOLUCIONARIA (ANR) CONVOQUEN A UNA MANIFESTACIÓ A MADRID

Informació sobre la convocatòria del MSR i ANR

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REBUTJA EL RECURS D'ANGLADA A LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI. ANGLADA VA SER DEFENSAT A L'AUDIÈNCIA PER UNA ADVOCADA LLATINOAMERICANA DE GIRONA ESPECIALITZADA EN ESTRANGERIA QUE, AMB UN MISSATGE QUE EM VA FER SOSPITAR, A L'AGOST SE'M VA OFERIR A DEFENSAR-ME GRATIS

La Secció Tercera de l'Audiència de Barcelona ha desestimat  el recurs de José Anglada  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona (clica) de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat l'octubre de 2011, tal com es recull en l'escrit de 5 fulls, lliurat el passat dimarts.

Josep Anglada va interposar una querella al Jutjat n 15 de Barcelona el 28 de setembre de 2012, per presumpte delicte per injúries i calúmnies, tipificats en els articles 205 al 209 del Codi Penal, expressades en fragments del Llibre "Xenofòbia a Catalunya" del que sóc autor, publicat per Edicions de 1984 un any abans. Dies abans va tenir lloc un acte de conciliació al Jutjat de Pau de Moià on no va haver-hi acord, on em demanava 100.000 euros d'indemnització i que em retractés de cinc fragments.
   
Durant els mesos de juliol i agost de 2102, previs a la presentació de la querella, a part de denunciar-me a mi per altres qüestions ja inadmeses o arxivades, va realitzar reiterats tuits, escrits i declaracions contra la meva persona que van motivar diversos comunicats del Sindicat de Periodistes de Catalunya (http://www.sindicatperiodistes.cat/content/contra-les-amenaces-de-plataforma-catalunya) i de Grup Ramon Barnils (http://www.grupbarnils.cat/el-grup-barnils-dona-suport-a-xavier-rius-sant-davant-la-querella-per-injuries-i-calumnies-interposada-per-josep-anglada/) denunciant que es podien interpretar no només com un atac a la llibertat d'expressió, sinó com una amenaça a la meva integritat física. Anglada va anunciar que li portaria aquesta i altres denúncies contra mi l'advocat gironí Francisco Bueno Celdràn, el qual aniria de número 2 a les llistes electorals de PxC per Girona del passat novembre.

El Jutjat n 15 de Barcelona, en un auto del 25 de gener de 2013, que adjunto com a document primer, va decidir no admetre a tràmit la querella donat que "el llibre només recull una crítica seria a l'actuació de  diferents persones i organitzacions en quan el tractament de la immigració, el que queda emparat per la llibertat d'expressió i d'informació i del dret a crítica"

Josep Anglada, defensat inicialment per l'advocat gironí, Francisco Bueno Celdrán, va fer recurs a la Secció Tercera (Penal) de l'Audiència de Barcelona, la vista del qual va tenir lloc el passat dimecres, 24 d'abril.

 En començar la vista, el passat dia 24, em vaig trobar amb la sorpresa que compareixia en nom de Josep Anglada l'advocada gironina d'origen cubà, Grisel Falcón Falcón, especialitzada en estrangeria.

Aquesta advocada se'm havia dirigit a mi a l'agost via Facebook, quan Anglada va anunciar aquesta i altres querelles, en un missatge de suport a la meva lluita contra contra Plataforma per Catalunya, oferint-se per motius ideològics a portar el cas i defensar-me gratis. Jo ja vaig sospitar a l'agost, donat que aquells dies vaig tenir diversos missatges i demandes d'amistat al facebook de dones llatines de Girona que jo no coneixia ni hi tenia amics comuns al facebook, molt preocupades per mi, que deien haver-se llegit el meu llibre, amb alguna de les quals em vaig reunir, arribant jo a la conclusió que probablement podien ser talps de PxC per obtenir-me informació o potser...

Tot i que certament diversos advocats gironins em van confirmar que la senyora Grisel Falcón era una advocada que tramitava permisos i regularitzacions d'immigrants, i no la creien capaç d'estar al servei de Plataforma X Catalunya, no li vaig confiar la meva defensa que ja m'estava portant l'advocat Màrius Garcia Andrade (ex vicepresident de la Diputació de Barcelona).

En trobar-me jo a la porta de Sala de la Secció Tercera de l'Audiència a l'advocada Grisel Falcón i identificar-se com l'advocada de Josep Anglada, jo li vaig preguntar si era qui s'havia dirigit a mi a l'agost com "una cubana de Girona que t'ho faré gratis", responent-me que sí, però que "ara defensava a Plataforma X Catalunya".  Deixo clar que no qüestiono la legalitat que la Sra Falcón defensi a PxC.

A la Vista de l'Audiència la Sra Falcón va defensar l'admissió de la querella donat que jo injuriava i mentia quan deia que Anglada havia sigut franquista, o que de jove ell anava per Vic dient que portava pistola. També va dir que el fet que jo publiqués que els caps rapats de Salt havien votat PxC era desacreditar el partit, o que qualifiqués a l'ex regidor de PxC d'Olot, Moisés Font, professor d'arquitectura, com d'un nivell intel·lectual que no tenien molt altres regidors de PxC, era considerar a la resta de mermats o deficients.
Va dir que jo podia estar incitant a l'odi vers PxC i els seus militants, als que jo qualificava de xenòfobs, i va insistir que era similar a un cas d'injúries contra ERC que havia admès la Secció 15. Això va motivar que el president de la Sala li repliqués que la que la Secció 15 era civil, per la qual cosa el cas era totalment diferent, ja que ella ho havia portat per la via penal. 
La senyora Falcón va posar com a mostra del meu  desig de perjudicar a PxC, el que jo havia publicat al meu blog el 17 d'abril, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, en dir: "A més de la novel.la d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".  

El Fiscal, tal com ja va passar en el Jutjat d'Instrucció, va demanar la inadmissió de la querella en base als argument ja recollits a l'auto d'inadmissió del Jutjat n 15 (clica), en no haver-hi injúries ni calumnies.

El meu advocat, Màrius Garcia Andrade, va recordar, com ja s'havia aportat al Jutjat nº 15, que les dades i fets sobre el passat franquista del Sr. Anglada s'havien publicat a altres llibres i diaris, sense que ell ho hagués denunciat. Digué també que tot el llibre era fruit d'un rigorós treball d'investigació, fins i tot amb entrevistes i reunions amb el mateix Sr. Anglada, i es preguntà com és que si el Sr. Anglada va assitir a la presentació del llibre a Vic de l'octubre de 2011, tuitejant l'endemà que "s´ho havia passat molt bé i ho havia trobat interessant" i que havia mantingut una relació cordial amb mi els mesos següents, com és que no fos fins a l'estiu que començà a fer tuits amenaçadors a l'estil de "Tinc ganes de divertir-me, el primer que em carregaré serà el blocaire de X. Rius", "En Rius a la presó, que se joda!" , "... rata de cloaca!", etc... i no va posar la querella fins al setembre.  El meu advocat va repetir que el que pretenia el Sr. Anglada era fer-me callar i coartar la meva lliberta d'expressió. 

Ara l'Audiència de Barcelona, en l'Auto de data del 25 d'abril, decideix no admetre el recurs del Sr. Anglada per qüestions de procediment i terminis, sense entrar a valorar si hi podien haver-hi o no injúries i calumnies, donat que el llibre es va publicar a l'octubre de 2011 i ell no es va querellar fins el 28 de setembre de 2012, i el temps passat des de la publicació fins arribar a l'Audiència. Així doncs, el cas queda tancat.

He de dir que ni aquesta querella, ni altres denúncies que m'ha posat el Sr. Anglada, ni els habituals tuits i comunicats d'Anglada i PxC faran que deixi d'escriure i dir el que penso i agraeixo el suport de les diferents associacions de periodistes i de molts professionals de la informació i d'associacions i sectorials de drets humans i immigració que aquests mesos m'han expressat el seu suport.

Clica per veure més a...

ANGLADA FA UN "AVÍS A NAVEGANTS" A L'EXECUTIVA PER ATURAR ELS CRÍTICS I ANUNCIA REESTRUCTURACIONS A PxC

Ahir dissabte, Plataforma per Catalunya -que no té local propi- va reunir per primera vegada la seva executiva, després de les eleccions del 25 de novembre. Reunió que com ha fet ja altres vegades, s'ha celebrat a la sala contigua als despatxos dels grups municipals de Vic, al Palau Bojons. 

Van valorar les eleccions catalanes en que PxC va experimentar una baixada, amb 60.142 vots i l'1,65%, front els 75.134 vots, un 2,4% de les eleccions autonòmiques de fa dos anys (clica per anar al web dels resultats provisionals). I en les que malgrat la pèrdua de vots i percentatge general a nivell de Catalunya en comparació a les de novembre de 2010, i l'habitual pèrdua de vots, en comparació a les municipals, PxC baixà més que mai a Osona i altres comarques de la Catalunya Central, i sense aconseguir penetrar a la ciutat de Barcelona.  

Després de les eleccions Anglada va posar el càrrec a disposició del partit (clica) i se sentiren veus demanat un canvi de rumb. La baixada fou espectacular a Vic on fa dos anys va baixar dels 3.000 de les municipals de 2007 i el 18% a 1.006, un 5, 82% a les autonòmiques de 2010. Llavors es va dir que no es podien comparar els vots de les catalanes amb les municipals.  Però ara ha tingut només 523 vots, un 2,71 %.

    En canvi va aguantar a municipis com Santa Coloma de Gramenet, L'Hospitalet o Sant Boi de Llobregat on tenen grups consolidats encapçalats  per persones provinents de l'extremadreta espanyolista dels anys noranta i dos mil, alguns dels quals no entenien el discurs pancatalinista de PxC, amb l'obertura de seu a Perpinya -cosa que provocà un gran malestar al Front Nacional de Marine Le Pen-, el sí d'Anglada al dret a decidir de Catalunya i altres contradiccions de llenguatge, programa i estratègia. El suport de fa dues setmanes d'Anglada a Vila d'Abadal a la roda de premsa que anunciava que estripava el canet d'UDC per no ser independentista, amb el president de PxC fent tuits (clica)  present a l'acte de l'alcalde, va sorprendre encara més a propis i estranys. Per aquestes veus crítiques PxC s'havia d'haver posicionat en el debat sobre la independència amb la mateixa fermesa en contra que Ciutadans i el PP, que han pujat en vots i escons. 

Si en altres eleccions Anglada tenia el suport de digitals de l'àmbit identitari, espanyolista o d'extremadreta populista com Minuto Digital, Alerta Digital i Mediterràneo Digital, ara els tenia tots d'una manera explícita o implícita en contra pel que anomenaven deriva catalanislta de Josep Anglada. Així el director de Mediterràneo Digital  , Edgar Sánchez, va donar suport a Pablo Barranco, ex Secretari General de PxC, i ara cap de llista de Vía Democrática.  

Minuto Digital, es va mantenir gairebé al marge durant la campanya, però l'endemà de les elecciona va publicar articles (clica per llegir) demanant la dimissió d'Anglada. I Alerta Digital (clica) va donar cabuda a veus crítiques de PxC, com Gerard Bellalta, que ha creat el grup Catalunya Desperta Ya!, i sobretot a Enrique de Diego (clica), aliat d'Anglada fins fa dos anys i editor de "Sin mordaza y sin velos", que des de llavors critica el pancatalanisme de PxC i les teories racistes paganoesotériques i neonazis -segons De Diego- d'Enric Ravello, Responsable de Relacions Internacionals de PxC i d'Expansió o Relacions Nacionals de Plataforma por la Libertad.

A aquests tres digitals i a moltes altres pàgines d'extrema dreta han aparegut nombroses opinions en foma de comentaris signats o anònims, criticant a Annglada i també a Plataforma por la Libertad de José María Ruiz Puerta (advocat de Pedro Varela i Manos Limpias contra Garzón) per no evitar les derives ideològiques d'Anglada o demanant l'operació Valkiria -l'intent d'acabar amb Hitler perpetrat per membres de la Wehrmacht- a PxC. En molts d'aquest comentaris es lamentava l'ambigüitat en el tema del dret a decidir de PxC, el carregar de nou excesivament les tintes en la immigració i haver apostat poc per les propostes polítiques econòmiques properes al nacionalsindicalisme històric i de certs identitaris europeus. És a dir es demanava centrar l'objectiu cap a la banca, el gran capital, la Unió Europea, parlar menys d'immigració i defensar les posicions tradiocionals de l'extremadreta espanyolista front les veus independentistes d'ERC, CiU i la CUP.

Inaguració de la seu de PxC a Perpinyà

Doncs ahir, només acabar el Consell Executiu de PxC a Vic Anglada va tuitejar (clica per veure twitt) que "Avui he fet un avis a navegants al Consell Executiu, aconsellant que hem de tornar als nostres orígens. Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català i per lluitar contra la invasió d’immigrants, i tinc clar que perquè això sigui possible s’hauran de fer algunes reestructuracions als òrgans del partit"

Però avui amb el comunicat de premsa enviat i publicat després al web (clica per llegir sencer), que comença dient que " Anglada ho ha deixat clar davant del Consell Executiu: “Plataforma per Catalunya va néixer per defensar els interessos d'aquest gran poble que és el poble català, per lluitar contra la invasió d’immigrants i contra la destrucció de la nostra economia”, després de valorar els resultats, ha posat les tintes cap el ministre Wert per les seves propostes contra la immersió lingüística.  S'ha mostrat favorable a la consulta sobre la independència de Catalunya dient que “Plataforma per Catalunya no s’hi oposarà, sempre i quan es faci dintre la legalitat”, però també ha volgut deixar clar que “en cas de produir-se un referèndum Plataforma per Catalunya es posicionarà clarament contra la independència de Catalunya”. És a dir semblant al que defensa el sector oficialista del PSC.

El comunicat diu que Anglada ha acabat la seva intervenció assegurant que ”és important tornar als orígens del naixement de Plataforma per Catalunya, uns orígens identitaris que han fet possible tenir la confiança de més de 75.000 vots en unes eleccions autonòmiques, donar-nos l’entrada en 40 municipis i la presència de 67 regidors”, i ha afegit “perquè això sigui possible s’haurà de produir alguna reestructuració en els òrgans del partit”. 

Si es pot interpretar aquesta reunió de l'executiva com una derrota de les tesis espanyolistes i dels que volien donar un canvi de rumb a PxC, ara caldrà veure a quins navegants es referia Anglada en el seu twit i quins canvis proposa al si del partit. Un partit on ha aguantat aquestes eleccions on s'han defensat tesis o matisos diferents al d'un Anglada que dóna suport a l'independentista Vila d'Abadal.  

 Anglada donat suport a Vila d'Abadal quan deixa UDC per no lluitar per la idependència. Foto: Osona.com

PLATAFORMA, L'ÚNICA CANDIDATURA DE L'EXTREMA DRETA, IDENTITÀRIA O XENÒFOBA (la del MSR finalment no fou acceptada i Vía Democrática eludeix la immigració)

Tal com explicava fa un mes, i recollia el Diari Oficial de la Generalitat, inicialment eren tres les candidatures del que s'anomenaria àrea identitària, extremadreta, islamòfobes o antiimmigració que es presentaven a les eleccions de demà.
PxC presenta candidatures a les quatre demarcacions, també ho va fer inicialment el Movimiento Social Republicano (clica) , però no van ser proclamades per la Junta Electoral per la manca o defectes de forma dels avals. Via Democràtica, liderada per l'ex Secretari General de PxC, Pablo Barranco (clica), només es presenta a Barcelona. No es presenta el Partit per Catalunya, escissió lleidatana de PxC de l'ex Vicepresident Segon, Mateu Figuerola, i regidor de Cervera.Tampoc es presenten Democracia Nacional (clica) ni les falanges. 

VÍA DEMOCRÁTICA
La candidatura de Via Democràtica, liderada per l'exSecretari General de PxC, Pablo Barranco, malgrat que manté o mantenia bones relacions amb l'islamòfob holandès, Geert Wilders, ha eliminat tota referència a la immigració en la propaganda enviada a tot els votants. "Stop quiebra social" és el seu lema, i a la propaganda critica les retallades, la corrupció, els desnonaments, etc. Demana bonificacions a la PIMES, morat`ria als desnonaments, ma`dura amb els corruptes, eliminar subvencions a partits i sindicats, retalllar a la meita el sou dels políctics (cosa que voldria dir que un professor d'institut amb 20 anys de servei que fos alcalde d'un municipi de 15.000 habitants amb dedicació complerta, acabaria cobrant la meitat del que cobrava a l'institut!)
No fa discurs antieuropeu, antieuro, ni per eliminar la lliure circulació de persones. Definiria jo el seu discurs, senzillament de populista, 

  Barranco en un dels dibuixos o cartell de precampanya de PxC, poc abans que l'octubre de 2010, deixi PxC. "Plataforma entrarà com una moto al Parlament" es deia al web de PxC.
                             
 Barranco a G. Wilders fa 14 mesos.
Amb el lema "Stop quiebra social" es presenta amb un discurs contra la corrupció, els bancs i la calsse política.
Vídeo de l'acte central de campanya:

EL MSR EXCLÒS
Consultant la web del Movimiento Social Republicano de Catalunya (clica) no deia res de les eleccions, tot i que sí que en el Diari Oficial de la Generalitat del 24 doctubre, apareixia com la candidatura n.20 de Barcelona, amb Jordi de la Fuente com a cap de llista per Barcelona,  però finament no va ser admesa a cap circumscripció per la manca d'avals. No obstant, Mari Carmén Martín Padial, cap de llista del MSR a les últimes europees i destacada dirigent del partit forma va de número 2 a la candidatura d'Hartos.org per Lleida (clica) 
A l'últim congrés Martín Padial foun nomenada Coordinadora General 

Foto de la cimera de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a Milà el passat juliol, a la que no es va permetre que intervingués Enrique Ravello, de PxC i Px La Libertad. De La Fuente, a l'esquerra de la foto

El MSR és el membre espanyol de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals que presideix el líder històric de Front Nacional francés, Bruno Gollnisch, i De la Fuente ha participat recentment a diferentes cimeres de l'Aliança amb el MSR, el Jobbik hongarés, la Fiama Tricolore i el Democratic Nationale belga. 

 C Martín Padial a l'acte del MSR el 12 d'octubre de 2010 a Barcelona i actual Coordinadora General del partit, ara candidata d'Hartos.
AFEGIT A 1 de desembre: El MSR reconeix que ha format part d'Hartos.org (clica)

PLATAFORMA PER CATALUNYA
Plataforma és doncs l'única candidatura que es presenta amb discurs antiimigració. Aquesta vegada, segons fons de l'extremadreta espanyola, en no rebre els 80.000 euros que li hauria facilitat fa un any per les eleccions espanyoles J.M Ruiz Puerta (ex CEDADE, defensor de Pedro Varela i acusador de Manos Limpias contra Garzón), no ha disposat de les furgonetes de fa una any. Juga a favor seu que aquest cop no s'ha vist involucart durant la campanya en cap escàndol -com les denúncies del seu fill per agressions)  i que en el minut que li ha donat TV3 als informatius, no apareixia, com fa dos anys, un cap rapat amb la creu gamada tatuada al clatell, fet que crec que li va fer perdre milers de vots.

En aquelles eleccions (nov 2010) va obtenir 57.381 a la circumscripció de Barcelona. N'hi van faltar uns 12.000 per entrar amb el 3%, però durant una estona el recompte li donava tres diputats. A municipis com Vic va baixar de tres mil a mil vots. Sembla que molts dels votants de PxC osonencs haurien votat CiU per fer fora al "xarnego" que presidia la Generalitat. Le imatges del programa de Jordi Évole amb Anglada per Vic, amb l'advocat Ramon Figueras són prou eloqüents. Del "moro de merda" al "xarnego de merda" hi ha un pas...

Minut 5, "Xarnego de merda!"
A les municipals de maig de 2011 va treure a tot Catalunya 52.824 vots, però només es va presentara a 108 municipis. A llocs com Vic va tornar als tres mil vots, i va obtenir 67 regidors arreu de Catalunya, molts a l'àrea metropolitana amb candidatures encapçalades algunes per militants de l'antiga extremadreta (Moviment Patriòtic Català, skins, Estado Nacional Europeo, etc...) A alguns llocs hi va haver un traspàs matemàtics de vots del PSC cap a PxC. A Mataró que  van tenir el suport de membres destacables de la comunitat gitana que va formar part de les llistes. A L'Hospitalet, sembla que també, tot i no ser a les llistes, certs caps gitanos del Gornal va dir que s'havia de votar PxC (la tradicional rivalitat dels gitanos cap els magribins). A les generals de fa un any va obtenir a tot Catalunya 59.998 vots. Ara per entrar a Barcelona hauria de superar el 75.000 vots a la demarcació.
El vídeo electoral de l'actual campanya, en que un autòcton demana sucre a un veí magribí, penso jo que vulnera l'article 510.2 del Codi Penal, en dir que "a Mohammed no lo da todo gratis los políticos". Anglada emfatitza contra l'islam. també va emfatitzar contra l'islam en el míting d campanya a Barcelona, si bé en el díptic enviat a les cases diu que "els de casa són els ciutadans catalans, els andalusos, els gallecs, els murcians,  etc. "que no tenen res a veure amb la immigració de fora d'Europa que patim avui". 
En el fulletó critica el comerç magribí, xinés i paquistanès, demana el tancament de les mesquites, es manifesta per solucions pels afectats pels desnonaments per impagament d'hipoteques i defensa el afectats per les preferents. Eludeix el debat nacional sobre independència, federalisme amb dret a decidir, o autunomisme i critica la corrupció dels partits. Evita el discurs dur contra la Unió Europea, la lliure circulació de persones i l'euro que sí fan altres grups identitaris. També critica a CiU i Àngel Colom per la tasca feta per la sectorial de Nous Catalans.
Personalment penso que, en quedar fora del debat que ha centrat la campanya, l'ha perjudicat molt, però també és cert que hi ha votants descontents amb el PP i CiU per les retallades que podria votar PxC com una mena de vot de protesta. Més a més el PP, a diferència de fa dos anys no ha volgut fer de la immigració tema de campanya, un cop ja tenen Albiol d'alcalde de Badalona. Tampoc cap líder d'UDC ha saccejat la immighració com si va passar en anteriors campanyes.   

  A dalt, vídeo de la informació a les notícies de TV3 de l'acte central del passat dissabte que, en contra del que havia anunciat setmanes abans, no hi va assitir Marine Le Pen. Com confirmaria Le Monde, i jo explico ja fa mesos al blog, no es refiaria d'Anglada pel seu discurs massa groller i radical, per discrepàncies amb les idees d'Enrique Ravello (esoterisme pagà, defensa de l'Euro-Sibèria blanca, etc...) i pel fet que PxC hagués obert seu a Perpinyà, sense consultar-li. (Clica aquí per veure relacions Anglada-Le Pen)
 Primers candidats de PxC:

BARCELONA

1. Sr. Josep Anglada i Rius

2. Sr. Robert Hernando Ortiz (Secretari General i regidor d'Igualada)

3. Sr. David Parada Pérez (Secretari d'Organització i regidor de Sant Boi)

4. Sra. Marta Riera Camps (Secretària de Presidència i regidora de Vic)

5. Sra. Mónica Lora Cisquer (Regidora de Mataró)

6. Sr. Joan Garriga Doménech (Advocat i ex número 2 de la candidatura de M. Nebrera al PP)

7. Sra. Mònica Granados Samón

8. Sr. Miguel Ángel Chiquillo Lázaro

9. Sr. Jaime Padilla Rubio

10. Sra. Carmen Martí Matas.

GIRONA:

1. Sr. Ignasi Mulleras Vinzia (Regidor d'Olot, excap de Catalunya de Democracia Nacional)

2. Sr. Francesc Bueno Celdran (Advocat que porta les querelles d'Anglada contra mi)

3. Sra. Maria Osuna Bueno (Regidora de Salt)

4. Sr. Enric Juan Romero

5. Sra. Rosa Maria Llandrich Costa

6. Sr. Sergi Fabri Llavero.

LLEIDA: 

 1. Sr. Eduard Pallerola Mora (Regidor de St Martí de Riucorb i home fort de PxC a Lleida)

2. Sr. Josep Anton Ortiz Cambray

3. Sra. Karen Martínez Moyà

4. Sr. Antonio Lara Lopez

5. Sra. Julia Borrell Larriba

6. Sr. Pere Grau Sala.

TARRAGONA:

1. Sr. Joan Carles Fuentes Linares (regidor de Vic, que assumí la responsablitat de l'octaveta falsa de 2007, fou condemnat pel jutjat de Manresa, però absolt per l'Audiència, sense negar l'autoria, en dir que només eren pamflets sarcàstics  )
2. Sr. Jordi Pere Casanova Panisello
3. Sra. Anabel Nieto Cabello
4. Sr. Jesús Fernández Adell
5. Sra. Ana de la Torre Moya
6. Sr. Albert Tafalla Arisa
18. (últim)  August Armengol. (Vicepresident de PxC i regodor del Vendrell)

LE MONDE ANALITZA LES DISCREPÀNCIES DE LE PEN AMB ANGLADA PER LES CONTRADICCIONS, EL RADICALISME DE PxC I EL PAPER DE RAVELLO

"LE PROBLEME CATALAN" DE MARINE LE PEN"

Els periodistes francesos Abel Mestre i Caroline Monnot publicaven fa tres dies al digital de Le Monde un article (clica aquí)  en el que mostraven el desgrat de Marine Le Pen amb Josep Anglada per tres motius: la ideologia neonazi o nacionalsocialista de la que prové Enric Ravello, responsable de Relacions Internacionals de PxC, el discurs o les paraules sense mitges tintes d'Anglada cap els immigrants, i el fet que Anglada, sense consultar-ho amb el Front Nacional, a la vegada que buscava el suport d'aquest de cara a les eleccions catalanes, obria una delegació de PxC a Perpinyà, dirigida per Llorenç Perrié Albanell.

El Front Nacional, que  va obtenir uns bons resultats a les últimes eleccions franceses, forma part  de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals, presidida pel dirigent històric del Front Nacional, Bruno Gollnisch, representant del sector més feixista del FN i, en alguns aspectes, revisionista sobre l'Holocaust nazi, aliança a la que pertany, també el Jobbik hongarès, la Fiamma Tricolore italiana o el British National Party.

A la vegada el FN, amb la participació de Marine Le Pen amb un discurs més moderat vers la immigració i totalment distanciada de les reminiscències totalitàries de l'ancià Gollnisch, forma part de l'Aliança Europea per la Llibertat impulsada per el FPO austríac, el Vlaams Belang belga i la LLiga Nord, partits que en anteriors eleccions van donar suport polític i també econòmic (especialment el FPO a les catalanes de 2010 a Anglada) que, sembla, que no hauria pogut retornar en la seva totalitat.

El representant espanyol a l'Aliança Europea de Moviments Nacionals és el Movimiento Social Republicano (MSR) i quan Enric Ravello es va presentar el passat 6 de juliol a la reunió de l'Aliança de Moviments Nacionals a Milà no se'l va deixar formar part de la taula ni dels ponents, lloc que ocupava Jordi de La Fuente del MSR, al costat de Gollnisch.

 Jordi de La Fuente, a l'esquerra. El tercer des de la dreta, Gollnisch del Front Nacional.

El passat 27 de setembre Anglada, acompanyat d'Enric Ravello va assitir a la reunió a Xipre de l'Aliança Europea per la Llibertat (European Alliance for Freedom (EAF) on hi eren Franz Obermayr, eurodiputat del FPÖ, Rob Verreycken, del Vlaams Belang, i Marine Le Pen. (anar a la notícia de la reunió al web de PxC) I per més que Anglada mostrés la trobada amb Le Pen com un èxit es va fer palès, no només el desencontre pel fet que Anglada hagués expandit PxC a la Catalunya francesa, sinó per les ja conegudes idees neonazis-pagano-esotèriques i sobre la supremacia blanca d'Enric Ravello, que Marine Le Pen i altres membres de l'Aliança no comparteixen o consideren desfasades. Així els partits de l'Aliança Europea per la Llibertat ja no focalitzen els seus atacs caps els immigrants en general, com fa Anglada quan diu que la majoria "són xusma, xusma, xusma", sinó contra l'islamisme radical o la immigració musulmana, les institucions europees i els poders econòmics i financers.

 Presentació de PxC a Perpinyà: Ravello, Anglada, R Hernando i  Llorenç Perrié Albanell

 Ravello, Anglda i Le Pen a Xipre
.

Així, a l'article de Le Monde, s'expressa que Marine Le Pen havia decidit allunyar-se de l'Aliança Europea de Movimenst Nacionals, on hi ha el Jobbik hongarés amb un clar discurs racista antigitano, i apostar per movimenst creibles que formen part de l'Aliança Europea per la Llibertat. 

L'article explica el gran enrenou que es va crear el 2009 en una reunió de grups identitaris a Orange quan Anglada va dir: "Jo vull lluitar per una Europa sense negres i sense moros", qüestió que després ell va matitzar culpant al seu interpret d'haver traduit malament les seves paraules.

 Però, segons l'article de Le Monde, l'acostament del FN a PxC trastoca 'l'estratègia de respectabilitat internacional' que cerca Marine Le Pen, entestada a col·laborar únicament amb 'partits creïbles i de primera fila'.

L'article continua que "Encara que els resultats de PxC siguin modestos, el FN troba interessant que la formació racista faci l'intent de presentar-se a les eleccions espanyoles amb una Plataforma per la Llibertat". Però d'altra banda, segons l'article, el FN tampoc no veia amb bons ulls un possible independentisme de PxC. El fet que Anglada obri seu a Perpinyà, més enllà del mal que representa pel FN, seria una constatació de l'acusació que fan la resta de grups d'extremadreta espanyols (Democracia Nacional, España 2000, España y Libertad, MSR, Via Democrática, etc...) que Anglada un dia és espanyolista i l'altre, obrint seu a Perpinyà, està a favor dels Països Catalans.

 Un altre punt de discòrdia, potser el més difícil de superar segons els autors de l'article, l'explica el dirigent nord-català del FN, Louis Aliot. Si bé no li sembla greu que Anglada comencés la carrera política amb el franquista Blas Piñar, sí que el preocupa que el responsable d'afers internacionals de PxC, Enric Ravello, sigui un ex-militant de Cedade, el grup més ben organitzat dels grups nacionalsocialistes d'Europa i que tenia la seu a Barcelona. És doncs un altre motiu de preocupació: la personalitat sulfurosa d'Anglada, que va començar la seva carrera política amb el franquista Blas Piñar. "Això no importa" diu l'article, però el que preocupa és quan s'assabenten que el cap d'assumptes internacionals de PxC - i per tant un dels interlocutors FN - és un ex neo-nazi de CEDADE. Així es diu que "CEDADE va ​​trencar amb referències clàssiques del nacionalisme espanyol (jacobinisme, ultra-catolicisme Hispano-nord-americà) per adoptar un discurs europeu, ethnopluraliste diferencialista i referències importants a l'indo-europeisme com un origen comú i una visió del món " 

 Recull de les ponències sobre el Congrés a Moscou sobre el futur del "Món blanc" on va intervenir Ravello i a sota portada de la revista Europae (de l'associació Genos) on escriu Ravello

Pel que jo he pogut saber -aixó no ho diu l'article al digital de Le Monde-  ara  són coneixedors que Ravello no només té un passat nacionalsocialista a CEDADE, sinó dels seus escrits actuals o de fa cinc anys a Tierra y Pueblo o Genos-Revista Europae i les seves intervencions a congressos internacionals, un d'ells a Moscou, sobre la supremacia blanca, opinions que Marine Le Pen creu que avui en dia no es poden defensar.

Informació sobre l'article de Le Monde a regió 7
Informació sobre Le Monde i Anglada a Vila Web
Informació a Intereconomía
ADVERTIMENT: Entre gener i juny d'aquest any, fins que PxC va començar els comunicats, twits, denúncies i querelles cap a mi, vaig intentar reiterades vegades entrevistar-me amb Enrique Ravello. Li vaig demanar per mail a ell i a Josep Anglada, li vaig demana per telèfon a Josep Anglada, i li vaig demanar en persona a Ravello el 22 d'abril a la Diada del Partit a Vic i va fer veure de no saber qui era jo. Tot el que escric està documentat, més enllà que hi puguin haver-hi errades menors o d'interpretació que no tinc cap problema en rectificar si se'm demana. Evidentment no he pogut contrastar si pensa el que pensava quan va escriure fa uns mesos o fa uns anys a Tierra y Pueblo, Europae o al Congrés sobre el futur del Món Blanc a Moscou.

ENTREVISTA A REGIÓ 7, Diumenge: "La situació històrica. en alguns aspectes, recorda quan van néixer els totalitarismes"

Regió 7 publica avui una entrevista que em fa Xavier Domenech a la secció "Viure Diumenge". Vam xerrar molta estona i de moltes coses i m'ha agrada força com ha quedat. Parlo de conflictes internacionals, dels Balcans, d'immigració, de PxC, de la crisi econòmica i també anuncio que d'aquí un mes trec la novel·la "Amor a la Carta"  Clica les imatges i s'obriran. Potser es llegeix millor des de la galeria de fotos del Facebook (clica)

La conversa.
Xavier Rius Sant
Escriptor. Nascut a Barcelona el 1959, la vida el va portar a dormir més nits de l'any a Moià que a cap altre lloc. Articulista prolífic en premsa, ha il.lustrat lectors de tot l'estat sobre conflictes internacionals i també sobre la problemàtica de la immigració. I treballant tot això darrer es va interessar per la xenofòbia a Catalunya, a la qual ha dedicat un llibre que li està portant algun mal de cap amb els que hi surten retratats.
"LA SITUACIÓ HISTÒRICA , EN ALGUNS ASPECTES, RECORDA QUAN VAN NÉIXER ELS TOTALITARISMES"
Xavier Domenech, Manresa.
Com arriba a Moià?
Per amistats. De jovenet jo estava al moviment d'objectors i teníem amistat amb una parella que hi vivia, vam començar a anar-hi sovint i vam acabar llogant-hi alguna cosa. I ara tota la meva vida social la faig allà.
Per tant, de jove era contestari?
Era un dels portaves del moviment d'objectors de consciència a Catalunya, però vaig plegar-ne als 28 anys perquè era massa fàcil dir des de la meva comoditat, a un noi de 18 anys que es fe fes insubmís i anés a presó, i jo et portaré entrepans. Llavors vaig escriure una guia pràctica sobre l'objecció i, sense adonar-me'n vaig continuar escrivint, especialment sobre conflictes internacionals.

NI EM RETRACTO, NI PAGO ELS 100.000 EUROS. ANGLADA ANUNCIA 5 DEMANDES O QUERELLES

Aquest migdia s’ha celebrat al Jutjat de Pau de Moià, ubicat al mateix Ajuntament, l’acte de conciliació previ a la querella que per injúries i calumnies, a petició de José Anglada, president de Plataforma per Catalunya, per 5 fragments del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, publicat ja fa un any. Anglada, que a l’igual que altres regidors de PxC de Vic i Mataró, va ser a la presentació del llibre, ara demanava que em retractés de 5 fragments i abonés la quantia de 100.000 euros. He estat acompanyat de l'advocat Màrius Garcia Andrade,

Els cinc aspectes que demanava que em retractés, més a més d’abonar els 100.000 eros eren: Un fragment de la pàgina 87, quan dic que l’Anglada regidor, l’any 2003, vol donar una imatge d’home assenyat diferent a la que tenia de jove de “franquista eixelebrat”. A la pàgina 101, que el 2007 durant la campanya electoral “escampen els pamflets falsos” (que en la sentència feta pública fa dos dies l’Audiència, sense negar el fets, diu que no són delictius, sinó només irònics). A la pàgina 225, que l’excap de llista de PxC de Tarragona denuncia i declara a la premsa i a mi mateix, que Anglada s’estaria quedant els diners que rep de l’Ajuntament del Vendrell per un assistent i que viu del partit.  Que a la 245, parlant de Salt i d’una mediació que vaig fer, jo dic que “em vaig sentit enganyat” i ara ja no puc ser neutral. I, per últim, a la 265, després d’explicar que a Salt es presenten llistes del MSR i de PxC, que “els caps rapats de Salt van votar majoritàriament PxC”.

Donat que jo ni m’he retractat ni he aportat els 100.000 euros demanats, ara Anglada ja pot posar la querella criminal per injúries, tal com estableix la llei.

A la porta de l’Ajuntament Anglada ha declarat a la premsa que em posarà cinc querelles o demandes: Una per injúries i calumnies (que exigia fer l’acte de conciliació previ d’avui), una per amenaces a un regidor de PxC, una per incitació a l’odi i la violència contra militants i dirigents de PxC (m’incrimina des de fa temps amb tuits i comunicats de la possible responsabilitat intel·lectual d’agressions), una per intrusisme professional en l’exercici del periodisme, i una per plagi en la redacció i publicació de “Xenofòbia a Catalunya”

Fora de l’Ajuntament a la Plaça de Sant Sebastià, hi havia 30 veïns i amics donant-me suporta amb cartells contra el racisme i el feixisme, sense que en cap moment s’hagin produït incidents. Ahir el Ple Municipal de Moià va aprovar una moció subscrivint el manifest de dotze entitats en suport meu. sobre aquesta presència d'amics davant l'Ajuntament Anglada ha tuitejat: "Blocaire X. Rius acompanyat acte consiliació prr 5 perrofletes i les seves amiguetes" (obre'l aquí)

Tal com han denunciat aquesta setmana el Sindicat de Periodistes de Catalunya (clica)  i el Grup de Periodistes Ramon Barnils (clica) en dos comunicats, entenc aquestes accions judicials de PxC dutes a terme després de dos mesos d’una campanya de twits i comunicats amenaçadors fets des de PxC, el que pretén José Anglada és fer-me callar, amedrentar els periodistes que escrivim sobre el racisme, la xenofòbia i extremadreta. Ja ho va tutiejar Anglada el 9 de juliol quan va dir “Tinc ganes de divertir-me. El primer que em carregaré serà el blocaire d’en Xavier Rius Sant. Altres seguiran el seu camí”. Acte seguit el Secretari de Relacions Nacional i Internacional de PxC, Enrique Ravello, va retuitejar-lo amb un “Muy bien dicho, aviso de navegantes…”  

Agraeixo les moltes mostres de suport que he rebut aquest dies (aquest matí hi ha hagut un centenar de twits de suport des de la professió periodísitica)  i repeteixo que no penso callar, continuaré escrivint d’aquest i d’altres temes a diaris, revistes i al meu blog; d’aquí un mes trec un altre llibre (una novel.la en català) i tinc en projecte un altre llibre sobre immigració i racisme 

 Amics i veïns fent-me suport

 Anglada anuncia que em posarà 5 querelles o demandes per 5 delictes.

Una trentena de veïns s'han concentrat a la Plaça de Sant Sebastià davant l'Ajuntament

 Anglada, la regidora Marta Riera i l'advocat Francisco Bueno escolten què declaro en sortir

 

 

 Llegir sencer a Manresa Info, clica

Llegir a El 9 Nou

Informació a Nació Digital, clica

Informació al 3/24, clica 

Informació a l'Agència Catalana de Notícies, clica un cop obert a galeria de fotos.  

Llegir a Llibertat.cat

informació a Regió 7

Informació a Media.cat 

Informació a setmanari Directa 

llegir a PSC de Moià 

Llegir a Comunicació21 (portal sobre periodisme i mitjans de comunicació) 

Informació web PSC, immigració

EL PLE DE MOIÀ DÓNA SUPORT AL MANIFEST DE LES ENTITATS FRONT LA QUERELLA D'ANGLADA

El Ple municipal de Moià d'avui dijous, 6 de setembre, ha aprovat una moció, presentada pels regidors d'Entesa, que ha rebut el suport dels grups d'ARA Moià-ERC i CiU, sumant-se al manifest de les entitats de Moià, que es va fer públic ahir, donant-me suport front les demandes d'Anglada d'exigir-me 100.000 euros d'indemnització (clica aquí per anar al perquè de tot) en l'acte de conciliació que se celebrarà demà al Jutjat de Pau de Moià, previ a la querella criminal que ha anunciat, per suposades calumnies i injúries que, segons Anglada, jo hauria perpetrat en 5 fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat ara fa un any.


MANIFEST DE LES ENTITATS

 Divendres vinent, 7 de setembre, a la 1 del migdia, tindrà lloc al Jutjat de Pau de Moià,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavier Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas, 
d’un treball periodístic elaborat amb rigorositat, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia i la seva plasmació en la vida política nacional i municipal del nostre país.
- Que resulta sorprenent que el presumpte contingut injuriós o calumniós del llibre no

ES CONFIRMA LA MEVA HIPÒTESI SOBRE L'ATAC A L'STROIKA

Un cop aixecat el secret de sumari sobre l'atac a l'Stroika de Manresa, de la nit del 23 de març, sembla que es confirma la hipòtesi que vaig fer pública jo quatre dies després de l'agressió (clica a quí per llegir-ho)  sobre el mòbil de l'acció que seria una resposta als fets del 12 d'octubre al Poble Nou de Barcelona, tal com jo vaig dir tres dies després. La declaració d'un dels detinguts que ho va confesar va ser clau, donat que els altres, per més que els mossos tenien proves "tecnològiques" de la seva presència a Manresa a aquella hora, ho negaven. També va ajudar la informació donada per veïns de Capellades que van veure una furgoneta Mercedes Vito blava amb vidres tintats, recollint un conegut militants d'extremadreta a Capellades, dues hores abans dels fets. Als domicilis es va trobar proganda d'Alianza Nacional (cosa que no significa, en cap cas, que aquest partit sense  gaire estructura a Catalunya ho organitzés). I per la manera d'operar tenia alguna semblaça amb l'atac racista de Sant Vicenç de Castellet de 2002 i alguns dels detinguts sembla que s'hauria vist implicat en aquells fets (clica a quí)

El País també ho confirma que va ser la venjança pels fets del 12 d'octubre en la informació que publica avui:                

La venganza neonazi

 "Miércoles 12 de octubre de 2011. Sala de conciertos The Other Place. Ocho de la tarde. Barrio del Poblenou, Barcelona. Un centenar de jóvenes antifascistas, armados con piedras y botellas, y en su mayoría cubiertos con pasamontañas, arremeten contra la puerta del local, donde se celebra un concierto de música neonazi organizado por el partido ultra Democracia Nacional. Uno de los jóvenes cercados abre la puerta y recibe impactos de piedra en la cabeza. Es Alejandro Fernández, afiliado al Movimiento Social Republicano (MSR) y ahora impulsor del polémico Casal Tramuntana del Clot. Los antidisturbios llegan después del incidente y detienen a dos individuos
 
Viernes 23 de marzo de 2012. Sala de conciertos Stroika. Nueve de la noche. Polígono Els Dolors, Manresa. Una quincena de jóvenes skinheads salen de una furgoneta Mercedes. En una acción rápida y coordinada en la que utilizan barras de hierro, puños americanos y bengalas, agreden a las personas que hacen cola junto al local para asistir a un concierto de dos bandas de música antifascista: KOP y Non Servium. El ataque se salda con cuatro heridos. Uno de ellos, Albert M. G., de 16 años, queda herido muy grave y es ingresado en la UCI. Tras una intensa investigación, los Mossos d’Esquadra detienen en el Vallès a 12 neonazis por su presunta vinculación con el intento de homicidio. Algunos de ellos son militantes de partidos de extrema derecha, según fuentes judiciales.
¿Qué relación guardan ambos acontecimientos? Para los Mossos d’Esquadra, la venganza es el móvil del brutal ataque de Manresa, según fuentes de la investigación. Los neonazis, según la principal hipótesis que maneja la policía, acudieron a las puertas de la sala Stroika para vengar la humillación sufrida por el boicoteo antifascista del concierto del Poblenou durante el Día de la Hispanidad. El antagonismo ideológico entre skinheads y antifascistas se llevó al límite en aquella jornada en la que un menor estuvo a punto de perder la vida. “No conozco a las personas que han sido detenidas. No sé si les dio rabia el ataque del The Other Place, pero en ningún momento oí hablar de tomarse la revancha. Pensábamos que la justicia actuaría, pero solo hay dos detenidos, que además están en libertad”, explicó ayer Fernández a este diario.
La juez que investiga la agresión de Manresa ha levantado el secreto de sumario, lo que ha permitido conocer nuevos detalles del caso..."

 Foto del 12 d'octubre publicada a El País

 L'única dada de la informació del País que potser jo dubto és el fet que Alejandro Fernández sigui del nucli "impulsor" del Casal Tramutana. Fernández sí que està assistint entre el públic als Plens de L'Hospitalet i seu sempre amb els militants de PxC. 
anar a EL País, clica.

REGIÓ 7 TAMBÉ HO RECULL

Mossos confirma que l´atac nazi de l´Stroika va ser una venjança

Regió7 ja va apuntar la possibilitat d´una revenja pocs dies després que es produïssin els fets

REDACCIÓ/ MANRESA Els Mossos d´Esquadra han confirmat que l´atac feixista que es va produir a Manresa el 23 de març passat, en què, entre altres afectats, va resultar ferit de molta gravetat un jove de 16 anys, va ser una venjança nazi per uns fets ocorreguts uns mesos abans, el 12 d´octubre del 2011, a Barcelona.
La possibilitat que l´atac a Manresa, a l´exterior de la sala Stroika, abans del concert de Kop i Non Servium, pogués tenir relació amb uns fets que van passar al barri del Poble Nou de Barcelona, on un grup d´antifeixistes va boicotejar un concert organitzat per la formació ultradetrana Democràcia Nacional, ja la va apuntar Regió7 el 28 de març passat, basant-se en el bloc personal del periodista Xavier Rius, expert en xenofòbia. Ara, aquesta possibilitat, segons explicava ahir El País, ha estat corroborada pels investigadors dels fets.
A Barcelona un centenar d´antifeixistes van llançar pedres i botelles a la façana del local on es feia el concert de música neonazi. Un jove va rebre l´impacte de pedres. A Manresa, un grup de feixistes van acorralar el menor que va resultar ferit greu i un amic seu i el van apallissar fins a donar-lo per mort, segons va explicar ell mateix en l´entrevista que va concedir a aquest diari quan encara era a l´hospital.
anar a Regió 7

"XENOFÒBIA A CATALUNYA" PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SULPMENT DE CULTURA

XENOFÒBIA A CATALUNYA, PORTADA DEL PUNT AVUI I DEL SUPLEMENT DE CULTURA 

Quan pensava que la promoció del llibre s'havia acabat, el suplemet de Cultura del Punt Avui li dedica dues pàgines, les portades del diari i del suplement.

x

Assaig

Xavier Serrahima

Posem el cascavell al gat 
Anàlisi de la xenofòbia

24/05/12 02:00 -

Aquest títol és un crit d'alerta
que faríem bé de no desoir

Rius té cura de recórrer
a la subjectivitat de les xifres explícites

L'estudi palesa per què el conflicte ha esdevingut un polvorí

Xavier Rius i Sant publica a Edicions de 1984 l'assaig ‘Xenofòbia a Catalunya', en què analitza la situació actual dels immigrants

Tal com explicitava una faula d'Isop, quan existeix una situació social conflictiva o potencialment conflictiva el problema fonamental no rau tant a saber veure-la i diagnosticar-la, sinó, sobretot, acarar-la amb coratge i decisió, tenint ben clar qui posarà el cascavell al gat. Més que no pas paraules, són necessaris els fets. Però, és clar, sempre acostuma a ser més simple –i menys arriscat– fer l'orni, tot mirant cap a una altra banda. I més encara, no cal dir-ho, quan hi intervenen interessos polítics o electorals.
En la qüestió de la immigració, per desgràcia, a Catalunya durant molts anys –més que no hauria estat lògic i convenient– s'ha optat per la tan eficaç tàctica de l'estruç, amagant el cap sota terra cada vegada que han aparegut brots incipients de rebuig i d'intransigència que posaven en evidència que l'espasa de Dàmocles del racisme es mantenia suspesa en un fràgil equilibri damunt de les nostres testes. Brots preocupants i premonitoris que eren observats, en general, amb una mescla explosiva de displicència i magnanimitat que ha permès que els petits focs amenacessin de transformar-se en un incendi tan paorós com indeturable.
I ara, no cal dir-ho, quan ha esclatat el que tant temíem, quan un foc sense control amenaça amb anorrear la convivència i fer-ne cendres, mentre els uns es posen les mans al cap, fent cara de sorpresos, els altres mostren la seva baixesa moral tot aprofitant la crisi per a convertir els més febles i desemparats en l'injust objecte de les seves ires. Amb una demagògia tan ignominiosa com perillosa, asseguren que la culpa de tot la tenen els immigrants, que han de marxar perquè “a casa nostra no hi cabem tots”.
Abans que no sigui massa tard, i que prenguem mal, fóra bo que llegíssim i tinguéssim tothora ben presents llibres tan assenyats i escaients com Xenofòbia a Catalunya, de Xavier Rius i Sant. Una obra necessària –tot i que, en els capítols inicials sobretot, un xic massa prolix per als lectors i lectores generalistes– per a obrir els ulls a aquells que s'entesten a mantenir-los closos o mirar cap a una altra banda mentre el cultiu de l'odi i la intolerància produeixen tants estralls.
Un crit d'alerta que tots plegats –tant els més conscienciats com els que ho estan menys (aquells que creuen, ingènuament, que la qüestió no els afecta pas)– faríem bé de no desoir. No fos cas que es repeteixi una realitat tan abjecta com la que produí el racisme del nacionalsocialisme, tan encertadament descrita pel famós poema del religiós luterà Martin Niemöller Quan els nazis van venir pels comunistes que comença amb aquests versos: “Quan els nazis van venir a cercar els comunistes, / vaig guardar silenci; / jo no era comunista.” Per a concloure: “Quan van venir a cercar-me, / no restava ningú que pogués protestar.”
A banda d'una benvinguda a l'apologia de la integració i dels beneficis de la interculturalitat –i no de la multiculturalitat– ben entesa, aquesta obra ofereix un exhaustiu resum de la història de la immigració dels darrers anys, que permet comprendre no només quin és l'estat de la qüestió, sinó, sobretot, quins han estat els errors i les falses dreceres que ens han dut al cul-de-sac on som.
Segons el seu expert parer, existeix una sola via per a sortir del fosc clot on hem anat a raure. Una via que cada vegada és més peremptori que emprenguem: la de posar-nos immediatament a la feina, afrontant-nos a la immigració amb coratge i seny. Deixant de costat tant les (teòriques) receptes miraculoses d'una part de l'esquerra –amarada massa sovint d'un bonisme miop, ineficaç i contraproduent– com l'estigmatització –perillosa– de part de la dreta, ja sigui de la declarada o de la camuflada.
El detallat estudi de Rius palesa de manera diàfana que si el conflicte s'ha anat enrarint, fins a esdevenir gairebé un polvorí, no ha estat pas per casualitat, sinó per una progressiva acumulació d'intransigència, de covardia, de desídia i de negligència: “La manera de gestionar el flux migratori va consistir a negar-ne la magnitud i a fer molt difícil que la gent vingués amb papers, mentre que els irregulars trobaven feina a l'economia submergida.”

Amb caràcter caritatiu

Tot plegat, complicat per l'absoluta incomprensió amb la qual s'ha enfocat la qüestió les poques vegades que s'ha procurat tractar de posar-li remei, partint d'un malentès caràcter caritatiu de la política immigratòria, entès més com un favor o un acte de beneficència que no pas com un estricte compliment dels drets de ciutadania que, pel fet de ser persona, també correspon als immigrants.
Situació agreujada encara més pel fet que “des dels ministeris de l'Interior i de Treball s'abordava la immigració des del punt de vista policial, oblidant la integració”, com es posà de manifest l'any 1996, quan una colla d'immigrants foren sedats amb Haloperidol per al vol de retorn als seus respectius països d'origen. Tracte inhumà i denigrador que Mayor Oreja, amb la seva sensibilitat habitual, qualificà com una operació “discreta, diplomàtica desagradable i antiestètica” i que José María Aznar clogué sense contemplacions: “Hi havia un problema i l'hem resolt.”
En el seu recorregut per la història dels darrers anys, el periodista fa esment tant de les més grans i destacades errades i moments especialment tristos –El Ejido, Ca n'Anglada, Salt, Vic i el padró...– com d'alternatives positives, encara que puntuals, que han demostrat un efecte tan positiu com tranquil·litzador. Entre elles, l'experiència escolar de Manlleu i Vic (on s'apostà per una distribució equitativa i proporcional dels immigrants entre totes les escoles públiques i concertades), les de Badalona (el pla d'acollida i el desplegament d'agents cívics duts a terme a Badalona per Ferran Falcó i Josep Pera), de Santa Coloma de Gramenet (Taula de Convivència), de Barcelona (Comissionat d'Immigració i Diàleg Intercultural) o les Xarxes Antirumors de diverses ciutats.
Actuacions modèliques, coratjoses i eficaces que, cal dir-ho, foren vergonyosament aprofitades en alguns casos pels quatre demagògics i populistes de sempre per a obtenir rèdits electorals, desvelant els instints més primaris de la ciutadania, atiant imprudentment les brases del racisme i la xenofòbia i provocant un clima de tensió irrespirable que podria haver comportat incidents greus.
A fi de posar l'èmfasi en la magnitud del problema, Rius té cura de recórrer a la subjectivitat de les xifres, que expliciten el gran canvi quantitatiu que s'ha produït els darrers vint anys: mentre que l'any 1992 el nombre d'estrangers legals que vivien a l'Estat espanyol era de 511.696 –106.673 dels quals a Catalunya–, l'any 2011 el seu nombre s'havia decuplicat, passant a ser 5.730.667 –dels quals 1.182.957 a casa nostra.
Convertint, doncs, el que era un fet circumstancial –la població estrangera superava per ben poc l'1% del total a l'Estat i una mica més de l'1,5% a Catalunya– en una realitat estructural tan bàsica com ineludible: l'any passat els estrangers ja eren el 12,14% de la població espanyola i el 15,69% de la catalana.
Fet que explica prou clarament la necessitat de plantejar-se amb urgència un pla estratègic que permeti la integració de la població immigrada al nostre país, assimilant-la i empeltant-la en el gresol compartit de la nostra societat plural. D'aquesta societat que, malgrat els trastorns i distorsions que aquesta opció ha provocat, considera català o catalana qualsevol persona que, provingui d'on provingui i sigui la seva situació quina sigui, “viu i treballa a Catalunya” –i, hi afegiríem nosaltres, “se'n senti o se'n vulgui sentir”.

Les reflexions que ofereix Xenofòbia a Catalunya podrien ben bé servir de punt de partida d'una nova mentalitat política, que acarés la situació amb empenta i energia, atrevint-se no tan sols a posar el cascavell al gat, sinó transformant una necessitat –que alguns s'entesten a presentar com un problema– en una magnífica oportunitat, en una font d'enriquiment i de diàleg.
Per a la qual cosa fóra ben convenient tenir presents –entre d'altres, per descomptat– les molt enraonades Conclusions exposades a les pàgines finals de l'obra. Per més que totes elles siguin prou interessants, haurem de limitar-nos a transcriure'n una sola:
“No es pot gestionar la immigració ni treballar per aquesta societat intercultural si es va contra els drets fonamentals. [...] La criminalització dels musulmans genera un tancament contraproduent. No convé assimilar islam amb integrisme, ni salafisme amb terrorisme. El 95% de les víctimes d'Al-Qaida són musulmanes. No hem de culpar els musulmans d'aquí de la manca de llibertat religiosa als països musulmans.”
Clica aquí per anar a l'article al Punt Avui. 

  L'escriptor Xavier Serrahima, autor de l'article