ELS ULTRES DEL BAGES. La comarca és uns dels epicentres de la ultradreta espanyolista, amb una sèrie de líders o militants que, gràcies al Procés independentista han trobat el seu moment. Han canviat a corre cuita la bandera franquista per la constitucional, postulant-se com a màxims defensors de la legalitat. Alguns que eren senzillament el fatxa o el raro del poble, gràcies a les accions dels GDR de retirada de llaços grocs, banderes o rètols, han trobat un espai per actuar i en alguns casos han agredit a veïns.

A Artés, Balsareny, Sant Joan de Vilatorrada i el Pont de Vilomara al Bages o al municipis propers del Moianès com Santa Maria d'Oló, s'han produït aquest últims mesos agressions a veïns que col·locaven llaços grocs o participaven en actes per la llibertat del presos o que havien recriminat als membres dels grups coneguts com a GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) que no treiessin llaços grocs. I amb motiu del trasllat dels presos polítics catalans a la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada la nit del dimarts 3 de juliol, un veí fou agredit i els  Mossos van identificar a qui surt als vídeos com a principal agressor, Antonio o Tony N. Es tracta d'un conegut ultra de Sant Joan de Vilatorrada que, com a membre del GDR i amb l'acreditació de servei d'ordre de Democracia Nacional, havia participat a Sant Joan Despí la manifestació del passat 10 de juny pel tancament de TV3.

 

També van citar a declarar el Mossos, donat que surt en els vídeos, si bé sembla que no participa a l'agressió, Jaime Vizern, líder o creador del grup Democracia y Unidad Española (DUE) que va organitzar la manifestació del 4 de febrer a Manresa. Aquella manifestació pretenia aparentar que no era d'ultradreta i hi va participar l'ex diputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Però tota la logística i servei d'ordre era de Democracia Nacional. A la manifestació de la DUE també hi participaren altres grups clarament ultres del Bages com Resistencia Pont de Vilomara, que a la seva pancarta hi té la creu carlista.  
Vizern és el que es va presentar davant de la casa de Carles Puigdemont a Bèlgica vestit de guàrdia civil.

Al Pont de Vilomara hi tenia la segona residència i la colla d'amics, Javier Cirera, líder dels CUSOS, condemnat a 19 anys per l'atac d'Stroika a Manresa del 23 de març de 2012. Precisament el fet que els condemnats anessin a sopar al restaurant Cal Curro del Pont de Violamara després de cometre la brutal agressió i que foren gravats per les càmeres de l'establiment, va ser una de les proves per identificar-los. Vull deixar clar, però, que entre els deu condemnats a presó no hi havia cap veí del Pont de Vilomara.
Javier Cirera també es movia per Sant Vicenç de Castellet on un grup de joves ultres foren condemnats per intentar cremar l'any 2012 la casa d'una família magribina.  

Al Bages també hi ha altres grups o colles ultres com la de Raúl Macià a Balsareny, que fa mig any va perdre unes setmanes la llibertat condicional que tenia després de sortir de presó per condemnes alienes a la política, quan va trencar els rètols d'entrada al municipi o va enfilar-se a balcons a treure estelades o, sembla, increpar a gent que es manifestava. A Balsareny hi ha també, Jordi C, "El Farru" i la seva parella Cristina A, que van denunciar que els hi havien calt foc a casa seva per tenir la bandera espanyola al balcó, cosa que sembla que va ser un muntatge. Ella fins i tot va rebre una trucada de suport de Mariano Rajoy i, tot que a les entrevistes televisives va negar ser d'ultradreta, tots dos has participat en diversos actes juntament amb Jaime Vizern i Raúl Macià com es veu a les xarxes socials d'ells mateixos, de Vizern i dels col·lectius ultres.

 R Macià amb el dirigent de VOX,  Javier Ortega Smith

També hi ha la colla dels Rebels o moters de Joan Escalé d'Artés. A alguns membres dels Rebels se'ls hi atribueix agressions a veïns d'Artés. I amb aquestes accions contra qui posa esteledes o llaços grocs Escalé i altres ultres del Bages han passat de ser vistos com els "raros" o "fatxes", del poble que d'alguna manera se'ls acceptava com a part del paisatge humà local, a un perill per la convivència. 

    

Aquí poso un post de Facebook de Joan Escalé d'homenatge a la persona Blas Piñar, quan va morir fa 4 anys. Com s'hi veu un dels que fa un comentari és Josep Ramon Bosch, l'últra de Santpedor, també al Bages i que ha sabut reinventar-se aquest últims anys.  

Bosch, nascut el 1963 té un historial molt ric. Va militar o col·laborar amb Fuerza Nueva -que liderava Blas Piñar- al costat del seu pare. Va afiliar-se uns anys al PP, però anava als actes ultres i no només per acompanyar al seu pare. El 18 de juliol de 2013 assistí a l'Ebre a l'acte de commemoració de l'aixecament franquista, però quan es van fer la foto de grup sota la bandera amb l'àliga s'amagà una una mica, tot i que se'l distingeix perfectament. 

Aquell mateix any, 2013, funda amb altres militants ultres del Movimiento Social Republicano (MSR), Falange, carlistes i Plataforma per Catalunya l'entitat SOMATEMPS per fer font al Procés independentista. Però mesos després la delegada del govern central a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en una reunió que manté amb ells els comenta que si volen fer mobilitzacions més àmplies contra el Procés aniria bé que ampliessin l'espectre més enllà de la ultradreta. I llavors Bosch amb la majoria de fundadors de Somatemps crea Societat Civil Catalana.   

Reunió de Bosch i altres membres de Somatemps amb la Delegada, Llanos de Luna que recomanarà que facin una entitat més àmplia.

Un any més tard, quan es farà públic que Bosch administra una pàgina de Facebook -amb el seu telèfon mòbil en les dades ocultes del perfil- on penja continguts i vídeos als que ell mateix posa veu, d'exaltació del franquisme i el règim nazi, l'apartaran de la direcció de Societat Civil Catalana, si bé poc després li serà perdonat aquest pecat insignificant i ara Bosch intenta que Manel Valls, l'exprimer ministre francès faci una llista unionista a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dissabte passat Valls i Bosch es reuniren en un bar de Santpedor. 

A Manresa el mandat 2011-2015 Plataforma per Catalunya va tenir dos regidors. El seu líder era Albert Pericas, conegut com l'Animal. Pericas a finals del setanta i inicis del vuitanta  participava en la batusses amb militants independentistes de la comarca i se'l va vincular a diverses agressions. Pericas, sent regidor, va fer un polèmic tuït "Una estelada, una pedrada".

Fa cinc o deu anys els ultres de Manresa, liderats per Pericas, es diferenciaven dels ultres del Vallès, per ser els del Bages catalanoparlants i del Barça front els altres que eren castellanoparlants i de l'Espanyol, i els del Bages  consideraven "quillos" als del Vallès.

(Falta ampliar!!!!)

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa

 Xavier Rius. Nació Digital, Manresa, dijous 5 de juliol de 2018

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.

Llegir a Nació Digital

 
Un dels denunciats per l'agressió del 3 de juliol prop de Lledoners, a la manifestació pel tancament de TV3

 Democracia i Unidad Española que lidera Jaime Vizern

 Resistencia el Pont de Vilomara (RPV)

ALGUNES FOTOS DE LES PRIMERES HORES DEL FOC D'ARTÉS, AVINYÓ I SANTA MARIA D'OLÓ

Fotos dels primers moments de l'incendi forestal que ha començat a Artés i ha cremat zones d'Avinyó i Sant Joan d'Oló (Santa Maria d'Oló) al Bages i el Moianès