Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Angela Merkel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Angela Merkel. Mostrar tots els missatges

dilluns, 25 de juny del 2018

EUROPA CONTRA EUROPA. Analitzo al Punt Avui les divisions sobre gestió de les migracions i asil a la cimera europea d'ahir a Brusel·les i la que es farà dijous dels 28 al Consell Europeu. Si s'imposen les propostes que vol Itàlia, Àustria o el Grup de Visegrad, o els camps d'internament a Albània o Tunísia, més enllà que es vulnerin tractats i valors de la Unió, l'extremadreta sortirà enfortida

La Unió Europea afronta, amb la cimera d’ahir de 16 dels seus membres i l’oficial del Consell Europeu dels 28 caps d’estats o de govern de la setmana vinent, un triple repte. Necessita pactar una sèrie de mesures comunes per tal de gestionar i disminuir el flux de migrants i refugiats que arriben per la Mediterrània arriscant la vida. Voldria fer-ho amb uns protocols d’actuació que no vulneressin les convencions de drets humans i refugiats de l’ONU, de salvament marítim i de protecció dels menors, cosa que sembla difícil. I, en tercer lloc, pretén evitar no aconseguir cap acord i que els països de l’anomenat Grup de Visegrad –Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia–, a més d’altres com ara Àustria, que al juliol assumirà la presidència del Consell, es desvinculin encara més de les polítiques comunes d’immigració i asil. I tant si s’arriba a cap acord com si no, l’extrema dreta, amb Itàlia al capdavant, que ja governa o condiciona els governs d’una dotzena d’estats, podria sortir enfortida i debilitar, encara més, moralment i políticament el projecte europeu.


Revisar o no els anomenats acords de Dublín sobre asil, que estableixen que és el primer estat que trepitja el demandant de protecció el que ha de tramitar l’expedient i fer-se’n càrrec, és sobre la taula des de l’arribada de més d’un milió de refugiats via Turquia que van acabar majoritàriament a Alemanya. En aquella crisi, va resultar impossible aplicar aquest principi, cosa que va ser aprofitat per la ultradretana Alternativa per Alemanya i que ara fa que els socis bavaresos d’Angela Merkel posin les coses difícils a la cancellera. I les quotes de repartiment i solidaritat pactades llavors van fracassar pel rebuig de la majoria d’estats i la predeterminació dels migrants i refugiats d’instal·lar-se a Alemanya i altres països on tenien amics o familiars.


Sobre la taula hi ha la proposta anunciada pel president del Consell, Donald Tusk, de crear zones d’arribada, internament o contenció, per destriar qui és susceptible d’asil o protecció internacional i qui hauria de ser retornat com a immigrant il·legal. Es pretén que aquests camps s’ubiquin a estats com ara Albània o Tunísia. D’alguna manera, es vol reproduir el que va funcionar a mitges amb Turquia, aturant el flux cap a Grècia, fa tres anys. Però difícilment seria aplicable, ja Turquia és frontera amb Síria i era el camí d’arribada a Grècia. Atorgar aquest rol a Tunísia o Albània resulta impensable, perquè aquests no són al mig de la ruta, i s’haurien de fer trasllats massius i desviament dels vaixells interceptats, creant-se camps d’internament per a desenes de milers de persones, vulnerant-se drets com ara els dels menors i la no separació de famílies i després executar per la força repatriacions massives, sovint inviables, cap a països llunyans o cap la caòtica Líbia. I aquestes repatriacions massives que demana l’extrema dreta europea vulnerarien, sens cap mena de dubte, la legislació i els valors de la Unió Europea.




divendres, 23 de desembre del 2016

GUANYARÀ LA POR?, Analitizo al Punt Avui consequències i reaccions a atemptats com el de Berlín i la pujada de l'extremadreta





Si alguna conclusió podem treure de l'atemptat al mercat de Berlín és que l'any 2017 no serà millor que els anteriors, donat que Estat Islàmic anima els seus seguidors a actuar a Europa, que la ultradreta pujarà i que els partits defensors dels valors pels quals va sorgir el projecte europeu retrocediran. El que caldrà veure és si la sensació d'inseguretat derivada d'atemptats com el de Niça o el de Berlín aconseguirà canviar la nostra manera de viure. Caldrà veure si continuarem passejant despreocupadament entre la gentada, sortirem a comprar o a gaudir d'uns focs artificials o si ens tancarem més a casa. A Catalunya i a l'Estat espanyol tenim la trista experiència del terrorisme d'ETA. I, malgrat atemptats com el d'Hipercor, tothom va continuar fent la mateixa vida. Tots vam seguir anant a centres comercials assumint el perill de ser víctima d'un atemptat, amb la mateixa actitud amb què sortim a la carretera els divendres sense que ens afecti la certesa que aquell cap de setmana hi haurà a les carreteres una dotzena de morts.
Però, encara que els europeus no deixem de sortir i ens acostumem a viure amb el risc de ser víctimes d'un atemptat, on sí que es plasmarà la por serà en els resultats d'eleccions pròximes, com ara les presidencials franceses o les alemanyes del 2017, on la ultradreta té molt a guanyar. I davant aquesta certesa, com hem vist a França amb els candidats de les presidencials, alguns actuen equivocadament assumint part del discurs dels xenòfobs. L'any 2002, socialistes, comunistes i ecologistes es van mobilitzar en la segona volta votant Chirac per barrar el pas a Le Pen, però no està clar que aquesta mobilització es repeteixi.
Tant Marine Le Pen, com l'holandès Gert Wilders, com la líder de l'emergent Alternativa per Alemanya (AfD), Frauke Petry, han carregat després de l'atemptat de Berlín contra Angela Merkel per la seva política d'admissió de refugiats. Però les propostes que fan els ultres, tot i ser electoralment rendibles, són impossibles d'aplicar. No es pot prohibir una religió i no es poden fer deportacions de centenars de milers de persones.
Donat que encara no s'han detingut els autors de l'atemptat de Berlín i ignorem si l'acció tindrà, com en altres atemptats, un epíleg sagnant, no saben com afectarà les eleccions, si Merkel serà derrotada, i amb quina força AfD entrarà al Parlament. Però, tant o més perillós que l'entrada dels xenòfobs al Parlament, serà que la resta de partits endureixin el seu discurs amb propostes que només aconseguiran legitimar els ultres. Ha passat a França quan François Hollande va fer seva la proposta del Front National de retirar la nacionalitat francesa als que se sumin a Estat Islàmic. Algú creu que, a algú que està disposat a immolar-se, el farà desistir l'amenaça de perdre la nacionalitat?
L'any també pinta malament des del punt de vista de principis que crèiem consolidats, com ara la persecució de criminals de guerra. Amb Obama, John Kerry i l'ONU fora de joc, els presidents de Turquia i Rússia, Recep Tayyip Erdogan i Vladímir Putin, pacten una solució al conflicte sirià que implica la continuïtat de Baixar al-Assad, que Europa i l'ONU acabaran acceptant com un fet consumat.


Llegir al Punt Avui

dilluns, 14 de març del 2016

LA CULPA NO ÉS DE MERKEL, analitzo a Nació Digital l'ascens de la ultradreta a tres lands alemanys en les eleccions d'ahir



«Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD»

Els resultats de les eleccions regionals a Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i Saxònia-Anhalt, en les quals han tret uns excel·lents resultats la xenòfoba i euroescèptica, Alternativa per Alemanya (AfD), han generat dins i fora d’Alemanya opinions crítiques cap a la cancellera per la seva política vers els refugiats, en permetre que més d’un milió de persones hagin arribat al país.

Es culpa a Merkel, però els veritables responsables de la irrupció d’aquest partit han estat els altres 27 estats de la Unió Europea. Una unió formada per 508 milions d’habitants, incapaç de donar una resposta conjunta per acollir als sirians, iraquians i afganesos que venen fugint de la guerra. I és què l’Europa dels 28 hagués pogut acollir els quatre o sis milions de persones que venen cap aquí, si hagués actuat amb una mica coherència aplicant els principis amb la que es va fundar. Els 28 van ser incapaços d’implementar el pla per repartir 160.000 refugiats, mentre el flux continuava cap a Alemanya, alimentant aquesta insolidaritat els arguments dels populistes d’AfD, davant una Europa que deixava sola a Alemanya.

Alternativa per Alemanya ja va obtenir set eurodiputats a les europees de 2014, si bé cinc d’aquests, per diferències internes, van abandonar el partit. Llavors encara no havia esclatat la crisis del refugiats i, a mentre AfD s’estenia pel país, aplegant descontents amb les polítiques de Brussel·les i la presència d’immigrants, sorgia el moviment Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident, PEGIDA, impulsat pel polèmic Lutz Bachman.

PEGIDA va començar l’octubre de 2014 a manifestar-se setmanalment a Dresden, capital de l’estat lliure de Saxònia, a l’antiga Alemanya comunista, en la que els seus habitants no es van sentir ben tractats durant la unificació i que en la memòria col·lectiva hi ha un lògic ressentiment pel bombardeig aliat que va arrasar la ciutat el febrer de 1945.

I si mirem els resultats, veurem que la pujada d’ApF no ve només de la baixada de la CDU a Baden Württemberg i dels socialdemòcrates a Baden i Saxònia. La forta irrupció d’Alternativa per Alemanya ve de l’increment de la participació. Ciutadans que s’havien abstingut, mostren el seu descontent donant el vot als xenòfobs i euroescèptics. Però si la resta d’estats europeus continuem sent insolidaris amb l’acollida de refugiats amb arguments similars als que expressa ApF, el que aconseguirem no serà frenar la pujada de la xenofòbia, sinó debilitar encara més a Merkel i alimentar aquest populisme que qüestiona el  projecte d’Europa.
Xavier Rius Sant