Torna el Districte 11

 

El passat dilluns l’alcalde Jaume Collboni, acompanyat de l’ambaixador de Palestina a Espanya, Husni Abdel Wahed, va presentar la creació del nou Districte 11 de l’ajuntament de Barcelona que, amb un pressupost inicial d’un milió i mig d’euros, treballarà per la reconstrucció de les ciutats de Palestina. Recupera així el nom de la iniciativa creada per Pasqual Maragall el 1995, que tenint Barcelona deu districtes incorporava la ciutat germana de Sarajevo, que el 1984 havia estat seu dels Jocs Olímpic d’Hivern, com a districte 11 de Barcelona. Una iniciativa que va tenir el suport de tots els grups municipals, acompanyant el cap de l’oposició, Miquel Roca, a Maragall en un dels primers viatges a la ciutat que havia patit tres anys de setge.

Aquell primer Districte 11 va obrir una seu a Sarajevo, dirigint l’oficina primer el periodista Carles Bosch i després el també periodista Eric Hauck, sent el funcionari municipal Manel Vila, el seu gerent. I Barcelona amb el suport d’altres institucions espanyoles i internacionals com el Comitè Olímpic Internacional va reconstruir el barri olímpic de Mojmilo, el pavelló olímpic de Zetra i va servir de base logística des de la que van poder treballar altres ajuntaments, entitats i ONG catalanes i espanyoles en altres projectes humanitaris. Amb Joan Clos ja com alcalde, va liderar el 1999 l’ajuda als refugiats de Kosovo, obrint també una oficina a Pristina que va estar operativa més d’un any.

Ara bé, Joan Clos va perdre el seu interès en la iniciativa, desapareixent com a tal Districte 11 que va canviar de nom passant a ser reconvertit en Barcelona Solidària. Tot i això, l’Alt Representant de Política Exterior de la Unió Europea, Javier Solana, i el mateix Secretari General de l’ONU, Kofi Annan, cada cop que anaven a Bòsnia o abordaven la seva reconstrucció es referien al que havia fet Barcelona amb Districte 11 com a exemple, i van haver-hi intents contradictoris des del mateix ajuntament de Barcelona de recuperar l’empenta i el nom. Una de les accions que es va fer sota el paraigües de Barcelona Solidària i el Pla Municipal de Cooperació va ser l’agermanament amb les ciutat de Tel Aviv i Gaza, assumint Barcelona la construcció el 2004 del Parc de la Pau a Gaza, inaugurat el 2005 que quatre anys després seria totalment destruït per Israel en una de les seves ofensives.

En l’actual context del genocidi que està patint la franja i l’increment dels atacs i l’ampliació d’assentaments a Cisjordània, Jaume Collboni fa un mes havia de visitar les ciutats de Betlem i Ramallah, convidat pels seus alcaldes. Visita que no va poder fer en negar Israel el visat d’entrada. I des dels camps de refugiats palestins de Jordània, acompanyat de la regidora Maria Eugènia Gay, anuncià que Barcelona tornaria a crear un onzè districte des del que es gestionaria la solidaritat amb Palestina. Projecte que efectivament es va presentar dilluns en l’acte solemne al Saló de Cent en el que anuncià que la regidora Maria Eugènia Gay en seria la responsable i l’ara ja jubilat Manel Vila seria el president del Consell Assessor del Districte 11.

Benvingut sigui aquest projecte de reconstrucció a Gaza i Cisjordània. Però més enllà dels dubtes del grup de Junts sobre si donar-hi suport -el regidor Jordi Martí, va abandonar l’acte de dilluns mentre parlava l’ambaixador palestí evitant aplaudir-lo i unir-se a la foto final- i l’evident oposició de Vox i potser també del PP que no hi van assistir, el projecte pot trobar molts entrebancs en ser totalment diferent la situació de la Bòsnia de 1996 de la de la Palestina de 2025. D’entrada a Bòsnia les autoritats sèrbies van acceptar que l’ONU, l’OTAN i la Unió Europea jugués un paper determinant amb un Alt Representant reconegut per tothom i uns cascos blaus desplegats. Però ara, no només no s’ha acabat la guerra de destrucció i desplaçament de població a Gaza sinó que Israel està expandint els assentaments a Cisjordània, mentre l’exèrcit i els colons maten cada dia ciutadans desarmats i els cremen les cases.

I no perdonant Netanyahu que Espanya hagi liderat la nova onada de reconeixements internacionals de Palestina i que des de Barcelona sortís la Flotilla, està per veure si l’actual govern de l’estat jueu permetrà o no la presencia de funcionaris i cooperants de Barcelona. Evidentment sí que Barcelona podrà ajudar als refugiats palestins dels camps de Jordània i el Líban. Però reconstruir Gaza o Cisjordània in situ com ho va fer a la devastada Sarajevo, potser a curt termini no serà possible.

Leer en castellano en El Triangle

Husni Abdel Wahed, ambaixador de l'Estat de Palestina a Espanya

Jaume Collboni amb Manel Vila

M Eugènia Gay, Jaume Collboni i Husni Abdel Wahed

CONCENTRACIONS ARREU DE CATALUNYA DAVANT L'AJUNTAMENT AQUESTA TARDA EN FAVOR DE L'ACOLLIDA DE REFUGIATS

Per aquesta tarda a les 20h s'han convocat a molts ajuntaments de Catalunya concentracions en favor de l'acollida de refugiats.

A Vic es farà a les 17,30 just abans de començar el Ple Municipal. A Barcelona  a Sant Jaume a les 20 hores, a l'igual que a Manresa, Moià i Castellterçol.

 A la majoria de municipis es farà a les 8 del vespre, tret de Vic que es fa a les 5,30

TORNA LA TENSIÒ A MOIÀ? SI SÓN CERTS ELS FETS DENUNCIATS AHIR PER CDC AL PLE SOBRE LA MANIPULACIÓ DEL REGISTRE D'ENTRADA I LA DESTRUCCIÓ D'UN EXPEDIENT, EL FET PODRIA TENIR CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES I JUDICIALS, I SI SÓN FALSES S'HAURIA CALUMNIAT A L'EQUIP DE GOVERN

Imatge de l'alcalde Dionís Guiteras i dels regidors Clusella i Capdevila escoltant a Montse Girbau quan pregunta per la instància de constitució d'ARA Moià i la de petició d'un ajut desapareguda uns dies després.

Montse Girbau (a la dreta) preguntant a l'alcalde

(ACTUALITZAT! : Vull aclarir que vaig anar al ple a fer alguna foto i em va sorprendre el que es va dir per part de CDC. Després ho vaig posar a Face i twitter -com vaig fer dels diferents actes de campanya electoral o de la consulta del Moianès- i algun mitjà m'ha preguntat què havia passat, jo els hi he dit que parlessin amb ARA Moià i CDC, i m'han dit que agafarien alguna foto meva del blog, Facebook o twitter. Regió7 en l'edició digital i Manresa Info, n'han informat aquesta tarda. Regió7 demà n'informarà amb més extensió demà a l'edició en paper)
----------------------------------------------------------- 

Tot i que semblava que la constitució de la nova comarca del Moianès seria plàcida, i que l'actual mandat de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, també ho seria, si fossin certs els fets denunciats per CDC al ple municipal d'ahir, el nou mandat i la constitució de la nova comarca pot veure's enterbolit per una sèrie de processos judicials i polítics de tristes consequències.

Així en el ple d'ahir, en el segon punt de l'ordre del dia, quan es donava compte de la constitució dels dos grups municipals (10 regidors ARA-Moià ERC i 3 CiU) la regidora de CDC, Montse Girbau va preguntar a l'alcalde si s'havia modificat o manipulat el registre d'entrada de l'ajuntament per poder incloure l'escrit de constitució del grup municipal d'ARA Moià, dins del termini de cinc dies hàbils després de la constitució del consistori, tal com prescriu l'article 24 del ROM (Reglament Municipal).

Tots els regidors poden consultar informàticament cada dia els escrits que han entrat al registre, i segons Girbau el dia 19 de juny, data en que acabava el termini, ARA Moià-ERC no havia passat encara pel registre de l'ajuntament l'escrit de formació del grup municipal. Però el dia 23, una instància de sol·licitud d'un ajut d'un ciutadà, l'expedient del qual es va tancar el dia 22, desestimant la petició, va "desaparéixer", passant el número de registre que se li havia adjudicat el dia 19, a un escrit de l'alcalde Dionís Guiteras, comunicant la creació del grup municipal. 

Davant d'aquesta possible irregularitat o falsificació de document públic els regidors de CDC van demanar l'expedient i van comprovar com aquell número de registre corresponia certament a la petició que es va desestimar i tancar (sembla que ja ho havia demanat anteriorment) el dia 22. I van demanar una auditoria o informe al programa informàtic que tramita els documents "Gestiona" sobre l'escrit d'aquest ciutadà i de l'expedient  pel que se li va desestimar, documents que van rebre. 

Així en el seguiment documental i informàtic quedaria clar, segons CDC de Moià, que després de "suprimir" aquests documents, es va atribuir el dia 23 de juny el seu número de registre amb data de 19 de juny a l'escrit de constitució d'ARA Moià-ERC signat per Dionís Guiteras i els altres nou regidors. I tot i que els regidors de CDC van poder fotocopiar aquesta instància del dia 19 demanant un ajut, el seu pdf es va esborrar o eliminar el dia 22 del sistema informàtic municipal.

Si es tractés d'un creuament d'expedients la manera de solventar-ho és fent una diligència d'esmena en la que es diu que a aquell número de registre hi correspon aquest o aquell escrit i no al que se li havia atribuït. El mateix passaria si fos una tramatitació duplicada d'una mateixa sol·licitud, que quan els funcionaris municipals se n'adonessis farien constar que s'anul·la l'escrit de tal registre d'entrada, però en cap cas s'atribuieix aquell número i data a un altre escrit presentat dies després. 

Davant la pregunta de la regidora Girbau ahir al ple, Guiteras va negar que ell hagués donat cap ordre de modificar el registre d'entrada i va negar haver fet destruir o esborrar cap instància lliurada al registre per un ciutadà i va dir que desconeixia què havia passat.

 En els punts posteriors del ple en que es votava els regidors de cada grup municipal que formarien part de comissions o organismes, CDC hi va votar en contra en considerar que el grup municipal d'ARA Moià no existia en no haver-se fet la instància en el termini establert, per la qual cosa els deu regidors de l'equip de govern són hores d'ara regidors no adscrits. 

 Darrera del que pot haver estat una manera barroera de solventar un despiste sobre els terminis, la cosa prodria complicar-se, donat que manipular un expedient, canviar número i data de registre i destruir un expedient, o registrar un document amb una data anterior i un número atorgat a l'escrit d'un ciutadà, podria ser un delicte de falsificació de document públic castigat amb tres anys de presó i inhabilitació que implicaria, de ser cert, aquell que va donar l'ordre, potser als funcionaris que ho van fer i en darrer terme a l'alcalde que és qui consta com a persona que lliure l'escrit en la modificació que es va fer al registre d'entrada.    

S'ha de dir que dos dels tres regidors de CDC havien format part el mandat passat del grup municipal d'Entesa, Joan M Navarro com a regidor, i Montse Girbau com a militant. A aquestes eleccions ni Entesa, ni el PSC, ni el PP ni la CUP van voler presentar-se.

 Els tres regidors de CDC van votar en contra d'aquells punts en que es nomenava els representants d'ARA Moià a les comissions i òrgans, donat que creuen que el grup no s'ha constituit legalment i són deu regidosr no adscrits

LA ESPAÑA EN MARCHA ATERRA A CATALUNYA EN CAMPANYA EUROPEA

Aquesta matinada activistes de La España en Marcha, han col·locat una bandera espanyola al balcó de l'ajuntament de Cardedeu i una pancarta amb el lema: "España no se discute, se defiende. LA ESPAÑA EN MARCHA".

Segons un comunicat de La Falange (FE) de Barcelona, grup integrat a La España en Marcha han fet l'acció donat que "l'ajuntament de Cardedeu porta anys desobeint voluntàriament la llei, motivat pel seu malaltís odi a Espanya, sense que les autoritats no facin res. Per aquest motiu, veritables catalans, han tornat, encara que sigui per unes hores, no només la legalitat, sinó la dignitat d'un poble que es rebel·la contra la tirania separatista"

 Fotos de l'acció cedides per La Falange-la España en Marcha

Sorprén que La España en Marcha hagi fet l'acció a Cardedeu, donat que d'aquest municipi del Vallès Oriental és  Ana Castillo, número 10 de la llista de Democracia Nacional al Parlament Europeu. Castillo que fins fa dos mesos era la líder de PxC a Cardedeu va optar per DN després de la destitució d'Angalda. 
Democracia Nacional, que inicialment formava part de La España en Marcha, va aquedar exclosa d'aquesta en proposar fer coalició de La España en Marcha amb Soluciona (Alerta Digital). Finalment Soluciona no s'ha  presentat i Democracia Nacional es presenta en solitari.

ANA CASTILLO RUIZ candidata nº10 al parlamento europeo por DN, de 23 años. Aunque nacida en Cardedeu (Barcelona),  sus raíces son andaluzas (Granada). Desde hace más de dos años lleva una incesante lucha contra el separatismo catalán, habiendo sido amenazada, insultada, injuriada, en múltiples ocasiones. Ha sufrido el acoso del entorno radical en su propio hogar. Es una mujer que pese a su juventud es ya toda una veterana en la lucha por la españolidad de Cataluña, joven, con aire fresco, que inspira confianza a muchos de sus conciudadanos, desde que salió publicado en el BOE la inclusión de la joven líder catalana han sido miles los  mensajes de apoyo recibidos de vecinos de Cardedeu, de distintos puntos de Cataluña y del resto de España.

Llegir a la web de Democracia Nacional

ACTE DE LA ESPAÑA EN MARCHA DISSABTE A BARCELONA
D'altra banda la España en Marcha, integrada ara per Alianza Nacional, La Falange (FE), Nudo Pariota Español y Movimiento Católico Español fara el seu acte de campanya dissabte a la llibreria Europa del barri de Gràcia, intervenint, entre d'altres, Pedro Pablo Peña i Manuel Andrino a qui la Fiscalia de Barcelona investiga per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la violència per les seves declaracions el 12 d'octubre passat .
La Plataforma Antifeixista ha convocat una concentració o manifestació que sortirà a les 11 de Fontana  en contra de l'acte de La España en Marcha.

A les 6 de la tarda (hora de la final de la Lliga) acte de Falange Española de las JONS (no integrada a La España en Marcha!) a a la Plaça Universitat de Barcelona

L'AJUNTAMENT DE SABADELL ES PRESENTA COM ACUSACIÓ PARTICULAR EN EL PROCÉS A JESUS A. E. DEL BLOG DIVISIONBARNA88 tancat després de l'actuació de la Policia Nacional.

El responsable del blog "brazo en alto" amb dirigents de PxC a Sabadell

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA DE SABADELL (clica per anar a la web de l'Ajuntament)

La Comissió de la Convivència ha acordat que l’Ajuntament de Sabadell es presenti com a acusació particular per les activitats d’un veí de Sabadell. Es tracta de J.A.E, detingut i posat en llibertat amb càrrecs, per incitació a l’odi, discriminació i xenofòbia a través del seu bloc a Internet. 

Així, la Comissió ha acordat, per unanimitat, que, gràcies al conveni de col·laboració que es manté amb el Col·legi d’Advocats de Sabadell s’iniciarà el procediment per tal que l’Ajuntament de Sabadell es presenti com a acusació popular, per donar suport al procediment judicial iniciat per al presumpte delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques.

La Comissió de la Convivència també vol mostrar el més profund rebuig davant d’actuacions de caràcter xenòfob a la nostra ciutat, ja sigui a través de la violència contra les persones com per la incitació a l’odi i a la discriminació per mitjà de qualsevol suport tecnològic.

La Comissió també ha manifestat que s’estudiaran totes aquelles mesures necessàries que contribueixin a mantenir el clima de cohesió i convivència entre tots els ciutadans i ciutadanes  de Sabadell en relació a les actituds racistes, xenòfobes o homòfobes.

Comissió de la Convivència

El 27 de desembre de l’any 2004 es va crear a Sabadell (Barcelona) la Comissió de la Convivència amb l’objectiu de treballar per a la prevenció i l’actuació transversal contra la violència de caràcter discriminatori, d’odi i d’hostilitat exercida, de forma creixent, per diversos grups de joves cap a col·lectius i persones de la ciutat.

La Comissió de la Convivència és un instrument ciutadà de seguiment i d’intervenció directa en els casos d’agressions o discriminació per raó de xenofòbia, racisme i/o homofòbia. És també un òrgan de participació, consulta i assessorament de l’Ajuntament per facilitar la detecció i la solució de totes aquelles situacions de conflicte que puguin alterar la convivència de la ciutat de Sabadell.

Aquesta comissió està formada per representants de tots els partits polítics presents al consistori, sindicats, entitats veïnals i ciutadanes, els cossos de seguretat (Policia Nacional, Autonòmica i Local), familiars de víctimes de la violència d’extrema dreta, el Síndic Municipal de Greuges, el Col·legi d’Advocats de Sabadell, representants de la comunitat gitana, del col·lectiu de Gays, Lesbianes i Transsexuals, representants del col·lectiu de immigrants i personal de l’ajuntament especialitzat en convivència, joventut, educació i drets civils.

Les funcions de la comissió són les de debatre i validar les diferents accions que des de la ciutat es posin en marxa amb l’objectiu d’afavorir la convivència, la cohesió social i l’eradicació de qualsevol tipus de violència motivada pel racisme, l’homofòbia i la xenofòbia.

Al llarg d’aquests més de 8 anys de funcionament i 90 reunions convocades, s’ha realitzat actuacions preventives i reactives per prevenir, evitar i reduir la violència neonazi. D’entre totes aquestes actuacions, destaquem el conveni de col·laboració entre el Col·legi d’Advocats de Sabadell i l’Ajuntament de Sabadell per oferir assistència jurídica a les víctimes. En aquest sentit, en aquells fets delictius produïts en els darrers anys, les víctimes o l’Ajuntament han comparegut davant dels tribunals com acusació particular.

MES INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIÓ POLICIAL I AQUEST BLOG NAZI, (clica aquí)

 

TENSIÓ EN EL PLE DE SALT QUE REBUTJA LA MOCIÓ DEL PSC PER TAL QUE TORRAMADÉ DEIXI TEMPORALMENT L'ALCALDIA

PSC i PxC hi voten a favor al Ple Municipal, mentre que CiU, PP i un regidor ex PxC no adscrit, en contra, i l'altre ex PxC i la CUP s'abstenen. (Ple de dilluns)

(Actualitzat dimecres: Torramadé dimiteix de la presidència de la Diputació (clica) i evita la moció de censura dels seus companys de CiU) 

Actualitzat dijous: "Torramadé va perdre la nostra confiança" Joan Giraut, alcalde de Platja d'Aro, d'UDC, nou president de la Diputació. (clica)

         CRÒNICA DEL PLE DE DILLUNS:

Ahir a Salt el Ple Municipal va viure dues realitats totalment divergents, com si es tractés de municipis i realitats ben diferents. Amb molta gent al carrer, empipada per haver de quedar-se fora, que no va poder entrar en ser plena la sala, va començar guardant-se silenci i fent un record de Marta Font, Premi Tres de març, morta recentment. No es va fer cap record pel qui fora cap de gabinet de l'Ajuntament  amb Torramadé (1999-2007), Joan Jordà, que es va suïcidar tres dies abans de Nadal, que estava aclaparat, segons va explicar dies abans a diverses persones, per "un marron econòmic" que ja no podia continuar assumint i del que deia no ser-ne responsable.
       Primer es va aprovar la memòria del Defensor del Ciutadà, Miquel Brugués, que plegava del càrrec i és va nomenar el seu substitut. El defensor cessant en el seu discurs semblava que parlés d'un municipi amb una realitat plàcida i tranquil·la, i va fer entrega a l'alcalde Jaume Torramadé d'un quadre que simbolitza la "El bon govern". Tot foren lloances de tots vers a tots. Després es va acomiadar la històrica Jutgessa de Pau, Maria Carbó, càrrec que ara ocuparà Cesca Terron. Un cop abandonaren el Ple el defensor entrant i sortint, el Jutge de Pau i els seus amics i familiars, van poder entrar una trentena de persones dels que esperaven fora.

Una hora abans de començar ja hi havia una llarga cua de gent per entrar. Pocs pogueren entrar a la primera part del Ple.

 El Primer tema polèmic va ser la modificació parcial del Pla Urbanístic per tal que es poguessin obrir centres de culte de 120 metres quadrats a determinats barris de la ciutat, a excepció del Veïnat i el barri Vell (on viuen la majoria de regidors de CiU), i no se n' instal·lessin més a Torre Mirona. (Veure proposta prèvia al Ple i resposta de les Associacions de Veïns i Comerciants al rebuig a les seves al·legacions i a la manca de diàleg i les acusacions de no treballar per la cohesió fetes des de l'Ajuntament)

            Penso que si l'Ajuntament hagués dialogat amb els representants de les associacions de Veïns i Comerciants que van fer les al·legacions i no estiguessin tant deteriorades les relacions entre l'equip de govern i el PSC -que no nega estar obert a cercar llocs per certes confessions minoritàries per tal que no hagin d'anar al polígon de Torre Mirona- s'hagués pogut a arribar a un acord. 
           Però sorprèn que CiU, que el passat mandat va rebutjar que s'aprovés que es poguessin ubicar els nous centres de culte a Torre Mirona, sinó es garantia que es tancaven els del casc urbà, ara defensi que es puguin fer a tot el cas urbà excepte al barris on viuen els regidors de CiU i a tres de blocs del Barri Centre que ha exclòs amb les al·legacions. 
      Com explico al llibre Xenofòbia a Catalunya, (que Torramadé i Fàbregas no van permetre que es presentés a cap local públic de Salt), durant la campanya electoral de les municipals de 2011, tant el llavors cap de l'oposició i ara alcalde, com l'actual regidora d'immigració, Fanny Carabellido, van deixar que els hi pengessin reiterades vegades als seus Facebooks les notícies falses sobre la suposada "macromesquita salafista més gran d'Europa" que Pineda hauria autoritzat a Torre Minorna. I així mentre PxC recollia signatures i feia del no a la mesquita de 30x30 m -penso jo petita per Salt-, l'eix de la campanya, deien: "Mira si es veritat que es construirà la mesquita salfista més gran d'Europa, si fins i tot és als Facebooks del Jaume i la Fanny". Jo vaig advertir d'aquest fet al Sr. Torramadé i no ho va eliminar del seu mur on ho tenia penjat diverses vegades (en el primer ple del nou mandat faltaria a la veritat en dir que quan jo li vaig advertir ho va eliminar, i ni tan sols ho va esborrar passat aquell Ple del 18 de juliol).  I aquest donar munició a PxC va influir molt en que el PSC perdés tres regidors i PxC n'obtingués tres, i Torramadé recuperés l'alcaldia, malgrat haver de governar en minoria.
            Després, a l'agost de 2011, quan dos dels tres regidors de PxC deixen el partit, com a regidors no adscrits, donant de facto la majoria a CiU, i PxC organitza una manifestació "contra la macromesquita salafista més gran d'Europa i els regidors traïdors", Torramadé convoca un Ple d'urgència que suspendrà per un any la construcció de la mesquita, que tenia, no un permís, però sí el certificat previ de compatibilitat urbanística -es a dir un informe municipal que confirma que el terreny que volen comprar s'hi pot fer un centre de  culte-, i l'església evangèlica africana que ja havia llogat i acondicionat una nau industrial amb l'assessorament dels tècnics municipals,                        
        Torramadé argumentaria que aquests dos centres de culte generarien un efecte crida i farien de Torre Mirona "un parc temàtic de les religions estrangeres". I en la línia de les  demandes de PxC, Torramadé es manifestarà aquells dies contra el conveni -que finalment Zapatero no tindrà temps de signar- per donar el dret de vot a les municipals als marroquins amb cinc anys de residència legal a Espanya, tal com si poden fer ja molts llatinoamericans
       Deu mesos després Torramadé canvia radicalment de postura i proposa que es puguin obrir petits centres de culte al casc urbà,  (excepte el Barri Vell i el Veïnat on viuen la majoria de regidors de CiU) cosa que després del que havia sembrat, indigna a les associacions de veïns i desconcerta a Independents per Salt-CUP i el PSC, si bé Torramadé obtindrà els vots del regidor de PP, Felip Gil, amic personal seu (que com explico a Xenofòbia a Catalunya, va rebre la proposta dinant amb l'Anglada, i es va plantejar encapçalar la llista de PxC a Girona) i dels dos ex PxC.
        En el Ple d'ahir, després que la regidora Rosa Pòrtulas expliques que s'havien desestimat la majoria d'al·legacions de les associacions de veïns,comerciants i esportives, amb les que com denunciaren aquestes, no s'hi va reunir,  s'aprovà la modificació del Pla Urbanístic per tal que sí es puguin obrir petits centres de culte al casc urbà de Salt, excepte el barri Vell, el Veïnat i tres bloc del Barri Centre. L' acusació de d'oposar-se a la convivència i la cohesió feta per l'equip de govern va indignar a les associacions de veïns en le que fan un treball colze a colze saltencs de tots els origens.
          El PP, els dos ex PxC i CiU votaren a favor, IPS-CUP es van abstenir, preguntant-se perquè en uns barris sí es podien obrir i en d'altres no.  PxC va votar en contra i el PSC, tot deixant clar que estan oberts a cercar alternatives per les petites confessions, s'hi va oposar en no haver-se cercat el consens amb el veïns, cosa que a un municipi, no normalitzat, amb l'especificitar de Salt, podria tensar la convivència. Pineda qualificà de poc afortunada la definició de "parc temàtic de religions estrangeres" i les pors sacsejades fetes per Torramadé i recordà tot el procés que havia permès en el seu mandat  (2007-2011)  que havia permès que ara hi haguessin dos llocs dignes per musulmans i evangèlics africans  i amb aforament important a Torre Mirona.          
              El Ple va debatre després una moció contra el transfuguisme, presentada per PxC, que va llegir fragments del pacte contra el transfuguisme, signat fa anys pel PSOE, PP i CiU; moció que sorprenentment va rebre els suport dels dos regidors ex PxC, però va ser rebutjada per la majoria. Va generar tensió i comentaris entre el públic quan Osuna va recordar que aquest dos regidors havien convertit un govern en minoria (9 de 21 regidors) a un en majoria, donat que els dos ex PxC votaven habitualment sempre amb l'equip de govern que obtenia els 11 necessaris. 

MOCIÓ DEL PSC DEMANANT QUE TORRAMADÉ DEIXI PROVISIONALMENT L'ALCADIA PEL CAS AMADOR  COM HA FET A LA DIPUTACIÓ

Aquesta moció, defensada per Iolanda Pineda va ser derrotada en rebre només el suport del PSC i PxC. El vot dels regidors de CiU i el PP i d'una regidora no adscrita, van ser suficients per frenar la pretensió dels socialistes perquè s'absentés fins que hi hagi judici. Així la regidora Juana Dolores Martínez, ex PxC digué que si una dona és tocada en contra de la seva voluntat o assetjada en un sopar, el que ha de fer es aixecar-se i marxar, cosa que Amador no va fer. L'altre regidor no adscrit, Carles Bonet reconegué que no havia anat al sopar previ, on segons Amador i el cap de Protocol, Josep Maria Amargant, van començar els tocaments, però sí després a l'acte d'inici de campanya de CiU.  (clica per llegir la versió del cap de Protocol de la Diputació confirmat els fets i l'intent de pagar la indemnització a Amador amb diners de la Diputació). Bonet digué que no va trobar a l'alcade en estat etílic i negar haver sentir els comentaris homòfons que s'ha dit que Torramadé va fer cap al cap de llista, Santi Vila.  Els regidors d'IPS-CUP es van abstenir, tot criticant les figures del càrrecs de confiança com el que ocupava la senyora Amador, i que la justícia ja faria el seu camí.
       L'exalcaldessa del PSC, Iolanda Pineda, va argumentar que Torramadé era president de la Diputació "en tant que alcalde de Salt" i perquè "és indissociable" la condició de regidor i de diputat provincial. Pineda va evitar fer "judicis paral·lels" i va recordar que "no han estat militants del PSC" els que van destapar el cas, sinó que va ser el mateix Torramadé qui va presentar la primera denúncia. Va reclamar que "fos coherent i conseqüent i que fes el mateix que havia fet a la Diputació i a Unió" i s'apartés del càrrec.
       En la moció de reprovació, Pineda va explicar que "no valorem els fets, que ja ho farà el jutge", i va fer un seguiment detallat de tots els fets que han acabat amb denúncies creuades entre l'alcalde i Amador i que també han portat Torramadé a apartar-se de la presidència de la Diputació. Va detallar el publicat des del sopar, on hi va haver els suposats tocaments, fins a la denúncia per extorsiópresentada per Torramadé, la posterior denúncia per assetjament sexual i l'aparició pública del cap de protocol de la Diputació assegurant que havien negociat per indemnitzar Amador amb 50.000 euros. Pineda recordà també que tres regidores de CiU de Salt van llegir en roda de premsa una declaració en nom de tots els regidors menys un, negant els fets, confirmats després per Amargant.   Així digué que que el suposat cas d'assetjament sexual, extorsió i malversació de fons públics també hauria tacat "el bon nom" de Salt perquè es tracta d'un afer on hi ha involucrat l'alcalde i també gairebé tots els regidors de l'equip de govern, presents en el sopar.  
         María Osuna, de PxC, va demanar la dimissió de l'alcalde. "Els ciutadans saltencs es mereixen més que una Diputació", va afirmar Osuna. Al llarg del debat, com va passar també abans quan la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va desplegar pancartes i durant el debat de la moció contra el transfuguisme l'alcalde va amenaçar de fer desallotjar la sala a causa de comentaris que es van fer i va fer identificar a persones que portaven cartells amb la paraula "Plega!"
          Robert Fàbregas, de CiU, va defensar Torramadé, demanant que no es culpin persones abans que un jutge es pronunciï i va instar a esperar una sentència. Els nacionalistes van retreure de nou el cas de la Gassol per recordar que Torramadé va ser absolt, cosa falsa donat que després de ser imputat Torramadé per un supopsat cobrament, el cas es va arxivar.En certs moments es donar un tens creuament de retrets de Torramadé cap a Iolanda Pineda, qüestionant la seva professionalitat com a jurista, dient-li que la denunciaria si continuava acusant-lo i posant en dubte que ella mai hagués exercit d'advocada, cosa que Pineda replicà recordant que havia treballat 10 anys en un bufet de Girona i un altre de Lleida, i que ella no li qüestionava a ell si era o no un bon metge. 
              A nivell personal vull dir que em sorprèn que algunes de les notícies publicades avui a la premsa hagin donat més importància a les modificacions de l'ordenança de civisme i via pública i la sanció d'insults racistes, o al no revisable del PSC a obrir centres de culte per a la manca de diàleg i consens veïnal en els barris que no viuen la majoria de regidors de CiU (el del PP viu fora de Salt) que a la moció de reprovació de Torramadé a l'ajuntament. Els popers dies sabrem si plega voluntàriament de Presidència de la Diputació (ara apartat transitòriament com per viatge o malaltia) o els seus companys de CDC i UDC li fan moció de censura.
ACTUALITZAT DIMECRES: Torramadé presenta la dimissió a la Presidència de la Diputació (clica)

Molts es van quedar fora.

La PAH demanant la dimissió de l'alcalde.

La Mari, la peixatera, demanant que Torramadé no plegui, però contra l'obertura de centres de culte.

 

Robert Fàbregas, de CiU, defensant a Torramadé

L'ex alcaldessa Iolanda Pineda en el debat de la moció de reprovació

J D Martínez: Si una dona pateix tocaments, el que ha de fer és marxar, cosa que no va fer Amador.

Torramadé va amenaçar de fer desallotjar la sala i advertir a Pineda amb denunciar-la

Osuna (PxC) demanà la dimissió de l'alcalde

Felip Gil, (PP) que no viu a Salt, com és habitual va votar amb l'equip de govern

IPS-CUP va optar per l'abstenció en els temes polèmics

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i els desnonaments, es manifestà com en el ple passat demanant la dimissió de Torramadé. En els precs i preguntes del final l'oposició preguntà per la Taula d'Habitage i els desnonaments.

Reprodueixo aquest escrit publicat avui:

NEDAR A CONTRA CORRENT

 Francesc Planas i Comas

Veï del Barri Centre i membre  del Consell de Presidents d´Escala
 
[22-01-13]  Nedar contra corrent ,  suposa la mort  per esgotament de  qui ho fa, com les truites de riu,  que ho sàpiguen els  nostres regidors  que van per  lliure, i que obliden, que estan a les ordres del poble que es qui els ha posat a la poltrona  i no pas  al revés.
No escoltar  la voluntat dels veïns i comerciants, de 8 Entitats  i Associacions que han aportat 1.500  signatures  i que  s’han manifestat públicament  en contra de la  llei que permet instal·lar  centres de  culte a tort i a dret arreu del Barri Centre, salvaguardant  el Barri  Vell, que es on ells (els regidors de CiU) hi viuen, perquè saben els  efectes col·laterals que això comporta, Trair la confiança del seus votants , menysprear , ningunegar   a veïns i comerciants, als que   no  se els ha consultat en un assumpta tan important  que afecta  tan els seus bens immobles, com el seu  ben estar social i nivell  de vida  i per a mes  INRI   tractar-los  de  xenòfobs i racistes , el passarà factura en les properes eleccions.
Els regidors de CiU els hauria de  caure la cara de vergonya ,  guanyar una proposta de llei únicament  amb el vot del Sr Gil del PP ,que ni tan sols viu a Salt  i que es el chico de los recados del  seu  Jefe  el Sr. Millo que l´ha donat ordres d´aplaudir, fins i tot amb les orelles, totes les propostes del Sr Torramade, i de dos tránsfugues  de PxC   que  no representen a cap col·lectiu ni a ningú  i que el Sr Alcalde  el ha posat on son per salvar  votacions compromeses con les  de dilluns passat,   ja  s’han  guanyat les  garrofes.  El Sr Ferran Burch i sus muchachos  d`IPS   n o  sabem ni perquè hi van als Plens, sempre s’abstenen de tot  per no mullar-se el cul en rés, per allò de nedar i guardar la roba, jugar a la puta i a la ramoneta es la seva manera de  procurar  que Salt progressi, son com son, ho tindrem present  .
El votant es l’únic animal  que ensopega dues vegades  amb la mateixa pedra, però  no es tan animal com per ensopegar-hi una tercera.

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà. En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant. “He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona. Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.    No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i  que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.                                                                                                                     2012. Xavier Rius Sant  Amor a la carta. Moià: Raima, 2012. "És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"  2012. Xavier Rius Sant Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra. També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat.  Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere"  Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007. Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.

Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

EL PLE DE MOIÀ DÓNA SUPORT AL MANIFEST DE LES ENTITATS FRONT LA QUERELLA D'ANGLADA

El Ple municipal de Moià d'avui dijous, 6 de setembre, ha aprovat una moció, presentada pels regidors d'Entesa, que ha rebut el suport dels grups d'ARA Moià-ERC i CiU, sumant-se al manifest de les entitats de Moià, que es va fer públic ahir, donant-me suport front les demandes d'Anglada d'exigir-me 100.000 euros d'indemnització (clica aquí per anar al perquè de tot) en l'acte de conciliació que se celebrarà demà al Jutjat de Pau de Moià, previ a la querella criminal que ha anunciat, per suposades calumnies i injúries que, segons Anglada, jo hauria perpetrat en 5 fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya", publicat ara fa un any.


MANIFEST DE LES ENTITATS

 Divendres vinent, 7 de setembre, a la 1 del migdia, tindrà lloc al Jutjat de Pau de Moià,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavier Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas, 
d’un treball periodístic elaborat amb rigorositat, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia i la seva plasmació en la vida política nacional i municipal del nostre país.
- Que resulta sorprenent que el presumpte contingut injuriós o calumniós del llibre no

LES ENTITATS DE MOIÀ EM FAN SUPORT MENTRE PxC EM RESPONSABILITZA D'AGRESSIONS A DIRIGENTS SEUS

Onze entitats moianeses han signat un manifest de suport cap a mi amb motiu de querella criminal que ha anunciat que interposarà PxC contra la meva persona després de l'acta de conciliació de demà a les 13 h al Jutjat de Pau de Moià en el que Anglada em demanarà que em retracti de 5 fragments del llibre i 100.000 euros d'indemnització per un presumpte delicte d'injúries i calúmnies. En l'escrit, les entitats condemnen la denúncia d'Anglada i asseguren que el llibre és un treball periodístic elaborat "amb rigor, que descriu una preocupant realitat social com és la xenofòbia".
En el manifest, les entitats titllen l'acte de demà de "mediàtic" i consideren que, amb aquesta acció, el líder de PxC vol generar polèmica, mostrar la seva força i expandir les seves idees i influència política.

Per altra banda, les entitats alerten del difícil moment econòmic i, per aquest motiu, consideren que s'ha d'estar especialment alerta per evitar "un possible deteriorament de la convivència".

Les entitats que signen el manifest són Associació Cultural Modilianum, AEiG Amadeu Oller - El Cau de Moià, AMPA de l'Escola Púbica Josep Orriols i Roca, Associació Artística Desperta Espurnes, Comunitat Els Avets de Moià, El Fanal, Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, Grup de Teatre La Cadira, Moià Sport, Moianès Solidari i Plataforma Moià Diu Prou. ( veure aquí el cas i les amenaces i insults que pateixo des de primers de juliol)

D'altra banda PxC va fer un comunicat informant que en el cas que no hi hagi conciliació (hauria de retractar-me i pagar 100.000 euros) posaran diverses querelles criminals per injúries, calumnies i coaccions i m'incriminen d'agressions i insults patits per diferents dirigents de PxC:

"Així mateix, Anglada ha manifestat el seu malestar en entendre que informacions com les que Rius inclou en el seu llibre, entre d’altres, “han pogut contribuir a crear un clima d'hostilitat cap a membres de Plataforma per Catalunya” com, per exemple, la brutal agressió d'Alberto Sánchez, regidor del l'Hospitalet de Llobregat a mans esquerranes i “l'intent d'agressió que jo mateix vaig sofrir el dia de la diada del partit” així com la posterior “persecució que vam sofrir Marta Riera i jo mateix als carrers de Vic hores posteriors" (llegir comunicat de PxC, clica aquí) 

Em reafirmo un cop més que aquestes pressions són un intent d'atac a la professió periodística i agraeixo el suport del Sindicat de Periodistes de Catalunya (clica aquí) i el Grup Barnils. Avui al vespre el Ple Municipal de Moià el manifest de les entitats.
D'altra banda demà al migdia, mentre se celebri l'acte de (no) conciliació al Jutjat de Pau a l'Ajuntament, un grup d'amic i veïns es concentraran davant a la Plaça Sant Sebastià
Llegir a Nació Digital, clica 
Llegir a Regió 7 
Llegir a El 9 Nou, clica 
Blog Josep Comajoan, El 9 Nou 
Comunicat de Grup de Periodistes Ramon Barnils, clica
Comunicat del Sindicat de Periodistes de Catalunya, clica
Llegir al web del PSC de Moià
Llegir al web de Modilianum, aquí

MANIFEST DE LES ENTITATS

 Divendres vinent, 7 de setembre, a la 1 del migdia, tindrà lloc al Jutjat de Pau de Moià,
a l’edifici de la Casa de la Vila, l’acte preceptiu de conciliació entre el Sr. José Anglada,
president del partit polític Plataforma per Catalunya, i el Sr. Xavier Rius Sant, periodista resident a Moià i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
El Sr. Anglada creu que el llibre conté injúries i calúmnies i, per això, reclama al Sr. Xavi Rius una indemnització de 100.000 euros.
Davant aquest fet, les entitats sotasignades
E X P O S E N
- Que el llibre Xenofòbia a Catalunya va ser presentat a Moià el dia 10 de desembre del 2011, en un acte promogut per l'Associació Cultural Modilianum, de la mateixa manera com s’ha presentat i és a la venda en moltes poblacions de Catalunya.
Hom pot estar d’acord amb el seu contingut o dissentir-ne. Es tracta, en tot cas, 

EL PLE DE L'HOSPITALET CONDEMNA L'AGRESSIÓ AL REGIDOR DE PxC ALBERTO SÁNCHEZ

El Ple de l'Ajuntament de L´Hospitalet d'ahir va començar amb la lectura d'aquesta declaració institucional de condemna a l'agressió al regidor de PxC, Alberto Sánchez el passat 3 de maig a Barcelona, prop del Casal Tramuntana. El penúltim paràgraf va generar diferents interpretacions.

L’Ajuntament vol rebutjar i condemnar amb fermesa l’agressió de la que va ser víctima Alberto Sánchez, regidor d’aquest consistori, el passat 3 de maig a la ciutat de Barcelona.
Qualsevol tipus de violència, independentment dels motiu que l’originin, és un atac a la societat civil basada en la solidaritat.
És des d’aquesta profunda convicció en la democràcia i en la no violència que volem advertir sobre els riscos que ara mateix planen sobre el nostre sistema de drets i llibertats públiques.
Des de les nostres posicions demòcrates apostem fermament per una tolerància zero vers a totes les formes de violència i per posar tots els mitjans i les mesures pertinents per eradicar i treballar per una societat que rebutgi tot tipus de violència.
Condemnem fermament aquests atacs a la democràcia i la llibertat, ja que accions com aquestes només fan que reafirmar-nos en els nostres valors i principis. Actes com aquests ens han d’enfortir per fer front a aquells que maltracten als col·lectius que pensen o actuen de manera diferent.
La resposta davant d’aquesta agressió no pot ser més que un compromís encara més fort de tots i totes amb la democràcia i un compromís en continuar treballant pel benestar de la nostra ciutat, de la que els regidors del consistori són els legítims representants.
 L'Hospitalet de LLobregat, 22 de maig de 2012

   Els regidors de PxC, Daniel Ordóñez i Alberto Sánchez.

L'alcaldessa, Núria Marín