Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
(Actualitzat a 1 d'agost de 2020: Sílvia Orriols legalitza en el Ministeri de l'Interior el partit Aliança Catalana)
Sílvia Orriols, regidora del Font Nacional de Catalunya a Ripoll, partit identitari, contrari a la immigració, de l'àmbit 33, "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana", ha anunciat aquest matí que deixa el partit, si bé continuarà com a regidora no adscrita. En el comunicat que reprodueixo a sota íntegre, lamenta que “la por i els complexes de l’actual directiva del partit a l’hora
d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració, he
decidit no fer-me’n militant i sortir del grup municipal”. “El que no
han pogut aturar a les urnes de Ripoll no ho podran desfer en
passadissos a Barcelona”.
I Orriols volia enfatitzar més el discurs contrari a la immigració i a l'acollida refugiats i de trencar ja amb Espanya en l'actual crisi sanitària i econòmica del Covid-19 o coronavirus, però la direcció del partit, segons ella, no estava d'acord en agafar unes postures més radicals, entenc similars a les del Front Nacional de Le Pen, ni de ser més crítics amb el president Quim Torra per no trencar amb Espanya. Sembla que altres membres de la candidatura del FNC a Ripoll també han deixat el partit.
El projecte de recuperar la sigla del desaparegut Front Nacional de Catalunya, partit d'esquerres independentista i autogestionari, per convertir-lo en un partit independentista amb un missatge similar al Front Nacional de Marine le Pen vers la immigració, es va gestar l'abril de 2013, presentant-se un manifest pel que reapareixia amb unes idees properes a
l'identitarisme xenòfob, però que no va concretar-se fins fa un any i mig, quan va crear grups locals a diversos municipis com Sabadell, Llagostera, Sant Feliu de Guixols o Ripoll, on van presentar-se a les eleccions.
Així reivindicava el català com a única llengua
oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una
societat
més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant
la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegia
que "no estem
disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a
tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam
del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de
la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a
fer-les complir". I pel que fa a seguretat propugnava "la creació d’una
nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i
de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats
democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava". Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i
centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de
ser garantida per professionals i reservistes voluntaris". El projecte va ser impulsat inicialment per Pere Soler i Miquel Àngel
Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de
PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat
Català. Segons el Registre de Partits Polítics, Jordi Casacuberta és el seu responsable i Secretari General. Fa dos mesos el FNC va convocar un acte a Girona que motivà que es fes una contramanifestació antifeixista. I és l´únic partit xenòfob de l'àmbit 33 amb representació municipal.
Aquests regidors de Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción, van fer una campanya molt diferent a la que va protagonitzar Vox a la resta de Catalunya que la va centrar en consignes genèriques de "Pugidemont a prisión", unitat d'Espanya, demanar l'escolartització en castellà, tancar TV3 i la baixada d'impostos, sense programa específic per cada múnicipi. Però a Salt van focalitzar la campanya en les crítiques a la gestió de l'alcalde d'ERC, Jordi Viñas en general, a la seguretat al municipi i en el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, i la mesquita que presideix un imam d'idees salafistes.
LA XENOFÒBIA, ARA INDEPENDENDISTA, TORNA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL
I Ripoll és el tercer municipi on ha obtingut representació una força xenòfoba anitiimmigració, el Front Nacional de Catalunya, Sílvia Orriols, que va obtenir 503 vots, el 9,44%. Orriols es va presentar amb aquesta sigla congelada d'un partit independentista d'esquerres, nom del qual s'ha recuperat fa sis anys en coincidir amb el Front Nacional de Le Pen, però que a diferència de PxC, Vox o Som Identitaris, és manifesta favorable de la independència de Catalunya i pertanyeny al corrent dit "33", Catalunya catalana ni espanyola ni musulmana, en el que sense éxit fins ara hi ha hagut altres grups como Unitat Nacional Catalana, el MIC o SOM-Catalans.
A dalt, Sílvia Orriols, regidora del FNC. A sota Esther Gallego, ex PxC, candidata de Som Catalans a Ripoll. Té el suport el del Vlaam Belang de Filip Dewinter.
Precissament la presidenta de SOM Catalans, Esther Gallego, exmilitant de PxC i que ja es va presentar per SOM Catalans a Vic fa quatre anys, va presentar-se també aquest juny a l'alcaldia de Ripoll, competint amb el FNC d'Orriols, aconseguint només 112 vots, un 2,10% dels vots. Gallego, resident a Vic però filla de Ripoll no va voler fer una candidatura unitària amb Orriols, però si s'haguessin juntat en una sola llista haguessin tingut dos regidores. Totes dues volien per elles el rèdit polític de la tragèdia que la majoria dels autors del atemptats de Barcelona i Cambrils de fa dos anys eren o vivien a Ripoll.
El fet que el sentiment antiimmigració islàmica hagi portat tres regidors a l'ajuntament de Salt, a Orriols a Ripoll i a Zambrano a Manlleu, front el fracàs de les altres 51 candidatures de Vox a Catalunya que es van centrar en el no a les autonomies, l'escolarització en castellà i la baixada d'impostos, confirma que el vot conservador espanyolista centralista ja està ocupat pel PP i Ciudadanos. I, en canvi, hi ha un espai polític i sociològic que pot donar rèdits, que és al no a la immigració que fa vuit anys va ocupar Plataforma per Catalunya. Espai que pot aglutinar gent de diferents sensibilitats vers la qüestió nacional. De fet als que fa anys que seguíem a PxC, ens va costar entendre com la fins fa uns mesos Secretaria General de PxC, Mónica Lora, donés suport a les propostes de Vox pel que fa a l'ensenyament en castellà, quan ella havia votat sempre a l'Ajuntament de Mataró en favor de l'ensenyament en català i la immersió lingüística.
Després dels atemptats de La Rambla i Cambrils les forces polítiques de Ripoll van pactar fer un cordó sanitari a les propostes xenòfobes i no llençar-se acusacions, sobretot des dels tres partits de l'oposició, socialistes, ERC i la CUP cap a l'equip de govern de CiU de l'alcalde Jordi Munell. El 2011 PxC va entrar a l'ajuntament de Ripoll amb Xavier Fernández que a mig mandat deixaria Plataforma quedant com a no adscrit. A les eleccions de 2105 la llista de PxC, encapçalada pel mosso d'esquadra Pep Sort, amb una semblança molt germànica, no va obtenir representació en aconseguir només 122 vots. Sembla que la postura de PxC front el Procés independentista li va passar factura. Part del possibles votants antiimmigració eren també independentistes.
Pep Sort candidat de PxC el 2015 Ripoll. La postura espanyolista centralista de PxC li va restar vots
Així en no tenir representació PxC i no presentant-se ni el PP ni C'S havia de ser fàcil. Però sí que va sacsejar les pors a la immigració i el rebuig a les polítiques d'integració i cohesió durant la campanya de les municipals les noves candidatures d'Orriols i Gallego. Les eleccions les va tornar a guanyar Munell, si bé va baixar d'11 a 8
regidors, governant en solitari. I tant ERC, com el PSC i la CUP
donen suport a grans trets al pla de convivència que prepara l'equip de
govern. Però en els primers plens d'aquest mandat Orriols ha destacat per la seva duresa vers els immigrants, els ajuts, la pràctica de l'islam o el fet que l'ajuntament donés ajuda psicològica als familiars dels nois autors dels atemptats. En el ple de constitució del nou consitori una vintena de persones van mostrar cartells amb el lema "Tots som ripollesos", dirigit a la regidora del FNC.
Demà Ripoll viurà amb dolor i silenci el segon aniversari del 17-A amb la participació també de molts ripollesos musulmans -que se senten vigilats- que tenen a Mohammed El Oncre com a nou imam. No és cap secret que després dels atemptats el CNI, els Mossos, els Servei d'Informació de la Guàrdia Civil i el CNI -que de vegades actua sota la credencial del la Benemèrita o el CNP- hi tenen els seus informadors. La teoria de la conspiració sobre si el CNI hagués pogut aturar els atemptats, no ajuda a fer el dol. I més enllà de si Orriols i els que li donen suport respecten demà el dol, a l'Ajuntament i al carrer hi ha qui sap que a Ripoll i fora de Ripoll sacsejar la por a la immigració islàmica pot ser rentable políticament, més enllà que les propostes que facin aquests siguin inaplicables o no ajudin en res a solucionar els problemes.
El regidor de PxC, Joan Carrasco, que es presenta per SOM Identitaris d'Anglada
SOM CATALANS, partit independentista català contrari a la immigració estrangera, sobretot la musulmana, i a la penetració de la cultura, llengua i la influència espanyola a Catalunya. Pertany a l´àmbit 33: "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". Va ser fundat per exmembres de PxC com Ester Gallego, Enrique Ravello i Manuel Hidalgo. Te relacions i suport del Vlaams Belang flamenc. a les municipals de 2015 es van presentar només a Vic amb Ester Gallego de cap de llista i van obtenir 56 vots.
Barranco o Clemente. Quin ex-PxC encapçalarà llista de Vox a L'Hospitalet?
Barranco quan va entrar a Vox fa cinc anys abans de tornar a PxC
Daniel Clemente, fa mig any com a coordinador de Vox a L'Hospitalet
El fet que alguns exmembres de PxC estiguin imputats i pendents de ser jutjats per diverses causes, com la d'haver-se apropiat dels comptes de gmail de Josep Anglada i Marta Riera i reenviar correus privats d'aquests a terceres persones, podria motivar que a última hora Vox no els permeti estar a les llistes en compliment del codi ètic del partit.
A començaments de l'any 2000 apareix el partit Unitat Nacional Catalana, que aglutina algunes sensibilitats que reivindiquen un nacionalisme amb trets excloents, impulsat entre d'altres per Xavier Andreu, ex-militant de la ja
extinta organització del nacionalsocialisme espanyol, CEDADE
(Circulo Español de Amigos de Europa). Andreu també va militar a l'efímer Partit Nacional
Socialista Català. El Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) tenia la seu al carrer Sèneca del barri de Gràcia on s'ubicava l'ara precintada Llibreria Europa. Poso a sota un article seu de 1987 a la revista de CEDADE.
Xavier Andreu també va militar a Estat Català i les Joventuts d'Estat Català (JEC). Les JEC faran llavors enganxines de caire etnicista i xenòfob, similars a les de CEDADE, signades també per "Nosaltres Sols" que crearan controvèrsia i rebuig entre els partits independentistes. Estat Català que després del franquisme sempre va ser un partit minoritari, se sentirà legatari dels que com Daniel Cardona van rebutjar l'any 1931 integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya i van crear l'organització considerada per alguns de xenòfoba o propera al nazisme "Nosaltres Sols", que creia que hi havia una raça catalana superior o diferent a l'espanyola a la qualificava d'africana.
Unitat Nacional Catalana l'any 2000 reivindica el llegat de Cardona i els germans Badia i recupera parcialment el discurs xenòfob vers els andalusos i espanyols que algun sector d'Estat Català o el mateix Heribert Barrera d'ERC havien mostrat els anys setanta, vuitanta o noranta. Així, amb més o menys matisos, és crític amb la immigració espanyola i rebutja que els immigrants andalusos vinguts a Catalunya i els seus fills pretenguin mantenir trets culturals, folklòrics i lingüístics, i rebutja sense matisos la immigració de països musulmans.
UNC agafa simbologia mitològica com l'au fènix. El fènix és un au mitològica que es consumeix per l'acció del foc cada 500 anys per renéixer després, amb més força, de les seves pròpies cendres. I adopta també el número 33, que recorda la de la ultradreta neonazi europea que utilitza la numerologia amb el 18 i el 88. Aquesta autodefinció numèrica va lligada al lloc de cada lletra a l'alfabet. Així 18 és Adolf Hitler, el 88 Heil Hitler. I el 33, dues "C", que vol dir Catalunya Catalana. I arrodoniran la frase amb "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". He de dir que, sense gaire èxit, també hi ha aquell anys algun intent de recuperar l'entitat creada per Cardona "Nosaltres Sols"
Propaganda de "Nosaltres Sols" dels anys vuitanta que també es pot entendre com Catalunya Nacional Socialista
A dalt de l'article he posat un cartell enganxina d'UNC sobre la immigració. I poso a sota propaganda seva que estava penjat a una web ara desactivada, un escrit de Xavier Andreu sobre el "33" i dos vídeos. Xavier Andreu, al marge de la seva activitat política, obre el 1983 la llibreria de coleccionisme d'estris, uniformes, banderes, insignies i llibres MILITÀRIA. I amb una certa pluralitat de material i llibres, intentarà evitar que la mateixa sigui identificada de portes en fora com un lloc de trobada de neonazis nostàlgics de la Segona Guerra Mundial, com la llibreria Europa del seu excompany, Pedro Varela.
SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA (reprodueixo text de la imatge) :
QUÈ VOL DIR 33?
Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a
fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana,
Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i
serveix com a logo d'una ideologia.
Quina ideologia? Es pot ser independentista,
nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya
Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament
normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada
i on es visqui plenament en català.
No volem la independència tant sols per
gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el
pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la
independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació,
on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les
diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la
nostra nació.
No volem una Catalunya acultural, mal anomenada
multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el
nostre món, el català, sigui norma i costum.
Som racistes? Aquesta és una de les crítiques
més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO
som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som
un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la
raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si
s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política
d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació
de ghettos on la integració és pràcticament impossible.
Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme
que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les
ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de
viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però
també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot
prendre'ns el nostre anhel de llibertat.
Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana
U.N.C. FRONT L'ISLAM
"Avui fa 1300 anys"
Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn
Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300
anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar
com invasors i com a tals es varen comportar.
El revisionisme
històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran
llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors
musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el
colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva
cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.
No ens
enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període
d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una
ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront
d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb
aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una
llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena
columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els
pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle
XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars. El
parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les
arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres
contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua
minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on
malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del
perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va
avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits
amb la subtilesa i espiritualitat de l'art romànic, la Creu va ser
arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les
nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.
Catalunya es va
forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar
contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant
contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant,
catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans
voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en
mans dels turcs.
Catalunya i
l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem
aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa
nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió,
d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades,
som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra.
Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el
ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels
nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta
nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de
lluita, de patiments.
Xavier Andreu (UNC)
Xavier Andreu en una xerrada d'UNC
Article de Xavier Andreu a la revista nazi CEDADE, n. 147, gener de 1987
.
També va haver-hi el CENC 88, Cercle d'Estudis Nova Catalunya
Homentage germans Badia, 2011, amb guàrdia d'honor amb les camises pardes
Joaquim Torra a l'homenatge als germans Badia, l'abril 2013, fet conjuntament amb Unitat Nacional Catalana. Xavier Andreu a l'esquerra de Quim Torra
ELS INTRANSIGENTS
El 2011 es crea l'associació Els Intransigents que reivindicarà la puresa ètnica dels catalans i el seu llinatge com a bé a protegir. En aquesta associació hi militarà la futura regidora del Front Nacional de Catalunya i l'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.
Entre 2011 i 2017 existeix un grup anomenat Identitat Catalana en l'àmbit independentsita etnicista 33, que no aconseguirà consolidar-se. Alguns dels seus membres han format part d'UNC. Identitat Catalana es va presentar a les eleccions municipals del maig de 2011 a L'Hospitalet de Llobregat i va treure 154 vots
En l'àmbit ultra independentista "33" s'ha d'ubicar els Boixos Nois del Barça, si bé hi ha hagut una permanent transferència d'alguns dels seus membres, en dues direccions amb la ultradreta espanyolista i les Brigadas Blanquiazules. Repeteixo un cop més, per evitar malentesos, que no tots els membres o simpatitzants del Boixos són d'ultradreta, però sí que ho han estat alguns dels seus membres més coneguts i, en molts moments, la seva simbologia.
Els Boixos Nois comencen a ser notícia la Lliga 1984-1985, quan es destaquen pels insults racistes cap el
porter camerunès de l'espanyol, N'Kono, i per l'inici de persecucions
de membres de la Penya Juvenil de l'Espanyol, quan encara no existien
les Brigadas Blanquiazules. Més
tard, el 1986, després de la tràgica mort de 36 aficionats a la final
de la Copa d'Europa a Heysel, a causa dels excessos causats per
hooligans del Liverpool, els Boixos planten al Gol Sud del Camp Nou una pancarta amb
el text: "Gràcies Liverpool! " i l'estel de la senyera independentista va ser reemplaçada per la creu gamada. Això va espantar a la directiva que, després d'algunes bronques i converses els va traslladar temporalment a la Tercera Graderia. Però
poc després apareixen nous dirigents, que després de imposar la
consigna de res de violència dins de l'estadi i llibertat d'acció al
carrer, aconsegueixen el retorn al Gol Sud. El gener de 1991 cinc membres dels Boixos maten al simpatitzant de l'Espanyol, Frederic Rouquier, essent condemnats a 26 anys de presó.
Cal parlar també de Sergi
Soto, el líder dels Boixos mort en estranyes circumstàncies el 1997, per qui es va guardar al seu
dia un minut de silenci al camp. Soto havia estat condemnat per agressions a
un soci de l'Espanyol i a un magribí, i havia sortit a la televisió amb
opinions en favor de la violència contra els africans. El president del Barça, Joan Gaspar, va buscar-se el suport d'aquest grup de hooligans, i al
gener de 2003, quan van tornar a ser notícia per seves agressions fetes per alguns Boixos a
seguidors dels Barça i a periodistes, no va fer res per aturar-los. Llavors
es van donar a conèixer els 'Casuals', boixos nois que amb una altra
indumentària per despistar la policia, acudien als partits, amb el
viatge pagat, i insultaven i agredien a qui els convenia. Els Boixos casualment entraven al camp per la porta 88, nombre que en l'argot nazi, com he dit, significa H-H, és a dir, Heil Hitler! Va ser després de nous actes violents del 22 d'agost de 2013 quan membres dels Boixos Nois llencen bengales al camp i posteriorment done una pallissa a dos magribins en un de los bar proper a l'estadi, Joan Laporta decidí aplicar la tolerància cero cap aquest grup.
INTENT DE RECUPERAR LA SIGLA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA. ENTRADA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL DE SÍLVIA ORRIOLS I ABANDONAMENT DEL FN I CREACIÓ D'ALIANÇA.CAT
L'abril de 2013 es presenta un manifest pel que reapareix el desaparegut Front Nacional de Catalunya amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob. Així reivindica el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat
més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant
la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegeix que "no estem
disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a
tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam
del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de
la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a
fer-les complir". I pel que fa a seguretat propugna "la creació d’una
nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i
de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats
democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava". Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i
centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de
ser garantida per professionals i reservistes voluntaris". El projecte impulsat entre d'altres per Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat Català. Actualització: El projecte restarà inactiu fins les municipals de 2019 en que va presentar-se a les municipals a diversos municipis, sent escollida Sílvia Orriols, regidora a Ripoll. A la web del registre de partits del Ministeri de l'Interior, consta que el partit està legalitzat des de 1999 i que Jordi Casacuberta és el Secretari General
Actualitzat a maig 2019. El FNC s'ha presentat a les eleccions municipals de Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils- i ha obtingut una regidora, Sílvia Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués obtingut un segon regidor. A Ripoll també s´hi ha presentat Ester Gallego de Som Catalans que ha obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar a l'Ajuntament
la seva líder és l'excandidata de Plataforma per Catalunya a Manlleu, Ester Gallego, que afirma "No volem un país nou, ni una república multicultural i multiracial.
Volem una Catalunya catalana pels catalans". Així uneix l'ideari independentista, etnicista i contrari a la immigració. Però l'ideòleg de SOM Catalans és el valencià Enric Ravello, exmembre de la nacionalsocialista CEDADE, i fins un any abans, Secretari de Relacions Internacioinals de Plataforma per Cataluya, que trenca amb PxC en donar suport a la independència per Catalunya. De fet dos partits que han ajudat econòmicament a PxC, el FPO austríac i el Blaams Velang flamenc, han donat ja el seu suport al Procés català, cosa que fa que trenquin amb Josep Anglada i amb els qui queden a PxC. En aquell acte a Vic intertevé a part de Gallego i Ravello, la dirigent del Vlaams Belang flamenc, Hilde de Lobel. L´únic càrrec públic que té llavors SOM Identitaris és el regidor de PxC d'Esparraguera, Sergi Hidalgo que deixa PxC.
Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester
Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del
Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer.
Em aquestes eleccions municipals de maig de 2015, que se celebren després de l'expulsió de Josep Anglada de PxC, el qual concorre amb la sigla Plataforma Vigatana, PxC s'enfonsa a tot Catalunya. Josep Anglada entra de nou a Vic com a regidor amb 836 vots. PxC n'obté a Vic 106 vots, i SOM Catalans només 56. Tot i aquest fracàs electoral SOM Catalans continua actiu.
El MIC que nega ser racista o xenòfob, diu a la seva web que lluita "per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels
catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure
desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada,
aquest esperit castellà que tan a la vora tenim". Personalment jo sí que considero aquestes afirmacions properes a la ultradreta.
El MIC va organitzar l'homenatge a Daniel Cardona i la seva simbologia crec que podria recordar els escamots d'Estat Català i Daniel Cardona.
Fotos de la web del MIC de l'homenatge a Cardona
Després que en el 30 Minuts de diumenge Jordi Borràs els qualifiqués d'ultres o extrema dreta, han fet aquests doscomunicats que linko a sota. Jo, personalment, també considero que part de la seva simbologia o missatge pertany a l'identitarisme que pot ser considerat d'ultradreta i racista. Jordi Borràs, per la seva banda nega que sigui veritat el que diu el MIC en els seus comunicats de que ell ha dirigit grups violents contra ells, i que el MIC s'hagi posat en contacte amb ell per cap motiu.
Comunicat del MIC:
Davant les calúmnies
Davant les calúmnies fetes pel “fotoperiodista” Jordi Borràs emeses
en el programa 30 MINUTS del passat diumenge ens veiem obligats a emetre
aquest comunicat en què: 1. Rebutgem l’etiqueta d’extrema dreta imposada per aquells sectaris
que busquen un protagonisme i benefici personal per sobre del col·lectiu
i que són intolerants amb les idees diferents de les seves, cosa més
pròpia de principis totalitaris que de democràtics. 2. L’associació cultural Moviment Identitari Català (MIC) és una
organització unitària, popular, transversal i democràtica que aglutina
gent de diverses edats (des d’avis a estudiants), de diversos status
socials (des de treballadors, autònoms, comerciants o petits empresaris a
estudiants), de diverses condicions sexuals i de diverses creences
religioses i polítiques algunes d’elles militants de partits polítics
com ERC o PdeCAT, d’associacions veïnals, de diferents CDR o de
col·lectius d’esquerres, defensem els valors democràtics i el respecte
per sobre de tot, és per això que formem un col·lectiu divers on
Catalunya ens uneix per sobre de les discrepàncies que es puguin tenir. Clica aquí per llegir sencers els dos comunicats del MIC
D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona instrueix una causa contra els dirigents del MIC i Fiscalia els demana penes d'un a quatre anys i el tancament de la web de l'entitat.
Anar a la web del MIC (Actualitzat!) Des de l'entorn del MIC s'ha anunciat el gener de 2019 la creació d'un nou partit, Renaixença Nacional Catalana.
(Actualitzat!) Renaixença Nacional Catalana ha estat legalitzat pel Ministeri de l'Interior el 18/12/2019. Consten en el Registre del Ministeri tres membres del Secretariat: David Lloret Mayor, Oriol Edo Cruces i Montserrat Fontanet Claramunt.
(Actualitzat maig 2019) El MIC va fer un acte el 29 d'abril de 2019, dia de les eleccions generals, a Torregrossa (Lleida) vestint uniformes de les camises pardes d'Estat Català i fent la salutació militar.
(Actualitzat, 31 de gener de 2021: Renaixença Nacional Catalana forma part de la candidatura del FNC pel 14 de Febrer )
PINTADES CONTRA ERC MATARÓ, 5 i 14 DESEMBRE 2020, SIGNADES PER DEFENSA.CAT 33
Actualitzat (20 desembre 2022) : Mor Joaquín Bochaca, l'escriptor i historiador negacionista de l'Holocaust, Joaquín Bochaca, que to i tser un referent de la ultradreta neonazi o negacionista espanyola, es posicionà per la independència de Catalunya en coherència amb la defensa que feia CEDADE de l'Europa de les ètnies front la dels estats. Clica per anar a la notícia.
Aliança obté també un regidot a Manlleu i un altre a Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.
El Front Nacional obté dos regidors a Manresa, o també entra Vox amb un regidors, i guanya les eleccions amb 4 dels 7 regidos al petit municipi de La Masó a l'Alt Camp.
