Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris d'esquadra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris d'esquadra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 20 de juliol del 2020

L'agressió a Mossos de Moià, o com un digital ultra canvia la notícia afirmant que era un magrebí i afegint amputació de testicles, per generar xenofòbia.

Dissabte poc despés de les 9 del vespre se'm va informar de que passava quelcom molt greu a la rotonda de Moià, cap a Vic, donat que hi havia diversos cotxes de Mossos, ambulàncies i arribava l'helicòpter. Es tractava de l'agressió a tres o quatre mossos d'esquadra amb una katana o ganivet de grans dimensions per part d'un veí català (del que aquí es diu de tota la vida) que anava a ser ingressat a un centre psiquiàtric.
Doncs bé, el digital ultra Mediterráneo Digital, agafant una foto meva, publica la notícia amb aquest títol:  "Un magrebí ataca con una katana a tres Mossos, les amputa los dedos y los testículos" , i ho difon amb aquest  tuit que ha tingut ja un miler de repiulades amb comentaris que demanen mà dura contra els immigrants. No n'he vist que avisin que la informació és falsa. Aquesta és la manera de funcionar dels portals i webs ultres. 
 
   

diumenge, 19 de juliol del 2020

Informació sobre les agressions amb arma blanca a tres mossos d'esquadra ahir a Moià


Ahir a les 9'10 del vespre se'm va avisar que a la rotonda de Moià cap a Vic hi havia molts cotxes de Mossos d'Esquadra, diverses ambulàncies i arribava l'helicòpter medicalitzat.
Vaig anar cap allà, i vaig fer fotos del que estava passant degudament identificat amb l'armilla i el braçal de premsa.
Els fets són que poc abans de les 20 hores una ambulància del SEM i un o dos cotxes de Mossos de l'Àrea Bàsica Policial de Manresa van anar a un domicili proper a la rotonda a recollir un persona per fer el seu ingrés no voluntari a un centre mèdic de salut mental. Aquest atengué correctament als agents i demanà anar a l'habitació a posar-se les sabates i agafar roba, sortint amb un ganivet de grans dimensions ferint inicialment a dos agents. A un li va amputar dos dits de la mà i a l'altre talls al braç. Se'l va intentar immobilitzar amb la pistola Tasser però per lo supressiva de l'acció i la proximitat física, no va funcionar. Finalment se'l va reduir en dispara-li un tret a la mà. Altres dos agents van resultar ferits de menys consideració. Segons informacions d'aquest matí, l'agent més greu ha perdut un dit i se li ha reconstruït l'altre. El Departament de Comunicació de Mossos encara no ha fet cap comunicat.

Tot i fer jo fotos a molta distància, i no haver-me impedit el pas els agents que hi havia a la rotonda, ni fer jo fotos que es veiés la cara dels ferits, l'agressor o familiars, algun membre del Servei d'Emergències Mèdiques va escridassar-me i posteriorment quan estava jo a la rotonda entre molta més gent, parlant per telèfon després de fer fotos amb la càmera i el mòbil de l'helicòpter, una agent de Mossos em va escridassar dient o amenaçant que m'agafaria el mòbil. Entenc el seu nerviosisme per haver-hi companys ferits, però jo només vaig fer la meva feina a la via pública degudament identificat i sense vulnerar la intimitat de ningú ni traspassar cap cordó de seguretat. Moltes altres persones feien fotos amb els seus mòbils.
Poso aquí la informació de Nació Digital, fet conjuntament pel Pere Fontanals i per mi, i també de Regió7 que ho publica a la portada.







dimecres, 8 de juliol del 2020

Escric al Triangle de l'auditoria dels Mossos sobre les manifestacions d'octubre, i la necessària autocrítica que hauria de fer l'independentisme. El fum d'Urquinaona va eclipsar mobilitzacions multitudinàries com les "Marxes de la Llibertat" d'aquells dies


                                          

Xavier Rius Sant, El Triangle, 8 de juliol de 2020

 La setmana del 14 al 20 d’octubre, Barcelona, moltes altres localitats catalanes i l’aeroport, van viure unes  protestes, inicialment pacífiques, contra la sentència del procés, que desembocaren en accions violentes d’una part dels manifestants. Es varen cremar a Barcelona un miler de contenidors, i hi va haver una forta resposta tant per part dels Mossos d’Esquadra com de la Policia Nacional, que es van veure desbordats per la intensitat d’una violència sense precedents.
La setmana passada el conseller Miquel Buch va presentar l’auditoria relativa a l’actuació en els operatius d'aquells dies. Segons  Buch, les dues setmanes següents a la decisió del Suprem, es van registrar 877 manifestacions. D’aquestes, un 20% van tenir  episodis violents. I després de les denúncies per abusos o mala praxi, el cos de Mossos d’Esquadra va obrir 34 investigacions que impliquen 50 agents. La meitat d’aquestes investigacions estan judicialitzades i les altres 17 s’investiguen internament.

Deixant de banda l’ocupació de l’aeroport, on el que es va fer va ser obstrucció i desobediència amb la intenció d’obtenir ressò internacional, les protestes van agafar un nou gir la nit del 16 al 17 d’octubre, quan comença la crema de contenidors a l’Eixample de Barcelona i es cremen quatre vehicles de veïns que estaven aparcats al carrer Roger de Flor. Cremada de cotxes que inicialment és condemnada des de l’independentisme i l’entorn dels presos. La següent nit, la del dijous 17, després d’hores de concentració pacífica a la Diagonal, el fet que un reduït grup d’ultres provinents de la plaça Artós, vigilat pels Mossos, arribi a prop de la manifestació independentista i es produeixin algunes  agressions esdevé l’espurna d’una nit de foc amb la cremada de centenars de contenidors. La revolució dels somriures que no llençava ni un paper a terra s’esvaeix.

Jo vaig contemplar el pols d’uns centenars de joves al carrer València amb passeig de Gràcia que mantenien a ratlla la brigada mòbil situada a Pau Claris, i em va sorprendre la fermesa dels joves i la perplexitat dels Mossos, que havien de recular. Barcelona era de nou la Rosa de Foc de fa un segle, i superava plàsticament de molt, als telenotícies d’arreu del món, el moviment de les armilles grogues de França. Una part important de l’independentisme evitava condemnar la violència i les destrosses que es provocaven. I els Mossos eren criticats per uns per actuar contra els joves, i per altres per ser poc contundents.

La setmana abans de la sentència, quan des d’alguns sectors polítics es qüestiona la capacitat o la voluntat dels Mossos i de  la Generalitat per aturar les protestes que s’anuncien, la dreta demana a Pedro Sánchez que apliqui la Llei de Seguretat Nacional i agafi el comandament dels Mossos o un altre 155, cosa que afortunadament no passa. Però el ministeri de l’Interior envia a Catalunya un miler d’antidisturbis de la Policia Nacional. I seran aquests els que intervindran el dissabte 19 d’octubre quan es produeix l’anomenada Batalla d’Urquinaona, en què la policia es queda sense pilotes de goma, grups d’antidisturbis ocupen els terrats, des d’on llancen el seu arsenal, inclòs gas pebre, i les unitats que resten encerclades estan a punt d’aixecar la bandera blanca. Alguns dirigents independentistes, com Clara Ponsatí, lloaran la victòria de la Batalla d’Urquinaona.

És evident que algunes unitats o alguns agents dels Mossos van exercir de manera incorrecta la força, o que la pràctica del carrusel –furgons a tota velocitat fent la serpentina al mig dels carrers– és perillosa, no només per als manifestants, sinó també per a gent que no hi té res a veure que en aquell moment passa per allà. Però s’ha d’entendre la pressió que patia el cos de ser intervingut, i amb la seva cúpula pendent de ser jutjada a l’Audiència Nacional per una nexistent rebel·lió i sedició.

Els Mossos estan fent la seva auditoria, que evidentment no deixarà content a ningú, i sigui per manca de voluntat o per corporativisme, probablement no depurarà totes les responsabilitats. Però l’independentisme hauria de fer la seva i plantejar-se si va ser positiu o negatiu que mobilitzacions de la magnitud de les Marxes per la Llibertat, que van arribar a Barcelona aquells dies, quedessin totalment eclipsades i esdevinguessin irrellevants, darrere el fum d’Urquinaona.





Els focs de les nits van convertir en irrellvenats les Marxes de la Llibertat i altre mobilitzacions pacífiques

Llegir al Triangle, clica

diumenge, 1 d’octubre del 2017

LA POLICIA NACIONAL TRENCA PORTES I FINESTRES DE L'ESCOLA RAMON LLULL. Fan diverses càrregues provocant ferits de diversa consideració. Un home ferit greument per l'impacte d'una pilota de goma a la cara. Els Mossos es personen a l'Escola Tabor però finalment no carreguen i marxen





Sí, està passant, Enric Millo i Mariano Rajoy ha enviat al Con Nacional de Policia a carregar, agredir i si cal, atropellar persones, per endur-se les urnes.
Al Ramon Llull de Diagonal amb Aragó, han entrat a les 8,30 per finestres trencant portes i vides, han anul·lat el sistema informàtica i han agafat les urnes. Donat que un miler de persones no els deixava marxar han arribat a atropellar a algunes persones que seien a terra i s'han produït diverses càrregues. Un grup de furgones han marxat carrer Marina avall esperant que se'ls indiqués quin era el proper centre on havien d'anar. Unes altres furgones han marxat pel carrer Sardenya i a l'alçada de Consell de Cent han disparat diverses pilotes de goma ferint un home a la cara i li ha resultat afectat greument un ull.
A les 10,15 els tres furgonetes de l'ARRO de Mossos s'han personat a cinquanta metres de l'Escola Tàbor on hi havia un miler de persones fora, algunes persones estaven votant dins i, finalment el Mossos han marxat.
 Els agents amb armilla, alguns encaputxats, després d'agafat les urnes i pendents de marxar en dos cotxes amb les urnes









Intentant impedir que s'enduguin les urnes








ELS MOSSOS VAN A L'ESCOLA TÀBOR A LES 11, PERÒ ES RETIREM


 Més de mil persones esperant per votar
Les primeres que han votat a la Tàbor



Cues a l'Escola Vedruna



 Jo ja he votat a la Tàbor


dimarts, 27 d’agost del 2013

PUBLICO AQUEST ARTICLE AL PERIÓDICO, CRÍTIC SOBRE EL SEGUIMENT DELS MOSSOS A LES DONES AMB NIQAB: "EL TERRORISTA NO DÓNA PISTES"

  
(Veig que la portada inicial que deia "salafismo violento" ha estat canviada i s'ha eliminat aquest qualificatiu)

EL TERRORISTA NO DÓNA PISTES
Xavier Rius
No hi hauria res a objectar sobre el seguiment que porten a terme els Mossos d'Esquadra de dones que surten al carrer amb la cara tapada amb nicab o vel integral si això fos només un simple estudi sociològic per il·lustrar la comissió del Parlament que ha de debatre la regulació i possibles limitacions d'anar amb la cara tapada al carrer i als equipaments públics.

El Parlament va aprovar el juliol passat una moció instant la mateixa Cambra a debatre i regular les mesures que s'han d'adoptar en matèria de seguretat pública davant l'ocultació de la cara, ja sigui un vel integral o un passamuntanyes. Regulació que, en el cas que impliqués la seva absoluta prohibició a la via pública, considero que seria de dubtosa constitucionalitat i de difícil aplicació, ja que no crec que una llei pugui regular, per exemple, a quina temperatura es pot portar la cara tapada a l'hivern, ja sigui amb passamuntanyes o un nicab.

Però al marge que la realització per part de la policia de l'esmentat cens i la localització de dones amb vel integral no infringeixi cap llei, és de poca utilitat si el que es pretén és, com sembla, localitzar i desactivar preventivament possibles cèl·lules de terrorisme islàmic. Si observem els terroristes suïcides que han actuat a Europa i els Estats Units els últims 12 anys, la majoria d'ells portaven una vida molt diferent de la de l'islamista barbut vestit amb túnica blanca i una dona tapada amb vel integral. Molts d'ells bevien alcohol o n'havien begut fins a dates recents anteriors als atemptats i també havien tingut nòvies vestides a la manera occidental. I a més a més, forma part dels manuals d'acció, tant dels grups terroristes com dels anomenats llops solitaris, no donar pistes i evitar ser identificats en la vida quotidiana com a islamistes radicals.

Certament, les poques dones que a Catalunya porten nicab seguiran el corrent salafista de l'islam. Però es torna a confondre el salafisme amb el terrorisme. El salafisme és un corrent de l'islam, d'aquells que desitgen viure com ho feien els primers deixebles de Mahoma. I això no significa que els salafistes proposin la violència. La majoria dels terroristes musulmans a Europa no sorgeixen de l'entorn de mesquites salafistes sinó del desarrelament social, i prenen l'islamisme violent com una sortida a la seva crisi personal i d'identitat. Dels que sí que haurien de sospitar els cossos policials és d'aquells joves que han nascut o crescut a Europa que tornen després d'haver combatut a Síria o l'Afganistan. Aquests, que n'hi ha, sí que són un col·lectiu que s'ha de controlar.


Leer artículo en castellano en El Periódico 


Aquest article complementa aquesta notícia que és el Tema del dia, a l'edició d'avui:
 Els Mossos ‘censen’ les musulmanes amb vel integral
ANTONIO BAQUERO
 BARCELONA
Els Mos­sos d’Es­qua­dra se­guei­xen molt de prop l’a­pa­ri­ció de ni­cabs i bur­ques a Ca­ta­lu­nya, per­què se’ls con­si­de­ra in­di­ca­dors de l’ex­pan­sió de la doc­tri­na sa­la­fis­ta. El se­gui­ment d’a­quest fe­no­men s’ha sis­te­ma­tit­zat i, des de fa un any, agents de di­ver­ses uni­tats de la po­li­cia de la Ge­ne­ra­li­tat han re­but la con­sig­na de...

dimecres, 14 de novembre del 2012

EN EL CRACK DEL 29 SE SUïCIDAVEN BANQUERS I ESPECULADORS. ARA SE SUïCIDEN FAMÍLIES DESNONADES


En la crisis del capitalisme de crack de 1929 se suïcidaven banquers, especuladors, i financers. Ara aquí se suïciden persones aturades desnonades pels bancs. I  la crisi actual amb les retallades salvatges encara s'agreuja més. (No és un acudit!)
 
 A la manifestació amb l'Iván, la Maria, la Maite, la Martina, la Carme i, a baix, en Siscu Baiges (abans de la COMRàdio, ara Xarxa) que era en el grup de professionals de la comunicació convocat pel Sindicat de Periodistes.
Fotos de la manifestació del 14-N al facebook, clica


 Membres de la Brigada Mòbil, BRIMO, dels mossos d'esquadra al carrer Aragó amb Pau Claris, moments abans del llançament de "salves" o pilotes de goma que ha generat la polèmica per la pèdua d'un ull d'  Esther Quintana, i les declaracions contradictòries de Felip Puig, Conseller d'Interior.

dijous, 5 d’abril del 2012

TERTÚLIA A COMRÀDIO SOBRE LA VAGA GENERAL, RETALLADES I INCIDENTS


Economia, crisi i solidaritat

El “TotsxTots” d’avui té un marcat to econòmic. N’hem parlat amb el professor Alexandre Muns, amb Juan Hernández Vigueras, autor del llibre “El casino que nos gobierna” i amb Arcadi Oliveres. Ara, a la tertúlia solidària dels dilluns també hi dedicarem una bona estona. Hi participen: Manel Manonelles, director del Fòrum Ubuntu, Xavier Rius, analista de conflictes, Iolanda Fresnillo, de l’Observatori del Deute en la Globalització i Manel Vila, del departament de Cooperació, Pau i Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona.
Comentem els motius de la vaga, les retallades, la manifestació de Barcelona, els actes incívics i l'actuació dels mossos d'esquadra.
Clica aquí per escoltar el programa