Aquests dies se'm fan moltes consultes sobre com crec que aniran les eleccions del 12 de maig pel que fa a Vox, i si Aliança Catalana entrarà al Parlament. Crec que Vox, que va obtenir 11 diputats fa tres anys, ara baixarà, però no necessàriament per les discrepàncies internes per la gestió que afloren amb diputats i regidors que deixen el partit a totes les comunitat autònomes que a Catalunya han provocat la marxa dels diputats Antonio Gallego Burgos i Isabel Lázaro. Penso que Vox baixarà per tres motius. Un, el retorn de part dels seus votants al PP que ja es va donar les passades eleccions generals. El segon la discrepància de molts votants i simpatitzants amb el discurs ultrareligiós d'Ignacio Garriga i Jorge Buxadé. I el tercer, que part dels que van votar Vox per ser el nou partit "follonero" o pel seu rebuig frontal a la immigració, sobretot la islàmica, ara tindran una papereta alternativa, Aliança Catalana. Hem de tenir en compte que Vox s'ha nodrit de sectors de votants que, sense compartir tot el seu ideari, ni la seva oposició al feminisme i l'avortament, ni la seva enyorança de temps passats, el votaven perquè d'una qüestió que per ells era cabdal, era l´únic partit que es posicionava amb rotunditat com volien. Una d'aquestes qüestions era el rebuig a la immigració, i ara hi ha un partit nou que proposa el mateix que Vox, Aliança Catalana. Vox ha triat com a lema de campanya "En defensa propia" frase ques igual en català i castellà i pensa posar la senyera en les seves carpes i els seus actes.
Dit això, Aliança Catalana que tot i ser extraparlamentari, aquests dies de precampanya surt cada dia als mitjans amb declaracions d'uns i altres proclamant que no pactaran amb ells ni acceptaran els seus vots per formar majories o ser investits. Aliança també apareix als mitjans per les accions de protesta allà on fan actes. Però l'eina més important per Aliança són les xarxes socials, fet que li esta permetent penetrar en l'electorat jove i en l'espai dels independentistes frustrats. De fet dos són els eixos del missatge d'Aliança. La crítica a la renúncia de Junts i Esquerra de fer la independència per convertir-se després en crosses del PSOE a canvi de l'amnistia. I el rebuig a la immigració a la que culpen del perill d'extinció que segons Aliança viu Catalunya. Orriols agafa part de la teoria conspiranoica de la Gran Substitució Demogràfica, si bé per Aliança no la promou cap lobby internacional sinó sobretot Espanya que, com diu Orriols "ens envia la pitjor immigració per destruir-nos com a nació"
En tercer lloc queden les seves propostes econòmiques neoliberals thatcherianes o trumpistes defensades pels número dos i tres per Barcelona, Jordi Aragonès Martínez -cosí del President- i Oriol Ges Royo. Propostes que de fet no preocupen a aquells possibles votants que no les comparteixen. Perquè el que motiva a votar Aliança són els dos primers eixos, fer la independència i mentrestant denunciar el que entenen com la covardia de Junts i Esquerra, i el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica. Orriols abans d'apostar per Lluís Areny com a cap de llista per Barcelona, va sondejar diverses persones entre les que destaca el regidor pel Front Nacional de Catalunya a Manresa, Sergi Perramon qui no va veure clar fer el pas ja que significaria quedar con a tràsfuga a Manresa en canviar de partit, fet que li provocaria perjudicis a nivell organitzatiu i econòmic a nivell municipal.
També estic detectants a votants habituals de la CUP que diuen que potser la voten a ella pel seu independetisme rupturista i per discrepar del discurs sobre "diversitat", o sigui immigració de la CUP. Dic que potser la voten a "ella", no a Aliança Catalana, perquè és un vot focalitzat en una persona tot i que els que ocupen primers llocs a Barcelona, com Oriol Ges o Jordi Aragonés, segurament no es guanyarien la simpatia d'ex votants de la CUP.
Orriols que fa deu mesos després de prendre possessió de l'alcaldia de Ripoll va dir que no cometria l'error d'anteriors alcaldes com Jordi Munell de presentar-se a les eleccions al Parlament i ser diputada, per la incompatibilitat material de fer d'alcaldessa amb haver de marxar a Barcelona cada matí, ha incomplert les seves paraules. De fet ser alcaldessa i diputada podria contradir l'article 108-1 dels estatuts del partit que diuen "Para una más amplia participación de los afiliados en los ámbitos de representación pública del partido, como principio general cada militante sólo puede ocupar un cargo electo o público simultáneamente". En el punt següent exceptua càrrecs derivats del primer, com serien diputacions i consells comarcals. La qüestió seria si el principi general és absolut o pot tenir excepcions. I si fos el cas es podria canviar abans de prendre possessió de l'acta.
Orriols tot i ser candidata a la presidència de la Generalitat, encapçala la llista per Girona, no la de Barcelona. Per Barcelona cal un 3% de vots per entrar-hi i habitualment amb poc més d'un 3% els partits que hi arriabaven aconseguien directament tres diputats. Però per Girona pot caldre entre un 4,9% i un 5,7% per aconseguir un diputat. Però Orriols, que vol marcar diferències amb els partits tradicionals, fa del fet de presentar-se per Girona enlloc de fer-ho per Barcelona com sí fa Carles Puigdemont, com un gest de lleialtat a la terra. Més a més l'entorn d'Orriols creia que si les coses anaven malament, era més possible aconseguir un 4,9% a Girona amb el que ella segurament entraria, que un 3% a Barcelona on hi ha dubtes dels vots que pugui obtenir el partit en les zones metropolitanes castellanoparlants. I d'altra banda, el fet que Carles Puigdemont no encapçali la llista per Girona sinó que ho faci el poc conegut Savador Vergès, pot fer que hi hagi molta gent a les comarques gironines que sí haguessin votat Puigdemont si anés de cap de llista per Girona, però en estar encapçalada la candidatura de Junts a Girona pel poc conegut Salvador Vergès, entre Vergès i Orriols es decideixin per aquesta.
Dit això, hi hauria una teoria contrària per explicar els motius pels que Orriols es presenta per Girona on costa més aconseguir un escó. És que Jordi Aragonès i Oriol Ges haurien forçat a que Orriols anès per Girona confiant que ella no entrés, i així ells que sí entrarien per Barcelona, es farien amb el control del partit que faria un gir cap el ultraliberalisme econòmic tatcherià que en properes legislatures pogués condicionar el programa econòmic de Junts a la Generalitat.
Actualitzat dia 23 d'abril, 19 hores: Aliança Catalana fa públic el seu programa electoral
