CASTANYES A LLEDONERS. Publico a Naciódigital un anàlisis de la situació actual del Procés després de les peticions de pena de Fiscalia, les discrepàncies entre ERC i La Crida-Puigdemont-Torra, i la sensació que l'Estat espanyol sembla que vulgui o prefereixi un independentisme violent que l'actual que és no-violent

Xavier Rius Sant, Nació Digital, Nació Manresa, diumenge 4 de novembre de 2018

 En les diferents concentracions que s'han fet al llarg del pont de Tots Sants davant les presons de Lledoners, Puig de les Basses i el Catllar, va haver-hi qui va portar castanyes, moniatos i panellets per matar la gana i compartir-los amb altres manifestants. Però les castanyes que s'han hagut de menjar els presos polítics no eren aquestes, ni tampoc les discrepàncies estratègiques entre Junts per Cat i La Crida amb Esquerra Republicana de Catalunya. Sembla que els enfrontaments o discrepàncies que hi ha hagut aquestes últimes setmanes entre els dos grups parlamentaris no es trasllada afortunadament a la relació entre els presos, per més que la relació postal o telefònica entre Puigdemont i Junqueras continuï, lamentablement, sota cero.

La castanya de veritat ha sigut les peticions de pena d'una fiscalia que personalitza el lideratge dels fets ocorreguts en la persona d'Oriol Junqueras al qui, amb la petició de 25 anys de presó, l'eleva gairebé a la figura del Mandela català. Fa cinc anys quan Artur Mas tornà del seu viatge a la Índia, el llavors president digué que el Procés català seria com la lluita de Gandhi. Comentari que va ser utilitzat pel programa Polònia per fer un gag en que Artur Mas vestit de Gandhi li explicava això a Oriol Junqueras tot puntualitzant que, si s'havia de fer una vaga de fam, que comencés a fer-la Junqueras perquè estava més grassonet i aguantaria més. I sembla que aquell gag no anava gaire equivocat. Puigdemont és al seu exili daurat de Waterloo, Mas jubilat i gairebé oblidat, però Junqueras elevat per la Fiscalia a la seva cel·la de Lledoners com el Gandhi o Mandela català. 

I castanyes com aquestes peticions de penes fan oblidar les diferències estratègiques entre La Crida i ERC. Puigdemont que vol continuar fent créixer el conflicte amb l'Estat per implementar la República, i Torra que vol el mateix, però no fa res que el pugui portar a Estremera. Mentre que ERC, si fem cas al que deien Rufian d'acabar amb l'independentisme màgic, i Tardà de que amb un 47'5% no es va enlloc, sembla que voldria ajornar per una bona temporada la República, en espera de tenir una majoria molt més àmplia, aconseguir la llibertat dels presos, i evitar la caiguda de Pedro Sánchez i la vinguda d'un nou govern del PP ara amb Pablo Casado que promet un 155 "de veritat" i definitiu.

Efectivament la magnitud de les penes ajorna una autocrítica, que jo considero necessària. Es van dir coses que no eren certes, com que el dret de l'autoderminació de l'ONU ens emparava o que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la Declaració Unilateral d'Independència de Kosovo, legitimava la DUI catalana. La veritat és que digui el que digui el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, l'ONU només reconeix el dret a l'autodeterminació a 14 territoris d'un llistat en el que hi ha l'antic Sàhara espanyol, o Nova Caledònia, però en el que no hi és Catalunya. I tot i reconèixer aquest dret a aquest territoris, cal després uns pactes –Nova Caledònia l'ha aconseguit- i uns suports internacionals que el Sàhara sembla que mai no els tindrà. I pel que fa a la DUI de Kosovo, el que va dir el tribunal era que "sense pronunciar-se sobre l'aplicació de la Declaració i les conseqüències de la seva execució", el fet que 109 de 120 diputats del Parlament de Kosovo aprovessin una declaració no vulnerava res. Va ser una sentència salomònica per no bloquejar la desconnexió de facto de Kosovo de Sèrbia, feta de fet després de la guerra de 1999, quan va passar a ser administrada per l'ONU i la província trencà tots els lligams amb Belgrad, i no crear un precedent que legitimés altres independències unilaterals.

 

I ja que parlo de Kosovo, voldria acabar recordant una conversa que vaig tenir amb un alt comandament militar espanyol a Kosovo el març del 2000 en una viatge per l'interior del territori en un vehicle de l'OTAN. "Mira, Xavier –em digué-, cuando ves tantos pueblos quemados, tantos muertos, tanta destrucción, te das cuenta de lo bien que estamos en España. Sí, en España tenemos a ETA que este año matará a 25 o 30 personas, pero son menos de los muertos que habrá este fin de semana en las carreteras españolas por accidentes de tráfico".

Què vull dir amb això? Que l'Estat espanyol sabia com actuar i conviure amb l'independentisme terrorista d'ETA. Matava policies, militars, polítics i alguns vianants que eren al lloc equivocat. Però era un risc molt menys perillós que el de patir un accident de trànsit. Tothom seguia fent la seva vida, l'Estat no ho vivia com un desafiament, com ho viu ara, no motivava cap "A por ellos" i a cap ciutat espanyola es va respondre als atemptats omplint els balcons de banderes espanyoles. I sincerament penso que hi ha molta gent a Espanya que desitjaria que l'independentisme o sobiranisme català fos violent, perquè es quelcom que els hi treu menys el son que afrontar un referèndum i fer una proposta alternativa als catalans per votar en aquest referèndum d'autodeterminació.

 Lledoners, al capvespre amb Montserrat al fons

 Concentració de divendres de suport als presos

                                         

Marcel Mauri, d'Omnium, entrant a Lledoners per visitar a Jordi Cuixart
-----
article, articles, artículo, artículos, 

PER QUÈ ACTUEN AMB IMPUNITAT ELS AGRESSORS FEIXISTES DE MANRESA? Ho analitzo a Nació Digital

"Caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu, es qualifiquessin les agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal»

 Xavier Rius Sant, Nació Digital, 30 de juliol de 2018

Ha tornat ha passar. Ho fan a cara descoberta i són els mateixos autors d’incidents i agressions similars. La majoria són militants o simpatitzants de Democracia Nacional (DN) o grups locals propers a DN, però alguns d’ells com Raul Macià, un dels qui s’ha denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, també ha militat o col·labora amb Vox. Macià, que estava en llibertat condicional després de complir condemna per un robatori de droga i 15.000 euros fent-se passar per policia, va reingressar unes setmanes a la presó fa mig any per ordre del jutge. Havia trencat la llibertat condicional en intentar impedir per la força una marxa de torxes per la independència, arrencar rètols i enfilar-se a balcons a arrencar estelades o llaços.

Un altre dels ultres també denunciat per l’agressió d’aquest diumenge a la nit, Tony M.N, de Sant Joan de Vilatorrada, està denunciat per agredir un independentista i llençar-li dissolvent a la cara a la carretera d’accés a la presó de Lledoners, la nit abans que hi arribessin els primers presos polítics. Tony M. N, era un dels ultres que amb una samarreta dels GDR (Grupos de Defensa y Resistencia) i una acreditació de servei d’ordre de Democracia Nacional es va manifestar amb un centenar d’ultres davant de TV3 demanant el seu tancament.

Altres militants o simpatitzants de Democracia Nacional, actuant per lliure o en nom d’alguna "brigada" dels GDR, han estat identificats i cridats a declarar amb posterioritat per agredir persones que penjaven llaços grocs o a veïns que els retreien que s’enfilessin a fanals, finestres o balcons a treure llaços i estelades. I, lamentablement, en alguns casos s’ha acabat qualificant en l’atestat policial o en les primeres diligències judicials com a simples enfrontaments verbals entre persones d’ideologia antagònica: “Tu penges, jo arrenco”. No és cap secret que alguns dels ultres denunciats tenen antecedents com Macià per delictes comuns, cosa que ha fet que disminuïssin la seva activitat anti-indendentisme per por a una major resposta penal en cas de ser acusats d’actes violents. Alguns, residents a Barcelona o al Baix Llobregat, han estat investigats dos mesos per un delicte d’odi per la seva campanya d’assetjament contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, decretant-se cap a ells, fins i tot, una ordre d’allunyament al voltant del centre de culte.

Però el fet és que, tot i ser pocs i coneguts, a alguns llocs s’han incrementat aquestes agressions. Els autors se senten, com el policia nacional que va agredir a Jordi Borràs a Barcelona, legitimats. El paraigua de l“a por ellos” és una protecció ara mateix. En l’atestat policial de l’agressió d’aquest diumenge a la nit a Manresa, els Mossos d’Esquadra han enviat al jutjat un atestat per delictes d’amenaces, desordres i agressions. Però caldria que, per evitar que quan arribi a judici quedi tot plegat en una condemna molt lleu -les antigues faltes-, com una disputa per una plaça d’aparcament, es qualifiquessin aquestes agressions amb l’agreujant d’odi ideològic, perfectament tipificat en l’article 22.4 del Codi Penal. Aquest article incrementa la pena quan una agressió s’ha fet motivada per discriminació o antagonisme ideològic vers les persones agredides. 

Llegir a Nació Digital 

Més informació: Els ultres del Bages 

 

 

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa

 Xavier Rius. Nació Digital, Manresa, dijous 5 de juliol de 2018

Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.

Llegir a Nació Digital

 
Un dels denunciats per l'agressió del 3 de juliol prop de Lledoners, a la manifestació pel tancament de TV3

 Democracia i Unidad Española que lidera Jaime Vizern

 Resistencia el Pont de Vilomara (RPV)

250 PERSONES A LA MANIFESTACIÓ DE MANRESA CONTRA "L'ADOCTRINAMENT A LES ESCOLES", CONVOCADA DE FET PER LA ULTRADRETA. Hi ha hagut una concentració antifeixista de rebuig, i els dos grups s'han trobat a la plaça Major, separats per un important desplegament de mossos

Jaime Vicern (DUE), Albert Bruguera (DN), l'exdiputat de C'S A.Robles, J.Alsina (Somatemps) i A Marichalar, a la capçalera de la manifestació

Unes dues-centes cinquanta  persones han participat aquest  migdia a la manifestació espanyolista convocada per Democracia y Unidad Española que, sota el lema "contra l'adocrinament de l'escola catalana", ha recorregut Manresa des de l'Avinguda Universitària fins a la Plaça Major i l'ajuntament.

La manifestació, acompanyada d'un important desplegament policial,  s'ha fet sota la pluja sense incidents destacables, més enllà d'algun enfrontament verbal amb alguns veïns que tenien estelades penjades al balcó i amb algun vianant que els ha dit "fatxes" o ha fet crits d'independència. Des d'una hora abans, a les onze, els antifeixistes han fet a la plaça Sant Domenec una concentració-xocolatada antifeixista.

La manifestació anava encapçalada per una pancarta amb el lema "No al adoctrinamiento en las escuelas. Som catalans i espanyols", portada per l'ex diputat de Ciutadans, Antonio Robles, el dirigent de Somatemps, Josep Alsina, el de Democracia Nacional, Albert Bruguera, l'impulsor de Democracia y Unidad Española, Jaime Vizern,  i per l'excunyat de la Infanta Helena, Álvaro de Marichalar. I tot el servei d'ordre, organització i megafonia l'han fet militants de Democracia Nacional.

La seguretat i megafonia de l'acte ha estat gestionada per militants de Democracia Nacional. Les inscripcions de les ungles de la que portava la megafonia ha generat comentaris a la xarxa.

  

 Jaime Vizern i Albert Bruguera

Si bé els la majoria consignes eren contra el suposat "adoctrinament" de l'escola catalana, també se n'han fet contra la independència i contra Puigdemont  com "vuestro presidente es un delincuente" o "no está lloviendo, es Puigdemont que está llorando". També s'han fet crits per la llibertat de veí de Balsareny, Raul Macià, que es va donar a conèixer fa tres mesos per arrencar estelades i retols de "municipi per la independència" mentre estava en règim de semi-llibertat en tercer grau, per una condemna aliena a política, i que ha tornat a ingressar a la presó de Lledoners. Abans de començar la manifestació s'ha guardat un minut de silenci pel veterà de la División Azul, Fernando Quintilla Manresa, actiu membre de l'extrema dreta i les entitats d'excombatents, mort recentment.

 "Resiste el Pont de Vilomara"

Quan la marxa ha arribat a la Plaça Major davant l'ajuntament, els esperaven uns dos-cents antifeixistes darrera d'un cordó policial d'agents i una dotzena de furgonetes de la BRIMO i l'ARRO, fent impossible el contacte entre els dos grups. Entre els manifestant antifeixistes del costat de l'Ajuntament hi havia el regidor del PSC, Felip Gonzàlez i els tres de la CUP, Gemma Tomàs, Jordi Garcés i Jordi Masdeu.

Llavors, a la banda contraria de la plaça hi ha hagut uns breus parlaments. El dirigent de l'entitat ultra  Somatemps, Josep Alsina ha dit que "no volem la independència ni un país nou. Volem la Catalunya de sempre, perquè catalanitat és hispanitat". Per la seva part Álvaro de Marichalar ha afirmat que "hem de netejar les institucions dels que les han embrutat, i a les escoles s'ha d'explicar la veritat, que catalans, bascos, gallecs i castellans van fer fa cinc segles el primer gran imperi que ha conegut la història".  El professor Anonio Jimeno, autor d'un estudi sobre el suposat adoctrinament catalanista dels llibres de text ha denunciat l'adoctrinament i ha demanat que a les escoles no hi hagi símbols polítics. també ha denunciat la suposada manipulació a les escoles l'exdiputat de Ciudadanos, Antonio Robles. Per últim el responsable de Catalunya de Democracia Nacional, Albert Bruguera ha afirmat que "els independentistes ens rebutgen per sentir-nos espanyols" i ha criticat als mestres i als mitjans de comunicació.   

  

 Els antifeixistes a una banda

                             Josep Alsina de Somatemps, fent el seu parlament

 Albert Bruguera

L'ex diputat de C'S, Antonio Robles 

 Álvaro de Marichalar

 

ABSOLT L'ANTIFEIXISTA MANRESÀ A QUI ROBERT HERNANDO VA DENUNCIAR PER SUPOSADES INJÚRIES I COACCIONS EL PASSAT JULIOL QUAN PxC PRETENIA RECOLLIR MENJAR "PELS DE CASA"

 Imatge de la concentració pacífica aquell matí a Manresa

Avui s'ha fet pública la sentència del Jutjat número 3 de Manresa, absolent a Bernat Sorinas d'amenaces i coaccions a Robert Hernado, Secretari General de Plataforma X Catalunya. 

Sorinas va manifestar-se pacíficament el passat 15 de juliol amb seixanta persones més, al mercat setmanal del barri de Font dels Capellans de Manresa, on PxC pretenia fer recollida d'aliment "pels de casa". El judici va tenir lloc el passat 21 de novembre. 

El dia dels fets Robert Hernado i el regidor ultra, Albert Pericas, en veure que els seguien un grup de persones amb pancartes i cartells, fent crits antifeixistes, es ficaren a un bar del carrer Fra Jacint Coma. 

En haver-se anunciat per la premsa la pretensió de PxC de recollir aliments -acció per la qual PxC es no havia fet la preceptiva comunicació a l'Ajuntament- i en saber-se també que es faria una concentració antifeixista, diversos agents dels mossos d'esquadra i la policia municipal eren al lloc, entrant també policies dins del bar on eren Hernando i Pericas amb altres militants de PxC. 

La sentència té en consideració la declaració d'una veïna que era al bar, proposada per PxC, que no va poder constatar que es produïssin amenaces i coaccions ni acostament a menys de dos metres de Sorinas vers Hernando. També té en compte el testimoni del periodista i candidat a l'alcaldia de Manresa pel PSC, Felip González,  que era al bar i va declarar cridat per la defensa de Sorinas, el qual va negar que hi hagués hagut acostament físic entre els dos grups ni coaccions, per més que sí que es van cridar consignes antifeixites. 

La sentència absolutòria es basa també en les declaracions d'un dels mossos d'esquadra que va ser a la porta i a l'interior del bar, que va constatar que Pericas i Hernando van decidir sortir del bar lliurement sense avisar-los prèviament, ni demanar cap cordó de seguretat. 

I segons els mossos, un cop fora, mentre els dirigents de PxC sortien del mercat, van ser seguits pels antifeixites a una distància de cinc metres, sense cap mena de contacte físic. 

Per tot això la sentència absolt Sorines, en no haver-se acreditat que ell en concret hagués fets els crits de "No passaran" i de "Racista i feixista" cap als membres de PxC, no haver-se demostrat que va haver-hi acostament físic entre Sorinas i aquests, i pel fet que van marxar del bar lliurement, sense demanar protecció als als mossos, i sense que els manifestants els impedissin la sortida, ni hi hagués acostament físic un cop eren al carrer.

Hernando quan surt del bar acompanyat de militants de PxC

XERRADA DEBAT A MANRESA AMB JORDI BORRÀS SOBRE ULTRADRETA "La ultradreta sociològica continua al PP", "El perill existeix com es va veure a Stroika"

            
  Vídeo íntegre de la xerrada i debat posterior a youtube (clica la imatge)

Aquest vespre he participat amb el fotoperiodista Jordi Borràs, a la xerrada debat sobre la ultradreta a Catalunya i la seva actuació el context del procés independentista organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i Nació Digital, Manresa Info, al que han assistit una cinquantena de persones.

Després que el Vicedegà del Col·legi, Gonçal Mazcuñan, i Pere Fontanals, de Manresa Info, presentessin l'acte, ha intervingut en Jordi Borràs que ha fet una detallada descripció dels grups ultres que actuen a Catalunya i el seu paper front el procés independentista, els seus gots comunicants. Des de sectors del PP i Societat Civil Catalana, amb Somateps, les diverses Falanges, MSR, Plataforma X Catalunya, el Casal Tramuntana, Alianza Nacional, Democracia Nacional o les Brigadas Blanquiazules. 
Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor,  que defensa un revisionisme històric que identifica els catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat".

Per Borràs, a diferència de França, no hi ha un partit clar que identifiqui la ultradreta, "però el perill  és que l'extrema dreta que hi és no es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil.... Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que han votat al PP". Borràs publicarà properament el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica del espanyolisme a Catalunya"

 

 Tot seguit he intervingut jo, que he detallat el mapa de la ultradreta a Catalunya, explicant com fa cinc anys va haver-hi una coincidència de missatges -tot i els diferents matisos- entre Josep Anglada (PxC) i Xavier García Albiol (PP de Badalona), en un moment que certs mitjans donaven gran rellevància, i sovint d'una manera poc acurada a la immigració o a accions delictives fetes per persones d'origen estranger. I he analitzat com el discurs d'Albiol i Anglada i certes accions fetes des d'Unió Democràtica de Catalunya -declaracions de Duran i Lleida i mesures equivocades de Vila d'Abadal a Vic-, només van servir per legitimar el discurs de PxC, Anglada i García Albiol.

Després m'he referit a la situació de PxC, amb l'expulsió de Josep Anglada, la creació per part d'aquest de Plataforma Democràtica X Catalunya, la creació per part d'alguns dirigents  i militants de PxC de la independentista SOM Catalans (clica) . Una divisió que, sumada al fet que la immigració ha sorgit de l'agenda política, aventura que aquests grups quedaran molt lluny dels 67 regidors que van obtenir el 2011. 

M'he referint també al cas de l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i com entre els jutjats i condemnats, hi havia persones havien militat a Alianza Nacional, PxC, MSR, etc, cosa que mostra com, més enllà de les rivalitat entre els dirigents d'aquest grups, hi ha una bona relació i traspàs de militants i simpatitzants de tots aquest grups, molt d'ells amb lligams a les Brigadas Blanquizules de l'Espanyol. L'exemple més clar d'això és que l'atac d'Stroika del 23 de març de 2012 va ser la venjança per l'atac antifeixista a un concert de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona, on va resultar ferit un ex dirigent del MSR que en el moment dels fets d'Stoika ja militava a PxC. 

 També m'he referit a la resta de grups com MSR, la seva escissió Soberanía y Libertad, els de La España en Marcha -autors de l'atac de Blanquerna-, a Democracia Nacional, España 2000 y, també, a Partido x La Libertad, aliat espanyol de PxC.    
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos. 

Tot seguit s'ha fet un interessant col·loqui on s'ha comentat sobre si part del vot populista ultra podria anar a Podemos pel seu discurs anti-casta, o sobre si PxC està enfonsada o el vot xenòfob tindrà o no força les properes municipals.

 El Vicedegà del Col·legi de Periodistes im president del Consell Editorial de Regió7, Gonçal Mazcuñan, a la dreta de la foto, i Pere Fontalans de Manresainfo, a l'esquerra, presentant l'acte.

 
Crònica a la web del Col·legi de Periodistes

Crònica a ManresaInfo

Altres vídeos meus a Youtube d'entrevistes, debats o presentacions de llibres, clica

CELEBRAT A MANRESA EL JUDICI PER SUPOSADES "COACCIONS" A PxC, CONTRA UN ANTIFEIXISTA DENUNCIAT PER PLATAFORMA X CATALUNYA PER MANIFESTAR-SE CONTRA LA RECOLLIDA DE MENJAR "PELS DE CASA"

Imatge de moments abans de començar el judici (Foto: Pere Fontanals)

El Jutjat d'Instrucció número 3 de Manresa ha celebrat aquest matí el judici per la denúncia per coaccions presentada pel Secretari General de Plataforma X Catalunya, Robert Hernando, i el regidor identitari, ultra o socialpatriota d'aquest partit a Manresa, Alberto Pericas, contra el militant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca al Bages, Bernat Sorinas, a qui PxC atribueix el lideratge en unes suposades coaccions i amenaces.

El fets que han motivat la denúncia van passar el 15 de juliol al mercat setmanal de La Font dels Capellans de Manresa, quan PxC pretenia portar a terme un recapte d'aliments "pels de casa" al mercat ambulant dels dimarts d'aquest barri manresà. Recapte que l'Ajuntament va manifestar que no es podia fer, entre d'altres motius, perquè no s'havia demanat cap permís. 

Aquell matí una setantena de persones contràries a l'acció, militants de diferents partits i entitats, inclosa l'Associació de Veïns del barri que també va rebutjar la iniciativa racista de PxC, van manifestar-se pacíficament davant d'on eren el regidor Pericas, i el secretari general, l'igualadí Robert Hernando, que acompanyats de quatre militants més van decidir ficar-se en un bar.

Donat que la policia municipal i els mossos estaven alertats de la voluntat de PxC de fer aquesta acció no comunicada que infringira les ordenances, la policia municipal va posar tres agents a la porta del bar. Al cap d'una estona, quan els membres de PxC van sortir del bar, Pericas i Hernado van anar a la comissaria a posar una denúncia contra Bernat Sorinas a qui van responsabilitzar de l'acció antifexista i d'unes suposades coaccions.

 En el judici Hernado i Pericas han declarat que es van sentir coaccionats pels crits i insults "quan van quedar encaixonats" a la porta del bar. I han justificat que la denúncia anés contra Sorinas donat que els havia increpat a un pam i mig de distància. Aquesta versió, negada per Sorinas, no ha estat corroborada pels Mossos d'Esquadra que van presenciar els fets i han declarat al judici. Sorinas ha explicat que certament es van cridar consignes contra el "recapte racista", però en cap cas va haver-hi aproximació física entre els dos grups. També ha declarat el candidat del PSC a l'alcaldia de Manresa, Felip González que era dins del bar, que ha ratificat la versió de Sorinas, i una senyora que també era dins. El fet que el jutge ha decidit fer la vista a porta tancada sense públic (crec sense la base legal que justifica aquesta mesura excepcional per protegir testimonis o imputats) fa que uns i altres facin valoracions diferents de com ha anat el judici. L'advocat de Plataforma X Catalunya ha demanat que s'imposi una multa de 200 euros i la de Sorinas l'absolució.

Mentre es feia el judici, unes dues-centes persones s'han manifestat pacíficament a la porta del jutjats amb pancartes contra PxC i les seves "campanyes solidàries pels de casa", que pretenen fer creure una inexistent preferència cap a les persones estrangeres a l'hora d'accedir als ajuts socials i crear un clima de confrontació i trencament de la cohesió social, que després PxC intentaria rendabilitzar electoralment.   

Imatges agafades de Twitter ICV

Imatge de la concentració d'avui

Imatge dels fets del 15 de juliol

PxC NO POT FER LA RECOLLIDA DE MENJAR PELS DE CASA A MANRESA. Una setantena de militants de diferents partits i entitats es concentren davant el lloc on pretenien fer la recollida

Plataforma X Catalunya no ha aconseguit el seu objectiu de fer un recapte d'aliments "pels de casa" al mercat ambulant dels dimarts del barri de la Font dels Capellans de Manresa. No només ha estat l'Ajuntament que ha comunicat que no s'havia demanat cap permís per fer acció per la qual cosa infringiria les ordenances, sinó que la presència d'una setantena de persones contràries, militants de diferents partits i entitats, inclosa l'Associació de Veïns del barri que ha rebutjat la iniciativa de PxC, ha impedit al regidor Albert Pericas, i al secretari general, l'igualadí Robert Hernando, acompanyats de quatre militants més, fer el seu propòsit.

Inicialment els sis militants de PxC eren a un bar, però quan han sortit al carrer per repartir fulls contra l'alcalde i recollir sense carpa menjar solidari pels de casa, mentre uns agents de la policia local i mossos s'interposaven entre el dos grups, tot i que le antifeixistes tenien calr que s'havia d'evitar qualsevol conbtacte físic entre els dos grups. Els antifeixistes Finalment els membres de PxC es tornaren a ficar al bar, d'on sortiren poc després escortats per la policia i abandonaren el mercat. Posteriorment Hernado i Pericas han posat una denúncia a la comissaria de Mossos d'Esquadra contra els manifestants antifeixistes. 
Plataforma ha emés un on afirma que malgrat tot ha recollit quatre caixes de menjar "pels de casa" (clica)

Hernando abandonant el mercat escortat per la policia

Full contra l'alcalde que pretenien repartir

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DE TOTS FEM BAGES.

   Dijous al vespre vaig tenir el plaer de participar a la presentació de la Declaració de principis de Tots fem Bages al Casino de Manresa.Hi van assistir unes 50 persones entre els qui havia representants de nombroses entitats. L'acte va començar amb una presentació a càrrec de Francesc Xavier Navarro, de Bages per Tothom, que va llegir amb la Denise Vieira la declaració de principis. A continuació vaig fer una exposició sobre el racisme que va anar seguida d'un ric col·loqui. Finalment la  Gilma Arévalo Bartra, originària de Perú,va recitar uns emotius poemes sobre el fet d'emigrar.

               

TOTS FEM BAGES, es una xarxa va néixer ara fa un any amb la voluntat d’aglutinar  esforços de tothom (organitzacions polítiques i socials, societat civil organitzada i persones a títol individual) per lluitar contra l’ús polític del racisme i la xenofòbia que tan present es a la nostra societat.

Amb aquesta finalitat, per tal de conscienciar a les forces polítiques i al conjunt de la població, i/o denunciar accions contràries als objectius que perseguim, al llarg d’aquests primers d’existència,  hem impulsat les següents accions:

Ø      Maig 2011: Elaboració d’un primer manifest per sol·licitar l’adhesió a les entitats i població en general, així com un vídeo de sensibilització.

Ø      Setembre 2011. Moció i intervenció als plens municipals dels Ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada contra la proposta d’una organització xenòfoba en la que es volia vetar el dret de vot de les persones d’origen magrebí.

Ø       Novembre 2011. Amb motiu de les passades eleccions generals, organització d’una taula rodona amb representants de les organitzacions polítiques que es presentaven a les eleccions.

Ø      Novembre 2011. Propostes de moció presentades al ple dels ajuntaments de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada en la que es sol·licitava que els respectius consistoris es comprometessin amb la lluita contra el racisme i la xenofòbia i el foment dels drets humans. 

Fruit d’aquest treball i del debat del membres que formem part de Bages per Tothom, coincidint amb el seu primer aniversari, hem aprovat la següent: 

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El passat mes d'abril, un grup d'entitats i persones del Bages ens vam mobilitzar, davant la proximitat de les eleccions municipals, per demanar a tota la ciutadania, als partits polítics i, especialment, a la societat civil organitzada, la seva contribució en el treball per una societat més cohesionada evitant l'ús polític del fet migratori i la xenofòbia com a arma electoral. El mes de novembre vam fer la mateixa crida davant la realització d'una nova contesa electoral, en aquesta ocasió estatal.

L'ús polític del fet migratori i el racisme no es donen només quan hi ha període electoral. S'ha instal·lat en la quotidianitat amb la proliferació de tota una sèrie de rumors i discursos que afavoreixen la creació de determinats estereotips. La legislació vigent, en practicar el racisme institucional amb lleis com la d'Estrangeria, a la pràctica legitima aquest tipus de discursos.

En l'actual context de crisi econòmica i amb un atur desbocat, fomentar un discurs racista té una clara voluntat política: aconseguir que les persones de les classes treballadores i populars -sigui quin sigui el nostre origen- ens barallem entre nosaltres mentre els grans poders econòmics, amb els seus representants polítics, aprofiten per acabar amb les comptades millores socials que es van aconseguir després de molts anys de dures lluites. Ens venen les retallades com un fet inevitable quan són producte d'una opció política determinada: aquella que vol un estat al servei dels poderosos.

Ignorar el discurs racista i xenòfob que han fet determinades forces polítiques s'ha demostrat ineficaç per combatre l'auge d'aquest tipus d’ideologia. Alhora fer pedagogia des d’un punt de vista paternalista i des de la distància, sense estar implicat en la quotidianitat de la majoria de la població que viu el dia a dia, tampoc ha esdevingut efectiu.

Per tot això des de la Plataforma Tots Fem Bages ens reafirmem en la nostra voluntat de:

ARTICLE SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA DE MOIÀ AL TRIANGLE

Divendres vaig publicar al Triangle aquest article sobre la situació econòmica de l'Ajuntament de Moià, la dimissió de deues regidores, la sentència judicial de pagar les obres del carrer Castell de Clarà i la multa que recauria sobre l'actual alcalde i el regidor d'Hisenda. Dono la meva opinió i dic que s'han d'exigir responsabilitats.


Clica aquí per obrir pdf i llegir. Pots ampliar-ho a l'icona de la dreta