Explico a TV3 la crisis a Vox amb la marxa d'Iván Espinosa i altres liberals, que perden pes front els ultracatòlics Jorge Buxadé i Ignacio Garriga

 

Explico a TV3 la crisis a Vox amb la marxa d'Iván Espinosa i altres liberals, que perden pes front els ultracatòlics Jorge Buxadé i Ignacio Garriga

Entrevista, declaracions de Xavier Rius Sant al Telenotícies 11 d'agost 2023

Entrevista a VilaWeb sobre la renúncia d'Iván Espinosa de los Monteros i el poder que tenen a Vox Jorge Buxadé i Ignacio Garriga al partit ultra que funciona com una secta

 

 Arnau Lleonart, 9 d'agost de 2023. VilaWeb

Dimarts, el portaveu de Vox al congrés espanyol, Iván Espinosa de los Monteros, va fer pública una crisi interna al partit ultra quan va plegar per sorpresa de tots els càrrecs. Molts analistes polítics ho han llegit com a fruit d’una lluita ideològica, com una batalla que els ultracatòlics de Vox havien guanyat per inclinar el partit cap als seus postulats, i no cap a l’ultraliberalisme, tal com hauria volgut Espinosa de los Monteros. Per veure què passa dins Vox, hem parlat amb un dels catalans que és més a l’aguait de què s’hi cou, Xavier Rius Sant, que ens dibuixa una situació diferent: no és una lluita de les idees, és una lluita pel poder. Espinosa de los Monteros se’n va després d’haver estat apartat per no combregar amb el partit piramidal i autoritari que s’ha conformat aquests darrers temps.

—Què hem d’interpretar de la sortida d’Espinosa de los Monteros?
—La seva sortida estava cantada després dels canvis que hi ha hagut aquest darrer any. Fa dos mesos, Espinosa de los Monteros es va trobar com diputats del sector dit liberal econòmic, com ara Rubén Manso i Víctor Sancho del Real, que li eren lleials, eren apartats de les llistes. A més, el van treure del Comitè d’Acció Política. Vox no funciona com un partit normal, és una estructura piramidal i cada vegada ho és més.

—Com s’estructura?
—Vox té el Comitè Executiu, però es va crear el Comitè d’Acció Política, que es reunia cada dilluns. Era format pel president, Abascal; el secretari general, Ortega Smith; el portaveu al congrés, Espinosa de los Monteros; un representant de Comunicació, que era Kiko Méndez-Monasterio, que és qui de jove va agredir Pablo Iglesias a la universitat per una pancarta de Pinochet; el director general de Política Municipal i Parlamentària, i el de Política de Govern, que des que Vox entra al govern de Castella i Lleó deia què s’havia de fer. Quan Vox no aconsegueix d’entrar al govern d’Andalusia, totes dues direccions generals les assumeix Jorge Buxadé. Fa dos mesos, hi ha un canvi i el Comitè d’Acció Política passen a conformar-lo el president, el secretari general, i aquells que ells decideixen. Aquí ja han tret l’Ortega Smith de secretari general, ho és Ignacio Garriga. I en Buxadé sabem que hi és, perquè és el portaveu que fa les rodes de premsa els dilluns. Funcionen com una secta. A més, hi ha més tensions internes.

—Quines?
—Vox no té estructures autonòmiques. No hi ha president de Vox d’Andalusia ni de Catalunya, s’estalvien despeses i barons territorials. Els diners dels parlaments autonòmics i dels ajuntaments s’havien d’ingressar en un compte d’Ortega Smith a Madrid. Amb aquests diners es nomenaven els comissaris polítics, que deien als càrrecs electes què havien de votar. Era una manera de funcionar que va fer que quasi la meitat de regidors se n’anessin de Vox el mandat passat. Macarena Olona ho va criticar quan va marxar. I hi ha més canvis: se suprimeixen les primàries per a nomenar els candidats. Els candidats es nomenen des de Madrid. Tots, també els de les municipals. Una secta.

—Tot el poder es concentra en Abascal?
—A l’assemblea de Vox del 2020 es van aprovar uns nous estatuts, pels quals el president i l’executiva de Vox han de presentar-se amb uns avals que han de reunir en deu dies. Com que els militants no tenen el cens d’afiliats, és impossible d’aconseguir-los. Llavors, es diu que si només hi ha una candidatura, serà proclamada sense votar. A més, hi ha una altra cosa, que és la Fundació Disenso. S’hi traspassen cinc milions dels parlaments autonòmics. Els estatuts de la fundació no diuen que el president de Vox serà el president de Disenso, sinó que el president vitalici serà Santiago Abascal Conde.

—Vitalici?
—No diu que, com que la fundació és de Vox, el seu president honorífic serà el president de Vox en aquell moment; diu que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.

—Segons això que m’expliqueu, a Vox hi ha més una lluita de poder que no pas ideològica, com han dit els diaris de Madrid.
—No es pot dir que hagi guanyat el sector falangista i han perdut els ultraliberals, perquè, de fet, Ortega Smith era falangista. Sinó que el sector de Buxadé s’ha apoderat del partit, perquè a Ortega Smith se l’han carregat.

—Per què se’l carreguen?
—Ortega Smith i Rocío Monasterio han esdevingut irrellevants. A les últimes eleccions autonòmiques, Monasterio va baixar a deu diputats i Ayuso va tenir majoria absoluta. I Ortega Smith, també, amb Almeida amb majoria absoluta a l’Ajuntament de Madrid. Els han apartat el sector de Buxadé i Garriga, el sector més franquista i anticatalà, que és el que els fa grans. A diferència de Le Pen i Meloni, que tenen com a enemics principals agents de fora –els immigrants i Brussel·les–, Vox els té a casa: els independentistes. Buxadé i Garriga són els que lideren el partit, mentre que Abascal fa això de no ficar-se en política que Franco deia als seus ministres.

—Però, amb Catalunya, Espinosa de los Monteros no és pas una veu discrepant.
—Però funcionen com una secta. Buxadé va fer un llibre que es diu Soberanía en què diu que el sistema autonòmic i de partits i una societat irreligiosa han desarrelat l’home espanyol de les institucions que li són pròpies. Si rebutges l’estat autonòmic i de partits, reivindiques la democràcia orgànica de Franco. Reivindica la participació per mitjà del municipi, la família i el sindicat, i una societat religiosa. Considera que l’home que no és religiós té una infelicitat existencial i vol consumir per ser més feliç. Garriga sempre diu que durant aquests quaranta-cinc anys, els progres han pres la llibertat dels espanyols. Són dues persones que fan una reivindicació del franquisme, i, a més, són de l’Opus.

—Què és allò que fa que rebutgin Espinosa de los Monteros?
—Quan Olona plega, ara fa un any, l’única mostra d’empatia amb ella és d’Espinosa. Aquí ja van decidir que seria el següent a caure. Dimarts, a les nou del matí, l’únic que li va fer un missatge de suport va ser Ortega Smith, Abascal i Buxadé van fer-lo junts al migdia. I si mires el piulet d’Ortega Smith, remarca que lamenta les raons que n’han causat la dimissió. És a dir, li han fet la vida impossible. Funcionen com una secta, i Espinosa no compartia aquesta deriva autoritària. Era un ultraliberal conservador, podria ser un polític del Partit Republicà dels Estats Units o del Partit Conservador britànic. Però no compartia el que fa Vox en l’àmbit intern i que vol aplicar a la societat: suprimir primàries, el líder no es vota, el Comitè d’Acció Política el forma qui diem nosaltres i no donem explicacions… No és una discussió de falangistes que volen donar subsidis contra ultraliberals que volen abaixar impostos, sinó per la manera com funciona Vox.

—Com que ha plegat després d’haver-se descartat Vox per entrar al govern espanyol, s’ha dit que ha fet el pas quan ha vist que no podia ser ministre. És així?
—És possible. Si Vox hagués entrat al govern, hi hauria tingut un lloc. En comptes de fer autocrítica pels mals resultats, en comptes de pensar si allò que va dir Abascal que farien créixer el conflicte amb Catalunya els havia donat vots o els n’havia pres, han apartat la gent que els criticava. També hi ha una cosa: Iván Espinosa de los Monteros, fill d’un gran d’Espanya ex-president d’Ibèria, no necessita la política per a viure. Ara diu que té dues ofertes empresarials molt importants.

—La campanya electoral del 23-J va estar molt marcada per Vox, que va tenir un perfil dur, per exemple amb la pancarta a Madrid que llençava a la brossa la bandera LGBTI, el feminisme, una estelada, la bandera comunista i el logotip dels objectius de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui va imposar aquest perfil tan agressiu i per què?
—Buxadé i Garriga, que es creien elegits per salvar Espanya, marquen aquesta línia tan dura. Una línia amb la idea de derogar, empresonar i suprimir. En canvi, Espinosa de los Monteros va agrair la relació cordial i de respecte que ha tingut sempre amb Meritxell Batet. Buxadé i Garriga es creuen elegits per salvar Espanya del desastre.

—Els interessa més la batalla cultural que fer un discurs electoral possibilista?
—El resum és que Vox és un caos, i te’n poso un exemple. El candidat de Vox a l’Aínsa, un poble de l’Aragó, va ser suspès de militància durant sis mesos per haver criticat aquest can pixa. Però, així i tot, el posen a la llista electoral perquè a Madrid no sabien que estava suspès. La moció de censura de Tamames la decideixen Fernando Sánchez Dragó, Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i no sé qui més. Volien un De Gaulle que salvés Espanya. Molts no ho veien clar, però com que el Comitè Executiu es reuneix cada dos mesos, ho decideix tot el Comitè d’Acció Política, i no el pots contradir… La gent com Espinosa de los Monteros vol un partit que funcioni més bé i que deixi de buscar enemics interiors.

—Vox pot desaparèixer com Ciutadans?
—Crec que no, encara que crec que pot baixar molt de vots. Espanya era una excepció quan era un país europeu sense ultradreta. Cal ser conscients que Ciutadans era el liberalisme, que existeix a molts llocs i és legítim, però a Espanya ja és dins el PP o Convergència. A més, el partit era sobretot monotemàtic amb Catalunya. Però, en això, l’electorat havia de triar entre votar Arrimadas o Ortega Smith. I triaven el segon, que és qui va portar els líders independentistes a la presó. Ciutadans va morir d’èxit. Va tenir opcions de ser clau en les investidures i no va saber jugar bé les seves cartes. Volien fer el sorpasso al PP.

—Què creieu què pot passar si hi ha una repetició de les eleccions?
—Depèn, si hi ha repeticions d’eleccions perquè Pedro Sánchez diu que hauria pogut cedir a les peticions de Junts, però no ha volgut, crec que pot afavorir-lo. També crec que si hi ha repetició d’eleccions, Vox baixarà en vots. Hi haurà molt vot útil al PP. S’ha de comptar que Vox tenia 3.800.000 vots ara fa tres anys i mig, i ha baixat a 3.000.000. Ha perdut una sisena part dels vots, però, en realitat, ha perdut més de la tercera part dels diputats perquè en moltes províncies de 5 o 6 diputats, li han faltat 10.000 vots per a tenir representació. Això pot afavorir el PP i que Vox encara s’enfonsi més. També caldrà veure si en una possible repetició d’eleccions, el PP assumeix el discurs de Vox. I si ho fa amb Ayuso de candidata. Això encara els perjudicaria més.

 VilaWeb, 9 d'agost de 2023

 

La renuncia de Iván Espinosa y la marginación de Ortega Smith un año después de la marcha de Olona, reafirma el funcionamiento sectario de Vox con Buxadé y Garriga al timón con el permiso de Abascal que aparenta estar al margen

                                                                  

Hacía semanas que yo anunciaba desde este blog y desde otros medios que Iván Espinosa de los Monteros, el portavoz de Vox en el Congreso de los Diputados y fundador del partido, estaba siendo apartado de los órganos y círculos de decisión del mismo y que diputados afines a él como Rubén Manso y Víctor Sánchez Real habían sido excluídos de las listas del 23 de julio. Espinosa pese a ir de número tres en la lista al Congreso por Madrid no iba a ser revaliadado como portavoz en el Congreso de los Diputados y ya no participaba en las reuniones de los lunes por la mañana del reducido Comité de Acción Política, máximo órgano de dirección controlado por el vicepresidente Jorge Buxadé y el secretario general Ignacio Garriga. Así mismo mostré mi sorpresa por el hecho que el también vicepresidente de Vox, Javier Ortega Smith, no estuvo presente en la sede del partido en la calle Bambú la noche electoral del 23 de julio. 

La renuncia al escaño anunciada ayer por Iván Espinosa constata la deriva que está tomando Vox en la que con Abascal aparentando estar al márgen, los dos catalanes y miembros del Opus Dei, Jorge Buxadé e Ignacio Garriga gestionan el día a día del partido. La renuncia de Espinosa tras apartarse a Sánchez Real y a Rubén Manso, responsable del programa económico del partido, no significa necesariamente una victoria del sector falangista, proteccionista en lo económico y que añora un régimen autoritario, frente al ultraliberal que no cuestiona la democracia pero propone una reducción o desaparición de la intervención del estado, reducción de los subsidios y la carga fiscal a las empresas. Espinosa tenía como referente a l'ex primera minsitra británica Margaret Thatcher.  Vox también está invisbilizando a la vicepresidenta de la comisión de Agricultura de la Eurocámara, Mazaly Aguilar, histórica del partido al que ha sido fiel en las duras y las maduras. No es una victoria del sector falangista ya que en Vox no hay nadie con un pasado falangista más claro que Javier Ortega Smith que también ha sido apartado.  Es la victoria de una corriente que se ha impuesto con el visto bueno o por decisión de Abascal para convertir Vox más en una secta antiglobalista, ultra católico, sin resquicio alguno de democracia interna que añora un régimen autoritario, que en un partido de la ultraderecha o la derecha radical, crítico con la inmigración masiva, la acogida de refugiados, los acuerdos de la Unión Europea y los avances del feminismo, pero respetuoso con la separación de poderes. Está por ver si la retirada de Espinosa tendrá consecuencias en lo referente de los apoyos de los poderes económicos y grandes empresas a Vox al ser el padre de Iván Espinosa una persona muy relacionada e influyente por su trayectoria en Iberia, Inditex o la Marca España.

Como explico en mi último libro "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", publicado hace cinco meses,  Jorge Buxadé es una persona muy trabajadora y cerebral con objetivos a medio o largo plazo que suele conseguir, y como detalla en su libro "Soberanía, Porquè la nación es valiosa y merece la pena defenderla", rechaza el estado autonómico y de partidos, en el que mucha gente ha abandonado al fe católica, considerando Buxadé que se ha creado un ser desarraigado que buscará la felicidad en el consumo desfrenado, el sexo desordenado antinatural y se dejará embaucar por las agendas globalistas que a su parecer, destruyen la patria y la familia. Además Buxadé considera un hecho antinatural el laicismo y los cambios sociales y las propuestas de la Agenda 20/30, el feminismo y los derechos LGTBI. 

Por su parte  lidera Vox el también catalán, Ignacio Garriga, ahora secretario general de Vox, un hispano guineano de color que en el municipio clasista de Sant Cugat del Vallès donde nació y vivió, en ocasiones se sentía más acogido dentro de una iglesia donde todos seríamos iguales a los ojos de Dios. Y si Buxadé añora los modos de participación sin partidos políticos propios del franquismo, como la familia, el sindicato y el municipio, Ignacio Garriga, se siente elegido, ungido para dar un paso al frente y luchar para que los españoles recuperen esa libertad arrebatada por los políticos y los progres los últimos 45 años.  Garriga añora la libertad que según él sí tenían los españoles doce o quince años antes de que él naciera. Y ellos dos gestionan el día a día, con un Santiago Abascal Conde que sin oficio ni profesión conocida se asegura su futuro, al establecer los estatutos de la Fundación Disenso -regada ahora con cinco millones de euros por Vox-  de la que él es y será el presidente vitalicio de dicha fundación. Abascal intenta mantenerse al margen de la limpieza de diputados y fundadores como máximo líder de un partido cuyos militantes en marzo de 2020 no pudieron votarlo ya que la suya fue la única candidatura que consiguió los avales y se permitió que se presentará para liderar Vox, y los estatudos de Vox dicen que si sólo hay un candidato para liderar el partido, debe ser proclamado sin someterse a la votación de los militantes en la asamblea general. Así funciona Vox, partido del que Espinosa de los Monteros es su última víctima. Además de Buxadé y Garriga, también han ganado poder Kiko Méndez Monasterio sin cargo orgánico -ex dirigente de Alianza Nacional y de Alianza por al Unidad Nacional-,  Ignacio Hoces, que redactó las listas electorales y puede ser el nuevo portavoz en el Congreso, y el mismo Enrique Cabanas, vicesecretario de Presidencia, de momento siempre pegado a Abascal.  

Y si Espinosa de momento no hablará, es porque su mujer, Rocio Monasterio, todavía es la líder de Vox en la Asamblea de Madrid. Asamblea en la que tras la mayoria absoluta de Isabel Díaz Ayuso, Vox ha pasado a ser irrelevante. Puede que antes que ella acabe cayendo Javier Ortega Smith, sobretodo si se repiten elecciones en enero y es relegado en las listas. Ortega esta mañana en un tuit ya ha hablado más de la cuenta. 

¡Ah! Todos los periodista que me han llamado hoy me han hecho la mismo pregunta. ¿Inicia Vox una caída como la de Ciudadanos? Evidentemente si se repiten elecciones en enero, y más si la candidata del PP fuera Ayuso, Vox todavía perdería más votos y escaños en favor del PP.  Que desaparezca como Ciudadanos lo veo improbable. 

         

  Actualizado: Federico Jiménez Losantos y Alvise Pérez, comunicadores que en su día apoyarona Vox se pronuncian contra Abascal y Buxadé:

 

                                                    oo